Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesSuècia reconeix l'Estat de Palestina "perquè compleix els criteris" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2927" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2927-1414664033.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Suècia s'ha convertit aquest matí en el primer país de la Unió Europea a reconèixer l'Estat de Palestina sent membre del club comunitari. <a target="_blank" href="http://www.svt.se/nyheter/sverige/utrikesministern-om-erkannandet-av-palestina">Ho ha anunciat</a> la ministra d'Afers Estrangers del país nòrdic, Margot Wallström. La decisió, ha dit Wallström, s'ha pres principalment perquè Palestina "compleix els criteris" requerits per la llei internacional per al reconeixement d'un estat. Wallström els ha citat: un territori, una població i un govern.</p> <p>L'Estat de Palestina va ser proclamat per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) a l'exili d'Alger el 1988. L'Assemblea General de les Nacions Unides <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1274">el va reconèixer com a estat observador de l'ONU</a> el 2012.</p> <p>En un article al diari suec <i>Dagens Nyheter</i>, la ministra <a target="_blank" href="http://in.reuters.com/article/2014/10/30/sweden-palestinians-idINKBN0IJ0H420141030">afegia</a> que esperava que la decisió de Suècia "mostrés el camí per a d'altres", en referència a la resta de membres de la Unió Europea que encara no han reconegut l'Estat de Palestina. Wallström hi explicava que el reconeixement és "una contribució per a un futur millor a la regió", i que l'objectiu és donar suport als palestins moderats.</p> <p>Uns altres quatre membres de la Unió -Polònia, Hongria, Romania i Bulgària- havien reconegut Palestina anteriorment. Però ho havien fet quan encara no formaven part de la UE -de fet, encara eren membres del bloc comunista. També ho havia fet Txecoslovàquia.</p> <p>El govern de Suècia -format després de les eleccions parlamentàries del 14 de setembre- va anunciar fa poques setmanes la seva intenció de reconèixer Palestina. L'executiu <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/L%C3%B6fven_Cabinet">està format</a> per una coalició entre el Partit Socialdemòcrata i el Partit Verd, i està encapçalat per Stefan Löfven.</p> <p>En declaracions de fa tres setmanes, el ministre d'Afers Estrangers israelià Avigdor Lieberman <a target="_blank" href="http://www.middleeasteye.net/news/lieberman-slams-sweden-recognising-palestinian-state-1421523392">deia</a> que la solució al conflicte només arribarà a partir de "negociacions directes" entre israelians i palestin. Lieberman afegia que el govern suec hauria "d'estudiar el tema en profunditat" abans de reconèixer l'Estat de Palestina.</p> <p>El president palestí, Mahmud Abbas, <a target="_blank" href="http://www.maannews.net/eng/ViewDetails.aspx?ID=736343">ha dit avui</a> que la decisió sueca és "valenta i històrica". Abbas ha afegit que els estats del món que encara no han reconegut el dret dels palestins "a un estat independent amb les fronteres de 1967 i Jerusalem Oriental com a capital" haurien de seguir l'exemple de Suècia.</p> <p><i>(Imatge: Margot Wallström / <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Margot_Wallstr%C3%B6m#mediaviewer/File:Margot_Wahlstrom_Sveriges_EU-kommissionar.jpg">fotografia: Norden</a>.)<br /></i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1999http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1999Thu, 30 Oct 2014 11:00:00 +0100El Consell Suprem del Iemen del Sud demana la independència del país durant els propers mesos <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2925" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2925-1414586906.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Consell Suprem del Moviment Revolucionari i Pacífic Sudista <a target="_blank" href="http://www.yementimes.com/en/1828/news/4500/Southern-Movement-forms-new-supreme-council.htm">va demanar ahir</a> que durant els propers mesos s'implementi la independència del Iemen del Sud, a la qual el govern iemenita s'oposa. L'anunci del Consell Suprem arriba pocs dies després que milers de persones <a target="_blank" href="http://english.alarabiya.net/en/News/middle-east/2014/10/24/South-Yemen-separatists-turn-out-to-demand-independence-.html">tornessin a sortir als carrers</a> de la capital del Iemen del Sud, Aden, per a exigir la secessió.</p> <p>Es tracta de la segona gran manifestació independentista d'aquest mes. Dimarts 14, centenars de milers de persones <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1988">van concentrar-se a Aden</a> reclamant la fi de la unió entre el Iemen del Sud i el Iemen del Nord, efectiva des que els dos països es van unificar l'any 1990.</p> <p>Entre 1967 i 1990, el Iemen del Sud havia estat independent. El moviment independentista sud-iemenita considera que l'Estat iemenita, basat a l'antiga capital del nord, Sanà, només beneficia les elits septentrionals, menysté la població meridional i s'aprofita dels recursos econòmics del Iemen del Sud sense donar res a canvi.</p> <p>El Consell Suprem és fruit de la unió de dues organitzacions independentistes que, fins ara, funcionaven per separat. Entre els seus membres hi ha un dels líders històrics del Moviment Sudista, Hassan Baoum, que n'ha estat nomenat president.</p> <p>A banda de la secessió, el grup reclama el retorn de l'antic president del Iemen del Sud, Ali Salem Al Beidh, com a cap d'estat de la nova república. El Consell Suprem també vol que el nou Iemen del Sud s'organitzi com una república federal i parlamentària.</p> <p><b>Coalició sudista contrària a la independència</b></p> <p>El suport a la independència, però, no és unànime al Iemen del Sud. Al voltant de 20 organitzacions <a target="_blank" href="http://www.gulf-times.com/region/216/details/413625/southern-yemenis-hold-rally-for-independence">s'han coalitzat</a> al voltant de l'exprimer ministre del Iemen del Sud, Mohamed Ali Ahmed, en el Consell Nacional per a la Salvació del Sud. Ali Ahmed va participar a les negociacions amb el govern iemenita que van desembocar <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1768">en una proposta de federalització del país</a>. Així, el Iemen s'havia de convertir en un estat federal format per sis estats regionals.</p> <p>Els independentistes <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1827">van rebutjar aquest acord</a> per dos motius. El primer, perquè no incorporava el reconeixement del dret a l'autodeterminació. I el segon, perquè el Iemen del Sud quedava dividit en dos nous estats regionals.</p> <p>Les demandes secessionistes, que han anat prenent impuls des de 2006, es fan ara sobre un marc de desestabilització profunda del Iemen. Bona part del nord del país es troba en mans de la guerrilla xiïta zaidita Al-Houthi. D'altres zones -incloent-hi regions del Iemen del Sud- estan controlades per Al Qaida a la Península Aràbiga i tribus sunnites aliades.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1998http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1998Wed, 29 Oct 2014 13:00:00 +0100Lliçons del "sí" dels escocesos, malgrat el "no" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2924" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2924-1414501398.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>El repte de Salmond i la resposta de Cameron</b></p> <p>El repte de fer un referèndum a Escòcia per a saber què volien els escocesos de cara al seu futur va néixer al si del Partit Nacional Escocès (SNP) i va créixer quan aquesta formació política va aconseguir, el 2011, la majoria absoluta al parlament autònom. Fou un repte mal vist, des del primer moment, pel govern de Londres. El seu primer ministre, David Cameron, el considerava no solament fora de lloc, sinó també contrari als interessos del conjunt de la població del Regne Unit. A més, posava en dubte que el conjunt de la societat civil escocesa estigués d'acord amb una iniciativa per a la qual no s'havia mobilitzat mai.</p> <p>Amb tot, després d'aquesta primera reacció, Cameron i el seu govern van admetre, si més no de fet, que el poble escocès tenia el dret a l'autodeterminació i que, per tant, podia anar a les urnes. Era, en el fons, l'acceptació d'un repte que encaixava perfectament amb els postulats democràtics. Per la seva part, els escocesos demostraven, immediatament, que donaven passos cap al referèndum d'una manera ordenada, pacífica, i vehiculant el procés cap a la resposta d'una pregunta als electors simple i clara, acordada amb el govern britànic: voleu la independència d'Escòcia, sí o no?</p> <p>Durant els dies que va durar la campanya que havia de culminar amb la votació del 18 de setembre, els partidaris del "no", és a dir dels qui optaven per a romandre dins del Regne Unit, van trobar en el govern britànic i en els principals partits que formen l'arc parlamentari del Regne Unitat més que un suport explícit. Tots ells en van fer una defensa acèrrima. Per a reforçar els arguments en contra fins i tot van recórrer als tòpics: que és millor acceptar l'actual estat del benestar, amb els seus defectes sempre corregibles, que no pas llançar-se al buit d'un futur incert; que és millor conservar l'statu quo que no pas arriscar-se a perdre bous i esquelles, o sigui a deixar els beneficis de ser britànic en qualsevol dels àmbits de la vida de cada dia, des de l'econòmic als relacionats amb el prestigi internacional.</p> <p>D'altra banda, els partidaris del "sí" havien de confiar en l'SNP el qual, malgrat ser el partit majoritari al parlament escocès, no representava tots els escocesos i només disposava dels mitjans propis d'un govern autònom. Havien d'encomanar-se, doncs, a uns líders que disposaven d'unes competències d'un nivell molt més reduït que el del govern i del parlament estatals, amb plens poders executius i legislatius. Tanmateix, els partidaris del "sí", malgrat el seu innegable desavantatge, es van arriscar a emprendre la via de l'emancipació nacional i a autoconvèncer-se que, a la curta o a la llarga, la història els donaria la raó. La seva opció no era fer una trencadissa, contràriament al que pronosticaven els partidaris del "no": era portar a terme les aspiracions d'un poble que, en sintonia amb els principis que fonamenten la democràcia, decidia d'autodeterminar-se, amb totes les implicacions que aquesta decisió implicava. En altres paraules, el "sí" en el referèndum significava que el poble escocès es proclamava oficialment un poble madur i, com a tal, s'emancipava. Amb la certesa que la presa en les pròpies mans del dret a l'autodeterminació era un gest marcat per la coherència, que ser independent li era més beneficiós que no pas continuar dependent d'un Estat que li negava poder caminar, lliurement, amb els propis peus. No es tractava, per tant, de fer trencadisses sinó de posar una peça de l'escaquer, que correspon a la plural realitat humana, al seu lloc.</p> <p>És veritat que el govern britànic, potser condicionat pel pànic quan els sondejos li eren desfavorables, va prometre una sèrie de millores al govern escocès, que afectaven, especialment, les competències i la fiscalitat, però els partidaris del "sí" no es van deixar convèncer. Van preferir deixar de tenir més per a poder ser del tot.</p> <p><b>Tesis contradites i dret reconduït </b></p> <p>Pràcticament, el referèndum escocès va replantejar, en profunditat, allò que hauria de ser la Unió Europea, donat que Escòcia es troba en aquest marc. Reprenia l'esperit dels qui van fudar les Comunitats Europees, avui Unió Europea, els quals, escamats per les recents dues guerres mundials que van destruir Europa (1914-1918 i 1939-1945), protagonitzades pels seus estats, havien proposat: encetar un procés en què la reconciliació dels ciutadans europeus i l'aproximació de les comunitats a les quals pertanyien esdevinguessin les eines que servissin per a construir la Unió entre ells, basada en el respecte a les diferències lingüístiques i culturals, entre altres, vertebradores de les identitats dels seus pobles.</p> <p>Escòcia, doncs, amb el referèndum estava cridada a fer-se seu l'esperit dels fundadors de la nova Europa. I, a la vegada, posava en evidència com el projecte d'una Europa respectuosa d'ella mateixa era atacat per uns estats constituïts que l'havien segrestat. Escòcia, com a poble i nació sense més atributs, s'erigia en exemple d'una Europa que hauria pogut ser i que no era, d'una Europa que encara podria ser. Sempre i quan la mateixa Escòcia -i altres pobles que es mobilitzen en el mateix sentit- no caigués a la temptació de convertir-se en un estat exclusivista, tancat en si mateix.</p> <p>D'altra banda, Escòcia feia escac i mat a les tesis segons les quals el dret a l'autodeterminació no li seria aplicable, perquè a Europa no hi queda cap colònia, ningú no sofreix una submissió injusta i cap persona està impedida de practicar la democràcia -els tres supòsits que justificarien l'exercici d'aquest dret. Escòcia s'erigia en bandera, gràcies a la posada en pràctica del dret a l'autodeterminació dels pobles, dels qui creuen que aquest dret pertany a tots els pobles, sense excepció i independentment dels condicionants o estatus polítics, econòmics o de qualsevol altre índole, en què hagin de viure. L'estat més directament implicat -el Regne Unit- així ho va haver d'acceptar i, amb un sentit democràtic que l'honora, no va posar entrebancs al seu exercici per part del poble escocès. La seva actitud esdevenia una desautorització evident dels qui minimitzen el dret a l'autodeterminació.</p> <p><b>Resultats del "no" i del "sí": més que una incògnita</b></p> <p>La participació al referèndum va ser elevada, per sobre del 80%, fet excepcional si el comparem amb altres eleccions. Això significava no únicament que el referèndum interessava la gran majoria de la població sinó també que aquesta admetia, sense problemes, que el dret a l'autodeterminació la concernia, comptant-hi la molta gent que votaria "no" a la independència. Un "no" que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1962">va ser majoritari</a> (55% contra 45%), favorable a una Escòcia que continués integrada al Regne Unit.</p> <p>Quins sectors de la societat escocesa es van decantar més pel "no"? Segons les anàlisis dels resultats, el va defensar des del convençut de ser britànic o anglès abans de tot fins al que es va deixar endur per les pors amb què els anomenats unionistes li havien omplert el cap, sense gairebé mai negar-li, però, la seva identitat escocesa. Bona part de partidaris del "no" eren gent gran, persones apartades dels grans centres urbans, estudiants i professors universitaris dependents de les subvencions o salaris vinguts de Londres, i la classe mitjana alta (amb Edimburg com a punt emblemàtic), més lligada a interessos econòmics d'encuny anglès. Tots ells havien preferit no aventurar-se a seguir plantejaments, a parer seu plens d'imaginacions o incògnites poc o gens fiables, exhibides pels independentistes. També s'hi van apuntar ciutadans que es creien les promeses del govern britànic i dels partits més grans del Regne Unit (d'esquerres i de dretes) en el sentit que cada un d'ells es comprometien, per escrit, a ampliar les competències del govern escocès, en particular les de caràcter fiscal, en el cas, evidentment, que el "no" a la independència vencés.</p> <p>Pel que fa al vot per al "sí", figuraven les classes més deprimides de les grans ciutats (amb Glasgow al capdavant) i una bona part de la joventut (més del 60% segurament), conscient o convençuda que no té res a perdre en un estat que li gira l'esquena i molt a guanyar en un país que, als seus ulls, amb la independència, estaria més motivat per a caminar cap a un futur de treball per a tothom, de llibertat i de major fidelitat a ell mateix. El "sí", en últim terme, el veien com una opció que possibilitava més la creació a Escòcia amb un model socioeconòmic propi, més adaptat als recursos de què disposa, més ben preparat per a assumir, en primera persona, els grans reptes que marquen el present i el futur d'Europa.</p> <p>Després de més d'un mes d'haver tingut lloc el referèndum, els del "sí" vençut estan a l'aguait de com el govern britànic complirà, en un breu termini, el que havia promès. <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1982">S'han iniciat els debats al sí de la Comissió Smith</a>, on representants de tots els partits escocesos miren de consensuar una proposta d'augment d'autonomia per a Escòcia. Els independentistes esperen que ells, els contestataris de l'statu quo, amb la joventut al front, esdevinguin la veritable promesa: pensen que en un termini no llunyà seran majoritaris -la joventut del "sí" supera ara en uns vuit punts els del "no"- i podran realitzar un nou referèndum, amb més probabilitats de guanyar.</p> <p><b><i>*Aureli Argemí és president emèrit del CIEMEN.</i></b></p> <p><i>(Imatge: castell de Caol Àcain, a l'illa de Skye (Escòcia) / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/oliver_clarke/15356193027/in/photolist-poYvbK-pdo4Zn-pqMMep-p8qnfv-p69ZoL-p2b3qQ-pikbak-p1ERLb-pgCRxT-pgzENM-oZ2YXK-pgoFnG-phwaaF-p9xb2E-p9xEdM-piCmYY-p6vtjr-pegaJo-pfFsxD-oXQYWS-oXQCQw-oXNxb8-pcS9ai-oUG6tg-p87L19-p7SRDk-p7rBmc-p7CgC6-oMZhVb-p4oSQH-oM3bYU-oEDoM5-oDLjJY-owmLYv-oN3ACT-ovFkob-ouqL3M-otjoHw-oycrHB-ow9S2n-p4YmcW-p5DLoc-oMWky5-oFpzCn-oX8GQc-ovfo9j-of18KX-owqEZp-oeSGTZ-oeMS1N">fotografia: Oliver Clarke</a>.)</i></p> <p><H2>Escòcia/<i>Alba</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 5.313.600 habitants (cens de 2011)<br /> <b>Superfície:</b> 78.772 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern d'Escòcia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Edimburg, Glasgow<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengües territorials:</b> gaèlic escocès i escocès<br /> <b>Llengua oficial:</b> anglès i gaèlic escocès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 30 de novembre<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1997http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1997Tue, 28 Oct 2014 13:00:00 +0100Entre el "bon viure" i el poder dels terratinents: el repte indígena de Rousseff <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2922" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2922-1414486983.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>En una carta <a target="_blank" href="http://www.dilma.com.br/noticia/vamos-estreitar-o-diAlogo-com-os-povos-indIgenas-729">adreçada als pobles indígenes</a> durant la seva campanya electoral, Dilma Rousseff, reelegida diumenge presidenta del Brasil, els prometia treballar per a "garantir el bon viure" de les comunitats autòctones. Però el repte per a Rousseff serà harmonitzar aquest compromís amb el desenvolupament econòmic del país -que ocupa un lloc destacat <a target="_blank" href="https://programadegoverno.dilma.com.br/wp-content/uploads/2014/07/Programa-de-Governo-Dilma-2014-RGB1.pdf">al programa de la presidenta</a>- i, més particularment, amb les pressions dels diputats ruralistes i dels terratinents.</p> <p>En un país de prop de 200 milions de persones, els indígenes <a target="_blank" href="ftp://ftp.ibge.gov.br/Censos/Censo_Demografico_2010/Caracteristicas_Gerais_dos_Indigenas/pdf/tab_1_01.pdf">són uns 900.000</a>, segons el cens de 2010: una mica menys del 0,5% de la població total. D'aquestes, al voltant de 517.000 viuen en terres indígenes, i la resta, fora.</p> <p>Un dels grans eixos de la reivindicació indígena al Brasil -les mobilitzacions d'enguany <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1894">estaven emmarcades en aquesta lògica</a>- és la demarcació de les seves terres. Les comunitats autòctones reclamen que els territoris que històricament han ocupat els siguin reconegudes legalment mitjançant la demarcació. I això, perquè la Constitució brasilera reconeix als indígenes la "possessió permanent" i "l'usdefruit exclusiu de les riqueses del sòl, dels rius i dels llacs" de les terres demarcades.</p> <p>La demarcació és competència del govern federal i de la presidència. Però els diputats ruralistes i els grans propietaris -que sovint són reconeguts com a propietaris legals de les terres reivindicades pels indígenes com a ancestrals- <a target="_blank" href="http://brasil.elpais.com/brasil/2014/10/27/politica/1414420879_686160.html">pressionen l'executiu brasiler</a> perquè no demarqui més terres i, fins i tot, perquè es canviï la Constitució: volen que la competència de la demarcació passi al Congrés, on consideren que tenen més força.</p> <p>En la carta adreçada als pobles indígenes, Rousseff es compromet a no acceptar l'esmena: "Res a la nostra Constitució serà alterat en relació amb els drets dels pobles indígenes", exclama. Rousseff hi admet els "reptes en l'esfera jurídica" que hi ha per a demarcar les terres, i recorda que aquest mateix 2014 ha signat el decret de convocatòria de la Conferència Nacional de Política Indigenista, un marc on la presidenta diu que vol pactar "nous avenços, particularment en la demarcació de les terres".</p> <p><b>L'APIB considera que Rousseff no prioritza les reivindicacions indígenes</b></p> <p>Però l'Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), que agrupa diversos centenars de grups autòctons, considera que Rousseff no ha prioritzat la reivindicació indigenista en el seu programa. <a target="_blank" href="http://www.redebrasilatual.com.br/eleicoes-2014/nossas-lutas-nao-cabem-nas-urnas-dizem-liderancas-indigenas-ao-cobrar-presidenciaveis-9058.html">En una nota molt crítica</a>, l'APIB ha acusat Rousseff d'haver "estret les seves aliances amb l'agronegoci" durant el seu primer mandat (2011-2014). "Mentrestant", continua la nota, Rousseff "no va complir cap dels compromisos signats, i va permetre que el seu ministre de Justícia paralitzés les demarcacions de terres".</p> <p>No obstant això, el govern brasiler ha donat algunes mostres de voler encarar la qüestió de les terres durant la darrera legislatura. Probablement, un dels episodis més clars sigui <a target="_blank" href="http://www.funai.gov.br/index.php/comunicacao/noticias/2729-informe-24-termina-desintrusao-da-terra-indigena-awa-no-maranhao">la desocupació de les terres indígenes del poble awá-guajá</a>. En una operació <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1722">iniciada al principi de 2014</a>, el govern -amb el suport de l'exèrcit- va expulsar els no indígenes que ocupaven i explotaven il·legalment les terres d'aquest poble, a l'estat de Maranhao.</p> <p>Això va ser possible, entre d'altres factors, perquè la terra awá-guajá estava demarcada. Però segons les dades de l'APIB, més del 60% de les terres indígenes no ho estan, i això impedeix que els pobles que les han ocupat ancestralment puguin assegurar-se les "condicions de sostenibilitat" i de "seguretat i sobirania alimentària". Els líders indígenes consideren que la no demarcació condemna aquests pobles a la pobresa i a la marginalització, en no poder disposar lliurement de les terres.</p> <p>Sense un canvi de política, diuen els líders de l'APIB -que, d'acord amb la nota publicada, encara n'esperaven menys de l'altre candidat, Aécio Neves-, hi haurà noves mobilitzacions indígenes durant el segon mandat de Rousseff.</p> <p><i>(Imatge: Dilma Rousseff, el dia de la reelecció / <a target="_blank" href="http://agenciabrasil.ebc.com.br/geral/foto/2014-10/dilma-rousseff-e-reeleita">fotografia: Agência Brasil</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1996http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1996Tue, 28 Oct 2014 10:00:00 +0100Els partits prooccidentals obtenen la majoria dels vots a les parlamentàries d'Ucraïna <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2920" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2920-1414405342.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els partits prooccidentals de centredreta van aconseguir ahir la majoria dels vots a les eleccions al Parlament d'Ucraïna, amb els partits del president Petró Poroixenko i del primer ministre Arsenii Iatseniuk encapçalant les preferències dels votants. A la votació no hi van participar ni Crimea -<a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1828">annexada per Rússia</a> el març passat- ni les zones del Donbàs controlades pels independentistes de les repúbliques de Donetsk i Luhansk, que plegades sumen al voltant de 5 milions d'electors.</p> <p>Amb el 72% dels vots recomptats, el Front Popular de Iatseniuk aconsegueix el 21,9% dels vots, una mica per sobre del 21,5% del Bloc Petró Poroixenko. Aquest resultat pràcticament els obliga a cercar un acord de govern. De fet, ahir al vespre Poroixenko va anunciar que cercarà un govern d'unitat amb totes les forces proocidentals, entre les quals també es troba Autosuficiència, un partit democratacristià fundat el desembre de 2012 per l'alcalde de la ciutat occidental de Lviv, Andrii Sadovi, que situa tercer amb l'11,1% dels vots. També podria ser convidada al nou govern la Unió Panucraïnesa Pàtria, de l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko, que no obstant això ha patit una davallada molt forta i tot just s'ha assegurat el 5,7% dels vots.</p> <p>Un altre partit prooccidental que entrarà al Parlament és el Partit Radical d'Oleh Liaixkó, amb el 7,4% dels vots. Aquest partit demana una acció més decidida per part del govern contra les forces prorusses i contra els repúbliques de Donetsk i Luhansk. Alguns sondatges li pronosticaven fins a un 20% dels vots, però a l'hora de la veritat els votants no li han fet tanta confiança.</p> <p>Tant Poroixenko com Iatseniuk gaudeixen del suport de la Unió Europea, i especialment del govern alemany. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, <a target="_blank" href="https://www.kyivpost.com/content/politics/barroso-sees-ukraine-elections-as-victory-of-democracy-369565.html">ha dit</a> que la votació d'ahir és una victòria de la democràcia a Ucraïna.</p> <p><b>La zona de majoria russòfona continua votant diferent, malgrat tot</b></p> <p>De la coalició que havia dominat Ucraïna fins que la revolta del Maidan va enderrocar el president Víktor Ianukóvitx n'ha quedat poca cosa, però ha obtingut millors resultats dels previstos per les enquestes. El Partit de les Regions de Ianukóvitx no ha participat a la votació -<a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ukrainian_parliamentary_election,_2012">el 2012 va aconseguir el 30% dels vots</a>-, però una part dels seus parlamentaris s'han presentat a les files del Bloc Opositor. Aquesta formació ha quedat quarta, amb el 9,7% dels vots, i no serà convidada a formar part del nou govern. El seu líder, Iuri Boiko, <a target="_blank" href="http://opposition.org.ua/en/news/yurij-bojko-pravookhranitelnye-organy-dolzhny-dat-ocenku-massovym-narusheniyam-v-dnepropetrovskoj-oblasti.html">denunciava ahir</a> "violacions massives de la Llei electoral" a Dnipropetrovsk.</p> <p>Amb tot, el Bloc Opositor ha aconseguit un suport elevat al sud i a l'est d'Ucraïna, amb una població russòfona elevada: la formació de Boiko <a target="_blank" href="http://www.kyivpost.com/content/ukraine/kharkiv-luhansk-zaporizhia-regions-prefer-opposition-bloc-369558.html">lidera el recompte</a> a Dnipropetrovsk, Zaporíjia, Kharkiv i a les zones de Donetsk i Luhansk on sí que s'ha pogut votar.</p> <p>El Partit Comunista (3,9% dels vots), soci de govern de Ianukóvitx, ni tan sols ha arribat a llindar electoral per a entrar al repartiment d'escons (situat al 5%). Per tant, els comunistes es quedaran fora del Parlament ucraïnès per primer cop en els darrers 90 anys.</p> <p>L'extrema dreta nacionalista ucraïnesa, per la seva banda, ho té difícil per a mantenir els escons dels partits al Parlament. Llibertat -que el 2012 havia aconseguit el 10,5% dels vots- es queda ara al 4,7%, insuficient per a entrar al repartiment d'escons. Encara més baix és el resultat el Sector de la Dreta, que s'ha quedat amb l'1,9% dels vots.</p> <p>Els partits es reparteixen la meitat dels 450 escons del Parlament. L'altra meitat s'escull en circumscripcions uninominals. Aquesta és la via per la qual els candidats de l'extrema dreta encara podrien aconseguir escons: és el cas del líder del Sector de la Dreta, Dmitro Iàroix, que encapçala el recompte del seu districte. Per aquesta via també podrien entrar al Parlament candidats vinculats al Partit de les Regions, sobretot a les regions de l'est i el sud. Els resultats dels districtes uninominals s'aniran coneixent durant els propers dies.</p> <p><b>El Donbas s'encamina cap a les seves pròpies eleccions</b></p> <p>Com ja era anunciat, les zones de Donetsk i Luhansk sota control de les repúbliques autoproclamades independents no han votat a les parlamentàries ucraïneses. Al contrari, les dues repúbliques es preparen per a celebrar les seves pròpies eleccions parlamentàries, aquest 2 de novembre, i afirmen no tenir cap intenció de reintegrar-se al si d'Ucraïna, que els ha promès una autonomia especial durant els propers tres anys.</p> <p>El vicepresident de la República Popular de Donetsk, Andrei Purguin, <a target="_blank" href="http://en.ria.ru/world/20141026/194636730/Donetsk-Peoples-Republic-Deputy-Prime-Minister-Calls-Ukrainian.html">ha dit</a> que al Donbàs "no li importen" les eleccions ucraïneses, i ha afegit que la votació d'aquest 2 de novembre "farà legítimes les autoritats de la República Popular de Donetsk".</p> <p>Tot i que el 5 de setembre els representants de les repúbliques de Donetsk i Luhansk van signar un alto el foc amb el govern d'Ucraïna, aquesta treva ha estat violada repetidament.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li>Ukraïnska Pravda: <a target="_blank" href="http://vyboryrada2014.pravda.com.ua/">projeccions d'escons i vot a cada partit per província</a></li> </ul> <p><i>(Imatge: Petró Poroixenko / <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Petro_Poroshenko#mediaviewer/File:Petro_Porochenko_au_Conseil_de_l%E2%80%99Europe_Strasbourg_26_juin_2014_03.jpg">fotografia: Consell d'Europa</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1995http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1995Mon, 27 Oct 2014 11:00:00 +0100Israelians i palestins, cridats a fer nous passos cap a l'entesa malgrat els obstacles <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2918" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2918-1414146280.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Mentre el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, <a target="_blank" href="http://thecable.foreignpolicy.com/posts/2014/10/16/ban-ki-moons-week-of-israeli-criticism-ends-with-fusillade-at-the-un">visitava de nou</a> la setmana passada Israel i Palestina, els diputats del Regne Unit <a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/uk-politics-29596822">votaven</a> (274 "sí" i 12 "no") a favor de reconèixer un Estat palestí al costat de l'Estat d'Israel, com una "contribució per a garantir una solució negociada que consagri els dos estats" a la regió. Aquesta presa de posició -que no comporta automàticament el reconeixement de Palestina per part de Londres- pot tenir repercussions en l'escenari internacional, donat el pes estratègic que té el Regne Unit i el fet que ocupa un lloc permanent al Consell de Seguretat de l'ONU.</p> <p>Westminster, així, s'acosta ni que sigui simbòlicament a l'exemple de Suècia, el nou govern de la qual <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/world/2014/oct/03/sweden-recognise-state-palestine">ha anunciat</a> que reconeixerà l'Estat de Palestina: serà el primer estat de la Unió Europea que ho farà. Caldrà veure si aquesta decisió obre portes a altres estats de la UE, alguns dels quals són encara reticents a fer el mateix pas que el país nòrdic.</p> <p>Ban Ki-moon ha anat més lluny. A Jerusalem, davant les autoritats israelianes, <a target="_blank" href="http://www.timesofisrael.com/in-ramallah-ban-ki-moon-blasts-settlements-temple-mount-strife/">va dir</a> que cal desencallar el que impedeix l'entesa entre israelians i palestins. Per a fer-ho, va apuntar, és urgent i imprescindible deixar de construir nous habitatges en territoris palestins ocupats il·legalment per Israel i garantir millor la seguretat d'aquest país. Va repetir el que tant ell com una llarga llista de representants d'estats de tot el món no es cansen d'afirmar: l'ocupació de territoris és una clara violació del dret internacional. Ban va posar èmfasi en la condemna d'un pla recent del govern israelià per a edificar 2.600 habitatges en la part oriental de Jerusalem -la zona on l'Autoritat Nacional Palestina aspira a instal·lar la capital del seu estat.</p> <p>Alhora, Ban va insistir a palestins i israelians que és hora de reprendre les negociacions, que han de ser una prioritat per a les dues bandes, segons el diplomàtic sud-coreà. Un diàleg que s'hauria de recuperar després de <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1968">l'acord del mes passat</a> entre els dos principals partits palestins (Fatah i Hamàs), en què la reconstrucció de Gaza -per a la qual les autoritats palestines <a target="_blank" href="http://www.elmundo.com/portal/noticias/internacional/4000_millones_de_dolares_costaria_reconstruir_gaza.php#.VEUUJWd_S5I">calculen</a> que fan falta 4.000 milions de dòlars- va ser definida com a "prioritat màxima".</p> <p>A les crides de l'ONU i Londres al diàleg s'hi ha afegit el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, qui fa uns dies <a target="_blank" href="http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/middleeast/israel/11172550/Solve-the-Israel-Palestine-issue-to-slow-Isil-recruitment-says-John-Kerry.html">va suggerir</a> que un acord entre israelians i palestins ajudaria a aturar l'expansió de l'Estat Islàmic (EI) a la regió. Una petició, diu Kerry, que li han transmès tots els líders del Pròxim Orient, que consideren que el conflicte israelianopalestí és una de les causes que reforça el reclutament de militants per part de l'EI.</p> <p><b>Actituds encallades</b></p> <p>L'actitud manifestada per l'executiu israelià no apunta a una intenció de seguir els consells de Ban i de Kerry. El ministre d'Indústria israelià, Naftali Bennett, va acusar Kerry de fomentar "el terror global" i l'antisemitisme amb aquestes paraules. Per la seva banda, el cap de govern d'Israel, Benjamin Netanyahu, <a target="_blank" href="http://www.jpost.com/Arab-Israeli-Conflict/In-meeting-with-Ban-Ki-moon-Netanyahu-slams-UN-for-returning-confiscated-rockets-to-Hamas-378749">considera</a> que les Nacions Unides no ajuden prou en la resolució dels problemes de fons i que no són un àrbitre neutre. Just abans de la visita del secretari general, Netanyahu li va tornar a retreure que el personal de les Nacions Unides va emparar els combatents de Hamàs durant l'Operació Marge Protector dins mateix dels seus locals de Gaza. Netanyahu va assegurar que el personal de l'ONU a Gaza, quan trobava coets amagats en les seves dependències, els lliurava a Hamàs.</p> <p>Aquesta actitud amaga, segons Ahron Bregman, exoficial de l'exèrcit israelià i ara analista del conflicte israelianopalestí, la voluntat d'Israel d'implementar el que ell anomena "l'ocupació invisible" sobre el conjunt dels territoris palestins. Ho explica a <i>La ocupación: Israel y los territorios palestinos ocupados</i> (Crítica, 2014). <a target="_blank" href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/785496-israel-no-veu-ni-sent-el-dolor-dels-palestins.html?cca=1">En una entrevista amb <i>El Punt-Avui</i></a>, Bregman recorda que, després de 1967, Israel va voler actuar dintre dels territoris palestins tot "absorbint-los de manera tranquil·la", donant-los feina perquè el seu nivell de vida prosperés i acceptessin aquest bé com a una adquisició irrenunciable, gràcies a la generositat dels israelians. Amb tot, diu Bregman, la tàctica va fallar, perquè "és impossible tenir una ocupació invisible". Els palestins s'hi van resistir, però l'Estat israelià, diu Bregman, no vol canviar la seva resposta al conflicte.</p> <p>Hi ha rumors sobre la voluntat d'alguns palestins de formar una branca de l'EI. De fet, l'EI mateix <a target="_blank" href="http://www.jpost.com/Arab-Israeli-Conflict/Islamic-State-vows-to-reach-Palestine-and-kill-the-barbaric-Jews-372796">va dir l'agost</a> que dins dels seus plans hi ha arribar a Palestina i "matar" els "jueus bàrbars". Perd força, en part de l'opinió pública israeliana, la idea que en realitat allò que volen les autoritats palestines és un Estat normal, semblant als altres existents. No hi ajuden gaire les declaracions de determinats líders de Hamàs que <a target="_blank" href="http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/185747#.VEoBYmeW25I">asseguren</a> voler la creació d'"un estat islàmic a tot Palestina".</p> <p>Al costat dels rumors, però, dirigents israelians afirmen que no s'oposarien a un Estat palestí si els palestins acceptessin les condicions dels israelians, entre les quals el seu desarmament total, el control israelià sobre la vall del riu Jordà, i el vistiplau palestí a l'annexió per part d'Israel de la zona a l'oest <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Israeli_West_Bank_barrier">del mur de separació</a> construït per Israel durant els darrers anys. Aquesta annexió -aproximadament el 9,4% del territori de Cisjordània- és rebutjada per part de les Nacions Unides i de la pràctica totalitat de la comunitat internacional. Una condició paral·lela és l'acceptació per part dels palestins que l'Estat d'Israel -on hi ha un 20% del població àrab musulmana i cristiana- sigui designat oficialment com a "estat jueu". La proposta ha generat un rebuig ampli entre els partits polítics àrabs israelians, que la troben discriminatòria. Algunes veus àrabs israelianes fins i tot apunten a la possibilitat d'organitzar una nova intifada.</p> <p><b>Camí per a recórrer</b></p> <p>Tanmateix, els palestins van construint les estructures del seu estat, ara amb un govern d'unitat nacional -per més que s'aguanti amb pinces. Una unitat palestina que va ser rebuda amb hostilitat per part del govern israelià quan es va anunciar, i que ho continua sent avui. L'exemple més recent, l'acusació <a target="_blank" href="http://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-29735857">que feia ahir</a> Netanyahu contra el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, d'haver incitat a "atacar els jueus a Jerusalem". Abbas, de fet, s'havia referit a blocar "per tots els mitjans" els "colons" que volguessin visitar el Mont del Temple.</p> <p>És significatiu que, en aquest context, la contestació dels israelians descontents amb la política de Netanyahu vagi prenent cos i s'estengui: la popularitat de Netanyahu <a target="_blank" href="http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/184416">va caure</a> del 82% de fa pocs mesos al 38% aquest agost. D'acord amb els resultats de l'enquesta, el 68% dels consultats <a target="_blank" href="http://www.jpost.com/Israel-News/Politics-And-Diplomacy/Poll-finds-huge-fall-in-PMs-approval-rating-372293">estaven en desacord</a> amb el tractament que el govern havia fet dels residents a l'entorn de la Franja de Gaza. El descens de la popularitat del primer ministre davallava coincidint amb les morts israelianes en combat durant l'Operació Marge Protector. Aquesta mateixa setmana, una altra enquesta <a target="_blank" href="http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/186526#.VEoRoWeW25I">situava</a> la popularitat de Netanyahu encara més cap avall, al 36%. Les enquestes <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Next_Israeli_legislative_election">apunten</a> a una forta davallada en la intenció de vot del seu partit, el Likud, en comparació amb les dades de principi de 2014. La formació que més se'n beneficia és La Casa Jueva, el principal partit de la dreta sionista religiosa.</p> <p>Al marge d'això, sectors minoritaris israelians demanen que els responsables polítics -comprenent-hi els palestins- treballin per a un futur d'entesa entre Palestina i Israel. Hi ha dues grans tendències en aquest grup: els qui volen un futur de dos estats vivint un al costat de l'altre, i els que advoquen per un únic estat binacional. Aquests sectors, però, tenen un camí llarg a fer. El 2012, <a target="_blank" href="http://www.gallup.com/poll/161456/israelis-palestinians-pro-peace-process-not-hopeful.aspx">una enquesta de Gallup</a> concloïa que el 52% dels israelians jueus donaven suport a la creació d'un Estat palestí, en genèric. Una altra enquesta, <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/world/2014/oct/20/israeli-jews-oppose-palestinian-state-poll-shows">publicada aquest 2014</a> pel Centre de Jersualem d'Afers Públics -considerat proper a la dreta israeliana-, revela però que les actituds canvien força quan es concreten les condicions de la creació d'aquest Estat palestí: tres quartes parts dels israelians jueus enquestats rebutgen que la Palestina independent tingui les fronteres de 1967 -és a dir, que esperen que disposi d'un territori menor- i s'oposen a una retirada israeliana de la vall del Jordà.</p> <p>Per contrast, hi ha organitzacions jueves que proven de vehicular un missatge diferent. És el cas del moviment francojueu Una Altra Veu Jueva, que <a target="_blank" href="http://uavj.free.fr/UAVJtxt88.html">ha llançat una crida</a> perquè la comunitat jueva del món no es deixi portar per una "política israeliana que cobreix de vergonya i de sang la bandera israeliana", que emmudeix els qui diuen que "la colonització no és la democràcia". Segons l'organització, Israel no ataca "Hamàs, sinó tot un poble que reclama els drets fonamentals subscrits per Israel en la seva declaració d'independència". L'entitat considera que "Israel no té cap dret de presentar-se com a representant del poble jueu" i conclou que "l'única via per a [garantir] la seguretat d'Israel és [...] el compromís de negociacions veritables per a una pau justa i negociada al Pròxim Orient".</p> <p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1994http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1994Fri, 24 Oct 2014 12:00:00 +0200El Comitè Olímpic Internacional reconeix Kosovo provisionalment <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2917" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2917-1414063412.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Victòria esportiva i simbòlica per a Kosovo després que el Consell Executiu del Comitè Olímpic Internacional (COI) <a target="_blank" href="http://www.olympic.org/news/ioc-grants-provisional-recognition-to-kosovo-olympic-committee/239827">va reconèixer ahir</a> "provisionalment" el <a target="_blank" href="http://noc-kosovo.org/">Comitè Olímpic de Kosovo</a> (COK). Igualment, el Consell Executiu va recomanar que a la propera sessió del COI, aquest desembre, s'atorgui "ple reconeixement" al COK.</p> <p>Segons el Consell Executiu, el comitè kosovar "compleix els requisits per al reconeixement" d'acord amb <a target="_blank" href="http://www.olympic.org/documents/olympic_charter_en.pdf">la Carta Olímpica</a>. Segons aquest text, cada comitè olímpic representa "un país". I la Carta Olímpica defineix país com "un estat independent reconegut per la comunitat internacional". No ho vincula, per tant, al reconeixement per part de les Nacions Unides, sinó per part d'almenys una part dels estats del món. En aquest sentit, el Consell Executiu recordava ahir que Kosovo "està reconegut com a país per 108 dels 193 membres de les Nacions Unides".</p> <p>La decisió permetrà a les federacions esportives kosovars de participar a les fases de classificació per als propers Jocs Olímpics, a Rio de Janeiro el 2016. Les federacions kosovars que estan reconegudes internacionalment inclouen esports com l'handbol, la gimnàstica, la boxa o el judo.</p> <p>El Comitè Olímpic de Sèrbia <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2014/10/22/us-olympics-kosovo-membership-idUSKCN0IB29220141022">va informar ahir</a> que ha presentat una protesta davant del COI. El comitè serbi considera que la decisió és "inacceptable".</p> <p><b>Països no independents que són membres del COI</b></p> <p>Abans de 1996 la Carta Olímpica no exigia que un comitè olímpic representi un estat reconegut internacionalment, i quan es va aprovar, la norma actual no es va aplicar retroactivament. Així, hi ha tot un seguit de comitès membres del COI que no es corresponen amb països sobirans però que havien entrat a la família olímpica abans de 1996 i per tant no en van ser exclosos. Es tracta de la Samoa Americana, Guam, Puerto Rico, les Illes Verges Nord-americanes, les Illes Verges Britàniques, Bermuda, les Illes Caiman, Aruba i Hong Kong.</p> <p>A més, hi ha un estat sobirà però no independent que també és membre del COI: les Illes Cook, que tenen un acord de lliure associació amb Nova Zelanda. Palestina també hi és: no es tracta d'un país independent, però l'Estat palestí <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/International_recognition_of_the_State_of_Palestine">està reconegut</a> per aproximadament el 70% dels estats del món -en aquest sentit, és un cas similar al de Kosovo.</p> <p>Taiwan també és membre del COI. Però en aquest cas, no es tracta d'un país no reconegut, sinó d'un dels dos estats que reclamen la representació legítima de la Xina.</p> <p><i>(<a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/fjroll/6130442690/in/photolist-akJ82L-kjJGVB-7DVAHs-do2q94-aj64yr-5bRu29-7D8JJ5-cQEFdy-7E4oiD-5rRPHa-cJm9s7-9tyzRq-5e9txi-7HmeXg-8eem32-4YgyhE-9cHLT-ntRZLW-7EyVQB-cL8hm5-9sN2aR-k9Azy8-8APzn4-8AwqVr-fxkET9-dfbHWM-bkX5DZ-ba1dwZ-jVfhi4-d7xWh7-bZQKaw-nbq4Ye-cEfjAJ-dcydAd-cJDMwY-cLgpHG-d6zvLd-gFvYa9-7Bsdaf-cPRHtu-cRd5UU-byzMYG-4MRs3r-jQSxFD-jQSt7Z-cwbek1-nqWCCM-bmkZ5z-cMYE9W-5iAd5K">Fotografia: Frederick Roll</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1993http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1993Thu, 23 Oct 2014 13:00:00 +0200Grenlàndia obre una representació a Washington pensant en la independència <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2915" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2915-1414057947.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern grenlandès vol promoure el seu objectiu d'avançar cap a l'autodeterminació obrint una representació permanent a Washington, segons <a target="_blank" href="http://www.cbc.ca/news/canada/north/greenland-opens-diplomatic-office-in-washington-d-c-1.2805567">ha explicat</a> el cap de la delegació grenlandesa a la capital nord-americana, Inuuteq Hold Olsen. En el camí cap a la independència, "és important que tinguem relacions més estretes amb els nostres veïns a l'oest: els Estats Units i el Canadà", ha dit el diplomàtic grenlandès.</p> <p>La representació <a target="_blank" href="http://naalakkersuisut.gl/da/Naalakkersuisut/Nyheder/2014/09/240914-Naalakkersuisut-Siulittaasuat-Washington-DC_miippoq">va ser estrenada el setembre</a> per la llavors primera ministra grenlandesa, Aleqa Hammond, ara dimitida. En l'acte d'inauguració, Hammond va destacar la importància que Grenlàndia anés recorrent el seu propi camí pel que fa a les relacions exteriors.</p> <p>La representació grenlandesa es troba allotjada a l'ambaixada de Dinamarca a Washington (a la imatge; <a target="_blank" href="http://naalakkersuisut.gl/~/media/Nanoq/Files/Attached%20Files/Powerpoint%20praesentationer/Billedserier/Billedserie%20af%20representation%20opening.pdf">fotografia del govern grenlandès</a>).</p> <p><H2>Grenlàndia/<i>Kalaallit Nunaat</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 57.564 h. (2007)<br /> <b>Superfície:</b> 2.166.086 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern i Parlament de Grenlàndia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Nuuk<br /> <b>Administració estatal:</b> Dinamarca<br /> <b>Llengua territorial:</b> grenlandès<br /> <b>Llengua oficial:</b> grenlandès i danès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de juny<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1992http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1992Thu, 23 Oct 2014 11:00:00 +0200El Senat francès obre la porta a no fusionar Alsàcia amb cap regió veïna <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2913" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2913-1413974507.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Alsàcia i el Llenguadoc-Rosselló recuperen la seva individualitat al mapa territorial francès. La Comissió de Lleis del Senat francès <a target="_blank" href="http://www.senat.fr/espace_presse/actualites/201406/reforme_territoriale_vers_une_nouvelle_delimitation_des_regions.html#c608056">va aprovar ahir tres esmenes</a> al projecte de llei sobre la delimitació de les regions que l'Assemblea Nacional havia aprovat en primera lectura abans de l'estiu. Dues de les esmenes "dissocien Alsàcia del conjunt Lorena-Xampanya-Ardenes", mentre que l'altra evita que el Llenguadoc-Rosselló (amb capital a Montpeller) es fusioni amb el Migdia-Pirineus (Tolosa de Llenguadoc).</p> <p>Les esmenes sobre Alsàcia, proposades per un grup de senadors alsacians, <a target="_blank" href="http://www.senat.fr/amendements/commissions/2014-2015/6/Amdt_COM-15.html">basen la seva argumentació</a> "en la lògica mantinguda des de fa anys, consistent a crear una col·lectivitat territorial única a Alsàcia" que fusioni el Consell Regional amb els dos consells generals. Una proposta, diuen els senadors, que té el suport del 96% dels consellers alsacians i que no es podria dur a terme si es creés la macroregió de l'Est. Els representants polítics també recorden que entre 12.000 a 15.000 alsacians s'han manifestat a Estrasburg, "en la manifestació més important dels darrers 50 anys", per a rebutjar la fusió.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2014/10/22/l-alsace-region-a-part-un-premier-pas-au-senat">Segons el president alsacià</a>, Philippe Richert (UMP, centredreta), mantenir Alsàcia com a regió a banda va en la línia d'una "descentralització més coherent i més eficaç".</p> <p>El projecte de la col·lectivitat territorial única <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1407">es va sotmetre a votació a Alsàcia</a> l'abril de 2013. El departament del Baix Rin el va aprovar, però el de l'Alt Rin el va rebutjar. Els defensors de la proposta -que també hauria de servir perquè París transferís noves competències a Alsàcia- creuen que, en una nova votació, el projecte podria ser aprovat.</p> <p><b>Canvi de regió d'un departament: les condicions se suavitzen</b></p> <p>Un altre aspecte important de les esmenes aprovades per la Comissió de Lleis del Senat <a target="_blank" href="http://www.senat.fr/amendements/commissions/2014-2015/6/Amdt_COM-33.html">es refereix al procediment</a> perquè un departament pugui sortir d'una regió i unir-se a una altra de limítrof. Aquest punt és especialment important en el cas del Loira Atlàntic, un departament històricament bretó on existeix un moviment social i polític molt destacat que vol reunificar-lo amb Bretanya -actualment el departament forma part de la regió del País del Loira, segons diuen els sondejos contra l'opinió dels seus habitants.</p> <p>D'acord amb l'esmena aprovada, l'assemblea departamental i l'assemblea de la regió de destí poden demanar el canvi amb una majoria de tres cinquenes parts dels vots. L'assemblea de la regió d'origen només es pot oposar al canvi si també aconsegueix reunir una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.</p> <p>Totes aquestes modificacions depenen del vot favorable del plenari del Senat -que es reuneix la setmana vinent- i de la seva aprovació final a l'Assemblea Nacional. Els diputats, allà, encara podrien tornar a modificar el projecte de llei.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment a Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1941">Alsàcia sospesa ressuscitar el projecte de consell únic per a evitar quedar dissolta en una gran regió de l'Est</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1991http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1991Wed, 22 Oct 2014 12:00:00 +0200Putin va proposar a Polònia repartir-se Ucraïna? Batalla de cites i desmentits a la frontera de l'OTAN <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2912" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2912-1413888452.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'espurna va saltar abans-d'ahir al diari nord-americà <i>Politico</i>, <a target="_blank" href="http://www.politico.com/magazine/story/2014/10/vladimir-putins-coup-112025_Page3.html#ixzz3GlMCPu4t">en un article signat pel periodista Ben Judah</a>: segons l'exministre d'afers estrangers polonès Radoslaw Sikorski, el president rus Vladímir Putin va oferir l'any 2008 al llavors primer ministre de Polònia, Donald Tusk, la partició d'Ucraïna entre els dos països. "[Putin] va dir que Ucraïna és un país artificial i que Lvov [una ciutat a l'oest d'Ucraïna] és una ciutat polonesa, i que per què no ho arreglem junts. Afortunadament, Tusk no va contestar-li. Sabia que estava sent enregistrat", són les paraules de Sikorski que Judah cita.</p> <p>Sikorski ha reaccionat a través de la xarxa social Twitter, on ha negat l'exactitud de les cites -però no pas que hagués fet comentaris en aquest sentit:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Rozmowa z Politico nie była autoryzowana i niektóre moje słowa zostały nadinterpretowane. Potwierdzam, że PL nie bierze udzialu w aneksjach.</p> — Radosław Sikorski (@sikorskiradek) <a href="https://twitter.com/sikorskiradek/status/524268807389736961">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>"L'entrevista amb Politico no va ser autoritzada", diu Sikorski al tuit, "i algunes de les meves paraules han estat exagerades". Però en un tuit posterior, l'exministre d'Afers Estrangers apunta que Putin va qualificar Ucraïna d'"unitat artificial" en una cimera de l'OTAN el 2008:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Przypominam też, że V.Putin mówił o Ukrainie jako o sztucznym zlepku publicznie, na szczycie NATO w Bukareszcie w 2008.</p> — Radosław Sikorski (@sikorskiradek) <a href="https://twitter.com/sikorskiradek/status/524273859395350529">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>Judah ha replicat a la polèmica dient que ell en cap cas accepta que els entrevistats revisin les seves declaracions abans de publicar-se les entrevistes. I que les paraules de Sikorski "són les que va usar":</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>As far as I understood an "authorised" interview is a Polish system with pre-checking by the interviewee. This indeed is not how I operate.</p> — Ben Judah (@b_judah) <a href="https://twitter.com/b_judah/status/524280518314307586">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>As for his claim that his words are "over-interpreted," I am not sure what Mr. Sikorski means by that. But those were the words he used.</p> — Ben Judah (@b_judah) <a href="https://twitter.com/b_judah/status/524282220828459008">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>A la polèmica s'hi ha afegit el secretari de premsa de Putin, Dmitri Peskov, <a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/russia/755442">qui ha qualificat l'assumpte</a> de "maniobra de distracció".</p> <p><b>L'annexió del sud d'Ucraïna, als plans de Putin?</b></p> <p>A l'article de Judah, el diplomàtic polonès dóna encara més detalls sobre els plans de Putin. Segons Sikorski, Polònia sabia que Rússia estava estudiant quines regions ucraïneses li seria més profitós d'annexionar. Contràriament al que pot semblar ara, i sempre segons el relat de Sikorski, Rússia no considerava que Donetsk i Luhansk fossin els trofeus més preuats, sinó les províncies de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Odessa, a banda de Crimea. Tots aquests territoris es troben al sud d'Ucraïna i arriben fins a la frontera amb Moldàvia. Val a dir, però, que sense les províncies de Mikolàiv i Kerson -que Sikorski no esmenta-, aquesta zona no tindria continuïtat territorial.</p> <p>Plou sobre mullat en relació amb aquest tipus d'informacions. El març passat, Reuters <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2014/03/24/ukraine-crisis-partition-letter-idUSL5N0ML1LO20140324">va publicar una informació</a> segons la qual el vicepresident del Parlament rus, l'ultranacionalista Vladímir Jirinovski, havia enviat una carta als governs de Polònia, Hongria i Romania, proposant-los de repartir-se amb Rússia bona part d'Ucraïna. "Mai no és massa tard per a corregir els errors històrics", deia Jirinovski a la carta citada per Reuters.</p> <p><a target="_blank" href="https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&amp;v=LfJUq6UGVQg">En aquesta entrevista en rus i subtitulada en anglès</a> (minuts 5 al 7 i 11 al 13), el mateix Jirinovski explica la seva teoria sobre Ucraïna. Segons el polític rus, la Ucraïna "real" és un país de 13 milions d'habitants -en realitat en té 44- que només està constituït per les regions que envolten la capital, Kíev. La resta, diu, són terres russes regalades a Ucraïna per la Unió Soviètica i zones preses durant la Segona Guerra Mundial a Polònia, Hongria i Romania. El polític rus arriba a dir que Ucraïna no té ni tan sols una cultura i una llengua pròpies: "És mig polonesa, mig russa", i pronostica que la seva divisió en dos o tres parts "és inevitable".</p> <p><iframe src="//www.youtube.com/embed/LfJUq6UGVQg" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe></p> <p>Segons Jirinovski, l'OTAN té un pla per a instal·lar un cordó "hostil" a Rússia format per les repúbliques bàltiques, Polònia i Ucraïna. La mateixa teoria també la defensa Putin: que sigui "hostil" o no depèn del punt de vista, però el fet és que, efectivament, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia formen part de l'OTAN, i que el govern ucraïnès té en la cooperació amb l'Aliança Atlàntica <a target="_blank" href="http://ukraine.setimes.com/en_GB/articles/uwi/features/2014/10/15/feature-02">una de les seves prioritats màximes</a> en política exterior.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1990http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1990Tue, 21 Oct 2014 12:00:00 +0200