Nationalia - Últimes notícies

Kosovo, un pas més cap a una altra Europa

Tue, 31 Aug 2010 14:30:00 +0200

La sentència, feta pública el 22 de juliol, del Tribunal Internacional de la Haia (la màxima autoritat jurídica de l’ONU), sobre la independència de Kosovo ha tingut múltiples lectures i reaccions. Voldria remarcar-ne algunes que em semblen especialment significatives. La primera es refereix a un principi que, als ulls dels aferrats a les fronteres dels estats constituïts, és fonamental: la sentència posa novament en evidència que les fronteres estatals són violables, malgrat que els governs i els seus exèrcits no es cansin de defensar que són intocables. Els jutges saben prou bé que la història d’Europa, fins i tot la més recent, ens ofereix molts exemples que proven la fragilitat de les fronteres estatals, com canvien fàcilment. La sentència del Tribunal Internacional, però, va més lluny. Precisa que la independència dels kosovars no implica el canvi d’una frontera estatal, canvi que demanaria, almenys, unes negociacions prèvies entre els estats que se sentissin afectats. Simplement, la sentència no admet la frontera “interna” que l’Estat de Sèrbia s’havia fixat, en virtut de les normes que regien l’Estat federal de l’antiga Iugoslàvia, avui ja obsoletes, després de tantes fronteres caigudes. La sentència parla d’una frontera aixecada contra la voluntat dels kosovars els quals, per cert, ja des del moment de la fundació de la Iugoslàvia federal (després de la Segona Guerra Mundial), l’havien refusat sempre. I per més reprimendes que els costés la contestació. La sentència no ha fet més que avalar la decisió presa lliurement pels kosovars d’independitzar-se, confirmada pel resultat d’un referèndum en què el vot favorable superava amb escreix la majoria exigible. En prioritzar l’exercici de la democràcia, expressada per un referèndum, ni que fos il·legal per no haver seguit les regles imposades pel govern de l'Estat de Sèrbia, la independència era vista pel Tribunal Internacional com el fruit de la voluntat d’un poble que, en definitiva, és l’única entitat que dóna legitimitat democràtica a les decisions que, col·lectivament, cada nació pren. En aquesta òptica, el Tribunal dóna també raó als diferents estats que havien reconegut ja el dret del poble kosovar de construir-se en estat propi, independent.

No per casualitat, vint-i-dos dels vint-i-set estats que formen la Unió Europea s’han posicionat a favor de la decisió presa pels kosovars i han admès els arguments que han vestit la sentència del Tribunal internacional. Tots aquests estats, no cal dir-ho, són zelosos de les seves fronteres. Però, segurament, han entès -reconegut i acceptat- que el poble kosovar feia un discurs impecablement democràtic, articulat amb la vista posada en el futur d’Europa, d’aquella Europa sense fronteres que tantes esperances ha obert. D’una Europa molt diferent d'aquella edificada quan els estats fixaren les fronteres actuals, exclusivistes. Els governs dels estats que s’han posat al costat de Kosovo són conscients que l’Europa sense fronteres té cada dia més projecció, que no trenca sinó que uneix, i que, per tant, les fronteres clàssiques van perdent pes i van esdevenint més ponts que murs, encara que els mateixos governs estatals, contradictòriament, s’entestin a negar-ho i hi posin entrebancs. Els pocs estats europeus recalcitrants, que s’oposen radicalment a la independència de Kosovo, esgrimeixen uns arguments que, sota la capa de la legalitat internacional, amaguen una sèrie de complexos, dubtes i inseguretats que no els permeten sortir-se dels seus problemes interns. Els cinc estats que no sintonitzen amb els vint-i-dos restants creuen que si acceptessin la lògia que ha fet prendre la decisió als kosovars, aquesta mateix lògica s'encomanaria als pobles que, al seu si, tenen agafats. L’Estat espanyol, per exemple, es compta entre aquests estats i prefereix no rendir-se a l’evidència, en el fons per a no afluixar la corda amb què lliga els pobles català, basc i gallec. Prefereix escoltar i seguir la cultura antidemocràtica a deixar de tibar la corda amb què sotmet unes nacions que, probablement, si poguessin celebrar, amb els requisits democràtics necessaris, uns referèndums d’independència, a la curta o a la llarga, els guanyarien. L’Estat espanyol tem que la “nova” sobirania d’un poble europeu el perjudiqui, l’amenaci, i contagiï aquells pobles que, com el català, surt amb valentia al carrer, amb cents de milers de persones que reclamen la independència. L’Estat espanyol prefereix quedar-se dins del propi gueto on, ridículament, se sent còmode, com bé ho ha demostrat quan ha celebrat la sentència contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sentència que repeteix fins a set vegades el principi de la “indissoluble unitat de la nació espanyola”.

Sigui com sigui, el camí d’una altra Europa es va fent mentre es camina i cal caminar per anar-lo fent. Kosovo és una bandera o un fita per les nacions que cerquen viure, lliurement, en l’Europa unida i diversa, en una Europa que sigui igualment de tothom. Respectuosa, per tant, dels drets individuals i col·lectius dels seus habitants. Cada vegada que Europa dóna un pas cap a la democràcia, s'aparta de les divisions i conflictes que l'han anat destruint periòdicament. L'Europa dels drets dels pobles és l'horitzó, és sempre construcció d'un futur compartit entre tots els ciutadans del continent europeu. Sens dubte, aquest horitzó no es troba a la cantonada per molts pobles, però es va aproximant a mesura que cada poble avui dependent segueixi el camí traçat per Kosovo, com ahir per Montenegro, com abans-d’ahir per altres pobles dels Balcans o de l’antiga Unió Soviètica... Senzillament perquè són pobles que han percebut de quina manera la seva independència és un pas endavant cap a la democràcia de tots els pobles. La sentència de la història sempre estarà al seu costat.

Aureli Argemí, president del CIEMEN

Bèlgica s'encalla de nou en la reforma de l'estat, 50 dies després de les eleccions

Mon, 30 Aug 2010 13:30:00 +0200

Bones intencions en començar, dansa de retrets posterior i dimissió final del preformador. El guió després de cada elecció a Bèlgica sembla escrit per donar incomptables titulars als diaris i per fornir flamencs i valons de conversa política diària. L'última víctima d'aquesta voràgine ha estat el líder dels socialistes francòfons, Elio Di Rupo, encarregat de formar govern i d'encarrilar la reforma de l'Estat belga. Di Rupo ha acabat presentant la seva dimissió com a preformador, però el rei Albert II no la hi ha acceptada.

De manera que Di Rupo continuarà encapçalant les converses per posar d'acord fins a set partits polítics (quatre de flamencs i tres de francòfons), però és evident que després de 50 dies de negociacions i d'haver dimitit, el líder socialista ha cremat part del seu crèdit. Davant seu, es manté amb força el líder independentista flamenc Bart De Wever, cap de la triomfadora Nova Aliança Flamenca (N-VA), que el passat juliol va ser la força més votada.

Les diferències entre la profunditat i les característiques de la reforma estatal són al centre del problema, segons assenyalen els principals mitjans de Bèlgica. Al flamenc De Redactie hom llegeix que un dels principals desacords va tenir a veure, com de costum, amb Brussel·les. En aquest cas, però, amb novetats: els partits francòfons haurien acceptat la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV) -una històrica reivindicació flamenca-, però només a canvi que la regió de Brussel·les rebi més assignacions econòmiques de l'estat. L'N-VA i un altre partit flamenc, els democratacristians (CD&V), però, no en volen sentir a parlar, especialment l'N-VA, que ha deixat clar que, en el futur, aspira a una Brussel·les cogestionada per Flandes i Valònia -i que, per tant, no desitja cap mesura que enforteixi el govern regional de la capital.

Els mitjans francòfons, molt crítics

Mentre, els diaris francòfons posen l'accent en el fet que, segons ells, en aquesta negociació totes les concessions les estan fent els partits francòfons. La Libre Belgique carrega contra De Wever, a qui acusa de no tenir límits en les seves reivindicacions i de voler “empobrir” els francòfons. A Le Soir són molt crítics amb el CD&V, a qui acusen d'haver-se convertit en un “satèl·lit” dels independentistes. El rotatiu considera que les concessions dels francòfons (escissió de BHV i tranferències milionàries de competències a les entitats federades) són més que suficients perquè l'N-VA i el CD&V s'avinguin a pactar ja la reforma.

Malgrat tot aquest escenari, Di Rupo haurà de continuar intentant arribar a alguna mena d'acord. El rei li ha exigit que no llenci la tovallola i el preformador ha decidit implicar els sindicats en les converses, segons explica RTBF. L'objectiu, segons la radiotelevisió belga, seria de sumar nous suports a la proposta francòfona per pressionar així l'N-VA i el CD&V. Si no funciona, ningú pot descartar noves eleccions.

Més informació:

De Redactie: King insists Mr Di Rupo must continue
De Standaard: Di Rupo scherp voor N-VA en CD&V
RTBF: "Toutes les concessions ont été faites du côté francophone"

Flandes/Vlaanderen

Dades generals
Població: 6.117.440 habitants (2007)
Superfície: 13,522 km²
Institucions: Govern flamenc
Ciutats importants: Brussel·les, Anvers
Administració estatal: Bèlgica
Llengua territorial: flamenc (neerlandès)
Llengua oficial: flamenc
Data de la festa nacional: 11 de juliol
Cultura religiosa: cristiana catòlica

Una aliança militar amb Armènia reforça la presència de Rússia al Caucas del sud

Fri, 13 Aug 2010 15:00:00 +0200

Rússia i Armènia, estrets aliats regionals al Caucas, han decidit enfortir una mica més la seva aliança en matèria de seguretat. D'acord a un pacte llest per ser signat la setmana que ve, Rússia es converteix en el garant de la seguretat d'Armènia, i a través d'una esmena del tractat de 1995, que regula la presència de tropes russes al país, es prorrogarà la cessió de la base militar russa de Gyumri fins el 2044 i n'augmentarà el nombre d'efectius. A més, s'estableix que el paper de les tropes serà no només defensar els interessos de Rússia, sinó també "protegir la seguretat d'Armènia i del seu exèrcit". Per fer efectiva la promesa, estableix el compromís de Rússia a oferir "armament modern i equipament militar especial" a Erevan.

La consolidació del rol de Rússia al Caucas del sud podria ser determinant per a la resolució d'un dels seus conflictes actius: l'Alt Karabakh, territori de majoria armènia, independent de facto però administrativament àzeri. L'enfortiment de la posició armènia pot ser una dificultat afegida per a l'Azerbaidjan, que es resisteix a perdre el territori, però no té suficients garanties militars per impedir-ho.

Aquest posicionament no ha estat gaire ben rebut per alguns sectors d'Armènia. És el cas del Partit del Patrimoni, una formació menor de l'oposició. El seu líder considera que "les nostres autoritats diuen que 'sí' a tothom", i lamenta que "un cop més" l'influència russa a la regió hagi crescut "en contra dels interessos nacionals" armenis.

L'Azerbaidjan entra en joc

D'altra banda, en el que sembla un complicat joc d'equilibris, algunes fonts asseguren que Moscou podria haver venut armament a l'Azerbaidjan, principal adversari regional d'Armènia. Sembla que Baku hauria adquirit una sèrie de míssils antiaeris, una arma defensiva, però que deixarien l'artilleria àzeri molt ben preparada per defensar la infraestructura de gas i petroli, un dels principals punts estratègics del país.

Més informació:

RFE/RL: Closer Military Ties With Armenia To Boost Russia's Regional Clout
EurasiaNet.org: Armenia: Opposition Blasts Russia's Proposed 49-Year Lease on Military Base

Arrenca la comissió per estudiar l'ofensiva d'Sri Lanka contra els Tigres Tàmils

Thu, 12 Aug 2010 14:30:00 +0200

La Comissió sobre Lliçons Apreses i Reconciliació, establerta fa uns mesos pel Govern d'Sri Lanka, s'ha estrenat aquest dimecres, amb la primera d'una sèrie de sessions que haurien d'aclarir les circumstàncies que van caracteritzar la fase final de la guerra entre l'exèrcit singalès i les forces rebels dels Tigres per l'Alliberament de Tàmil Eelam, finalitzada el maig del 2009.

Amb aquesta comissió, Colombo ha deixat clar que no farà cas de les peticions, per part de les Nacions Unides i alguns dels seus aliats occidentals com el Regne Unit i els Estats Units, perquè establís una investigació internacional independent. Segons The Independent, el portaveu de la grup ha afirmat que "ha arribat l'hora de consolidar la victòria militar anant a l'arrel del conflicte i establint la integritat nacional i la reconciliació".

Diverses veus temen que aquesta situació impedeixi investigar de manera convenient les denúncies de crims de guerra durant els darrers dies dies de l'ofensiva, a mans tant de l'exèrcit com de la guerrilla independentista.

Suren Surendiran, del Global Tamil Forum, considera que "fins ara Sri Lanka ha enganyat la comunitat internacional, i aquesta comissió és un altre rentat de cara". "Demanem justícia per tots els milers de persones que van morir les setmanes finals, i els mesos i els anys que van precedir el final de la guerra".

Amb la intenció de minimitzar el risc, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va nombrar fa unes setmanes un grup de tres membres amb l'objectiu d'assessorar la comissió d'Sri Lanka, especialment pel que fa a les garanties per trobar responsabilitat dels fets de la primavera del 2009.

Més informació:

BBC: Sri Lankan war inquiry commission opens amid criticism
The Independent: Sri Lanka's civil war inquiry is 'eyewash', say Tamils
Human Rights Watch: Sri Lanka: US Report Shows No Progress on Accountability
NYTimes.com: Desmond Tutu Rebukes Sri Lanka

Tàmil Eelam/Tamil Eelam

Dades generals
Població: Entre 3.100.000 i 3.600.000 h. (Cens de 2001 i Minority Rights Group)
Superfície: Sobre els 19.000 km²
Ciutats importants: Trincomalee, Kilinochchi, Jaffna
Institucions: Cap
Administració estatal: Sri Lanka
Llengües territorials: tàmil, indoportuguès
Llengües oficials: tàmil, singalès
Data de la festa nacional: 27 de novembre, Maaveraar o Dia dels Herois
Cultura religiosa: hinduisme

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Tamil Eelam.

Els independentistes del Caixmir rebutgen una proposta de major autonomia

Wed, 11 Aug 2010 20:00:00 +0200

El Caixmir sota administració índia continua en peu de guerra, amb un estricte toc de queda a la majoria de ciutats del país i les incessants protestes en contra de la violència policial i a favor de la llibertat. El darrer intent del Govern de l'Índia de desencallar la situació ha fracassat de nou, allunyant així les perspectives de pau i mantenint el conflicte en un estat de baixa intensitat.

Des de Nova Delhi, el primer ministre de l'Índia, Manmohan Singh, havia anunciat una sèrie de mesures per intentar apropar-se als dirigents independentistes, com per exemple negociar una autonomia política més gran que l'actual, sempre dins dels límits constitucionals, i establir un comitè d'experts per potenciar la creació de llocs de treball.

Però la proposta ha tingut una freda resposta per part dels seus receptors, els líders caixmiris, així com també una crítica per part d'altres partits del país.

“La nostra lluita és per la independència, no l'autonomia”, ha declarat Javed Mir, del Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir , segons informa AFP. Mir ha anunciat que la seva formació continuarà lluitant “pel nostre objectiu a través de protestes pacífiques”.

Un dirigent independentista moderat, Mirwaiz Umar Farooq, citat també per AFP, ha recordat que “la nostra lluita no és per restaurar l'autonomia, sinó per cercar el nostre dret a l'autodeterminació”. “Hem de poder escollir entre quedar-nos a la Índia, accedir al Pakistan o crear un Estat independent”.

Syed Ali Shah Gilani, de la All Parties Hurriyat Conference també s'ha mostrat contrari a les propostes del primer ministre indi: “els joves caixmiris no són als carrers per la feina, estan lluitant pels seus drets”. Gilani ha convidat el Govern de Nova Delhi a deixar de considerar el conflicte del Caixmir com una qüestió econòmica, i ha demanat que declari l'Estat de Jammu i Caixmir com un “territori en disputa”.

No només les formacions del Caixmir, també el principal rival polític del partit de Govern està en contra de l'anunci fet per Singh. El partit Bharatiya Janata (BJP) ha dit que qualsevol canvi en la integració del Caixmir a l'Índia és “inacceptable” per aquesta formació nacionalista hindú. El seu portaveu, Ravi Shankar Prasad, ha recordat “als meus amics del Caixmir” que els habitants del Caixmir sota administració pakistanesa “no tenen cap dret democràtic”, i ha advertit que quan es parla de Jammu i Caixmir, hi ha també Jammu i Ladakh les dues divisions administratives on els caixmiris musulmans no són majoria.

Autonomia teòrica

Sobre el paper, el Caixmir ja té l'estatus autonòmic des de la mateixa accessió d'aquest territori a l'Índia, l'any 1947. A la pràctica, però, l'autogovern del territori és molt limitat. El sentiment independentista va revifar l'estiu del 2008, quan una protesta va acabar amb la mort de desenes de caixmiris musulmans i va provocar la sortida al carrer en massa.

Més informació:

AFP: Kashmir separatists reject PM's autonomy offer
The Times of India: Geelani rejects PM peace, job offers
OneIndia: BJP opposes any idea of reversal of Kashmir's integration in India
Nationalia: Un destacat líder independentista del Caixmir demana el final les protestes violentes i Continuen les morts al Caixmir indi malgrat el toc de queda.

Caixmir

Dades generals
Població: 13.000.000 h. aprox (Escola de Cultura de Pau, 2009)
Superfície: 222.200 Km2 aprox
Institucions: Govern i Parlament de l'Estat de Jammu i Caixmir (Índia). Govern i Parlament de les províncies pakistaneses d'Azad Caixmir i Gilgit-Baltistan.
Ciutats importants: Srinagar, Jammu, Mirpur, Muzaffarabad, Gilgit
Administració estatal: Índia, Pakistan i Xina
Llengües territorials: caixmiri, urdú, dogri, pahari, mirpuri, gojri, hindko, entre moltes d'altres
Llengües oficials: caixmiri, urdú, dogri
Cultura religiosa: islam sunnita, hinduisme, budisme

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Caixmir.

Rebels de Mindanao alerten dels riscos de les converses de pau

Mon, 09 Aug 2010 14:30:00 +0200

L'arribada de Benigno Aquino al capdavant del Govern de Filipines es confirma com l'obertura d'una nova fase en el conflicte de Manila amb els independentistes musulmans de Mindanao. Segons han confirmat els dos bàndols, un cop acabat el mes sagrat islàmic, el Ramadà, el setembre vinent, Govern i rebels es reuniran amb l'objectiu de tirar endavant un procés de pau engegat fa més de deu anys.

Amb la vista posada en aquest esdeveniment, la direcció del principal grup rebel de Mindanao, el Front Islàmic d'Alliberament Moro (Moro Islamic Liberation Front, MILF), ha posat de manifest les seves esperances respecte al procés, però ha detallat també les amenaces que, al seu parer, podrien dificultar la resolució del conflicte.

El MILF, que torna a la mesa de diàleg un cop s'ha produït el relleu entre l'anterior presidenta, Gloria Macapagal-Arroyo, i Benigno Aquino, desconfia de la possible revisió de les bases del procés per part del nou Govern. Troben especialment preocupant que es prescindeixi del que fins ara ha estat el principal mediador internacional: el Govern de Malàisia, un Estat de majoria musulmana. El líder del MILF, Ibrahim Murad, ha insistit que la seva formació "no acceptarà començar les bases de nou; cal continuar des d'on les vam deixar".

La principal demanda dels rebels és la d'un autogovern "autèntic", que permeti als territoris de majoria musulmana establir-se com a Estat dins de les Filipines, però amb el dret a l'autodeterminació reconegut. A més, volen que la riquesa en forma de minerals, gas i petroli de Mindanao recaigui també sobre la població local. Respecte aquesta qüestió, el president Aquino ha subratllat que l'acord de pau hauria de servir també per potenciar l'arribada d'inversos estrangers a l'arxipèlag, incloent-hi els territoris musulmans.

Murad ha convidat Manila a treballar per arribar a un acord aviat, perquè "la propera generació és més militant i radical, a causa de la seva exposició al conflicte".

Més informació:

AlertNet: Philippine Muslim rebels say peace talks at risk
channelnewsasia.com: Philippine Muslim rebels ready for peace talk with Aquino
Nationalia: Acord entre les Filipines i els rebels de Mindanao per ampliar l'autonomia musulmana del sud

Cymdeithas protesta pel projecte de llei de la llengua gal·lesa

Fri, 06 Aug 2010 20:00:00 +0200

La celebració aquesta setmana de l'Eisteddfod, el principal festival de llengua, cultura i arts del país de Gal·les, ha coincidit amb el resorgiment de la qüestió de la llengua al debat públic. Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Societat de la Llengua Gal·lesa) ha aprofitat l'esdeveniment per fer pública la seva crítica de l'esborrany de llei de llengües, la 'Welsh Language Measure', fet públic recentment.

Amb el seu habitual estil mordaç, els membres de Cymdeithas van irrompre al festival encapçalats per un senyor encadenat a una enorme bola de ferro. Representava el Comissionat per la Llengua, una nova figura prevista per la llei de llengües que substituiria l'actual Welsh Language Board. Segons Cymdeithas, però, aquesta figura neix amb massa poca independència respecte del Govern, per això anava arrossegava una bola amb les inscripcions "sense estatus" i "sense drets".

A banda de la falta d'independència del futur Comissionat, a Cymdeithas critiquen que l'esborrany actual no contempli de forma clara la declaració d'oficialitat del gal·lès, d'una banda, i que no sigui prou explícit a l'hora de fixar els drets d'ús de la llengua.

Les preocupacions de Cymdeithas coincideixen en bona part amb l'informe fet públic la darrera setmana de juliol per una comissió de l'Assemblea de Gal·les, integrada per membres de tots els partits i que va donar la seva opinió per l'esborrany de llei proposat pel Govern. A més de la qüestió de l'oficialitat -també troba a faltar una definició menys ambigua-, l'informe presentat per aquesta comissió demanava que el pressupost destinat a la regulació i promoció de la llengua fos monitoritzat anualment per un comitè designat per l'Assemblea.

Pel que fa al Comissionat, l'informe troba a faltar més participació de l'Assemblea. Segons la seva opinió, aquesta figura, proposada pel primer ministre, hauria de ser aprovada en última instància pel conjunt de la cambra parlamentària gal·lesa.

Imatge: Protesta de Cymdeithas (Flickr-Rhysllwyd).

Més informació:

Wales Online: Welsh-language campaigners storm Eisteddfod
BBC: Welsh language law changes call
Cymdeithas yr Iaith Gymraeg: Language law report: pressure grows on the Minister
Nationalia: Gal·les, preparada per assumir les competències en matèria lingüística

Gal·les/Cymru

Dades generals
Població: 2.966.000 habitants (2006)
Superfície: 20.779 km²
Institucions: Assemblea Nacional de Gal·les
Ciutats importants: Cardiff, Swansea, Newport, Wrexham, Aberystwyth
Administració estatal: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengua territorial: gal·lès i anglès
Llengua oficial: anglès
Data de la festa nacional: 1 de març
Cultura religiosa: cristiana protestant

Més informació a la fitxa i el dossier Pobles i nacions d'avui: Gal·les.

Un destacat líder independentista del Caixmir demana el final les protestes violentes

Thu, 05 Aug 2010 15:00:00 +0200

El Caixmir sota administració índia continua revoltat d'ençà de la mort, el 11 de juny passat, d'un adolescent a mans de la policia en el transcurs d'una protesta. Les manifestacions es van multiplicar a Srinagar, la capital, i d'altres punts de l'Estat de Jammu i Caixmir. El Govern va respondre amb un toc de queda rigorós i l'enviament de milers de soldats de l'exèrcit regular, que pràcticament ha ocupat el país. En menys de dos mesos 48 persones han perdut la vida com a conseqüència dels trets de les forces índies, que han disparat contra tots aquells, principalment joves, que han desafiat el toc de queda i sortit als carrers. Comerços i centres educatius han aturat la seva activitat, i la situació ja es qualifica d'emergència, fins el punt que el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha fet una crida a la calma i ha demanat "paciència, perseverança i compromís a totes les parts" -crida que després ha matisat, arran de les protestes del Govern de l'Índia-.

Qui també ha volgut calmar els ànims ha estat el líder independentista Syed Ali Shah Gilani, portaveu de la All Parties Hurriyat Conference i persona de referència dins del moviment per l'autodeterminació del Caixmir. Gilani, que ha estat arrestat en diverses ocasions al llarg de l'any, s'ha dirigit a la multitud per demanar als manifestants que abandonin les vies violentes i no es repeteixin el llançament de pedres, incendi d'oficines estatals i atacs contra vehicles oficials. El líder independentista ha afirmat que "els que protesten no formen part del moviment caixmiri" i ha demanat als manifestants que s'asseguin sempre que les forces de seguretat índies vulguin aturar les marxes de protesta. Mirant cap a Nova Delhi, Gilani explica que "no hi haurà pau fins que el Caixmir sigui lliure de les forces índies".

El ministre d'interior de l'Índia, P. Chidambaram, també ha insistit en demanar el final de la violència, i ha dit que tan aviat com es restauri la pau, impulsarà un procés polític per resoldre el conflicte del Caixmir. També s'ha solidaritzat amb les víctimes de la violència, i ha demanat als pares que s'assegurin que els seus fills no participen a les protestes violentes. També ha afirmat que l'exèrcit indi s'ha comportat amb una "moderació encomiable", tot explicant que durant els dos mesos de revolta 1.266 soldats han estat ferits. D'altra banda, totes les víctimes mortals, 48, han estat civils i manifestants.

Imatge: Forces de seguretat índies patrullen els carrers de Srinagar, el juny passat (Flickr-Austin Yoder).

Més informació:

IBNLive: 'Indian forces' have to leave Kashmir: Geelani
Guardian: Kashmir unrest continues as more protesters die
The Hindu: Geelani calls for peaceful protests

Caixmir

Més tocs d'alerta sobre la situació a Papua Occidental

Wed, 04 Aug 2010 15:00:00 +0200

Una vegada més en pocs mesos, diverses veus coincideixen a recordar que Indonèsia té un problema a Papua Occidental. El descontentament a l'illa d'Irian Java és cada cop més gran davant de la incapacitat de Jakarta de complir la seva paraula i impulsar una autèntica autonomia política, mentre continua l'explotació natural dels seus recursos, la immigració massiva d'indonesis i la militarització del territori.

International Crisis Group acaba de publicar un nou informe, de títol explícit: 'Indonèsia: l'atzucac que s'aguditza a Papua' (Indonesia: The Deepening Impasse in Papua). L'organització internacional, tal i com ja va fer el març passat, llença una bateria de consells al Govern d'Indonèsia, centrada en una idea: el diàleg. ICG creu que hi ha un abisme entre la frustració generada a Papua després de no obtenir res amb l'anomenada "autonomia especial", anunciada l'any 2001, i l'exasperació de les autoritats indonèsies per les contínues protestes papús. Per reconciliar les dues postures, l'informe de Crisis Group insisteix que calen converses, però lamenta que Jakarta no està disposat a tractar el conflicte com un problema polític, sinó econòmic.

La intensificació del conflicte polític s'ha produït sobretot a partir del novembre passat, quan el Consell Popular Papú (Majelis Rakyat Papua, MRP), l'òrgan oficial d'autogovern, va establir que els candidats a les eleccions de districtes havien de ser ètnicament papús, la qual cosa va ser ràpidament prohibida per Jakarta. Com a resposta, l'MRG ha fet públiques el mes de juny passat una sèrie de recomanacions, entre les quals hi destaquen guanyar l'autonomia, dur a terme un diàleg amb mediació internacional i celebrar un referèndum sobre l'estatus de Papua Occidental.

ICR conclou que, en cas de no solucionar-se la disputa, l'atzucac actual podria portar a una "major radicalització" del conflicte.

Precisament contra aquesta visió s'han expressat alguns grups acadèmics i de suport a Papua Occidental, sobretot en relació a un informe anterior d'ICG (Radicalisation and Dialogue in Papua: Executive Summary) que mencionava suposats atacs per part d'independentistes papús com a exemple de la radicalització. En pocs mesos de diferència, tant el West Papua Advocacy Team (WPAT), com el West Papua Project, del Centre pels Estudis de la Pau i els Conflictes de la Universitat de Sidney, han publicat sengles informes en què lamenten que ICG "tergiversa la realitat" perquè atribueix la creixent violència a "radicals papús".

Imatge: 'Estrella del Matí', la bandera independentista de Papua Occidental (Flickr-lussqueittt).

Més informació:

ICG: Indonesia: The Deepening Impasse in Papua
West Papua Project: Get Up, Stand Up: West Papua Stands Up For Its Rights
West Papua Advocacy Team: Statement on International Crisis Group report - and its coverage
AP: Video sheds light on Indonesia security forces
Change.org: West Papua Activists Take On the International Crisis Group

Papua occidental/Irian Jaya

Dades generals
Població: 2.646.489 h. (2005)
Superfície: 420.540 km²
Institucions: Governadors de les províncies de Papua i Papua Occidental, i Consell Popular de Papua (Majelis Rakyat Papua)
Ciutats importants: Jayapura (capital), Manokwari, Sorong, Timika, Fak Fak
Administració estatal: Indonèsia
Llengües territorials: Més de tres-centes llengües territorials, la majoria de les quals de la família papú
Llengua oficial: Indonesi
Cultura religiosa: 1-Cristiana protestant 2-Cristiana catòlica 3-Islamisme

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Papua Occidental.

Kosovo, un pas més cap a una altra Europa

Tue, 03 Aug 2010 09:00:00 +0200

Aureli Argemí, president del CIEMEN

La sentència, feta pública el 22 de juliol, del Tribunal Internacional de la Haia (la màxima autoritat jurídica de l'ONU) sobre la independència de Kosovo ha tingut múltiples lectures i reaccions. Voldria remarcar-ne algunes que em semblen especialment significatives. La primera es refereix a un principi que, als ulls dels aferrats a les fronteres dels Estats constituïts, és fonamental: la sentència posa novament en evidència que les fronteres estatals són violables, malgrat que els governs i els seus exèrcits no es cansin de defensar que són intocables. Els jutges saben prou bé que la història d'Europa, fins i tot la més recent, ens ofereix molts exemples que proven la fragilitat de les fronteres estatals, com canvien fàcilment. La sentència del Tribunal Internacional, però, va més lluny. Precisa que la independència dels kosovars no implica el canvi d'una frontera estatal, canvi que demanaria, almenys, unes negociacions prèvies entre els Estats que se sentissin afectats. Simplement, la sentència no admet la frontera "interna" que l'Estat de Sèrbia s'havia fixat, en virtut de les normes que regien l'Estat federal de l'antiga Iugoslàvia, avui ja obsoletes, després de tantes fronteres caigudes. La sentència parla d'una frontera aixecada contra la voluntat dels kosovars els quals, per cert, ja des del moment de la fundació de la Iugoslàvia federal (després de la Segona Guerra Mundial), l'havien refusat sempre. I per més reprimendes que els costés la contestació.

La sentència no ha fet més que avalar la decisió presa lliurement pels kosovars d'independitzar-se, confirmada pel resultat d'un referèndum en què el vot favorable superava amb escreix la majoria exigible. En prioritzar l'exercici de la democràcia, expressada per un referèndum, ni que fos il·legal per no haver seguit les regles imposades pel govern de l'Estat de Sèrbia, la independència era vista pel Tribunal Internacional com el fruit de la voluntat d'un poble que, en definitiva, és l'única entitat que dóna legitimitat democràtica a les decisions que, col·lectivament, cada nació pren. En aquesta òptica, el Tribunal dóna també raó als diferents Estats que havien reconegut ja el dret del poble kosovar de construir-se en Estat propi, independent.

No per casualitat, vint-i-dos dels vint-i-set Estats que formen la Unió Europea s'han posicionat a favor de la decisió presa pels kosovars i han admès els arguments que han vestit la sentència del Tribunal internacional. Tots aquests Estats, no cal dir-ho, són zelosos de les seves fronteres. Però, segurament, han entès -reconegut i acceptat- que el poble kosovar feia un discurs impecablement democràtic, articulat amb la vista posada en el futur d'Europa, d'aquella Europa sense fronteres que tantes esperances ha obert. D'una Europa. molt diversa de la que s'havia edificat quan els Estats fixaren les fronteres actuals, exclusivistes. Els governs dels Estats que s'han posat al costat de Kosovo són conscients que l'Europa sense fronteres té cada dia més projecció, que no trenca sinó que uneix, i que, per tant, les fronteres clàssiques van perdent pes i van esdevenint més ponts que murs, encara que els mateixos governs estatals, contradictòriament, s'entestin a negar-ho i hi posin entrebancs.

Els pocs Estats europeus recalcitrants que s'oposen radicalment a la independència de Kosovo, esgrimeixen uns arguments que, sota la capa de la legalitat internacional, amaguen una sèrie de complexes, dubtes i inseguretats que no els permeten sortir-se dels seus problemes interns. Els cinc Estats que no sintonitzen amb els vint-i-dos Estats creuen que si acceptessin la lògica que ha fet prendre la decisió als kosovars, aquesta mateix lògica s'encomanaria als pobles que, al seu si, tenen agafats. L'Estat espanyol, per exemple, es compta entre aquests Estats i prefereix no rendir-se a l'evidència, en el fons per a no afluixar la corda amb què lliga els pobles català, basc i gallec. Prefereix escoltar i seguir la cultura antidemocràtica a deixar de tibar la corda amb què sotmet unes nacions que, probablement, si poguessin celebrar, amb els requisits democràtics necessaris, uns referèndums d'independència, a la curta o a la llarga, els guanyarien. L'Estat espanyol tem que la "nova" sobirania d'un poble europeu el perjudiqui, l'amenaci, i contagiï aquells pobles que, com el català, surt amb valentia al carrer, amb cents de milers de persones que reclamen la independència. L'Estat espanyol prefereix quedar-se dins del propi gueto on, ridículament, se sent còmode, com bé ho ha demostrat quan ha celebrat la sentència contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, sentència que repeteix fins a la sacietat el principi de la "indissoluble unitat de la nació espanyola".

Sigui com sigui, el camí d'una altra Europa es va fent mentre es camina i cal caminar per anar-lo fent. Kosovo és una bandera o un fita per les nacions que cerquen viure, lliurement, en l'Europa unida i diversa, en una Europa que sigui igualment de tothom. Respectuosa, per tant, dels drets individuals i col·lectius dels seus habitants. Cada vegada que Europa dóna un pas cap a la democràcia, s'aparta de les divisions i conflictes que l'han anat destruint periòdicament. L'Europa dels drets dels pobles és l'horitzó, és sempre construcció d'un futur compartit entre tots els ciutadans del continent europeu. Sens dubte, aquest horitzó no es troba a la cantonada per molts pobles, però es va aproximant a mesura que cada poble avui dependent segueixi el camí traçat per Kosovo, com ahir per Montenegro, com abans d'ahir per altres pobles dels Balcans o de l'antiga Unió Soviètica. Senzillament perquè són pobles que han percebut de quina manera la seva independència és un pas endavant cap a la democràcia de tots els pobles. La sentència de la història sempre estarà al seu costat.

Aureli Argemí