Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticies"Rojava podria ser un model per a tot Síria" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2831" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2831-1406712096.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>- Vist des d'un punt de vista històric, la creació d'un Kurdistan Occidental -o Rojava, com és denominat en kurd- és un esdeveniment nou a la regió. Una de les coses més interessants és el fet que el lideratge del Kurdistan Occidental presenta el procés com a no exclusivament kurd, sinó multiètnic, incloent-hi els assiris, els àrabs i altres pobles. Quin és l'objectiu del procés?</b></p> <p>- Creiem en les nacions de Mesopotàmia, que han estat vivint juntes durant milers d'anys. Kurds, siríacs, armenis, àrabs i altres minories són les nacions originàries de Mesopotàmia. Creiem que Mesopotàmia és un jardí i que totes aquestes nacions en són les flors: pobles iguals i originaris. S'han comès molts errors, especialment al segle XX, per exemple quan l'Acord Sykes-Picot va dividir Mesopotàmia en quatre països -Síria, Turquia, Iraq i Iran. Creiem en Rojava, tenim l'oportunitat històrica de reconstruir les relacions entre aquestes nacions originàries, genuïnes i iguals en aquesta regió multinacional. Estem treballant d'acord amb aquesta creença, i [volem] fer-ho d'una forma democràtica, moderna i secular. No ens prenem les altres nacions simplement com una declaració: haurien de compartir-ho tot amb nosaltres en l'administració democràtica de Rojava. Estan compartint les unitats de defensa, l'Asaysh, el sistema judicial, l'escola, i l'assiri i l'àrab hi han esdevingut llengües oficials, al costat del kurd.</p> <p><b>- Sent que de vegades és més difícil de construir relacions amb altres sectors del poble kurd que amb els àrabs i els assiris al Kurdistan Occidental? Vull dir que els cantons del Kurdistan Occidental de vegades troben dificultats per a estar bé amb el govern del Kurdistan del Sud (Iraq).</b></p> <p>- Tenim punts de vista una mica diferents amb el principal partit del Kurdistan del Sud, el PDK, però no tenim cap problema amb el poble kurd d'allà ni amb altres partits que ens estan donant suport i que ens fan costat, com l'UPK, Gorran, el Moviment Islàmic... No tenim problemes amb ells. Els problemes amb el PDK es resoldran aviat, si la gent es convenç de la unitat, i viuen uns al costat dels altres. Per tant, aquest no és el problema principal, per a nosaltres. Potser les condicions a Rojava són una mica diferents de les condicions al Kurdistan del Sud, i per tant tothom hauria de respectar les condicions i la voluntat del poble kurd de l'altre costat. I això és el que estem fent.</p> <p><b>- El Kurdistan Occidental ara lluita una batalla molt dura contra l'Estat Islàmic (EI, o EIIL) a Kobanê, el qual fa diverses setmanes que és atacat. Per què pensa que els suports estrangers de l'EI els ajuden d'una forma o una altra, i per què haurien d'estar interessats d'atacar els cantons del Kurdistan Occidental?</b></p> <p>- Perquè moltes forces que donen suport a l'EIIL no volen acceptar que els kurds siguin a Rojava. Tenen plans per a destruir i evacuar Rojava.</p> <p><b>- Les poblacions incloses?</b></p> <p>- Volen el [nostre] poble fora de Rojava. Estan intentant fer el que ja van fer el 1991 al Kurdistan del Sud, quan l'àrea va ser evacuada i reemplaçada de nou. Estan intentant fer el mateix a Rojava. Ens estem defensant.</p> <p><b>- Qui creu que és el suport principal de l'EI per a aquest objectiu?</b></p> <p>- Creiem que l'EIIL és una mena d'eina creada per altres països. És una branca d'Al Qaida, i tothom sap qui va crear Al Qaida. L'EIIL hi està relacionat. Dins de l'EIIL tens molts, molts corrents. Alguns d'ells obeeixen Turquia, d'altres el règim de Síria, d'altres l'Aràbia Saudita, els qatarians... Tot i així, principalment qui va crear l'EIIL van ser els països occidentals, i especialment l'OTAN, que va crear Al Qaida a la dècada de 1980 per als seus propòsits. L'EIIL és una branca d'això. I ara potser està fora de control.</p> <p><b>- Vostè ha dit abans que és possible una millor relació amb el PDK al Kurdistan del Sud. Però el PDK té relacions estretes amb el govern turc. Com es pot combinar aquest partenariat privilegiat entre el PDK i Turquia, d'una banda, amb una millor relació entre el Kurdistan Occidental i el PDK?</b></p> <p>- Estem parlant de coses normals: és normal tenir bones relacions amb totes les nacions de l'Orient Pròxim, amb els kurds del Kurdistan del Sud -perquè som germans i una nació-, i evidentment també voldríem tenir relacions molt amistoses amb Turquia, també, perquè compartim una frontera d'uns 900 quilòmetres de llarg i en ambdues bandes de la frontera hi ha comunitats kurdes. Estem obligats a tenir bones relacions amb ells.</p> <p><b>- Però no sempre és així.</b></p> <p>- No ens importa que el Kurdistan del Sud tingui relacions amb Turquia. Però aquestes relacions no haurien d'anar contra el poble kurd a Rojava. Estem per la pau, l'amistat i la germanor.</p> <p><b>- Quins suports estrangers tenen els cantons del Kurdistan Occidental? Disposen del suport d'altres governs?</b></p> <p>- Fins ara no tenim cap suport fora del poble kurd, que ens ha fet costat des de les quatre parts del Kurdistan i des de la diàspora. Ens donen ajuda humanitària, i ens ajuden per vies polítiques i diplomàtiques... Però dels governs, no en tenim cap suport.</p> <p><b>- Algun dia, esperem que la guerra de Síria acabarà. Sigui quin sigui el futur govern de Síria, quina és la seva idea sobre les relacions que els cantons del Kurdistan Occidental haurien de tenir-hi: un partenariat, l'opció d'aconseguir la independència kurda...?</b></p> <p>- Som part de Síria. Tenim molt bones relacions amb totes les comunitats de Síria: alevis, drusos, ismaïlites, cristians... Respectem tothom i tothom ens respecta. L'altra cosa que creiem és que Síria ja no serà mai més l'antiga Síria: hauria de canviar. Serà descentralitzada, potser una mena de federació, o autonomies, on tots aquests pobles puguin ser reconeguts i viure junts en una Síria unida. El nostre model [de Rojava] podria ser un model per a tot Síria. Esperem una Síria unida, democràtica i plural, on tothom respecti tothom. La dictadura passada ja no pot existir.</p> <p><b>- Però vostè voldria que aquesta Síria democràtica i descentralitzada també permetés al Kurdistan Occidental de mantenir relacions amb els altres Kurdistans. Com ho concep?</b></p> <p>- Evidentment que ho volem. A llarg termini, estem treballant per un confederalisme democràtic a l'Orient Pròxim, on tothom pugui estar com a la UE, on totes les nacions viuen juntes i han tret les fronteres: pots anar d'Espanya a Finlàndia sense fronteres. Potser pots dir que és impossible, però és un somni bonic pel qual treballar.</p> <p><b>- A l'Orient Pròxim és evident que hi ha una potència principal, que és Israel, que té l'exèrcit més fort -juntament amb Turquia- i la influència més gran al món. Quan el Kurdistan del Sud va anunciar que celebraria un referèndum d'independència, l'únic govern que va donar suport obertament a la decisió va ser el de Binyamin Netanyahu. Però quina és la seva percepció sobre la posició d'Israel en relació amb el procés del Kurdistan Occidental?</b></p> <p>- Fins ara no tenim posicions clares [d'Israel] respecte de Rojava. Si Israel parla sobre democràcia, hauria d'implementar-la també a les seves terres, i vull dir respectant els drets dels palestins. Si parlen sobre el suport a la independència de la nació kurda, també haurien d'acceptar un dret similar per als palestins. Estan atacant Gaza, matant la gent... Haurien de pensar en una via democràtica, incloent-hi els palestins. La mentalitat antiga de resoldre els problemes a través de l'ús de la força és passada, no és acceptable. Els problemes s'haurien de resoldre de forma democràtica amb totes les nacions. És l'única forma de tenir condicions més estables a l'Orient Pròxim.</p> <p><b>- Els governs del Kurdistan Occidental tendeixen a subratllar el rol que les dones estan tenint en les unitats de defensa, en els consells de govern...</b></p> <p>- Les nostres dones estan lluitant pels seus drets i per a compartir la construcció de la nació. Les dones kurdes ara comparteixen totes les organitzacions amb els homes. És un contracte social que va ser aprovat pels consells de les àrees sota administració democràtica, d'incloure almenys un 40% de membres de cada gènere, fossin dones o homes. Per suposat que les dones ara són capaces de defensar-se, de defensar la seva societat a través de les YPJ -unitats de defensa de les dones-, i en la societat comparteixen totes les organitzacions incloent-hi el partit PYD, que té un sistema copresidencial encapçalat per Asya Abdullah i per mi mateix. Asya [Abdullah] ara mateix es troba a Síria, però ha estat durant un temps a Europa, fent contactes... Creiem en una societat així. La vida no és bona sense les dones. Volem veure les dones al nostre costat sempre. Sentim que una feina que no tingui cap dona al costat no és completa, o hi ha alguna cosa equivocada.</p> <p><i><b>David Forniès</b></i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1944http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1944Tue, 29 Jul 2014 18:00:00 +0200Mali i sis grups de l'Azawad signen un alto el foc i acorden treballar per a iniciar negociacions de pau aquest 2014 <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2829" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Guerrillers amb la bandera de l'Azawad. / Imatge: MNLA" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2829-1406278871.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern malià i sis grups armats de l'Azawad (províncies del nord de Mali) <a target="_blank" href="http://www.liberation.fr/monde/2014/07/24/le-gouvernement-malien-signe-la-cessation-des-hostilites-avec-six-groupes-armes_1069919">van signar ahir</a> un acord per a implementar un alto el foc. És el primer resultat de <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1934">les converses iniciades</a>, sota l'ègida d'Algèria, la setmana passada. Hi participen Bamako, tres grups de majoria tuareg (l'MNLA, l'HCUA i el CPA), dos grups de majoria àrab (l'MAA i l'MAA dissident) i una coalició de majoria songai i peul (la CMFPR).</p> <p>Les parts en conflicte també han acordat implementar aquest 2014 "un marc per a les negociacions de pau" que condueixin a una "solució global i negociada".</p> <p>L'MNLA, l'HCUA i l'MAA es presenten de forma coordinada en aquesta ronda negociadora, i reclamen un autogovern ampli per a l'Azawad. El govern malià ha insistit durant els darrers mesos que ni atorgarà la independència ni l'autonomia a l'Azawad, però <a target="_blank" href="http://af.reuters.com/article/topNews/idAFKBN0FU0HC20140725">Reuters informa avui</a> que Bamako podria estar disposat a transferir alguns poders en matèria d'afers locals.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1943http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1943Fri, 25 Jul 2014 10:30:00 +0200Nova Zelanda reconeix el mal fet a una tribu maori des del segle XIX i aplicarà mesures de compensació <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2828" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2828-1406199576.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Parlament neozelandès <a target="_blank" href="http://www.nzherald.co.nz/nz/news/article.cfm?c_id=1&amp;objectid=11298456">ha aprovat definitivament</a> dues lleis que resolen més de 100 anys de reclamacions de l'<i>iwi</i> (tribu) maori ngoi tuhoe, originària de la zona oriental de l'illa del Nord. Les dues lleis preveuen una disculpa de l'estat pels mals infligits als tuhoes des del segle XIX, una compensació econòmica de 170 milions de dòlars neozelandesos (110 milions d'euros), una millora del tracte de l'estat a aquesta comunitat, i un acord per a donar a l'iwi maori el rol principal en la gestió del territori de Te Urewera.</p> <p>Aquest darrer era un dels aspectes centrals de les negociacions que els representants dels tuhoes i del govern neozelandès <a target="_blank" href="http://www.mondivers.cat/spip.php?article1427">han estat duent a terme</a> des de 2008. <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Te_Urewera">Te Urewera</a> és la regió d'on és originari l'<i>iwi</i> tuhoe, i bona part del territori fins ara estava gestionat per l'Estat neozelandès en forma de parc nacional.</p> <p>El 2012, el govern neozelandès i la comissió negociadora dels tuhoes <a target="_blank" href="https://www.national.org.nz/news/news/media-releases/detail/2012/09/11/crown-offer-accepted-by-ngai-tuhoe-settlement-negotiators">van assolir</a> un principi d'acord per a convertir Te Urewera en un territori amb legislació pròpia que <a target="_blank" href="http://www.scoop.co.nz/stories/PA1407/S00461/tuhoe-claims-settlement-and-te-urewera-bills-passed.htm">serà gestionat</a> per un nou Consell de Te Urewera, participat pels tuhoes i pel Departament de la Conservació del govern neozelandès.</p> <p>Les dues lleis també posen les bases perquè els tuhoes <a target="_blank" href="http://www.radionz.co.nz/news/top/250515/major-treaty-claims-enshrined-in-law">puguin participar</a> en alguns aspectes del govern del seu territori. El govern neozelandès es compromet a donar millors serveis socials a la zona -una regió deprimida de l'illa del Nord- i a incorporar els tuhoes en la gestió de l'habitatge, l'educació, la salut i l'entorn.</p> <p>Aquest autogovern parcial dels tuhoes hauria pogut ser implementat des de 1896, quan Nova Zelanda va aprovar una llei que el preveia. Però el govern neozelandès <a target="_blank" href="http://tvnz.co.nz/national-news/tuhoe-settlement-bill-passes-final-hurdle-6036742">mai no el va aplicar</a>. I ara, l'Estat neozelandès reconeix el mal causat als tuhoes durant els 118 anys que la normativa no s'ha tingut en compte.</p> <p><i>(Imatge: el llac Waikaremoana, al territori ancestral dels tuhoes / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/quosi/3845167948/in/photostream/">fotografia: Heike Quosdorf</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1942http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1942Thu, 24 Jul 2014 12:30:00 +0200Alsàcia sospesa ressuscitar el projecte de consell únic per a evitar quedar dissolta en una gran regió de l'Est <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2826" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2826-1406120955.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El mapa territorial de la República Francesa aprovat la setmana passada en primera lectura per part de l'Assemblea Nacional <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1937">no tan sols ha generat descontentament a Bretanya</a>, sinó també a Alsàcia. El nou mapa preveu que Alsàcia es fusioni, en una gran regió de l'Est, amb la Lorena i la Xampanya-Ardenes. Els representants alsacians, però, rebutgen majoritàriament la fusió a tres: entenen que Alsàcia té pocs punts de contacte amb la Xampanya-Ardenes i temen que el centre de gravetat de la nova macroregió es desplaci lluny d'Alsàcia i a prop de París (vegeu mapa, cliqueu-hi per a ampliar-lo). Davant d'aquest escenari, sospesen ressuscitar <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1268">un projecte</a> per a convertir Alsàcia en un consell únic, amb més autonomia.</p> <p>Ho han suggerit, <a target="_blank" href="http://www.ump67.eu/2014/07/le-groupe-socialiste-a-lassemblee-nationale-redessine-la-carte-des-regions-de-france-reaction-des-elus-de-la-majorite-alsacienne/">en un comunicat conjunt</a>, la majoria dels <a target="_blank" href="http://fr.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9sultats_par_d%C3%A9partement_des_%C3%A9lections_l%C3%A9gislatives_fran%C3%A7aises_de_2012#Bas-Rhin_.2867.29">diputats</a> i senadors alsacians al Parlament francès (membres de l'UMP-UDI), amb el president alsacià Philippe Richert i el president del departament del Baix Rin Guy-Dominique Kennel al capdavant. Els parlamentaris diuen que Alsàcia estava disposada a acceptar dues vies diferents per a reorganitzar administrativament el territori. D'una costat, unint Alsàcia només amb la Lorena, sense la Xampanya-Ardenes. De l'altre, fusionant el Consell Regional d'Alsàcia amb els consells generals del Baix Rin i de l'Alt Rin -els dos departaments que formen Alsàcia. El projecte, a banda d'unificar els tres consells, hauria permès que Alsàcia pogués rebre noves competències, transferides des de París.</p> <p>La proposta, però, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1407">es va votar l'abril de 2013</a>, i va ser rebutjada pels votants de l'Alt Rin. La participació va ser molt baixa -per sota del 40% a tots dos departaments-, i per aquest motiu els partidaris del consell únic consideren que la proposta encara es podria aprovar si es convoqués un nou referèndum i es convencés els abstencionistes dels seus beneficis.</p> <p>Els diputats de la majoria alsaciana encara esperen que el mapa territorial es pugui modificar després de les vacances. El Senat l'ha de revisar, i teòricament encara seria possible que Alsàcia només quedés fusionada amb la Lorena.</p> <p>Hi ha dirigents alsacians, però, que no són partidaris d'esperar a aquest escenari, i proposen de reprendre immediatament la creació del consell únic perquè Alsàcia no s'hagi de fusionar amb ningú i pugui assumir noves competències. Aquesta via la defensa especialment l'alcalde de Mulhouse, Jean Rottner (UMP), qui <a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2014/07/20/jean-rottner-lance-une-petition-pour-l-alsace">ha llançat</a> una iniciativa que <a target="_blank" href="http://www.petition-alsace.fr/arretons-de-subir/">demana</a> al Consell Regional d'Alsàcia i als consells generals de l'Alt Rin i del Baix Rin que aquest mateix setembre comencin a debatre sobre la creació del consell únic d'Alsàcia.</p> <p>Hi ha dubtes, però, que el Consell General de l'Alt Rin vulgui assumir un projecte que els votants del departament van rebutjar ara fa poc més d'un any. El president del Consell General de l'Alt Rin, Charles Buttner, continua sense manifestar el seu suport a la idea, i significativament, <a target="_blank" href="http://www.dna.fr/actualite/2014/07/15/nouvelle-carte-des-regions-la-droite-alsacienne-s-enfonce-dans-la-breche">no va signar</a> el comunicat de Richert, Kennel i els parlamentaris alsacians.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1941http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1941Wed, 23 Jul 2014 15:00:00 +0200Els nous estatuts de la Lliga Nord mantenen "la independència de la Padània" com a objectiu<p>Obligada a causa d'uns requeriments legals, la Lliga Nord ha reformat els seus estatuts aquest juliol: malgrat la seva implicació creixent en la política italiana a escala estatal, el partit que encapçala Matteo Salvini manté en l'article 1 que l'objectiu del partit és "la independència de la Padània". <a target="_blank" href="http://www.agi.it/politica/notizie/lega_ok_a_nuovo_statuto_e_indipendenza_padania_resta-201407201331-pol-rt10020">Segons recull l'agència italiana AGI</a>, el responsable organitzatiu Roberto Calderoli ha dit que aquells que no hi estiguin d'acord "se'n poden anar".</p> <p>El manteniment de l'objectiu contrasta amb les crítiques que la Lliga Nord rep de diversos partits independentistes llombards, piemontesos i vènets, segons els quals el partit de Salvini no té realment com a objectiu la secessió de la Padània, sinó influir en el govern a Roma i convertir Itàlia en un estat federal.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1940http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1940Wed, 23 Jul 2014 11:00:00 +0200"Fa dècades que Itàlia intenta esborrar el Friül" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2824" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2824-1406025185.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>- Com van els preparatius per a la consulta? Ja està disponible el sistema informàtic de la votació?</b></p> <p>- Estem treballant per a ser tan presents al territori com sigui possible, i estem cercant el suport d'associacions i grups friülanistes. Allò més important i més difícil és fer saber a tots els friülans que aquest referèndum es farà. Aconseguim sortir a les televisions locals i als diaris, però per desgràcia les grans televisions regionals no ens donen espai. La plataforma per a votar ja està llesta i en funcionament, però no l'obrirem al públic fins a l'octubre.</p> <p><b>- És a l'octubre que preveieu de fer la consulta. Penseu fer-la un sol dia o diversos? </b></p> <p>- El referèndum començarà l'1 d'octubre i acabarà el 31 d'octubre. Un temps tan llarg té dos motius. El primer, que som un moviment jove, tenim poc més d'un any de vida i encara no ens hem expandit per tot el territori. El segon és que haurem de fer molts controls per a reduir al mínim el percentatge de vots falsos, que intentarem mantenir per sota del 2%. Se'ns podria demanar per què tenim tanta pressa, per què no esperem a ser-ne més, més organitzats i més presents al territori. Però nosaltres responem que tenim el temps organitzatiu necessari i, a més, l'ocasió és única, potser irrepetible, vistos els esdeveniments a Crimea i a Ucraïna, vistos els referèndums d'Escòcia, de Catalunya i del Vènet.</p> <p><b>- També posareu urnes tradicionals, físiques?</b></p> <p>- El referèndum es desenvoluparà en línia. Es podrà votar directament des de casa però també en parades que a l'octubre s'organitzaran a les places del Friül. Per a votar serà necessari un codi que es podrà obtenir en línia a través d'un procediment d'identificació unívoc o, si no, a través de certificadors que distribuiran els codis i certificaran la identitat de les persones. Qui no usi internet podrà, per tant, votar gràcies als certificadors. Per a garantir el secret del vot no hi haurà correspondència biunívoca entre codi i votant.</p> <p><b>- Qui dóna suport a la vostra acció? Són partits polítics (heu parlat amb el Front Friülà, per exemple?), organitzacions de la societat civil...?</b></p> <p>- Estem cercant el suport d'associacions, comitès i webcommunities, i molts ens l'estan donant. Des del principi hi hem estat oberts, i hem convidat a tothom a participar al nostre projecte, però malauradament al Friül cada partit autonomista o independentista pensa en el seu petit jardí: fonamentalment manca el coratge, o el desig, de fer alguna cosa gran, i tenen poca confiança en el poble. A això s'afegeix una desafecció envers les tecnologies digitals.</p> <p>Nosaltres, a diferència d'ells, no tenim por de posar-nos a prova, i no infravalorem el poble friülà: al contrari, hi tenim molta confiança, i a més a més, fem un ús ampli de les eines digitals. Actualment el Front Friülà sembla dividit, sabem que les seves bases aproven el nostre referèndum, però els dirigents semblen escèptics. Potser els ha sorprès el nostre creixement ràpid, que pensem que es deu al fet que, a diferència d'ells, estem fent alguna cosa realment independentista. I els friülans hi estan responent positivament. Altres partits, com la Lliga Nord, també hi poden ser favorables, però a nosaltres no ens interessen perquè som apartidistes i no volem estar esponsoritzats per cap partit polític italià.</p> <p><b>- Què cerqueu d'obtenir amb un referèndum digital no vinculant i no oficial? Creieu que la vostra acció podria moure els polítics a canviar l'estatus del Friül?</b></p> <p>- Des de fa dècades Itàlia intenta esborrar el Friül, i l'actual governadora [presidenta del Friül-Venècia Júlia], Debora Serracchiani, està fent de tot per a prendre'ns l'autonomia regional. No creiem que la nostra acció pugui convèncer els polítics italians a canviar l'estatus del Friül, i al dret italià no existeix cap possibilitat d'obtenir la independència. Pensem, per tant, que serà necessari un recorregut exterior a les institucions italianes, pensem que aquest [el referèndum] podria ser l'inici d'un recorregut internacional, en què el nostre interlocutor principal serà l'ONU, a la qual li haurem de demostrar que tenim la capacitat d'esdevenir un estat. En aquesta consulta també escollirem un petit Parlament, que haurà de demostrar que pot fer alguna cosa de veritablement útil per als friülans. La consulta del poble i les eleccions del Parlament friülà no només tindran lloc aquest octubre, sinó cada any. Esperem que, si el [nou] Parlament friülà aconseguís ser veritablement útil, si el poble friülà, després d'alguns anys, preferís votar per a les eleccions del Parlament friülà i no participés més a les eleccions de l'Estat italià, llavors potser podria canviar políticament alguna cosa.</p> <p><b>- La consulta la fareu a tota la regió oficial del Friül-Venècia Júlia -que inclou el territori històricament no friülà de Trieste- o només al Friül històric?</b></p> <p>- El Friül i el Friül-Venècia Júlia són dues coses diferents. El referèndum només serà per als territoris que formen part dels límits històrics del Friül, i per tant la província de Trieste en restarà exclosa. Per contra, hi podran votar el municipi de Sappada i el territori de Portogruaro, que jurídicament formen part de la regió del Vènet però que històricament sempre han format part del Friül.</p> <p>------</p> <p><i><b>L'argument: la supervivència del Friül com a país diferenciat<br /></b></i></p> <p>Res Publica Furlane va presentar la campanya a favor del referèndum en línia el març passat. <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/456223604454296/photos/pb.456223604454296.-2207520000.1405944655./674312659312055/?type=1&amp;theater">En uns fulls volants que distribueix</a>, l'entitat argumenta que el Friül necessita autodeterminar-se per a poder salvar la seva llengua -que molts friülans avui no són capaços de parlar- i per a recuperar un Estat friülà que ha estat "manllevat" per part d'Itàlia: "Hem d'esdevenir independents perquè d'aquí a pocs decennis el Friül pot ser esborrat del mapa o no serà més que una denominació geogràfica".</p> <p>L'organització diu que el poble friülà ha de fer-se seu el dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut internacionalment per l'ONU i acceptat per tots els estats membres inclosa Itàlia, la qual "amb la llei 881 del 1977 ha assumit aquest dret i s'ha compromès a no interferir amb els pobles que volen valer-se d'aquest dret".<br /> <br />També el president de la província d'Udine, Pietro Fontanini (Lliga Nord), <a target="_blank" href="http://www.udinetoday.it/politica/fontanini-referendum-indipendenza-friuli-come-veneto.html ">parlava el març passat</a> de la iniciativa del referèndum. Fent referència a moviments similars que hi ha hagut al Vènet i al Tirol del Sud, Fontanini deia que "ara s'està anunciant el desembarcament també al Friül d'aquesta bufada independentista amb modalitat encara a descobrir" i lamentava que l'Estat italià no hagués "mogut ni un dit per a conjurar escenaris d'allunyament".</p> <p>El president d'Udine (província que agrupa la major part del territori friülà) afegia que hores d'ara és necessari tirar endavant, via web, "un referèndum autogestionat" que "podria ser l'inici per a diagnosticar la voluntat efectiva d'independència que estan bressolant els friülans" i per a endegar, successivament, el camí "vers la independència, seguint el model català". Fontanini recordava també que un sondeig a internet és "completament inatacable" del punt de vista legal i prometia "el suport de la província" a qui "vulgui tirar endavant aquesta consulta".<br /> <br /><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1938http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1938Tue, 22 Jul 2014 12:00:00 +0200Les dues primeres setmanes d'atac israelià contra Gaza fan prop de 500 morts i 85.000 desplaçats<p>Després de dues setmanes que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1930">comencessin</a> els atacs de l'exèrcit israelià contra la Franja de Gaza (Operació Marge Protector), les víctimes mortals del costat palestí pujaven ahir a mitja tarda a 479, <a target="_blank" href="http://www.ochaopt.org/documents/ocha_opt_sitrep_22_07_2014.pdf">segons dades</a> de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA). D'aquestes persones, 364 eren víctimes civils, i d'aquestes, 121 eren infants.</p> <p>Referint-se al bombardeig d'abans-d'ahir al barri de Shejaiyah, a Gaza, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, <a target="_blank" href="http://www.un.org/sg/offthecuff/index.asp?nid=3483">va condemnar</a> aquesta "acció atroç" i li va recordar a Israel que "també els palestins" tenen la necessitat de sentir-se segurs.</p> <p>Del costat israelià, i també segons dades de l'OCHA, fins ahir havien mort 27 persones. D'aquestes, 25 són soldats que han perdut la vida des que va començar l'operació terrestre contra Gaza, dijous passat, i dues són civils que han resultat morts pel llançament de coets i foc de morter des de la Franja.</p> <p><b>Els desplaçats, acostant-se a la xifra de 100.000</b></p> <p>L'agència de l'ONU per a Palestina (UNRWA) <a target="_blank" href="http://www.unrwa.org/newsroom/emergency-reports/gaza-situation-report-13">calculava ahir</a> que els desplaçats interns a la Franja de Gaza eren pràcticament 85.000, i que en molt poc temps arribarien a la xifra de 100.000. L'agència diu que necessita immediatament 60 milions de dòlars per a atendre les necessitats de la població de Gaza.</p> <p>El nombre actual de desplaçats suposa aproximadament el 5% del total de la població de Gaza, que se situa al voltant d'1,8 milions de persones que viuen en una superfície de 360 quilòmetres quadrats, una mica menys que l'extensió de la comarca del Maresme.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1930">Gaza: cinc mirades als motius del conflicte des de les anàlisis de la premsa</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1939http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1939Tue, 22 Jul 2014 10:00:00 +0200La reunificació bretona, per a després de 2015 i amb el permís del País del Loira <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2822" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2822-1405936546.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El projecte de llei sobre les regions de la República Francesa va fent passos endavant al Parlament. La normativa no estarà enllestida abans de la tardor, però l'escenari és cada cop més clar. I en aquest marc, la reunificació de Bretanya haurà d'esperar al període 2016-2019. I això, sempre que ho vulguin els diputats de la regió del País del Loira que, previsiblement, <a target="_blank" href="http://www.la-croix.com/Actualite/France/Une-carte-a-13-regions-et-encore-des-questions-2014-07-20-1181573">tindran dret de veto</a> per a impedir que el departament del Loira Atlàntic es reunifiqui amb Bretanya.</p> <p>Els partidaris de la reunificació argumenten que els territoris del Loira Atlàntic havien format part de Bretanya des de l'edat mitjana fins a la Segona Guerra Mundial, amb els quals asseguren que continuen formant una unitat cultural. A més, diuen que Nantes (la capital del Loira Atlàntic) formaria un eix econòmic coherent amb les altres dues ciutats bretones principals (Rennes i Brest).</p> <p>Actualment, el Loira Atlàntic es troba dins de la regió del País del Loira. Amb la redefinició del mapa territorial de França, s'havia obert la porta a la transferència d'aquest departament a Bretanya. La porta està oberta, però poc. D'entrada, divendres passat els diputats de l'Assemblea Nacional van ratificar el que ja s'havia anunciat anteriorment: en la primera fase del redibuix del mapa territorial, cap departament podrà abandonar la seva regió per a ingressar en una de diferent. És a dir, que o es fusionen regions senceres -Bretanya amb tot el País del Loira, cosa que rebutgen la majoria de representants bretons-, o no hi ha canvis.</p> <p>Hi haurà, però, una segona fase de modificació del mapa: entre 2016 i 2019 es podran canviar els límits de les regions si un departament vol passar d'una a una altra. Però no serà fàcil: <a target="_blank" href="http://www.assemblee-nationale.fr/14/dossiers/delimitation_regions_elections.asp">segons l'informe presentat pel diputat Carlos Da Silva</a>, s'exigirà una majoria de tres cinquenes parts dels diputats del consell del departament, però també dels dos consells regionals implicats. És a dir, que hipotèticament, el 41% dels diputats del País del Loira podrien blocar la reunificació bretona si ho desitgessin, encara que el 100% dels diputats del Loira Atlàntic hi votessin a favor.</p> <p><b>A la tardor, més debat parlamentari</b></p> <p>L'anunci no ha caigut gens bé entre els partits i els moviments que propugnen la reunificació de Bretanya des de fa anys. El col·lectiu 44 Breizh <a target="_blank" href="http://44breizh.com/2014/07/18/assemblee-nationale-carte-regions-pays-de-la-loire-bloquent/">recorda</a> que, després de les vacances, el text encara ha de ser discutit al Senat, i que allà el projecte de llei podria ser modificat de nou. Si això no passés, 44 Breizh diu que es demostraria "la incapacitat dels representants de Bretanya de fer avançar la situació a París" i quedaria clar que "la solució passa per la presa de decisions aquí a Bretanya, per exemple a través de l'organització de referèndums locals".</p> <p>El Partit Bretó i el Moviment Bretanya Progrés han carregat contra els representants bretons del Partit Socialista, als quals han acusat <a target="_blank" href="http://www.partibreton.org/index.php?option=com_content&amp;view=article&amp;id=448:le-reniement-lourd-de-sens-des-deputes-socialistes-bretons-lors-du-debat-sur-la-reforme-territoriale&amp;catid=29&amp;Itemid=6">de "covardia"</a> per no propugnar prou la necessitat de la reunificació al Parlament francès i <a target="_blank" href="http://www.franceinfo.fr/emission/l-invite-de-8h15/2013-2014/christian-troadec-face-aux-technocrates-de-paris-07-17-2014-08-46">de voler defensar</a> les seves zones d'influència exclusiva. La Unió Democràtica Bretona, per la seva banda, demana la convocatòria d'un referèndum perquè els ciutadans del Loira Atlàntic puguin decidir de quin territori volen formar part.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment a Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1918">Milers de persones reclamen a Nantes la reunificació de Bretanya</a> i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1899">Hollande presenta un nou mapa territorial de França que provoca descontentaments</a></li> </ul> <p><H2>Bretanya/<i>Breizh</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 4.328.535 h. (2009)<br /> <b>Superfície:</b> 34,034 km²<br /> <b>Institucions:</b> Consell Regional de la Bretanya i Consell General del departament del Loira Atlàntic<br /> <b>Ciutats importants:</b> Rennes, Nantes, Brest<br /> <b>Administració estatal:</b> França<br /> <b>Llengües territorials:</b> bretó, gal·ló (llengua d'oïl)<br /> <b>Llengua oficial:</b> francès<br /> <b>Cultura religiosa:</b> 1-cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional</b>: Gouel Erwan (Saint Yves), el 19 de maig </p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1937http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1937Mon, 21 Jul 2014 11:00:00 +0200La crisi constitucional de Kosovo s'agreuja <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2821" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2821-1405674149.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El governamental Partit Democràtic de Kosovo (PDK) es veu cada cop més a prop de perdre el poder després que, ahir, tres partits opositors (LDK, AAK i Nisma) van pactar per a designar Isa Mustafa, de la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), com a nou president de l'Assemblea. És la primera concreció de l'aliança que l'oposició kosovar <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1903">havia anunciat</a> just després de les eleccions del passat 8 de juny, i que pot acabar comportant que el primer ministre Hashim Thaçi (PDK, imatge esquerra) hagi d'abandonar el govern.</p> <p>Però si hi ha canvi de govern, no serà un procés suau. El PDK va ser el partit més votat a les eleccions i té dret a intentar formar govern, segons va sentenciar recentment el Tribunal Constitucional. El problema per al partit de Thaçi és que <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1917">només disposa</a> de 37 escons d'un total de 120, i no té aliats.</p> <p>Si el PDK no pot formar govern, va dir el Tribunal, llavors la presidenta de la república, Atifete Jahjaga, podrà encarregar la constitució del nou executiu a un altre candidat. Les tres forces opositores sumen 47 escons, i estan convençudes que un candidat sorgit de les seves files -probablement Ramush Haradinaj, de l'AAK- pot aconseguir altres suports -ja sigui el de Vetëvensdosje com el dels partits de les minories- per a arribar a la majoria absoluta.</p> <p>Però la Constitució de Kosovo, <a target="_blank" href="http://www.balcanicaucaso.org/eng/Regions-and-countries/Kosovo/Kosovo-at-a-critical-juncture-153806">com explica aquesta anàlisi</a>, és ambigua en aquest punt: no queda clar si el segon candidat a formar govern també ha de ser del mateix partit -el PDK, en aquest cas- o no. El PDK diu que el segon candidat també ha de sortir de les seves files, mentre que els partits opositors argumenten que això seria absurd.</p> <p>La sessió d'ahir <a target="_blank" href="http://uk.reuters.com/article/2014/07/17/uk-kosovo-government-idUKKBN0FM0YB20140717">va acabar</a> amb els diputats del PDK abandonant la cambra i anunciant que també duran la nominació d'Isa Mustafa al Tribunal Constitucional. El PDK va endurir el llenguatge usat en les setmanes anteriors, i va assegurar que "no reconeixerà les decisions que vinguin un procés il·legal, antidemocràtic i anticonstitucional".<br /> <br /><b>Uns i altres són partidaris de mantenir el rumb cap a la UE</b></p> <p>Les diferències entre uns i altres no sorgeixen de la seva ideologia: els quatre partits que es disputen el poder són tots de centredreta i partidaris d'avançar en l'associació i posterior integració de Kosovo a la Unió Europea. Només Vetëvendosje té una línia clarament diferenciada: manté un programa de centreesquerra i és molt crític amb el paper de les institucions europees i internacionals a Kosovo.</p> <p>Els partits opositors <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1900">diuen, en essència</a>, que els dos mandats de Thaçi han estat marcats per una corrupció rampant i la incapacitat de millorar els indicadors econòmics del país. En aquest marc, diuen, cal desallotjar el PDK de l'executiu.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1936http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1936Fri, 18 Jul 2014 11:00:00 +0200El candidat kurd a la presidència de Turquia cerca el vot obrer, femení i d'esquerres <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2820" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2820-1405593459.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Les primeres eleccions presidencials turques on la ciutadania podrà votar -fins ara el president era escollit pels diputats de la Gran Assemblea Nacional- seran un termòmetre per a comprovar diverses coses. La més visible, si el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, té prou suport per a derrotar el candidat de l'oposició kemalista i nacionalista turca (Ekmeleddin Ihsanoglu) i, així, esdevenir president. Un desenllaç així donaria a Erdogan encara més força per a implementar reformes a l'Estat turc -les quals, diuen els seus crítics, posen en qüestió el secularisme, retallen drets i situen el país més a prop de l'autoritarisme.</p> <p>Però els comicis també serviran per a saber quin suport és capaç d'aconseguir el tercer candidat que es presenta, el kurd Selahattin Demirtas (fotografia), candidat del Partit Democràtic Popular (HDP, sigles en turc). L'HDP, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1618">com us explicàvem l'any passat</a>, és un partit turc d'esquerres que ha confluït amb la principal formació del Kurdistan del Nord, el Partit de la Pau i la Democràcia (BDP, sigles en turc). Demirtas, de fet, va esdevenir president del BDP el 2010, i va ser una de les veus més destacades en <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/2011%E2%80%9312_Kurdish_protests_in_Turkey">les protestes de 2011 i 2012</a> contra la discriminació dels kurds a Turquia.</p> <p>Un dels reptes de Demirtas és eixamplar la base electoral de la seva formació. <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Turkish_general_election,_2011">Als comicis parlamentaris de 2011</a>, els candidats independents -la majoria dels quals eren membres del BDP- van sumar el 6,5% dels vots al conjunt de Turquia, suports molt concentrats al Kurdistan del Nord. Ara, l'HDP vol anar bastant més enllà: Demirtas s'està presentant en campanya com el candidat <a target="_blank" href="http://www.ekurd.net/mismas/articles/misc2014/7/turkey5071.htm">dels drets</a>, <a target="_blank" href="http://en.firatnews.com/news/news/demirtas-announces-his-manifesto.htm">dels oprimits</a>, <a target="_blank" href="http://www.hurriyetdailynews.com/presidential-candidate-demirtas-promises-to-defend-labor-rights.aspx?pageID=238&amp;nID=69223&amp;NewsCatID=338">dels treballadors</a> i <a target="_blank" href="http://www.al-monitor.com/pulse/originals/2014/07/tremblay-kurds-demirtas-presidential-elections-akp-erdogan.html">de les dones</a>, siguin kurds o no. El candidat kurd <a target="_blank" href="http://kurdishquestion.com/kurdistan/north-kurdistan/demirtas-the-solution-is-radical-democracy/166-demirtas-the-solution-is-radical-democracy.html">vol donar més poder</a> a les institucions locals i <a target="_blank" href="http://www.hurriyetdailynews.com/may-god-help-erdogan-if-im-elected-president-demirtas.aspx?PageID=238&amp;NID=69149&amp;NewsCatID=338">garantir</a> el dret a l'escolarització en llengües diferents del turc. Les enquestes li anuncien el suport més gran que hagi tingut mai un candidat kurd a escala estatal, que ara mateix <a target="_blank" href="http://www.beyazgazete.com/haber/2014/7/9/konsensus-un-cumhurbaskani-kim-olsun-anketi-2297791.html ">podria situar-se al voltant de l'11%</a>.</p> <p><b>Erdogan, a la recerca del vot kurd </b></p> <p>I mentre Demirtas busca vots fora del Kurdistan, Erdogan, a l'inrevés, espera que el vot kurd li permeti superar el llindar del 50% en primera volta, el 10 d'agost, i, així, esdevenir president sense necessitat d'acudir a la segona volta el 24 d'agost. L'enquesta citada li atorga una intenció de vot del 58%, cosa que li estalviaria d'enfrontar-se a Ihsanoglu a la segona volta.</p> <p>Erdogan compta que una part de la població kurda li donarà suport perquè en els darrers anys <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1578">ha fet algunes passes</a> -que el moviment kurd considera tímides i insuficients- per a garantir alguns drets lingüístics i culturals als kurds.</p> <p>La setmana passada, Erdogan <a target="_blank" href="http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/07/turkey-approves-framework-pkk-peace-talks-201471019443811435.html">va aconseguir</a> que el Parlament turc -amb majoria del seu partit, l'AKP- aprovés un marc legal que habilita els representants polítics turcs a negociar amb els líders del PKK sobre el desarmament i reintegració dels membres de la guerrilla kurda. "Un esdeveniment històric", ha dit el líder del PKK, Abdullah Öcalan, des de la presó d'Imrali. Però el comandant Murat Karayilan, un altre dels caps prominents de la guerrilla, <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/middleeast/turkey/10072014">ha assegurat</a> que ara, o Turquia fa "un moviment" en relació amb el procés kurd just després de les eleccions presidencials, "o el procés s'haurà acabat".</p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1935http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1935Thu, 17 Jul 2014 12:00:00 +0200