Aquest divendres es compleixen cinc anys de l'assassinat d'una de les figures més preeminents del periodisme i l'activisme prodrets humans a Rússia: Anna Politkóvskaia. La cara més popular del diari Nóvaia Gazeta va ser abatuda a trets a la porta de casa seva i, un lustre després, la justícia russa no ha estat capaç de fer passes fermes més enllà d'algunes detencions caracteritzades, sobretot, pel poc interès per aclarir la responsabilitat intel·lectual de l'assassinat.

D'altra banda, des del mateix dia de l'assassinat ha estat clar, al parer de molts, que Moscou no té cap intenció d'avançar en la investigació del crim d'una "enemiga". Politkóvskaia va ser si no la més ferotge, sí la més famosa crítica amb l'Administració Putin, els seus dèficits democràtics i les seves conseqüències nefastes per una gran part de la població russa. I sobretot, pel desastre de les dues guerres consecutives a Txetxènia.

En motiu de l'aniversari, la també periodista del Nóvaia Gazeta Elena Malàixina ha esvaït qualsevol dubre en una entrevista a Vilaweb: “Estic absolutament convençuda que Vladímir Putin coneix la persona que va enviar l'ordre de disparar a l'Anna Politkóvskaia” i que “tinc dades per dir que [els serveis secrets de] l'FSB estaven en condicions d'evitar el crim i no van voler fer-ho”.

Un balanç decebedor

No només els cinc darrers anys no han portat cap progrés en aquesta investigació, sinó que en un sentit més ampli, els drets humans a Rússia i Txetxènia són molt lluny de millorar. Amnistia Internacional recorda avui que “a penes s'han registrat millores per a augmentar la seguretat dels periodistes i els defensors de drets humans que s'atreveixen a desvetllar els abusos o qüestionar l'autoritat a Rússia”.

A la república nord-caucàsica de Txetxènia, el règim ha declarat oficialment el final de la guerra, i fins i tot s'ha embrancat en el rentat de cara de Grozni, la capital que Vladímir Putin va ordenar assetjar i bombardejar l'any 1999. Però el cert és que la corrupció i la violència continua essent una pràctica estesa, i la població civil es troba atrapada entre un Govern hostil i l'amenaça dels grups armats islamistes.