Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesAbkhàzia i Ossètia del Sud, cap a una relació encara més estreta amb Rússia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2950" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2950-1416567401.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern d'Abkhàzia ha donat aquesta setmana el seu vistiplau a un nou tractat que reforçarà encara més els lligams entre aquesta república caucàsica i la Federació Russa. Segons <a target="_blank" href="http://apsnypress.info/docs/13514.html">va informar</a> l'agència oficial abkhaza abans-d'ahir, l'executiu ha acceptat un acord "d'aliança i paternariat estratègic", després que una primera versió del mateix -preparada per Rússia- hagi estat esmenada amb diverses propostes del costat abkhaz.</p> <p>La primera versió parlava d'"integració" i <a target="_blank" href="http://m.ceip.org/moscow/eurasiaoutlook/?fa=57274&amp;lang=ru">preveia</a> un grau de dependència d'Abkhàzia respecte de Rússia més gran que no pas la versió actualment proposada pel govern abkhaz. Respecte de la primera versió del text, el president del Parlament d'Abkhàzia, Valerii Bganba, <a target="_blank" href="http://www.ekhokavkaza.com/content/article/26637366.html">deia el mes passat</a> que "en molts aspectes, representa una pèrdua de sobirania".</p> <p>Malgrat els canvis introduïts en aquesta segona versió, Abkhàzia accepta la creació d'un "espai comú de defensa i seguretat" i també un "espai comú econòmic i social" i una "política exterior coordinada". El tractat confirma que les lleis abkhazes en matèria de duanes s'hauran "d'harmonitzar" amb les de la Unió Euroasiàtica -el mercat comú i unió duanera fundat per Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan aquest mateix any.</p> <p>L'acord hauria de ser signat pel president d'Abkhàzia abans d'entrar en vigor, cosa que podria passar abans de final d'any.</p> <p>Abkhàzia i una altra república caucàsica, Ossètia del Sud, es van separar de Geòrgia en el moment de la caiguda de la Unió Soviètica. El 2008, Rússia va reconèixer-les com a estats independents i les va posar sota el seu control militar de facto.</p> <p>L'acostament creixent d'Abkhàzia i Ossètia del Sud a Rússia va ser un dels motius pels quals diumenge passat més de 30.000 persones <a target="_blank" href="http://www.rferl.org/content/georgia-antigovernment-russia-protest-abkhazia-ossetia/26693602.html">es van manifestar</a> a la capital georgiana, Tbilisi. Els manifestants van demanar una acció més ferma del govern georgià davant del que perceben com una annexió per fases de les dues repúbliques autoproclamades a Rússia.</p> <p><b>Nou tractat amb Ossètia del Sud</b></p> <p>Ossètia del Sud també prepara un nou tractat "d'integració" amb Rússia, segons <a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/russia/760668">ha anunciat</a> aquesta setmana el cap de gabinet de la presidència sud-osseta, Borís Txótxiev. L'acord elevarà a "un nivell qualitativement nou" les relacions entre ambdós països, "sobretot en l'esfera militar", ha dit Txótxiev.</p> <p>D'altra banda, el govern d'Ossètia del Sud <a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/world/759808">ha avançat</a> que ha començat els preparatius per a establir relacions diplomàtiques amb la República Popular de Donetsk i la República Popular de Luhansk, totes dues autoproclamades independents d'Ucraïna l'abril d'enguany. Segons el ministre d'Afers Estrangers sud-osseta, David Sanakóiev, "Donetsk i Luhansk necessiten el nostre suport urgentment".</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2018http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2018Fri, 21 Nov 2014 11:00:00 +0100Ni Alsàcia sola, ni Bretanya reunificada: l'Assemblea francesa aprova el mapa de les 13 regions <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2949" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2949-1416476179.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Una desena de diputats alsacians <a target="_blank" href="https://fr.news.yahoo.com/ne-tuez-lalsace-ump-alsaciens-manifestent-%C3%A0-lassembl%C3%A9e-160624607.html;_ylt=AqWW8tgODctq5IUcM5hpnlsSscB_;_ylu=X3oDMTBwNzRuMzkyBG1pdAMEcG9zAzYEc2VjA2xuX0FGUF9nYWw-;_ylg=X3oDMTBhN3R1NmhqBGxhbmcDZnItRlI-;_ylv=3">mostraven ahir</a> a l'Assemblea Nacional francesa una pancarta on es llegia: "No mateu Alsàcia". No els va servir de res: la majoria socialista de la cambra baixa del Parlament francès <a target="_blank" href="http://www.lefigaro.fr/politique/2014/11/19/01002-20141119ARTFIG00365-ultime-bataille-sur-la-reforme-territoriale.php">va aprovar ahir</a> en segona lectura una reforma del mapa territorial que redueix les 22 regions metropolitanes oficials a 13. I Alsàcia no serà una d'elles.</p> <p>Efectivament, i després de molts debats i <a target="_blank" href="http://dailywales.net/2014/10/22/alsace-to-paris-can-you-hear-us/">manifestacions</a> al carrer en contra d'aquesta mesura, Alsàcia queda englobada en una nova macroregió de l'est, juntament amb la Xampanya-Ardenes i la Lorena. Un territori que diputats, entitats i partits alsacians consideren que diluirà la identitat d'Alsàcia i que no respectarà la seva orientació geogràfica, econòmica, històrica i cultural, més girada cap a Alemanya que no pas cap a l'oest.</p> <p>La decisió de l'Assemblea Nacional també ensorra <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1941">els plans alsacians</a> d'aconseguir més autonomia mitjançant la conversió d'Alsàcia en una col·lectivitat única, similar al sistema que regeix a Còrsega.</p> <p>Als partidaris de mantenir la <i>independència </i>d'Alsàcia tampoc no els ha servit de res que, el mes passat, el Senat francès esmenés el mapa territorial. La proposta dels senadors, de 15 regions, deixava Alsàcia inalterada i tampoc no fusionava les regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló. Ahir, l'Assemblea Nacional no va acceptar cap d'aquestes propostes.</p> <p><b>Poques esperances per a la reunificació bretona</b></p> <p>L'altre punt calent de la votació d'ahir era la qüestió de la reunificació de Bretanya. Diputats i senadors bretons demanaven que el departament del Loira Atlàntic, ara a la regió del País del Loira, retornés a Bretanya. I és que aquest departament -amb la capital bretona històrica, Nantes, al capdavant- va formar part de Bretanya fins que va ser-ne separat per part del govern francès de Vichy, el 1941. Una esmena que preveia la reunificació <a target="_blank" href="http://7seizh.info/2014/11/20/ils-ont-vote-contre-la-bretagne-a-5-departements-cette-nuit-a-lassemblee/">va ser tombada ahir mateix</a> a l'Assemblea Nacional.</p> <p>Queda encara una via per a aconseguir la reunificació: la reforma territorial preveu que un departament pugui canviar de regió a partir de 2016, l'anomenat "dret d'opció". Les condicions en què això es podrà fer s'estan discutint avui mateix a l'Assemblea Nacional. El Senat <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1991">va proposar el mes passat</a> unes condicions relativament factibles. Però l'Assemblea Nacional, fins ara, ha estat partidària d'imposar unes condicions més dures -bàsicament, que la regió de sortida ho accepti amb una majoria de tres cinquenes parts-, que farien molt difícil el retorn del Loira Atlàntic a Bretanya.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2017http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2017Thu, 20 Nov 2014 10:00:00 +0100La cursa pel bretó Ar Redadeg tanca l'edició de 2014 havent recollit 165.000 euros <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2948" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2948-1416396167.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els responsables d'Ar Redadeg, la cursa biennal que s'organitza a Bretanya per a recaptar fons a favor de la llengua bretona, ha tancat l'edició de 2014 amb un balanç positiu de 165.000 euros. D'aquests diners, <a target="_blank" href="http://www.letelegramme.fr/bretagne/redadeg-2014-165-000-eur-pour-la-langue-bretonne-17-11-2014-10426722.php">informa <i>Le Télégramme</i></a>, 62.500 aniran destinats a ajudar les escoles associatives immersives en bretó (Diwan), mentre que 62.500 més serviran per a finançar projectes de teatre, ensenyament de bretó per a adults i lúdics, entre d'altres. Els altres 40.000 euros queden per als preparatius de la cursa de 2016.</p> <p>Segons el copresident d'Ar Redadeg, Mael Thepaut, tots els quilòmetres de la cursa de 2014 han estat venuts i hi ha hagut una "millor participació de col·lectivitats, representants polítics i empreses" que en edicions anteriors.</p> <p>No obstant això, el resultat ha quedat una mica per sota <a target="_blank" href="http://www.ar-redadeg.org/fr/projets-finances/article/qu-est-ce-qui-nous-fera-courir-en-2014">del que es proposava l'organització</a>: transferir 134.000 euros a Diwan i als projectes -la suma transferida finalment ha estat de 125.000.</p> <p>L'Ar Redadeg es finança precisament amb la compra de quilòmetres, ja sigui per part de particulars, d'empreses o d'administracions públiques. En el cas de la cursa de 2014, s'han venut 1.508 quilòmetres.</p> <p><b>Propostes per a la cursa de 2016</b></p> <p>D'altra banda, la direcció d'Ar Redadeg <a target="_blank" href="http://www.ar-redadeg.org/fr/blog/article/appel-a-candidature-pour-la-prochaine-redadeg">ha anunciat</a> que està obert el termini per a proposar candidatures per a esdevenir ciutat d'inici i ciutat de final de la cursa de 2016. Les propostes es poden presentar fins al 15 de desembre. Un cop triats els punts d'inici i final, es definirà el recorregut concret de l'edició de 2016.</p> <p><H2>Bretanya/<i>Breizh</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 4.328.535 h. (2009)<br /> <b>Superfície:</b> 34,034 km²<br /> <b>Institucions:</b> Consell Regional de la Bretanya i Consell General del departament del Loira Atlàntic<br /> <b>Ciutats importants:</b> Rennes, Nantes, Brest<br /> <b>Administració estatal:</b> França<br /> <b>Llengües territorials:</b> bretó, gal·ló (llengua d'oïl)<br /> <b>Llengua oficial:</b> francès<br /> <b>Cultura religiosa:</b> 1-cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional</b>: Gouel Erwan (Saint Yves), el 19 de maig </p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2016http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2016Wed, 19 Nov 2014 11:30:00 +0100Netanyahu dóna suport a declarar Israel un "estat jueu" mentre la seva coalició trontolla <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2946" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2946-1416303308.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El primer ministre israelià, Binyamin Netanyahu (imatge), insisteix que donarà suport a una nova proposició de llei que declararà Israel un "estat jueu", malgrat les reticències que la mesura ha despertat en diversos sectors polítics del país. La proposta s'havia d'haver votat al si del govern aquest cap de setmana, però els desacords dins de l'executiu ho van evitar, i la ministra de Justícia, Tzipi Livni, va ajornar la decisió a diumenge 23. La proposta de Netanyahu és que el text formi part de les lleis fonamentals d'Israel -un conjunt de normes que funcionen com a base constitutional d'Israel.</p> <p>El govern d'Israel <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Thirty-third_government_of_Israel">està format per sis partits</a>. El majoritari és el de Netanyahu, el Likud (dreta). La posició del primer ministre sobre la qüestió <a href="http://www.jpost.com/Israel-News/Bennett-No-Jewish-State-bill-no-coalition-382042">és que</a> "només el poble jueu té drets nacionals a Israel, i això ha de ser fixat a la llei". Per Netanyahu, això no es contradiu amb el fet que a Israel "tots els ciutadans tenen els mateixos drets, independentment de la raça, el gènere o la religió".</p> <p>Un dels socis del Likud al govern és Hatnuah (centreesquerra secular), el partit de Tzipi Livni. La ministra de Justícia diu que no està en contra d'una llei sobre "l'estat jueu", però sí que s'oposa a la versió que ha preparat el diputat de Likud Ze'ev Elkin. Livni <a target="_blank" href="http://www.jpost.com/Breaking-News/Livni-Jewish-state-bill-goes-against-Israels-Declaration-of-Independence-382022">assegura</a> que aquesta versió va en contra de la Declaració d'Independència d'Israel perquè posa fi a la igualtat de drets per a tots els ciutadans i fa perillar el caràcter democràtic del país. Un altre partit del govern, Yesh Atid (centre liberal) <a target="_blank" href="http://www.jpost.com/Israel-News/Politics-And-Diplomacy/Jewish-State-bill-agitates-shaky-coalition-381947">també s'oposa</a> a la versió de la llei preparada per Elkin.</p> <p>Per contra, un altre dels socis de l'executiu, La Casa Jueva (dreta nacionalista religiosa), <a target="_blank" href="http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/187514#.VGsGjWeEyM0">ha dit</a> que no aprovar la llei sobre "l'estat jueu" faria caure el govern. El líder d'aquest partit i ministre d'Economia, Naftali Bennett, ha afegit que si no s'aprova la norma, el seu partit s'oposarà a qualsevol proposició de llei que presentin Hatnuah o Yesh Atid.</p> <p>Com és evident, els partits que representen la comunitat àrab d'Israel -i que es troben a l'oposició- estan en contra de declarar Israel "un estat jueu". La major part dels àrabs israelians són musulmans o cristians.</p> <p><b>Ascens de La Casa Jueva si hi ha eleccions anticipades</b></p> <p>Bennett es troba en una posició de força relativa perquè <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Next_Israeli_legislative_election">les enquestes</a> d'aquest mes li bufen a favor. Segons els sondejos, La Casa Jueva esdevindria el segon partit del Parlament israelià (17 escons, actualment 12), només per darrere del Likud (21-22, ara 20). El Partit Laborista, ara a l'oposició, seria tercer i mantindria resultats (14-15), mentre que Yesh Atid podria mantenir el quart lloc, però perdent la meitat d'escons (9-10, ara en té 19). El Parlament d'Israel compta amb 120 escons.</p> <p>Malgrat que alguns partits del centreesquerra com Meretz avançarien (9 diputats, per 6 d'actuals), el resultat global seria un Parlament amb més diputats conservadors que en l'actualitat. Si volgués formar govern de nou, Netanyahu podria necessitar la incorporació d'algun dels partits religiosos que ara no formen part de l'executiu.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2015http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2015Tue, 18 Nov 2014 09:00:00 +0100Un president saxó i luterà per a Romania: Klaus Iohannis i la "feina ben feta" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2945" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2945-1416221501.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Romania ha escollit nou president: Klaus Iohannis, alcalde de Sibiu, luterà en un país de majoria ortodoxa i membre de la comunitat alemanya de Transsilvània. Iohannis (55 anys), del Partit Nacional Liberal, <a target="_blank" href="http://www.libertatea.ro/detalii/articol/rezultate-alegeri-prezidentiale-turul-ii-informare-bec-514866.html">ha derrotat a la segona volta</a> per sorpresa el candidat favorit, el primer ministre Victor Ponta (Unió Socialdemòcrata), per nou punts de diferència. Iohannis substituirà al càrrec Traian Basescu, president des de 2004.</p> <p>Iohannis és l'alcalde de Sibiu, també coneguda pel seu nom alemany de Hermannstadt. I és que la ciutat ha estat el centre històric de la comunitat saxona transsilvana, present al territori des del segle XII, quan el rei Géza II d'Hongria els va començar a instal·lar allà perquè li defensessin la frontera meridional del seu regne. La monarquia hongaresa els va atorgar autonomia administrativa i religiosa, i al llarg dels segles a venir van ocupar posicions de privilegi a Transsilvània.</p> <p>La població saxona va davallar durant l'època de Ceausescu, i encara molt més després de la fi del règim comunista, quan una part significativa de la comunitat va emigrar cap a Alemanya -entre ella, els pares del mateix Iohannis.</p> <p>De fet, actualment a Sibiu només l'1% de la població pertany a la minoria alemanya. Això no va impedir que Iohannis guanyés les eleccions municipals l'any 2000, i que fos reelegit el 2004, el 2008 i el 2012. Sempre <a target="_blank" href="http://www.libertatea.ro/detalii/articol/rezultate-alegeri-locale-2012-sibiu-klaus-johannis-inca-un-mandat-398554.html">amb avantatges espectaculars</a>: mai no ha baixat de dos terços dels vots, i el 2012 va obtenir-ne el 78%.</p> <p><b>La "feina ben feta" per bandera</b></p> <p>Iohannis ha fet una campanya centrada en una idea força: ell és el candidat de "la feina ben feta" -ha estat el seu eslògan electoral-, i la tasca a la seva Sibiu natal l'avala. Iohannis va aconseguir per a Sibiu la capitalitat europea de la cultura el 2007, va renovar i recuperar el centre històric, i va impulsar l'economia de la ciutat, sobretot gràcies al boom turístic.</p> <p>El president electe, però, s'ha ocupat prou de subratllar la seva vinculació incondicional amb el país: "Què importa si sóc un alemany ètnic? Sóc romanès. Aquesta és la meva terra, la meva pàtria", <a target="_blank" href="http://www.ziare.com/klaus-johannis/candidat-alegeri-prezidentiale-2014/iohannis-ce-daca-sunt-etnic-german-eu-sunt-roman-cum-vede-regionalizarea-tarii-1333188">declarava</a> durant la campanya electoral.</p> <p>Iohannis <a target="_blank" href="http://www.iohannispresedinte.ro/ro/program-prezidential/teme-majore/regionalizarea-si-descentralizarea-ca-vectori-ai-modernizarii">diu</a> que, a Romania, ara toca avançar cap a una descentralització i regionalització més aprofundida. El nou president considera que aquesta és una eina per a la millora del país des de les administracions més properes a la ciutadania -i posa com a exemple la seva tasca a l'ajuntament de Sibiu. En aquest procés, Iohannis compta a transferir competències i finançament als governs regionals i locals, però el programa no diu res d'atorgar autonomia legislativa als territoris dels pobles minoritzats, contra el que demanen els partits hongaresos de Transsilvània. De fet, durant la campanya, Iohannis va mostrar-se contrari a "regionalitzar per criteris ètnics", perquè això "no resoldria cap problema, sinó que en crearia d'altres".</p> <p><b>No descarta la reunificació amb Moldàvia</b></p> <p>Els arguments ètnics no valen per a "regionalitzar", però en canvi sí que són vàlids per a impulsar la "relació especial" amb Moldàvia, país amb el qual Romania manté una "comunitat de llengua, història, civilització i cultura", <a target="_blank" href="http://www.iohannispresedinte.ro/ro/program-prezidential/teme-majore/parcursul-european-al-republicii-moldova-ca-prioritate-nationala">diu el programa electoral de Iohannis</a>. El nou president romanès remarca que ningú no pot forçar Moldàvia a reunificar-se amb Romania, però recorda que tampoc ningú no ho podria impedir si els moldaus ho volguessin. Mentre, el compromís de Bucarest, explica el programa de Iohannis, és impulsar l'ingrés de Moldàvia a la Unió Europea i continuar atorgant passaports romanesos a tots els moldaus que ho desitgin.</p> <p><i>(Imatge: cartell electoral de Iohannis a Bucarest / <a target="_blank" href="http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Klaus_Iohannis_campaign_in_Bucharest_2.JPG">fotografia: Strainu</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2014http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2014Mon, 17 Nov 2014 11:00:00 +0100La resistència kurda recupera posicions a Kobanê i a l'entorn rural immediat<p>Fonts kurdes i sirianes asseguren que les YPG-YPJ avancen posicions des de fa dies a Kobanê, al Kurdistan Occidental (Síria), forçant el replegament dels combatents gihadistes de l'Estat Islàmic (EI). Les tropes kurdes, d'acord amb aquestes informacions, controlarien ara mateix la major part de Kobanê i estarien recuperant algunes zones rurals de l'entorn immediat.</p> <p>Segons <a target="_blank" href="https://twitter.com/DefenseUnits/status/532937684138749952">el darrer comunicat de les YPG</a>, la milícia kurda ha avançat cap a l'est i cap al sud de la ciutat, alhora que ha dut a terme "operacions contra les posicions dels terroristes" a les viles de Minaz i Gire Iza. L'avanç dels milicians kurds <a target="_blank" href="http://syriahr.com/en/2014/11/violent-clashes-erupts-in-different-areas-in-kobani/">ha estat confirmat</a> per l'Observatori Sirià de Drets Humans.</p> <p><a target="_blank" href="http://civiroglu.net/2014/11/13/ypj/">En una entrevista</a> ahir amb l'analista Mutlu Civiroglu, la comandant de les YPJ Meryem Kobani explica que la milícia kurda té ara capacitat d'atacar les carreteres des d'on l'EI rep reforços, ja vinguin de Raqqa, de Tal Abyad o de Jarablus. Kobani afirma que les YPG-YPJ també tenen capacitat operativa al turó de Mistenur, <a target="_blank" href="http://kurdiscat.blogspot.com.es/2014/11/les-ypgypj-capturen-una-carretera.html">un indret clau</a> per a controlar el sud de Kobanê. La milícia kurda intenta ara recuperar el control d'aquest turó.</p> <p>Les YPG-YPJ estan recuperant terreny amb el suport dels peixmergues del Kurdistan del Sud (Iraq), d'alguns combatents de l'Exèrcit Sirià Lliure (entre els quals el grup kurd Jabhat al-Akrad) i dels atacs de l'aviació de l'aliança encapçalada pels Estats Units. El diari sud-kurd Rudaw informa que l'aviació continua aquest divendres bombardejant posicions de l'EI a Kobanê i voltants. Aquestes són algunes de les imatges dels atacs que Rudaw ha compartit a Twitter:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Coalition airstrikes in <a href="https://twitter.com/hashtag/Kobane?src=hash">#Kobane</a> targeting <a href="https://twitter.com/hashtag/ISIS?src=hash">#ISIS</a> terrorists - Pictures. <a href="http://t.co/dNOmSLqGBu">pic.twitter.com/dNOmSLqGBu</a></p> — Rudaw English (@RudawEnglish) <a href="https://twitter.com/RudawEnglish/status/533183226123395072">November 14, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>L'usuari de Twitter Nathan Ruser ha publicat dos mapes sobre la situació a Kobanê. Aquest primer reflecteix, d'una forma molt aproximada, les zones controlades per les YPG-YPJ (en groc). S'hi pot veure que l'EI només domina l'est de la ciutat i que ha perdut el control de zones rurals a l'oest i al sud:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Been out for 4 days still not home so only VERY rough <a href="https://twitter.com/hashtag/Kobane?src=hash">#Kobane</a> situation map. But major YPG gains!! <a href="http://t.co/K5DSqGO0N2">pic.twitter.com/K5DSqGO0N2</a></p> — Nathan Ruser (@Nrg8000) <a href="https://twitter.com/Nrg8000/status/532929025149116416">November 13, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>En relació amb això, el periodista Zara Misto, <a target="_blank" href="http://civiroglu.net/2014/11/14/zara_misto/">també entrevistat per Mutlu Civiroglu</a>, calcula que l'EI ara mateix controla entre el 25% i el 30% de Kobanê. En els moments de màxim avanç gihadista, l'EI havia arribat a tenir prop del 60% de la ciutat a les seves mans. L'altre mapa de Nathan Ruser és aquest, i descriu les àrees fora de Kobanê on les YPG-YPJ havien guanyat capacitat operativa ara fa deu dies:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Broader situation map of <a href="https://twitter.com/hashtag/Kobane?src=hash">#Kobane</a> showing operational presence of <a href="https://twitter.com/hashtag/YPG?src=hash">#YPG</a> Data from <a href="https://twitter.com/r3sho">@r3sho</a> Lrg <a href="http://t.co/yfNc60Nsy1">http://t.co/yfNc60Nsy1</a> <a href="http://t.co/eqizrkl54x">pic.twitter.com/eqizrkl54x</a></p> — Nathan Ruser (@Nrg8000) <a href="https://twitter.com/Nrg8000/status/529699538877956096">November 4, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>D'altra banda, el comandament de les YPG al cantó d'Afrîn (el més occidental dels tres cantons del Kurdistan Occidental) <a target="_blank" href="http://en.firatajans.com/news/news/ypg-we-are-prepared-for-any-attack-against-efrin.htm">ha emès un comunicat</a> en què assegura estat preparat per a repel·lir qualsevol atac contra el seu territori. El motiu del comunicat són les informacions segons les quals Jabhat al-Nusra -un dels grups islamistes que operen a Síria- estaria preparant un assalt contra el cantó d'Afrîn.</p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2013http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2013Fri, 14 Nov 2014 12:00:00 +0100"El poble català ha donat un exemple a tot el món de dignitat i comportament democràtic impecable" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2943" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2943-1415873631.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>- Convidat pel CIEMEN, tu vas ser ja observador internacional en les primeres consultes sobre la independència, començades a Arenys de Munt el 2009. Després has tornat a Catalunya diverses vegades. Sempre has tingut l'ocasió de parlar en públic sobre temes relacionats amb els continguts d'aquestes consultes. Quines característiques pròpies té, segons tu, la consulta del 9-N? </b></p> <p>- En aquesta ocasió, la crida per a realitzar la consulta ha estat general, s'ha adreçat a tot el poble i als qui viuen i resideixen a Catalunya. La crida ha estat feta directament per la Generalitat, el govern, amb el suport de diversos partits representatius. Fins ara les consultes s'havien fet a molts municipis, comptant amb la participació de voluntaris per a organitzar-les i amb la connivència d'elegits en els ajuntaments. Aquesta vegada, si bé els voluntaris han tingut un paper essencial, la responsabilitat política l'ha assumida directament la Generalitat. Aquestes diferències marquen la importància i la transcendència del que va passar diumenge passat a Catalunya. Davant del poble català i davant del món.</p> <p><b>- Amb tot, el valor jurídic de la consulta ha desaparegut, per obra i gràcia del govern espanyol. Tan sols ha comptat la dimensió política que se li ha pogut i volgut donar. Això no ha fet que la consulta quedés molt coixa? </b><br /> <br />- Sí i no. Ha quedat coixa, i més que coixa, si la mirem estrictament amb els ulls jurídics. Perquè no es tractava del que havia d'haver estat, d'un referèndum com el que vam tenir al Quebec i recentment han tingut a Escòcia. Jurídicament, la consulta catalana ha hagut de passar per tants gresols imposats pel govern d'Espanya que no ha pogut ser homologable internacionalment. Però aquest fet no desvirtua el valor que va tenir el que oficialment va haver de dir-se "procés participatiu". Era l'única sortida possible per a poder anar cap a un estadi on la llibertat d'escollir el futur sigui factible. La gent va anar a votar sabent que els resultats no servirien per a canviar immediatament l'estatus de la seva vida col·lectiva. Tanmateix sabia també que els resultats marcarien un abans i un després. Creien que si els resultats eren els favorables a la independència servirien gairebé de mandat perquè els polítics catalans donessin, confiadament, passos cap a fer-la possible.</p> <p><b>- Els resultats, amb més del 80% de vots favorables a la independència, van ser com els sobiranistes desitjaven. Amb escreix. Però si mirem el conjunt dels qui haurien pogut anar a votar, els resultats a favor de la independència corresponen numèricament a una minoria, no arriben, ni molt menys, al cinquanta per cent de l'electorat. Com s'han d'interpretar aquests fets? Desvirtuen els resultats?</b></p> <p>- Vistes les limitacions amb les quals es va anar a votar, el bombardeig de propaganda en contra i les pors que van generar, hem d'interpretar els resultats com a molt positius, amb més del 80% de vots independentistes. A la vegada cal no oblidar que, donades les circumstàncies, hem de fer una interpretació en clau de sondeig. Els sondejos són indicatius d'allò que pensa la societat. Les preguntes que s'hi formulen, si bé s'adrecen a tothom, acostumen a ser contestades no per tothom, sinó tan sols per alguns. Les respostes d'aquests són, en certa manera, una indicació del què pensa la societat sobre el contingut de la pregunta. Que en el cas del 9-N hagin respost més de dos milions de persones, la dimensió d'aquestes respostes d'un tan gran nombre d'alguns és més que significativa. Ultrapassa els límits dels sondatges! Quan tingui lloc un referèndum amb totes les garanties, aleshores el paràmetre serà un altre.</p> <p><b>- El govern espanyol, precisament perquè no es tractava d'un referèndum, prohibit per ell, ha menyspreat l'anomenat procés participatiu dient que no tenia cap sentit. Què en penses que un dels principals interlocutors s'hagi fet el sord?</b></p> <p>- És una aparença. Perquè, de fet, el govern espanyol se l'ha pres d'una forma molt seriosa. Altrament no hauria recorregut, de manera repetitiva, al Tribunal Constitucional ni hauria amenaçat amb càstigs severs el president català, Artur Mas, i els altres responsables del procés participatiu. El govern espanyol sap molt bé que els percentatge dels qui han anat a votar és molt alt, si es tenen en compte els percentatges de votants en eleccions oficials i la propaganda en contra, estimulada per partits de l'oposició, com els socialistes, que ha desinflat força gent.</p> <p><b>- Com a observador internacional, quin balanç fas del que has vist i comprovat? </b></p> <p>- El poble català ha donat un exemple a tot el món de dignitat i comportament pacífic i democràtic impecable. La democràcia ho ha presidit tot, fins als més petits detalls. En les llargues files dels votants, al moment de la votació i després, i en la conducta dels voluntaris que es responsabilitzaven de l'ordre, de què tot funcionés correctament. Aquests fets ja tenen una repercussió internacional. Ha estat una llavor ben plantada. El poble català ha demostrat que té una cultura democràtica, segons tinc entès gràcies, en bona part, a la llarga tradició de l'associacionisme. Les manifestacions massives dels últims anys, tan pacífiques i democràtiques, sorgides de la dinàmica associacionista, en són una prova. Les desenes d'observadors internacionals que han actuat diumenge passat en molts punts del territori català, estic segur que coincideixen amb aquesta visió. En tot cas, tots aquells amb qui he tingut l'oportunitat de parlar-ne pensen així.</p> <p><b>- I de l'actitud de l'Estat espanyol?</b></p> <p>- El comportament del govern i de l'aparell de l'Estat espanyol és desastrós, si el mirem amb ulls democràtics. Ho ha confós i tergiversat tot. Dóna proves que representa una Espanya encara molt mancada d'una cultura democràtica. Parla de la democràcia usant termes i seguint polítiques pròpies d'un estat incapaç de respondre a unes reivindicacions justes, arrelades en el dret internacional, i plenes de la voluntat de diàleg. Ha preferit amenaçar, dir "no" sistemàticament, abdicar de la política, tot invocant la intervenció d'uns tribunals obligats a pronunciar-se políticament en lloc de limitar-se a les seves funcions de caràcter jurídic. El poble català s'ha adonat ben bé d'aquestes incongruències i ha sabut demostrar que sap prescindir d'aquest estat, tot actuant amb el pensament fixat en la construcció del seu estat propi.</p> <p><b>- Què caldria fer a partir d'ara?</b><br /> <br />- Al meu entendre, mantenir i reforçar davant vosaltres mateixos i davant del món el que sou i que tan bé heu demostrat, una vegada més, el 9-N: un poble sobirà, conscient de tenir el dret a l'autodeterminació i decidit a exercir-lo. Enfront d'un estat que és il·legal, en el sentit que no accepta en vosaltres els drets fonamentals dels pobles i el menysté en atribuir a un poble espanyol que ha anul·lat el poble català l'única i veritable sobirania.</p> <p>Objectivament l'Estat espanyol ha perdut credibilitat en l'escena internacional. Ho expliciten la gran majoria de mitjans de comunicació de tot el món que han cobert el 9-N. És evident que els altres estats reaccionen posant-se al costat de l'Estat espanyol, no tant per convicció com per conveniències. Quin estat voldria que li passés allò que acaba de passar l'Estat espanyol? Cap estat vol posar-se en perill ell mateix, sobretot en aquells on hi ha realitats que s'assemblen a la catalana.</p> <p>En aquest context, de cara al seu futur, el poble català, amb els seus representants a la primera fila, hauria de potenciar una política internacional per a explicar-se, per a teixir complicitats, per a anar edificant consensos en les institucions internacionals. La societat civil hi ha d'ajudar amb actuacions que afectin les societats civils dels altres països. És la societat civil que, en definitiva, fa canviar les situacions i les polítiques. El CIEMEN té ara una gran missió!</p> <p><i><b>Aureli Argemí</b></i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2012http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2012Thu, 13 Nov 2014 11:00:00 +0100Rajoy titlla el 9-N de "fracàs" i tanca la porta a cap diàleg per a fer un referèndum d'autodeterminació <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2941" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2941-1415792971.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha negat aquest matí a establir cap diàleg amb la Generalitat de Catalunya per a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Rajoy ha insistit un cop més que l'article 1 de la Constitució explicita que la sobirania correspon al conjunt del poble espanyol, i que ell no la pensa trencar. El president espanyol ha confirmat que qualsevol diàleg en què ell pugui participar "ha d'emmarcar-se sempre, sempre, en els límits que estableix la Constitució".</p> <p>Sobre <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2008">la consulta alternativa del 9 de novembre</a>, Rajoy ha dit que va ser "un fracàs profund" i un "acte de propaganda política". Això sí, ha afegit que la votació va tenir "una gravetat especial" perquè "s'ha dut a terme incomplint resolucions del Tribunal Constitucional".</p> <p>D'acord amb el president del govern espanyol, "el projecte independentista ha mostrat la seva debilitat" perquè, ha explicat, "menys d'un terç del cens" va participar a la votació. Rajoy ha insinuat, a més, que les dades de participació del 9-N no són fiables.</p> <p>Segons Rajoy, només hi ha una forma que es pugui fer el referèndum d'independència: "El Parlament de Catalunya està facultat per a iniciar un procés de reforma constitucional" que condueixi al reconeixement del dret a l'autodeterminació. Però Rajoy ha advertit que ell, el seu govern i el Partit Popular (PP) s'oposaran a una reforma com aquesta.</p> <p>Després de les paraules de Rajoy, ha parlat el líder del principal partit espanyol de l'oposició, Pedro Sánchez (PSOE), qui ha reclamat al president del govern que accepti negociar una reforma constitucional que converteixi Espanya en un estat federal.</p> <p><b>Què ve ara?</b></p> <p>El president català Artur Mas deia la setmana passada que l'última opció per a fer un referèndum d'independència políticament -encara que no legalment- vinculant era convertir unes eleccions ordinàries al Parlament de Catalunya en un plebiscit de facto, allò que ara, en política catalana, s'anomena "unes eleccions plebiscitàries". Segons Mas, si els partits independentistes aconsegueixen la majoria absoluta de vots i escons, existirà un mandat democràtic per a la secessió.</p> <p>Però no és clar com es faran aquestes eleccions plebiscitàries. Mas i CDC volen que tots els partits independentistes es presentin plegats sota una mateixa candidatura del "sí" -possiblement encapçalada pel mateix Mas- per tal d'aconseguir la majoria absoluta. El govern català, llavors, estaria legitimitat políticament per a negociar la independència amb el govern espanyol.</p> <p>Però els altres partits independentistes -ERC i la CUP- rebutgen la llista conjunta: s'estimen més un punt conjunt als programes electorals de les forces independentistes per a declarar unilateralment la independència si els diputats d'aquests partits aconsegueixen la majoria absoluta al proper Parlament.</p> <p><b><i>David Forniès</i></b> <i>(TW <a target="_blank" href="https://twitter.com/davidfornies">@davidfornies</a>)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2011http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2011Wed, 12 Nov 2014 12:30:00 +0100En una visita històrica a Sèrbia, el primer ministre d'Albània demana a Belgrad que reconegui Kosovo <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2939" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2939-1415699796.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/world-europe-29985048">La primera visita</a> d'un primer ministre albanès a Sèrbia en 68 anys va estar marcada per una topada entre els dos caps de de govern per l'estatus de Kosovo. El <i>premier </i>albanès, Edi Rama, <a target="_blank" href="http://www.kryeministria.al/en/newsroom/news/speech-of-prime-minister-rama-at-the-joint-press-conference-with-prime-minister-vucic">va dir</a> ahir, davant del seu homòleg serbi Aleksandar Vucic, que la independència de Kosovo és "una realitat innegable" i que "ha de ser respectada". Rama va afegir que la secessió kosovar ha ajudat a estabilitzar els Balcans.</p> <p>La intervenció de Rama no va agradar gens a Vucic, que <a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/politics.php?yyyy=2014&amp;mm=11&amp;dd=10&amp;nav_id=92192">li va contestar en directe</a>, dient-li que la referència a Kosovo havia estat una provocació. Rama, va dir Vucic, s'havia saltat el protocol en esmentar un tema que no estava acordat, i va apuntar que, quan visiti Tirana, també hi defensarà que Kosovo és serbi.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/politics.php?yyyy=2014&amp;mm=11&amp;dd=11&amp;nav_id=92199">En declaracions posteriors a B92</a>, Rama va negar haver defensat el projecte de la Gran Albània. El primer ministre albanès va reiterar que ell només va constatar "la realitat" de la independència de Kosovo i va assegurar que el seu govern respecta la integritat territorial de Sèrbia. Sense Kosovo, evidentment.</p> <p><b>Autonomia per als albanesos de Presevo</b></p> <p>La situació dels albanesos de Presevo -una vall de majoria albanesa al sud de Sèrbia- va ser l'altre assumpte controvertit que va esmentar Rama ahir a Belgrad. El primer ministre albanès va dir que aquesta comunitat és favorable al procés d'integració de Sèrbia a la Unió Europea i que es mereix que Belgrad li presti atenció. Concretament, va dir Rama, el "model" que caldria seguir a Presevo és "el de les minories sèrbies a Kosovo".</p> <p>Rama es refereix a l'acord que Belgrad i Pristina <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1419">van rubricar el 2013</a> per a la creació d'una comunitat autònoma de municipis serbis a Kosovo. Aquesta comunitat tindrà diverses competències i actualment està en preparació el seu estatut. El coordinador de l'equip que està preparant aquesta comunitat autònoma, Ljubomir Maric, <a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/politics.php?yyyy=2014&amp;mm=11&amp;dd=10&amp;nav_id=92190">diu</a> que el model que es persegueix és similar al del Tirol del Sud, una província autònoma de la República Italiana.</p> <p><i>(Imatge: Edi Rama / <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Edi_Rama#mediaviewer/File:Edi_Rama_with_George_Papandreou.jpg">fotografia: Alboholic</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2009http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2009Tue, 11 Nov 2014 10:00:00 +0100Zaia aprofita la consulta catalana per a dir que el referèndum del Vènet "no té marxa enrere"<p>El president del Vènet, Luca Zaia, <a target="_blank" href="http://www.regione.veneto.it/web/guest/comunicati-stampa/dettaglio-comunicati?_spp_detailId=2786750">ha assegurat</a> que "a la llum del que ha passat a Catalunya", el referèndum consultiu sobre la independència del Vènet "no té marxa enrere". Segons Zaia, el resultat de la votació catalana és "excepcional", un "gran resultat polític" a través del qual el poble català "ha donat un senyal fort de llibertat i de democràcia".</p> <p>Zaia, que forma part de la Lliga Vèneta-Lliga Nord, ha recordat que el govern italià tampoc no vol permetre la consulta sobre la independència del Vènet, ni tan sols una d'alternativa sobre una autonomia ampliada. Una actitud que Zaia troba "escandalosa" perquè viola "el dret d'expressió més elemental".</p> <p>Les lleis vènetes que haurien de permetre la celebració de les dues consultes van ser impugnades per part del govern italià el mes d'agost. El govern del Vènet <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1980">està recollint fons</a> per a finançar les votacions.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2010http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2010Tue, 11 Nov 2014 09:00:00 +0100