Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesCompromís disputa al PSPV l'hegemonia de l'esquerra al País Valencià <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3201" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3201-1432564107.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El valencianisme sense dependències orgàniques a Madrid va obtenir ahir <a target="_blank" href="http://www.resultats2015.gva.es/17AU/DAU17999CM_L2.htm">un èxit electoral sense precedents</a> en sumar 19 escons a les Corts Valencianes, 13 més dels que tenia fins ara, en una demostració de força que cap enquesta no havia previst. La coalició Compromís (Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo) emergeix com un nou actor central en la política valenciana i li disputa de tu a tu l'hegemonia de l'esquerra al PSPV-PSOE, que ahir va patir una nova reculada.</p> <p>Compromís es presentava a les eleccions <a target="_blank" href="http://ambvalentia.compromis.net/files/2015/05/ProgramaCorts2015.pdf">amb un programa</a> on, a banda de les promeses d'aprofundiment democràtic, mans netes, transparència, justícia social, igualtat de gènere i ecologia, destaquen mesures com l'assoliment d'un concert econòmic en què el País Valencià recapti i gestioni tots els seus impostos, la implantació d'un únic model d'immersió lingüística al país, la reobertura de Radiotelevisió Valenciana i la creació d'un banc públic valencià.</p> <p>Fins ahir, els millors èxits de les coalicions que històricament havien forjat els partits del valencianisme autocentrat es comptaven amb percentatges d'un sol dígit: el 8% dels vots el 1987 i el 2007, en tots dos casos dins d'una coalició encapçalada per Esquerra Unida (EU). Eren temps on l'esquerra valenciana tenia un lideratge indiscutit, el del PSPV, que entre 1983 i 2007 no havia baixat mai del 34% dels vots. El Bloc, per la seva banda, mai no havia aconseguit entrar a les Corts liderant una candidatura: va estar a punt de fer-ho el 1999 i el 2003 en una coalició amb els ecologistes, però es va quedar amb el 4,6% i el 4,8% dels vots, respectivament.</p> <p>El 2011 van començar a bufar vents de canvi. Els socialistes van rebre el primer avís de l'erosió de la seva hegemonia a l'esquerra: 29% dels sufragis, mentre Compromís -ja sense EU- entrava a les Corts amb el 7%. Aquesta diferència de 22 punts percentuals es va convertir ahir en un no res: el PSPV va poder mantenir tot just el 20,3% dels vots i 23 escons, mentre que Compromís se situava al 18,2% i 19 seients. L'emergència de Podem (11,2% i 13 escons) deixa per primer cop els socialistes en minoria en el camp de l'esquerra valenciana.</p> <p>A aquest canvi històric cal sumar el resultat de les municipals a la ciutat de València, on Compromís, per primera vegada, va esdevenir la força més votada de l'esquerra: 23,3% dels vots i 9 regidors, només un menys que el PP. Un pacte de Compromís amb el PSPV (14,1%, 5 regidors) i València en Comú (9,8%, 3 regidors) li hauria de donar l'alcaldia de la capital valenciana a Joan Ribó, el candidat de la coalició valencianista.</p> <p><b>Fracàs de la dreta nacionalista espanyola</b></p> <p>L'entrada a les Corts -amb menys força del que preveien les enquestes- de la nova marca del nacionalisme espanyol (Ciutadans, 13 escons) no va servir per a amortir el desastre electoral del Partit Popular, que passa de 55 escons el 2011 a 31 ara. Els populars es deixen 22 punts percentuals i cauen fins al 26,2% dels vots. Continuen com a primera força, però no tenen possibilitats de mantenir-se al govern si les tres forces d'esquerres pacten entre elles.</p> <p><i>(Imatge: la cap de llista de Compromís, Mònica Oltra, celebra el resultat / fotografia: Compromís.)</i></p> <p><H2>Països Catalans/<i>Països Catalans</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 13.600.000 h. aproximadament<br /> <b>Superfície:</b> 65.000 km² aproximadament<br /> <b>Institucions:</b> Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Barcelona, València, Palma, Perpinyà<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja), República Francesa (Catalunya del Nord) i Principat d'Andorra<br /> <b>Llengües territorials:</b> català, occità (Vall d'Aran, Fenolleda), espanyol (comarques occidentals del País Valencià)<br /> <b>Llengües oficials:</b> català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra), espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja), francès (Catalunya del Nord) i occità (Catalunya)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica<br /></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2158http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2158Mon, 25 May 2015 15:30:00 +0200El sobiranisme aconsegueix a les Illes el millor resultat de la seva història <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3198" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3198-1432551450.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els partits d'obediència illenca <a target="_blank" href="http://www.resultatseleccions2015.caib.es/04AU/DAU04999CM_L2.htm">van aconseguir ahir</a> un màxim històric al Parlament de les Balears, en sumar pràcticament un de cada quatre vots i 13 diputats dels 59 que té la cambra. La principal d'aquestes formacions, Més, serà clau per a conformar majories d'esquerres a les Balears i als consells de Mallorca i Menorca, així com a l'ajuntament de la capital, Palma. El Partit Popular, que fins ara governava en totes aquestes institucions, previsiblement hi passarà a l'oposició.</p> <p>Més -coalició sobiranista que integren el PSM, Iniciativa Verds i Entesa per Mallorca- suma el 15,3% dels vots al conjunt de les Balears. És el millor resultat mai obtingut per un partit o coalició sobiranista a les Illes. El PSM, anteriorment, havia assolit el 12% dels vots l'any 1995 -vegeu el gràfic- i la resta d'ocasions, sempre havia quedat per sota.</p> <p> </p> <p><img src="http://www.nationalia.cat/fitxer/3195/2015_ib.jpg" alt="partits_illes" /></p> <p> </p> <p>En termes històrics, també és el primer cop que Més -o el PSM en solitari- es queda tan a prop d'esdevenir primera força de les esquerres a les Illes Balears. El PSIB-PSOE, amb el 18,9% dels vots, li ha tret poc més de 3 punts percentuals de marge.</p> <p>També dins del camp sobiranista, Gent per Formentera (GxF, es presentava amb el suport del PSIB-PSOE) ha aconseguit l'escó d'aquesta illa.</p> <p><b>Previsible govern de coalició</b></p> <p>En total, i dels 59 escons del Parlament, les forces d'esquerres en sumen 34 (PSIB-PSOE 20, Podem 10, Més 9 i GxF 1) i les conservadores 25 (PP 20, PI 3 i Ciutadans 2).</p> <p>El 2011, el PP havia guanyat amb 35 escons, que li van valer la majoria absoluta.</p> <p>Amb aquests resultats, és possible conformar un govern que tingui el suport dels diputats del PSIB, Més i Podem. Això permetria la reedició d'un executiu plural d'esquerres com l'encapçalat per Francesc Antich (PSIB) el 2007. Amb dues diferències: una, que en aquella ocasió eren imprescindibles els escons d'Unió Mallorquina, i dues, que el PSIB tenia un marge d'escons sobre el PSM (23 a 4) que ara és molt més reduït (14 a 9).</p> <p>Aquest nou govern, si es fa cas dels programes dels partits polítics que l'haurien d'integrar, derogarà el decret de l'ensenyament trilingüe (TIL) a les Illes Balears, que marginava la posició de la llengua catalana a l'escola.</p> <p><b>El retorn dels autonomistes illencs</b></p> <p>Al centredreta autonomista, Proposta per les Illes (PI) s'ha estrenat assolint el 8% dels vots i tres diputats. Aquest partit és el resultat de la confluència de Convergència per les Illes (CxI, refundació d'Unió Mallorquina) i de la Lliga Regionalista. El 2011, ni CxI ni la Lliga no havien obtingut representació al Parlament. Cal remuntar-se fins a la dècada de 1980 per a trobar un resultat tan bo per a l'autonomisme d'obediència illenca (15% dels vots el 1983 i 9% el 1987 per a Unió Mallorquina).</p> <p><i>(Imatge: els candidats de Més celebren el resultat, ahir / fotografia: Més.)</i></p> <p><H2>Països Catalans/<i>Països Catalans</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 13.600.000 h. aproximadament<br /> <b>Superfície:</b> 65.000 km² aproximadament<br /> <b>Institucions:</b> Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Barcelona, València, Palma, Perpinyà<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja), República Francesa (Catalunya del Nord) i Principat d'Andorra<br /> <b>Llengües territorials:</b> català, occità (Vall d'Aran, Fenolleda), espanyol (comarques occidentals del País Valencià)<br /> <b>Llengües oficials:</b> català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra), espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja), francès (Catalunya del Nord) i occità (Catalunya)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2157http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2157Mon, 25 May 2015 12:30:00 +0200Les YPG i aliats, a punt de completar la reconquesta de tota la vall assíria del Khabur <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3194" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3194-1432290977.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'Estat Islàmic (EI) està <a target="_blank" href="http://aranews.net/2015/05/kurdish-and-syriac-forces-regain-assyrian-villages-from-jihadists/">a punt de perdre el control</a> sobre tota la vall assíria del riu Khabur, al cantó de Cizîre (Kurdistan Occidental, Síria), després d'una operació iniciada fa quinze dies conjuntament per les milícies kurdes (YPG i YPJ), assíries (MFS i Guàrdies del Khabur) i àrabs de la tribu Shammar (Al Sanadid). L'avanç de les forces antigihadistes ha rebut <a target="_blank" href="https://www.syriahr.com/en/2015/05/ypg-and-allied-forces-seize-wide-areas-in-abdul-aziz-mountain/">el suport aeri</a> dels bombardejos de la coalició encapçalada pels EUA contra les posicions de l'EI.</p> <p>La recuperació de la vall per part de les YPG i els seus aliats ha estat afavorida per <a target="_blank" href="http://anfenglish.com/kurdistan/ypg-mount-kizwan-completely-cleansed-of-isis">l'ocupació del mont Evdilezîz (Kizwan)</a>, just al sud del riu Khabur, entre els dies 19 i 20. Això ha fet que els combatents de l'EI tinguessin molt més difícil defensar les seves posicions a la vall, i han anat perdent gairebé tots els pobles que controlaven.</p> <p>En aquest vídeo es veu un combatent de l'MFS retirant una bandera de l'EI a Ghebish i substituint-la per una de la milícia assíria:</p> <p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/dpuRtBkai4o" width="420" frameborder="0" height="315"></iframe></p> <p> </p> <p>La vall del Khabur és fonamental per dos motius. Un, perquè és la ruta natural que uneix Serê Kanîyê (Ras al-Ayn) i Hesîçe (Al-Hasakah), dues de les ciutats més importants del cantó de Cizîre. I dos, perquè és un dels pocs territoris on els assiris són la població majoritària. Els assiris consideren la vall del Khabur com un dels seus santuaris principals i una de les garanties de la seva existència com a poble.</p> <p>La vall havia estat en mans de les milícies kurdes fins al febrer de 2015, quan l'Estat Islàmic va iniciar-hi una gran ofensiva. Les YPG-YPJ, l'MFS i les Guàrdies del Khabur han combatut des de llavors per a evitar que l'EI ocupés tota la vall i la seva capçalera, la localitat de Tel Tamir.</p> <p>En aquest mapa de Mark Monmonier es veu tot el cantó de Cizîre i les línies de progrés de les YPG i els seus aliats al Khabur:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p dir="ltr" lang="en"><a href="https://twitter.com/hashtag/Cizire?src=hash">#Cizire</a> Canton Conflict Map|05-20 Full Resolution: <a href="http://t.co/lON8LVbiJh">http://t.co/lON8LVbiJh</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/YPG?src=hash">#YPG</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/ISIS?src=hash">#ISIS</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/AL_HASAKAH?src=hash">#AL_HASAKAH</a> <a href="http://t.co/cPdb2gFMPk">pic.twitter.com/cPdb2gFMPk</a></p> — Mark Monmonier (@MarkMonmonier) <a href="https://twitter.com/MarkMonmonier/status/601190678136233985">May 21, 2015</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p> </p> <p><b>Un assentament de 80 anys d'història</b></p> <p>Els assiris <a target="_blank" href="http://www.aina.org/articles/asotk.pdf">es van instal·lar a la vall de Khabur</a> a la dècada de 1930. Eren famílies expulsades de la regió de Hakkari, al Kurdistan del Nord (Turquia). Abans de la guerra actual, s'estimava que la població assíria al territori del Khabur estava al voltant de les 20.000 persones.</p> <p>Altres territoris del Kurdistan Occidental també tenen poblacions assíries més petites, incloent-hi la ciutat de Qamishli. El 2014, les autoritats de Cizîre <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1740">van declarar</a> l'assiri idioma oficial del cantó, juntament amb el kurd i l'àrab.</p> <p><i>(Imatge: banderes de les YPG, YPJ, MFS i del poble assiri al Khabur / imatge: MFS.)</i></p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment a Nationalia:</b> <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2087">Almenys 90 cristians assiris segrestats per l'Estat Islàmic al Kurdistan Occidental</a> i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2049">Els assiris del Kurdistan s'armen</a><a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2087"><br /></a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2156http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2156Fri, 22 May 2015 12:00:00 +0200"L'EI és actiu en set estats, però l'amenaça més gran per a les poblacions ve de les forces governamentals" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3192" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3192-1432204052.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Síria i Somàlia, amb diferència, són els dos estats del món amb més perill de matances massives o repressions sistemàtiques, segons l'informe <a target="_blank" href="http://www.minorityrights.org/13054/attachments/MRG_SWM15_PUTBrief_COMB_8.pdf">Peoples Under Threat</a> que, com cada any des de fa deu, publica el Minority Rights Group (MRG). Sudan, l'Afganistan i l'Iraq són els estats que completen els cinc primers llocs del rànquing.</p> <p>Dos d'aquests estats -Síria i l'Iraq- tenen àmplies zones ocupades per l'Estat Islàmic (EI). "L'EI és ara actiu en set estats al Pròxim Orient", <a target="_blank" href="http://www.minorityrights.org/13054/peoples-under-threat/peoples-under-threat-2015.html">apunta l'entitat</a>, "però l'amenaça més gran per a les poblacions encara ve de les forces governamentals". "Donar suport a qualsevol que s'oposi a l'EI", explica el director executiu de MRG, Mark Lattimer, "seria un gran error".</p> <p>Entre les amenaces governamentals que cita l'estudi de MRG hi ha les milícies shabiha de Síria, vinculades al Partit Baas de Bashar al-Assad, i l'exèrcit de l'Iraq i les seves milícies xiïtes aliades, que posa els iraquians sunnites "en risc de represàlia".</p> <p>En canvi, de l'informe en surten molt més ben parats els cantons del Kurdistan Occidental (Síria): "Només a les regions controlades pels kurds a Cizire, Kobane i Afrin hi ha hagut un intent seriós de crear una democràcia inclusiva", diu l'estudi.</p> <p><b>Ucraïna, la Xina i Líbia, els que més posicions pugen</b></p> <p>En el rànquing d'estats on els pobles es troben en perill pugen significativament Ucraïna, la Xina i Líbia. En el cas d'Ucraïna, per partida doble: d'un costat, l'impacte negatiu de l'ocupació russa de Crimea sobre el poble tàtar; de l'altre, les condicions de les minories russa, hongaresa i moldava a la resta del país.</p> <p>A la Xina, el report critica l'actitud del govern xinès de titllar de "terroristes" els activistes a favor dels drets del poble uigur al Turquestan Oriental. I a Líbia, MRG apunta que la destrucció de facto de l'Estat libi ha fet emergir milícies "de vegades obertament racistes" contra les poblacions negres d'aquest país nord-africà.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2155http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2155Thu, 21 May 2015 12:00:00 +0200Malàisia i Indonèsia accepten acollir durant un any els rohingyes atrapats al mar <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3190" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3190-1432116935.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els milers de rohingyes i bengalís que <a target="_blank" href="http://www.nytimes.com/interactive/2015/05/14/world/asia/Understanding-Southeast-Asias-Migrant-Crisis.html">es troben atrapats des de fa setmanes</a> en diversos vaixells al mar d'Andaman, a l'oceà Índic, seran acollits durant un any a Malàisia i Indonèsia. <a target="_blank" href="http://www.themalaysianinsider.com/malaysia/article/malaysia-indonesia-seek-to-repatriate-migrants-in-a-year">Ho han anunciat</a> els governs d'aquests dos països, que han posat com a condició que la "comunitat internacional" dugui a terme "el procés de reassentament i repatriació" d'aquestes persones durant els propers dotze mesos, segons paraules del ministre malaisi d'Afers Estrangers, Tan Sri Anifah Aman. Fins ara, les marines de Malàisia, d'Indonèsia i de Tailàndia han estat impedint per la força que els vaixells dels rohingyes i dels begalís arribessin a les seves costes.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.iom.int/news/joint-statement-andaman-sea-iom-unhcr-ohchr-un-srsg-migration-development">Segons l'Organització Internacional per a la Migració</a>, les persones atrapades al mar són almenys 6.000. Provenen de Bangla Desh i de Birmània, i bona part d'ells són membres del poble rohingya. Aquests rohingyes, procedents de l'estat birmà de Rakhine, no estan reconeguts com a ciutadans per part del seu govern, que els considera descendents d'immigrants arribats des de Bangla Desh durant l'època colonial britànica.</p> <p>Sense ciutadania, els rohingyes no poden accedir al sistema educatiu birmà, ni viatjar lliurement. També pateixen la persecució d'extremistes birmans budistes, que els ataquen per la seva condició de musulmans. Desenes de milers de rohingyes, al llarg de les darreres dècades, han estat desplaçats a l'interior de Birmània o han hagut de fugir cap a Bangla Desh. Des de fa alguns anys, una de les vies d'escapada són els vaixells amb els quals proven d'arribar a les costes de Tailàndia, Malàisia i Indonèsia.</p> <p>Els darrers dies, i mentre els estats de la regió no es posaven d'acord sobre què calia fer, al voltant de 1.300 rohingyes i bengalís han estat rescatats del mar per part de pescadors d'Aceh i del nord de Sumatra, a Indonèsia, <a target="_blank" href="http://www.unhcr.org/5559efb36.html">segons dades de l'ACNUR</a>.</p> <p><b>Ciutadania per als rohingyes "després d'una o dues generacions"</b></p> <p><a target="_blank" href="http://www.independent.co.uk/news/world/asia/burmas-opposition-demands-government-gives-citizenship-to-rohingya-refugees-adrift-on-the-andaman-sea-10262125.html">En una entrevista al diari <i>The Independent</i></a>, el portaveu del principal partit opositor birmà, la Lliga Nacional per a la Democràcia, U Nyan Win, ha defensat que el govern atorgui la ciutadania als rohingyes: "Després d'una generació o dues [de residència], haurien de tenir el dret de ser ciutadans", ha dit.</p> <p>Aquesta posició suposa un canvi històric en l'enfocament de la Lliga envers els rohingyes. Fins ara, el partit d'Aung San Suu Kyi havia mantingut un perfil molt baix respecte de la situació d'aquest poble i no s'havia significat pas en la defensa del seu dret de ciutadania.</p> <p><i>(Imatge: una dona i dos nens rescatats a Indonèsia / <a target="_blank" href="http://www.unhcr.org/5559efb36.html">fotografia: ACNUR</a>.)</i></p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1200">Birmània: L'incert futur del poble rohingya</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2154http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2154Wed, 20 May 2015 12:00:00 +0200Un 'think tank' sobre la independència com a primer pas cap a un referèndum al Quebec a partir de 2018 <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3188" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3188-1432033345.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El diputat i nou líder del Partit Quebequès (PQ), Pierre Karl Péladeau, <a target="_blank" href="http://www.lapresse.ca/actualites/politique/politique-quebecoise/201505/18/01-4870581-le-pq-doit-parler-dhistoire-dit-peladeau.php">ha reiterat</a> que durant els propers mesos impulsarà la creació d'un "institut de recerca sobre la independència" que guiï les passes del Quebec cap a la plena sobirania. Péladeau va guanyar les eleccions al lideratge del PQ diumenge dia 15, amb el 57,6% dels vots, i substitueix al càrrec Pauline Marois, que l'abril de 2014 va portar el partit <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1846">al seu pitjor resultat electoral</a> dels darrers 25 anys.</p> <p>La idea de crear un <i>think tank</i> sobre la independència, Péladeau <a target="_blank" href="http://www.ledevoir.com/politique/quebec/431636/2018-pkp-solliciterait-un-mandat-pour-le-pays">l'havia anunciada al febrer</a>. L'objectiu, va dir llavors, era definir un "argumentari important, detallat, poderós" a favor d'una "república quebequesa independent, de llengua francesa i laica".</p> <p>Per què vol Péladeau un treball així? El nou líder pequista afirma que cal estar ben armat des del punt de vista argumental: "A les properes eleccions", que han de tenir lloc el 2018, "desitjo obtenir el mandat per a realitzar concretament la independència del Quebec", diu Péladeau. Però el PQ no es pot exposar, creu el diputat, a convocar un tercer referèndum d'independència i tornar-lo a perdre, tal com va passar el 1980 i el 1995.</p> <p>Fa anys que els sondejos d'opinió mostren que el "sí" en un eventual referèndum se situa per sota del 40%, i -el que és pitjor per als independentistes- les franges d'edat més joves tendeixen a ser més unionistes que les més velles. Davant d'aquesta realitat, s'han engegat iniciatives per a rellançar l'opció independentista dins de la societat quebequesa. Una de les principals és OUI Quebec, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2034">presentada l'any passat</a>.</p> <p><b>Recels a Quebec Solidari</b></p> <p>L'altre missatge que Péladeau ha llançat després de la seva elecció és la necessitat que els independentistes s'agrupin al voltant del PQ. Una idea que no ha agradat gens a l'altra força independentista amb representació a l'Assemblea Nacional quebequesa, Quebec Solidari (QS). El partit anticapitalista <a target="_blank" href="http://www.quebecsolidaire.net/pierre-karl-peladeau-elu-chef-du-parti-quebecois-aucun-sauveur-ne-donnera-la-souverainete-au-peuple-quebecois/">acusa </a>Péladeau de tenir un estil massa personalista, considera que el PQ s'ha dretanitzat amb aquesta elecció, i alerta els sobiranistes de "no posar totes les seves esperances en un salvador per a realitzar la independència nacional".</p> <p><i>(Imatge: Pierre Karl Péladeau / <a target="_blank" href="http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pierre_Karl_P%C3%A9ladeau_%C3%A0_Pointe-aux-Trembles.JPG">fotografia: Samounet</a>.)</i></p> <p><H2>Quebec/<i>Québec</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 7.828.879 h. (2009)<br /> <b>Superfície:</b> 1.667.441 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern i Parlament del Quebec<br /> <b>Ciutats importants:</b> Quebec (capital), Montréal, Gatineau, Sherbrooke<br /> <b>Administració estatal:</b> Canadà<br /> <b>Llengües territorials:</b> francès, inuktitut, cree, mohawk entre d’altres llengües ameríndies<br /> <b>Llengua oficial:</b> francès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 24 de juny<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica, religions ameríndies i inuits<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2153http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2153Tue, 19 May 2015 12:30:00 +0200Un antic orfenat a Istanbul esdevé el nou símbol de la pervivència dels armenis de Turquia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3186" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3186-1431950358.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'any que es commemora el centenari del genocidi armeni a l'Imperi otomà, la comunitat armènia de Turquia està aconseguint una visibilitat poc habitual en aquell país -i ho està fent per una via a priori poc previsible. Grups d'activistes armenis <a target="_blank" href="http://www.al-monitor.com/pulse/originals/2015/05/turkey-armenia-first-street-protests.html">defensen des de fa dues setmanes</a> un antic orfenat del barri de Tuzla, a Istanbul, de la seva demolició. El complex va acollir infants armenis orfes, i ara duu camí d'esdevenir un nou símbol de la presència armènia a Turquia.</p> <p>L'orfenat de Gedikpasa, també conegut com a Kamp Armen, va acollir al voltant de 1.500 orfes armenis entre 1962 i 1983, any en què va tancar. L'edifici i els seus terrenys, propietat de l'Església Evangelista Armènia, van ser expropiats per l'Estat turc i van anar canviant de mans. Actualment <a target="_blank" href="http://news.am/eng/news/265971.html">són propietat</a> de Fatih Ulusoy, qui havia decidit enderrocar l'orfenat per a construir-hi nous edificis.</p> <p>El 6 de maig, els buldòzers <a target="_blank" href="http://armenianweekly.com/2015/05/06/camp-armen-under-demolition/">van iniciar l'enderroc</a> d'una part de Kamp Armen, però la resistència d'un grup d'activistes armenis -entre els quals l'exresident de l'orfenat Garabet Orunöz i el polític Garabet Paylan, del partit prokurd HDP- va convèncer els operaris d'aturar-ne la demolició. Ulusoy va estar d'acord a posposar l'enderroc fins que es trobés una solució al contenciós. Els activistes volen que l'edifici es preservi i que esdevingui un memorial i un espai cultural de la comunitat armènia de Turquia.</p> <p><b>Guàrdies per a evitar la desaparició d'un símbol</b></p> <p>Des del dia 6, grups d'activistes fan torns a l'orfenat per a evitar el retorn de les màquines. Entre ells, són actius els membres de la iniciativa Nor Zartonk ('Nou Renaixement', en armeni), una associació que <a target="_blank" href="http://www.norzartonk.org/en/?page_id=223">reclama</a> el lloc de la comunitat armènia en una Turquia democràtica, igualitària i allunyada del nacionalisme turc.</p> <p>"L'orfenat va ser bastit pels infants dels qui van poder escapar [del genocidi] de 1915", <a target="_blank" href="http://www.norzartonk.org/en/?p=271">recorda l'entitat en un comunicat</a>. El simbolisme de Kamp Armen és gran: hi va viure l'escriptor armeni turc Hrant Dink, assassinat el 2007 per un jove ultranacionalista turc. "Som davant d'un dels testimonis més importants d'una història, d'una geografia i d'una cultura que resisteix", argumenten a Nor Zartonk.</p> <p>Els activistes han aconseguit el suport d'entitats armènies de la diàspora i també d'organitzacions i de grups de veïns i estudiants d'Istanbul, no necessàriament membres de la comunitat armènia. També del partit HDP, que propugna una Turquia multicultural on siguin reconegudes i respectades totes les comunitats que hi resideixen -també l'armènia.</p> <p><i>(Imatge: Kamp Armen, ocupat per activistes / <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/pages/Kamp-Armen-Y%C4%B1k%C4%B1lmas%C4%B1n/463969750425832?sk=photos_stream">imatge: Kamp Armen Yikilmasin</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2152http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2152Mon, 18 May 2015 12:30:00 +0200A l'Azawad, un acord de pau que neix molt coix <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3183" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3183-1431682565.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3184" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3184-1431682753.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'acord de pau que el govern malià <a target="_blank" href="http://www.rfi.fr/afrique/20150515-bamako-mali-pret-signature-accord-paix-reconciliation-cma-alger-nord/">signa avui dia 15</a> amb les milícies lleialistes (la Plataforma) per a posar punt i final al conflicte de l'Azawad neix molt coix. La coalició principal d'organitzacions politicomilitars azawadianes (la Coordinació de Moviments de l'Azawad, CMA), no signarà el document avui a Bamako, i els grups gihadistes que operen a l'Azawad ni tan sols han format part de les negociacions de pau. I sobre el terreny, el conflicte armat continua viu malgrat un feble acord d'alto el foc.</p> <p>L'acord de pau, impulsat per Algèria i acceptat pel govern de Mali, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2092">reconeix l'Azawad</a> com a "realitat humana, sociocultural i simbòlica" i preveu la creació d'assemblees regionals a tot Mali -no només a l'Azawad-, amb competències encara per determinar. La proposta està molt lluny del que demanen les organitzacions membres de la CMA, que reclamen o l'autonomia de l'Azawad o bé la conversió de Mali en un estat federal.</p> <p>La CMA, ahir, va acudir a Alger per a la signatura preliminar ("<i>paraphe</i>") l'acord de pau. En nom de la CMA, Bilal ag Acherif, secretari general de l'MNLA -un dels grups que formen la CMA-, va publicar ahir <a target="_blank" href="http://mnlamov.net/actualites/441-declaration-jointe-au-paraphe-du-document-du-1er-mars-2015-issu-du-processus-d-alger.html">una nota</a> en què matisa que la signatura preliminar és un "acte jurídicament diferent" de la signatura definitiva ("<i>signature</i>"). Segons Ag Acherif, la CMA no signarà definitivament cap acord fins que no es prenguin en consideració les reivindicacions "del poble de l'Azawad".</p> <p>Els dirigents de l'MNLA es troben entre dues pressions en sentits oposats. D'una banda, la mediació internacional els pressiona perquè acceptin l'acord de pau i posin punt i final a la rebel·lió iniciada el 2012. De l'altra, les bases de l'MNLA i part de la població tuareg es manifesten oposades frontalment a l'acord de pau actual, que creuen que és del tot insuficient per a garantir una mínima autonomia per a l'Azawad. Ahir mateix, un cap militar de l'MNLA <a target="_blank" href="http://tamazgha.fr/Les-militaires-du-MNLA-denoncent.html">deia</a> que la CMA no té "cap legitimitat" per a signar l'acord que avui rubriquen Mali i les milícies de la Plataforma.</p> <p><b>Sobre el terreny, enfrontaments violents</b></p> <p>El govern malià diu que no té cap intenció de continuar negociant amb la CMA cap canvi en el text de l'acord de pau per a donar més autonomia a l'Azawad. I sobre el terreny, les forces de la CMA <a target="_blank" href="http://hosted.ap.org/dynamic/stories/A/AF_MALI_VIOLENCE?SITE=AP&amp;SECTION=HOME&amp;TEMPLATE=DEFAULT">s'enfronten</a> des de fa setmanes a les milícies de la Plataforma -i especialment al GATIA, un grup format per tuaregs lleialistes- pel control de diverses localitats, entre les quals Menaka, prop de la frontera amb el Níger.</p> <p>A totes aquestes dificultats cal afegir el fet que diversos grups gihadistes que continuen operant a l'Azawad -i a la regió sahariana-saheliana en general- no han participat pas a les converses de pau. El mes passat, un d'aquests grups, Al-Mourabitoun, <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2015/04/18/us-mali-un-idUSKBN0N90F920150418">va fer tres morts</a> a la localitat azawadiana d'Ansongo, en un atac suïcida. Al-Mourabitoun va néixer el 2013 de la fusió entre dos grups islamistes: el MUJAO i Al-Mulaththamun. El MUJAO és una de les organitzacions islamistes que el juny de 2012 <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1173">va expulsar l'MNLA</a> de les ciutats azawadianes de Gao i Timbuctú.</p> <p>Un altre dels actors que se situen fora de les negociacions és Iyag ag Ghaly, un líder tuareg de l'Azawad que el 2011 va formar el seu propi grup armat islamista, Ansar Dine. Ag Ghaly ha cridat la població de tot Mali a alçar-se contra el seu govern i contra les tropes franceses al territori per tal d'establir-hi un nou estat islàmic. Predicadors vinculats a Ag Ghaly <a target="_blank" href="http://www.ibtimes.com/macina-liberation-movement-new-terror-group-mali-threatens-peace-agreement-1915290">podrien estar al darrere</a> de la fundació, aquest 2015, d'un nou grup islamista entre la població peul de Mali -just al sud del límit meridional de l'Azawad-, el Moviment per a l'Alliberament de Macina. Un nou actor armat que complica encara una mica més la situació.</p> <p><i>(Imatge: manifestació azawadiana a Kidal, fa dos mesos / <a target="_blank" href="https://twitter.com/arabthomness">imatge de @arabthomness</a>.)</i></p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2104">Els grups de l'Azawad demanen "millorar" la proposta de pau algeriana a la recerca de més autonomia</a> i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2092">Mali accepta que l'Azawad és "una realitat humana, sociocultural i simbòlica"</a><i><br /></i></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2151http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2151Fri, 15 May 2015 00:00:00 +0200El tren de la independència passa per Bougainville<p>Eleccions històriques a Bougainville, on 172.797 persones estan cridades aquest mes a escollir el govern i el president que els conduirà al referèndum d'independència que aquesta illa de l'oceà Pacífic ha de celebrar com a molt tard el 2020. Els nous líders de Bougainville hauran de negociar la data exacta i la pregunta del referèndum amb el govern de Papua Nova Guinea, el país del qual l'illa podria separar-se.</p> <p> </p> <p><img src="http://www.nationalia.cat/fitxer/3181/bougainville_ca.jpg" alt="mapa-bougainville" /></p> <p>El camí actual cap a la independència de Bougainville arrenca de 1989. "Una mina de coure copropietat d'una companyia minera Australiana i del govern de Papua Nova Guinea va esdevenir el focus del conflicte", <a target="_blank" href="http://www.c-r.org/accord-article/origins-conflict">explica Conciliation Resources</a>, una entitat pacifista especialitzada en el conflicte de Bougainville. "La introducció de treballadors australians i papús va causar animadversió, i l'explotació de la mina es va entrellaçar cada cop més amb temes d'identitat indígena. El que va començar com una campanya de sabotatge", continua Conciliation Resources, "va escalar a una campanya violenta per la independència, i va resultar en la formació de l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville i d'una milícia amb suport governamental".</p> <p>El 2001, Papua Nova Guinea i un govern provisional de Bougainville van pactar la fi del conflicte armat, l'autonomia de l'illa, eleccions periòdiques a partir de 2005 i un referèndum d'independència entre el juny de 2015 i el juny de 2020.</p> <p><b>Votacions llargues</b></p> <p>Les urnes per a les eleccions presidencials i parlamentàries de 2015 <a target="_blank" href="http://www.abc.net.au/news/2015-05-11/bougainville-elections-underway-as-island-looks-to-independence/6459016">es van obrir dilluns</a>, duraran almenys tota la setmana i els resultats s'esperen per al 8 de juny.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.radioaustralia.net.au/international/radio/program/pacific-beat/independence-referendum-the-backdrop-to-an-important-bougainville-election/1445832">Segons</a> el corresponsal de la cadena australiana ABC a Papua Nova Guinea, Liam Cochrane, cap candidat fa campanya contra la independència, però hi ha posicions matisades. El president actual de Bougainville i favorit a la reelecció, John Momis, és el menys entusiasta amb la secessió -va ser un dels pares de la independència de Papua Nova Guinea- tot i que no s'hi oposa. Momis, però, recorda que abans d'aconseguir la independència, Bougainville <a target="_blank" href="http://www.pngloop.com/2015/02/23/momis-says-independence-can/">ha de complir</a> diverses condicions, com una bona governança, un estat de dret, autosuficiència fiscal i el lliurament de les armes de l'època de la guerra que encara circulen per l'illa.</p> <p>Els altres tres candidats amb més opcions de disputar-li la victòria a Momis -Sam Akoitai, Ishmael Toroama i Sam Kauona- són obertament independentistes. A diferència de Momis, tots tres són excombatents i volen celebrar el referèndum tan aviat com sigui possible. Momis, precisament per les condicions que cita, creu que seria millor esperar a fer el referèndum a l'any 2019. El president també considera que <a target="_blank" href="http://www.theaustralian.com.au/business/bougainville-mine-now-in-play-government-says/story-e6frg8zx-1227310920825">cal trobar una solució</a> per a reobertura de la mina de Panguna, tancada des de l'època del conflicte armat. Segons Momis, <a target="_blank" href="http://www.solomonstarnews.com/news/regional/6521-momis-wants-to-re-open-panguna-mine">reobrir la mina és vital</a> perquè un Bougainville independent pugui sostenir-se econòmicament.</p> <p>Preguntat sobre el resultat del referèndum, l'expresident de Bougainville, James Tanis, <a target="_blank" href="http://www.radionz.co.nz/international/programmes/datelinepacific/audio/20173713/mining-and-referendum-key-focus-in-bougainville-poll">diu</a> que la majoria de gent amb qui ell parla està a favor de la independència.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1360">Papua Nova Guinea, davant del repte autonomista de Nova Irlanda i l'independentista de Bougainville</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2150http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2150Thu, 14 May 2015 13:00:00 +0200Crítiques al govern del Canadà per no invertir prou en la promoció de la llengua inuit a Nunavut <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3180" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3180-1431512737.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Preocupació a Nunavut, un territori autònom de l'Àrtic canadenc, per la reculada de la llengua inuit. Dos organismes de Nunavut han criticat el govern canadenc perquè, segons el seu parer, Ottawa no inverteix prou recursos per a reforçar l'idioma propi del territori. Les crítiques arriben després que el govern canadenc <a target="_blank" href="http://news.gc.ca/web/article-en.do?mthd=advSrch&amp;crtr.page=2&amp;crtr.dpt1D=6662&amp;nid=968109">ratifiqués</a> una dotació de 2,7 milions de dòlars canadencs (2 milions d'euros) per a un fons de promoció de les llengües inuit i francesa a Nunavut.</p> <p>La comissionada de llengües de Nunavut, Sandra Inutiq, <a target="_blank" href="http://www.nunatsiaqonline.ca/stories/article/65674nunavut-ottawa_language_deal_should_beef_up_inuktitut_funding/">considera</a> que la xifra és absolutament insuficient per a les necessitats de l'inuit, a banda de suposar un greuge comparatiu en relació amb el francès. Dels 2,7 milions, 1,6 s'invertiran en la promoció del francès, i 1,1 en la de l'inuit: "Si la majoria de la població [...] parla la llengua inuit, per què no reben el mateix finançament per cap?", pregunta.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.gov.nu.ca/sites/default/files/files/StatsUpdate_Mother%20Tongue%20and%20Language%20Spoken%20Most%20Often%20at%20Home%2C%202011%20Census.pdf">Segons el cens de 2011</a>, a Nunavut hi viuen 31.765 persones. D'aquestes, 21.515 tenen l'inuit com a llengua materna, mentre que la xifra és de només 435 per al francès. Això suposen aproximadament 3.700 dòlars per parlant de francès, però només 50 dòlars per parlant d'inuit.</p> <p>Des de 2013, l'inuit, l'anglès i el francès <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1403">estan considerats</a>, per llei, com a llengües oficials de ple dret a Nunavut. La Llei d'Educació de 2008 de Nunavut preveu que tots els alumnes rebin un ensenyament bilingüe: en inuit i en anglès o francès.</p> <p>Aquestes són, però, mesures recents: l'inuit ha estat discriminat durant dècades per part de les autoritats canadenques. La llengua anglesa, promocionada pel Canadà, ha anat fent-se forta progressivament a Nunavut. I així, tot i els 21.515 habitants que tenen l'inuit com a llengua materna, només 16.595 el fan servir com a llengua principal a casa seva. L'anglès, que és l'idioma matern de 8.925 persones, és la llengua domèstica principal de 14.440 persones, cosa que indica que una part dels parlants materns d'inuit s'han passat a l'anglès en l'àmbit familiar.</p> <p>"Necessitem un finançament adequat per a assegurar-nos que la nostra llengua prosperi", <a target="_blank" href="https://www.tunngavik.com/blog/news/2014-2015-language-agreement/">diu</a> James Eetoolook, vicepresident de Nunavut Tunngavik, l'organisme encarregat de defensar els interessos del poble inuit en relació amb la reclamació de terres. "Malgrat que l'ús de la nostra llengua encara és fort", diu Eeetoolook, "estem experimentant l'erosió de la llengua, un creixement ràpid de la població, i pressions creixents de part de les llengües dominants".</p> <p><i>(Imatge: un mural en inuit en una escola de Nunavut / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/cbweather/8708562470/in/photolist-egxEdN-egy5hd-fi2NHg-fhtSdg-egs9Lv-figZeN-egxsT1-egs7Gn-egskVt-fhuaMV-fhu4w4-fhJdX5-fhpSQF-fhEevs-egrsYp-egrqpP-egxgvh-9y52Ap-fhEtbU-fhDX49-egyeNm-ocEsUT-9CZJqF-egydHC-fhuqz6-fhJAEE-fhufEV-os94x9-9y8eoJ-9y4ZN2-9xV9xo-egycx9-9y4TSZ-9y5aHP-fhAKpC-azttca-ovSmkT-rRmpfK-9y7UAU-9y4Ygz-9y4VGX-oVipU8-pQ15dJ-bUtmwr-aPVdQK-aPVePe-9xUZ3Q-9xV1wY-aPVgZH-aPVj7a">fotografia: Alan Sim</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2149http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2149Wed, 13 May 2015 12:00:00 +0200