Nationalia - Últimes notícies

Grenlàndia posa les bases per a la plena sobirania

Mon, 08 Feb 2010 20:00:00 +0100

Els parlamentaris grenlandesos amb escó al Folketing, el Parlament de Dinamarca, han fet una crida a començar el procés que posi punt i final a la representació de Grenlàndia, l'illa autònoma de majoria inuit, a la cambra legislativa danesa. "És un procés que hem de posar en marxa", ha declarat Sofia Rossen, diputada del partit independentista Inuit Ataqatigiit al Parlament de Copenhaguen. Segons explica el diari Sermitsiaq, Rossen no ha parlat d'una data per la retirada dels dos diputats grenlandesos -l'altre és Hans Enoksen, del partit Siumut-, però ha recordat la necessitat que Nuuk recuperi la plena competència sobre les qüestions de la política domèstica de Grenlàndia.

Tant Grenlàndia com les illes Fèroe tenen reservats dos escons al Parlament danès. Darrerament, però, l'increment de l'autogovern als dos territoris d'ultramar posa en qüestió cada vegada més la necessitat d'una presència a Copenhaguen. En el cas de Grenlàndia, el juny passat va entrar en vigor un nou Estatut que dotava el seu Parlament de plenes competències, exceptuant els afers exteriors, la política financera i la seguretat exterior, però deixant la porta oberta a una eventual declaració d'independència.

Tornant a l'illa, una altra de les conseqüències del nou Estatut és en el camp de les llengües. Si el 2009 el grenlandès va passar a ser única llengua oficial del país, ara el partit d'oposició Siumut vol proposar que aquesta llengua inuit, de la família esquimo-aleutiana, sigui l'única utilitzada a la cambra legislativa.

L'autonomia financera, més a prop

Mentre els polítics grenlandesos preparen el terreny per separar-se pacíficament de Dinamarca, economistes i científics aventuren previsions pel que fa a l'economia de l'illa àrtica, la qual actualment rep un subsidi anual de Copenhaguen -valorat en uns 463.000 milions d'euros-. Fa unes setmanes, el responsable del departament de matèries primeres de Grenlàndia, Jorn Skov Nielsen, va dir que els testos d'extracció de mineria i petroli fets fins ara permeten preveure que sobre el 2015 Nuuk podrà prescindir de l'assistència financera danesa, segons explicava Sermitsiaq (traducció automàtica al català). Skov Nielsen va matisar més tard que la data del 2015 es tractava d'una previsió "en el millor escenari", i que en qualsevol cas l'inversió inicial haurà de ser molt alta.

Més informació:

IceNews: Greenland MPs call for end to Danish political involvement i Greenland financial independence predicted by 2015
Sermitsiaq: Råstofdirektør: Ikke om fem år (traducció automàtica al català: Director de Mineria: No es per cinc anys).

Grenlàndia/Kalaallit Nunaat

Dades generals
Població: 57.564 h. (2007)
Superfície: 2.166.086 km²
Institucions: Govern i Parlament de Grenlàndia
Ciutats importants: Nuuk
Administració estatal: Dinamarca
Llengua territorial: grenlandès
Llengua oficial: grenlandès i danès
Data de la festa nacional: 21 de juny
Cultura religiosa: cristiana protestant

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Grenlàndia.

Pobles i nacions d'avui: Tibet

Fri, 05 Feb 2010 19:00:00 +0100

Quan parlem del Tibet, podem referir-nos bé a la Regió Autònoma del Tibet, o bé a un territori de més extensió, conegut sovint com el Gran Tibet, el Tibet cultural o històric. L'extensió real del Tibet ha anat variant al llarg de la història, així com el seu estatus polític i les seves relacions amb els imperis veïns xinès i mongol. En qualsevol cas, però, els Tibet ha estat una entitat política independent i diferenciada des del segle VII dC i, amb alts i baixos, fins a mitjans del segle XX.

L'any 1950, poc després de l'establiment de la República Popular de Xina, el país dels Himàlaia va ser ocupat per l'exercit xinès, que va derrotar les forces tibetanes i, davant del silenci de la comunitat internacional, va forçar el lideratge tibetà a firmar l'Acord dels 17 Punts, el qual certificava l'ocupació i la submissió del Tibet a Pequín.

L'ocupació xinesa del Tibet, que el Govern comunista definirà com "alliberament" i "reforma democràtica", va caracteritzar-se per un atac furibund a la propietat de la terra i el poder dels lames, a la religió budista i, combinat amb les conseqüències mortíferes del Gran Salt Endavant, va generar un malestar creixent que acabaria esclatant amb les revoltes populars de Kham i Amdo primer, i a Lhasa l'any 1959. El març d'aquell any, multitudinàries protestes als carrers de la capital tibetana en suport al dalai lama, el líder espiritual del Tibet, van derivar en l'atrinxerament de desenes de milers de persones i la intervenció de l'exèrcit xinès amb artilleria pesada inclosa.

La intervenció militar va resultar en un nombre incert de víctimes mortals, i va provocar la fugida de milers de persones, entre els quals el dalai lama, que es va establir a la ciutat índia de Dharamsala per fundar-hi el Govern tibetà a l'exili.

Els seixanta van ser els anys més foscos per als tibetans, a causa de la Revolució Cultural, que va conduir a la persecució d'elements bàsics de la cultura i la societat tibetana, amb la destrucció de monestirs budistes, llibres sagrats i tota mena d'obres d'art, i l'empresonament, tortura o assassinat de milers de monjos budistes i ciutadans tibetans.

Si bé la política xinesa envers el Tibet va ser menys ferotge l'últim quart de segle, els drets dels tibetans han estat invariablement violats, amb fortes restriccions en els camps religiós, cultural i polític, així com innumerables casos persecució i tortura a civils i religiosos. Tot això sumat a la nova política de colonització han per part de Pequín, que des dels anys vuitanta ha volgut diluir demogràficament el Tibet, creant importants comunitats han a les principals ciutats del país.

D'altra banda, la causa tibetana ha aconseguit un gran nivell de suport fora de la Xina, gràcies principalment a l'acció del XIV dalai lama, Tenzin Gyatso, el qual lidera una forta campanya internacional que el 1989 va resultar amb el premi Nobel de la Pau.

Darrerament la qüestió tibetana ha tornat a l'actualitat des de les revoltes i la conseqüent repressió militar, primer l'estiu del 2008, durant els Jocs Olímpics de Pequín, i després el 2009, any que es commemorava el 50è l'aniversari de l'exili del dalai lama.

Políticament, la discussió actual respecte el Tibet se centra en la qüestió de l'autonomia. El dalai lama ha reiterat moltes vegades que la seva aposta no és la independència del seu país, sinó un nivell d'autogovern que permeti la supervivència de la cultura tibetana i el respecte complet dels drets dels tibetans. Més enllà de la seva autoritat, però, sembla que cada cop hi ha un gruix més gran del moviment tibetà que es planteja la independència com a única sortida d'un conflicte que la Xina ni tan sols considera com a tal.

Tibet/Bod

Dades generals
Població: 2.620.000 a la Regió Autònoma del Tibet (cens del 2000), i 10.523.432 al Gran Tibet
Superfície: 1,228,400 km² la Regió Autònoma del Tibet i 2.250.000 km² el Gran Tibet
Institucions: Govern Popular, controlat pel Partit Comunista de Xina, i Govern tibetà a l'exili, amb seu a Dharamsala.
Ciutats importants: Lhasa (capital), Shigatse, Kangding, Jyekundo
Administració estatal: República Popular de Xina
Llengües territorials: tibetà
Llengües oficials: xinès i tibetà (només a la Regió Autònoma del Tibet)
Cultura religiosa: Budisme

Irlanda del Nord assumirà les competències sobre justícia el mes d'abril

Fri, 05 Feb 2010 13:00:00 +0100

Unionistes i republicans han acordat finalment un pacte que permetrà dur a terme la transferència de les competències sobre justícia i policia de Londres cap a Belfast. Les discussions han durat deu dies, i el principal obstacle han estat les resistències del Partit Unionista Democràtic (DUP) a tancar un acord que potenciarà l'autogovern d'Irlanda del Nord i que pot ser mal vist per les seves bases.

L'estancament sobre aquesta qüestió havia posat darrerament en perill el govern de coalició entre el DUP i el Sinn Féin, i havia motivat la intervenció a les negociacions de Gordon Brown i Brian Cowen, els primers ministres britànic i irlandès, respectivament. Fins que, dijous a la nit, els 35 diputats del DUP van acordar donar suport a l'acord, que inclou una votació a l'Assemblea d'Stormont, el 9 de març -un tràmit-, i la transferència de les competències el 12 d'abril.

Entre els compromisos que han desencallat l'acord hi ha la inclusió de reformes en la gestió de les desfilades orangistes, amb l'abolició de la Parades Commission, una de les principals demandes dels unionistes. És el preu que ha pagat el Sinn Féin per obtenir finalment el traspàs d'aquestes dues competències claus: una qüestió que, en cas de no haver-se resolt, podria haver desembocat en la sortida dels republicans del Govern, un daltabaix al procés de pau i una probable crisi institucional.

Ara, el viceprimer ministre Martin McGuinness, del Sinn Féin, ha declarat que "aquest podria ser el dia que el procés polític [d'Irlanda] del nord va assolir la majoria d'edat". El primer ministre, Peter Robinson, del DUP, també ha manifestat la seva satisfacció declarant que "aquest és un gran acord, un acord que puc recomanar" en al·lusió al bàndol unionista. Altres partits que han donat suport a l'acord són el Partit de l'Aliança, el líder del qual -David Ford, possible futur titular del ministeri de justícia-, ha assegurat que "això és el que el poble d'Irlanda del Nord ha esperat tant temps", i qu la transferència de competències significa que "l'Executiu pot tornar a l'autèntica feina de proveir serveis de qualitat i d'enfortir la nostra economia".

Des de les files de l'SDLP han fet una crida a treballar amb l'acord "no creant-hi problemes sinó evitant possibles errades o problemes que pugui contenir, de manera que el puguem millorar".

Entre les formacions crítiques amb el pacte Sinn Féin-DUP s'hi troben el Partit Unionista de l'Ulster (UUP), que ha dit que encara no han tingut accés al document i, especialment, la Veu Unionista Tradicional (TUV), formació que ha acusat els diputats del DUP de "desfer-se com ninots de neu quan ha arribat l'escalfor.

Més informació:

The Guardian: Late-night DUP deal gives hope for Northern Ireland peace
BBC: Northern Ireland justice powers to be devolved in April
Nationalia: Es prolonguen les negociacions sobre la transferència de competències a Irlanda del Nord

Irlanda/Éire

Dades generals
Població: 6.080.000 h. (2006-2007)
Superfície: 84.412 km²
Institucions: A la República d'Irlanda, Govern i Oireachtas -l'òrgan legislatiu- i a Irlanda del Nord, Govern i Assemblea
Ciutats importants: Dublín (capital de la República), Belfast (capital d'Irlanda del Nord), Cork, Derry, Limerick
Administració estatal: República d'Irlanda i Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengua territorial: irlandès i scots de l'Úlster
Llengua oficial: irlandès i anglès
Cultura religiosa: 1. Cristianisme catòlic 2. Cristianisme protestant
Festa nacional 17 de març, dia de Sant Patrici

Més informació al Dossier Pobles i nacions d'avui: Irlanda.

Gal·les, preparada per assumir les competències en matèria lingüística

Thu, 04 Feb 2010 19:00:00 +0100

Tot és a punt perquè el País de Gal·les incorpori la capacitat legislativa en matèria de llengües. Segons informa BBC, l'Assemblea gal·lesa podrà, a partir del proper dia 10, impulsar les seves pròpies lleis amb l'objectiu de potenciar el gal·lès i els drets dels seus parlants -entre 510.000 i 600.000, segons Linguamón-. El Govern, format pel Partit Laborista i el Plaid Cymru, sobiranista, ja ha anunciat que té previst presentar el primer paquet de legislació el proper 1 de març, dia del Patró de Gal·les, Sant David.

Aquesta primera llei, sempre segons BBC, preveu el nomenament d'un comissari per la llengua gal·lesa, el qual serà el màxim responsable de vetllar perquè sigui possible l'ús del gal·lès en els principals aspectes del dia a dia. Una de les tasques destacades -i, de ben segur més polèmiques- serà ocupar-se que tant l'administració pública com les empreses privades d'alguns sectors -serveis, transport- utilitzin la llengua pròpia de gal·les, amb la potestat fins i tot de sancionar aquelles que no compleixin els mínims establerts.

Segons el viceprimer ministre Ieuan Wyn Jones, l'objectiu d'aquesta legislació serà donar "més drets" als parlants de gal·lès pel que fa a serveis, i que establirà "més competències i sancions per garantir que es compleixen les promeses".

Dos anys i mig després

D'acord a les previsions, l'arribada de les competències a Cardiff (Caerdydd, en gal·lès) es produirà amb la sanció reial el dia 10. La Welsh language legislative competence order (LCO, Ordre per la competència legislativa sobre la llengua gal·lesa) ha hagut de superar, en dos anys i mig, l'aprovació de les cambres legislatives gal·lesa i britànica. A partir de la seva entrada en vigor, servirà de marc per a impulsar noves mesures relacionades amb la llengua gal·lesa, des de Gal·les i sense passar per Londres.

Més informació:

BBC: Language law powers to move to Wales 'from next week'
Assemblea de Gal·les: www.assemblywales.org
Nationalia: Cardiff reclama a Londres que li traspassi competències lingüístiques per oficialitzar el gal·lès

Gal·les/Cymru

Dades generals
Població: 2.966.000 habitants (2006)
Superfície: 20.779 km²
Institucions: Assemblea Nacional de Gal·les
Ciutats importants: Cardiff, Swansea, Newport, Wrexham, Aberystwyth
Administració estatal: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengua territorial: gal·lès i anglès
Llengua oficial: anglès
Data de la festa nacional: 1 de març
Cultura religiosa: cristiana protestant

Més informació a la fitxa de Gal·les i al dossier Pobles i nacions d'avui: Gal·les.

Tensió a Bòsnia pel debat del Parlament serbobosnià sobre una llei per convocar referèndums

Wed, 03 Feb 2010 08:00:00 +0100

Ja hi ha data per a un dels projectes polítics més polèmics de 2010 a Bòsnia i Hercegovina. La setmana que ve, el dia 9, el Parlament de la República Sèrbia (una de les dues entitats que conformen l'Estat bosnià, vegeu mapa adjunt; cal no confondre-la amb l'Estat sobirà de Sèrbia) es reunirà per debatre una proposta del president serbobosnià, Milorad Dodik, sobre l'adopció d'una llei per convocar referèndums. La idea està generant molta controvèrsia al país: els polítics bosnians musulmans i el representant de la Unió Europea no volen ni sentir a parlar-ne, però Dodik està decidit a dur endavant el seu projecte.

El Parlament, segons que explica B92, debatrà una llei centrada en aspectes tècnics sobre com s'ha d'organitzar un referèndum a la República Sèrbia. Sembla, per contra, que la normativa no dirà res sobre quines preguntes es poden fer o no en una consulta d'aquestes característiques. L'assemblea serbobosniana està controlada per l'Aliança dels Socialdemòcrates Independents, el partit de Dodik.

La qüestió arrenca mesos enrere. Dodik, que habitualment amenaça de convocar un referèndum d'independència a la República Sèrbia, va decidir-se l'any passat a organitzar una consulta aquest 2010. La pregunta, segons el que ha explicat Dodik, no versarà sobre la sobirania de la República Sèrbia, sinó sobre l'acceptació dels Acords de Dayton per part de la ciutadania serbobosniana. Aquests acords, signats el 1995 per Bòsnia, Sèrbia i Croàcia, van permetre acabar la guerra de Bòsnia i van establir un sistema federal. Així, Bòsnia es troba dividida en dues entitats: la Federació, que agrupa bàsicament territori habitat per bosnians musulmans i croatobosnians, i la República Sèrbia, majoritàriament poblada per serbobosnians.

És evident que, demanant a la població si està d'acord amb les provisions de Dayton, Dodik està qüestionant obertament l'arquitectura estatal que va sorgir-ne. És un primer pas per sondejar reaccions a Belgrad, a Brussel·les i a Washington? Pot ser. De moment, les respostes no semblen haver-li anat gaire bé, a Dodik. El president de Sèrbia, Boris Tadic, declarava a mitjan mes de gener que Belgrad no donaria suport en cap cas a un referèndum independentista. I l'alt representant internacional per a Bòsnia i Hercegovina, Valentin Inzko, confirmava que Dodik no té cap dret a convocar consultes sobre si els Acords de Dayton són vàlids o no.

El president croat amenaça d'intervenir-hi militarment

Però l'advertiment més dur contra Dodik va fer-lo el dia 18 Stipe Mesic, president de Croàcia. Mesic va dir que si Dodik convoca un referèndum d'autodeterminació, l'exèrcit croat envairà la Posavina bosniana, explica el rotatiu croat Novi List. Aquesta regió és vital per a la República Sèrbia, perquè és l'únic corredor que connecta físicament la zona occidental del territori amb l'oriental. Dodik, recull el diari serbi Blic, no va quedar-se callat i va replicar Mesic acusant-lo de ser un admirador dels ústaixes, els feixistes croats que van aliar-se amb l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Any electoral a Bòsnia i Hercegovina

Tota aquesta qüestió està conformant el mar de fons polític a Bòsnia i Hercegovina en un any que la república balcànica encara les eleccions per escollir el Parlament estatal, els parlaments de les entitats i les assemblees cantonals, tots ells amb poders legislatius. Serà a l'octubre, i els principals partits de cadascun dels tres pobles constituents de Bòsnia (bosnians, serbis i croats) intentaran mantenir el control dels seus respectius feus. Així, entre els bosnians musulmans, el Partit d'Acció Democràtica i el Partit per Bòsnia i Hercegovina pugnaran per aconseguir la majoria dels vots; els sufragis serbobosnians els mirarà de retenir majoritàriament l'Aliança dels Socialdemòcrates Independents de Dodik; i per últim, la Unió Demòcrata Croata i la seva escissió Unió Demòcrata Croata 1990 es disputaran el favor dels croatobosnians, concentrats sobretot a Hercegovina.

Imatges: El primer ministre de la República Sèrbia, Milorad Dodik. Mapa de Bòsnia i Hercegovina amb les seves dues principals entitats: en vermell, la República Sèrbia; en blau, la Federació (cartografia de Bennet Schulte).

Més informació:

Balkan Insight: Bosnia Faces Critical Challenges in 2010
Viquipèdia: Informació sobre les eleccions bosnianes de 2006
MónDivers: Belgrad diu ‘no' a un referèndum independentista dels serbobosnians
Nationalia: Els líders de Bòsnia acorden dividir el país en quatre zones, però es contradiuen sobre com ho faran

Avenços mínims a la reunió entre la Xina i representants del dalai lama

Tue, 02 Feb 2010 14:00:00 +0100

La novena ronda de converses entre el Govern xinès i els representants del dalai lama, líder espiritual del Tibet, han acabat amb uns resultats molt i molt discrets. Pequín ha reiterat el seu rebuig complet a qualsevol ampliació d'autonomia per a la regió, tot advertint que "les qüestions que afecten el territori i la sobirania de la Xina no són negociables i no es faran concessions". No només això, sinó que ha insistit en deslegitimar el líder budista com a interlocutor vàlid per a assolir un acord sobre l'estatus del Tibet.

D'aquesta manera, la represa de converses, que van començar l'any 2002 i es van aturar el 2008, tindrà poques conseqüències immediates de cara a la situació dels drets dels tibetans a la Xina.

Tanmateix, els enviats del dalai lama que han participat a les converses d'aquesta setmana han evitat mostrar una actitud crítica amb el Govern de la Xina, i assenyalat un petit canvi en l'enfocament de les autoritats xineses envers la qüestió tibetana, que "per primera vegada inclou totes les regions tibetanes", i no només la Regió Autònoma. Els diplomàtics es referien no només a les converses d'aquest cap de setmana, sinó també a una conferència oficial que el Govern xinès va celebrar a mitjans del gener passat, en el qual s'establien objectius pel desenvolupament de tot el territori tibetà, una sèrie de mesures que segons els tibetans "més enllà de l'eslògan polític, molts temes que s'han prioritzat [a la conferència] són similars a les necessitats bàsiques del poble tibetà que assenyalem al nostre memoràndum", en declaracions recollides per Reuters.

Amenaces als Estats Units

Si hi ha una cosa que posa nervioses les autoritats xineses, és que es consideri el dalai lama com a representant del poble tibetà. Per a Pequín, aquest paper no correspon a ningú més que al Govern de la Regió Autònoma Tibetana, i per això quan el dalai lama -que encapçala el govern tibetà a l'exili a Dharamsala, a l'Índia- participa en qualsevol mena d'activitat diplomàtica, la Xina s'exclama i invoca tota mena d'amenaces. Aquest cop li ha tocat al president dels Estats Units, Barack Obama, que ha escoltat les advertències del Govern xinès, segons el qual una reunió entre l'administració nord-americana i el líder tibetà "minarien greument els fonaments polítics de la relació entre Xina i els Estats Units". És previst que el dalai lama viatgi als Estats Units durant els propers dies, i l'entrevista amb el líder espiritual no es pot descartar, si bé altres caps d'Estat han renunciat a fer-ho en ocasions similars, com a conseqüència a les pressions xineses.

Més informació:

Hindustan Times: Tibet talks hit a wall again
Phayul: China repeats door for talks open, but "no concessions" on sovereignty
Times Online: China threatens Obama over Dalai Lama meeting
Nationalia: La Xina i el dalai lama reprenen converses després de 15 mesos de silenci

La llengua catalana, convidada d'honor a Expolangues 2010

Tue, 02 Feb 2010 09:00:00 +0100

La fira Expolangues de París, que cada any reuneix institucions i professionals d'arreu per promoure l'aprenentatge de llengües i el plurilingüisme, s'estrena aquest dijous amb la presència destacada de la llengua catalana, que n'és la convidada d'honor de la mà de l'Institut Ramon Llull i amb el lema 'El català, llengua de deu milions d'europeus'.

L'acte comptarà amb la participació d'escriptors en llengua catalana, com Najat el Hachmi, Màrius Serra, Miquel Rayó i Carme Riera, a més d'entitats relacionades amb la llengua catalana, com Escola Valenciana, i els Governs de Catalunya i les Illes Balears, el Consell General dels Pirineus Orientals, la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, la municipalitat de l'Alguer i la Xarxa Vives d'Universitats.

Més informació:

Ban Ki-moon demana un esforç als líders xipriotes per arribar a un acord

Mon, 01 Feb 2010 19:00:00 +0100

Ban Ki-moon, secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, ha viatjat aquest cap de setmana a Xipre per mirar de donar l'impuls definitiu a les converses de reunificació de l'illa. El diplomàtic sud-coreà ha alertat a Nicòsia que els passos fets fins ara són insuficients, i ha fet una crida a "encara més coratge i determinació durant el període que ve, per tal de portar aquestes converses a una solució amb èxit", segons informa Reuters.

El president de la República grecoxipriota, Demetris Christofias, i el seu homòleg turcoxipriota, Mehmet Ali Talat, han mantingut una nova ronda de converses durant la darrera setmana, la segona del mes de gener i l'enèsima des de la represa del procés de pau, l'any 2008. Aquest dissabte, Ali Talat va assegurar que "hi ha persones dels dos costats que volen la pau, i que treballen per la pau", i va expressar la seva confiança en trobar una sortida satisfactòria "a través de compromisos mutus".

També es mostraven optimistes al costat grecoxipriota, quan un portaveu del Govern definia l'estat de les converses com la "consecució de noves convergències en molts aspectes, que poden ser vistes com un progrés". També advertia que "convergències" no signifiquen encara un "acord".

Més informació:

NYTimes.com: U.N. Leader Seeks Elusive Unity Deal in Cyprus
Today's Zaman: UN chief arrives in Cyprus to boost peace talks
MónDivers: L'ONU pressiona perquè turcs i grecs tanquin aviat un acord a Xipre
Nationalia: Xipre, s'esgoten les oportunitats per a la reunificació

La Xina i el dalai lama reprenen converses després de 15 mesos de silenci

Fri, 29 Jan 2010 19:00:00 +0100

Nou capítol en el procés de resolució del conflicte tibetà. Aquest cap de setmana un grup de cinc representants del dalai lama es reuniran amb les autoritats xineses per mirar de recuperar el fil de la ronda de converses que va començar l'any 2002, i que va ser interromput el novembre de l'any 2008 sense resultats tangibles i després d'un any ple de tensions polítiques i disturbis als carrers de les ciutats tibetanes -els pitjors dels darrers vint anys-, coincidint amb els Jocs Olímpics de Pekín.

La principal variable d'aquesta etapa serà l'actitud del Govern xinès. De fa temps, el moviment tibetà, liderat pel dalai lama, ha abandonat la reivindicació de la independència del Tibet, i les seves demandes es resumeixen en una major autonomia que permeti al país tibetà protegir la seva cultura i garantir la seva sobirania. A Pequín, per la seva banda, no s'han cansat de repetir que el dalai lama fa una campanya "encoberta" per la independència del país, i alhora es mantenen ferms en renunciar a qualsevol concessió política en forma d'autonomia. Les autoritats xineses argumenten que no es tracta d'un conflicte ètnic, sinó de desigualtat econòmica.

Ara caldrà veure si, en les converses que començaran aquest cap de setmana, es detecta algun canvi d'actitud per part dels negociadors xinesos, extrem difícil donat el poc espai per a l'autocrítica per part de Pequín. Després de les converses de 2008, la Xina va dir que mai acceptaria l'autonomia reivindicada pel dalai lama i, encara més, va descriure el sistema actual com "perfecte" i sense cap altra alternativa, segons va explicar llavors The Guardian.

Més informació:

AP: New China-Tibet talks highlight shift in Beijing's policies
Xinhua: Dalai Lama's envoys arrive for talks
Pàgina web del dalai lama: Press Statement

CoE: 'Grècia i Turquia no tracten les minories religioses segons els estàndards europeus'

Thu, 28 Jan 2010 19:00:00 +0100

El Consell d'Europa, l'organisme creat el 1949 per vetllar pels drets humans als Estats Europeus -més enllà de les fronteres de la Unió Europea-, ha criticat recentment les polítiques de Grècia i Turquia envers les seves minories. A la sessió de l'Assemblea Parlamentària celebrada aquesta setmana a Estrasburg, els parlamentaris han aprovat una resolució que estableix que ambdós Estats "haurien de tractar els membres de les minories religioses d'acord als estàndards de la Convenció Europea dels Drets Humans", i no pas invocant el Tractat de Lausana de 1923 i la "reciprocitat" sobre la qual es basen per no implementar alguns drets.

Tot i reconeixent que es tracta d'una qüestió "amb una gran càrrega emocional" -hi ha una important minoria turca a Grècia, i viceversa- el Consell d'Europa ha apel·lat a la llibertat religiosa per a les minories no musulmanes de Turquia i per a la minoria musulmana de Tràcia, a l'est de Grècia. El Tractat de Lausana, signat entre Turquia i els països aliats de la Primera Guerra Mundial, reconeixia només l'existència de les minories religioses -grega, jueva i ortodoxa armènia- dins del seu territori, ignorant la presència de kurds, circassians i àrabs, entre d'altres. El 1923 també va signar amb Grècia un acord per l'intercanvi de població -grecs per turcs-. De llavors ençà, Atenes i Ankara han evitat millorar les condicions de les minories, i han introduït la condició de reciprocitat, segons la qual fins i tot ignoren l'existència de minories al seu propi territori, de la mateixa manera que, diuen, passa més enllà de la frontera.

El Consell d'Europa ha fet una crida perquè els Estats garanteixin els drets humans a totes les comunitats "sense tenir en compte la forma que l'Estat veí tracta els seus ciutadans". D'altra banda, l'organisme internacional també ha reconegut l'existència "d'una nova consciència" per part de les autoritats de Grècia i Turquia, les quals "han demostrat el seu compromís per trobar respostes apropiades a les dificultats a les que s'enfronten els membres d'aquestes minories".

La resolució de l'Assemblea Parlamentària espera que es reconegui "la llibertat d'autoidentificació ètnica" i millores en diversos camps, i que d'aquí un any els dos Estats concernits entreguin a la cambra un informe sobre els progressos aconseguits.

Més informació: