Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesEntre 35 i 65 pobles indígenes estan amenaçats de desaparèixer a Colòmbia <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2702" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2702-1398251749.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Dades de tres organismes diferents apunten que entre 35 i 65 pobles indígenes estan amenaçats de desaparèixer a Colòmbia, amb la mineria com a una de les activitats que posa més en risc els grups autòctons. La darrera veu d'alarma l'ha donada Todd Howland, representant de les Nacions Unides a Colòmbia per als Drets Humans, qui <a target="_blank" href="http://www.caracol.com.co/noticias/actualidad/mineria-causa-de-riesgo-de-extincion-de-pueblos-indigenas-en-colombia-onu/20140421/nota/2187730.aspx">en declaracions a Radio Caracol</a> ha dit que són una quarantena els pobles en risc. Segons Howland, els projectes miners en territoris indígenes poden provocar el desplaçament dels seus habitants, que "se'n van cap a la ciutat, es perd la seva cultura, es perd la seva llengua" i, finalment, "es perd el poble propi".</p> <p>Les declaracions de Howland se sumen a les dades sobre les quals insisteix fa temps l'Observatori per a l'Autonomia i els Drets dels Pobles Indígenes de Colòmbia (ADPI), radicat a Barcelona, i que des de 2010 <a target="_blank" href="http://observatorioadpi.org/pueblos_en_riesgo">manté</a> que hi ha 35 grups autòctons colombians que es troben en risc de desaparició. El Tribunal Constitucional de Colòmbia va admetre el 2009 que els pobles en perill eren 34, i l'any següent encara en va afegir un més.</p> <p>I per la seva banda, l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) <a target="_blank" href="http://cms.onic.org.co/2013/03/65-pueblos-indigenas-corren-peligro-de-desaparecer-onic/">xifrava l'any passat</a> en 65 els pobles indígenes en risc de desaparició. Segons aquest organisme, les amenaces per a aquests pobles, més enllà de la mineria, són el conflicte armat que pateix el país des de fa dècades, "l'empobriment, la discriminació i l'abandonament institucional".</p> <p>L'ONIC apuntava llavors que l'Estat colombià hauria de "prohibir", de forma "cautelar", "l'explotació per part de tercers de qualsevol recurs d'extracció", i també anul·lar "els títols miners i altres títols de concessions per a extracció de recursos".</p> <p><b>Fam i pobresa en determinades comunitats</b></p> <p>Un exemple del que apunta l'ONIC, entre tants d'altres, el donen les comunitats residents a la península de la Guajira, al nord de Colòmbia, pertanyents als pobles wayuu, wiwa, kogui, arhuaco i kankuamo: durant els darrers sis anys, <a target="_blank" href="http://www.caracol.com.co/noticias/regionales/8203drama-humanitario-en-la-guajira-en-6-anos-han-muerto-278-ninos-por-hambre/20140326/nota/2146586.aspx">hi han mort de fam</a> 278 infants, la majoria dels quals membres d'aquests pobles. El febrer passat, l'oficina del defensor del poble de Colòmbia <a target="_blank" href="http://colombiareports.co/indigenous-communities-colombias-north-experiencing-famine-ombudsman/">apuntava</a> que fins a 40.000 indígenes estaven amenaçats per la fam a la Guajira. El defensor del poble deia que la situació estava especialment empitjorada pel tancament de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela: "Per raons geogràfiques, existeix una gran dependència per part de les comunitats locals dels aliments i béns de Veneçuela".</p> <p><i>(Imatge: una comunitat emberá, al Chocó, nord-oest de Colòmbia / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/somos2013/13001490453/in/photolist-kNU39v-i1EoBA-jZjndH-jZivYH-hWHn8k-6cqQwy-jZimG6-jZmhZQ-jZiy3T-jZkZeu-jZiB9x-jZm4rY-jZm6zf-jZjwDX-jZkXj7-jZipNM-jZiqk8-8StFyY-i1F2rg-6cSqLk-6ytgKZ-6yxnzo-6yxoko-6yteLk-hWJtXk-6ythbH-6ytfYH-6ythyF-fz9CkJ-jZisED-jZkWhs-jZjdkc-jZjhkB-jZiyxa-jZiEnX-jZix24-jZiuNB-jZjeug-jZit6t-jZma2q-jZip9F-jZizhM-jZmde7-jZjgSH-jZjqPF-jZm7N7-jZmfRG-jZiDKp-jZijfn-jZjsYv">fotografia: Geya García</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1863http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1863Wed, 23 Apr 2014 12:00:00 +0200Putin "rehabilita" els tàtars mentre el seu líder històric denuncia que li impedeixen entrar a Crimea <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2700" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2700-1398165541.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El president rus, Vladímir Putin, <a target="_blank" href="http://rt.com/news/crimea-tatars-rehabilitation-putin-856/">ha signat un decret</a> per a la "rehabilitació" dels tàtars de Crimea, els armenis, els búlgars, els alemanys i els grecs, comunitats que van patir represàlies per part de Ióssif Stalin durant i després de la Segona Guerra Mundial. Putin ha dit que, "com a part de la integració de Crimea a Rússia", cal garantir que els "drets històrics" dels tàtars siguin "restaurats".</p> <p>La població tàtara va ser forçada a l'exili el 1944 per part de l'URSS estalinista, acusada d'haver col·laborat amb l'Alemanya nazi. Els tàtars van començar a retornar a Crimea a la dècada de 1980. Segons el cens de 2001, són el 12% de la població de Crimea.</p> <p><a target="_blank" href="http://eng.kremlin.ru/news/7055">La mesura</a> és més simbòlica que no pas efectiva. Les organitzacions representatives dels tàtars (el Qurultay i el Mejlis) rebutgen l'annexió de Crimea per part de Rússia i, en tot cas, reclamen una autonomia "nacional-territorial" per al seu poble. Rússia només està disposada a acceptar una autonomia cultural, però no pas territorial.</p> <p>L'anunci de Putin arriba al mateix temps que el Mejlis <a target="_blank" href="http://qtmm.org/%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%B8/4462-%D0%BB%D0%B8%D0%B4%D0%B5%D1%80%D1%83-%D0%BA%D1%80%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%BE%D1%82%D0%B0%D1%82%D0%B0%D1%80%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE-%D0%BD%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B0-%D0%BC%D1%83%D1%81%D1%82%D0%B0%D1%84%D0%B5-%D0%B4%D0%B6%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D0%BB%D0%B5%D0%B2%D1%83-%D0%B7%D0%B0%D0%BF%D1%80%D0%B5%D1%82%D0%B8%D0%BB%D0%B8-%D0%B2%D1%8A%D0%B5%D0%B7%D0%B6%D0%B0%D1%82%D1%8C-%D0%B2-%D0%BA%D1%80%D1%8B%D0%BC-%D0%B4%D0%BE-2019-%D0%B3%D0%BE%D0%B4%D0%B0">ha explicat</a> que a Mustafa Qirimoglu (també conegut com a Mustafa Djemilev), líder històric dels tàtars de Crimea, li ha estat prohibida l'entrada a la Federació Russa (i per tant, de facto, també a Crimea) durant els propers cinc anys. Els agents fronterers russos li ho han notificat a Qirimoglu aquest matí, quan el líder tàtar i parlamentari ucraïnès abandonava Crimea cap a Kíev.</p> <p><b>Rebuig del Mejlis a la nova Constitució de Crimea</b></p> <p>I mentre Rússia avança en el procés d'integració de Crimea, el Mejlis tàtar <a target="_blank" href="http://qtmm.org/%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%B8/4445-%D0%B7%D0%B0%D1%8F%D0%B2%D0%BB%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B5-%D0%BC%D0%B5%D0%B4%D0%B6%D0%BB%D0%B8%D1%81%D0%B0-%D0%BA%D1%80%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D0%BE%D1%82%D0%B0%D1%82%D0%B0%D1%80%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B3%D0%BE-%D0%BD%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%B0-%D0%BE-%D0%BF%D1%80%D0%BE%D0%B5%D0%BA%D1%82%D0%B5-%D0%BA%D0%BE%D0%BD%D1%81%D1%82%D0%B8%D1%82%D1%83%D1%86%D0%B8%D0%B8-%D1%80%D0%B5%D1%81%D0%BF%D1%83%D0%B1%D0%BB%D0%B8%D0%BA%D0%B8-%D0%BA%D1%80%D1%8B%D0%BC">ha fet saber</a> que rebutja la nova Constitució <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1848">aprovada ara fa dues setmanes</a> per part dels parlamentaris crimeans, i que integra la península a la Federació Russa. El Mejlis critica que la carta magna no preveu cap mena de reconeixement per a les institucions representatives del poble tàtar i considera que el procés de redacció s'ha fet sense garanties, sobretot pel que fa a la participació dels tàtars. Igualment, el Mejlis lamenta que no es reconegui els tàtars com a "poble autòcton" de Crimea.</p> <p>No obstant això, la Constitució sí que reconeix el tàtar de Crimea com a llengua oficial.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1862http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1862Tue, 22 Apr 2014 13:00:00 +0200Algèria reprimeix les manifestacions amazigues dies després del boicot electoral massiu a la Cabília <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2699" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2699-1398159307.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El quart mandat del president algerià Abdelaziz Bouteflika ha començat amb repressió a la Cabília, el territori de majoria amaziga situat a la costa central d'Algèria. La policia algeriana ha reprimit les manifestacions i protestes convocades pel Moviment per a la Autodeterminació de la Cabília (MAK), el Reagrupament per a la Cultura i la Democràcia (RCD), i membres del moviment cultural amazic, <a target="_blank" href="http://elwatan.com/actualite/vive-tension-a-tizi-ouzou-au-lendemain-de-la-repression-de-la-marche-du-20-avril-21-04-2014-254242_109.php">segons informen mitjans locals</a>. Les manifestacions havien estat convocades com a protesta contra la reelecció de Bouteflika, i coincidien amb les marxes que tenen lloc cada any a la Cabília en commemoració de la <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Berber_Spring">Primavera Amaziga</a> i de la <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Black_Spring_%28Kabylie%29">Primavera Negra</a>.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.leparisien.fr/international/algerie-violente-repression-du-mouvement-berbere-en-kabylie-21-04-2014-3784583.php">En aquest vídeo</a> enregistrat d'amagat a la capital cabilenca, Tizi Ouzou, es veu com la policia s'endú detingudes diverses persones durant la manifestació d'abans-d'ahir. Segons un testimoni citat per <i>Le Parisien</i>, la policia va impedir el pas dels manifestants, que partien del campus universitari cap al centre de la ciutat. Els agents van intentar dispersar la marxa amb gasos lacrimògens i cops de porra, i els manifestants s'hi van tornar llançant pedres.</p> <p><b>El MAK convoca una manifestació per l'autodeterminació</b></p> <p>El MAK <a target="_blank" href="http://www.makabylie.info/spip.php?article1391">parla</a> "d'una extrema violència contra manifestants pacífics" i eleva a "centenars" les persones arrestades. El partit sobiranista afegeix que la repressió no només ha tingut lloc a Tizi Ouzou, sinó també a Bugia (Vgayet, en amazic) i a Tuvirett. El MAK ha qualificat la policia "d'agents de l'odi i del desordre al servei d'un règim feixista i colonial".</p> <p>Davant d'aquests fets, el MAK ha convocat una nova manifestació, per a aquest diumenge 27. El partit cabilenc ha cridat els ciutadans a protestar "contra la repressió policíaca" i "per l'autodeterminació de la Cabília". La crida a manifestar-se es clou amb un "Visca la Cabília lliure".</p> <p><b>Elevada abstenció a la Cabília</b></p> <p>Els atacs contra els manifestants cabilencs arriben tres dies després de les eleccions presidencials, en què Bouteflika ha aconseguit un quart mandat. Els partits cabilencs havien fet una crida al boicot, que s'ha traduït en <a target="_blank" href="http://www.tamurt.info/faible-participation-et-emeutes-en-kabylie,6163.html?lang=fr">una elevada taxa d'abstenció</a> a les dues <i>wilayes </i>(províncies) de la Cabília, la més alta de tot Algèria: 80% d'abstenció a la <i>wilaya </i>de Tizi Ouzou i 77% a la de Bugia. La mitjana estatal de l'abstenció ha estat del 48%. Bouteflika ha aconseguit el 81% dels vots a escala estatal, <a target="_blank" href="http://www.rfi.fr/afrique/2min/20140417-election-algerie-ali-benflis-bouteflika-denonce-fraudes/">enmig d'acusacions de frau</a> per part de l'oposició.</p> <p>Des de la independència d'Algèria, els moviments polítics, culturals i socials cabilencs han estat reclamant una major representació a l'Estat algerià, la igualtat de la seva llengua i cultura respecte de l'àrab, la democratització i, més recentment, l'autonomia política. Cap d'aquestes fites no s'ha acomplert.</p> <p><i>(Imatge: manifestació d'abans-d'ahir a la Cabília / fotografia: MAK.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1861http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1861Tue, 22 Apr 2014 10:00:00 +0200Acord quadripartit per a desarmar les milícies a Ucraïna i iniciar un "diàleg nacional ampli" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2697" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2697-1397756672.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Ucraïna, la Unió Europea, els Estats Units i Rússia han arribat a un acord aquest dijous a Ginebra que inclou el desarmament de les milícies que operen a Ucraïna, l'enviament d'una missió de l'OSCE "allà on [les mesures de reducció de tensions] siguin més necessàries" i l'inici d'un "diàleg nacional ampli" per a la redacció d'una nova Constitució. L'acord ha estat anunciat <a target="_blank" href="http://edition.cnn.com/2014/04/17/world/europe/ukraine-joint-statement/">mitjançant un comunicat</a> en què també es preveu el retorn de tots els edificis ocupats a les administracions que en són propietàries i una amnistia per als manifestants que abandonin els immobles i que lliurin les armes, i que no estiguin implicats en crims greus.</p> <p>L'acord hauria d'obrir el camí per al desmantellament de l'autoproclamada República Popular del Donetsk, que el proper 11 de maig <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1844">volia organitzar</a> un referèndum sobre l'annexió d'aquesta regió ucraïnesa a Rússia. Durant els darrers deu dies, les milícies prorusses han anat estenent el seu control a parts de diverses ciutats de la regió de Donetsk. L'acord, però, també hauria d'implicar la dissolució de les milícies que donen suport al govern de Kíev. El pacte quadripartit no inclou cap esment a Crimea, territori ucraïnès que el mes passat <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1828">va ser annexionat per Rússia</a>.</p> <p>Sobre el futur constitucional d'Ucraïna, el pacte diu que el procés serà "inclusiu", donat que haurà d'abastar "totes les regions" del país i haurà de prendre en consideració les contribucions que s'hi facin.</p> <p><a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/world/728551">Citat per l'agència Itar-Tass</a>, el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha dit que les decisions que es prenguin en el futur hauran de ser "acceptables per a tots els ucraïnesos, donat que aquesta és una garantia d'estabilitat de l'Estat ucraïnès, amb el respecte degut per a les peculiaritats lingüístiques de les diverses regions del país".</p> <p>El mes passat, Rússia <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1819">suggeria</a> que Ucraïna s'havia de convertir en un estat federal, neutral des del punt de vista polític i militar, i amb el rus com a segona llengua oficial.</p> <p><i>(Imatge: banderes ucraïneses / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/kronny/7435031294/in/photolist-ck1tLJ-cjLX3L-ayx4mV-auFLnp-9oYkpL-9oYkCW-9oYFyh-9oVfFP-9oYiVd-9oVdwM-9iA5pM-8fJDAa-8fJC3R-8fJD7V-8fJEJi-8fJCSg-8fJChr-8fMRps-8fJBxa-8fJDQ6-8fMU7h-8fMRaE-8fMRRL-8fJCxZ-8fMNk5-8fMMQs-8fMQ19-8fMNZN-8fJziR-8fMPgA-8fMN91-8fJA7c-8fMNvY-8fJANp-8fJxfX-8fMNJL-8fMQA9-8fMPMh-88Udeu-7fEBLa-7fJuKL-73inCr-6SceMC-6zmgw5-6vaaDY-6gmeCK-7fERb2-7fEPTn-7fENL2-7fJvVm">fotografia de Vladimir Yaitskiy</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1860http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1860Thu, 17 Apr 2014 19:30:00 +0200El Kurdistan del Sud excava una rasa a la seva frontera amb el Kurdistan Occidental<p>Les diferències entre els governs del Kurdistan del Sud (Iraq) i el del Kurdistan Occidental (Síria) s'aprofundeixen, i en aquest cas, literalment: el Kurdistan del Sud <a target="_blank" href="http://www.hurriyetdailynews.com/kurds-at-odds-over-syrian-border-moat.aspx?pageID=238&amp;nID=65155&amp;NewsCatID=341">està excavant una rasa</a> d'entre 17 i 26 quilòmetres de llarg, tres metres d'ample i dos metres de fons a la seva frontera amb el Kurdistan Occidental. Segons el portaveu del ministeri de Seguretat del Kurdistan del Sud, Halkurd Mullah Ali, la rasa <a target="_blank" href="http://www.middle-east-online.com/english/?id=65414">està sent excavada</a> "per a evitar la infiltració de grups terroristes i per a aturar els contrabandistes". E<a target="_blank" href="http://www.kurdishglobe.net/article/B4F8A699C31DC86FE5ACFE7A462B2E72/-President-Barzani-s-Interview-with-Al-Hayat-Newspaper.html">n una entrevista recent</a>, el president del Kurdistan del Sud, Massud Barzani, deia que les "fronteres de Síria s'havien col·lapsat" i recordava que una part del país estava en mans "de diferents grups", entre els quals "grups terroristes".</p> <p>Fonts dels agents fronterers del Kurdistan del Sud <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/kurdistan/140420141">citades per Rûdaw</a> apunten que, de fet, diverses persones detingudes a la frontera que intentaven passar armes eren membres de l'Estat Islàmic d'Iraq i Síria, una organització islamista armada que opera al nord de Síria.</p> <p>Però al Kurdistan Occidental no creuen que el motiu sigui aquest. El president del Parlament autònom del cantó de Cizîre (zona oriental del Kurdistan Occidental), Hekem Kello, considera que Barzani està construint la rasa perquè no pot controlar el Kurdistan Occidental. D'acord amb aquesta visió, el que estaria fent Barzani seria el mateix que ja fa Turquia: blocar les fronteres del Kurdistan Occidental per a aïllar-lo i ofegar el procés de construcció d'unes institucions autònomes que hi encapçala el Partit de la Unió Democràtica (PYD, proper al PKK).</p> <p>La Unió de les Comunitats del Kurdistan (KCK, organització paraigua del PKK i d'altres organitzacions afins) <a target="_blank" href="http://www.kurdishquestion.com/west-kurdistan/news/kck-releases-statement-on-rojava.html">ha criticat</a> l'excavació de la rasa, que ha qualificat de "sorprenent" en un moment en què "tothom cerca l'eliminació dels filats i els murs que divideixen el Kurdistan". Segons el KCK, el govern del Kurdistan del Sud hauria d'estar donant suport "a la revolució de Rojava" (el nom en kurd del Kurdistan Occidental) en lloc d'excavar forats.</p> <p>Firat News <a target="_blank" href="http://en.firatajans.com/news/news/thousands-gather-at-border-to-protest-hewler-government.htm">recull</a> que diversos milers de kurds del Kurdistan Occidental s'han manifestat a la frontera contra la construcció de la rasa. Segons l'agència, un kurd que intentava travessar la frontera va ser abatut dilluns per soldats del Kurdistan del Sud.</p> <p><b>Una autonomia "lliure i democràtica"</b></p> <p>Els tres cantons que composen el Kurdistan Occidental (Cizîre, Kobanê i Efrîn) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1753">es van proclamar autònoms</a> el mes de gener, enmig de la guerra civil de Síria. Cadascun d'ells té el seu propi govern i parlament. El PYD diu que l'objectiu no és la independència, sinó una autonomia àmplia dins d'una futura Síria descentralitzada. Segons el KCK, l'autonomia del Kurdistan Occidental està permetent que els kurds fundin "una comunitat lliure i democràtica per a ells mateixos".</p> <p>Però els governs de Turquia i del Kurdistan del Sud (que mantenen bones relacions, especialment en el capítol econòmic) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1653">estan en contra</a> del procés d'autodeterminació del Kurdistan Occidental. Barzani diu que el PYD està fent aquest procés de forma "autocràtica" i sense tenir en compte les altres forces polítiques del Kurdistan Occidental, entre les quals hi ha les aliades del president sud-kurd, de tendència més conservadora que no pas el PYD i els seus aliats. Mentre, Turquia tem qualsevol mena d'efecte contagi entre la seva pròpia població kurda.</p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1859http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1859Thu, 17 Apr 2014 13:00:00 +0200L'Europa dels estats amb síndrome d'acordió (i II) <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2695" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2695-1397647313.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>Ball confusionari entre "estats" i "pobles"</b></p> <p>De nou, en els programes dels partits polítics que es presenten a les properes eleccions europees, trobem diferents lectures -repetides- sobre què és o es voldria que fos la Unió Europea. Molt genèricament, podríem dir que les opinions sobre aquesta organització dels estats europeus es divideixen en dos punts de vista: Un primer que mira favorablement cap a la construcció de la Unió Europea a fi que esdevingui, progressivament, l'expressió sintètica i harmoniosa d'allò que cada estat membre vol i pensa d'Europa. Un segon punt de vista posa l'atenció en aquells projectes que ajudin la Unió Europea a mantenir-se com a organisme vivificador en el qual conflueixin, amb actituds positives, els diferents pobles europeus sense que es confonguin, conservant, doncs, cada un d'ells la pròpia identitat, garantida pels estats-nació corresponents.</p> <p>Entremig d'aquestes dues visions trobem els moviments dits euroescèptics, que solen correspondre als qui temen que els estats constituïts membres de la Unió Europea vagin perdent sobirania, a mesura que es consoliden les institucions europees i es van convertint, en la pràctica, en manifestacions d'un mena de superestat comú. D'altra banda, despunten també els moviments i partits que es presenten a les eleccions europees amb la bandera de l'Europa de les nacions que, per a fer-la emergir, posen en qüestió, si cal, estats constituïts que s'atorguen el dret de negar o minoritzar pobles, si als ulls dels seus dirigents fan ombra a l'únic poble que ells reconeixen en tant que forjador de l'estat-nació exclusiu i exclusivista.</p> <p>Tanmateix, aquestes distincions no s'exhibeixen tan netes i diferenciades com podria semblar. Observem que en el llenguatge més estès a l'Europa occidental persisteix la confusió alarmant entre què és un poble, una nació i un estat, amb tendència a ficar aquests conceptes en un mateix sac. De fet, en els missatges procedents de la diverses candidatures per a les eleccions europees, ens adonem que, per exemple, els euroescèptics parlen d'enfortir l'Europa dels pobles, pensant que aquest enunciat manifesta el que volen, millor que no pas el d'Europa dels estats, quan són precisament els estats allò que, en el fons, més defensen, en tant que vertebradors dels pobles singulars, excloents d'altres pobles. Dintre d'aquesta línia, trobem les posicions típicament populistes, abocades a treballar per al restabliment de la plena sobirania dels estats, ni que sigui en detriment de la mateixa Unió Europea.</p> <p>La confusió entre poble, nació i estat la trobem igualment en els discursos d'aquells candidats que parlen de donar primacia a la ciutadania europea, més enllà dels estats. Usen el concepte "Europa dels pobles" per a designar un espai -l'europeu- en què tots els pobles puguin deslliurar-se d'allò que els impedeix progressar en la democràcia participativa i en el camí assenyalat per les esquerres anticapitalistes. En aquest corrent ha pres una significació particular la candidatura encapçalada pel grec Alexis Tsipras (cap del partit d'esquerres Syriza), el qual, fent bandera del concepte de "l'Europa dels pobles", voldria assolir la presidència de la Comissió Europea. La ideologia que Tsipras transmet quan parla de "l'Europa dels pobles" (no distingida de l'Europa dels estats, com bé ho demostra ell mateix i el partit que representa en no posar gens en qüestió l'Estat grec que només reconeix el poble grec al seu interior), és una ideologia que apunta cap a una Europa oposada a l'Europa dels mercats i facilitadora de tot allò que porti a l'aprofundiment de la democràcia participativa. <a target="_blank" href="http://www.repubblica.it/esteri/2014/04/03/news/tsipras_basta_con_l_austerity_il_binario_merkel_morto_renzi_deve_capirlo-82627890/">En una recent entrevista al diari italià <i>La Repubblica</i></a>, Tsipras afirmava que l'opció per ell encapçalada representa "les classes i els interessos socials, no els interessos nacionals. La meva candidatura uneix allò que el capitalisme divideix. Som una força política de govern, no un espai de protesta".</p> <p>En el fons, l'opció d'aquest corrent liderat per Tsipras és enfortir el protagonisme de l'Europa dels ciutadans i de la societat civil, és lluitar per a edificar un tipus d'unió que no impliqui la marginació de les classes populars, de les diferents identitats individuals, és intentar construir un mateix subjecte polític arreu de l'espai europeu que assumeixi la representació de tothom, també de les realitats humanes avui excloses de la seva representativitat. Es tracta, diu el dirigent grec, de construir una altra Europa i una Europa altra amb una sobirania compartida i cohesionada entre la gent i els respectius col·lectius populars.</p> <p><b>Nacions versus estats europeus</b></p> <p>Com recordava al començament, en els orígens de la fundació de les Comunitats Europees, l'Europa dels pobles era l'arrel i l'objectiu del que els seus inspiradors volien construir. Però el significat que donaven a aquesta expressió venia a ser gairebé sempre una manera de dir l'Europa dels seus ciutadans, dels qui habitaven en cada un dels estats reconeguts pels vencedors de la Segona Guerra Mundial. Dels estats gairebé sempre identificats amb la societat que administraven o amb el poble que n'era la base fixada, encara que fos artificial. La confusió entre estats i pobles era, així, servida. Allò que, però, volien evitar era que els estats es tornessin a erigir en factors de discòrdia i acabessin fent-se la guerra.</p> <p>Darrerament nous vents de llibertat i democràcia es van estenent també per la geografia europea occidental. Aquests nous vents se sobreposen a les campanyes d'abast europeu fetes en clau nacionalista-estatal. Les realitzen membres de nacions concretes que contesten el concepte d'estat-nació i reivindiquen la supremacia de les nacions en tant que expressen els diferents i distints pobles arrelats històricament a Europa. En l'intent de desmuntar, ni que sigui ideològicament, l'estat-nació donen la veu a nacions minoritzades o prohibides o detestades pels detentors de l'ordre establert. És veritat que un dels elements de la contestació és que aquestes nacions puguin arribar a erigir-se en estats, si els seus integrants ho volen i ho expressen amb el vot. Però per a ells l'estat en el qual pensen no és una còpia dels estats constituïts sinó un estat que sigui model del que hauria de ser un estat i prou: una estructura de poder jurídic i polític exclusiu destinat a ser un mitjà per a transmetre, amb la màxima fidelitat i transparència possible, els trets constitutius dels pobles i nacions, la llengua i la cultura diferenciades sobretot, i mai exclusivistes envers altres pobles i nacions que ostenten els mateixos trets.</p> <p>Tenen cabuda aquests estats del futur al si de la Unió Europea? Sens dubte, sempre i quan es replantegi la Unió Europea a la llum del que van idear els seus fundadors (no una Europa dels estats seguint l'esquema propi del segle XIX i començament del XX, sinó una Europa dels seus ciutadans i els respectius pobles i nacions). En aquest replantejament es té en compte la necessitat que el nou Parlament Europeu abordi l'ampliació interna de la Unió Europea per a deixar passar els processos d'emancipació d'Escòcia i Catalunya, de moment, i de Flandes, País Basc, Galícia, Sardenya i de totes aquelles nacions que tenen forces representatives internes que reivindiquen pels seus respectius pobles el dret a l'autodeterminació. El dret que col·lectivament millor expressa la llibertat i la democràcia.</p> <p><b><i>Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN</i></b></p> <p><i>(La primera part d'aquest article <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1857">la podeu trobar clicant aquí</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1858http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1858Thu, 17 Apr 2014 10:00:00 +0200L'Europa dels estats, amb síndrome d'acordió (I) <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2693" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2693-1397646217.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>De l'afirmació que les fronteres no es toquen...</b></p> <p>Després de la Segona Guerra Mundial, les potències vencedores van fixar les noves fronteres dels estats europeus. Amb l'afegit que aquestes fronteres s'havien de considerar immutables. S'havia d'acabar, d'una vegada per sempre, un dels mals que ja va originar la Primera Guerra Mundial i, ben poc després, la Segona: el ball, sovint dramàtic, de les fronteres estatals, amb l'abolició d'unes, l'ampliació d'unes altres, la creació i la desfeta d'unes terceres.</p> <p>En vistes a consolidar el mapa dels estats europeus, la part d'Europa víctima de les guerres internes va dividir-se en dos grans blocs. L'un que, mirant cap a Orient o, com es va dir, cap a l'Est, quedaria dins l'òrbita de la Unió Soviètica; i l'altre, anomenat occidental, es desenvoluparia comptant amb l'empara dels Estats Units d'Amèrica. D'aquesta divisió en restarien fora, fins a cert punt, alguns estats com Iugoslàvia -decantada, però, cap a l'est-, i Espanya, aviat aliada amb els estats occidentals. Malgrat aquestes dependències d'uns estats que servirien de paraigües protectors, les fronteres dels estats singulars i reconeguts quedarien intactes.</p> <p>Aquesta última afirmació era, tanmateix, tan ferma com plena d'incongruències. Perquè a l'Europa de l'Est es va traçar una mena de frontera supraestatal, tancada hermèticament amb el famós Teló d'Acer i defensada pel Pacte de Varsòvia, amb una força militar destinada a defensar els estats que es trobaven rere aquesta superfrontera amb les armes més letals, com la bomba atòmica. Una defensa que havia de compensar-se amb la rebaixa d'alguns atributs propis del estats, com les seves respectives sobiranies. En l'Europa occidental, el Teló d'Acer fou una de les excuses per a traçar una altra espècie de frontera supraestatal també militaritzada per l'OTAN, igualment amb la bomba atòmica com a arma amenaçadora, supeditada a la voluntat d'un poder no europeu, els Estats Units. També en aquesta part d'Europa les sobiranies dels estats constituïts no gaudien de plena independència. Així, tant a una banda com en l'altra d'aquestes superfronteres, les fronteres pròpies dels estats constituïts quedaven pràcticament esquifides, menys reals que formals.</p> <p>Contràriament al que imposaven les superfronteres, les fronteres dels estats que es trobaven a l'interior dels esmentats blocs eren permeables, si més no de fet. Eren prou flexibles perquè els respectius ciutadans es poguessin relacionar fins al punt de constituir una comunitat d'interessos supraestatals. En una banda, sota l'ègida del socialisme o comunisme, i en l'altra sota la del liberalisme o capitalisme.</p> <p>Sobre aquestes bases es van elaborar plans d'aproximació i cooperació entre les persones i els seus respectius pobles més enllà de les fronteres estatals. En l'Europa de l'Est hom va buscar una progressiva unificació que havia d'acabar amb la formació d'una comunitat homogènia (l'homo sovieticus) que abastés els diferents estats i nacions. Hi va ajudar la formació d'un mercat comú, el COMECON. Les fronteres estatals figurarien en els tractats internacionals, en alguns casos, i serien reconegudes internacionalment (Polònia, Hongria, Bulgària, Romania...), tot i ser vistes sota la perspectiva de correspondre a estats satèl·lits de la Unió Soviètica. En altres casos, les fronteres estatals es convertirien en el límits de diferents repúbliques constitutives de la Unió Soviètica (d'un estat plurinacional), en què els respectius pobles conservarien intacte el dret a l'autodeterminació (Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia...) per a poder-se separar eventualment de la mateixa Unió Soviètica i esdevenir estats independents.</p> <p>En l'Europa de l'Oest, l'aproximació dels ciutadans s'aniria concretant amb la formació de les Comunitats Econòmiques Europees, embrió de l'actual Unió Europea. De l'evolució d'aquesta opció en sortiria el projecte de construir una Europa dels estats sense fronteres, amb la total llibertat de circulació de béns i persones. Però, paradoxalment, no en el sentit d'anar cap a l'abolició de les fronteres estatals en vigor ni de crear la uniformització. Aquesta part d'Europa es comprometia a unir-se tot mantenint la diversitat, sense que això impedís la transferència a unes institucions de dimensió europea (occidental) part de les sobiranies populars estatalitzades. <br /> <br /><b>...a la realitat d'una Europa amb fronteres que ballen </b></p> <p>L'experiència i l'evolució de les persones i dels seus respectius pobles farien aparèixer una sèrie de fenòmens -molts d'ells imprevistos pels dissenyadors dels dos blocs amb què s'havia configurat el mapa estatal d'Europa. Durant anys, els responsables de mantenir els dos blocs s'anirien enfrontant els uns als altres, de tal manera que fomentarien una recíproca enemistat i alimentaria l'anomenada guerra freda. Una guerra latent que, tanmateix, s'aniria esfumant per la progressiva presa de consciència social, arreu d'Europa, sobre la necessitat de viure i aprofundir cada dia més els postulats que fonamenten la llibertat i la democràcia.</p> <p>Una de les conseqüències de l'avenç dels anhels democràtics de la població europea va ser el creixement del sentit crític, tant individual com social. La crítica ajudaria a posar en qüestió, per exemple, les fronteres de certs estats constituïts en la mesura que eren exponents d'uns acords presos per les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial, sense tenir en compte si trossejaven els pobles que recloïen o si els pobles afectats acceptaven l'statu quo.</p> <p>Serien, precisament, alguns d'aquests pobles aliens a les fronteres estatals arbitràries, separadores i opressores, que es revoltarien. Així va ser com mentre, per diverses circumstàncies, van començar a bufar, a finals dels anys vuitanta del segle passat, vents de llibertat i democràcia pels territoris del bloc definit com a comunista, certs pobles s'aixecarien, menystindrien el Teló d'Acer i farien aparèixer diferents estats, dels dels bàltics, a tocar amb la Unió Europea -de la qual acabarien formant part- fins a Geòrgia i Armènia, al llindar de l'Àsia occidental. Contemporàniament, els estats satèl·lits d'Europa reprenien una major sobirania (Polònia, Hongria, Bulgària, Romania) i la Unió Soviètica desapareixeria per a donar pas a la Federació Russa.</p> <p>El mateix vent de la llibertat i la democràcia arribaria als països eslaus del centre i sud d'Europa, alguns d'ells membres -en tant que repúbliques- constitutius de Iugoslàvia, i ara convertits en estats independents: Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia i Eslovènia. Enmig d'aquestes mutacions estatals, apareixerien altres fenòmens significatius com la transformació de Txecoslovàquia en dos estats (Txèquia i Eslovàquia) i la conversió o, millor dit, la reconversió en un sol estat de dos estats: l'Alemanya Federal i la República Democràtica Alemanya.</p> <p>En aquest vaivé de les fronteres estatals, ocorregut durant els últims vint-i-cinc anys, no a tots els vells i nous estats corresponen uns pobles en singular. Alguns d'ells s'han mogut per a contestar la divisió que els suposava l'Europa dels estats fixada per les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial. El moviment de fronteres no ha afectat tan sols l'Europa de l'Est. També a l'occidental alguns pobles, com veurem més endavant, s'aixequen per a reivindicar la constitució d'un propi estat. La majoria de vegades, en nom d'una major llibertat i democràcia.</p> <p>Últimament estem assistint a una involució, de signe també estatal, capitanejada pel govern rus: per motius presentats amb l'argument de ser recuperadors dels espais on els russos són majoria o compten molt, la Federació Russa posa en pràctica una política annexionista. Aquestes darreres setmanes ha pres Crimea i, abans, s'havia fet seves, de facto, Ossètia del Sud, Abkhàzia i Transnístria. I, pel que veiem, no tot s'acaba aquí.</p> <p>Al costat d'aquest retrocés, la mateixa Federació Russa va impedir, amb les armes, que algunes antigues repúbliques de la Unió Soviètica que demanaven de ser sobiranes, com Txetxènia, es convertissin en estat independent, al·legant que el poble txetxè no és rus. Txetxènia és un exemple clamorós d'un atac estatalista.</p> <p>D'altra banda, Sèrbia -l'estat que s'havia erigit gairebé com el pal de paller de la Iugoslàvia federal- ha fet tot perquè Kosovo, una antiga república autònoma però sense haver-se-li reconegut el dret a l'autodeterminació per l'antic règim, no aconseguís els seus objectius. En aquest cas, las posició de Sèrbia ha fracassat. Perquè avui Kosovo, per decisió dels seus representants elegits, és un estat, si bé encara no reconegut per tots els altres estats d'Europa i del món.</p> <p><i><b>Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN</b></i></p> <p><i>(La segona part d'aquest article <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1858">la podeu trobar aquí</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1857http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1857Wed, 16 Apr 2014 13:00:00 +0200El primer ministre del Nepal insisteix a rebutjar el federalisme ètnic <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2691" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2691-1397644015.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El primer ministre del Nepal, Sushil Koirala, <a target="_blank" href="http://www.myrepublica.com/portal/index.php?action=news_details&amp;news_id=72641">ha reiterat</a> la seva oposició frontal a prendre les ètnies com a base per a la federalització del país, que s'hauria d'incloure a la nova Constitució, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1744">actualment en discussió</a>. Com a argument, Koirala esmenta que les ideologies ètniques han provocat crisis arreu del món.</p> <p>Des de la caiguda de la monarquia el 2008, els diferents partits nepalesos miren de posar-se d'acord sobre la conversió del país en un estat federal. El partit de Koirala, el Congrés Nepalès, és partidari d'un federalisme de regions multiètniques. El Congrés té majoria relativa a l'<a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/2nd_Nepalese_Constituent_Assembly">Assemblea Constituent</a>, que ha de redactar la Constitució del Nepal, on s'ha d'especificar quina mena de federalisme regirà el país. La segona força, el Partit Comunista del Nepal (marxista-leninista) <a target="_blank" href="http://www.ekantipur.com/2014/03/22/top-story/uml-wants-diversity-based-federalism/387075.html">manté</a> una posició similar a la del Congrés Nepalès.</p> <p>Per contra, el Partit Comunista Unificat del Nepal (maoista) vol que cada grup ètnic principal tingui la seva pròpia regió federada. Els maoistes són la tercera força de l'Assemblea Constituent. El seu president, Pushpa Kamal Dahal (Prachanda), <a target="_blank" href="http://www.telegraphnepal.com/headline/2014-04-06/nepal:-chances-slim-for-provision-of-federalism-in-new-charter-says-dahal">considera</a> que, de fet, els altres partits no desitgen en realitat la federalització del Nepal. El líder maoista tem que això impedirà un acord sobre el Nepal federal i que aquest tema finalment no serà inclòs a la Constitució.</p> <p><i>(Imatge: Sushil Koirala / <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/File:Sushil_Koirala.jpg">fotografia de Krish Dulal</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1856http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1856Wed, 16 Apr 2014 12:00:00 +0200El Senegal deroga l'obligació de saber llegir i escriure francès per als seus alcaldes<p>Els alcaldes senegalesos ja no hauran de demostrar que saben llegir i escriure el francès, sinó simplement que saben llegir i escriure en alguna llengua, en una decisió orientada a rebaixar el pes de l'idioma de l'antiga potència colonial. <a target="_blank" href="http://www.aps.sn/articles.php?id_article=127265">Segons recull l'Agència de Premsa Senegalesa</a>, l'Assemblea Nacional ha modificat el codi general de les col·lectivitats locals, de forma que ara podrà assumir l'alcaldia de qualsevol municipi una persona que parli alguna de les llengües nacionals, o bé l'àrab, sense necessitat de saber francès.</p> <p>L'agència cita el diputat Samba Diouldé Thiam, segons el qual "després de 54 anys d'independència, ja era hora d'administrar-nos a través de les nostres pròpies llengües". Una diputada opositora, Aida Mbodji, ha matisat que la nova normativa no fa sinó legalitzar un fet que ja era realitat: "Homes i dones competents i sense cap coneixement del francès dirigeixen els destins de les col·lectivitats locals", ha dit.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.gouv.sn/Titre-premier-De-l-Etat-et-de-la.html">Segons la Constitució del Senegal</a>, l'única llengua oficial de la república és el francès. Tot i així, sis idiomes hi són citats com a "llengües nacionals": el diola, el malinke, el ful, el serer, el soninke i el wòlof. Aquest darrer és la llengua inicial del 40% dels senegalesos i sovint fa la funció de llengua comuna entre els diferents grups lingüístics del país.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1855http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1855Wed, 16 Apr 2014 10:00:00 +0200