Nationalia - Últimes notícies

La Lliga Nord intenta renéixer amb nous paràmetres

Wed, 19 Jun 2013 12:00:00 +0200

Els resultats de les últimes eleccions administratives de l'Estat italià, d'aquest mes de juny, han estat un cop fatal per la Lliga Nord. Arreu ha perdut vots, en alguns indrets ha desaparegut i en altres, que fins ara havien estat places fortes, com a Treviso, ha sofert una sonada desfeta. La gran majoria dels mitjans de comunicació de l'Estat italià han interpretat aquests fets amb paraules que porten a la conclusió que la Lliga Nord és ja un miratge que s'evapora, un globus que es desinfla, després d'una vintena d'anys d'una presència molt activa, sobretot a la imaginària Padània.

Dintre de la militància de la Lliga Nord, però, els esmentats fracassos s'han volgut interpretar com una crida a l'autocrítica i a reformular un projecte que, als seus ulls, segueix sent vàlid. Un projecte que havia començat a caminar al final de 1989 i s'havia desenvolupat en un seguit de victòries electorals i amb una presència cada vegada més sorollosa en la part septentrional de la península Itàlica. El seu nom complet era tot un programa atraient: "Lliga Nord per a la Independència de la Padània". I els seus continguts eren tan entenedors com simplistes per a molta gent cansada de pagar a la "Roma lladre" i a una societat meridional que, segons un convenciment molt difós, viu de l'assistència, gràcies als recursos econòmics produïts pels treballadors del nord.

Els resultats d'ara estan molt lluny dels èxits que havia aconseguit la Lliga Nord en aglutinar o fer desaparèixer diversos moviments autonomistes i en la formulació d'una Itàlia federal, com a pas previ a la independència del nord. Mentre la quota del consens havia depassat el 10% dels vots en el conjunt d'Itàlia i li havia valgut aliances amb les diversos versions del partit dretà de Berlusconi -que havien col·locat la Lliga a l'esfera del poder, amb ministres i tot-, avui les adhesions se situen al voltant del 4%. La seva mateixa direcció es troba afeblida, després de l'expulsió del fundador de la Lliga, Umberto Bossi. per bé que en conservi nominalment la presidència i després de la victòria del Partit Democràtic, del centreesquerra, en les últimes eleccions generals.

Tot i així, la Lliga Nord es manté forta a escala regional, particularment a la direcció de les regions del Piemont i la Llombardia -on manté els respectius governs autònoms- i al Vènet, en el qual és el partit més votat. És precisament el líder llombard, Roberto Maroni -antiga mà dreta de Bossi-, que encapçala el procés de renovació del partit. El seu primer treball és cohesionar els militants, dividits en diverses faccions i tendències, i lluitar per a impedir que el mateix Bossi retorni a l'esfera política, com acaba d'anunciar, per a recuperar les essències del moviment.

L'adhesió a la línia reformista de Maroni està assegurada per Roberto Cota, president de la regió del Piemont, el qual ha afirmat que "Maroni és la persona justa, ha vençut en l'últim congrés de fa un any i en les darreres eleccions a la presidència de la regió de Llombardia". És ell sobretot que ha de portar endavant el nou projecte de constituir l'anomenada Macroregió del Nord (Piemont, Llombardia i Vènet), "un projecte just, actual i guanyador", assegura Maroni, perquè té en compte que en les noves circumstàncies polítiques "la qüestió septentrional s'ha de solucionar de cap a peus i nosaltres tenim el deure de fer-ho".

La Lliga Nord, ha declarat Maroni, ha de centrar els seus esforços per a fer possible "un retorn al futur" i per a articular la Macroregió, un projecte innovador que, en bona part, s'inspira en allò que és el land de Baviera, però que, en la ment de l'opinió pública, sona encara massa com una nova versió de la Padània, una proposta en fallida, unida a les idees d'un federalisme polític que ja pertany al passat, o d'una secessió mai formulada amb prou claredat i contundència, o d'una "devolution" del qual ningú no ha sabut explicar el seu veritable significat en el context italià, o del federalisme fiscal, que si bé ha tingut unes concrecions han resultat ser insatisfactòries...

Davant la ingent tasca que se li planteja, Maroni ha manifestat que no es veu amb cor de ser el líder per molt de temps. Prefereix presentar-se com un mitjancer per a preparar ja una successió a la direcció del partit, una vegada tornada la pau al seu interior. Amb aquests objectius ha convocat un congrés extraordinari per a l'any que ve, amb la finalitat d'elegir un nou secretari general i de fer renéixer la Lliga Nord amb nous paràmetres.

(Imatge: Roberto Maroni / fotografia d'Associazione Amici di Piero Chiara.)

Tuiteja

Bamako i la milícia tuareg acorden el redesplegament de l'exèrcit malià a Kidal

Wed, 19 Jun 2013 10:00:00 +0200

S'ha tardat més d'allò esperat, però finalment el govern malià ha acceptat l'acord sobre Kidal que havia proposat Burkina Faso i que la setmana passada havien signat les dues principals organitzacions de l'Azawad, el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA) i l'Alt Consell per a la Unitat de l'Azawad (HCUA). Segons el pacte, l'exèrcit malià tornarà a ser desplegat a la regió de Kidal (que ara controla l'MNLA) durant les properes setmanes. L'acord també preveu que les eleccions presidencials malianes del proper 28 de juliol també es podran celebrar en territori de Kidal.

L'MNLA és una guerrilla bàsicament tuareg que l'any passat va conquerir el nord de Mali i en va declarar la independència, sota la denominació d'"Azawad". Després que la guerrilla en perdés el control a mans de diversos grups islamistes, l'exèrcit francès va decidir d'intervenir al conflicte per tal que Mali recuperés el control sobre l'Azawad. Immediatament, les guerrilles islamistes van perdre pràcticament tot el territori, i l'MNLA va aconseguir recuperar el control del seu fortí, Kidal. Fa dues setmanes, l'exèrcit malià va amenaçar de recuperar Kidal per la força. L'MNLA demana ara un Azawad autònom dins de Mali.

Segons l'acord entre Bamako, l'MNLA i l'HCUA, els soldats malians entraran a Kidal, però amb condicions. La primera és que els homes de Bamako es deplegaran conjuntament, "en estreta cooperació", amb una força de pau de l'ONU. La milícia tuareg espera que això evitarà que els soldats de Mali cometin exaccions contra la població local. La segona és que els homes de l'MNLA s'hauran d'aquarterar, i en fer-ho, conservaran les seves armes. L'acord diu que el desarmament de l'MNLA només es discutirà després de les eleccions de juliol. Els rebels tuaregs esperen que, llavors, se celebri una discussió àmplia sobre l'estatus futur de l'Azawad.

Ara queda per veure si el nou president malià que surti de les urnes podrà dur a terme unes negociacions realment inclusives que portin la pau i alguna forma d'autogovern a l'Azawad. Bamako és molt refractari a acceptar l'autonomia de cap territori malià, i de fet, s'oposa al concepte mateix d'"Azawad". No obstant això, Bamako com a mínim ha acceptat de celebrar "converses de pau" amb l'MNLA, l'HCUA i "les comunitats del nord" per tal de posar-se d'acord sobre "l'estatus de la regió del nord".

Diversos moviments tuaregs han lluitat intermitentment contra l'exèrcit malià des de la independència de l'excolònia francesa el 1960.

(Imatge: combatents de l'MNLA i bandera de l'Azawad.)

Més informació:

Tuiteja

Un informe del govern de Finlàndia admet que les llengües fora del finès no estan prou protegides

Tue, 18 Jun 2013 12:00:00 +0200

Un informe del govern finlandès sobre l'aplicació de la legislació lingüística ha conclòs que els drets lingüístics dels parlants de llengües diferents del finès no estan prou protegits al país. L'informe, preparat pel ministeri de Justícia, ha trobat "defectes" en els drets dels parlants de suec a l'hora d'aconseguir serveis de les autoritats en la seva llengua. Fet especialment xocant, donat que el suec és una de les dues llengües oficials de la República de Finlàndia.

Els parlants de sami també estan afectats per aquesta manca d'implementació dels drets lingüístics. Segons l'informe, hi ha hagut alguns progressos, però en general les autoritats encara no estan preparades per a donar tots els serveis que caldria als parlants de sami a l'àrea tradicional de poblament d'aquest grup nacional. La situació es complica encara més pel fet que hi hagi tres llengües samis oficialment reconegudes: el sami septentrional, el sami inari i el sami skolt. L'informe reconeix que Finlàndia no respecta totalment els drets lingüístics dels samis, especialment pel que fa als parlants de sami inari i sami skolt.

D'altra banda, el text apunta que s'ha produït un increment en el nombre de residents a Finlàndia que tenen el rus i l'estonià com a llengües maternes. En aquest sentit, l'informe diu que hi ha hagut un increment de serveis en rus, especialment a la zona oriental de Finlàndia.

Més informació:

YLE: Language rights under scrutiny

Tuiteja

El Balad demana que les Lleis Bàsiques d'Israel reconeguin l'autonomia dels àrabs israelians

Tue, 18 Jun 2013 11:00:00 +0200

L'Assemblea Democràtica Nacional (Balad, acrònim en hebreu) està disposada a proposar una nova legislació a Israel amb l'objectiu que aquest país reconegui els àrabs com a minoria nacional, amb el dret a l'autonomia social i cultural. La proposta ha estat anunciada pel líder del partit, Jamal Kahalka (imatge esquerra) al Jerusalem Post. Segons Zahalka, el reconeixement oficial ajudaria a "protegir l'existència" dels àrabs israelians i a "preservar-ne els drets culturals i cívics, que en garantirien la igualtat". La proposta de llei també inclourà una provisió per tal que Israel accepti la "connexió" dels àrabs israelians "amb els palestins dels territoris [ocupats] i, en general, amb la nació àrab".

Els àrabs israelians formen aproximadament el 20,5% de la població d'Israel. Estan especialment concentrats als districtes del Nord (on són majoria absoluta), Jerusalem i Haifa. Els seus partits polítics, i diverses ONG internacionals, es queixen de la discriminació que pateixen a mans de l'Estat israelià.

La proposta de Zahalka és que aquests drets nacionals siguin inscrits a les Lleis Bàsiques d'Israel, que són la Constitució de facto del país. El líder del Balad admet que "no hi ha cap possibilitat" que la proposta prosperi, donat que la Knesset (Parlament israelià" té una majoria "de dretes i extremista".

De forma ben significativa, el mateix Jerusalem Post ha publicat una editorial atacant la proposta del Balad. Segons el diari, es tracta d'una "formulació separatista" proposada per un polític, Zahalka, "que explota la democràcia israeliana per a soscavar Israel".

Una antiga idea renovada

El reconeixement dels drets dels àrabs israelians no és una idea nova. Balad ho ha proposat des de la seva fundació, el 1995. El partit està en contra d'una identitat israeliana basada en el judaisme. Segons el Balad, Israel s'hauria de definir com un país de tots els seus ciutadans i hauria de reconèixer que hi ha dues grans identitats nacionals al seu si: la israeliana i l'àrab.

Tuiteja

Un sondeig planteja dubtes sobre la reunificació del Jura a Suïssa

Mon, 17 Jun 2013 12:00:00 +0200

A cinc mesos del referèndum sobre la reunificació del Jura, els partidaris del "sí" han patit un cop moral després que diversos mitjans suïssos hagin publicat, la setmana passada, un sondeig d'opinió segons el qual el 49% dels votants del Jura Bernès rebutjaran la unificació amb el cantó del Jura. Només el 24% hi votarà a favor, i un altre 19% diu que no sap què farà. El rebuig a un Jura reunificat és més gran entre els votants més joves.

L'enquesta contradiu un informe elaborat pels cantons del Jura i de Berna l'any passat, que detectava un "clar suport" entre els jurassians per a la reunificació.

El Jura ha estat dividit des de 1979 entre els cantons del Jura (meitat nord del Jura) i de Berna (meitat sud, cliqueu al mapa per a ampliar-lo). Ambdues meitats són francòfones, però el nord té una majoria catòlica i el sud, protestant. Des de la divisió, el moviment jurassià s'ha estat mobilitzant per tal d'aconseguir la separació del Jura Bernès del cantó de Berna (de majoria germanòfona) i la reunificació amb el nord del Jura.

El 2012, els cantons del Jura i de Berna van acordar la convocatòria d'un referèndum per a resoldre la qüestió. Els ciutadans del cantó del Jura i els del Jura Bernès votaran el proper 24 de novembre sobre la constitució d'un nou cantó, reunificat, per a tot el Jura. Si el "sí" guanya en ambdós territoris, s'encetarà un procés per a la constitució d'un nou cantó que englobi tot el Jura dins de la Confederació Suïssa.

La campanya del "sí" reconeix que ha de plantejar més arguments

Construire Ensemble (la campanya oficial del "sí", formada pels partits polítics favorables a la reunificació) admet que haurà de fer un esforç més gran per tal de convèncer els jurassians bernesos amb arguments sòlids. A la campanya diuen que els resultats del sondeig no són pas dramàtics, perquè tot just ha començat el debat cap al referèndum. Però sí que reconeixen que l'enquesta marca una "tendència" contrària a la reunificació.

Els partidaris d'un Jura reunifcat argumenten que el Jura Bernès estarà més ben representat que no ho està pas ara a Berna. Subratllen el fet que hi ha un acord pel qual l'actual cantó del Jura i el Jura Bernès estaran en igualtat dins del futur cantó unit. El Jura Bernès, des de 2006, escull la seva pròpia assemblea de representants dins del cantó de Berna, i té dret a un representant al govern cantonal. Tant l'alemany com el francès són oficials a Berna.

Val a dir que si el "no" guanya al Jura Bernès, cadascun dels seus municipis poden celebrar referèndums individuals per tal d'unir-se, separadament, al cantó del Jura. Això redefiniria la frontera entre el Jura i Berna, però no implicaria la reunificació total del nord i el sud del Jura.

Més informació:

Tuiteja

Nou pas cap a la pau a Katxin, amb molts dubtes oberts

Mon, 17 Jun 2013 10:00:00 +0200

L'acord de "desescalada i cessament del conflicte" a què van arribar la guerrilla katxin i el govern de Birmània ara fa dues setmanes ha deixat força interrogants sobre la taula. El pacte, signat el passat 30 de maig a la capital de Katxin, Myitkyina, se suma a un altre rubricat aquest mateix febrer a partir d'un impuls mediador xinès -que vol estabilitat a la seva frontera sud i a les seves inversions a la zona- i preveu que ambdós bàndols treballaran per a reduir les tensions, "reposicionar les tropes" i avançar cap a una taula de diàleg polític. Un text que va ser aplaudit immediatament el mateix dia per les Nacions Unides, que el va qualificar "d'assoliment significatiu".

La realitat, però, és que el text deixa obertes moltes qüestions importants -de fet, pràcticament totes. L'encaix de Katxin dins de Birmània n'és un: els líders de l'Organització per a la Independència Katxin (KIO, sigles en anglès), amb els quals el govern birmà ha signat l'acord, insisteixen que Katxin ha de ser reconegut com a estat integrant d'una Birmània federal. Una reivindicació que, de fet, dura pràcticament des del moment de la independència de Birmània el 1948, i que les dictadures successives que ha patit el país asiàtic han impossibilitat.

Una altra qüestió no menys important és qui controlarà -o com es repartiran- els beneficis dels recursos naturals de Katxin, que no són pocs. En aquest article us explicàvem com Birmània no ha volgut acceptar mai que les riqueses del territori -jade, aigua i fusta, entre d'altres- se li poguessin escapar de les mans. La setmana passada, l'International Crisis Group alabava l'acord del dia 30, però apuntava que un "canvi" en l'economia de Katxin seria "clau" per a garantir una pau duradora. El think tank subratllava que la nova economia del territori havia de "donar beneficis amplis a l'estat de Katxin i als seus pobles". D'altra forma, deia el Crisis Group, el conflicte podria tornar a esclatar en qualsevol moment.

El retorn dels desplaçats, en suspens

Tampoc no queda gens clara la posició dels més de 100.000 desplaçats interns que l'ACNUR calcula que el conflicte ha provocat a Katxin. Hi ha notícies encoratjadores per a aquestes persones, com el fet que Birmània hagi donat permís a l'ONU per a repartir-los ajuda d'emergència. Però en cap cas se sap quan, i com, aquestes persones podran tornar a casa seva.

Més informació:

Seguiment a Nationalia: Acord entre Birmània i els rebels katxins per "reduir la intensitat" del conflicte que els enfronta i La pacificació de Birmània no arriba al ric Katxin

Tuiteja

Compàs d'espera a l'Azawad: Mali insisteix a desarmar la guerrilla tuareg abans de les eleccions

Fri, 14 Jun 2013 11:00:00 +0200

La guerrilla de majoria tuareg del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA, sigles en francès) ha acceptat l'acord provisional que els han ofert els mediadors de Burkina Faso per a permetre el desplegament de l'exèrcit malià a la província de Kidal abans de les eleccions presidencials de Mali, previstes per al proper 28 de juliol.

L'acord, però, encara no té el vistiplau de Mali. El diari malià L'Essor explica que Bamako, amb el president Dioncounda Traoré al capdavant, no veu clars diversos aspectes de la proposta presidentada pel president burkinès, Blaise Compaoré. En particular, hi ha dos aspectes del pacte que no agraden a Bamako: que el desplegament de l'exèrcit malià a la província de Kidal (ara en mans de l'MNLA) s'ha de fer conjuntament amb una força de pau internacional i amb el control d'una comissió mixta dels dos bàndols en conflicte, i que l'MNLA conservaria el seu armament un cop es retirés de les posicions actuals. Bamako voldria que la guerrilla quedés desarmada just abans de les eleccions.

Les negociacions continuen aquest divendres per tal d'arrossegar Mali cap a l'acord. El pacte és la condició prèvia perquè les eleccions presidencials es puguin desenvolupar arreu del territori malià.

Però segons que explica Reuters, el govern malià rep pressions a la mateixa Bamako -per exemple per part de la judicatura- per tal de no acceptar els termes de l'acord que ha proposat Burkina Faso. El digital MaliActu interpreta també que per al govern de Mali és difícilment acceptable un document on es parli de "l'Azawad", el topònim que fa servir l'MNLA per a referir-se al nord de Mali. Legalment, a Mali no existeix pas cap subdivisió administrativa de l'Azawad, sinó quatre províncies: Kidal, Gao, Timbuctú i Mopti.

La guerrilla tuareg hi veu una porta per a la resolució del conflicte

Mentrestant, l'MNLA s'ha afanyat a anunciar al seu web que acceptava l'acord proposat pels burkinesos. La guerrilla, que ha renunciat formalment a l'objectiu de la independència de l'Azawad, diu que el pacte el signa "en la perspectiva" de poder encarar "negociacions polítiques que desemboquin en un estatut jurídic per a l'Azawad". La guerrilla entén que el conflicte amb Mali es remunta al 1960 -any de la independència de l'excolònia francesa- i reclama la constitució d'una autonomia per a l'Azawad.

La guerrilla tuareg, però, sap que li quedaven poques opcions que no fossin la signatura del pacte. I és que l'exèrcit malià, rearmat i reorganitzat, la setmana passada va fer una demostració de força en recuperar la localitat d'Anéfis, just a la frontera entre les províncies de Kidal i Gao. Les forces armades malianes van amenaçar llavors de prendre la via directa i recuperar per la força tot el territori de Kidal. Precisament, el que vol evitar l'MNLA, que tem una onada de represàlies per part dels soldats malians contra la població tuareg del territori.

Tuiteja

Tailàndia es planteja de nou atorgar una capacitat limitada d'autogestió a les províncies de majoria malaia i musulmana

Thu, 13 Jun 2013 12:30:00 +0200

El govern de Tailàndia s'està tornant a plantejar la possibilitat de concedir algun tipus d'autogovern local, bastant limitat, per al territori de Pattani, format per les seves tres províncies més meridionals, on existeix una majoria de població malaia i musulmana. Aquestes províncies es troben enmig d'un conflicte violent que s'ha cobrat milers de víctimes durant la darrera dècada.

L'executiu tailandès, explica el Bangkok Post, està disposat a transferir alguna mena de "capacitat de decisió" a les províncies. Segons el que ha explicat Paradorn Pattanatabut, no es tractaria d'una "autonomia", sinó "d'administració local" en matèria "d'identitat, cultura i religió", recull AFP.

El 2009, Bangkok va considerar una opció similar per tal de resoldre el conflicte a la zona. Hi ha diversos grups armats que reclamen bé un autogovern ampli per a Pattani o bé directament la independència. El govern negocia amb alguns d'aquests grups des del mes passat la fi de la violència.

Tuiteja

La Chunta es fixa l'horitzó d'un Aragó sobirà en una Espanya "federal o confederal"

Thu, 13 Jun 2013 11:00:00 +0200

La Chunta Aragonesista ha presentat el document marc que ha de guiar l'acció del partit durant els propers anys, un text que fixa com a objectiu el "reconeixement de la plena capacitat de decisió política d'Aragó". En altres paraules, un Aragó sobirà -que no independent- que assoleixi un encaix satisfactori en un nou Estat espanyol "plurinacional, compost, laic i republicà", que sigui "federal o confederal" i on s'accepti "el dret a l'autodeterminació".

El text és el fruit d'un procés en què la comissió redactora ha incorporat les aportacions del propi partit i també les de persones de referència en diversos àmbits de la societat civil aragonesa. El resultat és un document que ha de tenir un recorregut llarg i que tot just ara el partit vol "traslladar a la societat", en paraules del president de CHA, José Luis Soro, a l'acte de presentació del text abans-d'ahir.

Per tal d'escatir quins són els fonaments de +ARA, Nationalia ha parlat amb Juan Martín, secretari general de la CHA, i amb Miguel Martínez Tomey, membre de la comissió redactora. Martín subratlla el "caràcter constituent" que té la proposta, a la qual li veu dos grans eixos: l'institucional i el social. En aquest segon aspecte, el secretari general del partit explica que la voluntat de la CHA és començar ara a traslladar el document sectorialment, per tal d'aconseguir "grans acords" en matèries socials i laborals, de participació ciutadana i de democràcia. Possiblement, diu Martín, aquests són els aspectes que la CHA podrà començar a treballar d'una manera més immediata.

Una reforma institucional profunda

Com que la translació del document a la realitat anirà "en funció del context polític", no és pas cap secret que les qüestions de caràcter més institucional restaran per a un moment on el PP no tingui la majoria ni a les Corts aragoneses ni al Parlament espanyol (la CHA ara té 4 dels 67 escons del legislatiu aragonès). I és que la proposta de la CHA planteja un canvi profund en aquest sentit. En paraules de Martínez Tomey, el que es vol és un canvi de paradigma, en què "els aragonesos tinguin els poders i dipositin en mans de l'Estat espanyol allò que vulguin ells. La sobirania resideix en el poble d'Aragó, i no al revés".

Com es concretaria això? El document de la CHA preveu l'establiment de relacions bilaterals entre Aragó i Espanya, la creació d'una hisenda aragonesa "en un marc de sobirania econòmica" i l'eliminació de les províncies espanyoles. Igualment, el paper proposa derogar la Llei de llengües -que el PP i els seus socis del PAR han modificat fa poc- i assegurar "l'oficialitat, dignificació i normalització" de les llengües aragonesa i catalana. Molt simbòlicament, el punt final de +ARA propugna "la derogació formal dels Decrets de Nova Planta".

Segons Martínez Tomey, aquesta reformulació del paper d'Aragó a Espanya té a veure amb el fet que, "com a comunitat nacional", els aragonesos "no es poden quedar quiets perquè els hi estan erosionant aquesta parcial devolució de poders" feta amb l'adveniment de l'estat autonòmic. Una redefinició, en definitiva, que "no es en clau rupturista, però sí trencadora".

Aragó/Aragón

Dades generals
Població: 1.347.905 h. (2010)
Superfície: 47.719 km²
Institucions: Diputació General d'Aragó
Ciutats importants: Saragossa, Osca, Terol
Administració estatal: Espanya
Llengües territorials: castellà, aragonès, català*
Llengües oficials: castellà
Data de la festa nacional: 23 d'abril (Sant Jordi)
Cultura religiosa: cristianisme catòlic
*El nacionalisme aragonès considera la Franja com a territori d'Aragó. Per contra, part del nacionalisme català la considera territori de Catalunya i/o dels Països Catalans.

Tuiteja

Kosovo arriba al reconeixement número 100, Abkhàzia lluita per mantenir-ne un grapat

Wed, 12 Jun 2013 12:00:00 +0200

Mica en mica, els esforços diplomàtics per al reconeixement de Kosovo estan donant fruits a l'esfera internacional. El ministre d'Afers Estrangers de la república de majoria albanesa, Enver Hoxhaj va anunciar ahir al Twitter que el Iemen reconeixia la independència de Kosovo. Això significa que la república més jove d'Europa arriba als 100 reconeixements, després que prèviament Guyana també prengués la mateixa decisió aquest mateix any. D'altra banda, encara no està clar si Tanzània també reconeix Kosovo: el mes passat, el viceprimer ministre kosovar, Behgjet Pacolli, va dir que Dodoma també reconeixia el país, però no hi ha confirmació oficial de cap font del ministeri d'Afers Estrangers kosovar.

Abans de la declaració d'independència de 2008, el primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, havia dit que 100 països estaven preparats per a reconèixer la república com a un estat independent. Han fet falta cinc anys abans que la predicció de Thaçi s'hagi acomplert. La majoria d'aquells estats són europeus, nord-americans i del nord-oest africà. Igualment, Kosovo també és considerat sobirà per altres potències regionals, com el Pakistan, l'Aràbia Saudita, Austràlia i el Japó.

En canvi, altres potències com Rússia o la Xina entenen que la independència de Kosovo és il·legal, el mateix que Sèrbia. Aquests països subratllen que la declaració unilateral de Kosovo es va fer contra la llei, donat que no tenia l'acord de Belgrad.

Però el Tribunal Internacional de Justícia va emetre el 2010 una opinió, a petició de Sèrbia, segons la qual no hi havia res d'il·legal en la declaració kosovar, donat que res no la impedia segons les lleis internacionals.

Abkhàzia podria perdre un dels seus sis reconeixements

I mentre Kosovo gaudeix del suport de potències mundials clau, com els Estats Units, el Regne Unit, França o Alemanya, Abkhàzia és l'altra cara de la moneda. Tot i haver declarat la independència el 1991, la seva independència no va ser reconeguda per Rússia fins al 2008, després d'una guerra breu entre abkhazos, russos i georgians. Només la Nicaragua de Daniel Ortega va ser les passes de Moscou el mateix any. El 2009, la Veneçuela d'Hugo Chávez es va sumar a la llista, i també ho va fer la petita illa pacífica de Nauru. El 2011, uns altres dos països -també del Pacífic- van fer el mateix pas: Tuvalu i Vanuatu. Altres països que havien estat citats com a possibles reconeixedors (Síria, Ecuador, Bolívia o Bielorússia) no han pres la decisió.

I és precisament Vanuatu qui es troba enmig d'una lluita entre abkhazos, russos i georgians. Hi ha una confusió enorme sobre si el país oceànic ha reconegut Abkhàzia en realitat -l'any passat, alguns líders de Vanuatu deien que sí, mentre que d'altres deien que no.

El maig passat, el president georgià Mikheil Saakaixvili anunciava que el nou primer ministre de Vanuatu, Moana Carcasses Kalosil, li havia dit que l'arxipèlag del Pacífic ja no reconeixia Abkhàzia. "Una derrota molt seriosa" per a Rússia, deia llavors Saakaixvili.

Però, de nou, la confusió ha caigut sobre l'assumpte, després que el ministeri abkhaz d'Afers Estrangers hagi dit que la retirada del reconeixement de Vanuatu és una "fantasia" creada per Saakaixvili. Els abkhazos admeten que dins del govern de Vanuatu hi ha "opinions diferents", però que no s'ha pres cap decisió definitiva sobre l'assumpte.

I enmig d'això, un comitè del Senat australià ha expressat la seva "preocupació" pel fet que Rússia estigui comprant els suports dels petits països del Pacífic a Abkhàzia. Són accions "preocupants", segons els australians.

Tuiteja