Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesAcusen Turquia de 'contraprogramar' la commemoració del genocidi armeni <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3135" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Recep Tayyip Erdogan" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3135-1429200683.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern i la presidència de Turquia celebraran enguany el centenari de la batalla de Gal·lípoli el dia 24 d'abril, una decisió que els ha valgut crítiques per part de qui entén que Ankara intenta distreure l'atenció de la commemoració dels 100 anys de l'inici del genocidi armeni, que tindrà lloc en la mateixa data. El president turc, Recep Tayyip Erdogan (fotografia), ha convidat els líders mundials a l'acte de commemoració de la batalla, que va oposar l'Imperi otomà i Alemanya, d'un costat, a França, el Regne Unit i els seus aliats pel control de l'estret dels Dardanels. Després de vuit mesos de combats, els otomans van aconseguir la victòria.</p> <p>"Un acte cínic", segons <a target="_blank" href="http://www.france24.com/en/f24-interview/20150321-armenian-president-sargsyan-turkey-erdogan-genocide-centennial/">ha dit</a> el president d'Armènia, Serzh Sargsyan, qui recorda que la batalla de Gal·lípoli ni va començar ni es va acabar el 24 d'abril. En efecte, l'intent aliat d'ocupar els Dardanels es va iniciar el 25 d'abril, per la qual cosa Sargsyan entén que la commemoració ideada per Turquia enguany és un intent "de ferir el poble armeni" en la commemoració del centenari del seu genocidi sota l'Imperi otomà.</p> <p>El 24 d'abril de 1915, les autoritats otomanes van detenir més de 200 intel·lectuals i líders armenis, cosa que es considera l'inici del genocidi armeni, que va causar la mort d'entre 600.000 i 1,8 milions de persones. Les autoritats turques neguen que es pugui parlar de "genocidi" per a referir-se a aquelles massacres, malgrat que els acadèmics especialitzats consideren que aquells fets realment van ser constitutius de genocidi, perquè va existir una planificació per a exterminar bona part del poble armeni.</p> <p><b>Crítiques en mitjans turcs</b></p> <p>Les crítiques contra Erdogan no han arribat tan sols d'Armènia, sinó que també se n'han pogut llegit a la premsa turca. <a target="_self" href="http://www.todayszaman.com/diplomacy_turkeys-politicization-of-gallipoli-hurts-national-legacy_375900.html">En aquest article</a> , la cap de redacció de <i>Today's Zaman</i>, Deniz Arslan, escriu que la decisió del govern i la presidència turca "fa mal al llegat nacional" i que "han estat àmpliament percebuts com un intent groller de distreure l'atenció" de la commemoració del genocidi armeni.</p> <p>També dins de Turquia, el setmanari de la comunitat armènia <i>Agos</i> ha criticat l'operació, "una maniobra política molt indecent", segons el professor Ohannes Kiliçdagi, columnista de la publicació.</p> <p>Omer Taspinar, de l'agència de notícies turca Cihan, apunta en la mateixa direcció, i <a href="http://en.cihan.com.tr/news/Turkey-needs-new-approach-for-1915_9731-CHMTc0OTczMQ==">lamenta</a> que Turquia estigui "malgastant" una altra oportunitat per a revisar el seu passat i especialment el genocidi armeni, "un dels capítols més foscos de la història turca".</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2124http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2124Thu, 16 Apr 2015 18:00:00 +0200Decepció entre l'autonomisme pel "no" del president a convocar una consulta sobre el futur d'Alsàcia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3133" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3133-1429084754.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3134" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3134-1429084787.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Alsàcia és una mica més a prop de perdre la seva especificitat política. El principal partit autonomista d'Alsàcia, Unser Land, <a target="_blank" href="http://www.unserland.org/servitude-volontaire-ou-resistance/">ha lamentat</a> que "manqui gosadia política" per a celebrar una consulta sobre el futur d'aquest territori, que a partir de l'1 de gener de 2016 <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2017">serà unificat</a> amb Lorena i Xampanya-Ardenes per a formar una gran macroregió de l'Est de França.</p> <p>Una iniciativa popular, <a target="_blank" href="http://www.alsaceretrouvetavoix.com/">Alsace Retrouve ta Voix</a>, ha recollit <a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2015/04/08/plus-100-000-signatures-pour-la-petition-alsace-retrouve-ta-voix">més de 100.000 signatures</a> demanant al Consell Regional d'Alsàcia que convoqui una votació <a target="_blank" href="http://www.alsaceretrouvetavoix.com/wp-content/uploads/2015/04/nouvelle-petition-alsace-retrouve-ta-voix-.pdf">amb la pregunta</a>: "Desitja vostè que la Regió d'Alsàcia sol·liciti a l'Estat experimentar una nova organització territorial pròpia d'Alsàcia?". Però el president d'Alsàcia, Philippe Richert (UMP, centredreta), <a target="_blank" href="http://france3-regions.francetvinfo.fr/alsace/2015/04/10/philippe-richert-hostile-l-idee-d-un-referendum-sur-la-grande-region-701979.html">ho ha descartat</a>.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2015/03/18/richert-un-referendum-n-arreterait-pas-la-fusion">Segons Richert</a>, el nombre de signatures recollides no és suficient. I encara que ho fos, diu Richert, les autoritats alsacianes no tenen pas les competències per a convocar una votació sobre una matèria que és competència de l'Estat francès. A més a més, rebla el president alsacià, el fet que hi hagi eleccions regionals el desembre de 2015 fa que en cap cas es puguin complir els terminis requerits per a la celebració d'un referèndum -que s'ha de fer almenys amb sis mesos d'antelació, sense comptar diversos procediments previs.</p> <p><b>Representants "sotmesos al <i>diktat </i>parisenc"</b></p> <p>"Malgrat l'eventualitat d'un recurs, un referèndum hauria reforçat la posició teòrica dels nostres representants contra la fusió", argumenten des d'Unser Land. Uns representants que "s'han sotmès al <i>diktat </i>parisenc i que accepten un funcionament que planteja la qüestió de la democràcia a França", afirmen els autonomistes, abans de recordar que "la fusió ha estat imposada a Alsàcia sense l'opinió favorable d'un sol dels seus parlamentaris, [i] contra l'opinió del 96% dels seus consellers regionals i generals".</p> <p>Unser Land també considera que el resultat que el partit va obtenir a les eleccions cantonals del mes passat -al voltant del 16% de mitjana als cantons on es va presentar- afegeix força a la reivindicació autonomista.</p> <p>Segons la formació autonomista, una acció decidida per part dels representants alsacians hauria pogut provocar un canvi de parer a París i, eventualment, una revisió del nou mapa territorial de França. Per Richert, en canvi, ja és massa tard: el president considera que els alsacians ara faran millor de provar de tenir tant de poder i influència a la nova macroregió com els sigui possible.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment a Nationalia</b>: <a target="_blank" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2103">Noves mobilitzacions a Alsàcia per a evitar la fusió amb la macroregió de l'Est</a>, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2036">El moviment alsacià apel·la a Europa per a evitar la fusió amb la megaregió de l'Est</a> i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2017">Ni Alsàcia sola, ni Bretanya reunificada: l'Assemblea francesa aprova el mapa de les 13 regions</a></li> </ul> <p><i>(Imatge: el president alsacià Philippe Richert / <a target="_blank" href="http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Philippe_Richert_by_Madeos_506-6304.jpg">fotografia de Madeos</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2123http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2123Wed, 15 Apr 2015 09:30:00 +0200Protesta a Escòcia contra les armes nuclears de la marina britànica <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3131" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3131-1428959903.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Més de 200 activistes <a target="_blank" href="http://www.dailyrecord.co.uk/news/scottish-news/faslane-blockade-36-arrests-made-5509860">van blocar ahir</a> els accessos a la base que la marina britànica té a Faslane, a l'estuari del Clyde, en el marc <a target="_blank" href="http://scraptrident.org">de la campanya Scrap Trident</a>, que reclama una Escòcia sense armes nuclears. La base allotja el programa Trident, que s'ocupa de l'armament nuclear de què disposa actualment l'exèrcit britànic. El moviment ecologista i pacifista escocès fa dècades que rebutja la presència de Trident -i del seu predecessor, Polaris-, una petició que compta amb el suport dels partits independentistes.</p> <p>La policia va detenir 36 activistes. El diputat del Partit Verd Escocès Patrick Harvie va participar a la protesta, en la qual <a target="_blank" href="http://news.stv.tv/west-central/316979-scrap-trident-coalition-bairns-not-bombs-demonstration-at-faslane/">va proposar</a> que els treballadors de la base siguin reciclats per a defensar "els estratègicament importants mars del nord". Sense armes nuclears, s'entén.</p> <p>El blocatge de Faslane arriba nou després d'una manifestació a Glasgow, també convocada per Scrap Trident, durant la qual la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, <a target="_blank" href="http://news.stv.tv/west-central/316125-thousands-of-protesters-gather-for-anti-trident-demonstration/">va reiterar</a> que els diputats del Partit Nacional Escocès (SNP) que siguin escollits al Parlament britànic "mai no donaran suport al Trident".</p> <p>Com a màxim el març de 2016, els diputats britànics <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/uk-news/2015/apr/09/tory-labour-renew-trident-threat-reality-nuclear-election">hauran de votar</a> si atorguen els fons per a construir els submarins nuclears que hauran de substituir els actuals, anomenats Vanguard. I l'SNP ha dit que, si depèn dels seus vots, aquests fons no hi seran mai. La setmana passada, Sturgeon <a target="_blank" href="http://www.scotsman.com/news/uk/trident-blocking-path-to-snp-and-labour-deal-1-3742357">advertia</a> que si els laboristes mantenen la seva idea de tirar endavant el programa nuclear de la marina, no hi haurà un pacte de legislatura amb el partit d'Ed Miliband. Però laboristes i conservadors són tots dos partidaris de no renunciar al programa nuclear, de forma que l'SNP no podrà evitar una majoria àmplia a Westminster a favor de Trident.</p> <p><i>(Imatge: un submarí Vanguard a les aigües del Clyde / <a target="_blank" href="http://www.flickr.com/photos/bodgerbrooks/1130008623/">imatge de John ED76</a>.)</i></p> <p><H2>Escòcia/<i>Alba</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 5.313.600 habitants (cens de 2011)<br /> <b>Superfície:</b> 78.772 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern d'Escòcia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Edimburg, Glasgow<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengües territorials:</b> gaèlic escocès i escocès<br /> <b>Llengua oficial:</b> anglès i gaèlic escocès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 30 de novembre<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2122http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2122Tue, 14 Apr 2015 08:00:00 +0200Quan un genocidi en pot amagar un altre: el papa, els armenis i Namíbia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3129" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3129-1428921200.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El papa Francesc, en el missatge que <a target="_blank" href="http://w2.vatican.va/content/francesco/en/messages/pont-messages/2015/documents/papa-francesco_20150412_messaggio-armeni.html">va adreçar ahir als armenis</a>, va referir-se a les massacres patides per aquest poble sota l'Imperi otomà a partir de 1915 -hi van morir entre 800.000 i 1,8 milions de persones- com a "allò que generalment és anomenat el primer genocidi del segle XX". La cita, de fet, ni tan sols és original de Francesc, sinó que està continguda en <a target="_blank" href="http://w2.vatican.va/content/john-paul-ii/en/speeches/2001/september/documents/hf_jp-ii_spe_20010927_decl-jp-ii-karekin-ii.html">una declaració conjunta</a> del papa Joan Pau II i del patriarca de l'Església armènia Karekin II, l'any 2001, i el pontífex argentí la va repetir ahir.</p> <p>La <a target="_blank" href="http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/260%28III%29">Convenció per a la Prevenció del Genocidi</a> (1948, Nacions Unides) defineix aquesta pràctica com un acte, o diversos, fets amb "la intenció de destruir, total o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal", mitjançant, entre d'altres mecanismes, la "matança de membres del grup". El govern turc admet que el 1915 va haver-hi matances d'armenis, però nega que arribin a constituir un genocidi. D'un costat, perquè considera que no van morir prou persones per a afirmar-ho. De l'altra, perquè argumenta que també van morir membres d'altres grups ètnics i religiosos. I encara, perquè troba que les morts es van produir no pas com a fruit de la planificació del govern otomà, sinó de la convulsió de la Primera Guerra Mundial.</p> <p>L'Associació Internacional d'Acadèmics de Genocidi (IAGS) nega que el punt de vista del govern turc se sostingui. <a target="_blank" href="http://www.genocidescholars.org/sites/default/files/document%09%5Bcurrent-page%3A1%5D/documents/Scholars%20Denying%20Armenian%20Genocide--.pdf">En una carta de 2006</a> adreçada als negacionistes, el grup afirmava que "la documentació sobre el genocidi armeni és abundant i aclaparadora", i que és recercable "en milers de registres oficials", incloent-hi d'otomans i de països aliats seus durant la guerra, com Alemanya o Àustria-Hongria. Encara més: "Milers de pàgines de relats de testimonis visuals de cooperants, missioners i supervivents" completen aquesta documentació. Segons la IAGS, "no es pot discutir que el genocidi armeni és una història demostrada".</p> <p><b>D'un genocidi als altres</b></p> <p>La mateixa IAGS <a target="_blank" href="http://www.genocidescholars.org/sites/default/files/document%09%5Bcurrent-page%3A1%5D/documents/IAGS-Resolution-Assyrian%20and%20Greek%20Genocide.pdf">apunta</a> que, al mateix temps que va dur a terme les massacres contra els armenis, el govern otomà també va perpetrar un genocidi contra els assiris i contra els grecs d'Anatòlia. Òbviament, l'existència de tres genocidis en paral·lel no en nega la substància de cadascun d'ells. En el cas dels assiris, hi ha una història de persecució que arriba fins als nostres dies. Comunitats assíries que vivien a Hakkari (Kurdistan, llavors dins de l'Imperi otomà) van ser massacrades entre 1915 i 1918, però algunes d'elles <a target="_blank" href="http://www.aina.org/articles/asotk.pdf">van poder fugir</a>. El 1925 van reassentar-se a Simele, al Kurdistan del naixent Estat iraquià. El 1933, alguns d'aquells supervivents van tornar a ser massacrats, i els que van poder van tornar a fugir, aquest cop cap al Kurdistan del mandat francès de Síria, on es van instal·lar a la vall del riu Khabur. Avui, els seus descendents han de fer front a una ofensiva de l'Estat Islàmic, que els torna a posar en perill d'assassinat massiu.</p> <p>En tot cas, per què es pot dir que el govern turc podria tenir raó fins a cert punt quan afirma que les paraules d'ahir del papa Francesc no s'ajusten a la realitat? Ben cert que no és perquè el genocidi no hagués passat, sinó perquè possiblement no va ser la primera massacre del segle XX que pot merèixer aquest qualificatiu. Milers de quilòmetres cap al sud, a l'actual Namíbia, el general alemany Lothar von Trotha va encarregar-se d'inscriure el seu nom en les pàgines més ignominioses de la història, com a responsable de la massacre massiva dels pobles herero i namaqua.</p> <p>El 1904, els hereros <a target="_blank" href="http://books.google.es/books?hl=es&amp;lr=&amp;id=L-fpAwAAQBAJ&amp;oi=fnd&amp;pg=PA152&amp;dq=herero+genocide&amp;ots=5iGSo32mTv&amp;sig=CEeQkgWHJCwionRYyJXW7lyAcpE#v=onepage&amp;q=herero%20genocide&amp;f=false">es van revoltar</a> contra l'ocupació colonial alemanya de la seva terra, i van matar un cert nombre de soldats alemanys -menys de 200, segons la documentació disponible. El poder militar alemany, infinitament superior a l'herero, va permetre a Von Trotha esclafar la resistència d'aquest poble. L'octubre de 1904, i havent-los derrotat, el general va determinar que els hereros havien "d'abandonar el país" i que a partir d'aquell moment, caldria "disparar" contra qualsevol herero trobat en territori alemany, "armat o desarmat". Coincidint amb aquesta amenaça, Von Trotha <a target="_blank" href="https://books.google.es/books?id=DJ54bFqJtV8C&amp;pg=PA284&amp;lpg=PA284&amp;dq=%22I+believe+that+the+nation+as+such+should+be+annihilated,%22&amp;source=bl&amp;ots=GsQ60K19aN&amp;sig=7J6VM2ep9_zhMoFdftx-D1JSNwY&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ei=l4YrVdO5G4LTPa_cgMgB&amp;ved=0CCcQ6AEwAQ#v=onepage&amp;q=%22I%20believe%20that%20the%20nation%20as%20such%20should%20be%20annihilated%2C%22&amp;f=false">va escriure</a>, referint-se als hereros: "Crec que la nació com a tal hauria de ser anihilada o, si això no fos possible [...], hauria de ser expulsada del país [...]. El moviment constant de les nostres tropes ens permetrà de trobar els petits grups de la nació que han tornat cap a l'oest i destruir-los gradualment".</p> <p>"D'acord amb els estàndards actuals i d'acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre la Prevenció i Càstig del Crim de Genocidi de 1948, la proclamació de Von Trotha va ser una ordre decidida per al genocidi", <a target="_blank" href="http://genocidewatch.org/testsite/wp-content/uploads/2013/03/The-Genocide-in-Namibia.pdf">escriuen</a> els investigadors Reinhart Kössler i Henning Melber, especialitzats en l'estudi del genocidi herero i namaqua. Segons ells, dels 100.000 hereros que hi havia a Namíbia en temps de Von Trotha, només en van sobreviure 20.000. La resta van ser assassinats a mans dels soldats alemanys o bé empesos cap al desert d'Omaheke, on van morir de set. El 1985, les Nacions Unides van emetre l'<a target="_blank" href="http://www.preventgenocide.org/prevent/UNdocs/whitaker/section5.htm">Informe Whitaker</a>, en què citen el genocidi herero com el primer del segle XX, una dècada abans de l'armeni. Segons el report, de 80.000 hereros només en van quedar vius 15.000.</p> <p>Tots dos genocidis -el dels hereros i el dels armenis- tenen punts de connexió. El més evident és l'assassinat massiu de la majoria dels membres dels dos pobles. També el fet que s'esdevinguin genocidis paral·lels -namaqües, assiris, grecs. L'episodi del desert d'Omaheke també és recognoscible en el cas dels armenis, part dels quals van ser forçats a morir de set al desert de Síria. I la negació ha estat un altre aspecte comú: les màximes autoritats alemanyes, durant dècades, van ignorar els fets, fins que a partir de la dècada de 1990 va començar a admetre clarament que les matances havien tingut lloc. El 2004, finalment, el govern alemany va demanar disculpes per la massacre, cosa que també van fer els descendents de la família Von Trotha.</p> <p><b><i>* David Forniès és coordinador de Nationalia.</i></b></p> <p><i>(Imatge: titulars del </i>New York Times<i> de 1915.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2121http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2121Mon, 13 Apr 2015 12:00:00 +0200Christian Troadec llança una "candidatura regionalista" per a les presidencials franceses de 2017 <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3127" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3127-1428652787.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1629">El líder dels Barrets Vermells</a> i del Moviment Bretanya Progrés (MBP), Christian Troadec, <a target="_blank" href="http://mouvement-bretagne-progres.fr/2015/04/presidentielles-2017-christian-troadec/">va anunciar ahir</a> el llançament de la seva candidatura a la presidència de França, l'any 2017. Troadec va dir que la setmana vinent iniciarà "una volta a França" per tal de cercar suports que li permetin presentar-se a les votacions conformant una "candidatura regionalista".</p> <p>Troadec és alcalde del municipi bretó de Karaez (Carhaix) des de 2001 i conseller general del departament de Finisterre des de 2011, on ha guanyat les eleccions al seu cantó dos cops consecutius. Activista a favor de la cultura bretona, Troadec reclama la posada en marxa d'un nou procés de descentralització a la República Francesa que meni a l'autonomia de diversos dels seus territoris. El 2013, Troadec <a target="_blank" href="http://www.jornalet.com/nova/2788/lo-bretonista-christian-troadec-se-poiria-presentar-a-la-presidenciala">havia anunciat</a> la seva disposició a concórrer a les presidencials de 2017.</p> <p>Les eleccions presidencials estan previstes a doble volta per als mesos d'abril i maig de 2017.Qui encapçala els sondejos és Marine Le Pen, la candidata del Front Nacional. Per darrere de Le Pen, també amb opcions de victòria, se situen els candidats del Partit Socialista i de la Unió per a una Majoria Presidencial (UMP, centredreta). D'entrada, pel Partit Socialista hi hauria de concórrer l'actual president François Hollande, qui però té uns índexs d'aprovació molt baixos. Per la conservadora UMP hi ha diversos noms possibles, entre els quals de l'expresident Nicolas Sarkozy i l'exprimer ministre Alain Juppé.</p> <p><b>Alsàcia, Catalunya, País Basc, Còrsega i Occitània</b></p> <p>Segons la nota feta pública ahir, Troadec començarà a cercar suports a Alsàcia, "regió sacrificada en el marc de la reforma territorial". Alsàcia perdrà les seves institucions pròpies l'1 de gener de 2016, quan serà fusionada amb Lorena i Xampanya-Ardenes en una macroregió oriental. L'entitat Alsaciens Réunis <a target="_blank" href="http://www.agencebretagnepresse.com/id=36971&amp;title=ALSACIENS-REUNIS-:-110000-SIGNATURES-POUR-LA-PETITION--">anunciava aquesta setmana</a> que ha recollit 110.000 signatures contra la desaparició d'Alsàcia com a regió oficial.</p> <p>A banda dels suports a Bretanya, Troadec també ha dit que durant "les properes setmanes i mesos" visitarà Catalunya, el País Basc, Còrsega i Occitània per tal de sumar suports a una candidatura que porti "el pes de les Regions a la pròxima elecció presidencial i comprometi França amb el camí d'una veritable regionalització". Segons Troadec, aquest és el camí que França ha de prendre per a "sortir de la crisi", aprofitant "el dinamisme dels territoris en el respecte de la seva identitat".</p> <p>Segons la normativa francesa, els candidats presidencials necessiten la signatura d'almenys 500 càrrecs electes -entre els quals diputats i alcaldes, però no pas regidors- per a poder-se presentar.</p> <div>Els partits de les nacions sense estat <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2113">van assolir resultats remarcables</a> a Bretanya, Còrsega, Alsàcia i el País Basc del Nord a les eleccions cantonals del mes passat.</div> <div><br /></div> <div><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></div> <div><br /></div> <div><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></div>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2120http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2120Fri, 10 Apr 2015 09:30:00 +0200Eleccions a Xipre del Nord amb el rerefons de la represa del diàleg per a reunificar l'illa <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3125" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Mapa de l'illa de Xipre" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3125-1428516373.png?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>D'aquí a deu dies els turcoxipriotes estan cridats a les urnes per a escollir qui ocuparà el càrrec de president de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord durant els propers cinc anys. L'actual president, Dervis Eroglu, es torna a presentar, però no té pas assegurada la reelecció: dos candidats de centreesquerra li disputen la posició. Si cap d'ells aconsegueix més del 50% dels vots el 19 d'abril, els dos més votats aniran a una segona volta, el dia 26. L'endemà, qui guanyi tindrà de nou l'encàrrec d'encapçalar la comunitat turcoxipriota en les negociacions de pau amb els grecoxipriotes.</p> <p>Les negociacions estan aturades des de fa sis mesos. El 7 d'octubre, el president de Xipre, el grecoxipriota Nicos Anastasiades, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1981">va suspendre</a> la seva participació a la taula negociadora després que Turquia enviés un vaixell de recerca sísmica a aigües territorials xipriotes. L'enviament del buc era la resposta turca a l'inici de l'exploració d'hidrocarburs per part del consorci ENI-Kogas, amb llicència del govern de Xipre. Turquia i Xipre del Nord argumenten que el govern de Xipre no té dret a donar llicències d'exploració de manera unilateral sense tenir en compte els interessos turcoxipriotes.</p> <p>Ara, però, hi ha perspectives de represa de les negociacions, coincidint amb l'elecció del president turcoxipriota i després que l'enviat especial de les Nacions Unides per a Xipre, Espen Barth Eide, <a target="_blank" href="http://www.uncyprustalks.org/nqcontent.cfm?a_id=6695">hagi dit</a> que Anastasiades està disposat a tornar a la taula. Eide hi ha posat termini: "D'aquí a algunes setmanes, no pas mesos", just després de les eleccions a Xipre del Nord. El motiu perquè Anastasiades hagi acceptat de tornar a negociar és que Turquia ha retirat el vaixell de recerca d'aigües xipriotes.</p> <p><b>Tots a favor de la federació, però amb matisos</b></p> <p>Anastasiades, Eroglu i els seus respectius antecessors als càrrecs -Demetris Christofias i Mehmet Ali Talat- han acordat que Xipre esdevingui una federació bicomunal, formada per un estat grecoxipriota i un de turcoxipriota, amb una sola personalitat internacional. És la mateixa posició que defensen els tres candidats principals a la presidència turcoxipriota, tot i que amb matisos.</p> <p>Eroglu, amb el suport del Partit de la Unitat Nacional (UBP, conservadors i liberals), tendeix a adoptar una posició més dura envers el govern xipriota, menys interessada a trencar l'statu quo actual, i més propera al govern turc i als colons arribats a Xipre des de Turquia durant les darreres dècades.</p> <p>Per contra, els dos candidats del centreesquerra -Sibel Siber i Mustafa Akinci- són més partidaris de cercar una major independència de Xipre del Nord respecte d'Ankara i destaquen la importància que es respectin els drets de la comunitat turcoxipriota, assentada a l'illa des de fa segles.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.mustafaakinci.com/four-dimensional-policies/?lang=en">El programa d'Akinci</a>, que té el suport del Partit de la Democràcia Comunal (TDP, socialdemòcrates i socialistes), remarca que és vital que "els turcoxipriotes tinguin veu en les seves pròpies institucions" i reclama una "nova" relació amb Turquia, "basada en el respecte mutu".</p> <p>El de Siber, candidata del Partit Turc Republicà (CTP, socialdemòcrates) i presidenta del Parlament de Xipre del Nord, <a target="_blank" href="http://www.sibelsiber2015.com/kibrista-atilim/">posa l'accent</a> en la necessitat d'arribar a un acord amb els grecoxipriotes i que les dues comunitats comparteixin la sobirania i el govern de l'illa.</p> <p>Els sondejos que s'han fet a Xipre del Nord concedeixen avantatge a Eroglu a la primera volta, però el situen lluny de la majoria absoluta. Per tant, l'actual líder turcoxipriota s'hauria de jugar la presidència bé amb Akinci, bé amb Siber. I l'ún o l'altra tindrien opcions de guanyar a la segona volta si aconseguissin reunir tot el vot d'esquerres, tal com va aconseguir Mehmet Ali Talat el 2005.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2119http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2119Thu, 09 Apr 2015 07:30:00 +0200Col·loqui sobre la nova regió del centre i del sud d'Occitània <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3124" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3124-1428482070.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Dissabte a Tolosa de Llenguadoc va tenir lloc un gran col·loqui sobre la fusió regional. Coorganitzat per Convergència Occitana i País Nòstre, seguia el gran debat que s'havia fet a Narbona el passat 27 de setembre, organitzat per País Nòstre, l'esdeveniment va comptar amb la participació dels actors principals de la política, l'economia, la cultura i la recerca científica de les dues regions, que d'aquí a nou mesos formaran una gran regió al centre-sud d'Occitània. Públic d'arreu, del Llenguadoc, de l'est de la Gascunya i de la Catalunya del Nord, va omplir completament la Sala Osète, del centre de la Ciutat Mondina. Com s'anomenarà la regió? Quina en serà la capital? I la bandera? I les polítiques econòmiques, culturals, mediambientals?</p> <p><b>Al matí, les conferències</b><br /> <br />Al matí van tenir lloc les conferències, entre les quals es pot subratllar la intervenció d'Alem Surre-Garcia, parlant la història comuna de la Garona al Roine, dels lligams entre aquests territoris i dels valors occitans de convivència i igualtat. Alain Garcia, del comitè executiu d'Airbus, va presentar una nova regió econòmicament forta que treballa amb excel·lència. Roland Bugat, del Pol Tolosa-Santat, va parlar del futur en recerca mèdica dins de la nova regió, que preveu una medicina amb els valors de la convivència i de la igualtat, fruit conjunt del diàleg i de la recerca científica. Pèire Escudé va subratllar la importància de la llengua occitana com a llengua "vector". Finalment, el lingüista Patric Sauzet va proposar que el nom de la regió sigui donat per la llengua, i en aquest sentit va proposar "Occitània Sud".<br /> <br />També es va llegir una carta de Claudi Martí, que igualment l'ha publicada a <i>La Dépêche</i>. A la carta, el cantant occità proposa el nom de Llenguadoc-Rosselló, perquè cal no oblidar els catalans, i més si són en una part petita de la regió.</p> <p><b>A la tarda, els debats</b></p> <p>A la tarda va tenir lloc quatre debats: sobre el nom de la futura regió, sobre els símbols, sobre les polítiques lingüístiques i culturals i sobre les polítiques de cohesió territorial i social.</p> <p>Més enllà dels noms proposats per Sauzet i Martí, Laffont va proposar Sud-Occitània, i l'alcalde de Tolosa, Jean-Luc Moudenc, va proposar Migdia Occità o també Llenguadoc-Pirineus. Per la seva banda, Gérard Onesta, vicepresident de Migdia-Pirineus, va proposar que el nom de la regió fos simplement Occitània. Encara que la futura regió només abasti una part d'Occitània, Onesta va argumentar que era la forma de posar Occitània al mapa polític del món, i de seguir l'estratègia de Catalunya, que també és una part petita dels Països Catalans. No obstant això, l'opció del nom "Occitània" hauria de prendre en compte les altres regions occitanes.</p> <p>En relació amb els símbols hi va haver unanimitat perquè la bandera fos la creu occitana amb les quatre barres catalanes, i que l'himne fos <i>Se Canta</i>, que també té una versió en català, <i>Aquelles muntanyes</i>. En aquest sentit, es va subratllar que l'himne d'Occitània ja és oficialment l'himne de la Vall d'Aran.<br /> <br />Es va parlar de festa nacional. Es va parlar de commemorar una desfeta, com es fa a Catalunya, perquè es podria commemorar la massacre de Besiers o la batalla de Muret, però el president de Convergència Occitana, Francés Laffont, va proposar el 25 de juny per a celebrar, més aviat, un èxit, el dia que una dona tolosana va matar d'un cop de pedra Simó de Montfort.<br /> <br /><b>L'opinió dels catalans</b><br /> <br />Van participar al debat Brice Lafontaine, adjunt a l'alcalde de Perpinyà per Unitat Catalana, i Pere Mazanares de SEM.<br /> <br />Lafontaine va demanar un estatut especial per a la Catalunya del Nord i igualment va manifestar que el que ell voldria és que Catalunya no formés part de la nova regió.<br /> <br />Per la seva banda, Manzanares va mostrar-se d'acord amb tot el que hi hagi d'occità en la nova regió. "Més n'hi haurà d'occità, més n'hi haurà de català", va dir Manzanares, argumentant que "més francès" implica "menys català".<br /> <br /><b>Un referèndum</b><br /> <br />Un altre punt que va suscitar la unanimitat al debat va ser la proposició de Carole Delga, secretària d'Estat encarregada del comerç i l'artesania. Delga va proposar una consulta ciutadana sobre el nom i els símbols de la futura regió.<br /> <br />"Per ara sembla que no existeix la possibilitat legal de fer-lo", va dir Laffont a Jornalet. Segons ell, el referèndum és una opció força interessant, sobretot si prenem en consideració els sondejos publicats per <i>La Dépêche</i> i <i>Midi Libre</i>, en els quals l'opció "Occitània" és la més votada. De fet, Laffont es va mostrar tota l'estona partidari que el nom de futura regió impliqui "identitat i orgull".<br /> <br />Per acabar l'esdeveniment, Moudenc va convidar els participants a la Sala dels Il·lustres del Capitoli de Tolosa, on es va cantar <i>Se Canta</i>. Un "moment emotiu", segons Laffont</p> <p><i>(Aquest article <a target="_blank" href="http://www.jornalet.com/nova/4960/colloqui-sus-la-nova-region-del-centre-e-sud-doccitania">va aparèixer per primer cop en occità a Jornalet</a>, diari amb el qual Nationalia té un acord de col·laboració.)</i></p> <p><i>(<a target="_blank" href="https://twitter.com/jmlattes">Fotografia: Jean-Michel Lattes</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2118http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2118Wed, 08 Apr 2015 10:00:00 +0200Poroixenko ofereix un referèndum sobre la federalització d'Ucraïna, que està segur de guanyar <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3122" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3122-1428392733.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El president d'Ucraïna, Petró Poroixenko (fotografia), <a target="_self" href="http://www.president.gov.ua/news/32618.html">va dir ahir</a> que està "preparat" per a organitzar un referèndum nacional sobre la federalització del país si la comissió que ha de dissenyar les esmenes a la Constitució ucraïnesa ho considera convenient. Poroixenko va afegir que està convençut que el federalisme és rebutjat pel 90% dels ciutadans d'Ucraïna, que segons ell són partidaris "d'un estat unitari", i va assegurar que la idea de convertir Ucraïna en un estat federal és una "infecció" inoculada des de Rússia.</p> <p>El govern rus <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1819">va proposar el març de 2014</a> que Ucraïna esdevingués una federació on cada província tindria competències legislatives i executives àmplies. Moscou també va suggerir que Ucraïna hauria d'adoptar el rus com a segona llengua oficial.</p> <p>Ahir mateix, Poroixenko va descartar aquesta possibilitat, dient que "l'única llengua oficial d'Ucraïna és i continuarà sent l'ucraïnès". El rus és la llengua majoritària en diverses zones de l'est i el sud d'Ucraïna.</p> <p><b>Descentralització basada en "l'experiència polonesa"</b></p> <p>Poroixenko va contraposar el federalisme a la descentralització, que és el que el líder ucraïnès defensa. Una descentralització, va explicar Poroixenko, que es basarà no pas en les regions, sinó en l'autonomia dels ens locals, seguint "l'experiència polonesa", segons va dir el president.</p> <p>La comissió sobre la reforma constitucional va celebrar ahir la seva primera trobada, i començarà a treballar sobre una proposta de descentralització en la seva propera reunió, el 15 d'abril, segons <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/world/2015/apr/06/poroshenko-endorses-referendum-on-federalisation-of-ukraine">ha dit</a> el president de l'ens, Volodímir Hróisman.</p> <p>La modificació de la Constitució i la implementació de mesures de descentralització són dos dels compromisos que Ucraïna <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2079">va adquirir</a> el febrer a Minsk, en <a target="_blank" href="http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/ukraine/11408266/Minsk-agreement-on-Ukraine-crisis-text-in-full.html">l'acord</a> a què va arribar amb Rússia, Alemanya i França per a trobar una sortida al conflicte del Donbàs. Al pacte, Ucraïna també es va comprometre a atorgar un "estatus especial" per a "districtes particulars" del Donbàs -presumiblement, les zones que romanen sota control de la República Popular de Donetsk (RPD) i de la República Popular de Luhansk (RPL), autoproclamades independents l'any passat.</p> <p>A Minsk no es va concretar quin abast tindria aquest "estatus especial". Els líders de l'RPD i l'RPL insisteixen que no acceptaran cap altra cosa que no sigui el reconeixement, per part de Kíev, de la seva existència com a estats sobirans. La força que les dues repúbliques autoproclamades puguin exercir davant d'Ucraïna dependrà en bona mesura del grau de suport polític i militar que Moscou estigui disposar a atorgar-los.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2117http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2117Tue, 07 Apr 2015 09:00:00 +0200Rússia clausura la principal televisió en tàtar de Crimea <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3121" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3121-1427964911.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La Federació Russa ha clausurat diversos mitjans de comunicació de Crimea, incloent-hi <a target="_blank" href="http://atr.ua">la televisió ATR</a>, la principal que emetia en llengua tàtara de Crimea. Les autoritats russes diuen que es tracta d'una decisió tècnica, però els mitjans tàtars parlen de persecució política.</p> <p>El Kremlin <a target="_blank" href="http://tass.ru/en/russia/786429">afirma</a> que la decisió de clausurar aquests canals no l'ha presa la presidència russa, sinó l'organisme federal encarregat de supervisar els mitjans de comunicació, Roskomnadzor. Aquest ens assegura que els mitjans tàtars -que fins ara operaven amb llicències ucraïneses- no han completat el procés de registre sota les lleis de Rússia abans de la fi del termini, l'1 d'abril, i que per tant hauria estat il·legal que continuessin emetent.</p> <p>Però els mitjans tàtars, Amnistia Internacional i la màxima organització política dels tàtars de Crimea, el Qurultay, <a target="_blank" href="http://qtmm.org/ru/новости/4660-прекратил-вещание-первый-крымскотатарский-телеканал-атr">afirmen</a> que els mitjans tàtars sí que han presentat tota la documentació per a registrar-se, i que aquesta han estat obstruïda o ignorada. Els mitjans tàtars pensen que és una decisió arbitrària, dirigida a penalitzar la comunitat tàtara i a silenciar els mitjans crítics amb el Kremlin. Amnistia <a target="_blank" href="https://www.amnesty.org/en/articles/news/2015/03/crimean-tatar-media-will-shut-down-as-arbitrary-registration-deadline-expires/">parla</a> d'"atac descarat contra la llibertat d'expressió, disfressat de procediment administratiu", i diu que l'objectiu és "intimidar la comunitat tàtara crimeana".</p> <p>ATR <a target="_blank" href="http://qha.com.ua/we-will-find-a-way-to-operate-for-our-viewers-atr-leadership-133425en.html">operava</a> des de feia nou anys, i disposava de diversos canals de ràdio i televisió, incloent-hi un per a infants. Emetia en tàtar, rus i ucraïnès. El seu propietari, Lenur Islamov, diu que intentaran reobrir els canals a través d'altres vies -el satèl·lit o internet en podrien ser dues. Islamov <a target="_blank" href="http://qha.com.ua/there-were-threats-to-take-atr-by-force-unless-it-is-sold-islyamov-133427en.html">ha denunciat</a> haver rebut amenaces d'expropiar-li el canal si no aturava les emissions l'1 d'abril.</p> <p>Un altre dels mitjans que no ha rebut l'autorització de registre per part de Rússia és l'agència de notícies QHA, que ofereix continguts en rus, anglès i turc des d'un punt de vista tàtar. A dia d'avui, QHA -que disposa d'un domini ucraïnès, i no pas rus- continua publicant notícies.</p> <p><b>Aksiónov acusa ATR "d'agitar" la població</b></p> <p>El primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov, <a target="_blank" href="http://www.themoscowtimes.com/news/article/russian-watchdog-shuts-down-countrys-only-crimean-tatar-tv-channel/518357.html">ha acusat</a> ATR d'enfrontar-se a les autoritats crimeanes i "d'agitar" la població de Crimea amb la idea que la península "tornarà a Ucraïna algun dia".</p> <p>Crimea <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1828">va ser annexionada</a> el març de 2014 per part de Rússia després d'<a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1816">un referèndum</a> que Ucraïna, els líders tàtars i les potències occidentals consideren que no va tenir garanties democràtiques.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2116http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2116Thu, 02 Apr 2015 10:00:00 +0200Birmània, un pas més a prop de la pau després de 65 anys de conflicte <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3119" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3119-1427883146.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'equip negociador del govern de Birmània (UPWC) i una aliança de 16 grups politicomilitars dels diversos pobles sense estat d'aquell país asiàtic <a target="_blank" href="http://www.president-office.gov.mm/en/?q=briefing-room/news/2015/04/01/id-5230">van presentar ahir</a> un preacord per a posar punt i final a una sèrie de conflictes armats originats a la dècada de 1960. El procés actual, si avança com es preveu, podria desembocar en l'establiment d'un sistema federal per a Birmània i el desarmament dels grups armats dels pobles sense estat.</p> <p>Les guerrilles estan coordinades en el <a target="_blank" href="http://www.mmpeacemonitor.org/stakeholders/myanmar-peace-center/192-ncct">Comitè de Coordinació Nacional de l'Alto el foc</a> (NCCT, sigles en anglès), que negocia des del final de 2013 amb el govern en nom dels diferents grups armats. Entre els més destacats hi ha la Unió Nacional Karen (KNU), l'Organització per la Independència de Katxin (KIO) i el Partit Progressista Nacional Karenni (KNPP).</p> <p>Durant el 2014 es van produir <a target="_blank" href="http://escolapau.uab.cat/img/programas/procesos/15anuarie.pdf">diversos avenços en les converses</a>. Un dels més significatius va ser un principi d'acord sobre la implementació d'un sistema federal a Birmània, els detalls del qual s'hauran de debatre en negociacions polítiques futures, incloent-hi qui es beneficiarà de l'explotació dels recursos naturals de cada territori.</p> <p>El país, fins ara, es regeix a través d'un sistema unitari centralitzat, on hi ha set estats nominalment autònoms per a cadascun dels pobles sense estat principals (al mapa en colors vermellosos i marronosos) i set regions per al poble dominant, els bamars (al mapa en color groc).</p> <p>Serà en aquestes converses futures que també s'haurà de pactar com es procedeix al desarmament de les guerrilles i a la seva integració al futur exèrcit federal birmà.</p> <p>L'acord presentat ahir <a target="_blank" href="http://www.wsj.com/articles/myanmar-rebel-groups-sign-draft-cease-fire-deal-1427788232">ha de ser revisat</a> pels líders dels grups politicomilitars i, posteriorment, ratificat. Si és així, serà "l'acord d'alto el foc més ampli de la història" de Birmània, <a target="_blank" href="http://www.hdcentre.org/en/resources/news/detail/article/1427800437-myanmar-government-and-ethnic-groups-agree-final-draft-of-nationwide-ceasefire-agreement/">segons paraules</a> de Michael Vatikiotis, director regional del Centre per al Diàleg Humanitari.</p> <p><b>Un estat multiètnic sota dècades de dictadura</b></p> <p>Birmània es va independitzar del Regne Unit el 1948. Diverses guerrilles es van formar entre aquell moment i l'inici de la dècada de 1960, a causa de la percepció que els grups no bamars eren exclosos del govern. El 1962, a més, el general Ne Win va fer un cop d'estat i va posar el país sota una dictadura militar. El 2008 va iniciar-se, a iniciativa del govern birmà, un procés de transició cap a la democràcia que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1391">encara no ha acabat</a>. Està previst que Birmània celebri eleccions multipartidistes la tardor d'enguany.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2115http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2115Wed, 01 Apr 2015 11:00:00 +0200