Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesLa incertesa i la identitat nacional, claus per a explicar la victòria del "no" a Escòcia<p>La identitat nacional dels votants va tenir un paper destacat en la derrota del "sí" al referèndum d'independència d'Escòcia, segons es desprèn <a target="_blank" href="http://centreonconstitutionalchange.ac.uk/sites/default/files/Scottish%20Referendum%20Study%2027%20March%202015.pdf">d'un estudi demoscòpic</a> de les universitats d'Edinburg i d'Essex presentat avui. El fet de creure en el Regne Unit i de sentir-se britànic és la raó més citada (29,5%) per part dels qui diuen haver votat "no" al referèndum, seguida pel fet que moltes preguntes sobre el futur d'Escòcia van quedar sense resposta (27,8%) i, en tercer lloc, perquè Escòcia hauria empitjorat econòmicament (26,3%).</p> <p>Aquestes respostes semblen negar la idea que la promesa de més autonomia per a Escòcia feta pels líders conservador, laborista i liberaldemòcrata (David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg) la setmana abans del referèndum haguessin tingut un impacte gaire significatiu en les preferències dels votants. De fet, entre la gent que reconeix haver canviat del "sí" al "no", la majoria de respostes apunten a la incertesa econòmica i política (66%) i només el 10% diu que la promesa de més competències els va fer optar per rebutjar la independència. Un altre 10% diu que la campanya "agressiva" i "deshonesta" del "sí" els va fer optar pel "no".</p> <p>Pel que fa als que declaren haver votat "sí", les raons més citades són quatre: que Escòcia sempre tingui el govern que vota (24,8%), que "el sistema de Westminster està podrit" (24,1%), que la independència és la situació natural per a una nació (21,8%) i que Escòcia hauria millorat econòmicament (20,1%).</p> <p><b>El "sí" va guanyar entre els nascuts a Escòcia</b></p> <p>Com es veu en el gràfic, el "sí" va ser l'opció guanyadora entre els nascuts a Escòcia: el 52,7% d'aquest grup van donar suport a la independència. En canvi, els nascuts a la Resta del Regne Unit van votar massivament en contra: el 72,1%. Va estar una mica més igualat entre els nascuts fora del Regne Unit: van votar "sí" a la independència gairebé el 43%.</p> <p>Per identitats nacionals, els qui només se senten escocesos, o més escocesos que britànics, van votar a favor de la secessió, mentre que els que se senten tan escocesos com britànics, més britànics que escocesos o només britànics, van escollir de molt llarg l'opció de continuar dins del Regne Unit.</p> <p><img src="http://www.nationalia.cat/fitxer/3115/referendum_escocia_ca.jpg" alt="referendum escocia 2014" /></p> <p> </p> <p>Per edats, el "sí" va guanyar entre les franges compreses entre els 16 i els 49 anys. De 50 cap amunt, el "no" va ser l'opció més triada, amb un marge molt ampli entre els majors de 70 anys (dos de cada tres).</p> <p>La mostra de l'estudi, fet per l'institut YouGov, és de 4.849 persones, força més alta que les habituals en els estudis d'opinió al Regne Unit, que acostumen a ser de 1.000 persones.</p> <p><H2>Escòcia/<i>Alba</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 5.313.600 habitants (cens de 2011)<br /> <b>Superfície:</b> 78.772 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern d'Escòcia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Edimburg, Glasgow<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengües territorials:</b> gaèlic escocès i escocès<br /> <b>Llengua oficial:</b> anglès i gaèlic escocès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 30 de novembre<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2112http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2112Fri, 27 Mar 2015 12:00:00 +0100Kosovo, entre la Gran Albània i l'oportunitat d'uns Balcans multilaterals <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3114" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3114-1427363530.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Ivica Dacic s'ha convertit en el primer membre de govern serbi que <a target="_blank" href="http://www.rferl.org/content/kosovo-serbia-pristina-meeting-/26921278.html">accepta</a> una invitació oficial de l'executiu de Kosovo des que aquest país va proclamar la independència el 2008. Dacic, ministre d'Afers Estrangers de Sèrbia, participa aquesta setmana en una trobada de sis estats balcànics a la capital kosovar, Pristina, on s'està debatent la creació d'una xarxa regional integrada de transports.</p> <p>A la trobada hi participen els governs de Kosovo i Sèrbia, més els de Bòsnia i Hercegovina, Albània, Montenegro i Macedònia. El projecte està alimentat per la Unió Europea, que ha promès 1.000 milions d'euros per a projectes d'infraestructures als països balcànics d'aquí al 2030.</p> <p>La decisió de Dacic d'acudir a la cita és una nova mostra de l'enfocament pragmàtic que Sèrbia està duent a terme en relació amb Kosovo. Els darrers anys, les relacions entre Belgrad i Pristina han experimentat un impuls considerable, cosa que ha permès arribar a <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2077">acords en l'àmbit judicial</a> i també en el polític: serbis i kosovars <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1419">van pactar el 2013</a> la creació d'una Comunitat de Municipis Serbis com a instrument d'autogovern dels serbis de Kosovo.</p> <p><b>El "somni" de la "unificació nacional"</b></p> <p>El ministre d'Afers Estrangers kosovar, Hashim Thaçi, ha dit que la visita del seu homòleg serbi és "un bon senyal" i "un pas cap a la plena normalització de les relacions entre Kosovo i Sèrbia".</p> <p>Irònicament, aquestes paraules arriben la mateixa setmana que el primer ministre albanès, Edi Rama, <a target="_blank" href="http://www.balkaninsight.com/en/article/serbia-alarmed-over-albanian-pm-s-comment">tornés a fer referència</a> al "somni" comú d'Albània i Kosovo d'assolir "la unificació nacional a través de la Unió Europea". Tots dos són de majoria ètnica albanesa, i una vella aspiració del nacionalisme albanès és reunir-los sota un mateix estat, juntament amb les àrees albaneses de Montenegro, Macedònia i Grècia.</p> <p>Rama ho va dir dilluns durant la signatura d'una <a target="_blank" href="http://www.kryeministria.al/en/newsroom/news/meeting-of-the-two-governments-one-land-one-people-one-dream&amp;page=1">nova tanda d'acords bilaterals</a> entre Albània i Kosovo. L'acte va transcórrer sota un lema ben significatiu: "Una terra, un poble, un somni". Els dos governs diuen que volen avançar cap a una unió duanera sense haver d'esperar a l'ingrés a la UE i fer convergir part de la seva acció exterior.</p> <p>De fet, aquesta política ja fa anys que està en marxa. El setembre passat, els ministres d'Afers Estrangers de Kosovo i Albània <a target="_blank" href="http://www.mfa-ks.net/?page=2,4,2435">van inaugurar</a> un consolat comú a Milà.</p> <p>Les paraules de Rama <a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/politics.php?yyyy=2015&amp;mm=03&amp;dd=24&amp;nav_id=93576">van provocar</a> la reacció del ministre serbi de Justícia, Nikola Selakovic, qui va dir a Pristina i Tirana que no fa falta que "disfressin" el seu anhel per a construir la Gran Albània, "perquè és obvi que [la intervenció del primer ministre albanès] va d'això". Selakovic també va demanar a la UE que "s'oposi" a la creació de la Gran Albània.</p> <p><i>(Imatge: la reunió de dilluns entre els governs de Kosovo i Albània / <a target="_blank" href="http://www.kryeministria.al/en/newsroom/news/meeting-of-the-two-governments-one-land-one-people-one-dream&amp;page=1">fotografia: Oficina del Primer Ministre d'Albània</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2111http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2111Thu, 26 Mar 2015 10:30:00 +0100"Demanem la llibertat immediata d'Otegi, un home que es va arriscar per la pau i la democràcia" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3112" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3112-1427278231.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>24 líders mundials van presentar ahir al Parlament Europeu <a target="_blank" href="http://freeotegi.com/declaration/">una declaració</a> en què demanen a l'Estat espanyol la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi, líder de Sortu empresonat, i el retorn dels presos al País Basc. L'acte d'ahir es va fer cinc anys després que un equip internacional de mediadors i polítics coordinat per l'advocat sud-africà Brian Currin <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/706">elogiés</a> l'aposta de l'esquerra independentista basca per la pau i demanés un alto el foc a ETA i un canvi d'orientació al govern espanyol.</p> <p>La declaració d'ahir, llegida pel cantant basc Fermin Muguruza, ve signada per expresidents de govern, líders polítics i religiosos, filòsofs, periodistes i activistes prodrets humans d'arreu del món (vegeu llista completa al final del text o cliqueu a la imatge per a ampliar-la).</p> <p>El text destaca que Otegi ha estat una figura clau perquè el moviment independentista basc abandoni l'ús de la violència. "Malauradament, el govern espanyol va respondre als esforços d'Otegi detenint-lo l'octubre de 2009" i "el va condemnar a sis anys i mig de presó per pertinença al partit polític Batasuna, que havia estat prohibit pel govern espanyol", diu la declaració. El text destaca que d'ençà, i malgrat "la fi de l'activitat armada d'ETA", "encara no hi ha cap resposta positiva per part de l'Estat espanyol".</p> <p>Els signants critiquen que Otegi i "uns altres 500 presos bascos relacionats amb el conflicte" estiguin empresonats "lluny de la seva família i amics", una realitat que "comporta un càstig afegit" als familiars dels presos.</p> <p>Per tots aquests motius, la declaració demana "la llibertat immediata d'Arnaldo Otegi, un home que es va arriscar per la pau i la democràcia i que, incansablement, en va convèncer molts altres a creure en el poder de la paraula com a forma de resoldre aquest conflicte". "El seu alliberament i la fi de la política de dispersió", conclouen els signants, "són passos necessaris per a assolir una pau justa i duradora".</p> <p><b>La llista completa dels signants</b></p> <p>José Pepe Mújica, expresident uruguaià; Fernando Lugo, expresident paraguaià; José Manuel Zelaya, expresident hondurenc; Lucía Topolansky, senadora uruguaiana; Desmond Tutu, arquebisbe sud-africà i Premi Nobel; Mairead Maguire, pacifista nord-irlandesa i Premi Nobel; Adolfo Pérez Esquivel, activista argentí prodrets humans i Premi Nobel; Ahmed Kathrada, líder antiapartheid sud-africà; Angela Davis, exlíder del Partit Comunista dels EUA; Cuauhtémoc Cárdenas, expresident del Districte Federal de Mèxic; Gerry Adams, líder del Sinn Féin i diputat irlandès; Leyla Zana, diputada kurda; Leila Khaled, membre del Consell Nacional Palestí; Ken Livingstone, exalcalde de Londres; Nora Morales de Cortiñas, cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; Harold Good, reverend irlandès testimoni del decomís d'armes al procés de pau a Irlanda del Nord; Helmuth Markov, exeurodiputat alemany; Slavoj Zizek, filòsof eslovè; Tariq Ali, escriptor paquistanès; Pierre Galand, president de l'Organització Mundial contra la Tortura d'Europa; Gershon Baskin, fundador de l'organització israeliana pacifista ICPRI; Joao Pedro Stédile, coordinador nacional del Moviment Sense Terra (MST) del Brasil; Carmen Lira, directora del diari mexicà <i>La Jornada</i>, i el mateix Fermin Muguruza.</p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2110http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2110Wed, 25 Mar 2015 10:30:00 +0100La candidata prorussa guanya les eleccions a Gagaúsia amb un programa de més autonomia dins de Moldàvia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3109" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3109-1427204225.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3110" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Mapa de Gagaúsia" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3110-1427204292.png?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Gagaúsia referma la seva aposta per estrènyer llaços amb Rússia i per aconseguir més marge de maniobra respecte de Moldàvia. Irina Vlah (imatge), que <a target="_blank" href="http://www.rferl.org/content/moscow-hails-irina-vblahs-victory-in-gagauzia/26917418.html">comptava amb el suport de Rússia</a> i del prorús Partit Socialista de la República de Moldàvia (PSRM), <a target="_blank" href="http://www.e-democracy.md/en/elections/bascan/2015/">va guanyar diumenge</a> les eleccions al càrrec de governadora (<i>bashkan</i>) d'aquesta autonomia moldava, amb el 51% dels vots. Un marge molt ampli per davant del segon classificat, Nicolai Dudoglo (19% dels vots), que tenia el suport del proeuropeu Partit Democràtic de Moldàvia.</p> <p>Gagaúsia és l'única autonomia de Moldàvia. Des de 1994 compta amb un president, un govern i un parlament propis. El 82% dels seus habitants pertanyen al poble gagaús, de llengua turquesa i religió cristiana ortodoxa. A diferència del govern moldau, favorable a la integració a la UE, el gagaús manté una orientació prorussa que resulta en una convivència política complicada entre ambdós executius.</p> <p><b>Més Rússia, més autonomia i oferiment a Chisinau</b></p> <p>Vlah es presentava a les eleccions amb <a target="_blank" href="http://vlah.md/index.php?do=static&amp;page=predvybornaya-platforma">un programa explícit</a> d'acostament a Rússia. En una consulta popular l'any passat, el 98% dels votants <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1758">van escollir</a> la integració a la Unió Duanera Euroasiàtica -impulsada i encapçalada per Rússia- abans que no pas a la Unió Europea. Vlah ha recollit aquesta demanda al seu programa electoral, on arriba a dir que Rússia "és la garant de l'estatalitat de la República de Moldàvia i de l'autonomia de Gagaúsia".</p> <p>L'interès gagaús per Rússia té bastant a veure amb l'economia i el comerç. De la producció industrial de Gagaúsia, el sector del vi <a target="_blank" href="http://www.ipn.md/en/special/56932">representa el 60%</a>, i són moltes les famílies gagaüses que tenen negocis vitivinícoles. De les exportacions gagaüses de vi, el 45% anava cap a Rússia el 2013. Aquell mateix any, dos mesos abans que Moldàvia signés en primera instància l'Acord d'Associació amb la UE, el Kremlin va imposar un veto als vins i altres productes moldaus, però diversos cellers gagaüsos en van quedar exempts, i han pogut continuar comerciant amb Rússia. Després, Rússia també ha acceptat aixecar el veto a les pomes gagaüses.</p> <p>A banda, el govern de Gagaúsia tem que una eventual integració a la UE la perjudiqui. D'un costat, perquè els seus productes <a target="_blank" href="http://www.dw.de/moldovas-gagauz-region-leans-toward-moscow/a-17504239">no podran competir als mercats europeus</a> -argument que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2031">comparteixen</a> amb els moldaus prorussos. De l'altre, perquè no vol que els seus ciutadans vegin impedit l'accés al mercat laboral rus: sense una indústria i un sector serveis gaire desenvolupats, l'emigració cap a Rússia -i cap a Turquia, l'altre gran soci estranger dels gagaüsos- és una opció per a part de la població.</p> <p>Així, s'entén que Gagaúsia cerqui un marge de maniobra més gran en el terreny econòmic i de relacions exteriors. El programa electoral de Vlah propugna que Moldàvia atorgui a Gagaúsia competències en matèria d'afers estrangers i comerç exterior: una forma de dur a terme la seva pròpia política de relacions amb Rússia i amb Turquia sense dependre de Chisinau. Nombrosos analistes assenyalen que a Rússia també li convé l'aliança amb Gagaúsia perquè, diuen, això li facilita influir en l'orientació geopolítica de Moldàvia des de dins mateix.</p> <p>Però Vlah haurà de fer equlibris, almenys d'entrada. El 50% del pressupost gagaús <a target="_blank" href="http://www.osw.waw.pl/en/publikacje/osw-commentary/2014-03-10/gagauzia-growing-separatism-moldova">és garantit per l'Estat moldau</a>, de forma que la nova <i>baskhan </i>pot tibar la corda fins a un cert límit. En <a target="_blank" href="http://www.dw.de/irina-vlah-cel-mai-mult-%C3%AEmi-doresc-s%C4%83-fie-pace-%C8%99i-rela%C8%9Bii-bune-cu-chi%C8%99in%C4%83ul/a-18333780">una entrevista</a> concedida just després de guanyar les eleccions, Vlah adoptava un to entre exigent i conciliador envers el govern moldau i li oferia "pau i bones relacions" a canvi de facilitats amb les relacions amb Rússia. En tot cas, la capacitat de la <i>bashkan </i>de negociar des d'una posició de força amb Chisinau dependrà del grau de suport polític i econòmic que Moscou estigui disposat a donar-li.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2109http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2109Tue, 24 Mar 2015 14:00:00 +0100Euskal Herria Bai, força emergent de les nacions sense estat a les departamentals franceses <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3107" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Regions i Pobles Solidaris a França" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3107-1427115700.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La República Francesa va celebrar ahir diumenge la primera volta de les eleccions als consells dels departaments. Tots els departaments estan dividits en cantons, i a cada cantó s'escullen dos consellers que han de formar part de la mateixa candidatura de dues persones -els votants no poden triar un nom d'una candidatura i un altre nom d'una de diferent.</p> <p>Totes les candidatures, a partir d'aquesta elecció, estan formades obligatòriament per un home i una dona, i s'anomenen <i>binômes </i>(binomis). En alguns casos, els dos candidats són del mateix partit, però en d'altres són coalicions de dos partits diferents. Si en un cantó donat cap <i>binôme </i>no assoleix el 50% dels vots, s'ha de celebrar una segona volta -serà aquest diumenge.</p> <p>Us presentem tot seguit un repàs succint de les candidatures dels partits de les nacions sense estat europees -també hi havia eleccions a Guadeloupe, Mayotte i la Reunió.</p> <p><b>Al País Basc del Nord,</b> Euskal Herria Bai (EH Bai) ha estat la gran sensació de les eleccions, <a target="_blank" href="http://www.naiz.eus/eu/actualidad/noticia/20150322/la-derecha-gana-el-ps-se-desploma-y-eh-bai-irrumpe-con-fuerza#">amb el 16% dels vots</a>. Els candidats autonomistes han passat a la segona volta en cinc cantons i en un d'ells (Errobi-Aturri/Nive-Adour) han guanyat amb força marge: 37,9% dels vots, 21 punts per sobre de la candidatura del Front Nacional, amb la qual es disputaran la victòria. El PNB també presentava candidatura en quatre departaments, on ha aconseguit entre el 2% i el 4,3% dels vots, i cap possibilitat de passar a la segona volta. Una de les principals reivindicacions d'EH Bai -compartida per candidats d'altres forces polítiques- <a target="_blank" href="http://www.lejdd.fr/Politique/Departementales-un-territoire-Pays-basque-pour-2017-723430">és dotar el País Basc del Nord</a> d'una institució pròpia en forma d'Establiment Públic de Coordinació Intercomunal (EPCI).</p> <p><b>A la Catalunya del Nord, </b>els partits catalans CDC i Unitat Catalana (UC) donaven suport a les candidatures de la UMP i la UDI (centrista). Aquestes candidatures <a target="_blank" href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/-/835239-a-la-catalunya-nord-empat-entre-el-fn-i-la-coalicio-de-ump-amb-catalanistes.html">han estat</a> les més votades en 4 dels 17 cantons nord-catalans, incloent-hi la Vall de l'Aglí (Fenolleda/nord del Rosselló), on Marie-Claude Conte-Grégoire <a target="_blank" href="http://bricelafontaine.blog.cat/2015/03/01/pourquoi-je-ne-me-presente-pas-aux-departementales/">era la candidata d'UC</a> en coalició amb André Bascou (UMP). El Front Nacional (FN) <a target="_blank" href="http://laradio.cat/blog/2015/03/22/departamentals2015/">ha guanyat</a> a 7 cantons, i la coalició de socialistes i comunistes ha estat la força més votada en 6 cantons. Tots els consellers departamentals es decidiran a la segona volta.</p> <p><b>A Bretanya,</b> tres partits presentaven candidatures exclusivament de forces bretones: la Unió Democràtica Bretona (UDB), el Moviment Bretanya Progrés (MBP) i el Partit Bretó (PB). <a target="_blank" href="http://7seizh.info/2015/03/22/departemantales-2015-resultats-des-candidats-etiquetes-bretagne/">El millor resultat</a> ha estat per al MBP, candidatura més votada al cantó de Carhaix (35,56% dels vots) però que haurà d'esperar a la segona ronda per a confirmar la seva victòria. La coalició MBP-UDB al cantó de Gourin també ha encapçalat l'escrutini (25,59%) i mirarà d'aconseguir la victòria a la segona volta enfrontant-se a una coalició de dretes. A més, anant en coalició amb el Partit Socialista, l'UDB <a target="_blank" href="http://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/paimpol/de-chaisemartin-bothorel-vers-des-municipales-bis-23-03-2015-10567856.php">ha passat a la segona volta</a> en tres cantons de les Costes d'Armor.</p> <p><b>A Còrsega, </b>les eleccions han estat marcades per una certa sensació d'inutilitat: fa un mes, l'Assemblea Nacional francesa <a target="_blank" href="http://france3-regions.francetvinfo.fr/corse/2015/02/22/collectivite-territoriale-unique-adoptee-paris-discutee-en-corse-660543.html">va aprovar</a> en primera lectura la col·lectivitat única per a l'illa. Això comportarà la desaparició dels consells departamentals, que seran fusionats amb el consell regional per a formar una única cambra corsa.</p> <p>En qualsevol cas l'UMP ha estat la força més votada al departament de Còrsega del Sud mentre que la coalició del centreesquerra francès de Paul Giacobbi ha guanyat a l'Alta Còrsega. Els independentistes de Corsica Libera <a target="_blank" href="http://ribombu-internaziunale.tumblr.com/post/114393409783/i-risultati-di-corsica-libera-per-e-dipartimentale">presentaven</a> 12 candidatures -una de les quals en coalició amb Femu a Corsica (FC)-, cap de les quals ha aconseguit escó -però han superat el 20% dels vots en tres cantons. En alguns cantons de l'Alta Còrsega, els autonomistes de FC es presentaven en coalició amb la dreta. A través d'aquesta via, FC ha aconseguit un escó per Bastia (Anne Avenoso) i a la segona volta està en bona posició per a assolir-ne dos més, també per Bastia (Vanina Le Bomin i Joseph Gandolfi).</p> <p><b>A Alsàcia, </b>els autonomistes d'Unser Land presentaven candidatures en 21 cantons. Han aconseguit resultats d'entre el 5% i el 25% dels vots, però malgrat això no han aconseguit passar a la segona volta enlloc. On s'han quedat més a prop de fer-ho és al cantó de Saint-Louis, amb la candidatura dels germans Hervé i Huguette Ott: els han mancat tot just 25 vots per a superar el Front Nacional.</p> <p><b>A Occitània, </b>la plataforma occitanista Bastir! donava suport a diverses candidatures, sobretot formades per partits de centre i esquerra, entre els quals el Partit Occità. Un dels resultats més destacables d'aquest partit ha estat el del cantó d'Emblavez-et-Meygal, on Gustau Aliròl, en coalició amb els socialistes, ha sumat el 15,45% dels vots, que no li han servit per a passar a la segona volta.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2108http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2108Mon, 23 Mar 2015 13:30:00 +0100Lleuger avenç dels autonomistes a les eleccions frisones <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3106" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3106-1426846402.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El principal partit autonomista de Frísia, el Partit Nacional Frisó (FNP, sigles en frisó), va aconseguir abans-d'ahir dimecres alguns avenços <a target="_blank" href="http://app.nos.nl/datavisualisatie/provincialestatenverkiezingen-2015/index.html#FR">en les eleccions provincials i locals</a> que van tenir lloc arreu dels Països Baixos. Al Parlament de Frísia (43 escons), l'FNP va mantenir la cinquena posició, amb els 4 escons que ja tenia fins ara, i va millorar molt lleugerament el seu percentatge de vot: del 9,2% de 2011 al 9,4% d'ara.</p> <p>Les eleccions a Frísia les ha guanyades la Crida Demòcratacristiana (CDA), amb el 20,7% dels vots i 9 escons. La segona posició ha estat per al Partit Laborista (PvdA), amb el 15,4% i 7 escons. Els laboristes han patit un retrocés de vuit punts percentuals, i han estat els grans derrotats juntament amb els liberalconservadors del Partit Popular de la Llibertat i la Democràcia (VVD), amb el 10,9% dels vots -tres punts menys que el 2011- i 5 escons. La quarta posició ha estat per al Partit Socialista (SP), també amb el 10,9% dels vots i 5 escons.</p> <p>Per darrere de l'FNP han quedat uns altres sis partits, que tindran 13 escons en total. Aquest escenari de gran atomització -onze partits en total- obligarà a forjar una coalició de quatre partits, pel cap baix, per a poder formar govern. El Partit Nacional Frisó, que fins ara formava part de la coalició governamental, <a target="_blank" href="http://www.fnp.frl/frysk/kampanjes/provinsjale_steaten_2015/28/">ha anunciat</a> el seu interès a continuar dins de l'executiu frisó.</p> <p>L'FNP havia fet campanya sota el lema "Menys la Haia, més Frísia". <a target="_blank" href="http://cms.fnp.frl/cms/bijlagen/Definitief_FNP_verkiezingsprogramma_2015_NL1.pdf">Al programa 2015-2019</a>, el partit reclama més autonomia per a Frísia i un referèndum, l'any 2017, sobre la transferència de competències en habitatge i sanitat a les institucions frisones. També demana que totes les competències sobre educació, cultura i llengua frisona siguin exclusives de Frísia.</p> <p><b>Segona posició a quatre municipis</b></p> <p>On el partit ha aconseguit avenços més significatius és a escala local, on -a diferència de les eleccions de 2011- ha assolit la segona posició en quatre municipis del nord i centre del país. Es tracta de Dongeradiel (Dongeradeel en neerlandès), Kollumerlân (Kollumerland), Ferwerderadiel (Ferwerderadeel ) i Littenseradiel (Littenseradeel), amb percentatges de vot d'entre l'11% i el 19%. A Littenseradiel és on l'FNP més a prop s'ha quedat de la victòria: menys de set punts de marge respecte de la CDA.</p> <p>A la capital frisona, Ljouwert, l'FNP ha obtingut un progrés modest: del 5,7% de 2011 al 5,9% d'ara. El partit guanyador ha estat el PvdA.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2107http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2107Fri, 20 Mar 2015 11:00:00 +0100Comença l'edició del 35è aniversari de la cursa de la llengua basca <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3104" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3104-1426762074.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>2.300 quilòmetres, deu nits i onze dies, i milers i milers de participants. Són les dades de la Korrika d'enguany, la cursa de relleus a favor de la llengua basca, que avui comença el seu recorregut a Urepele (Baixa Navarra) i que acabarà el dia 29 a Bilbao (Biscaia). L'edició 2015 és la número 19, i marca el 35è aniversari d'aquesta iniciativa que cerca, d'un costat, de conscienciar la ciutadania sobre la importància de mantenir la llengua basca, i de l'altre, d'aportar fons -mitjançant la compra de quilòmetres de la cursa- per a les escoles d'AEK als set territoris històrics del País Basc.</p> <p>Des de la primera Korrika el 1980 -d'Oñati a Bilbao-, 50.000 persones han après l'idioma basc a les escoles d'AEK, <a target="_blank" href="http://www.diariovasco.com/gipuzkoa/201503/19/capacidad-aunar-fuerzas-tiene-20150319002855-v.html">segons explica a <i>Diario Vasco</i></a> Asier Amondo, nou director de la Korrika. Segons Amondo, la Korrika és fonamental per al sosteniment de les escoles de llengua arreu del territori, però sobretot al País Basc del Nord i també a Navarra on, explica, AEK no rep ajuts del govern des de 2012.</p> <p>Segons <a target="_blank" href="http://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/informacion/argitalpenak/es_6092/adjuntos/VEncuesta.pdf">l'Enquesta Sociolingüística del govern d'Euskadi de 2011</a>, 714.000 persones majors de 16 anys saben parlar l'idioma al País Basc. La xifra total de bascoparlants, incloent-hi els menors, es deu situar per sobre dels 800.000.</p> <p><b>La Korrika al món</b></p> <p>Paral·lelament a la Korrika central al País Basc, les comunitats basques arreu del món <a target="_blank" href="http://www.korrika.eus/index.php?option=com_content&amp;view=article&amp;id=1740:mundu-osoko-euskahaldunak-korrikaren-alde&amp;catid=129:behekoak-ezker&amp;Itemid=622&amp;lang=eu">organitzen altres Korrikes</a>. N'hi ha als cinc continents, incloent-hi una Korrika al Sàhara, una Xangai i una altra a Sydney. També als Països Catalans, amb Korrikes a Barcelona, Mallorca i València.</p> <p>A banda, en diverses comunitats lingüístiques amb llengües minoritzades també se celebren curses similars, bé com a mesura de conscienciació social, bé per a recaptar fons a favor de la llengua. És el cas del Correllengua als Països Catalans, d'Ar Redadeg a Bretanya, del Rith a Irlanda, del Ras a Gal·les, de la Corsa a l'Aran o del Correlingua a Galícia.</p> <p><i>(Imatge: l'edició anterior de la Korrika / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/egizu/8619208292/in/photolist-e8DGkw-e8DGhj-e8y1Wr-e8y1Ta-e8y1PM-e8DG3E-e8DFYm-e8y1zc-e8y1vp-e8DFHh-e8y1oF-e8DFzQ-e8DFvC-e8DFrW-e8DFom-e8DFiC-e8DFfb-e8DF9C-e8xZRe-e8DF3C-e8xZKn-e8xZGH-e8xZDB-e8DEpA-e8iicR-e8oXPL-e8xZ7t-e8xZ48-e8xZ1a-e8xYXk-e8xYTP-e8xYPk-e8xYMa-e8DDY9-e8DDVA-e8DDTw-e8xYzH-e8DDMQ-e8xYtH-e8DDFN-e8DDDy-e8xYkF-e8xYi6-e8DDwd-e8xYcX-e8DDqJ-e8DDod-e8DDkQ-e8xXVa-e8xXT6">fotografia: EGIZU</a>.)</i></p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2106http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2106Thu, 19 Mar 2015 11:00:00 +0100Netanyahu guanya, els partits àrabs aconsegueixen el millor resultat de la seva història <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3102" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3102-1426671329.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els partits àrabs d'Israel van aconseguir ahir el millor resultat de la seva història en unes eleccions legislatives israelianes: gairebé l'11% dels vots i 14 diputats, cosa que converteix la seva Llista Unida en tercera força al Parlament d'Israel, la Knesset. Però aquest ascens amb molta probabilitat no impedirà que l'actual primer ministre, el conservador Biniamin Netanyahu, governi una altra legislatura: contra pronòstic, el seu partit, el Likud, ha guanyat les eleccions amb el 23,3% dels vots i 30 diputats.</p> <p>Les enquestes dels darrers dies donaven com a guanyador el cap de llista de la Unió Sionista (centreesquerra), Isaac Herzog, que a l'hora de la veritat s'ha quedat amb el 18,7% dels vots i 24 diputats. La Llista Unida dels àrabs havia dit que faria tot el possible perquè Netanyahu no repetís com a primer ministre, de forma que implícitament anunciava el seu suport -extern- a Herzog.</p> <p>Però la victòria de Netanyahu ha estat clara i ara el president israelià, Reuven Rivlin, li encomanarà la formació d'un nou govern, que el primer ministre <a target="_blank" href="http://www.jpost.com/Opinion/Washington-Watch-Netanyahu-retreats-on-Palestinian-state-393637">s'ha encarregat de recordar</a>, durant la campanya electoral, que no permetrà la creació d'un Estat palestí perquè si Israel es retirés de Cisjordània, aquest territori seria ocupat "per l'islam radical". Netanyahu ha insistit que la seva promesa de 2009 de reconèixer un "Estat palestí desmilitaritzat" <a target="_blank" href="http://forward.com/articles/216186/netanyahu-says-two-state-solution-is-no-longer-rel/">ja no és vigent</a> per causa de la situació que es viu al Pròxim Orient actualment.</p> <p>La majoria absoluta a Israel està als 61 escons, i per tant el Likud necessitarà cercar el suport d'almenys 31 diputats més. Al partit de Netanyahu li caldrà sumar, per exemple, el centrista Kulanu, nou partit fundat per l'exministre del Likud Moshe Kalon i que ha aconseguit 10 escons. Altres socis potencials són les forces conservadores religioses: La Casa Jueva, amb 8 escons, Shas, amb 7, i Judaisme de la Torà, també amb 7. Potser també podria sumar-hi la conservadora Yisrael Beitenu (6 escons), malgrat els enfrontaments que el seu líder, Avigdor Lieberman, ha mantingut amb Netanyahu.</p> <p>Una opció alternativa seria que el Likud arribés a un acord de gran coalició amb la Unió Sionista. Herzog no ho ha descartat explícitament, però alguns diputats de la formació sí que ho han fet aquest matí. En tot cas, aquesta seria l'opció preferida pel president Rivlin.</p> <p>Per a Herzog, l'única opció d'encapçalar govern seria que Netanyahu fracassés en les converses que mantindrà a partir d'avui i que la Unió Sionista aconseguís reunir una coalició -improbable- formada per la Llista Unida, Kulanu, el centrista Yesh Atid (11 escons) i l'esquerrà Meretz (4).</p> <p><b>L'OAP "intensificarà" esforços per a tenir un estat</b></p> <p>El cap negociador de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), Saeb Erekat, <a target="_blank" href="http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4638161,00.html">ha dit</a> que, a la vista dels resultats, als palestins no els queda altra solució que "intensificar" els seus esforços diplomàtics per tal d'aconseguir un Estat palestí al marge d'un acord amb Israel. Alts càrrecs de l'Autoritat Palestina <a target="_blank" href="http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.647550">citats per </a><i><a target="_blank" href="http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/1.647550">Haaretz</a> </i>han afegit que aquesta estratègia palestina serà més efectiva si Netanyahu forma un govern molt escorat a la dreta.</p> <p>Els darrers anys, els palestins han aconseguit algunes victòries diplomàtiques. El 2012 Palestina <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1274">va ser admesa com a estat observador de l'ONU</a>. El 2014, l'Estat palestí <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1999">va ser reconegut per Suècia</a>, una fita dins de la UE. Però en un escenari de moviments unilaterals, el naixement d'un Estat palestí viable i real a Cisjordània i Gaza dependrà en tot cas de la voluntat d'Israel d'abandonar els territoris ocupats i permetre la constitució d'aquest estat.</p> <p><i>(Imatge: Biniamin Netanyahu / fotografia: <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/usembassyta/14198857592/in/photolist-nCGRFw-nCBR3R-nEp5CD-nCjZQk-nm85Y4-nCjYbi-ngkA2w-ngkiwK-ngki7B-nxx5nc-nxx5mv-nbyjdf-mVUcDJ-kXXY4e-nTZrBq-jau4E4-qLEDYA-paWt5D-oHUc7w-ngkiEa-nvMhqj-nnbVdn-icxJEZ-i6z4bw-i6yQSd-gkbYtx-giMEM1-g24gtZ-g24g5y-g248AL-g23m4J-ehvzeD-ehvz8t-ehvz2Z-ehvyV4-ehBjT3-ehvyHn-ehvyze-ehvyqZ-ehvyhp-ehvyc6-ehBjaw-ehvxXr-ehvxPV-edAVBW-edvgDr-edvgCr-eduhxP-edzWA3-edzWpW">Ambaixada dels EUA a Tel Aviv.</a>)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2105http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2105Wed, 18 Mar 2015 10:00:00 +0100Els grups de l'Azawad demanen "millorar" la proposta de pau algeriana a la recerca de més autonomia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3099" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3099-1426590930.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3098" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3098-1426590225.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els cinc grups politicomilitars de la Coordinació de Moviments de l'Azawad (CMA) <a target="_blank" href="http://mnlamov.net/actualites/419-declaration-finale-de-la-cma-suite-aux-journees-de-concertation-a-kidal.html">han rebutjat</a> de signar l'acord presentat per la mediació algeriana fa tres setmanes i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2092">acceptat pel govern de Mali</a> per a resoldre el conflicte de l'Azawad. Però la CMA ha dit que el text és una "bona base" per a continuar les negociacions i han demanat "una trobada amb la mediació i amb els socis internacionals implicats" per tal d'encarar la continuació del procés de pau i "millorar" el text.</p> <p>La CMA ho ha anunciat després de dies de consultes i reunions amb els seus membres i les seves bases. "De l'opinió expressada per les diferents comunitats de l'Azawad", diu el comunicat de la CMA, es conclou que l'acord proposat per Algèria "no pren en consideració els elements essencials de les aspiracions legítimes de les poblacions de l'Azawad".</p> <p>La CMA està formada per cinc grups. Tres són majoritàriament tuaregs: el Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad (MNLA, laic), l'Alt Consell per a la Unitat de l'Azawad (HCUA, islamista) i la Coalició del Poble de l'Azawad (CPA, laica). Un és majoritàriament àrab, el Moviment Àrab de l'Azawad (MAA), i l'altra és majoritàriament sonrai i peul, la Coordinació dels Moviments i Fronts Patriòtics de Resistència-2 (CMFPR-2).</p> <p>El representant de l'MNLA a Europa, Moussa ag Assarid, <a target="_blank" href="http://ca.reuters.com/article/topNews/idCAKBN0MC0WD20150316">ha explicat a Reuters</a> que les comissions de la CMA que han analitzat l'acord han recomanat "no signar el document" perquè consideren que "no pot portar la pau" a l'Azawad.</p> <p>La CMA ha pres la decisió malgrat que Algèria, França i la Comunitat d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) pressionaven els grups azawadians dient-los que el procés de negociacions s'ha acabat i que no hi ha alternativa a signar el document.</p> <p><b>Descentralització, federalisme o independència</b></p> <p>L'acord acceptat pel govern de Mali preveia la descentralització del país mitjançant la creació d'assemblees autònomes, que havien de tenir algun grau d'autonomia -no especificat- i rebre fins al 30% dels pressupostos estatals. També es reconeixia l'existència de l'Azawad com a "realitat humana, sociocultural, memorativa i simbòlica compartida per diferents poblacions del nord", però no se li atorgava cap autonomia conjunta.</p> <p>Per contra, la CMA -i més especialment l'MNLA- reclama la conversió de Mali en un estat federal on l'Azawad sigui reconegut com a subjecte polític i jurídic, amb un grau d'autogovern molt ampli. La CPA i l'HCUA acceptarien una autonomia amb més competències de les previstes per la proposta d'Algèria, però sempre que l'Azawad sigui reconegut com a entitat: el portaveu de l'HCUA, Almou ag Mohamed, <a target="_blank" href="http://www.reporters.dz/mali-accord-de-paix-dalger-la-cma-conditionne-son-paraphe/44653">proposa</a> que les autonomies regionals septentrionals del document algerià s'agrupin sota un sol govern azawadià.</p> <p>Mentrestant, a Kidal i a d'altres localitats azawadianes hi ha hagut manifestacions les darreres tres setmanes demanant a la CMA que no acceptés la proposta algeriana. En algunes d'aquestes manifestacions s'ha tornat a reclamar la independència de l'Azawad, que era la posició inicial de l'MNLA quan va iniciar la rebel·lió armada el 2012.</p> <p><i>(Imatge: manifestació azawadiana a Kidal / imatge de <a target="_blank" href="https://twitter.com/arabthomness">@arabthomness</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2104http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2104Tue, 17 Mar 2015 11:30:00 +0100Noves mobilitzacions a Alsàcia per a evitar la fusió amb la macroregió de l'Est <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3095" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3095-1426505500.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Diversos partits i organitzacions estan intentant aconseguir 127.000 signatures -el 10% dels electors alsacians- d'aquí a final de mes per a demanar una consulta sobre el futur d'Alsàcia. Aquests grups -que inclouen el partit Unser Land i les associacions Les Alsaciens Reunis i la Federació Democràtica d'Alsàcia (FDA)- es van manifestar ahir a la capital alsaciana, Estrasburg, contra la fusió d'aquest territori amb la Lorena i la Xampanya-Ardenes, en el marc d'una nova macroregió de l'Est que ha de néixer l'1 de gener de 2016.</p> <p>La manifestació, <a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2015/03/15/un-millier-contre-la-fusion">segons <i>L'Alsace</i></a>, va reunir un miler de persones, entre les quals diversos alcaldes alsacians. A la marxa, un dels objectius era precisament recollir signatures per a demanar la consulta. <a target="_blank" href="http://rotunwiss.eu/petition.pdf">Promoguda per la FDA</a>, la campanya de les signatures reclama al Consell Regional d'Alsàcia que organitzi una votació amb la pregunta següent: "Desitja vostè que la Regió d'Alsàcia sol·liciti a l'Estat d'experimentar una nova organització política, pròpia d'Alsàcia?".</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p><a href="https://twitter.com/hashtag/STRASBOURG?src=hash">#STRASBOURG</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/ALSACE?src=hash">#ALSACE</a> Un millier de manifestants contre la fusion <a href="http://t.co/OiZcLbz6cx">http://t.co/OiZcLbz6cx</a> <a href="http://t.co/uF7shNWWQF">pic.twitter.com/uF7shNWWQF</a></p> — Journal L'Alsace (@lalsace) <a href="https://twitter.com/lalsace/status/576998260843397120">March 15, 2015</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>Les entitats del moviment alsacià consideren que la desaparició d'Alsàcia com a regió oficial posarà en perill la seva identitat i n'afectarà el desenvolupament econòmic, social i cultural. Per això, demanen que Alsàcia esdevingui una col·lectivitat territorial, com ho és Còrsega, per exemple. Consideren que no cal canviar la Constitució francesa per a aconseguir-ho.</p> <p>La fusió d'Alsàcia, Lorena i Xampanya-Ardenes <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2017">va ser aprovada l'any passat</a> per part de l'Assemblea Nacional francesa, malgrat l'oposició de nombrosos diputats alsacians.</p> <p>La creació d'una col·lectivitat territorial alsaciana <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1407">va ser sotmesa a votació</a> dels alsacians l'abril de 2013. El "sí" va guanyar al departament del Baix Rin però va perdre al de l'Alt Rin. La participació va quedar per sota del 40%. El moviment alsacià argumenta que això fa que el resultat de la votació fos poc clar i que convindria tornar-la a fer per a saber realment quin és el desig de la població.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2103http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2103Mon, 16 Mar 2015 12:00:00 +0100