Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesEl percentatge d'hindús baixa del 80% a l'Índia davant del creixement de la població musulmana <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3302" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3302-1440666454.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La població de religió hindú a l'Índia ha baixat del 80% per primer cop des de la independència, davant de l'increment sostingut de la població musulmana. Tot i així, el creixement del nombre d'indis seguidors de la fe islàmica es va alentir la darrera dècada, i amb els ritmes actuals, els musulmans tardarien segles a superar els hindús en nombre. <a target="_blank" href="http://www.censusindia.gov.in/2011census/C-01.html">Són les dades sobre religió del cens de 2011</a>, fetes públiques aquesta setmana al gegant asiàtic.</p> <p>La població total de l'Índia <a target="_blank" href="http://censusindia.gov.in/2011-prov-results/data_files/india/Final_PPT_2011_chapter3.pdf">havia arribat el 2011</a> als 1.210 milions de persones, segons el recompte del cens. Es calcula que, quatre anys més tard, la xifra es troba poc per sota dels 1.300 milions de persones. Amb aquesta tendència, l'any 2022 l'Índia esdevindrà el país més poblat del món, per davant de la Xina, que tendeix a l'estancament demogràfic, <a target="_blank" href="http://www.nytimes.com/2015/07/30/world/asia/india-will-be-most-populous-country-sooner-than-thought-un-says.html?_r=0">d'acord amb els càlculs de les Nacions Unides</a>.</p> <p><b>Més hindús que mai, amb menys percentatge que mai</b></p> <p>Dels 1.210 milions d'indis, 966 són de fe hindú, cosa que equival al 79,8% de la població. És la xifra d'hindús més gran de tota la història, però també la proporció més baixa. El 1951, poc després de la independència, els hindús eren el 84,1% del total dels indis.</p> <p>Els musulmans han seguit una tendència inversa: ho són 172 milions d'indis, el 14,2% de la població. El 1951, els indis de fe islàmica eren el 9,8% del total. La població musulmana <a target="_blank" href="http://www.hindustantimes.com/india-news/muslim-population-grows-marginally-faster-census-2011-data-show/article1-1384095.aspx">és la que creix més</a> de tots els grups religiosos principals de l'Índia, però ho fa a un ritme més lent que no pas durant les dècades anteriors (passa d'un creixement en el termini d'una dècada del 34% el 1991 a un 26% el 2011).</p> <p>La comunitat musulmana no és pas monolítica: tot i que la major part són sunnites, <a target="_blank" href="http://www.pewforum.org/2009/10/07/mapping-the-global-muslim-population/">es calcula</a> que entre el 10% i el 15% són xiïtes. Això significa que la comunitat xiïta de l'Índia es disputa el segon lloc mundial amb la del Pakistan i la de l'Iraq, només per darrere de la de l'Iran. Els musulmans són majoritaris en diversos districtes del nord de l'Índia, en una gran franja discontínua que discorre des de la frontera del Pakistan fins a la de Bangladesh.</p> <p>Molt de lluny segueixen els cristians, amb gairebé 28 milions de persones i els sikhs, amb quasi 21, les dues úniques comunitats que superen l'1% de la població juntament amb hindús i musulmans.</p> <p><i>(Imatge: Jama Masjid, la mesquita principal de Delhi / <a target="_blank" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:India_-_Delhi_Jama_masjid_-_5142.jpg">fotografia: Jorge Royan</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2215http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2215Thu, 27 Aug 2015 10:00:00 +0200L'independentisme socialista escocès entra a la cursa electoral de 2016 amb una nova aliança <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3300" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3300-1440579687.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Una nova coalició per a sacsejar el panorama de l'independentisme socialista a Escòcia. És la proposta que presenten aquest 29 d'agost els impulsors de RISE, la marca amb què una coalició de partits, moviments de la societat civil i sindicats concorreran a les eleccions al Parlament escocès de 2016. Un projecte, <a target="_blank" href="http://leftproject.scot/opening-statement/">diuen els impulsors de la coalició</a>, basat en la "democràcia participativa, la propietat pública democràtica, la redistribució de la riquesa i del poder dels rics als pobres, i la independència completa de l'Estat britànic i del seu monarca".</p> <p>La creació de RISE (acrònim de Respecte, Independència, Socialisme i Ecologisme, que també significa 'Alceu-vos' en anglès) s'ha estat debatent des dels dies posteriors al referèndum d'independència de setembre de 2014. Els impulsors de la iniciativa volen aprofitar el fet que la causa independentista <a target="_blank" href="http://www.elcritic.cat/mon/set-moviments-independentistes-encapcalats-per-esquerra-4494">hagi atret</a>, des de llavors, ciutadans de classe obrera, decebuts amb les polítiques socials del govern britànic i amb el que a Escòcia es percep com la manca del compliment de les promeses de més autonomia per al govern escocès.</p> <p>Entre les organitzacions que estan en l'origen de RISE hi ha el Partit Socialista Escocès (SSP), que havia tingut diputats al Parlament escocès en la legislatura 2003-2007, i el Projecte de l'Esquerra Escocesa (SLP), una organització fundada l'octubre de 2014 i nascuda amb l'objectiu de facilitar la conformació d'una candidatura independentista anticapitalista el 2016.</p> <p>A RISE també s'hi han implicat líders polítics i socials a títol individual. Un dels casos més notables és el de la diputada independent <a target="_blank" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Urquhart">Jean Urquhart</a>, escollida el 2011 a les files de l'SNP. Urquhart va abandonar el partit el 2012 després que l'SNP canviés de posició respecte de l'OTAN i acceptés que una Escòcia independent formés part de l'Aliança Atlàntica.</p> <p>Segons deixen entreveure els impulsors de RISE, l'objectiu és fer forat entre dos electorats: els votants de l'SNP que se situen més a l'esquerra, i els decebuts amb les polítiques del Partit Laborista, tant pel que fa a l'eix nacional com al social.</p> <p>RISE es presentarà només a les circumscripcions regionals, on és més fàcil d'obtenir diputats. Algunes enquestes d'aquest 2015 apuntaven que l'SSP, tot sol, podia arribar al 3% dels vots. Probablement serien insuficients per a entrar al Parlament, però ara caldrà veure quin impacte tindrà la nova coalició. De moment, els sondejos apunten a una victòria amplíssima per a l'SNP, que podria eixamplar encara més la seva majoria absoluta.</p> <p><H2>Escòcia/<i>Alba</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 5.313.600 habitants (cens de 2011)<br /> <b>Superfície:</b> 78.772 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern d'Escòcia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Edimburg, Glasgow<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengües territorials:</b> gaèlic escocès i escocès<br /> <b>Llengua oficial:</b> anglès i gaèlic escocès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 30 de novembre<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2214http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2214Wed, 26 Aug 2015 10:30:00 +0200Demanen que la Diada d'Astúries marqui l'inici d'una política lingüística més ambiciosa amb l'asturià <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3298" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3298-1440499408.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA, sigles en asturià) vol que la Diada d'Astúries, que se celebra el 8 de setembre, marqui "l'inici d'una política lingüística nova" en aquell país. La Junta <a target="_blank" href="http://exunta.org/content/la-xdla-pide-quel-d%C3%ADa-dasturies-s%C3%ADa-laniciu-duna-visibilid%C3%A1-nueva-pal-idioma">considera</a> que els compromisos a favor de l'asturià continguts en l'acord de govern entre el PSOE i Esquerra Unida poden ser la base per a l'assoliment d'avanços per a la llengua pròpia d'Astúries.</p> <p>L'acord <a target="_blank" href="http://politica.elpais.com/politica/2015/07/20/actualidad/1437420198_847928.html">es va signar el juliol passat</a> i va possibilitar la formació d'un nou govern a Astúries, presidit per Javier Fernández (PSOE). <a target="_blank" href="http://www.izquierdaxunida.com/carreno/?p=5016">Al document</a>, els dos partits van admetre que tenen "discrepàncies importants" sobre l'estatus legal de l'asturià. Esquerra Unida considera que la llengua hauria de ser oficial, mentre que el PSOE s'hi oposa.</p> <p>Malgrat això, els dos partits van apuntar a la creació d'una comissió d'estudi sobre "el règim de protecció de l'asturià i les seves diferents alternatives". Com a mesures concretes, PSOE i IU van dir que "reforçaran la implantació, normalització i difusió" de la llengua a l'administració, els mitjans de comunicació i l'escola i que "milloraran el finançament de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana".</p> <p>"Sembla que s'assumeix la paraula 'normalització' -en lloc de la 'protecció' que ha valgut de poc- a banda de parlar de la visibilitat de l'idioma en els actes públics i la seva presència als mitjans", valora positivament la XDLA en un comunicat. L'organització reclama que això es comenci a notar durant la Diada d'Astúries: "Si de debò es vol normalitzar, si de debò hi ha un canvi, ha d'haver-hi una discriminació positiva cap a la llengua que, de moment, no és d'ús normal. I aquest és el cas de l'asturià".</p> <p>L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA), per la seva banda, <a target="_blank" href="http://www.academiadelallingua.com/posicion-de-lacademia-de-la-llingua-asturiana-ente-lalcuerdu-psoe-ix-pa-la-investidura-del-presidente-del-principau/">va emetre el juliol un comunicat</a> molt crític amb l'acord entre el PSOE i IU. Segons l'ALLA, el pacte és "una nova oportunitat perduda" per a atorgar l'oficialitat a l'idioma i per a igualar els drets lingüístics dels asturianoparlants amb els dels castellanoparlants. L'Acadèmia va avançar llavors que aquest setembre traslladarà a totes les forces polítiques parlamentàries una "proposa concreta d'oficialitat" per a l'asturià.</p> <p><i>(Imatge: manifestació a favor de l'oficialitat de l'asturià / <a target="_blank" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:DIA_LES_LLETRES_2007.jpg">imatge: vsuarezp</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2213http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2213Tue, 25 Aug 2015 12:00:00 +0200Boicot tuareg i tubu a l'Assemblea Constituent de Líbia pel reconeixement dels dos pobles <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3296" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3296-1440414188.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Encara més dificultats per a la redacció de la nova Constitució líbia. Al fet que el país es troba dividit entre diverses faccions i que compta amb dos parlaments i dos governs enfrontats (un a Trípoli i l'altre a Tobruk), s'hi afegeix la negativa de parts dels representants àrabs a un reconeixement ampli per a tuaregs i tubus. Tant, que els delegats d'aquests dos pobles a l'Assemblea Constituent han decidit de boicotar els treballs de redacció fins que tuaregs i tubus no siguin reconeguts plenament al text constitucional. Un text que, d'altra banda, no té ni molt menys assegurada la seva aplicació en el futur.</p> <p>Els dos representants tuaregs i els dos tubus exigeixen, <a target="_blank" href="http://m.rfi.fr/afrique/20150822-libye-boycott-touaregs-toubous-sessions-assemblee-constituante">segons recull RFI</a>, que el reconeixement de la seva llengua i la seva cultura sigui inscrit a la Constitució. Segons aquest mitjà de comunicació, aquesta reivindicació "no és negociable". La mateixa font apunta que els representants àrabs de l'est del país (Cirenaica), que tendeixen a ser més partidaris d'un model descentralitzat o federal, estan més oberts a les demandes tuaregs i tubus que no pas els de l'oest (Tripolitània), més partidaris d'un control centralitzat del nou Estat libi.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.constitutionnet.org/vl/item/libya-initial-draft-constitution-2014-english">A les primeres recomanacions</a> que l'Assemblea Constituent va emetre el desembre de 2014, la majoria de representants proposaven que l'àrab fos l'única llengua oficial i que la resta d'idiomes fossin reconeguts com a "llengües nacionals", sense caràcter oficial. Una minoria de representants volien que l'amazic, el tuareg i el tubu fossin cooficials amb l'àrab.</p> <p>En tot cas, a les regions del sud de Líbia on habiten els pobles tuareg i tubu, fa mesos que diverses milícies d'aquests dos pobles controlen bona part del territori. Malgrat l'acció coordinada dels quatre representants a l'Assemblea Constituent, sobre el terreny les milícies tuaregs s'han enfrontat en diverses ocasions a les tubus, sobretot pel control de l'estratègica localitat d'Ubari.</p> <p>El nord del país també està dividit en diverses zones de control. Hi ha parts sota el domini de milícies aliades del govern de Trípoli o del de Tobruk, n'hi ha controlades per grups locals, i n'hi ha ocupades per milícies islamistes, algunes de les quals lleials a l'Estat Islàmic.</p> <p>Mentrestant, el Consell Suprem Amazic -del qual els tuaregs no en formen part- ha anunciat que el 30 d'agost <a target="_blank" href="https://www.middleeastmonitor.com/news/africa/20431-libya-berber-to-form-supreme-council-to-defend-their-rights">organitzarà unes eleccions</a> als municipis amazics de Líbia per a escollir un alt consell, amb paritat entre homes i dones, "per a defensar els seus drets culturals i lingüístics com a resultat de la política de marginalització practicada contra ells per les autoritats successives". La majoria dels amazics de Líbia viuen a les muntanyes de Nafusa, al nord-oest del país.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2212http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2212Mon, 24 Aug 2015 12:00:00 +0200Suruç, mes 1 <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3294" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3294-1440071061.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Quan es compleix un mes de l'atac que va fer 33 morts a la ciutat kurda de Suruç, el Kurdistan del Nord (Turquia) es troba immers en un conflicte armat renovat entre les forces de seguretat turques i el PKK i les seves organitzacions afins. Els investigadors turcs apunten que l'atac va ser obra de l'Estat Islàmic (EI), tot i que Selahattin Demirtas, copresident del principal partit kurd de Turquia, l'HDP, <a target="_blank" href="http://anfenglish.com/kurdistan/demirtas-suruc-attack-cannot-be-organized-without-state-support">va responsabilitzar</a> el govern turc i el partit al poder, l'AKP, d'estar-hi implicat, <a target="_blank" href="http://www.kurdishquestion.com/index.php/interviews/kck-s-cemil-bayik-akp-is-isis-isis-is-akp.html">el mateix que va fer</a> Cemil Baylik, copresident del consell executiu de la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), l'organització paraigua del moviment kurd.</p> <p>Quatre dies després de Suruç, Ankara va iniciar una operació "antiterrorista", segons les paraules usades pel govern turc, resposta pel PKK amb <a target="_blank" href="http://www.voanews.com/content/kurdish-separatists-end-cease-fire-after-turkish-airstrikes/2878116.html">la fi de l'alto el foc</a> que aquest grup mantenia des de 2012. Tot i que l'atac del 20 de juliol tenia el segell del terrorisme islamista, la major part de les operacions que les forces turques han dut a terme d'ençà han estat contra el moviment kurd. Això ha inclòs bombardejos de l'aviació turca contra les bases del PKK al Kurdistan del Sud (Iraq), detencions de centenars de persones al Kurdistan del Nord i desenes, si no centenars, de víctimes mortals reconegudes pels bel·ligerants, entre membres de la guerrilla del PKK (les HPG), policies i soldats turcs, i també civils.</p> <p>Tot i que el líder empresonat del PKK, Abdullah Öcalan, <a target="_blank" href="http://aranews.net/2015/08/ocalan-demands-pkk-and-turkey-to-stop-the-fighting-return-to-the-table-of-negotiations/">va demanar</a> el dia 9 als dos bàndols que tornessin a la taula de negociacions, la violència no s'ha aturat. Ahir dia 19 vuit soldats turcs <a target="_blank" href="http://aranews.net/2015/08/eight-turkish-soldiers-killed-in-pkk-led-attack-in-siirt/">van morir</a> a la província de Siirt en un atac que el govern de Turquia va atribuir al PKK. Mentre, l'agència Firat News, propera al PKK, <a target="_blank" href="http://anfenglish.com/kurdistan/rural-areas-of-hani-bombed-by-turkish-army">denuncia</a> que l'aviació turca bomardejava ahir pobles de zones rurals kurdes i que els atacs havien provocat un nombre indeterminat de víctimes civils. La mateixa font apuntava a la mort de dos joves, també ahir, al Kurdistan del Nord a mans de la policia turca.</p> <p><b>Autogoverns proclamats</b></p> <p>En resposta als atacs i arrestos per part de les forces turques, el moviment kurd <a target="_blank" href="http://jinha.com.tr/en/ALL-NEWS/content/view/29098">ha proclamat </a>l'autogovern de diverses localitats i barris del Kurdistan del Nord, d'acord amb els principis del confederalisme democràtic d'Abdullah Öcalan. Aquests moviments no necessàriament s'han d'interpretar com declaracions d'independència respecte de Turquia, sinó d'autogestió a escala local més enllà de l'autoritat estatal. Cosa que, en qualsevol cas, el govern turc tampoc no accepta.</p> <p>El 10 d'agost, les ciutats de Silopi i Cizre van declarar-se autònomes, i durant els nou dies següents s'ha produït un reguitzell d'autoproclamacions. En la majoria de casos, l'exèrcit turc hi ha respost amb intervencions armades dirigides a ensorrar les noves administracions autònomes i a acabar amb la resistència de les HPG, de la branca juvenil del PKK (YGD/H) i dels grups d'autodefensa locals que s'hi estan formant. També <a target="_blank" href="http://www.todayszaman.com/national_co-mayors-of-2-diyarbakir-districts-detained-over-self-governance-claims_396884.html">han estat detinguts</a> alcaldes.</p> <p><i>(Fotografia: manifestació a Istanbul, el juliol, de protesta pels morts de Suruç / <a target="_blank" href="http://www.dengeamerika.com/media/photogallery/ist_suruc_foto/2874635.html?z=0&amp;zp=1">imatge: VOA News</a>.)</i></p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2211http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2211Thu, 20 Aug 2015 13:00:00 +0200Cinc llengües de cinc continents que se salven de l'extinció i l'oblit in extremis <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3292" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3292-1437568991.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Es diu que cada any moren diverses llengües -algunes de les quals els lingüistes no arriben a temps d'estudiar- i que al final del segle la meitat dels idiomes parlats actualment al món hauran desaparegut. Hi ha casos, però, en què llengües que semblaven condemnades a la mort i, el que encara és pitjor, a l'oblit, se salven en l'últim moment gràcies a l'acció de la comunitat o d'un grup de lingüistes entusiastes. És el cas d'aquestes cinc, de cinc continents diferents.</p> <p><b>El livonià (Letònia). </b>El 2013 <a target="_blank" href="http://www.thetimes.co.uk/tto/news/world/europe/article3782596.ece?CMP=OTH-gnws-standard-2013_06_05">va morir-se</a> la darrera parlant nadiua d'aquesta llengua de la costa del Bàltic, Grizelda Kristina. Però l'anciana no es va endur l'idioma a la tomba: uns quants anys abans desenes de persones havien començat a aprendre'l, sobretot mitjançant cursos regulars -alguns pagats pel govern-, davant la urgència que la desaparició de la llengua semblava imminent. Ara també <a target="_blank" href="http://www.dw.com/en/keeping-livonian-latvias-lesser-known-language-alive/a-2610591">s'organitzen camps d'estiu</a>, sobretot a les localitats de la costa livoniana, per a practicar l'idioma.</p> <p>Els esforços han donat rèdits: el 2012, un any abans del traspàs de Kristina, el nombre de persones que podien mantenir una conversa en livonià <a target="_blank" href="http://efo.revues.org/675#tocto2n3">es calculava</a> en 40, i unes altres 210 persones estaven començant a adquirir la llengua en nivells inicials.</p> <p><b>El sencoten (Canadà). </b>És la llengua del poble saanich, o wsanec, format per unes 2.200 persones que habiten a l'extrem meridional de l'illa de Vancouver. L'idioma va estar a punt d'extingir-se fa molt pocs anys, quan només en quedaven un grapat de parlants. Abans que fos massa tard, el 2009 <a target="_blank" href="http://www.fpcc.ca/files/PDF/Language/FPCC-LanguageReport-141016-WEB.pdf">es va implementar</a> un mètode d'immersió lingüística per als escolars. L'experiència va més enllà de les aules: els aprenents joves tenen reunions setmanals amb els darrers parlants nadius, gent gran, per a saber com fer servir els mots amb propietat. I encara s'han obert classes nocturnes perquè els pares aprenguin l'idioma i el puguin usar a casa amb els fills. També s'ha compilat un diccionari en línia, <a target="_blank" href="http://www.firstvoices.com/en/SENCOTEN">disponible a iTunes</a>.</p> <p>El sistema ha tingut èxit: hi ha estudiants que han assolit tan bon nivell que s'han convertit en professors de la llengua. I l'idioma, que estava a punt d'oblidar-se per sempre, ara té més de 100 persones que el poden usar amb diferents graus de fluïdesa.</p> <p><b>El n|uu (Sud-àfrica). </b>És cert que aquest idioma ha arribat al 2015 en una situació crítica. Només li queden <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/world/2015/jun/09/sisters-fight-to-save-ancient-african-language-extinction-nuu-san">tres parlants vives</a>: tres germanes d'edat molt avançada. L'idioma forma part de la família tuu, coneguda entre els lingüistes per la profusió d'uns sons molt específics anomenats clics, produïts amb dues petites oclusions seguides amb la boca.</p> <p>L'acadèmica britànica Sheena Shah <a target="_blank" href="http://www.dailymaverick.co.za/article/2015-01-23-giving-breath-to-a-dying-history/#.Va0iQrU0-GA">està treballant amb les germanes</a>, i amb el Centre per a la Diversitat Lingüística Africana de la Universitat del Cap, per a posar per escrit la llengua -sempre s'ha transmès oralment-, elaborar una gramàtica i començar a ensenyar-la als membres més joves del poble ǂkhomani. Una de les germanes, Katrina Esau, està transmetent la llengua a la seva néta, i amb la seva ajuda, desenes d'infants aprenen frases en n|uu. Shah diu que és molt difícil que el n|uu recuperi el seu paper de llengua d'ús habitual entre la comunitat ǂkhomani, però si més no els seus esforços en possibilitaran una pervivència parcial.</p> <p><b>El gumbaynggirr (Austràlia). </b>Com els passa a molts d'altres grups autòctons d'Austràlia, la majoria dels membres del poble gumbaynggirr han perdut l'ús del seu idioma ancestral. L'idioma gumbaynggirr va entrar al segle XXI amb menys de 50 parlants, segons les dades dels censos australians. Però ja llavors havia començat un esforç ingent per a revitalitzar-lo: ancians que conservaven la llengua es van animar, el 1986, a iniciar un projecte per a evitar-ne la desaparició. Es va fer un gran esforç per a documentar l'idioma -incloent-hi enregistraments de veu i la compilació d'un diccionari i una gramàtica- i es va fundar <a target="_blank" href="http://www.muurrbay.org.au/languages/gumbaynggirr/">el Centre Muurrbay</a>, que dóna classes de llengua per a adults, molt orientades cap a un objectiu concret: que els aprenents estiguin capacitats per a transmetre el gumbaynggirr a altres persones. D'aquí, l'ensenyament de la llengua va saltar a les aules de <a target="_blank" href="http://www.bwpplism.catholic.edu.au/">l'escola Saint Mary's</a>, a Bowraville, d'alumnat principalment gumbanynggirr.</p> <p>Totes aquestes mesures han fet que la llengua <a target="_blank" href="https://books.google.es/books?id=V-ku44jjLEQC&amp;pg=PA107&amp;lpg=PA107&amp;dq=Gumbaynggirr+language+speakers&amp;source=bl&amp;ots=n5n1d6hHZ_&amp;sig=Vu80CyS64ZmiDTX67yoIUN5N5Hk&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ved=0CEkQ6AEwBWoVChMIq5-G3L3YxgIVRDoUCh0WbQ1D#v=onepage&amp;q=Gumbaynggirr%20speakers&amp;f=false">vagi guanyant parlants</a> de mica en mica. El cens australià de 2006 donava la xifra de 37, mentre que el 2011 havia pujat fins a 60. I segons dades del Centre Murrbay, el 2009 hi havia com a mínim diversos centenars de persones amb un coneixement parcial de l'idioma.</p> <p><b>... I el cas més extrem. El kusunda (Nepal).</b> "La llengua kusunda morirà amb mi", <a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/world-asia-17537845">declarava el 2012</a> Gyani Maiya Sen, de 78 anys d'edat, la darrera parlant d'aquest idioma al Nepal. A banda de Gyani, hi ha una altra dona -Kamala Khatri, de 39 anys- que el sap parlar, però viu fora del país. El kusunda és una llengua aïllada -no se li han trobat vincles amb cap altre idioma, com passa amb el basc. Els kusundes -al voltant de 160 persones- s'acostumen a casar amb gent de fora del grup i és així que van perdent l'ús de la seva llengua. De fet, fins fa pocs anys -quan els lingüistes van saber de l'existència de Gyani i Kamala- es creia que no quedava cap kusunda capaç de parlar-la.</p> <p>D'ençà, un grapat d'experts a la Universitat Nacional d'Austràlia i a la Universitat Tribhuvan <a target="_blank" href="http://kusunda.linguistics.anu.edu.au/project.php">han treballat intensament</a> per a salvar l'idioma de l'oblit immediat. Ho han aconseguit: s'han compilat textos, gramàtiques, vocabularis i enregistraments sonors. Un d'aquests lingüistes, el jove nepalès Bhojraj Gautam, recentment ha après kusunda, de forma que li ha donat l'oportunitat a Gyani de recuperar la llengua que la dona <a target="_blank" href="http://www.nepal24hours.com/en/last-of-nepals-kusunda-speakers-mourns-dying-language/">parlava amb sa mare</a> fins que aquesta va morir el 1985. Quan l'anciana Gyani mori, Bhojraj serà el darrer habitant del Nepal <a target="_blank" href="http://poliglotti4.eu/php/media-centre/index.php?doc_id=1942&amp;lg=en">amb domini del kusunda</a>. Gràcies a aquesta tasca de compilació, algun dels altres 160 kusundes tindrà l'oportunitat, durant les properes dècades, de reapropiar-se de la llengua de la seva comunitat i evitar que es quedi tancada als museus.</p> <p><i>(Imatge: alumnes d'una classe de gumbanynggirr. / <a target="_blank" href="http://www.muurrbay.org.au/muurrbay-resources/courses/muurrbay-class3/">Fotografia: Centre Muurrbay</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2210http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2210Fri, 24 Jul 2015 08:00:00 +0200Els inuvialuits, a punt d'aconseguir l'autonomia dins del Canadà <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3290" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3290-1437566207.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Grenlàndia, el Nunavut i el Nunatsiavut són els tres territoris inuits que actualment disposen d'autogovern. A aquesta llista són a punt de sumar-s'hi els inuits inuvialuits, que ahir <a target="_blank" href="http://news.gc.ca/web/article-en.do?nid=1004559&amp;tp=1">van signar un principi d'acord</a> per a l'autonomia política amb els governs dels Territoris del Nord-oest i del Canadà.</p> <p>L'acord -que es va començar a negociar el 2006- preveu que ara comenci la fase final de les negociacions entre la Corporació Regional Inuvialuit -que representa els interessos dels inuvialuits- i els executius dels Territoris del Nord-oest i del Canadà per a la redacció d'un pacte definitiu que els atorgui competències en llengua, cultura, salut, serveis socials, desenvolupament econòmic, justícia i impostos.</p> <p>Les negociacions estan molt embastades i es preveu que els inuvialuits exerciran aquesta autonomia mitjançant els seus propis govern i assemblea amb capacitat legislativa, sota una Constitució inuvialuit.</p> <p>Aquest autogovern només <a target="_blank" href="http://www.cbc.ca/news/canada/north/inuvialuit-sign-self-government-agreement-in-principle-today-1.3161467">afectarà</a> els aproximadament 3.500 inuits de la zona d'assentament inuvialuit -cliqueu al mapa per a ampliar-lo-, que seran els únics que podran votar a les eleccions per a l'Assemblea inuvialuit. A la regió també hi viuen comunitats no inuits.</p> <p>L'autonomia inuvialuit que està a punt de néixer <a target="_blank" href="https://www.academia.edu/5192503/The_Evolution_of_Inuvialuit_Identities_in_the_Mackenzie_Delta">va iniciar el seu recorregut</a> durant les dècades de 1960 i 1970, quan les diverses comunitats inuits del delta del Mackenzie i de la regió de Beaufort van començar a organitzar-se políticament i van adoptar la denominació pròpia i col·lectiva "inuvialuit".</p> <p>Els inuvialuits van refusar d'unir-se a la resta dels inuits dels Territoris del Nord-oest, que en aquella època estaven negociant amb les autoritats federals l'obtenció d'un territori separat per a ells. Les negociacions van desembocar en la creació del Nunavut el 1999, de la qual els inuvialuits van quedar exclosos voluntàriament.</p> <p>El 1984, un pacte amb el govern del Canadà <a target="_blank" href="http://www.daair.gov.nt.ca/_live/pages/wpPages/InuvaluitLandClaim.aspx">havia atorgat als inuvialuits</a> la propietat de 91.000 dels aproximadament 435.000 quilòmetres quadrats del seu assentament tradicional, a l'extrem septentrional dels Territoris del Nord-oest.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2209http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2209Thu, 23 Jul 2015 00:05:00 +0200Reunió a Rodés per a crear l'Assemblea Nacional Occitana <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3288" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3288-1437551593.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Aquest divendres 24 de juliol tindrà lloc a Rodés una reunió dels principals actors i representants de l'occitanisme <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/events/1658673817702090">per a crear l'Assemblea Nacional Occitana</a> (ANÒC). L'esdeveniment és obert a tots els actors de l'occitanisme, siguin independents o socis d'associacions, de partits o d'altres entitats, i l'objectiu és crear "una organització popular, unitària, plural i democràtica que tingui per objectiu el reconeixement de la nació occitana i el seu dret a l'autodeterminació i a la independència sota la forma d'un estat de dret, democràtic, social i ecològic".</p> <p>"L'objectiu de l'ANÒC és de reunir a l'entorn d'un consens, d'una visió comuna, totes les forces vives de l'occitanisme polític, sigui autonomista o independentista, per a treballar tots plegats", diu el niçard Ciril Joanin, un dels promotors de l'ANÒC, <a target="_blank" href="http://avoste.com/2015/07/17/la-finalitat-es-dobtenir-la-reconoissenca-de-lexistenca-de-la-nacion-occitana-e-lo-sieu-drech-a-lautodeterminacion/">en una entrevista a A Vòste</a>. Joanin precisa que "la finalitat és d'obtenir el reconeixement de l'existència de la nació occitana i el seu dret a l'autodeterminació. Això passa per un treball constant de terreny per a desalienar la població occitana, restaurar la consciència nacional, generalitzar i oficialitzar l'ensenyament de l'occità, etc. Així doncs, l'ANÒC és una organització principalment polític. I també si els components culturals i lingüístics entren també en el seu pla d'acció".<br /> <br />Hores d'ara han confirmat la seva assistència representants de l'Assemblea Nacional Catalana d'Aran, de Libertat, del Partit de la Nació Occitana, d'Iniciativa per Occitània, de l'ADÒC, del CAÒC, de la República de Niça, de la RF Occitana i independents que arribaran d'arreu d'Occitània.<br /> <br />La trobada tindrà lloc a les dues de la tarda al Licèu Querbes, 29, al carrer Maurice Bompard de Rodés.</p> <p><i>(Aquesta notícia <a target="_blank" href="http://www.jornalet.com/nova/5447/rodes-samassaran-divendres-per-crear-lacampada-nacionala-occitana">va ser publicada en primer lloc en occità per Jornalet</a>, amb qui Nationalia té un acord de col·laboració.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2208http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2208Wed, 22 Jul 2015 09:00:00 +0200"Els independentistes bascos hem de passar de ser espectadors a part activa del canvi a l'Estat espanyol" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3286" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3286-1437463610.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>Nationalia: Tu ets navarrès. Des de sempre tant als set territoris del País Basc com als Països Catalans el nacionalisme/sobiranisme ha viscut en un debat permanent, sovint invisibilitzat, sempre no resolt, sobre la qüestió de la territorialitat. </b></p> <p>Pernando Barrena: És un tema molt complex. Però allò cert és que a dia d'avui, independentment del sentiment identitari de cadascú, els territoris històrics del País Basc i Navarra, el marc nacional que nosaltres anomenem Euskal Herria, igual que en el vostre cas, els Països Catalans, no som el resultat de la lliure elecció dels seus ciutadans. No vivim una realitat democràtica. Constatem que la territorialitat, tremendament plural, és el resultat de la correlació de forces que ha creat el devenir històric. Hi ha qüestions que semblen ridicules i no ho són. Quan comparam la territorialitat basconavarresa i la vostra cal prendre en consideració la qüestio geogràfica. Els Països Catalans sou una nació endimonianament allargada i això en el dia a dia, a banda d'altres singularitats, suposa obstacles enormes! Al País Basc és fàcil anar del centre a la punta més extrema en hora i mitja. Sortu o altres organitzacions poden reunir-se cada dilluns amb gent de tots els territoris. Les distàncies creen realitats socials ben diferents. I la història i la identitat cultural, naturalment. En el meu i el nostre cas, la navarritat, una manera de sentir-se navarrès, singular, no pot entendre's sense un tot amb la resta de territoris bascos. La territorialitat, però, ha de ser un concepte ample i obert. Mai s'ha de prendre com una realitat encorsetada. La seva matriu ha de ser pluralista, sense dogmatismes i respectant les diferències, que són el que dónen riquesa i vida a un poble.</p> <p><b>N: Fa la impressió que l'esquerra abertzale del 2015 planteja els tempos territorials de forma diferent a anys enrere.</b></p> <p>P. B.: Sóc molt partidari de respectar els tempos. En els processos de reunificacio nacional es donen situacions en que cal avançar amb estacions intermèdies, respectants tempos i contextos, amb nous formats i nous dissenys institucionals, que poden ser contradictoris en la mesura que poden ser percebuts com a no representatius de l'objectiu final. Quina és la solució sense contradiccions? Doncs pensar que les estacions intermèdies siguin valorades de forma adequada. Un exemple: oportunitats com òrgans de col·laboració permanent entre Navarra i la Comunitat Autònoma Basca s'han d'aprofitar? La resposta és que sí! Encara que des d'una perspectiva independentista sembli que no es pot donar per bo un marc de relació entre comunitats autònomes espanyoles, si mirem més enllà, crec que resta clar que val la pena. Val clarament la pena anar teixint ponts entre territoris, malgrat el marc institucional actual! Els independentistes hem d'aprendre a conviure amb escenaris de transició. Abandonar algunes posicions tremendistes o enrocades que no ens han ajudat.</p> <p><b>N: Ahir s'investia Uxue Barkos presidenta de Navarra. La primera abertzale a ser-ho, amb el suport d'EH Bildu, Izquierda-Ezkerra i Podem -que no entrarà al govern. Veus un canvi clar amb el tema de l'articulació amb la resta del País Basc?</b></p> <p>P. B.: La generació que va prendre les regnes de la vida política després de la mort de Franco va ser arrossegada per la classe política espanyola a plantejaments unionistes. Cal prendre en consideració que la idea de "Navarra sola", que ha estat l'estendard d'Unió del Poble Navarrès (UPN) els últims 30 anys, no és un plantejament que cerqui un enriquiment de Navarra i els seu benestar sinó que busca fermar Navarra a l'unionisme espanyol i allunyar-la del projecte nacional basc. Les últimes tres dècades han aconseguit que la fractura entre els uns i els altres hagi estat molt fonda. S'han dedicat a derruir tots els òrgans cívics i socials compartits. Ara se m'ocorren els col·legis professionals, per exemple. Fa 30 o 35 anys els col·legis professionals eren tots basconavarresos. Ara el 80% estan separats. Només queden el d'arquietectes o la confederacio de caixes d'estalvis, que és merament testimonial. S'han volgut trencar tots els ponts i espais comuns entre les quatre provincies. En aquest sentit la dreta navarresa ha tingut una actuació que jo qualificaria de sobreactuada i que ha aixecat moltes ampolles. Hi ha una gran part de la ciutadania, incloses persones que venen d'opcions no abertzales, que ha dit que ja n'hi havia prou. D'aquí el resultat d'aquestes últimes eleccions. El règim de 35 anys d'UPN s'ha esfondrat. Però el règim navarrès és molt més que una majoria parlamentària. És, en primer lloc, un sistema comunicatiu monolític edificat sobre la base de manterir l'ideari unionista espanyol separador de Navarra de la resta d'Euskal Herria i bastit des d'una ideologia ultradretana, ultramontana, del conservadorisme tradicionalista navarrès. És, també, un sistema socioeconòmic pensat en benefici de les elits i l'oligarquia de Madrid. I finalment és un sistema, un espai, fins i tot moral i ètic, construït en funció de la influència desmesurada -única a l'Europa Occidental?- de l'Opus Dei. Aquesta tasca de descolonització política necessitarà d'un temps considerable. Aquest nou govern haurà d'anar més enllà d'una legislatura. Els que hem entrat i els que entraran en aquest govern han de tenir una visió generosa. No hi anem a gestionar Navarra, hi anem -i ho necessitem- a transformar-la.</p> <p><b>N: Geroa Bai i Uxue Barkos són la peça clau d'aquest nou executiu navarrès. Quines coincidències i divergències hi detecteu? </b></p> <p>P. B.: Geroa Bai ocupa l'espai que a la Comunitat Autònoma Basca ocupa el PNB. Recull el PNB i molts independents que s'ubiquen en el centreesquerra, socialdemòcrata. Persones que no venen d'una cultura de confrontació. És un espai liderat per una persona amb un carisma molt especial, com Uxue Barkos, que ha connectat amb una manera d'entendre la navarritat oberta però amb les arrels en la cultura basca. Ha fet, des dels anys de Nafarroa Bai -la marca anterior a Geroa Bai on participaven EA i Aralar, que ara són a EH Bildu-,  bandera d'un plantejament relaxat. Un <i>catch all party</i> que inclou gent molt diversa que podriem enquadrar en un navarrisme basquista no necessariament abertzale molt ample. És un projecte que cal reconèixer que ha quallat.</p> <p><b>N: En allò nacional o identitari podria entroncar en la tradició històrica del que havia estat Euskadiko Ezkerrra (EE)? </b></p> <p>P. B.: Sí, en aquest sentit seria quelcom més proper a la idea històrica d'EE d'un nacionalisme institucional no gaire lligat amb les lluites al carrer, amb els moviments socials. Però també és honest dir que tampoc no és un partit clàssic: neix com una coalició que avança cap a una formula plataformista amb els independents i la regeneració democràtica com a base. Amb Geroa Bai tenim una relació millor que amb el PNB a la Comunitat Autònoma Basca. A Navarra la lluita contra el règim implica un cost social enorme. Això ens uneix. Tenim una visió de país molt compartida. A ells, però, els correspon liderar el canvi -tenen uns milers de vots més que nosaltres. Les dificultats venen més per les discrepàncies en l'eix social. Hi ha diferències amb el Tren d'Alta Velocitat (TAV) per exemple. Una infraestructura molt paradigmàtica que ha dividit la societat navarresa. Creiem que una obra gegantina d'aquesta magnitud té poc sentit quan s'estan retallant prestacions socials. Amb un atur de més del 15% i amb 50.000 navarresos sense cap ajut ni prestació, el TAV no hauria de ser una prioritat per a Barkos. Volem ser a un govern al servei de les classes populars i no senzillament ser una peça més d'un recanvi autonòmic.</p> <p><b>N: I hi ha la qüestió dels drets linguistics. </b></p> <p>P. B.: Venim de l'anomenada <i>Ley Foral del Vascuence</i> d'UPN, vigent des de l'any 1986. Ara ens cal donar-li la volta. Per a nosaltres aquesta llei parteix d'un pressupòsit absolutament catastròfic, que és zonificar Navarra basant-se en drets lingüístics. Depenent de l'indret on visquis, tens drets linguistics -als municipis del nord-, en tens alguns -a l'anomenada zona mixta al voltant de Pamplona- o no en tens cap -al sud, a la Ribera . Advoquem per un canvi integral de la llei de normalització: les navarreses i els navarresos han de tenir els mateixos drets a tot el territori. A partir d'allà s'han d'articular polítiques de discriminació positiva en defensa de l'èuscar, que és la llengua minoritzada. Amb Geroa Bai i fins i tot amb Podemos ens entenem en això. Izquierda-Ezkerra -la coalició entre la sucursal d'IU a Navarra i Batzarre- no ho veu tan clar.</p> <p><b>N: Batzarre tampoc?</b></p> <p>P. B.: Batzarre ha viscut una odissea identitària i nacional ben singular paral·lela a la política. Passa de fundar-se fruit de la unitat entre LKI i l'EMK, els referents basconavarresos de la Lliga Comunista Revolucionària i el Moviment Comunista, a mitjans vuitanta, a fer part d'Euskal Herritarrok, el 98, per a impulsar Nafarroa Bai amb EA, Aralar i el PNB, el 2004, i acabar amb un acord estable amb IU des del 2011. Es tracta d'un espai molt petit i inestable. Hem de prendre en consideració, a més, que han aconseguit, a les darreres municipals, la batllia de Tudela, una de les ciutats més importants del sud de Navarra. La zona més castellanitzada. Tenen una prevenció atroç, doncs, a la deszonificació de la llei. A tot el que pogués interpretar-se a la Ribera, i a Tudela, com una imposició de l'èuscar. Això els fa por i d'aquí sorgeixen els seus dubtes amb el tema lingüístic.</p> <p><b>N: La vida en comú de les diferents famílies politiques dins EH Bildu com està? L'experiència d'altres països ens diu que aquestes propostes de convergència pluralista acaben donant lloc a subjectes polítics unificats. Com es viu la convivència entre les diferents tradicions que han sumat aquests anys. Encaixen bé?</b></p> <p>P. B.: És el nostre gran repte. L'experiència internacional va en la direcció que apuntes i no volem ser una excepció. Ha passat el temps de ser la suma de quatre partits. Comencem a anar més enllà. Som una eina estratègica i no quelcom purament tàctic. Volem ser un front ampli i un subjecte únic.</p> <p><b>N: Quan parleu de subjecte únic, voleu dir-ne orgànic?</b></p> <p>P. B.: Sí. Això vol dir que les organitzacions prèvies hagin de desaparèixer? No necessariament. Volem ser un subjecte politic i organitzatiu únic. Tenim clar que volem ser cada cop menys partit i més EH Bildu. Estem en aquest procés de debat. Les posicions amb què cada formació aborda això són diferents. Sortu ho mira des del seu bagatge històric i amb la vista posada a allò que sempre ha teoritzat: l'acumulació de forces de l'abertzalisme des de l'esquerra. EA i Aralar, segurament amb prevencions lògiques, donat que són petits i volen salvar la seva singulariat. Una singularitat que per a nosaltres és pura riquesa. Necessitem que tots els agents històrics es sentin còmodes. Quan les eines que has emprat sempre no serveixen o no s'adapten als nous temps cal modificar-les o fins i tot, si cal, s'han de canviar del tot.</p> <p><b>N: Sortu ho deu viure amb tensions.</b></p> <p>P. B.: No. Sortu ho treballa i ho sent amb molta tranquillitat. Els processos d'il·legalització que va viure l'esquerra abertzale l'última dècada han contribuït enormement a dessacralitzar l'eina, la marca. L'espai social està per sobre les marques! En el futur la definició i digestió del nou camí serà molt important. Venim d'una legalització in extremis per part del Tribunal Constitucional i, per tant, res no ens ve de nou! Hem funcionat com a quatre partits -Sortu, Aralar, EA i Alternatiba- en coalició. La cultura de coalició, les esquerres catalanes ho saben, enriqueix i desgasta a la vegada. Cal saber, sempre, on és el límit del teu soci. Però això ha tocat sostre i es necessita una eina nova per a la majoria autodeterminista i d'esquerres que vol una Euskal Herria sobirana i en pau.</p> <p><b>N: Als pobles de l'Estat espanyol, la coordinació i les polítiques d'aliances sempre han estat dificultoses. Des del postfranquisme. </b></p> <p>P. B.: Fa anys que vam veure que hi havia d'haver canvis en la nostra política de relacions. Observem amb molta atenció els canvis i les noves irrupcions polítiques que es donen als Països Catalans, especialment a Catalunya, on la relació amb la CUP és prioritària. Aquesta tardor hi haurà eleccions a l'Estat espanyol. Tot apunta al desgast dels vells partits del règim i l'aparicio de nous actors emergents i això pot donar lloc a escenaris nous. Els independentistes hem d'actuar tàcticament per ajudar a que aquest procés constituent del qual es parla tant a l'Estat espanyol pugui ser una realitat. No podem ser un obstacle per a aquest procés si és que els espanyols el volen fer. Els progressistes espanyols ens han de veure com a aliats. Perquè nosaltres desitjem el millor als nostres veïns i perquè egoistament és més còmode poder dialogar -tant el procès de pau com un escenari de sobirania- amb algú, a l'altra banda, que tingui una perspectiva democràtica.</p> <p><b>N: Però els processos constituents ens cal que siguin plurals i adaptats a les nacions, oi? </b></p> <p>P. B.: Naturalment. Les realitats nacionals diferenciades com Euskal Herria i els Països Catalans, no poden tenir processos constituents supeditats a l'espanyol com plantegen a voltes Iglesias i altres dirigents de Podem. Els independentistes bascos hem de considerar de passsar de ser només espectadors a ser part activa del canvi a l'Estat espanyol. Estem compromesos amb això.</p> <p><b>N: El centredreta nacional basc en quina situació està? Fa anys el sector guipuscoà liderat per Joseba Egibar i amb Xabier Arzalluz com a estendard va pregonar-se molt a Catalunya. Ara se'n sent a parlar poc.</b></p> <p>P. B.: Dins el Partit Nacionalista Basc han conviscut des dels anys de la República dues ànimes històriques: Comunió -més dretana, carlina i tradicional, lligada a Espanya- i Aberri -netament patriòtica. Avui en dia podriem dir que Comunió ha esclafat Aberri. El PNB guipuscoà sobiranista que amb el Pacte de Lizarra va agafar una certa volada és avui absolutament minoritari. Conjunturalment s'ha vingut a reforçar a favor de les tesis dels menys sobiranistes. A Guipúscoa, el feu dels postulats aberrians, la pugna molt directa entre nosaltres i el PNB -i el fet no precisament menor que retrocedissin fins ara- no ha estat una bona targeta de presentació de cara a la resta de la formació. I, la veritat, és que hem acabat esgotats d'interlocutar amb unes individualitats del PNB que no acabaven essent representatives de la nostra burgesia, que malauradament es passa la vida mirant a Moncloa i buscant acords d'estabilitat al Parlament basc amb el Partit Socialista.</p> <p><b>N: A Catalunya ja sabeu que una de les claus del cicle on estem ha estat la societat civil organitzada fora dels partits i la transversalitat com a concepte.</b></p> <p>P. B.: A Euskal Herria es dóna la peculiaritat que el lideratge la societat encara l'atorga als partits. Hi ha entitats com Gure Esku Dago que estan treballant incipientment aquesta tasca que l'ANC i Òmnium, i abans la PDD, han fet a Catalunya des del 2006. A les seves mobilitzacions hi participen persones d' EH Bildu, el PNB, Geroa Bai i fins i tot alguns rara avis del PSE i el PSN. Tanmateix, el Partit Nacionalista Basc acostuma a tenir la percepció que, quan no controla un moviment cívic, al darrere hi ha l'esquerra abertzale. I, afortunadament, no és així!</p> <p><i><b>Una entrevista d'<a target="_blank" href="https://twitter.com/antonitrobat">Antoni Trobat</a>.</b></i></p> <p><i>(Fotografia: <a target="_blank" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pernando_barrena_0001.jpg">Sortu</a>.)</i></p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2206http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2206Tue, 21 Jul 2015 09:00:00 +0200Armènia, camí de reservar escons al Parlament per als iazidites<p>La República d'Armènia podria esdevenir el primer estat del món a reservar escons al seu Parlament per a la comunitat iazidita, si prospera una proposta continguda en la reforma de la Constitució que s'està debatent al país caucàsic. Segons informen <a target="_blank" href="http://ezidipress.com/en/new-armenian-draft-constitution-to-include-quota-for-yezidis/">Êzîdî Press</a> i <a target="_blank" href="http://www.basnews.com/en/news/2015/07/21/new-constitution-provides-for-yazidi-mps-in-armenia">BasNews</a>, l'esborrany constitucional que es va donar a conèixer la setmana passada preveu una quota de dos seients de la cambra legislativa per a aquest grup etnoreligiós.</p> <p>La ratificació de l'esmena constitucional s'espera per al final d'aquest 2015. El nou text <a target="_blank" href="http://www.armenia.com.au/news/Armenia-News/English/48097/First-7-chapters-of-Armenia---s-new-draft-constitution-released">convertirà</a> Armènia en una república parlamentària, transferint al primer ministre molts dels poders que actualment corresponen al president.</p> <p>Els iazidites són parlants de kurd i tenen el seu origen al Kurdistan. Als segles XIX i XX, grups de iazidites es van assentar a l'actual Armènia -llavors a l'Imperi rus- fugint de les persecucions de l'Imperi otomà. La comunitat ha mantingut viva la seva religió, la seva llengua i la seva identitat fins al dia d'avui. <a target="_blank" href="http://armstat.am/file/doc/99486253.pdf"></a></p> <p><a target="_blank" href="http://armstat.am/file/doc/99486253.pdf">Segons el cens armeni de 2011</a>, hi ha 35.000 iazidites al país, l'1,2% de la població. La Unió Iazidita d'Armènia <a target="_blank" href="http://news.am/eng/news/133111.html">diu</a> que la xifra real és de 60.000.</p> <p>No és l'única comunitat iazidita al Caucas. A la veïna Geòrgia, 18.300 persones es van declarar iazidites al cens de 2002. Aquest mateix any, <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/world/180620152">han estrenat</a> el primer temple iazidita a la capital del país, Tbilisi.</p> <p>Al Kurdistan, els iazidites pateixen des de fa un any els intents de l'Estat Islàmic (EI) de destruir una de les seves comunitats més importants, la de Sinjar. <a target="_blank" href="http://www.yezidihumanrights.org/news.php">Segons dades de Yezidi Human Rights Organization International</a>, 10.000 iazidites han mort a mans de l'EI i desenes de milers han hagut de fugir de casa seva.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2207http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2207Tue, 21 Jul 2015 08:00:00 +0200