Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesBretons i alsacians mantindran l'oposició al nou mapa territorial de França <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2984" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2984-1418906197.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Bretons i alsacians han anunciat que mantindran la seva oposició al nou mapa territorial de França, que l'Assemblea Nacional francesa va aprovar ahir de forma definitiva. La nova divisió (cliqueu al mapa per a ampliar-lo) consagra 13 regions oficials en lloc de les 22 actuals. Alsàcia queda subsumida en una macroregió de l'Est -juntament amb Lorena i Xampanya-Ardenes- mentre que Bretanya no aconsegueix la seva reunificació amb el Loira Atlàntic.</p> <p>El nou mapa <a target="_blank" href="http://www.lefigaro.fr/politique/2014/12/17/01002-20141217ARTFIG00464-assemblee-feu-vert-aux-treize-regions.php">va ser aprovat</a> amb els vots dels diputats del Partit Socialista (PS) i l'oposició de la majoria de diputats de la dreta, radicals d'esquerres, ecologistes i comunistes. Les dues Normandies queden reunificades en una de sola, i Còrsega es manté com estava fins ara. La Catalunya del Nord queda incorporada a una regió occitana encara més gran que l'anterior, perquè el Llenguadoc-Rosselló s'unifica amb Migdia-Pirineus. El mateix li passa al País Basc del Nord, que queda dins d'una macroregió formada per Aquitània, el Llemosí i Poitou-Charentes.</p> <p>Però els dos llocs on les protestes i mobilitzacions s'han fet sentir amb més força són Alsàcia i Bretanya. Ahir mateix, els diputats i senadors alsacians del principal partit conservador francès, l'UMP, <a target="_blank" href="http://www.bfmtv.com/politique/la-loi-sur-les-regions-adoptee-definitivement-par-le-parlement-853118.html">van anunciar</a> la presentació d'un recurs davant del Consell Constitucional. Argumenten que no es poden modificar els límits d'una col·lectivitat territorial sense haver-la consultat abans. El partit, d'altra banda, <a target="_blank" href="http://www.u-m-p.org/actualites/a-la-une/la-contre-reforme-regionale-imposee-par-le-ps-meprise-les-112221712 ">diu</a> que la reforma del mapa només vol satisfer "els barons del PS" i que es fa "sense cap respecte per la història, la geografia o l'economia".</p> <p>Milers d'alsacians s'han manifestat contra la unió d'Alsàcia amb les dues regions veïnes i a favor de la convocatòria d'un referèndum per a decidir-ho. La darrera mobilització <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2036">va tenir lloc dissabte passat</a>.</p> <p>El regionalisme i el nacionalisme bretons també estan molt molestos perquè no s'ha aprofitat la reforma per a reunificar la Bretanya oficial amb el Loira Atlàntic, un departament que històricament és bretó però que forma part de la regió del País del Loira. Els Barrets Vermells <a target="_blank" href="http://bonnetsrougesbzh.eu/reforme-territoriale-communique-du-comite-diaspora-ile-france/">han convocat una manifestació</a> aquest dissabte dia 20 davant l'Assemblea Nacional francesa per a protestar contra el nou mapa. Els organitzadors han cridat "els amics alsacians, corsos, occitans, bascos, savoians, catalans i totes les regions"a unir-se a la protesta.</p> <p>Queda, però, un recurs perquè la reunificació bretona es pugui dur a terme. La llei del nou mapa territorial preveu que un departament podrà canviar de regió entre 2016 i 2019. Això sí, no ho podrà fer unilateralment: caldrà una majoria de tres cinquenes parts dels membres dels dos consells regionals implicats -en aquest cas, els de Bretanya i País del Loira- i dels membres del consell general -el del Loira Atlàntic. És a dir, que els consellers del País del Loira poden blocar el pas del departament a Bretanya si ho volen.</p> <p><i>(Imatge: el mapa aprovat per l'Assemblea Nacional francesa / <a target="_blank" href="http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fr-Regions-18juil2014.svg">imatge de Roulex45</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2039http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2039Thu, 18 Dec 2014 12:30:00 +0100Ofensiva kurda per a recuperar la comarca jazidita de Sinjar de les mans de l'Estat Islàmic <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2982" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2982-1418811411.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Les forces armades del Kurdistan del Sud (Iraq), els peixmergues, han llançat aquest matí una ofensiva per a recuperar la comarca de Sinjar de les mans de l'Estat Islàmic (EI), segons anuncien els digitals <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/kurdistan/171220141">Rûdaw</a> i <a target="_blank" href="http://basnews.com/en/news/2014/12/17/peshmerga-forces-start-sinjar-operation/">BasNews</a>. L'operació, que es preparava des de feia setmanes, podria resultar en la fi del setge a què milers de persones, la majoria de religió jazidita, es troben sotmeses a la muntanya de Sinjar.</p> <p>Segons un comandant dels peixmergues citat per Rûdaw, les forces kurdes estan avançant ràpidament i es proposen en primera instància de controlar una cruïlla estratègica per a evitar que l'EI pugui enviar reforços a la zona.</p> <p>Fonts militars kurdes han dit a BasNews que els peixmergues han recuperat cinc pobles al nord de Sinjar aquest matí, així com la carretera que va de Sinjar al pas fronterer de Rabia, sobre la frontera interestatal entre l'Iraq i Síria.</p> <p>Aquesta tarda, en una actualització de la situació, Rûdaw <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/kurdistan/171220144">ha precisat</a> que els peixmergues han reconquerit set localitats al voltant de Zumar, localitat situada a uns 40 quilòmetres a l'est del pas de Rabia. El digital kurd parla de "dotzenes" de gihadistes morts i de dos peixmergues ferits.</p> <p>L'agència Êzîdî Press <a target="_blank" href="https://twitter.com/EzidiPress">ha informat</a> a través del seu compte de Twitter que, abans que comencés l'ofensiva dels peixmergues, aquesta matinada la coalició encapçalada pels Estats Units ha estat duent a terme bombardejos massius contra les posicions de l'EI a la zona.</p> <p>El poble de Sinjar està ocupat des del mes d'agost per milicians de l'Estat Islàmic, després que els peixmergues se'n retiressin. Però la muntanya de Sinjar, just al nord del poble, ha continuat en tot moment en mans kurdes, malgrat els intents d'assaltar-la per part de l'EI. La defensa de la muntanya <a target="_blank" href="http://www.kurdiskaradet.se/pressmeddelanden/38-pressmeddelanden/128-new-isis-attacks-on-ezidi-kurds-in-shengal-mountain-urgent-call-to-prevent-a-human-tragedy-in-sinjar-region">ha estat encapçalada</a> per les HPG (la branca armada del PKK), la guerrilla jazidita de les YBS i la milícia de Qassim Shesho, un jazidita local.</p> <p>Van ser les HPG i la guerrilla del Kurdistan Occidental (Síria), les YPG, qui van dur a terme, també el mes d'agost, una gran operació de rescat que va permetre salvar la vida de milers de jazidites, que van poder escapar del setge de l'EI de la muntanya. Però una altra part es van quedar a la muntanya de Sinjar, fins avui.</p> <p><b>El jazidisme, una religió kurda</b></p> <p>El jazidisme és una religió pròpia del poble kurd, que professen entre mig i un milió de persones. Va ser fundat al segle XII i té influències islàmiques sufís i de l'antiga religió dels kurds i dels perses, el zoroastrisme.</p> <p>La muntanya de Sinjar és un dels indrets sagrats dels jazidites, donat que s'hi localitzen diversos santuaris molt rellevants.</p> <p>L'islamisme rigorista considera que els jazidites són adoradors del diable. Una creença que sorgeix del fet que una de les figures centrals de la fe jazidita és Melek Taus, un àngel en forma de paó que va caure a l'infern.</p> <p>Els jazidites, però, distingeixen Melek Taus de la figura del diable. Entre d'altres motius, perquè segons ells, Melek Taus va ser perdonat i rehabilitat per Déu i va extingir les flames de l'infern.</p> <p>A banda de Sinjar, hi ha comunitats jazidites en d'altres zones del Kurdistan del Sud, al Kurdistan Occidental, al Caucas i a la diàspora europea, especialment a Alemanya.</p> <p><i>(Imatge: temple jazidita a Sinjar.)</i></p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2038http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2038Wed, 17 Dec 2014 10:00:00 +0100Dinamarca vol el Pol Nord per a Grenlàndia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2980" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2980-1418722132.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El territori de Grenlàndia podria <i>créixer </i>gairebé 900.000 quilòmetres quadrats si s'acceptés la reivindicació presentada ahir per Dinamarca a les Nacions Unides, segons la qual bona part del centre de l'oceà Àrtic forma part de la plataforma continental grenlandesa. La reclamació inclou el Pol Nord mateix, però no es preveu pas que els estats veïns -sobretot el Canadà, els EUA i Rússia- l'acceptin.</p> <p>Tots els estats costaners tenen dret a una zona econòmica exclusiva (ZEE) que inclou tot el mar des de la costa fins a un màxim de 200 milles nàutiques (uns 370 quilòmetres). Dins de la ZEE, poden explotar tots els recursos: minerals, pesquers, petroli...</p> <p>Però els estats, en alguns casos, també poden estendre el seu control més enllà de les 200 milles nàutiques: si demostren que la seva plataforma continental supera aquest límit, poden exercir el control dels recursos del subsòl -mai els pesquers.</p> <p>I això és el que està ara en disputa a l'Àrtic. Animats per les previsions que indiquen la presència de recursos naturals inexplotats, diversos estats de la regió han anat prenent posicions per a assegurar-se una part del pastís, més enllà de les seves ZEE. Les Nacions Unides disposen d'un fòrum, <a target="_blank" href="http://www.un.org/depts/los/clcs_new/commission_purpose.htm">la Comissió sobre els Límits de la Plataforma Continental</a>, on es dirimeixen les reclamacions i diferències entre els estats.</p> <p><b>La cresta de Lomonósov</b></p> <p>Dinamarca <a target="_blank" href="http://www.un.org/depts/los/clcs_new/submissions_files/dnk76_14/dnk2014_es.pdf">va presentar ahir un informe</a> a aquesta comissió, segons el qual la plataforma continental de Grenlàndia s'estén per tot el centre del fons oceànic (vegeu mapa; cliqueu-hi per a ampliar-lo). El text, que també va signat pel govern de Grenlàndia, afirma que la cresta de Lomonósov -una mena d'altiplà submarí- forma part, "morfològicament i geològicament", del marge continental septentrional grenlandès.</p> <p>Però la reivindicació danesa topa amb les reivindicacions russes, i potencialment també ho pot fer amb les canadenques i nord-americanes. Ottawa i Washington preparen les seves pròpies propostes de delimitació, i aquestes inclouen una part de la plataforma continental reclamada pels danesos.</p> <p>Rússia va ser força més ràpida que els seus veïns americans, i el 2001 <a target="_blank" href="http://www.un.org/depts/los/clcs_new/submissions_files/rus01/RUS_CLCS_01_2001_LOS_2.jpg">va presentar la seva pròpia reivindicació a la comissió</a>, que també inclou el Pol Nord i una bona part de la cresta de Lomonósov. Segons els russos, la cresta és l'extensió de la plataforma continental euroasiàtica.</p> <p>Els experts consideren que totes aquestes reclamacions serveixen perquè cada estat fixi el seu punt de partida en unes negociacions que podrien durar anys. En el cas de Dinamarca, també hi ha una interpretació en clau interna: Copenhague voldria demostrar als grenlandesos que defensa correctament els seus interessos en l'escena internacional, <a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/world-europe-30481309">ha declarat</a> Jon Rahbek-Clemmensen, expert de la Universitat de Syddansk, a la BBC.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2037http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2037Tue, 16 Dec 2014 10:00:00 +0100El moviment alsacià apel·la a Europa per a evitar la fusió amb la megaregió de l'Est <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2978" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2978-1418637411.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Milers d'alsacians contraris a la fusió del seu país dins d'una megaregió de l'Est de França <a target="_blank" href="http://www.lemonde.fr/politique/article/2014/12/13/fusion-des-regions-des-milliers-de-personnes-manifestent-pour-une-alsace-libre_4540220_823448.html">es van manifestar dissabte</a> a Estrasburg i van lliurar signatures perquè les institucions europees intervinguin en el conflicte. La protesta va reunir entre 1.600 manifestants (recompte de la policia) i 8.000 (organització) davant de la seu del Parlament Europeu a la capital alsaciana.</p> <p>Durant les setmanes anteriors, altres ciutats d'Alsàcia han acollit diverses protestes similars.</p> <p>Els manifestants rebutgen el nou mapa de les regions, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2017">aprovat per l'Assemblea Nacional francesa</a>, que té previst de fusionar Alsàcia amb Lorena i Xampanya-Ardenes en una gran regió de l'Est, que s'estendrà d'Estrasburg a pràcticament les portes de París (vegeu mapa).</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p><a href="https://twitter.com/hashtag/ALSACE?src=hash">#ALSACE</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/r%C3%A9formeterritoriale?src=hash">#réformeterritoriale</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/STRASBOURG?src=hash">#STRASBOURG</a> Les anti-fusion en appellent à l’Europe <a href="http://t.co/iPhcQgAmh4">http://t.co/iPhcQgAmh4</a> <a href="http://t.co/G8J82Rr6Ap">pic.twitter.com/G8J82Rr6Ap</a></p> — Journal L'Alsace (@lalsace) <a href="https://twitter.com/lalsace/status/544029419233636352">December 14, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>La fusió també <a target="_blank" href="http://france3-regions.francetvinfo.fr/lorraine/2014/09/22/pas-de-fusion-avec-la-lorraine-et-la-champagne-ardenne-l-alsace-veut-relancer-son-projet-de-fusion-des-collectivites-556050.html">és rebutjada</a> pel Consell Regional d'Alsàcia i pels consells generals del Baix Rin i de l'Alt Rin. El president d'aquest darrer, Charles Buttner, <a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2014/12/15/tocsins-et-sirenes-du-haut-rhin-a-la-rescousse">ha cridat demà</a> els alcaldes del seu territori a fer sonar botzines i alarmes com a senyal de protesta contra la fusió.</p> <p>La gran regió de l'Est faria desaparèixer el Consell Regional d'Alsàcia i deixaria els 1,85 milions d'alsacians en minoria dins d'una nova jurisdicció de 5,5 milions d'habitants. També tancaria les portes per a <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1941">la creació</a> d'una col·lectivitat única a Alsàcia que dotés el territori de més autonomia.</p> <p><b>Recurs a Europa</b></p> <p>Al final de la manifestació, la plataforma Alsaciens Réunis va lliurar a l'eurodiputada alsaciana Anne Sander (UMP-PPE) <a target="_blank" href="http://www.petitions24.net/oui_au_refrendum_sur_la_reforme_territoriale">un plec de 15.500 signatures</a> demanant la convocatòria d'un referèndum a Alsàcia sobre la fusió. Alsaciens Réunis també <a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/bas-rhin/2014/12/14/les-anti-fusion-en-appellent-a-l-europe">va avançar</a> que enviarà les signatures al Consell d'Europa. La plataforma interpreta que l'article 5 de la <a target="_blank" href="http://conventions.coe.int/treaty/fr/treaties/html/122.htm">Carta Europea de l'Autonomia Local</a>, ratificada per França, empara la seva petició. L'article diu que "tota modificació dels límits territorials locals" s'ha de fer a partir d'una consulta prèvia "amb les col·lectivitats locals", "eventualment per via d'un referèndum allà on la llei ho permeti".</p> <p>Buttner ha recollit la demanda d'Alsaciens Réunis i ha anunciat que presentarà "molt aviat" una moció al Consell General d'Alsàcia per a la celebració "d'un referèndum o consulta" per a conèixer l'opinió dels alsacians sobre la fusió. La convocatòria de la votació, però, seria competència de París.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2036http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2036Mon, 15 Dec 2014 10:00:00 +0100La vaga de fam dels presos kurds de l'Iran entra a la quarta setmana <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2977" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2977-1418380752.gif?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La vaga de fam que <a target="_blank" href="http://www.ncr-iran.org/en/ncri-statements/human-rights/17568-iranian-kurdish-political-prisoners-stage-hunger-strike-in-orumiyeh-prison">mantenen</a> 29 presos polítics kurds a la presó d'Urmia (Kurdistan Oriental, Iran) ha entrat a la quarta setmana, amb almenys un dels vaguistes <a target="_blank" href="http://www.ncr-iran.org/en/ncri-statements/human-rights/17612-iranian-resistance-calls-to-save-life-of-kurdish-political-prisoner">traslladat</a> a la ciutat veïna de Mahabad. La protesta es va iniciar quan un grup de presos comuns van ser traslladats a la unitat on es troben els kurds. Segons el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (CNRI), aquests presos comuns sovint inclouen "bandes associades al règim" iranià i el seu trasllat està enfocat a "intensificar la pressió i a torturar psicològicament els presoners polítics".</p> <p>El CNRI és un grup opositor multiètnic de l'Iran, que propugna la democratització del país i una autonomia àmplia per al Kurdistan.</p> <p>La mateixa organització ha informat que un dels 29 presoners ha estat traslladat de la presó d'Urmia a Mahabad, cosa que segons el CNRI podria significar "una amenaça per a la seva vida". El pres, Mansour Arvand, va ser condemnat per "enemistat contra Déu" i la seva sentència a mort ha estat confirmada pel Tribunal Suprem de l'Iran.</p> <p>Arvand <a target="_blank" href="http://hriran.com/en/component/content/article/56-ethnic/3696-uncertain-condition-of-a-kurdish-death-row-prisoner.html">va ser detingut</a> el 2011 i condemnat el 2012. La sentència per "enemistat contra Déu" arrenca del fet que col·laborava amb un partit kurd opositor.</p> <p><b>Protestes al Kurdistan del Sud i a set estats<br /></b></p> <p>Aquesta setmana, la vaga de fam ha superat les fronteres estatals de l'Iran. A Silemani, al Kurdistan del Sud (Iraq), desenes de persones <a target="_blank" href="http://en.firatajans.com/news/news/hunger-strike-in-sulaymaniyah-in-support-of-prisoners-in-urmia.htm">segueixen una vaga de fam</a> de dos dies de durada en solidaritat amb els presos kurds de l'Iran. El comitè organitzador de la protesta, el KJAR, diu que els presos d'Urmia van ser condemnats "per haver defensat els interessos del poble, i ara nosaltres hem de defensar els seus drets".</p> <p>Igualment, <a target="_blank" href="http://kurdiscat.blogspot.com.es/2014/12/sestenen-les-accions-en-solidaritat-amb.html?spref=tw">recull KurdisCat</a>, fins a diumenge tenen lloc vuit manifestacions a set estats (Regne Unit, Austràlia, Dinamarca, Alemanya, Finlàndia, Suècia i Àustria) en solidaritat amb els presos, convocades pel Partit de la Lliure Vida del Kurdistan (PJAK, per les sigles en kurd). Aquest partit, vinculat al PKK i al PYD, reclama l'autogovern kurd sota la base del confederalisme democràtic.</p> <p><i>(Imatge: presó d'Urmia / <a target="_blank" href="http://www.ncr-iran.org/en/ncri-statements/human-rights/17612-iranian-resistance-calls-to-save-life-of-kurdish-political-prisoner">fotografia: CNRI</a>.)</i></p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2035http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2035Fri, 12 Dec 2014 11:00:00 +0100OUI Quebec: nova iniciativa per a reprendre el camí cap a la independència <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2975" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2975-1418291463.png?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Són diverses les iniciatives que han aparegut al Quebec enfocades a reprendre el camí cap a la independència, després dels fracassos dels dos referèndums (1980 i 1995) i, més recentment, després de la pèrdua estrepitosa del poder per part del partit independentista per excel·lència, el Partit Quebequès. La més recent és <a target="_blank" href="http://souverainete.info/les-organisations-unies-pour-lindependance-du-quebec-succedent-au-conseil-de-la-souverainete-du-quebec/">l'aparició</a> d'Organitzacions Unides per la Independència del Quebec (OUI Quebec), que cerca d'unificar les forces favorables a la independència.</p> <p>OUI Quebec naixia, dissabte dia 6, a Mont-real. És el moviment destinat a seguir els camins traçats pel <a target="_blank" href="http://souverainete.info/">Consell de la Sobirania del Quebec</a>, una organització que <a target="_blank" href="http://www.ledevoir.com/politique/quebec/426112/le-oui-quebec-nouveau-promoteur-de-l-independance">ha decidit refundar-se</a> en aquesta nova entitat, que es proposa de federar els partits i grups independentistes i de rellançar l'acció política dintre del Quebec. El 150 militants presents a la constitució de OUI Quebec van posar de relleu que la nova iniciativa era la continuació del Consell -amb un mateix president, Gilbert Paquette.</p> <p>La nova entitat es defineix com a "no partidista". Des del punt de vista terminològic deixa de costat el concepte <i>sobirania </i>-el més utilitzat pels partits independentistes- i assumeix el d'<i>independència</i>. El canvi de nom és justificat, segons els membres de Sí Quebec, perquè el mot <i>sobirania </i>resulta "ambigu". Ho justificava Paquette: "Hom parla de sobirania cultural, sobirania alimentària i, fins i tot, de governança sobiranista", malgrat que aquests conceptes poden designar diverses realitats. Per a més claredat, diu el líder de OUI Quebec, "utilitzarem l'apel·lació <i>independència</i>".</p> <p>Amb aquest canvi es vol posar punt i final a una tradició inaugurada pel fundador del <a target="_blank" href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Mouvement_Souverainet%C3%A9-Association">Moviment Sobirania-Associació (MSA)</a>, René Lévesque, el primer gran líder del Partit Quebequès, el 1967. L'MSA volia combinar dues idees: la sobirania del Quebec i una futura associació del nou estat amb la resta del Canadà.</p> <p>OUI Quebec vol mobilitzar permanentment els quebequesos per a avançar cap a la independència i estendre la consciència sobre quins són els continguts i objectius d'un futur Estat quebequès. La plataforma afirma que promourà un moviment nascut de la societat civil, la qual n'ha de ser la seva ànima. En aquest sentit, OUI Quebec vol distingir-se dels partits polítics, els quals, diu el moviment refundat, han de vehicular les aspiracions del poble quebequès.</p> <p><a target="_blank" href="http://danielturpqc.org/page_perso.php?semaine=2014-12-08">En el seu bloc setmanal</a>, el jurista quebequès Daniel Turp explica la seva assistència a la presentació de OUI Quebec i n'esmenta el <a target="_blank" href="http://souverainete.info/le-conseil/plan-strategique-2015-2018/">Pla Estratègic 2015-2018</a>, que consta de cinc grans finalitats: la convergència dels independentistes, l'aprofundiment del projecte comú independentista, l'animació del debat públic sobre la independència, la mobilització pública i l'acció sobre el terreny, i finalment el finançament estable i permanent de l'acció independentista de la societat civil. Turp, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2012">bon coneixedor del procés de Catalunya</a>, es felicita de la iniciativa quebequesa, que veu com un reflex de l'exemple que dóna la societat civil catalana organitzada. OUI Quebec, diu Turp, "pot jugar un paper determinant en el procés d'accés del Quebec a la independència".</p> <p>Segons els dos darrers sondejos sobre un eventual referèndum d'independència (<a target="_blank" href="http://www.crop.ca/sondages/pdf/2014/Rapport%20politique%20-%20Octobre%202014.pdf">octubre 2014</a> i <a target="_blank" href="http://www.leger360.com/admin/upload/publi_pdf/201411151fr.pdf">novembre 2014</a>), entre el 32% i el 34% dels quebequesos diuen que votarien "sí", mentre que el suport al "no" se situa entre el 66% i el 68%. És un dels nivells més baixos de suport a la independència dels darrers anys.</p> <p><H2>Quebec/<i>Québec</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 7.828.879 h. (2009)<br /> <b>Superfície:</b> 1.667.441 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern i Parlament del Quebec<br /> <b>Ciutats importants:</b> Quebec (capital), Montréal, Gatineau, Sherbrooke<br /> <b>Administració estatal:</b> Canadà<br /> <b>Llengües territorials:</b> francès, inuktitut, cree, mohawk entre d’altres llengües ameríndies<br /> <b>Llengua oficial:</b> francès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 24 de juny<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica, religions ameríndies i inuits<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2034http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2034Thu, 11 Dec 2014 10:00:00 +0100A Euskadi, els favorables a la independència superen els contraris <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2973" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2973-1418206489.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El 35% dels ciutadans d'Euskadi estan d'acord amb la independència i el 33% s'hi manifesten en contra, segons <a target="_blank" href="http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.net/contenidos/informe_estudio/sociometro_vasco_56/es_def/adjuntos/14sv56.pdf">el baròmetre de desembre</a> del Gabinet de Prospecció Sociològica del govern d'Euskadi. El 20% diu que seria partidari de la independència depenent de les circumstàncies, i un 12% no ho sap o no contesta.</p> <p>D'acord amb les dades del baròmetre, és el primer cop des de 1998 que els partidaris de la independència superen els contraris, i també és la primera vegada que els que es declaren favorables a sortir d'Espanya són el grup més nombrós (vegeu gràfic; cliqueu-hi per a ampliar-lo).</p> <p><b>Gran majoria a favor de la consulta</b></p> <p>Sobre la possibilitat de fer una consulta sobre el futur d'Euskadi, el 51% diu que la vol sigui acordada amb el govern espanyol o no, el 23% que la vol només si és acordada, i el 16% que no la vol.</p> <p>Cas que s'arribés a un acord per a fer-la, el 39% declarara que votaria a favor de la independència, el 29% en contra, el 20% no ho sap o no contesta, i el 12% s'abstindria.</p> <p>Excloent els que diuen que s'abstindran, el "sí" es troba ara mateix al 44% i el "no", al 33%. Els indecisos, que amb aquest càlcul serien ara el 23%, tindrien la clau de la victòria.</p> <p>En relació amb altres processos similars a Europa, el 73% diu que li sembla bé que els governs britànic i escocès acordessin fer un referèndum d'independència. El 39% considera que el govern espanyol hauria d'haver acceptat la consulta de Catalunya i el seu resultat, i un altre 27% opina que Madrid hauria d'haver atorgat més autogovern a Catalunya a canvi que la consulta no es fes.</p> <p><b>La identitat basca, predominant</b></p> <p>El baròmetre també pregunta sobre el sentiment identitari dels ciutadans. El 28% diu que només se sent basc, i el 21%, més basc que espanyol. El 34% declara sentir-se tant una cosa com l'altra, el 4% afirma sentir-se més espanyol que basc, i el 6%, només espanyol.</p> <p>La suma de les opcions predominantment basques (49%) és la més elevada de tota la sèrie històrica del baròmetre, iniciada el 1995.</p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2033http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2033Wed, 10 Dec 2014 11:00:00 +0100El partit de Thaçi pacta una gran coalició a Kosovo i evita anar-se'n a l'oposició <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2971" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2971-1418118776.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els dos principals partits de Kosovo han arribat a un acord per a governar plegats durant els propers quatre anys, un acord que evitarà el pas a l'oposició del Partit Democràtic de Kosovo (PDK) de l'actual primer ministre kosovar, Hashim Thaçi (fotografia). El PDK <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2014/12/08/us-kosovo-government-idUSKBN0JM0UF20141208?feedType=RSS&amp;feedName=worldNews">ha hagut d'acceptar</a> que el líder de la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), Isa Mustafa, esdevingui nou primer ministre, però a canvi ha obtingut de mantenir diverses carteres, entre les quals la d'Exteriors, que ocuparà Thaçi.</p> <p>L'acord arriba sis mesos després de les eleccions parlamentàries, en què el PDK <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1917">va aconseguir</a> 37 escons i l'LDK, 30. Plegats assoleixen la majoria absoluta en una cambra de 120 escons.</p> <p>Amb aquest pacte, l'LDK trenca l'acord que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1936">havia anunciat</a> poc després de les votacions per a desallotjar el PDK del govern. El partit de Mustafa havia pactat una majoria alternativa amb uns altres tres partits més petits: Vetëvendosje (16 escons), l'Aliança pel Futur del Kosovo (11) i Nisma (6). I, de fet, l'LDK i els altres tres partits havien escollit Mustafa com a president del Parlament.</p> <p>El PDK va dir que la decisió era anticonstitucional, i el mes d'agost el Tribunal Constitucional de Kosovo <a target="_blank" href="http://www.balkaneu.com/constitutional-court-publishes-full-verdict-election-speaker-parliament-anti-constitutional-pdk-largest-parliamentary-group/">li va donar la raó</a>. El tribunal va sentenciar que el president del Parlament només pot ser nominat pel guanyador de les eleccions, en aquest cas pel PDK.</p> <p>Davant d'aquesta situació, l'LDK va canviar de parer, va descartar la coalició amb els partits més petits i va començar a negociar amb el PDK, amb el qual finalment ha assolit un pacte.</p> <p><b>"La corrupció florirà"</b></p> <p>Un <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1900">dels arguments principals</a> de l'LDK i els altres tres partits per a no voler el PDK al govern era que els executius de Thaçi havien estat marcats per la corrupció i el nepotisme. També citaven la situació econòmica de Kosovo, amb un atur superior al 30% i una enorme dependència de les remeses dels kosovars emigrats, sobretot a països de la UE.</p> <p>Un cop s'ha conegut el pacte per a la gran coalició, el diputat de Vetëvendosje Gllauk Konjufca <a target="_blank" href="http://www.dtt-net.com/en/index.php?page=view-article&amp;article=7315">ha vaticinat</a> que "amb aquest govern la corrupció florirà". Konjufca ha acusat el PDK de robar diners dels pressupostos estatals, de comprar vots i de corrompre la missió de la UE al país (EULEX).</p> <p>Segons <a target="_blank" href="http://www.transparency.org/cpi2014/results">l'índex de percepció de corrupció de Transparency International</a>, Kosovo ocupa el lloc 110 d'un total de 175 estats del món analitzats. A Europa, només Rússia, Ucraïna, Bielorússia i l'Azerbaidjan ocupen posicions pitjors.</p> <p>Donika Kada-Bujupi, diputada de l'Aliança pel Futur de Kosovo, ha dit que la nova coalició serà incapaç de portar Kosovo a la UE, de millorar l'economia o d'evitar que els joves kosovars hagin d'anar-se'n del país.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2032http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2032Tue, 09 Dec 2014 10:00:00 +0100Els partits pro-UE inicien converses a Moldàvia mentre el líder socialista alerta que el país es pot trencar <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2970" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2970-1417778136.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els tres partits favorables a la integració de Moldàvia a la Unió Europea han iniciat converses per a formar govern i començar a implementar l'Acord d'Associació que el país va signar amb Brussel·les el juny passat. <a target="_blank" href="http://www.alegeri.md/">Amb el 100% escrutat</a>, la suma de les tres formacions (Partit Liberal Democràtic Partit Democràtic i Partit Liberal) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2026">va obtenir diumenge passat</a> el 45,6% dels vots i 55 dels 101 escons que hi ha al Parlament moldau, cosa que els dóna la majoria suficient per a poder governar.</p> <p>Els líders dels partits pro-UE <a target="_blank" href="http://www.rferl.org/content/moldova-coalition-talks-election/26719923.html">admeten</a> que les negociacions no seran senzilles, però confien a arribar a un acord. Moldàvia té un govern format per una majoria de partits favorables a ingressar a la UE des de 2009.</p> <p>La gran sorpresa de les eleccions va ser l'emergència del Partit Socialista de la República de Moldàvia (PSRM), que individualment va ser el partit més votat -més que cadascun dels tres pro-UE per separat. Els socialistes van sumar el 20,5% dels vots i 23 escons, cosa que els convertirà en primera força de l'oposició si els tres partits pro-UE arriben a un acord de govern.</p> <p>Els comunistes, per la seva banda, completen el Parlament moldau, amb el 17,5% dels vots i 21 diputats.</p> <p><b>Els socialistes prometen jugar fort</b></p> <p>Molt reforçat per un resultat que les enquestes no esperaven, el líder del PSRM, Igor Dodon, ha promès batalla durant la propera legislatura. El líder socialista -que durant la campanya figurava als cartells electorals juntament amb el president rus, Vladímir Putin- ha anunciat que la primera moció del seu partit al nou parlament serà demanar un referèndum sobre l'ingrés de Moldàvia a la Unió Duanera.</p> <p>La Unió Duanera és un bloc comercial format per Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan, que l'1 de gener de 2015 es convertirà oficialment en la Unió Econòmica Euroasiàtica. La voluntat de Rússia és que aquest bloc esdevingui una unió política, similar -i per tant, alternativa- a la Unió Europea. Armènia i el Kirguizistan són dos dels candidats més ferms a ingressar-hi.</p> <p>Dodon considera que l'ingrés de Moldàvia a la Unió Duanera seria beneficiosa per als productes moldaus, més que no pas accedir a la UE. Però aquest no és l'únic motiu que el líder socialista esgrimeix: <a target="_blank" href="http://www.rg.ru/2014/12/03/moldavia-site.html">en una entrevista a <i>Rossískaia Gazeta</i></a> aquesta setmana, Dodon pronostica que l'entrada de Moldàvia a la UE podria arribar a trencar el país.</p> <p>Segons Dodon, hi ha tres territoris a Moldàvia que no acceptaran de formar part de la UE: el nord del país, l'autonomia de Gagaúsia i Transnístria -una república reconeguda internacionalment com a part de Moldàvia però independent de facto sota protecció russa des de 1990.</p> <p><i>(Imatge: bandera de Moldàvia / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/deepphoto/3944268119/in/photolist-71xpuK-6dpGi3-6dptPG-2i1X5J-i8JUs-i8KEG-puBYJs-5nbLzf-cfpoTG-czcMLu-6o9z6c-6XZyYf-7Y83dq-kVpA37">fotografia de Dave Proffer.</a>)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2031http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2031Fri, 05 Dec 2014 12:00:00 +0100Putin apunta que Occident té la culpa de la "tragèdia a Ucraïna" i diu que Crimea és "sagrada" per a Rússia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2968" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2968-1417692458.jpeg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>En el seu discurs anual davant l'Assemblea Federal de Rússia, el president Vladímir Putin <a target="_blank" href="http://sputniknews.com/russia/20141204/1015485350.html">ha insistit</a> que la "tragèdia a Ucraïna" podria haver-se evitat "a través d'un diàleg dins dels marcs legals i dels processos legítims". Si no va ser així, diu Putin, "tenim el dret de preguntar-nos per què va ocórrer aquesta tragèdia". I ha afegit que les potències occidentals volen convèncer Rússia que "aquesta és una política sàvia i equilibrada i que les hauríem de seguir sense pensar-nos-ho. I això no passarà".</p> <p>El dirigent rus també <a target="_blank" href="http://in.reuters.com/article/2014/12/04/russia-putin-idINKCN0JI0S520141204">ha tingut paraules</a> per a l'annexió de Crimea, a la qual s'ha referit com a "reunificació". Putin ha afirmat que Crimea té "un gran significat sagrat i de civilització per a Rússia".</p> <p>Putin ho ha dit el mateix dia que el president del Mejlis (consell executiu) dels tàtars de Crimea, Refat Txubàrov, s'adreça al Parlament Europeu per a explicar la situació d'aquest poble. Txubàrov ha afirmat que el poble tàtar ha estat l'objectiu de l'ocupació russa a Crimea perquè, segons ha dit, el 99% dels tàtars van votar contra l'annexió de la península a Rússia.</p> <p><b>"Orgull nacional" i "sobirania estatal real"<br /></b></p> <p>D'altra banda, el president rus <a target="_blank" href="http://tass.ru/en/russia/765103">ha contraposat</a> el camí triat per "alguns països europeus" amb el que està seguint Rússia. Segons Putin, aquests estats "s'han obligat del seu orgull nacional des de fa temps, i consideren que la sobirania és un gran luxe", cosa en la qual Rússia no pot caure, perquè "la sobirania estatal real és una condició absolutament essencial per a l'existència de Rússia". I ha sentenciat: "O serem sobirans, o ens dissoldrem i ens perdrem al món".</p> <p>Putin també <a target="_blank" href="http://sputniknews.com/russia/20141204/1015486357.html">ha assegurat</a> que els "separatismes" que hi ha dins de la Federació Russa han estat impulsats "des de l'estranger", cosa que és "absolutament òbvia". Encara més, el president rus diu que des de fora "s'hauria permès feliçment" que Rússia "seguís l'escenari iugoslau de desintegració i desmembrament, amb totes les conseqüències tràgiques", cosa que Moscou "no va permetre".</p> <p>A la fi de la Unió Soviètica, diverses repúbliques constituents de la Federació Russa van proclamar la seva sobirania. Una d'elles, Txetxènia, es va proclamar directament un estat independent. Putin va dirigir l'exèrcit rus a esclafar la resistència txetxena en una guerra (1999-2000) que va posar punt i final a l'existència d'una Txetxènia independent de facto.</p> <p>A Txetxènia, però, ha anat creixent una insurgència antirussa amb un to cada cop més islamista. Avui mateix, i hores abans que Putin iniciés el seu discurs, <a target="_blank" href="http://www.rferl.org/content/grozny-chechnya-attack-/26724259.html">s'ha iniciat un incident armat</a> a la capital txetxena, Grozni, entre un grup d'homes armats i les forces russes. Les autoritats de Rússia han informat de nou persones mortes, de les quals tres serien policies i sis, insurgents.</p> <p>L'atac ha estat reivindicat per la branca txetxena de l'Emirat del Caucas, una organització gihadista que pretén constituir un estat islàmic a la zona nord del Caucas, que pertany a la Federació Russa.</p> <p><i>(Imatge: Vladímir Putin / <a target="_blank" href="http://eng.kremlin.ru/news/23341">fotografia: Servei de premsa de la presidència russa</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2030http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2030Thu, 04 Dec 2014 12:00:00 +0100