Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesEl referèndum escocès (3): el Partit Nacional Escocès <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2860" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Alex Salmond (Flickr-Cory M. Grenier)." src="http://www.nationalia.cat/imatge/2860-1411032132.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>En una mobilització col·lectiva com per exemple l'assoliment d'una independència cal un argumentari que vagi de bracet amb la realitat percebuda per bona part de la població. Però per moltes raons que hi hagi -econòmiques, socials, culturals...- que legitimin l'aspiració independentista, el més important és qui les vehicula, qui les tradueix i qui les fa arribar a la població. Amb estratègia, amb discurs, amb activisme i amb accions col·lectives que poden ser de baix cost -manifestacions, cadenes humanes...- o de cost més alt -desobediència. Ras i curt, cal l'actor polític que faci aquesta feina, i que hi posi braços i cervell. I si a Catalunya l'actor mobilitzador és un moviment transversal i heterogeni, format per associacions, partits, plataformes, sindicats... a Escòcia, l'actor mobilitzador es redueix a un de sol: el Partit Nacional Escocès (SNP).</p> <p>La història de l'SNP no ha estat precisament un camí de roses, ans al contrari: fins al 1997, el partit havia viscut situacions ben convulses, amb disputes internes, escissions i sortides temporals de líders, com va passar amb el mateix Alex Salmond a la dècada de 1990, en què durant uns anys va mantenir-se al marge de les dinàmiques internes del partit fins que se'l va tornar a cridar. Partit de matriu marxista, reconvertit a socialdemòcrata sota el mandat de Salmond, ha practicat un <i>catch-all</i> en l'àmbit del centreesquerra, combinant una accent liberal en l'economia, però al mateix temps defensant els valors fonamentals de l'esquerra més ortodoxa. En el míting celebrat a Airdree, el ponent de l'SNP va fer un discurs clarament vinculat a la lluita de classes i a la necessitat de la independència per a millorar la vida dels més desfavorits, més enllà fins i tot de les classes mitjanes, principal <i>target </i>electoral de l'SNP. Desconeixem si és un discurs conjuntural, emmarcat en el fet que la victòria del "sí" està precisament condicionada pels votants laboristes més castigats per la retirada de l'estat del benestar, però va ser un discurs molt emotiu i sincer i de fet molt coherent amb la sociologia política del país. Si a més hi afegim el fort component nacional i que ha aconseguit ser percebut com el partit anti-Wesminster, i anti-City, ja tenim els principals ingredients de per què l'SNP ha aconseguit ser el partit més votat per les classes populars, desbancant un laborisme encara tocat per l'etapa Blair.</p> <p>Una pregunta de manual és fins a quin punt el carismàtic lideratge de Salmond explica l'ascens tan pronunciat de l'SNP que s'ha produït en els darrers deu anys. Dani Cetrà, doctorand en el departament de sociologia de la Universitat d'Edimburg i col·laborador dels grans referents en l'estudi dels nacionalismes David Mcrone i Michael Keating, ens diu que el carisma de Salmond ha estat molt important per a l'ascens electoral de 2007 i 2011, però que el més important per entendre el perquè de la fulgurant pujada de l'SNP al primer lloc de les preferències dels escocesos és l'equip de què s'ha envoltat: professionals reclutats de fora del partit que han demostrat una excel·lent capacitat de gestió, reconeguda fins i tot pels seus rivals laboristes i liberals. Una generació d'or, en diuen a Escòcia. I a banda de la credibilitat en l'àmbit de la gestió, una qüestió especialment rellevant: a l'SNP no se li coneixen casos rellevants de corrupció, un fet fonamental en els temps que corren.</p> <p><b><i>*Ricard Vilaregut és politòleg i col·laborador del CIEMEN </i></b></p> <p><i>(Fotografia: Alex Salmond / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/26087974@N05/11387339273/in/photolist-img6eK-oXQyiy-nxAcb9-oUaAGQ-oUaAJ3-oUawhM-oeTij1-ownUpB-oy5wvX-owaTNE-oy8Cy2-oeTaDx-oy8D3i-oeTVGR-oeQd8f-oeQ73k-oeQaPs-oeQQpx-ow7J5Y-oy8Aap-oukXV1-ownVdk-owm7T5-oy5zET-ownSgZ-oeKcwL-ow2E7s-oweP7D-oxZC14-oxZCgz-owcWCG-oweTxH-ow2Qnh-2YkMpd-6KBaTz-9F5joU-oZ2rin-c9X1m7-gekzBD-oZ2mDf-oZ35xn-oy8zsx-oePYmt-oum7fs-oZ35oe-oZ36X6-oZ26zX-oZ32wn-pgfkuk-oZ2jCG">imatge de Cory M. Grenier.</a>)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1960http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1960Thu, 18 Sep 2014 11:00:00 +0200Els rebels de Donetsk veuen positiva la llei d'autonomia d'Ucraïna però no renuncien a la independència <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2859" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2859-1410950694.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els governs de la República Popular de Donetsk i de la República Popular de Luhansk, autoproclamats independents d'Ucraïna el passat abril, consideren que la llei d'autonomia aprovada ahir per Kíev és un pas en la bona direcció. Malgrat això, els rebels prorussos afirmen que no renuncien a la independència i reiteren que no acceptaran cap estat comú amb Ucraïna.</p> <p>La llei d'autonomia, que ahir <a target="_blank" href="https://uk.news.yahoo.com/ukraines-self-rule-offer-slows-rebel-independence-drive-192816096.html#cx5T3MV">va rebre el llum verd</a> al Parlament ucraïnès, preveu que les zones controlades pels rebels de Donetsk i Luhansk gaudeixin d'un règim d'autogovern durant els propers tres anys. Entre les mesures que podran aplicar hi ha l'ús de la llengua russa, l'establiment de relacions amb províncies russes veïnes i una amnistia per als rebels combatents.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/world-europe-29232830">En declaracions a la BBC</a>, el viceprimer ministre de Donetsk, Andrei Purgin, considera que la llei d'autonomia és "una invitació a la taula de negociacions", però res més. Purgin recorda que la República Popular de Donetsk està lluitant per a formar part "del món rus" i que la regió no té lloc a Ucraïna, ni tan sols si aquesta es federalitzés.</p> <p>Per la seva banda, el president del Consell Suprem de la República Popular de Luhansk, Serguei Kariakin, <a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/world/749748">ha declarat</a> a Itar-Tass que la llei aprovada a Kíev "va en la bona direcció".</p> <p>La llei preveu un acord final passats els tres anys d'autonomia. El pacte, segons Kíev, estaria basat en una descentralització profunda. Una proposta molt per sota del que reclamen els líders prorussos de Donetsk i Luhansk, que volen el reconeixement de les seves províncies com a estats diferents d'Ucraïna.</p> <p><b>La posició de Rússia, determinant</b></p> <p>La influència que Rússia exerceix sobre els lideratges de Donetsk i Luhansk és un element a tenir en compte per a analitzar les perspectives de futur del conflicte. El Kremlin ha insistit en diverses ocasions que no vol que Ucraïna es trenqui, però sí que li ha reclamat que es federalitzi. En un context així, Rússia podria cercar que Donetsk i Luhansk tinguessin dret de veto sobre les decisions d'Ucraïna en política internacional. Això podria impedir que Kíev ingressés a la Unió Europea -ahir mateix Ucraïna va ratificar l'acord d'associació amb Brussel·les.</p> <p>Un altre escenari que podria considerar el Kremlin és mantenir congelat el conflicte de Donetsk i Luhansk a l'estil del de Transnístria, la república autoproclamada independent de Moldàvia ara fa dues dècades. Seria una manera indirecta d'influir a Ucraïna de la manera com ho ha estat fent a Moldàvia.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1959http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1959Wed, 17 Sep 2014 12:00:00 +0200El referèndum escocès (2): la campanya <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2858" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2858-1410945361.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Si algú -posem que d'Austràlia, Singapur o Quito- passés aquests dies per Escòcia podria perfectament no adonar-se de la campanya pel referèndum. D'acord que hauria de ser algú amb pocs coneixements d'anglès, que no llegís premsa i no mirés la televisió, algú realment poc interessat en la política -un perfil bastant comú. I podria ser perquè la campanya pel referèndum escocès ha prescindit de grans plafons i anuncis a ciutats, carreteres, etcètera.</p> <p>Curiosament, el que sí que es dóna en una campanya electoral -invasió de propaganda visual- no es dóna en aquest cas. Motius? Ho desconec, però el pressupost destinat a la campanya, tant per part del "sí" com del "no", no supera els 5 milions d'euros, bastant modest si ho comparem amb la magnitud de la decisió. Ambdues campanyes han prioritzat l'instrument que creuen mes útil per la tipologia de la campanya: el porta a porta.</p> <p>Bàsicament, la idea es reunir equips de cinc a vuit persones i anar casa per casa per a demanar el vot, establint un diàleg convincent i tenaç en relació amb els arguments que es defensen. Ho hem pogut comprovar acompanyant la Bet i la Nancy per un barri benestant de Glasgow. En la seva tasca de proselitisme, les joves activistes pel "no" han utilitzat dos grans eixos argumentals, a triar segons la tipologia del receptor -si les coses es posaven difícils, es recorria a l'atac a Alex Salmond: l'un, vinculat a la idea que si una cosa no està trencada- la Unió- i que més o menys és funcional, per què s'ha de canviar. L'altre, vinculat a la idea que "és millor burro conegut que savi per conèixer". Es el discurs de la por i el risc, un eix que funciona a les classes mes conservadores, que com el nom indica, tenen molt a conservar, i per tant, com menys riscos millor.</p> <p>És un discurs que precisament no funciona -ans al contrari, se'ls gira en contra- en les classes socials més desafavorides. Ara som en un barri d'edificis alts i apartaments petits, d'entorn estèticament poc afavorit i on s'intueix que la vida de la seva gent ha de ser difícil. Molts cartells del "sí" a les finestres. Parlem amb la Daisy, una veïna que ens explica que ella mateixa i el barri en general són votants laboristes de tota la vida. I votaran tots "yes". No votaran Salmond ni SNP: votaran "yes". La seva argumentació és clarament economicista, vinculada a la defensa d'un estat del benestar amenaçat per la City de Londres i la inoperància del laborisme anglès. Discurs de classe total, sense embuts, defensat amb contundència.</p> <p>Fa pocs dies, un columnista a <i>The Guardian</i>, neomarxista, venia a dir que la qüestió no anava de patriotisme, sinó de pura ideologia. I aquí tothom te clar que si el "yes" guanya, serà gracies al suport de les classes populars, les que hi tenen poc a perdre, perquè no tenen res. Una lliçó per a d'altres processos d'independència (i no miro a ningú).</p> <p><b><i>*Ricard Vilaregut és politòleg i col·laborador del CIEMEN</i></b></p> <p><i>(Imatge: la campanya del "sí" als carrers de Perth / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/ninian_reid/15104127386/in/photolist-p1GARq-oEDoM5-oX8GQc-oDLjJY-ovfo9j-ouqL3M-ogsdYe-oxW9rp-oxWivB-ogrEVY-oxJ9AL-ogrzTK-ogscvK-ozFVkP-oxJ5ab-oxEaCR-ogq6HN-oeZgEC-oeWJA8-ouoEK3-owoxKA-oumAeJ-ow6oFg-oeT5g6-oeRfab-ow7iD3-oeM59h-oeMFvM-oeJnAK-ovVJqr-ovZA2N-oeGpdE-oeGgxr-oeBWhb-oey1VZ-ovLptg-oexCbG-ow383H-oewNa1-oevkd7-otXaWw-ovLnQu-oxBjGR-oekc91-oguxXi-nWxY2f-nURmFh-nP31rn-nNJU9n-nNREFN">fotografia de Ninian Reid</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1958http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1958Wed, 17 Sep 2014 10:00:00 +0200El referèndum escocès (1): les enquestes <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2855" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2855-1410859083.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Si tal com es diu els referèndums els carrega el diable, les enquestes també. I en aquest cas, el diable tindrà quatre mans. Com que ja parlarem un altre dia del referèndum, avui fixem-nos en les enquestes, un sistema que es vol dir científic per a intuir tendències sobre les preferències de vot dels votants -d'altra banda, el millor que tenim fins ara-, que massa sovint es converteixen en un instrument més de la campanya.</p> <p>Un cas flagrant el tenim en el cas escocès, on cada dia surten enquestes d'intenció de vot -i se n'esperen fins la darrera nit!- que no fan sinó afavorir el "sí" o el "no", sense saber quant és favorable a un o l'altre. O a tots dos, com podria ser el cas de la famosa enquesta del <i>Sunday Herald</i> del diumenge 7 de setembre, on per primera vegada el "sí" se situava per davant pel "no", tot i que la diferència era tan petita que realment es podia considerar com un empat tècnic. Era aquesta enquesta una mostra fiable del canvi de tendència? Va ser una enquesta que pretenia animar el "sí", o bé ho era per mobilitzar els actors favorables al "no"? A priori, malgrat que en primera instància semblava que donava ales al "sí", finalment ha provocat una reacció en cadena de polítics britànics -els tres líders unionistes Cameron, Miliband i Clegg s'han bolcat a la campanya dins mateix d'Escòcia- i de la banca i grans empreses, que han amenaçat de marxar d'escòcia si guanya el "sí".</p> <p>Com repercutirà aquesta arriscada aposta de l'<i>establishment</i> anglès en l'electorat escocès, que unionista o no, és molt orgullós de sa terra? I què votarà finalment l'obrer sense feina de Glasgow: estabilitat o risc? I d'altra banda, com és que les enquestes no fan copsar l'avenç tan espectacular del "sí"? Una possible resposta la va donar el sociòleg escocès David McCrone a TV3 en l'especial dedicat a Escòcia: què votaria un escocès que vol tenir el màxim poder de decisió però que vol seguir formant part de la Unió? Doncs si el votant sap -com deien les enquestes- que el "no" te totes les de guanyar, la seva opció més lògica és votar "sí", malgrat que ell hauria de votar que no. I per això podria haver pujat tant de cop el "sí", segons McCrone. Coses de la psicologia humana i col·lectiva, que afortunadament les enquestes no poden detectar, o no prou. Per tant, caldrà llegir les enquestes, relativitzar-les, i esperar resultats divendres al matí.</p> <p><i><b>*Ricard Vilaregut és politòleg i col·laborador del CIEMEN</b></i></p> <p><i>(Imatge: la portada del Sunday Herald amb l'enquesta favorable al "sí" / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/ninian_reid/14980278750/in/photolist-oPKQY7-p7fkoB-p7fmw8-p5dhxJ-p5drns-p5drP9-p7dtif-p6Z6hr-oPLbrn-oPKjKk-p7dmXE-oPLhS9-p7fwcR-oM3bYU-oGnNtG-oX8GQc-oWxcNE-oQjBWq-oLRsew-ouqL3M-oFpyRt-omQqpC-okveC1-ofvQ96-oygqtV-oyfX4V-owtnwT-oeYrDQ-oeYpvj-owsbNv-oeWZcc-oeVKvW-owawxo-oeSu6V-oeSj3C-oeS3mg-ougc4q-oeMMuT-oeMDY1-owcSGW-ouc89j-oeJQgD-owaqXU-owaVx2-ow3i41-oevS7i-otTEgA-ovbE6e-onKKcZ-obrmDH">fotografia de Ninian Reid</a>.)</i></p> <p><H2>Escòcia/<i>Alba</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 5.313.600 habitants (cens de 2011)<br /> <b>Superfície:</b> 78.772 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern d'Escòcia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Edimburg, Glasgow<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengües territorials:</b> gaèlic escocès i escocès<br /> <b>Llengua oficial:</b> anglès i gaèlic escocès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 30 de novembre<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1956http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1956Tue, 16 Sep 2014 11:00:00 +0200Austràlia sospesa ajornar al 2017 una consulta sobre el reconeixement dels indígenes a la Constitució <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2856" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2856-1410862419.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La consulta sobre el reconeixement dels pobles indígenes a la Constitució d'Austràlia <a target="_blank" href="http://thenewdaily.com.au/news/2014/09/15/timeline-set-indigenous-recognition-poll/">es podria ajornar fins al 2017</a>, segons ha dit el ministre d'Afers Indígenes, Nigel Scullion. Això significa que la votació no es farà en aquesta legislatura, contràriament a allò que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1564">havia promès</a> el govern conservador actual quan va guanyar els comicis de 2013.</p> <p>Segons Scullion i el primer ministre australià, Tony Abbot, allò més important és que els australians donin un suport molt ampli a la mesura. Un suport ampli que el govern considera que encara no existeix.</p> <p>És el mateix argument que <a target="_blank" href="http://www.abc.net.au/news/2012-09-20/referendum-on-indigenous-recognition-postponed/4271412">va utilitzar</a> el govern anterior, el 2012, per a ajornar el referèndum. Llavors, els laboristes deien que volien fer la consulta abans de les eleccions de 2013, però amb garanties d'èxit. Sense aquestes garanties, l'executiu va decidir de no celebrar-la.</p> <p>Els membres de la campanya Recognise <a target="_blank" href="http://www.recognise.org.au/why/why-recognition">insisteixen</a> que la qüestió és urgent. Argumenten que encara existeixen disposicions legals -que ja no s'utilitzen- que teòricament encara podrien justificar que els indígenes fossin exclosos de les eleccions. També recorden que la Constitució australiana mai no ha fet cap reconeixement dels indígenes, que són els descendents dels primers pobladors del país.</p> <p>El terme "indígena" es fa servir a Austràlia per a incloure tant els aborígens de l'illa-continent d'Austràlia com els autòctons de les illes de l'estret de Torres.</p> <p><b>Escons assignats als indígenes al Parlament</b></p> <p>D'altra banda, Scullion <a target="_blank" href="http://www.news.com.au/national/breaking-news/well-discuss-indigenous-seats-govt/story-e6frfku9-1227059177683">ha anunciat</a> que el govern estudiarà la possibilitat de reservar diversos escons al Parlament australià per als indígenes, tal com es fa a la veïna Nova Zelanda amb els maoris. Segons la senadora Jacqui Lambie, es podrien assignar el 4% dels seients parlamentaris a les comunitats autòctones.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.abs.gov.au/ausstats/abs@.nsf/mf/3238.0.55.001">Segons l'Oficina Australiana d'Estadística</a>, els indígenes són 670.000 persones, equivalents al 3% de la població australiana. D'aquests, 606.000 són aborígens australians, 38.000 són illencs de l'estret de Torres, i 26.000 comparteixen ambdues identitats.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1957http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1957Tue, 16 Sep 2014 10:00:00 +0200"La consciència nacional dels bretons mai no ha estat tan forta com ara" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2853" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2853-1410781255.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>- De fa un any és evident que hi ha un moviment fort a Bretanya que s'està mobilitzant <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1906">a favor de la reunificació</a>. Com s'està percebent la resposta del govern francès, que diu que no vol modificar les fronteres regionals, almenys a curt termini?</b></p> <p>- S'està entenent com la impossibilitat intel·lectual i filosòfica de l'Estat francès d'acceptar qualsevol modificació del seu sistema. A França es confon el principi d'igualtat amb el principi d'uniformitat. Cal recordar que la partició de Bretanya és una decisió que va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, durant el règim de Pétain, el 1943. Va ser una sorpresa quan el president François Hollande va anunciar que s'havia de fer la reforma, reduint el nombre de regions. El primer mapa publicat oficiosament tenia prevista la reunificació de Bretanya. Immediatament, els <i>feudals </i>de les regions es van precipitar a París. Va aparèixer un mapa pràcticament cada dia.</p> <p><b>- En algun cas es preveia que Bretanya s'unifiqués amb el País del Loira, la regió que inclou el departament històricament bretó del Loira Atlàntic.</b></p> <p>- Els bretons, de forma molt majoritària, no volem la fusió amb el País del Loira, que és una regió totalment artificial. Volem reunificar-nos amb el Loira Atlàntic. Al final han deixat el mapa com està ara: la Bretanya administrativa per un costat, i el País del Loira per l'altre. Per cert, que el nou mapa s'ha aprovat en primera lectura amb una minoria de diputats: els que han votat en contra, els abstencionistes i els absents eren molts més que els que han votat a favor.</p> <p><b>- Ara la llei va al Senat i després torna a l'Assemblea Nacional. Quines perspectives hi ha?</b></p> <p>- Ara tenim una manifestació a favor de la reunificació el 27 de setembre que creiem que serà més amplia encara que la precedent de juny, que ja va ser la més àmplia dels darrers 30 anys. Estem promovent una iniciativa convidant els bretons partidaris de la reunificació a penjar la bandera bretona a les finestres i els balcons. La sessió parlamentària comença el 2 d'octubre, però el 28 de setembre hi ha una elecció per a renovar la meitat del Senat. L'esquerra ara al poder, que té majoria al Senat, segur que la perdrà. Veurem la influència que pot tenir això.</p> <p><b>- Respecte del moviment bretó que reclama la reunificació, hem vist la confluència d'associacions -com totes les que formen part de la coordinadora Kevre Breizh- amb un pol de partits polítics bretons...</b></p> <p>- I també els Verds de França, que han defensat la reunificació a l'Assemblea Nacional.</p> <p><b>- ...però el vot a aquests partits bretons acostuma a estar molt per sota del dels partits estatals. El que ha anat passant els darrers mesos i l'aparent descrèdit dels grans partits francesos pot fer canviar el sentit del vot dels bretons?</b></p> <p>- No tinc resposta a aquesta pregunta. La consciència nacional dels bretons mai no ha estat més forta com ara. Els estudis d'opinió donen una majoria molt amplia, tant a la Bretanya administrativa com al Loira Atlàntic, a favor de la reunificació. Però ja fa anys que dic que la capacitat dels bretons d'organitzar-se per a traduir políticament aquesta demanda no creix. Per exemple, el moviment dels Barrets Vermells ha estat bastant espontani, amb molts sectors i moltes demandes. Però no es constitueix un nucli capaç de generar una força política.</p> <p><b>- A Còrsega, per exemple, hem vist que els partits corsos han anat augmentant el seu percentatge de vot, i fins i tot han aconseguit l'alcaldia de Bastia... han traduït el moviment en opció política. Per què a Bretanya no és possible?</b></p> <p>- És molt difícil un acord nacional bretó de les diverses forces polítiques. Cada bretó aspira a veure el poble bretó reconegut, fins i tot restaurat en la seva sobirania, però el problema és que sempre diuen: "Jo sóc bretó i alguna cosa més". I aquesta "alguna cosa més" sempre és més important que ser bretó. Molts volen veure una Bretanya sobirana, però a la manera que ells la veuen. Allò més important seria recuperar la sobirania, i després decidir quina organització desitja el poble. Però la nova generació ho pot superar, perquè no està bloquejada pels conflictes de les generacions precedents.</p> <p><b>- Es refereix a les construccions ideològiques? Voler una Bretanya sobirana però que sigui necessàriament d'esquerres, o de dretes...?</b></p> <p>- En part sí. En tot cas, crec que la contaminació de la mentalitat bretona per part de la política francesa és un element que pesa molt. El sistema francès està totalment controlat per l'alta funció publica, per la gent de l'Escola Nacional d'Administració (ENA): els que surten de l'ENA estan als ministeris, al capdavant de les administracions, es passen uns anys a bancs i multinacionals i després tornen a la gestió pública... L'actual ministre d'Economia n'és un exemple paradigmàtic. És una casta que es considera pràcticament propietària de l'Estat francès, sigui de dretes o d'esquerres.</p> <p><b>- El Consell de Bretanya, i el seu president, fa mesos va llançar la proposta que París li transferís competències. Què en pensa d'aquesta possibilitat?</b></p> <p>- Que tots els poders transferits a la representació democràtica de les regions estan controlats per l'administració central, pels prefectes, i estan sotmesos a la seva iniciativa i a la censura dels tribunals administratius. Realment no hi ha una devolució de poders. L'estat central i el Consell d'Estat tenen la darrera paraula.</p> <p><b>- Però fora de la França europea hi ha exemples d'autonomia que han anat més enllà, com per exemple Nova Caledònia o la Polinèsia.</b></p> <p>- Jo el que constato és que des de fa dècades hi ha una llei votada que permet al poble de Nova Caledònia de votar sobre la seva autodeterminació. I el calendari sempre es va ajornant. El mateix per a la Polinèsia.</p> <p><b>- Em referia més aviat a si l'autonomia que tenen Nova Caledònia o la Polinèsia és exportable a Bretanya dins del marc de la República Francesa, per exemple mitjançant la creació d'una col·lectivitat territorial bretona que assumís competències.</b></p> <p>- No, perquè l'autonomia de Nova Caledònia i Polinèsia només va ser concedida sota pressió de l'ONU.</p> <p><b>- Pensa que el bretonisme per si mateix pot forçar un canvi?</b></p> <p>- No tinc una concepció institucional de la solució al problema. Dues coses em semblen necessàries. Primer, que davant d'un poder central que ara està dèbil -popularitat molt baixa del president, del govern i dels grans partits- podem guanyar la unitat territorial. I segon, el reconeixement del poble bretó com a entitat humana i popular.</p> <p><b>- Com s'hi pot arribar, a aquest reconeixement com a poble?</b></p> <p>- El poble bretó s'ha d'expressar sobre aquest punt, per exemple amb referèndums cívics o populars, com ja s'ha fet en altres llocs.</p> <p><b>- És a dir, que vostè no veu un reconeixement a l'Assemblea Nacional francesa, sinó per vies alternatives.</b></p> <p>- Sí. I després, el reconeixement pot arribar a escala internacional malgrat l'oposició de França. Crec que l'evolució planetària hi pot ajudar, perquè el sistema de la divisió de territoris sobre els quals els estats tenen el poder és un sistema que s'acaba. Estem davant d'un final de cicle. Actualment es veu arreu els pobles reivindicant els seus drets. Considero que l'organització de la vida humana s'ha de fer a partir de les identitats de les gents que afirmen el seu desig i voluntat de viure i organitzar-se entre elles, i després amb relacions amb d'altres, sobre l'únic principi que ha de presidir les relacions humanes, que és el respecte mutu, l'única expressió real de la igualtat.</p> <p><b><i>David Forniès</i></b></p> <p><H2>Bretanya/<i>Breizh</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 4.328.535 h. (2009)<br /> <b>Superfície:</b> 34,034 km²<br /> <b>Institucions:</b> Consell Regional de la Bretanya i Consell General del departament del Loira Atlàntic<br /> <b>Ciutats importants:</b> Rennes, Nantes, Brest<br /> <b>Administració estatal:</b> França<br /> <b>Llengües territorials:</b> bretó, gal·ló (llengua d'oïl)<br /> <b>Llengua oficial:</b> francès<br /> <b>Cultura religiosa:</b> 1-cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional</b>: Gouel Erwan (Saint Yves), el 19 de maig </p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1955http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1955Mon, 15 Sep 2014 13:00:00 +0200Ara és l'Hora comença a buscar 100.000 voluntaris per a la campanya del "sí" després de la V massiva <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2851" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2851-1410513859.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2847" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2847-1410513695.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2849" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2849-1410513789.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>A mig matí d'aquest divendres l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural havien aconseguit més de 6.000 voluntaris dels 100.000 que diu que necessita per a la campanya del "sí" per a la consulta del 9 de novembre. Les organitzacions que presideixen Carme Forcadell i Muriel Casals, coordinades <a target="_blank" href="https://araeslhora.cat/ca/">en la campanya Ara és l'Hora</a>, demanen als voluntaris que dediquin una tarda d'aquí a la celebració de la votació a convèncer els ciutadans sobre els beneficis de la independència.</p> <p>La campanya, que les dues entitats van anunciar ahir al vespre per correu electrònic, arriba just després de la massiva V organitzada a Barcelona i que va comptar amb més d'un milió de participants (1,8 milions segons la Guàrdia Urbana i 1,3 <a target="_blank" href="http://directa.cat/noticia/catalunya-assenyala-cami-votar-seva-llibertat-proper-9n">segons el càlcul de <i>La Directa</i></a>). És la tercera concentració independentista milionària en els darrers tres anys, després de <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1210">la manifestació de 2012</a> i de <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1551">la Via Catalana de 2013</a>.</p> <p>Acabada la concentració, Forcadell <a target="_blank" href="http://www.ara.cat/lavdeladiada/Carme_Forcadell-V-Diada-Onze_de_Setembre_0_1210079221.html">va reiterar</a> que votar el 9-N "depèn exclusivament de nosaltres" i va insistir al president de la Generalitat, Artur Mas, que cal "que posi les urnes" perquè, va dir, "no hem arribat aquí per a fer marxa enrere". Aquest matí, Mas <a target="_blank" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mas-avisa-que-9-n-sha-fer-amb-garanties-democratiques-3513997">ha insistit</a> que es votarà i que el govern ho té tot a punt per a fer la consulta, i alhora ha avisat que s'ha de fer "amb totes les garanties democràtiques".</p> <p><b>Campanya porta a porta</b></p> <p>Òmnium i l'ANC continuen treballant amb el supòsit que el 9-N es votarà. La campanya dels 100.000 voluntaris d'Ara és l'Hora es desenvoluparà mitjançant un porta a porta, en què cada voluntari anirà a deu llars a explicar als residents la necessitat que Catalunya s'independitzi. Els voluntaris també demanaran als ciutadans que omplin un qüestionari per a explicar com voldrien que fos el nou estat independent.</p> <p><i>(Fotografies: superior, la V vista des de dalt / <a target="_blank" href="https://twitter.com/assemblea">imatge de l'ANC</a>; al mig i inferior, dues imatges des del carrer.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1954http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1954Fri, 12 Sep 2014 11:00:00 +0200Els atikamekws aproven una declaració de sobirania i demanen negociar "de nació a nació" amb el Quebec <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2845" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2845-1410342350.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Sobirania o més aviat cogestió? Els líders del poble atikamekw han alçat el to de les seves reivindicacions davant dels governs quebequès i canadenc en relació amb els drets sobre les seves terres ancestrals. Encapçalats pel gran cap de la nació atikamekw, Constant Awashish, els líders d'aquest poble autòcton <a target="_blank" href="http://www.ledevoir.com/politique/quebec/417966/les-attikameks-s-attaquent-a-l-indifference-de-quebec">han aprovat</a> una declaració de sobirania sobre el territori de Nitaskinan i han urgit el govern quebequès a reprendre les negociacions amb ells.</p> <p>Nitaskinan <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Atikamekw">s'estén</a> per 80.000 quilòmetres quadrats al nord de la capital quebequesa, Mont-real. Els atikamekws estan organitzats en tres comunitats (Manawan, Opticiwan i Wemotaci) i sumen al voltant de 7.000 persones. La majoria continua parlant la llengua algonquina pròpia del grup.</p> <p>El gran cap Awashish <a target="_blank" href="http://quebec.huffingtonpost.ca/2014/09/08/independance-atikamekw-haute-mauricie_n_5786218.html">diu que</a>, d'ençà d'una sentència recent del Tribunal Suprem del Canadà en matèria de drets ancestrals autòctons, "s'ha acabat el temps de la negació dels drets no cedits pels atikamekws".</p> <p>No obstant això, els atikamekws no han presentat pas un programa de secessió. Al contrari, <a target="_blank" href="http://www.newswire.ca/fr/story/1408010/la-nation-atikamekw-declare-sa-souverainete-sur-son-territoire-et-exige-son-consentement-pour-tout-projet-de-developpement">diuen que volen negociar</a> "de nació a nació" amb el govern del Quebec sota una premissa clara: qualsevol programa de desenvolupament que es faci a Nitaskinan ha d'estar enfocat al benefici del poble atikamekw i a la protecció de la seva cultura.</p> <p><b>El primer ministre del Quebec hi veu voluntat de "cogestió"</b></p> <p>El primer ministre quebequès, Philippe Couillard, <a target="_blank" href="http://ici.radio-canada.ca/nouvelles/Politique/2014/09/09/004-atikamekw-rencontre-premier-ministre-quebec.shtml">considera</a> que la declaració de sobirania apunta més aviat cap a una voluntat de "cogestió, de col·laboració [i] de consultes, cosa que igualment volem fer". Couillard també recorda que el 2013 el Quebec i els atikamekws havien arribat a un acord sobre la gestió del territori. Admet que una de les comunitats el va rebutjar, però diu que això no ha d'impedir que totes dues delegacions tornin a la taula de negociacions i arribin a un acord final.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1953http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1953Wed, 10 Sep 2014 11:00:00 +0200Nova oportunitat per a l'Iraq? Kirkuk i més autonomia per al Kurdistan a canvi d'ajornar la independència <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2843" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2843-1410274995.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Govern Regional del Kurdistan (Iraq) <a target="_blank" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1923">va anunciar el juliol</a> que convocaria un referèndum d'independència. Però la formació d'un nou govern iraquià -que acaba de rebre la benedicció del Parlament- podria donar una darrera oportunitat a la unitat del país? És el que interpreten diversos mitjans a partir de l'acord a què, finalment, han arribat representants de les tres comunitats principals de l'Iraq (àrabs xiïtes, àrabs sunnites i kurds) per a nomenar Haider al-Abadi com a nou primer ministre. La sortida del primer ministre anterior, Nuri al-Maliki, era la condició del Govern Regional del Kurdistan per a poder parlar amb Bagdad. El president kurd, Massud Barzani, <a target="_blank" href="http://www.krp.org/english/articledisplay.aspx?id=RD7zsPksz+U=">ha felicitat Al-Abadi</a> i li ha demanat que "no repeteixi els errors" d'Al-Maliki. Alguns factors ajuden a entendre i contextualitzar el gir del govern kurd.</p> <p><b>Pressió nord-americana.</b> La conformació d'un nou govern iraquià, i el suport kurd a aquest, l'havien demanada els Estats Units després que l'encapçalat per Al-Maliki fos incapaç de mantenir bona part del país sota el seu control quan els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI) van ocupar Mosul i altres ciutats del nord el mes de juny. Al-Maliki i Al-Abadi pertanyen tots dos al Partit Islàmic Dawa, de majoria àrab xiïta. <a target="_blank" href="http://www.todayszaman.com/op-ed_post-maliki-iraq-can-haider-al-abadi-deliver_356511.html">Aquesta anàlisi explica</a> que Washington prefereix Al-Abadi perquè el considera més obert als interessos nord-americans. L'Iran -que fins ara havia donat suport a Al-Maliki- <a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/world-middle-east-28777142">també ha acceptat</a>, de forma tàcita, la nominació d'Al-Abadi. El Govern Regional del Kurdistan s'ha vist empès a acceptar-ho.</p> <p><b>Els kurds, més dèbils que no es pensaven.</b> Davant l'avanç de l'EI el juny, semblava que l'Estat iraquià <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1913">s'encaminava cap al col·lapse</a>. El govern kurd de l'Iraq va enviar els seus soldats -els peixmergues- a ocupar tot un seguit de territoris habitats pels kurds, zones fins llavors fora del control del Kurdistan autònom, amb la ciutat de Kirkuk al capdavant. Poc després, i sentint-se fort, el govern kurd va anunciar un referèndum d'independència. Però a l'agost els peixmergues van perdre Sinjar davant de l'EI i el Govern Regional del Kurdistan -a qui Washington insisteix que no el vol independent de l'Iraq- va veure amenaçada la seva mateixa capital, Erbil. L'aviació nord-americana -i els guerrillers del PKK- van aturar l'avanç gihadista, però els fets van suposar un bany de realisme per al govern kurd, cosa que ha pogut moure Barzani a considerar l'opció de tornar a cercar un acord amb Bagdad.</p> <p><b>Renegociar l'estatus kurd dins de l'Iraq. </b>El <i>Washington Post</i>, citant fonts governamentals nord-americanes, diu que el Govern Regional del Kurdistan <a target="_blank" href="http://online.wsj.com/articles/in-iraq-kurds-are-key-part-of-u-s-strategy-against-islamic-state-1410229982">ha acceptat</a> "ajornar" el referèndum. Ho hauria fet sota pressió nord-americana, que s'hauria cobrat així el favor de bombardejar les posicions de l'EI. Això pot obrir-se una nova etapa de negociacions entre el Govern Regional del Kurdistan i Bagdad. El diari digital Rudaw, proper al govern kurd, fa dies que no esmenta la qüestió del referèndum, i per contra, <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/middleeast/iraq/09092014">destaca</a> que el suport del Kurdistan al nou govern iraquià està condicionat a resoldre diverses demandes. Entre aquests <a target="_blank" href="http://www.mcclatchydc.com/2014/09/05/238793_kurds-say-theyll-give-a-unified.html?rh=1">hi ha</a> que Bagdad permeti al Kurdistan -ni que sigui temporalment- exportar directament petroli cap a l'estranger, que equipi els peixmergues amb armes modernes, i que el Govern Regional del Kurdistan tingui el control total del seu espai aeri -mesures que reforçarien l'autonomia kurda dins de l'Iraq.</p> <p><b>Kirkuk: la localitat que ara interessa.</b> Rudaw <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/middleeast/iraq/070920141">també publica</a> que el Govern Regional del Kurdistan ha posat una altra condició: la resolució de l'estatus de Kirkuk -ric en petroli- i de les altres àrees kurdes ocupades pels peixmergues davant l'avanç de l'EI. Barzani vol que Al-Abadi es comprometi, per escrit, a resoldre el futur d'aquestes regions en el termini d'un any, cosa que podria fer-se via referèndum a Kirkuk -està previst a la Constitució de l'Iraq. El govern kurd ha avançat que no té intenció de retirar d'aquests territoris els peixmergues.</p> <p><i>* David Forniès és coordinador de Nationalia i responsable de l'àrea de Coneixement del CIEMEN</i></p> <p><i>(Fotografia: bandera del Kurdistan / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/wgauthier/5568539184/in/photolist-9u5dGh-9gSp4V-65zwf3-b6qA8V-3Jk5BG-9ug7ug-9vdZCp-bcp5VV-bcp5VH-bcp5VR-ktrSTJ-bCRZai-aqmxVQ-aH7m1t-otJH3x-75RMCV-9AssyP-9u4EsC-apVtff-bbXnJV-bbXnK8-bbXnJZ-6SVLSx-jYZVdx-fL3iJP-5JyVki-fLjUF5-bAHatk-4Qjpgt-4QoCJ5-4QoAY3-bs3vPu-bdpwAR-5pSnYD-bi9YAe-aWS2S4-bngVkX-bi9YAa-bdpwAx-bqdQhg-bngVkF-bi9YA4-b6qA7p-b2i7nD-b6qA7X-aSuUfe-aJgTVK-aSuUf2-bjxxJp-bs3vPm">imatge: William John Gauthier</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1952http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1952Tue, 09 Sep 2014 16:00:00 +0200Salmond detecta "pànic" entre els partits contraris a la independència d'Escòcia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2841" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2841-1410159593.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, <a target="_blank" href="http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scottish-independence/11080058/Alex-Salmond-No-campaign-is-spiralling-into-self-destruction.html">creu</a> que els partits contraris a la independència d'Escòcia -i per extensió, el govern britànic- tenen "pànic" davant de la tendència de creixement del vot independentista que les enquestes detecten des de fa setmanes. Salmond considera que els partits unionistes i la campanya del "no", Better Together, estan improvisant mesures i arguments perquè pensen que ara la victòria del "sí" és molt possible.</p> <p>Salmond es refereix a <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/politics/2014/sep/07/scotland-powers-george-osborne-support-parties">l'oferta pràcticament d'última hora</a> que el govern britànic feia ahir a Escòcia d'increment d'autonomia en el cas que els escocesos votin "no" al referèndum del dia 18. L'oferta, que es concretarà en els propers dies, inclou més competències relatives a l'estat del benestar, més capacitat sobre la recaptació d'impostos i més responsabilitats sobre la despesa pública.</p> <p>El primer ministre d'Escòcia considera que aquesta oferta no té "credibilitat" perquè, de fet, el govern britànic es va negar a incloure-la com a tercera opció al referèndum. Salmond havia proposat un referèndum en què els escocesos puguessin triar entre el sí, el no i una via intermèdia consistent a augmentar notablement les competències d'Escòcia. Londres no ho va voler.</p> <p><b>L'enquesta que posa el "sí" al capdavant</b></p> <p>L'anunci de l'oferta britànica el va fer el ministre d'Economia del Regne Unit, George Osborne, el mateix dia que el <i>Sunday Times</i> publicava la primera enquesta des de l'acord sobre la data i la pregunta del referèndum en què el "sí" aconsegueix un avantatge sobre el "no". L'enquesta <a target="_blank" href="http://yougov.co.uk/news/2014/09/06/latest-scottish-referendum-poll-yes-lead/">reflecteix</a> que l'opció independentista assoliria el 51% dels vots a la votació que s'ha de fer d'aquí a deu dies, mentre que l'opció de mantenir Escòcia dins del Regne Unit es quedaria en el 49%.</p> <p><a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1799">En aquest article del mes de març</a> us explicàvem que la campanya del "sí" tenia dues grans vies per a aconseguir retallar les distàncies que, en aquells moments, li portava el "no". Els dos grups en què s'havien de centrar els independentistes eren les dones, llavors força reticents a la independència, i els votants de classe obrera.</p> <p>El president de l'institut demoscòpic que ha elaborat l'enquesta del <i>Sunday Times</i>, Peter Kellner, <a target="_blank" href="http://yougov.co.uk/news/2014/09/07/scotland-yes-blitzkrieg-wipes-out-no-lead/">escrivia ahir</a> que les dades del sondeig demostraven que, efectivament, els independentistes havien sabut jugar bé les seves cartes en aquest terreny. El vot al "sí" entre les dones, deia Kellner, ja està al 47%. I entre els votants de classe obrera, ja és majoritari: 56%. Kellner afegia que Salmond havia estat hàbil durant la campanya a neutralitzar la por a la independència i a convèncer els escocesos que quedar-se dins del Regne Unit els deixaria a la mercè de polítiques decidides des de Londres que Escòcia no vol. Igualment, l'analista destacava que Yes Scotland havia estat molt més efectiva a l'hora de fer arribar els seus missatges que no pas Better Together.</p> <p><H2>Escòcia/<i>Alba</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 5.313.600 habitants (cens de 2011)<br /> <b>Superfície:</b> 78.772 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern d'Escòcia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Edimburg, Glasgow<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengües territorials:</b> gaèlic escocès i escocès<br /> <b>Llengua oficial:</b> anglès i gaèlic escocès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 30 de novembre<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1951http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1951Mon, 08 Sep 2014 08:30:00 +0200