Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesAcord quadripartit per a desarmar les milícies a Ucraïna i iniciar un "diàleg nacional ampli" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2697" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2697-1397756672.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Ucraïna, la Unió Europea, els Estats Units i Rússia han arribat a un acord aquest dijous a Ginebra que inclou el desarmament de les milícies que operen a Ucraïna, l'enviament d'una missió de l'OSCE "allà on [les mesures de reducció de tensions] siguin més necessàries" i l'inici d'un "diàleg nacional ampli" per a la redacció d'una nova Constitució. L'acord ha estat anunciat <a target="_blank" href="http://edition.cnn.com/2014/04/17/world/europe/ukraine-joint-statement/">mitjançant un comunicat</a> en què també es preveu el retorn de tots els edificis ocupats a les administracions que en són propietàries i una amnistia per als manifestants que abandonin els immobles i que lliurin les armes, i que no estiguin implicats en crims greus.</p> <p>L'acord hauria d'obrir el camí per al desmantellament de l'autoproclamada República Popular del Donetsk, que el proper 11 de maig <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1844">volia organitzar</a> un referèndum sobre l'annexió d'aquesta regió ucraïnesa a Rússia. Durant els darrers deu dies, les milícies prorusses han anat estenent el seu control a parts de diverses ciutats de la regió de Donetsk. L'acord, però, també hauria d'implicar la dissolució de les milícies que donen suport al govern de Kíev. El pacte quadripartit no inclou cap esment a Crimea, territori ucraïnès que el mes passat <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1828">va ser annexionat per Rússia</a>.</p> <p>Sobre el futur constitucional d'Ucraïna, el pacte diu que el procés serà "inclusiu", donat que haurà d'abastar "totes les regions" del país i haurà de prendre en consideració les contribucions que s'hi facin.</p> <p><a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/world/728551">Citat per l'agència Itar-Tass</a>, el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha dit que les decisions que es prenguin en el futur hauran de ser "acceptables per a tots els ucraïnesos, donat que aquesta és una garantia d'estabilitat de l'Estat ucraïnès, amb el respecte degut per a les peculiaritats lingüístiques de les diverses regions del país".</p> <p>El mes passat, Rússia <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1819">suggeria</a> que Ucraïna s'havia de convertir en un estat federal, neutral des del punt de vista polític i militar, i amb el rus com a segona llengua oficial.</p> <p><i>(Imatge: banderes ucraïneses / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/kronny/7435031294/in/photolist-ck1tLJ-cjLX3L-ayx4mV-auFLnp-9oYkpL-9oYkCW-9oYFyh-9oVfFP-9oYiVd-9oVdwM-9iA5pM-8fJDAa-8fJC3R-8fJD7V-8fJEJi-8fJCSg-8fJChr-8fMRps-8fJBxa-8fJDQ6-8fMU7h-8fMRaE-8fMRRL-8fJCxZ-8fMNk5-8fMMQs-8fMQ19-8fMNZN-8fJziR-8fMPgA-8fMN91-8fJA7c-8fMNvY-8fJANp-8fJxfX-8fMNJL-8fMQA9-8fMPMh-88Udeu-7fEBLa-7fJuKL-73inCr-6SceMC-6zmgw5-6vaaDY-6gmeCK-7fERb2-7fEPTn-7fENL2-7fJvVm">fotografia de Vladimir Yaitskiy</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1860http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1860Thu, 17 Apr 2014 19:30:00 +0200El Kurdistan del Sud excava una rasa a la seva frontera amb el Kurdistan Occidental<p>Les diferències entre els governs del Kurdistan del Sud (Iraq) i el del Kurdistan Occidental (Síria) s'aprofundeixen, i en aquest cas, literalment: el Kurdistan del Sud <a target="_blank" href="http://www.hurriyetdailynews.com/kurds-at-odds-over-syrian-border-moat.aspx?pageID=238&amp;nID=65155&amp;NewsCatID=341">està excavant una rasa</a> d'entre 17 i 26 quilòmetres de llarg, tres metres d'ample i dos metres de fons a la seva frontera amb el Kurdistan Occidental. Segons el portaveu del ministeri de Seguretat del Kurdistan del Sud, Halkurd Mullah Ali, la rasa <a target="_blank" href="http://www.middle-east-online.com/english/?id=65414">està sent excavada</a> "per a evitar la infiltració de grups terroristes i per a aturar els contrabandistes". E<a target="_blank" href="http://www.kurdishglobe.net/article/B4F8A699C31DC86FE5ACFE7A462B2E72/-President-Barzani-s-Interview-with-Al-Hayat-Newspaper.html">n una entrevista recent</a>, el president del Kurdistan del Sud, Massud Barzani, deia que les "fronteres de Síria s'havien col·lapsat" i recordava que una part del país estava en mans "de diferents grups", entre els quals "grups terroristes".</p> <p>Fonts dels agents fronterers del Kurdistan del Sud <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/kurdistan/140420141">citades per Rûdaw</a> apunten que, de fet, diverses persones detingudes a la frontera que intentaven passar armes eren membres de l'Estat Islàmic d'Iraq i Síria, una organització islamista armada que opera al nord de Síria.</p> <p>Però al Kurdistan Occidental no creuen que el motiu sigui aquest. El president del Parlament autònom del cantó de Cizîre (zona oriental del Kurdistan Occidental), Hekem Kello, considera que Barzani està construint la rasa perquè no pot controlar el Kurdistan Occidental. D'acord amb aquesta visió, el que estaria fent Barzani seria el mateix que ja fa Turquia: blocar les fronteres del Kurdistan Occidental per a aïllar-lo i ofegar el procés de construcció d'unes institucions autònomes que hi encapçala el Partit de la Unió Democràtica (PYD, proper al PKK).</p> <p>La Unió de les Comunitats del Kurdistan (KCK, organització paraigua del PKK i d'altres organitzacions afins) <a target="_blank" href="http://www.kurdishquestion.com/west-kurdistan/news/kck-releases-statement-on-rojava.html">ha criticat</a> l'excavació de la rasa, que ha qualificat de "sorprenent" en un moment en què "tothom cerca l'eliminació dels filats i els murs que divideixen el Kurdistan". Segons el KCK, el govern del Kurdistan del Sud hauria d'estar donant suport "a la revolució de Rojava" (el nom en kurd del Kurdistan Occidental) en lloc d'excavar forats.</p> <p>Firat News <a target="_blank" href="http://en.firatajans.com/news/news/thousands-gather-at-border-to-protest-hewler-government.htm">recull</a> que diversos milers de kurds del Kurdistan Occidental s'han manifestat a la frontera contra la construcció de la rasa. Segons l'agència, un kurd que intentava travessar la frontera va ser abatut dilluns per soldats del Kurdistan del Sud.</p> <p><b>Una autonomia "lliure i democràtica"</b></p> <p>Els tres cantons que composen el Kurdistan Occidental (Cizîre, Kobanê i Efrîn) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1753">es van proclamar autònoms</a> el mes de gener, enmig de la guerra civil de Síria. Cadascun d'ells té el seu propi govern i parlament. El PYD diu que l'objectiu no és la independència, sinó una autonomia àmplia dins d'una futura Síria descentralitzada. Segons el KCK, l'autonomia del Kurdistan Occidental està permetent que els kurds fundin "una comunitat lliure i democràtica per a ells mateixos".</p> <p>Però els governs de Turquia i del Kurdistan del Sud (que mantenen bones relacions, especialment en el capítol econòmic) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1653">estan en contra</a> del procés d'autodeterminació del Kurdistan Occidental. Barzani diu que el PYD està fent aquest procés de forma "autocràtica" i sense tenir en compte les altres forces polítiques del Kurdistan Occidental, entre les quals hi ha les aliades del president sud-kurd, de tendència més conservadora que no pas el PYD i els seus aliats. Mentre, Turquia tem qualsevol mena d'efecte contagi entre la seva pròpia població kurda.</p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1859http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1859Thu, 17 Apr 2014 13:00:00 +0200L'Europa dels estats amb síndrome d'acordió (i II) <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2695" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2695-1397647313.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>Ball confusionari entre "estats" i "pobles"</b></p> <p>De nou, en els programes dels partits polítics que es presenten a les properes eleccions europees, trobem diferents lectures -repetides- sobre què és o es voldria que fos la Unió Europea. Molt genèricament, podríem dir que les opinions sobre aquesta organització dels estats europeus es divideixen en dos punts de vista: Un primer que mira favorablement cap a la construcció de la Unió Europea a fi que esdevingui, progressivament, l'expressió sintètica i harmoniosa d'allò que cada estat membre vol i pensa d'Europa. Un segon punt de vista posa l'atenció en aquells projectes que ajudin la Unió Europea a mantenir-se com a organisme vivificador en el qual conflueixin, amb actituds positives, els diferents pobles europeus sense que es confonguin, conservant, doncs, cada un d'ells la pròpia identitat, garantida pels estats-nació corresponents.</p> <p>Entremig d'aquestes dues visions trobem els moviments dits euroescèptics, que solen correspondre als qui temen que els estats constituïts membres de la Unió Europea vagin perdent sobirania, a mesura que es consoliden les institucions europees i es van convertint, en la pràctica, en manifestacions d'un mena de superestat comú. D'altra banda, despunten també els moviments i partits que es presenten a les eleccions europees amb la bandera de l'Europa de les nacions que, per a fer-la emergir, posen en qüestió, si cal, estats constituïts que s'atorguen el dret de negar o minoritzar pobles, si als ulls dels seus dirigents fan ombra a l'únic poble que ells reconeixen en tant que forjador de l'estat-nació exclusiu i exclusivista.</p> <p>Tanmateix, aquestes distincions no s'exhibeixen tan netes i diferenciades com podria semblar. Observem que en el llenguatge més estès a l'Europa occidental persisteix la confusió alarmant entre què és un poble, una nació i un estat, amb tendència a ficar aquests conceptes en un mateix sac. De fet, en els missatges procedents de la diverses candidatures per a les eleccions europees, ens adonem que, per exemple, els euroescèptics parlen d'enfortir l'Europa dels pobles, pensant que aquest enunciat manifesta el que volen, millor que no pas el d'Europa dels estats, quan són precisament els estats allò que, en el fons, més defensen, en tant que vertebradors dels pobles singulars, excloents d'altres pobles. Dintre d'aquesta línia, trobem les posicions típicament populistes, abocades a treballar per al restabliment de la plena sobirania dels estats, ni que sigui en detriment de la mateixa Unió Europea.</p> <p>La confusió entre poble, nació i estat la trobem igualment en els discursos d'aquells candidats que parlen de donar primacia a la ciutadania europea, més enllà dels estats. Usen el concepte "Europa dels pobles" per a designar un espai -l'europeu- en què tots els pobles puguin deslliurar-se d'allò que els impedeix progressar en la democràcia participativa i en el camí assenyalat per les esquerres anticapitalistes. En aquest corrent ha pres una significació particular la candidatura encapçalada pel grec Alexis Tsipras (cap del partit d'esquerres Syriza), el qual, fent bandera del concepte de "l'Europa dels pobles", voldria assolir la presidència de la Comissió Europea. La ideologia que Tsipras transmet quan parla de "l'Europa dels pobles" (no distingida de l'Europa dels estats, com bé ho demostra ell mateix i el partit que representa en no posar gens en qüestió l'Estat grec que només reconeix el poble grec al seu interior), és una ideologia que apunta cap a una Europa oposada a l'Europa dels mercats i facilitadora de tot allò que porti a l'aprofundiment de la democràcia participativa. <a target="_blank" href="http://www.repubblica.it/esteri/2014/04/03/news/tsipras_basta_con_l_austerity_il_binario_merkel_morto_renzi_deve_capirlo-82627890/">En una recent entrevista al diari italià <i>La Repubblica</i></a>, Tsipras afirmava que l'opció per ell encapçalada representa "les classes i els interessos socials, no els interessos nacionals. La meva candidatura uneix allò que el capitalisme divideix. Som una força política de govern, no un espai de protesta".</p> <p>En el fons, l'opció d'aquest corrent liderat per Tsipras és enfortir el protagonisme de l'Europa dels ciutadans i de la societat civil, és lluitar per a edificar un tipus d'unió que no impliqui la marginació de les classes populars, de les diferents identitats individuals, és intentar construir un mateix subjecte polític arreu de l'espai europeu que assumeixi la representació de tothom, també de les realitats humanes avui excloses de la seva representativitat. Es tracta, diu el dirigent grec, de construir una altra Europa i una Europa altra amb una sobirania compartida i cohesionada entre la gent i els respectius col·lectius populars.</p> <p><b>Nacions versus estats europeus</b></p> <p>Com recordava al començament, en els orígens de la fundació de les Comunitats Europees, l'Europa dels pobles era l'arrel i l'objectiu del que els seus inspiradors volien construir. Però el significat que donaven a aquesta expressió venia a ser gairebé sempre una manera de dir l'Europa dels seus ciutadans, dels qui habitaven en cada un dels estats reconeguts pels vencedors de la Segona Guerra Mundial. Dels estats gairebé sempre identificats amb la societat que administraven o amb el poble que n'era la base fixada, encara que fos artificial. La confusió entre estats i pobles era, així, servida. Allò que, però, volien evitar era que els estats es tornessin a erigir en factors de discòrdia i acabessin fent-se la guerra.</p> <p>Darrerament nous vents de llibertat i democràcia es van estenent també per la geografia europea occidental. Aquests nous vents se sobreposen a les campanyes d'abast europeu fetes en clau nacionalista-estatal. Les realitzen membres de nacions concretes que contesten el concepte d'estat-nació i reivindiquen la supremacia de les nacions en tant que expressen els diferents i distints pobles arrelats històricament a Europa. En l'intent de desmuntar, ni que sigui ideològicament, l'estat-nació donen la veu a nacions minoritzades o prohibides o detestades pels detentors de l'ordre establert. És veritat que un dels elements de la contestació és que aquestes nacions puguin arribar a erigir-se en estats, si els seus integrants ho volen i ho expressen amb el vot. Però per a ells l'estat en el qual pensen no és una còpia dels estats constituïts sinó un estat que sigui model del que hauria de ser un estat i prou: una estructura de poder jurídic i polític exclusiu destinat a ser un mitjà per a transmetre, amb la màxima fidelitat i transparència possible, els trets constitutius dels pobles i nacions, la llengua i la cultura diferenciades sobretot, i mai exclusivistes envers altres pobles i nacions que ostenten els mateixos trets.</p> <p>Tenen cabuda aquests estats del futur al si de la Unió Europea? Sens dubte, sempre i quan es replantegi la Unió Europea a la llum del que van idear els seus fundadors (no una Europa dels estats seguint l'esquema propi del segle XIX i començament del XX, sinó una Europa dels seus ciutadans i els respectius pobles i nacions). En aquest replantejament es té en compte la necessitat que el nou Parlament Europeu abordi l'ampliació interna de la Unió Europea per a deixar passar els processos d'emancipació d'Escòcia i Catalunya, de moment, i de Flandes, País Basc, Galícia, Sardenya i de totes aquelles nacions que tenen forces representatives internes que reivindiquen pels seus respectius pobles el dret a l'autodeterminació. El dret que col·lectivament millor expressa la llibertat i la democràcia.</p> <p><b><i>Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN</i></b></p> <p><i>(La primera part d'aquest article <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1857">la podeu trobar clicant aquí</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1858http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1858Thu, 17 Apr 2014 10:00:00 +0200L'Europa dels estats, amb síndrome d'acordió (I) <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2693" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2693-1397646217.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>De l'afirmació que les fronteres no es toquen...</b></p> <p>Després de la Segona Guerra Mundial, les potències vencedores van fixar les noves fronteres dels estats europeus. Amb l'afegit que aquestes fronteres s'havien de considerar immutables. S'havia d'acabar, d'una vegada per sempre, un dels mals que ja va originar la Primera Guerra Mundial i, ben poc després, la Segona: el ball, sovint dramàtic, de les fronteres estatals, amb l'abolició d'unes, l'ampliació d'unes altres, la creació i la desfeta d'unes terceres.</p> <p>En vistes a consolidar el mapa dels estats europeus, la part d'Europa víctima de les guerres internes va dividir-se en dos grans blocs. L'un que, mirant cap a Orient o, com es va dir, cap a l'Est, quedaria dins l'òrbita de la Unió Soviètica; i l'altre, anomenat occidental, es desenvoluparia comptant amb l'empara dels Estats Units d'Amèrica. D'aquesta divisió en restarien fora, fins a cert punt, alguns estats com Iugoslàvia -decantada, però, cap a l'est-, i Espanya, aviat aliada amb els estats occidentals. Malgrat aquestes dependències d'uns estats que servirien de paraigües protectors, les fronteres dels estats singulars i reconeguts quedarien intactes.</p> <p>Aquesta última afirmació era, tanmateix, tan ferma com plena d'incongruències. Perquè a l'Europa de l'Est es va traçar una mena de frontera supraestatal, tancada hermèticament amb el famós Teló d'Acer i defensada pel Pacte de Varsòvia, amb una força militar destinada a defensar els estats que es trobaven rere aquesta superfrontera amb les armes més letals, com la bomba atòmica. Una defensa que havia de compensar-se amb la rebaixa d'alguns atributs propis del estats, com les seves respectives sobiranies. En l'Europa occidental, el Teló d'Acer fou una de les excuses per a traçar una altra espècie de frontera supraestatal també militaritzada per l'OTAN, igualment amb la bomba atòmica com a arma amenaçadora, supeditada a la voluntat d'un poder no europeu, els Estats Units. També en aquesta part d'Europa les sobiranies dels estats constituïts no gaudien de plena independència. Així, tant a una banda com en l'altra d'aquestes superfronteres, les fronteres pròpies dels estats constituïts quedaven pràcticament esquifides, menys reals que formals.</p> <p>Contràriament al que imposaven les superfronteres, les fronteres dels estats que es trobaven a l'interior dels esmentats blocs eren permeables, si més no de fet. Eren prou flexibles perquè els respectius ciutadans es poguessin relacionar fins al punt de constituir una comunitat d'interessos supraestatals. En una banda, sota l'ègida del socialisme o comunisme, i en l'altra sota la del liberalisme o capitalisme.</p> <p>Sobre aquestes bases es van elaborar plans d'aproximació i cooperació entre les persones i els seus respectius pobles més enllà de les fronteres estatals. En l'Europa de l'Est hom va buscar una progressiva unificació que havia d'acabar amb la formació d'una comunitat homogènia (l'homo sovieticus) que abastés els diferents estats i nacions. Hi va ajudar la formació d'un mercat comú, el COMECON. Les fronteres estatals figurarien en els tractats internacionals, en alguns casos, i serien reconegudes internacionalment (Polònia, Hongria, Bulgària, Romania...), tot i ser vistes sota la perspectiva de correspondre a estats satèl·lits de la Unió Soviètica. En altres casos, les fronteres estatals es convertirien en el límits de diferents repúbliques constitutives de la Unió Soviètica (d'un estat plurinacional), en què els respectius pobles conservarien intacte el dret a l'autodeterminació (Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia...) per a poder-se separar eventualment de la mateixa Unió Soviètica i esdevenir estats independents.</p> <p>En l'Europa de l'Oest, l'aproximació dels ciutadans s'aniria concretant amb la formació de les Comunitats Econòmiques Europees, embrió de l'actual Unió Europea. De l'evolució d'aquesta opció en sortiria el projecte de construir una Europa dels estats sense fronteres, amb la total llibertat de circulació de béns i persones. Però, paradoxalment, no en el sentit d'anar cap a l'abolició de les fronteres estatals en vigor ni de crear la uniformització. Aquesta part d'Europa es comprometia a unir-se tot mantenint la diversitat, sense que això impedís la transferència a unes institucions de dimensió europea (occidental) part de les sobiranies populars estatalitzades. <br /> <br /><b>...a la realitat d'una Europa amb fronteres que ballen </b></p> <p>L'experiència i l'evolució de les persones i dels seus respectius pobles farien aparèixer una sèrie de fenòmens -molts d'ells imprevistos pels dissenyadors dels dos blocs amb què s'havia configurat el mapa estatal d'Europa. Durant anys, els responsables de mantenir els dos blocs s'anirien enfrontant els uns als altres, de tal manera que fomentarien una recíproca enemistat i alimentaria l'anomenada guerra freda. Una guerra latent que, tanmateix, s'aniria esfumant per la progressiva presa de consciència social, arreu d'Europa, sobre la necessitat de viure i aprofundir cada dia més els postulats que fonamenten la llibertat i la democràcia.</p> <p>Una de les conseqüències de l'avenç dels anhels democràtics de la població europea va ser el creixement del sentit crític, tant individual com social. La crítica ajudaria a posar en qüestió, per exemple, les fronteres de certs estats constituïts en la mesura que eren exponents d'uns acords presos per les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial, sense tenir en compte si trossejaven els pobles que recloïen o si els pobles afectats acceptaven l'statu quo.</p> <p>Serien, precisament, alguns d'aquests pobles aliens a les fronteres estatals arbitràries, separadores i opressores, que es revoltarien. Així va ser com mentre, per diverses circumstàncies, van començar a bufar, a finals dels anys vuitanta del segle passat, vents de llibertat i democràcia pels territoris del bloc definit com a comunista, certs pobles s'aixecarien, menystindrien el Teló d'Acer i farien aparèixer diferents estats, dels dels bàltics, a tocar amb la Unió Europea -de la qual acabarien formant part- fins a Geòrgia i Armènia, al llindar de l'Àsia occidental. Contemporàniament, els estats satèl·lits d'Europa reprenien una major sobirania (Polònia, Hongria, Bulgària, Romania) i la Unió Soviètica desapareixeria per a donar pas a la Federació Russa.</p> <p>El mateix vent de la llibertat i la democràcia arribaria als països eslaus del centre i sud d'Europa, alguns d'ells membres -en tant que repúbliques- constitutius de Iugoslàvia, i ara convertits en estats independents: Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia i Eslovènia. Enmig d'aquestes mutacions estatals, apareixerien altres fenòmens significatius com la transformació de Txecoslovàquia en dos estats (Txèquia i Eslovàquia) i la conversió o, millor dit, la reconversió en un sol estat de dos estats: l'Alemanya Federal i la República Democràtica Alemanya.</p> <p>En aquest vaivé de les fronteres estatals, ocorregut durant els últims vint-i-cinc anys, no a tots els vells i nous estats corresponen uns pobles en singular. Alguns d'ells s'han mogut per a contestar la divisió que els suposava l'Europa dels estats fixada per les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial. El moviment de fronteres no ha afectat tan sols l'Europa de l'Est. També a l'occidental alguns pobles, com veurem més endavant, s'aixequen per a reivindicar la constitució d'un propi estat. La majoria de vegades, en nom d'una major llibertat i democràcia.</p> <p>Últimament estem assistint a una involució, de signe també estatal, capitanejada pel govern rus: per motius presentats amb l'argument de ser recuperadors dels espais on els russos són majoria o compten molt, la Federació Russa posa en pràctica una política annexionista. Aquestes darreres setmanes ha pres Crimea i, abans, s'havia fet seves, de facto, Ossètia del Sud, Abkhàzia i Transnístria. I, pel que veiem, no tot s'acaba aquí.</p> <p>Al costat d'aquest retrocés, la mateixa Federació Russa va impedir, amb les armes, que algunes antigues repúbliques de la Unió Soviètica que demanaven de ser sobiranes, com Txetxènia, es convertissin en estat independent, al·legant que el poble txetxè no és rus. Txetxènia és un exemple clamorós d'un atac estatalista.</p> <p>D'altra banda, Sèrbia -l'estat que s'havia erigit gairebé com el pal de paller de la Iugoslàvia federal- ha fet tot perquè Kosovo, una antiga república autònoma però sense haver-se-li reconegut el dret a l'autodeterminació per l'antic règim, no aconseguís els seus objectius. En aquest cas, las posició de Sèrbia ha fracassat. Perquè avui Kosovo, per decisió dels seus representants elegits, és un estat, si bé encara no reconegut per tots els altres estats d'Europa i del món.</p> <p><i><b>Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN</b></i></p> <p><i>(La segona part d'aquest article <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1858">la podeu trobar aquí</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1857http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1857Wed, 16 Apr 2014 13:00:00 +0200El primer ministre del Nepal insisteix a rebutjar el federalisme ètnic <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2691" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2691-1397644015.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El primer ministre del Nepal, Sushil Koirala, <a target="_blank" href="http://www.myrepublica.com/portal/index.php?action=news_details&amp;news_id=72641">ha reiterat</a> la seva oposició frontal a prendre les ètnies com a base per a la federalització del país, que s'hauria d'incloure a la nova Constitució, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1744">actualment en discussió</a>. Com a argument, Koirala esmenta que les ideologies ètniques han provocat crisis arreu del món.</p> <p>Des de la caiguda de la monarquia el 2008, els diferents partits nepalesos miren de posar-se d'acord sobre la conversió del país en un estat federal. El partit de Koirala, el Congrés Nepalès, és partidari d'un federalisme de regions multiètniques. El Congrés té majoria relativa a l'<a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/2nd_Nepalese_Constituent_Assembly">Assemblea Constituent</a>, que ha de redactar la Constitució del Nepal, on s'ha d'especificar quina mena de federalisme regirà el país. La segona força, el Partit Comunista del Nepal (marxista-leninista) <a target="_blank" href="http://www.ekantipur.com/2014/03/22/top-story/uml-wants-diversity-based-federalism/387075.html">manté</a> una posició similar a la del Congrés Nepalès.</p> <p>Per contra, el Partit Comunista Unificat del Nepal (maoista) vol que cada grup ètnic principal tingui la seva pròpia regió federada. Els maoistes són la tercera força de l'Assemblea Constituent. El seu president, Pushpa Kamal Dahal (Prachanda), <a target="_blank" href="http://www.telegraphnepal.com/headline/2014-04-06/nepal:-chances-slim-for-provision-of-federalism-in-new-charter-says-dahal">considera</a> que, de fet, els altres partits no desitgen en realitat la federalització del Nepal. El líder maoista tem que això impedirà un acord sobre el Nepal federal i que aquest tema finalment no serà inclòs a la Constitució.</p> <p><i>(Imatge: Sushil Koirala / <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/File:Sushil_Koirala.jpg">fotografia de Krish Dulal</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1856http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1856Wed, 16 Apr 2014 12:00:00 +0200El Senegal deroga l'obligació de saber llegir i escriure francès per als seus alcaldes<p>Els alcaldes senegalesos ja no hauran de demostrar que saben llegir i escriure el francès, sinó simplement que saben llegir i escriure en alguna llengua, en una decisió orientada a rebaixar el pes de l'idioma de l'antiga potència colonial. <a target="_blank" href="http://www.aps.sn/articles.php?id_article=127265">Segons recull l'Agència de Premsa Senegalesa</a>, l'Assemblea Nacional ha modificat el codi general de les col·lectivitats locals, de forma que ara podrà assumir l'alcaldia de qualsevol municipi una persona que parli alguna de les llengües nacionals, o bé l'àrab, sense necessitat de saber francès.</p> <p>L'agència cita el diputat Samba Diouldé Thiam, segons el qual "després de 54 anys d'independència, ja era hora d'administrar-nos a través de les nostres pròpies llengües". Una diputada opositora, Aida Mbodji, ha matisat que la nova normativa no fa sinó legalitzar un fet que ja era realitat: "Homes i dones competents i sense cap coneixement del francès dirigeixen els destins de les col·lectivitats locals", ha dit.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.gouv.sn/Titre-premier-De-l-Etat-et-de-la.html">Segons la Constitució del Senegal</a>, l'única llengua oficial de la república és el francès. Tot i així, sis idiomes hi són citats com a "llengües nacionals": el diola, el malinke, el ful, el serer, el soninke i el wòlof. Aquest darrer és la llengua inicial del 40% dels senegalesos i sovint fa la funció de llengua comuna entre els diferents grups lingüístics del país.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1855http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1855Wed, 16 Apr 2014 10:00:00 +0200Itàlia prepara una reforma constitucional, les autonomies especials es posen en alerta <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2689" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2689-1397563032.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La República Italiana s'encamina cap a una reforma profunda del seu títol V (relatiu a regions, províncies i municipis), i els governs de les cinc autonomies especials estan en situació d'alerta davant del temor que els canvis impliquin una retallada (present o futura) en les seves atribucions. I ho fan veient que, a les regions d'estatut ordinari (totes les que no tenen estatut especial), la reforma que impulsa el govern de Matteo Renzi els pretén treure algunes competències.</p> <p>Els presidents de les cinc autonomies especials (Vall d'Aosta, Trentí-Tirol del Sud, Friül-Venècia Júlia, Sicília i Sardenya, vegeu mapa) coincideixen a recordar que les competències dels seus territoris (més grans que les de les regions d'estatut ordinari) estan garantides constitucionalment, que no es poden reformar sense el seu acord, i que això ha de continuar així. El president del Consell del Friül-Venècia Júlia, Franco Iacop, <a target="_blank" href="http://messaggeroveneto.gelocal.it/cronaca/2014/03/21/news/specialita-la-riforma-rispetti-i-nostri-statuti-1.8893783">defensa</a> que la modificació constitucional inclogui una "clàusula de salvaguarda" dels estatuts especials, una mena de blindatge legal que impedeixi buidatges competencials per la porta del darrere. Una posició que el Friül-Venècia Júlia <a target="_blank" href="http://altoadige.gelocal.it/cronaca/2014/04/09/news/riforme-le-autonomie-si-alleano-1.9017589">ha acordat conjuntament</a> amb el Trentí i el Tirol del Sud.</p> <p>Una posició similar defensa el Consell de la Vall d'Aosta, que a més <a target="_blank" href="http://www.aostaoggi.it/2014/aprile/15aprile/news33284.htm">recorda</a> la necessitat que els recursos econòmics assignats a cada territori tinguin en compte les diferents funcions i competències exercides pels seus governs. És a dir, que les autonomies especials -com ara- han de continuar disposant de més recursos que les regions amb estatut ordinari perquè han d'implementar més polítiques.</p> <p><b>Escapar-se de l'estatut ordinari</b></p> <p>Les regions d'estatut ordinari, d'acord amb <a target="_blank" href="http://www.senato.it/service/PDF/PDFServer/BGT/00760060.pdf">la proposta de reforma del títol V</a>, veuran reduïdes les seves atribucions. En concret, el govern de Renzi vol que una sèrie de competències <a target="_blank" href="http://www.senato.it/1025?sezione=136&amp;articolo_numero_articolo=117">actualment compartides</a> entre l'estat central i les regions passin a ser competència exclusiva de Roma. Ras i curt, una recentralització de l'estat. Així, l'estat recuperarà la capacitat exclusiva per a legislar en matèries com coordinació de les finances públiques i tributs, universitats, normes generals sobre salut i seguretat al treball, i comerç amb l'exterior. Aquestes competències, fins al dia d'avui, són concurrents, és a dir, compartides entre l'estat central i les regions.</p> <p>Veient que les coses van cap a la recentralització, diverses regions amb estatut ordinari intenten ser reconegudes com a autonomies especials. Un dels casos més clars és el del Vènet. El seu president, Luca Zaia, era ahir a Roma defensant que el Vènet esdevingui la sisena autonomia especial d'Itàlia, però <a target="_blank" href="http://corrieredelveneto.corriere.it/veneto/notizie/politica/2014/15-aprile-2014/statuto-speciale-silenzio-roma-pd-da-zaia-idee-irrealizzabili-22372328966.shtml">no va obtenir cap resultat</a>. D'aquí a dos mesos, el Consell del Vènet <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1850">votarà</a> sobre la convocatòria d'un referèndum consultiu sobre l'autonomia especial, i d'un altre sobre la independència.</p> <p>Al Vènet no són els únics que volen l'autonomia especial. Fa pocs dies el president llombard, Roberto Maroni, <a target="_blank" href="http://milano.corriere.it/notizie/politica/14_aprile_02/lombardia-statuto-speciale-maroni-referendum-entro-anno-f561e708-ba4b-11e3-9050-e3afdc8ffa42.shtml">deia</a> que també volia fer un referèndum consultiu sobre l'estatut especial. D'acord amb el projecte de Maroni, la Llombardia hauria de quedar-se el 100% dels impostos recaptats al territori: "Una cosa no gaire diferent [d'esdevenir] el 29è estat d'Europa", deia Maroni.</p> <p>Els estatuts especials es van preveure en el moment de la fundació de la República Italiana per tal de trobar un encaix diferenciat a territoris que, per motius lingüístics (Vall d'Aosta i Tirol del Sud, i més endavant, Friül-Venècia Júlia) o geogràfics (Sardenya i Sicília), mantenien diferències significatives amb la resta del territori estatal. Passades dècades d'ençà, el debat és si aquelles diferències continuen justificant que només aquells territoris puguin disposar d'autonomia especial, o bé si aquests estatus diferenciats també poden ser assumits per altres territoris.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1854http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1854Tue, 15 Apr 2014 13:00:00 +0200El CATN preveu que la continuïtat de Catalunya a la UE dependrà "d'interessos polítics i econòmics" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2688" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2688-1397482718.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) considera que les qüestions polítiques i econòmiques tindran més pes que les jurídiques en el moment en què la UE hagi de decidir si accepta una Catalunya independent com a nou membre o no. Ho ha dit el president d'aquest òrgan assessor del govern català, Carles Viver i Pi-Sunyer (fotografia), durant la presentació de <a target="_blank" href="http://www.ara.cat/politica/Informe-CATN-integracio-Catalunya-UE_ARAFIL20140414_0001.pdf">l'informe sobre les vies per a un ingrés de Catalunya a la UE</a>.</p> <p>Segons Pi-Sunyer, la "tesi que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE no té cap fonament jurídic sòlid", de la mateixa manera que no la té la tesi inversa, ha dit. La decisió final "es dirimirà d'acord amb els interessos polítics i econòmics, amb quins seran els arguments que tindran més pes per a la UE i per als seus estats membres".</p> <p>L'informe parla de quatre escenaris: la integració automàtica, la integració ràpida després d'un procés de transició, la integració clàssica (és a dir, com la que segueix qualsevol estat que no forma part de la UE) o l'exclusió permanent. El CATN reconeix que un possible veto per part d'un estat membre (possiblement el d'Espanya) seria el problema més gran per a la integració de Catalunya a la UE. Tot i tenir en compte això, segons el CATN, el tercer i quart escenaris no són imaginables: "No té sentit tenir 7,5 milions d'europeus i un estat totalment integrat [l'eventual Catalunya independent] fora de la UE perquè un altre estat hagi decidir de vetar-lo", ha dit Pi-Sunyer. L'informe apunta que "a mitjà termini els interessos de la Unió i de la resta dels estats membres" molt probablement s'acabarien "imposant" davant d'un veto "amb finalitat sancionadora o dissuasiva" per part de qualsevol estat.</p> <p>Així, el CATN considera que els escenaris primer i segon són els més plausibles. Pel que fa al primer, caldria que la UE decidís que un estat que s'independitza d'un estat membre esdevé automàticament un nou membre de la Unió. El procediment, segons el CATN, s'hauria de fer a través d'una petició de Catalunya adreçada al Consell Europeu (format pels caps d'estat o govern de tots els membres, pel president de la Comissió i pel del propi Consell), el qual hauria d'acceptar la petició catalana per consens.</p> <p>Si aquest consens no fos possible, el CATN diu que caldria passar a l'escenari segon, on es podria "endegar un procés d‘adhesió ad hoc, amb trets específics que permetin una adhesió ràpida i, sobretot, un règim transitori", durant el qual s'hi continuaria aplicant el dret europeu, la llibertat de circulació i la unitat de mercat.</p> <p>En qualsevol cas, Pi-Sunyer apunta que serien necessàries converses i negociacions entre Catalunya i la UE, en les quals "no seria raonable que no es tingués en compte que [el procés d'independència] s'ha produït democràticament, pacíficament, i intentant sempre l'acord amb l'Estat espanyol".</p> <p><b>Alternatives a la UE: l'acord bilateral i l'EFTA</b></p> <p>L'informe encara apunta les vies que podria seguir una Catalunya independent en la seva relació amb la UE si la seva pertinença hi esdevingués impossible. Una manera seria que la UE i Catalunya arribessin a acords comercials, de cooperació o d'associació, en el qual no existeix el dret de veto per part de cap estat (n'hi ha prou que 15 membres de la UE hi votin a favor, si representen el 65% de la població europea). És la via que s'està seguint amb Kosovo: els cinc estats que no en reconeixen la independència no tenen capacitat per a blocar l'acord entre la UE i l'exprovíncia sèrbia.</p> <p>L'altra via seria ingressar a l'EFTA, una zona de lliure comerç formada per Suïssa, Liechtenstein, Noruega i Islàndia, a través de la qual Catalunya podria accedir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i a l'Espai Schengen. En aquest marc, disposaria de llibertat de moviments de bens, persones, serveis i capitals en tot l'espai de la UE. També mantindria algunes polítiques comunes i acords de cooperació. És el grau d'integració més proper a la UE sense haver-ne de formar part.</p> <p><H2>Països Catalans/<i>Països Catalans</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 13.600.000 h. aproximadament<br /> <b>Superfície:</b> 65.000 km² aproximadament<br /> <b>Institucions:</b> Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Barcelona, València, Palma, Perpinyà<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja), República Francesa (Catalunya del Nord) i Principat d'Andorra<br /> <b>Llengües territorials:</b> català, occità (Vall d'Aran, Fenolleda), espanyol (comarques occidentals del País Valencià)<br /> <b>Llengües oficials:</b> català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra), espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja), francès (Catalunya del Nord) i occità (Catalunya)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1853http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1853Mon, 14 Apr 2014 15:30:00 +020043% de participació i 94% de "sís" a la primera consulta basca sobre la independència <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2686" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2686-1397463872.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La primera consulta sobre la independència organitzada al País Basc, celebrada ahir al municipi navarrès d'Etxarri-Aranatz, va cloure amb un 42,76% de participació i un suport a la sobirania del 94% dels votants, segons <a target="_blank" href="http://a13etxarri.wordpress.com/2014/04/13/herri-galdeketaren-emaitzak/">va anunciar ahir</a> la comissió organitzadora de la votació, la plataforma A13. Acabada la votació, A13 va dir que el referèndum popular implicava "haver rescatat el dret a decidir i haver-lo retirat del monopoli dels poderosos, que donen l'esquena a la veritable democràcia".</p> <p>El municipi d'Etxarri-Aranatz es troba a l'extrem occidental de Navarra, a la frontera amb Àlaba. Té prop de 2.500 habitants i es troba dins de la zona de predomini lingüístic basc. El seu consistori <a target="_blank" href="http://resultados.elpais.com/elecciones/2011/municipales/13/31/84.html">està format</a> per set regidors de Bildu, tres de Nafarroa Bai i un del PP.</p> <p>La consulta d'Etxarri-Aranatz és el primer de diversos actes que el sobiranisme basc organitza enguany com a punt de partida per a l'exercici del dret de decidir. Destaca la convocatòria del 8 de juny, per part de la plataforma Gure Esku Dago, per a formar <a target="_blank" href="http://gizakatea.gureeskudago.net/">una cadena humana</a> de 123 quilòmetres entre Durango i Pamplona per a reclamar que el poble basc pugui decidir el seu futur polític.</p> <p><b>Cinc anys després que Arenys de Munt</b></p> <p>Els membres de la plataforma A13 han destacat la participació "d'observadors locals i externs" a la votació (entre els quals l'europarlamentària letona Tatjana Zdanoka, la responsable de la comissió internacional de les consultes catalanes, Anna Arqué i, el coordinador de la consulta d'Arenys de Munt, Josep Manuel Ximenis) i han destacat l'exemple dels "pobles catalans" en el camí cap a la consulta. Curiosament, els resultats d'Etxarri-Aranatz han estat molt similars <a target="_blank" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Consulta_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya_a_Arenys_de_Munt#Resultats">als que es van donar a Arenys de Munt</a>, la primera localitat catalana que va fer una consulta popular sobre la independència, el 2009. Allà, la participació va assolir el 41% i el "sí" va guanyar amb el 96,2% dels vots.</p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1852http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1852Mon, 14 Apr 2014 10:00:00 +0200Com es presenten els partits de les nacions sense estat a les eleccions europees? <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2684" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2684-1397218566.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>Al Regne Unit</b>, tant Gal·les com Escòcia i Irlanda del Nord <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/European_Parliament_election,_2014_%28United_Kingdom%29">tenen circumscripció pròpia</a> (mentre que Cornualla i Gibraltar està inclosos dins de la circumscripció anglesa del sud-oest). Gal·les escollirà quatre eurodiputats, Escòcia sis i Irlanda del Nord, tres. L'enquesta paneuropea <a target="_blank" href="http://www.electio2014.eu/pollsandscenarios/polls">Pollwatch 2014</a> preveu dos diputats per al Partit Nacional Escocès i un per al Plaid Cymru, que es presenten per separat. Per tant, l'Aliança Lliure Europea (ALE, el partit europeu que agrupa independentistes i regionalistes d'arreu de la UE) sumaria tres escons. Fora de l'ALE, a Irlanda del Nord el nacionalisme irlandès pot aconseguir un escó, a mans del Sinn Féin (grup europeu de l'Esquerra Unida). L'unionisme n'aconseguirà dos.</p> <p><b>A la República Francesa</b>, és pràcticament impossible que l'eurodiputat nacionalista cors François Alfonsi repeteixi. Això, perquè el partit d'Alfonsi, el Partit de la Nació Corsa, aquest cop no ha arribat a cap acord amb Europa Ecologia per a presentar-se plegats. De forma que Alfonsi es presenta encapçalant la candidatura de Regions i Pobles Solidaris (una coalició de forces autonomistes) a la circumscripció sud-oriental. En aquesta circumscripció, Còrsega hi té un pes molt petit en relació amb la Provença i Roine-Alps, on el vot autonomista és minúscul. A Bretanya <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1745">es presenta</a> una llista de la Unió Democràtica Bretona, i a la circumscripció del sud-oest el Partit de la Nació Occitana <a target="_blank" href="http://www.jornalet.com/nova/3306/lo-partit-de-la-nacion-occitana-present-a-las-eleccions-europeas">mira de bastir</a> una candidatura amb catalans i bascos. Al País Basc del Nord, el Partit Nacionalista Basc <a target="_blank" href="http://www.deia.com/2014/04/10/politica/euskadi/tellechea-representara-al-pnv-en-iparralde-en-las-elecciones-europeas">ha anunciat</a> que presenta candidatura pròpia. Cap d'aquestes llistes té possibilitats d'aconseguir representació.</p> <p>A diferència dels dos casos anteriors, <b>al Regne d'Espanya</b> hi ha una sola circumscripció estatal. Els partits de les nacions sense estat es presenten en múltiples candidatures, entre les quals hi ha cinc que els sondejos preveuen que poden aconseguir representació. CiU, el PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia <a target="_blank" href="http://www.europapress.es/nacional/noticia-candidatura-pnv-ciu-cc-cxg-concurrira-marca-coalicion-europa-presentara-28-abril-20140321165617.html">es presenten plegats</a> sota el nom de Coalició per Europa, amb perspectives d'aconseguir entre dos i tres eurodiputats. A dos escons aspira Esquerra Republicana de Catalunya, que aquest cop -i a diferència d'ocasions anteriors- es presenta tota sola. Euskal Herria Bildu, el BNG, Puyalón (Aragó), Andecha Astur, Unidad del Pueblo (Canàries) i Alternativa Nacionalista Canaria conformen la coalició <a target="_blank" href="http://ehbildu.net/dokumentuak/herriekerabakiES.pdf">Els Pobles Decideixen</a>, a la qual la CUP va ser convidada, però va declinar participar-hi. La coalició pot aconseguir un escó. Un o dos escons atorguen les enquestes a <a target="_blank" href="http://www.primaveraeuropea.eu/">Primavera Europea</a>, la llista que encapçala Compromís, i a la qual s'ha sumat la Chunta Aragonesista, el Partit Castellà, Caballas (Ceuta) i els Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX), a més del partit ecologista d'àmbit espanyol Equo. Per últim, ICV a Catalunya i Anova a Galícia <a target="_blank" href="http://www.cuartopoder.es/laespumadeldia/2014/03/02/iu-e-icv-ceden-ccoo-el-dos-de-la-lista-europea-y-encajan-la-pluralidad-costa-de-llamazares/">participen</a> a la coalició que encapçala Izquierda Unida. Si la candidatura assoleix cinc escons (cosa que les enquestes veuen possible), tant ICV com Anova tindran escons propis.</p> <p><b>El Regne de Bèlgica</b> és l'únic on un partit independentista, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), pot ser el més votat a escala estatal. Pollwatch 2014 li preveu el 17% dels vots arreu de Bèlgica i quatre escons, tres més que ara fa cinc anys. L'N-VA esdevindria així, també, el partit principal de l'ALE al Parlament Europeu. Els escons de les europees a Bèlgica <a target="_blank" href="http://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89lections_europ%C3%A9ennes_de_2014_en_Belgique">estan repartits en tres circumscripcions</a> (la flamenca, la francòfona i la germanòfona). D'aquesta manera, tots els 12 escons que es trien a Flandes seran per a partits flamencs, i igualment, l'escó assignat als germanòfons d'Eupen i Sankt-Vith també anirà a un partit d'aquest grup lingüístic. Segons les enquestes, se l'endurà el Partit Socialcristià (federalista, grup europeu del Partit Popular, PPE).</p> <p><b>A la República Italiana</b> també hi ha diverses circumscripcions territorials, cap de les quals coincideix amb el territori de cap nació sense estat. El joc de coalicions a escala estatal fa molt difícil que els partits polítics petits d'àmbit subestatal aconsegueixin escons al Parlament Europeu, excepció feta del Partit Popular del Tirol del Sud (SVP), que gràcies a un pacte avantatjós amb el Partit Democràtic <a target="_blank" href="http://www.corriere.it/politica/14_aprile_05/pd-33percento-entrano-anche-ncd-lega-ma-primo-partito-l-astensione-d3eae1aa-bc7c-11e3-9071-cbdd0e551eac.shtml">té bastant a prop</a> aconseguir un eurodiputat (el mateix que el 2009). També se li preveu representació a la Lliga Nord (quatre escons), però baixant força dels resultats de fa cinc anys (nou escons). A la Vall d'Aosta, per contra, no es preveu representació per als partits valldostans, fins i tot si hi guanyen. I és que Aosta està inclosa dins d'una circumscripció molt més gran (amb el Piemont, la Llombardia i la Ligúria) que minimitza absolutament el vot valldostà.</p> <p><b>A Romania</b>, els hongaresos de Transsilvània esperen repetir representació al Parlament Europeu, sobretot després que dos partits magiars (l'UDMR i el PCM) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1837">hagin acordat fer una sola llista</a>. El 2009, l'UDMR va tenir tres eurodiputats, i ara el partit aspira a repetir representació. Necessita superar el 5% dels vots a escala estatal per a entrar al repartiment d'escons. Els seus representants aniran al grup del PPE.</p> <p>El partit de la minoria turca de <b>la República de Bulgària</b>, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), va a la baixa en els sondejos publicats fins ara en aquell país balcànic. El 2009, el DPS va aconseguir tres eurodiputats, que es van sumar al grup liberal europeu. Ara, les enquestes els pronostiquen un sol escó.</p> <p>Els partits hongaresos de <b>la República Eslovaca</b> també cerquen representació a Brussel·les, i de fet podrien incrementar-la. El 2009, el Partit de la Comunitat Hongaresa (SMK-MKP) <a target="_blank" href="http://www.europarl.europa.eu/meps/en/96652/ALAJOS_MESZAROS_cv.html">va aconseguir</a> un dels tretze eurodiputats d'Eslovàquia. Aquest any, el partit mirarà de repetir resultat, tot i que el vot hongarès també li disputen altres formacions, com el Most-Híd i l'Aliança Democratacristiana Hongaresa. Pollwatch diu que tant l'SMK-MKP com Most-Híd podrien aconseguir un escó cadascú, i en els dos casos formaran part del grup del PPE.</p> <p>Es preveuen canvis a <b>la República de Letònia</b>, on l'ALE tenia fins ara una diputada en la figura de Tatjana Zdanoka, del partit de la minoria russòfona Pels Drets Humans en una Letònia Unida. Aquest partit, però, ha perdut gairebé tot el suport que tenia fins al 2010, i ara els russòfons de Letònia acostumen a votar el Centre de l'Harmonia, que encapçala l'alcalde de Riga, Nils Usakovs. A més, Zdanoka està enmig d'un escàndol a Letònia, on <a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/blogs-eu-26972863">l'acusen de ser una agent a les ordres de Moscou</a>. El Centre de l'Harmonia es presenta a les europees amb dues llistes diferents, i pot assolir tres escons.</p> <p>Cal recordar que <b>al Regne de Dinamarca</b>, ni les Fèroe ni Grenlàndia no formen part de la Unió Europea, i per tant no tenen representació al Parlament Europeu.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1851http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1851Fri, 11 Apr 2014 14:00:00 +0200