Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesAden, una altra ciutat màrtir <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3262" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3262-1436273277.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'atac d'avui amb míssils contra una llar d'infants, que <a target="_blank" href="https://twitter.com/RefugeesMedia/status/618360213297623040">ha costat la vida a 12 persones</a> que s'hi refugiaven, és la darrera de les calamitats que està patint Aden, en una altra època una ciutat vital i un port atrafegat al golf homònim. Els seus carrers s'han convertit en l'escenari de la guerra entre les forces lleials al president Abd Rabbuh Mansour Hadi i l'aliança que el combat, formada pel moviment islamista xiïta dels houthis i les forces lleials a l'expresident Ali Abdullah Saleh.</p> <p>Mentre els combats prossegueixen i cada setmana maten desenes de persones, la gent que roman a la ciutat té encara un altre enemic: les epidèmies que <a target="_blank" href="http://reliefweb.int/report/yemen/yemen-humanitarian-catastrophe-situation-report-no-13-30-june-2015">han aparegut</a> durant les darreres setmanes. Fa set dies s'havien reportat 8.000 casos de dengue a Aden i 590 morts per la malaltia. L'atenció mèdica <a target="_blank" href="https://uk.news.yahoo.com/adens-overwhelmed-hospitals-turn-hospices-081731670.html#faaa62T">és deficient als hospitals d'Aden</a> perquè o bé no hi ha medicaments, o hi ha mancança de fuel per a fer anar els generadors. I tot i així, hi ha gent que s'hi queda -fins i tot si no els poden guarir- perquè casa seva ha quedat destruïda.</p> <p>D'una ciutat on abans de la guerra vivien 800.000 persones, al voltant de la meitat estan desplaçades, "cercant refugi en qualsevol espai disponible", <a target="_blank" href="https://www.icrc.org/en/document/yemen-vital-food-aid-delivered-across-frontlines-aden">diu el Comitè Internacional de la Creu Roja</a>. Hi ha molt poc menjar, i el que està disponible s'ha encarit molt. De manera que molts dels habitants sobreviuen gràcies a les seves xarxes de suport tradicionals o bé a l'ajut humanitari que hi arriba -molt menys del que caldria.</p> <p><b>Un encaix dificil al Iemen</b></p> <p>Aden és la capital del Iemen del Sud. Antic protectorat britànic, el territori sud-iemenita va ser, entre 1967 i 1990, un estat de tendència socialista que ocupava tot el sud i l'est de l'actual Iemen. El 1994, quatre anys més tard d'haver-se unificat amb el Iemen del Nord, els sud-iemenites van proclamar de nou la seva independència. L'exèrcit del Iemen hi va respondre amb una guerra breu a la fi de la qual el Iemen del Sud va ser reintegrat.</p> <p>Des de 2007, el Moviment Sudista, també conegut com a Al-Hirak, s'ha estat manifestant -cada cop amb més força- a favor de la restauració de la independència. Al-Hirak té un lideratge molt dividit, cosa que fins ara ha dificultat d'articular la secessió com una opció viable i plausible.</p> <p>Alguns membres d'Al-Hirak, davant de l'escenari de la guerra civil, han decidit armar-se i formar milícies en suport del president Hadi. La independència ha passat a un segon pla, almenys de moment: la prioritat és evitar que el Iemen del Sud caigui en mans dels houthis -un moviment nascut a l'extrem nord del Iemen- i de Saleh, l'home que va regir els destins del Iemen unificat des de 1990 fins a 2012, que va esclafar la revolta secessionista el 1994 i que els independentistes identifiquen com un dels grans culpables del que, per ells, és l'espoliació de les riqueses del Iemen del Sud per part del Nord.</p> <p>Des del mes de març, els combats s'han endut la vida de gairebé 3.000 persones a tot el país. D'una població total d'uns 24 milions d'habitants, prop de 21 tenen alguna mena de necessitat d'ajuda humanitària.</p> <p><i>(Imatge: la ciutat antiga d'Aden, abans de la guerra / <a target="_blank" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Old_Town_Aden_Yemen.jpg">fotografia: Jialiang Gao</a>.)</i></p> <p><b>Informació de fons a Nationalia:</b></p> <ul> <li><a href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2183">Entrevista a Olga Aymerich: "La implicació militar directa de la coalició saudita només ha exacerbat i prolongat la crisi iemenita"</a></li> <li><a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1367">Entrevista a Stephen W. Day: "Sectors amplis de la població del Iemen del Sud estan a favor de la independència"</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2194http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2194Tue, 07 Jul 2015 14:00:00 +0200Els conservadors introduiran els "vots anglesos per a lleis angleses" a Westminister <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3260" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3260-1436175558.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern conservador de David Cameron ha presentat un pla per a introduir canvis legislatius per tal que els diputats anglesos tinguin dret de veto al Parlament britànic sobre les lleis que només afectin Anglaterra -és a dir, aquelles relatives a matèries transferides als parlaments autònoms d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. La proposta -coneguda com a "vots anglesos per a lleis angleses", EVEL segons l'acrònim anglès- pretén solucionar un debat que dura des de fa quatre dècades, i ha estat rebutjada frontalment pel Partit Nacional Escocès (SNP).</p> <p>El líder conservador de la Cambra dels Comuns, Chris Grayling, <a target="_blank" href="http://www.publications.parliament.uk/pa/cm201516/cmhansrd/cm150702/debtext/150702-0002.htm#15070233000003">va explicar divendres passat</a> que el govern canviarà els procediments parlamentaris d'aprovació de lleis per a introduir-hi la possibilitat d'un "poder de veto" anglès, o anglès i gal·lès combinat en aquelles matèries que hagin estat transferides a Escòcia i Irlanda del Nord però no a Gal·les, "en diferents etapes del procés" legislatiu.</p> <p>A la pràctica, això significarà que els diputats anglesos tindran dret de veto en legislacions britàniques sobre temes com salut, educació o fins i tot els impostos que hagin estat transferits als parlaments autònoms. Quines lleis han de tenir veto anglès i quines no, ho haurà de decidir cas per cas el president de la Cambra dels Comuns.</p> <p>L'SNP considera que l'EVEL és inacceptable. El partit entén que el nou sistema es convertirà en un "batibull impracticable", una "bestiesa constitucional" i una "bajanada inviable", en paraules de Pete Wishart, diputat dels independentistes escocesos. Wishart diu que el sistema estarà permanentment discutit i que "probablement acabarà als tribunals". En el fons, els independentistes temen que es pugui colar un veto anglès per la porta del darrere, en el cas que una determinada llei afecti col·lateralment Escòcia sense que a primer cop d'ull sigui evident.</p> <p>El diputat ha proposat una solució diferent: crear un Parlament anglès que gestioni els afers interns d'Anglaterra i usar Westminster només per a "decidir temes com els afers estrangers, la defensa i les obligacions internacionals".</p> <p>A banda, l'SNP també critica que no existirà un dret de veto invers, segons <a target="_blank" href="http://www.snp.org/media-centre/news/2015/jul/nicola-sturgeon-comments-tory-evel-proposals">ho ha exemplificat</a> la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, que s'ha demanat, per exemple, per què els escocesos no podrien vetar també una eventual sortida del Regne Unit de la UE si Anglaterra i Escòcia votessin diferent al referèndum que Cameron convocarà sobre la qüestió.</p> <p><b>Els laboristes i els liberaldemòcrates demanen una "convenció constitucional"</b></p> <p>Mentre, el Partit Laborista diu que està d'acord que Anglaterra hagi de tenir més autonomia en un context on Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord rebran més poders autònoms en els propers mesos. Però el principal partit de l'oposició considera que la manera de gestionar-ho hauria d'acordar-se en una àmplia "convenció constitucional", un punt en el qual el Partit Liberaldemòcrata i també el Partit Unionista Democràtic d'Irlanda del Nord estan d'acord. La diputada laborista Angela Eagle tem que els "canvis complexos i controvertits" de l'EVEL apuntin cap a un "caos procedimental", una proposta que "posa en risc la Unió més que no pas la salvaguarda".</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment a Nationalia:</b> <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1516">'Devolution' a la inversa: el Regne Unit es planteja donar l'autonomia a Anglaterra dins de Westminster</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2193http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2193Mon, 06 Jul 2015 10:30:00 +0200Rússia i les repúbliques de Donetsk i Luhansk rebutgen la proposta ucraïnesa per a modificar la Constitució <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3258" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3258-1435914765.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La Federació Russa i les dues repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk (RPD i RPL) han rebutjat la proposta que el president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, <a target="_blank" href="http://www.president.gov.ua/en/news/prezident-vnis-do-parlamentu-proekt-zmin-do-konstituciyi-ukr-35587">ha presentat aquesta setmana</a> per a modificar la Constitució ucraïnesa i atorgar més autonomia als consells locals. Les dues repúbliques del Donbàs consideren que la proposta és un engany perquè no és conforme als acords de Minsk II, <a target="_blank" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2079">signats el mes de febrer</a> per Ucraïna, Rússia, Alemanya i França.</p> <p>L'esmena constitucional incrementa la capacitat autònoma de les unitats d'autogovern local a Ucraïna, incloent-hi la introducció del principi de subsidiarietat i la possibilitat que aquestes unitats puguin aprovar lleis als seus territoris.</p> <p>Però Rússia <a target="_blank" href="http://www.dailystar.com.lb/News/World/2015/Jul-02/304801-russia-slams-ukraines-proposed-constitutional-changes.ashx">diu</a> que Ucraïna no ha incorporat els punts de vista de la RPD i la RPL en l'esmena constitucional: "[Els ucraïnesos] han ignorat totalment les propostes [de les repúbliques] en totes les matèries de reforma política", ha dit el viceministre rus d'Afers Estrangers, Grigori Karasin.</p> <p>El punt 11 de <a target="_blank" href="http://www.ft.com/intl/cms/s/0/21b8f98e-b2a5-11e4-b234-00144feab7de.html#axzz3eoe7Aglq">l'acord de Minsk II</a> explicita que la reforma constitucional ha d'incloure "una referència a les especificitats de determinades àrees a les regions de Donetsk i Luhansk, acordada amb els representants d'aquestes àrees". En la versió de les reformes <a target="_blank" href="http://www.venice.coe.int/webforms/documents/?pdf=CDL-REF%282015%29021-e">publicada en anglès</a> per la Comissió de Venècia no es troba pas aquesta referència.</p> <p>Reaccionant a aquesta situació, el líder de la RPD, Alexandr Zakhàrtxenko, <a target="_blank" href="http://en.interfax.com.ua/news/general/275451.html">ha anunciat</a> que la seva república celebrarà eleccions locals el 18 d'octubre vinent: "La República Popular de Donetsk de començar a implementar de forma independent els acords de Minsk per tal de salvar-los", ha dit. "No esperarem que Kíev recuperi el sentit i retorni a unes converses reals, no falses", ha afegit.</p> <p>Mentrestant, sobre el terreny, continuen els combats esporàdics al llarg de la línia del front entre Ucraïna i les dues repúbliques del Donbàs. Des del principi de la guerra, l'any passat, han mort 6.500 persones, <a target="_blank" href="http://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/ocha_ukraine_situation_update_13_-_26_june_2015.pdf">segons dades de Nacions Unides</a>. Hi ha més d'1,3 milions de persones desplaçades dins d'Ucraïna i més de 900.000 refugiades a l'estranger -la majoria, gent del Donbàs que ha fugit cap a Rússia.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2191http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2191Fri, 03 Jul 2015 12:00:00 +0200El "no" a la independència supera el "sí" en set punts, segons el baròmetre del CEO<p>El 50% dels catalans està en contra de la independència mentre que el 42,9% hi dóna suport, <a target="_blank" href="http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=5468&amp;lastTitle=Bar%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica+%28BOP%29.+2a+onada+2015">segons la segona onada del baròmetre</a> del Centre d'Estudis Polítics de la Generalitat de Catalunya, presentat avui. Al baròmetre anterior, el març de 2015, la distància entre els dos blocs era de quatre punts percentuals, també a favor del "no".</p> <p>En la pregunta de resposta múltiple sobre el model preferit per a Catalunya, el 37,6% dels enquestats diuen que volen un estat independent, el 24% un estat dins d'una Espanya federal, el 29,3% continuar com a comunitat autònoma dins d'Espanya, i el 4% una regió d'Espanya.</p> <p>Pel que fa al sentiment de pertinença, el 25,3% es declara "només català", el 22,3% "més català que espanyol", el 38,7% "tan català com espanyol", el 4,5% "més espanyol que català" i el 5,6% "només espanyol".</p> <p>El baròmetre està fet sobre una mostra de 2.000 persones.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2192http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2192Fri, 03 Jul 2015 11:30:00 +0200Controvèrsia a Polònia per les paraules de la primera ministra sobre "la nació silesiana" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3256" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3256-1435838758.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La primera ministra de Polònia, Ewa Kopacz, ha originat una controvèrsia al seu país <a target="_blank" href="http://www.tvn24.pl/wiadomosci-z-kraju,3/ewa-kopacz-mowi-o-narodzie-slaskim-reakcja-kaminskiego,556247.html">en referir-se als silesians</a> com a "una nació orgullosa". La frase ha provocat crítiques entre l'oposició i ha obligat el ministre de Justícia i la mateixa Kopacz a matisar què volien dir aquestes paraules.</p> <p>Oficialment, Polònia no admet que Silèsia sigui cap nació diferenciada. Diverses organitzacions silesianes duen una batalla legal i política des de fa anys perquè els tribunals polonesos reconeguin l'existència d'una nació silesiana. Fins ara, sense èxit.</p> <p>Per això, les paraules de Kopacz -fetes en una visita aquesta setmana a Katowice després de reunir-se amb sindicats miners- han sorprès força. La primera ministra es va veure després forçada a explicar que es tractava d'una "drecera mental" i que no estava pensant exclusivament en els habitants de Silèsia, sinó també en els d'altres territoris de Polònia.</p> <p>Diversos mitjans polonesos <a target="_blank" href="http://telewizjarepublika.pl/wtopa-premier-kopacz-mowi-o-narodzie-slaskim-a-kaminski-wykrzywia-twarz-w-bolesnym-grymasie,21129.html">han prestat atenció</a> al fet que l'assessor de la primera ministra, Michal Kaminski, <a target="_blank" href="http://wpolityce.pl/polityka/257751-misiek-kaminski-robi-co-moze-a-i-tak-nie-wychodzi-ewa-kopacz-mowi-o-slaskim-narodzie-a-on-zobacz-reakcje">fes molt mala cara</a> quan va sentir que Kopacz es referia a la "nació silesiana". Fonts consultades per Nationalia apunten que entre els ambients més nacionalistes polonesos les paraules de Kopacz han caigut molt malament i que fins i tot s'han sentit veus acusant el seu partit, la Plataforma Cívica, d'haver traït la unitat de Polònia.</p> <p><b>El ministre de Justícia dóna explicacions</b></p> <p><a target="_blank" href="http://dzikikraj.interia.pl/wyjete-z-sieci/news-twitterowe-przepychanki-jaroslawa-gowina-i-borysa-budki,nId,1845388">Interpel·lat a Twitter</a> per un líder opositor i davant de la controvèrsia aixecada, el ministre de Justícia, Borys Budka, també ha hagut de comparèixer davant de les càmeres de televisió <a target="_blank" href="https://www.fronda.pl/a/minister-budka-narod-slaski-to-nie-wpadka,53472.html">per a donar explicacions</a>. Budka va dir que calia distingir entre l'aspecte purament legal i el més sentimental i identitari. Segons el ministre de Justícia, Kopacz simplement volia expressar un reconeixement a allò que senten una part dels silesians.</p> <p>Efectivament, al cens de 2011 gairebé 850.000 persones van declarar que la seva nacionalitat era la silesiana. Existeix un partit polític, el Moviment per l'Autonomia de Silèsia (RAS, sigles poloneses), que reclama un autogovern per al territori. Hi ha esforços en marxa per a estandarditzar la llengua silesiana i introduir-la a les escoles.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1771">Polònia, un mosaic nacional en potència?</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2190http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2190Thu, 02 Jul 2015 13:00:00 +0200El Bloc Quebequès, en "campanya permanent" per la independència fins a les eleccions canadenques <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3254" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3254-1435743675.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Bloc Quebequès (BQ) <a target="_blank" href="http://www.blocquebecois.org/2015/06/lancement-de-la-campagne-permanente-du-bloc-quebecois-pour-lindependance/">ha iniciat</a> una "campanya permanent per la independència" que durarà, almenys, fins a les eleccions federals canadenques, que s'han de celebrar el proper 19 d'octubre. El partit va aprofitar el cap de setmana anterior a la diada nacional quebequesa, el 24 de juny, per a dur a terme un porta a porta a la ciutat de Rimouski per a explicar als ciutadans els beneficis de la independència.</p> <p>La campanya del BQ emprarà <a target="_blank" href="http://www.blocquebecois.org/independance/15963-2/">un argumentari</a> amb vuit grans raons per les quals, segons el partit, els quebequesos haurien de decidir-se per la independència. L'autogovern, la prosperitat econòmica, la qualitat de vida, la inclusió dels nouvinguts i l'obertura del Quebec al món són diversos dels motius que el partit ha identificat.</p> <p>A les eleccions canadenques de 2011, el Bloc <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/936">va aconseguir</a> 4 dels 75 escons que s'escollien al Quebec. Un resultat nefast per al partit independentista, que el 2008 havia assolit 49 escons.</p> <p>El Bloc ara vol recuperar un paper més destacat a la Cambra dels Comuns del Canadà, sobretot amb la perspectiva que els tres principals partits canadencs (conservadors, liberals i neodemòcrates) obtinguin un resultat molt similar i cap d'ells aconsegueixi la majoria absoluta.</p> <p>Fins fa poques setmanes, els sondejos apuntaven que el Bloc tenia una intenció de vot, al Quebec, d'entre el 13% i el 16%, que amb molta probabilitat els hauria deixat fins i tot amb menys escons que ara fa quatre anys. Però després que els independentistes decidissin de tornar a situar Gilles Duceppe al capdavant de la candidatura, en tan sols un mes la intenció de vot s'ha situat <a target="_blank" href="http://www.lapresse.ca/le-soleil/actualites/politique/201506/19/01-4879655-sondage-crop-leffet-duceppe-la-vague-mulcair.php">entre el 25%</a> i <a target="_blank" href="http://www.ledevoir.com/politique/canada/442701/sondage-leger-le-devoir-le-jdem-duceppe-ranime-le-bloc">el 26%</a>, encara per sota dels guanyadors de 2011 al Quebec, els neodemòcrates, que ara rebrien entre el 32% i el 36% dels vots (43% fa quatre anys).</p> <p><i>(Imatge: Gilles Duceppe. / Fotografia: Louperivois)</i></p> <p><H2>Quebec/<i>Québec</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 7.828.879 h. (2009)<br /> <b>Superfície:</b> 1.667.441 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern i Parlament del Quebec<br /> <b>Ciutats importants:</b> Quebec (capital), Montréal, Gatineau, Sherbrooke<br /> <b>Administració estatal:</b> Canadà<br /> <b>Llengües territorials:</b> francès, inuktitut, cree, mohawk entre d’altres llengües ameríndies<br /> <b>Llengua oficial:</b> francès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 24 de juny<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica, religions ameríndies i inuits<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2189http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2189Wed, 01 Jul 2015 11:00:00 +0200Presentada a Barcelona la campanya internacional per l'alliberament d'Arnaldo Otegi <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3253" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3253-1435657186.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'advocat August Gil Matamala va qualificar ahir d'"escàndol monumental jurídic i polític" el fet que Arnaldo Otegi continuï empresonat sense que s'hagi pogut provar, va dir, que el líder independentista basc s'hagués integrat mai en una banda armada.</p> <p>Gil Matamala va raonar que, lluny de participar en activitats delictives, Otegi va fer una "aposta per la pau" al País Basc i que, de fet, aquest és un dels motius pels quals ha estat empresonat, per les "pressions que exerceixen importants sectors nostàlgics de la lluita antiterrorista presents en els cossos de seguretat, en la judicatura i en la política, que encara no han pogut pair el final de la lluita armada d'ETA".</p> <p>Matamala va dir-ho en l'acte de presentació als Països Catalans de la campanya internacional "Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos a casa", que reclama l'alliberament del polític basc i l'apropament dels presos al País Basc com a pas previ a la seva excarceració. L'acte va ser organitzat i hostatjat pel CIEMEN a la seva seu a Barcelona, amb l'assistència d'una vuitantena de persones.</p> <p>La sentència de presó contra Otegi, va especificar Gil Matamala, és injusta, perquè "no havent pogut condemnar-lo per res que hagi fet o dit, el condemna pel que no ha fet o no ha dit". És a dir, per no haver expressat una condemna verbal explícita contra les activitats d'ETA. Per l'advocat, la sentència pretenia "fer prevaldre la voluntat política d'eliminar l'enemic per sobre de qualsevol lògica jurídica a costa de suprimir les delicades fronteres entre 'dissident' i 'terrorista', entre 'innocent' i 'culpable'".</p> <p>A l'acte també va prendre breument la paraula el fill d'Arnaldo Otegi, Hodei Otegi, qui va explicar que el seu pare estava "il·lusionat" amb l'acte d'ahir a la tarda i que esperava poder ser l'any vinent a Barcelona, ja lliure.</p> <p>El president del CIEMEN, Carles Riera, va obrir l'acte explicant que l'entitat sentia la responsabilitat d'acollir una jornada per a reclamar l'alliberament d'Otegi i que al mateix temps era un acte difícil perquè l'empresonament del líder basc, va dir, és inacceptable.</p> <p>L'activista Gabriela Serra va llegir <a target="_blank" href="http://www.ciemen.cat/wp-content/uploads/2015/06/manifest_free_otegi.pdf">el manifest</a> per l'alliberament d'Otegi, amb la <a target="_blank" href="http://www.ciemen.cat/2015/06/22/es-presenta-al-ciemen-la-campanya-llibertat-per-a-arnaldo-otegi-presos-bascos-a-casa/">llista dels primers 46 signants dels Països Catalans</a>, entre els quals diputats al Parlament català i dirigents polítics i socials.</p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2188http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2188Tue, 30 Jun 2015 11:00:00 +0200"Els kurds iraquians ara són menys capaços de declarar la independència que no fa un any" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3251" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3251-1435568246.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>Nationalia: Les forces majoritàriament kurdes de les YPG/YPJ, amb el suport d'algunes unitats de l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL), han conquerit la ciutat estratègica de Girê Spî (Tel Abyad en àrab) de les mans de l'Estat Islàmic (EI). La coalició encapçalada pels Estats Units ha estat atacant, des de l'aire, posicions de l'EI a la zona, igual com havia fet a Kobanê alguns mesos enrere, de forma que ha ajudat les forces kurdes a avançar cap a Girê Spî. Aquesta campanya d'atacs aeris s'hauria d'interpretar com una declaració de suport a l'autonomia kurda, a les unitats de l'ESL, o més aviat simplement com una forma d'aturar l'avanç de l'Estat Islàmic a Síria?</b></p> <p>Cale Salih: Tel Abyad és una victòria molt més estratègica que no va pas ser Kobanê, fins i tot si Kobanê tenia més valor simbòlic. Per a l'EI, [Girê Spî] era una ruta clau d'abastiment i per als als combatents estrangers que volen arribar a Raqqa. Per a les YPG és estratègica perquè permet fer avançar el seu objectiu de connectar els cantons.</p> <p>La coalició encapçalada pels EUA té molt poques opcions fiables sobre el terreny a Síria, a diferència que a l'Ira, on tenen l'exèrcit iraquià (fins i tot si no se sap realment què és ara mateix), els peixmergues... Allà on els objectius de la coalició dels EUA coincideix amb els de les YPG, hi ha coordinació. S'han sentit moltes lloances d'oficials nord-americans cap a les YPG. Però alhora, Washington es nega a donar un visat d'entrada als EUA a Salih Muslim, el líder civil del moviment, del PYD.</p> <p><b>N: Per què mantenen els EUA aquesta mena de política contradictòria?</b></p> <p>C. S.: Occident manté el moviment [kurd] a una certa distància per dues raons. La primera és que té por d'alienar Turquia, la qual veu el PYD/YPG com equivalent al PKK, i per tant interpreta el suport occidental al PYD com equivalent a un suport occidental al PKK. Per Occident, Turquia és un aliat molt més important que no ho pugui arribar a ser mai el PYD/YPG, el qual ha jugat un paper important en determinades batalles, però fet i fet és una peça del trencaclosques sirià.</p> <p>L'altra raó són les sospites de vincles entre el PYD i el règim [de Bashar al-Assad]. La majoria de països europeus i americans encara pensen que el PYD/YPG continua depenent de les institucions del règim, i per aquesta raó dubten de comprometre-s'hi totalment.</p> <p><b>N: I el possible suport occidental a l'Exèrcit Sirià Lliure juga algun paper en això?</b></p> <p>C. S.: El PYD/YPG ha cooperat amb l'ESL durant els darrers anys, almenys amb determinats elements de l'ESL. A Tel Abyad això ha estat molt més pronunciat, i aquest fet va ser important per als països occidentals, que havien dit que volien veure com les YPG cooperaven més amb l'oposició siriana.</p> <p>Però hi ha molt pocs elements de l'ESL amb qui les YPG puguin cooperar realment, perquè la majoria de l'oposició siriana no comparteix la mateixa visió del PYD pel que fa als temes kurds, al secularisme, a l'islam... El fet que cooperessin amb alguns elements de l'ESL ajudarà a convèncer els països occidentals que s'hi haurien de comprometre una miqueta més. I penso que és per això que alguns oficials nord-americans estan lloant bastant obertament les YPG.</p> <p><b>N: Ha xocat veure -per exemple a la batalla de Girê Spî- que les YPG-YPJ, seculars, hagin col·laborat amb un grup de l'ESL com Liwa Thuwar al-Raqqa, que manté punts de vista islamistes i que fins i tot havia cooperat fa uns anys amb la branca d'Al-Qaida a Síria, Jabhat al-Nusra. Fins a quin punt es pot mantenir una cooperació així, donada l'enorme distància ideològica existent entre ells? Es fa difícil pensar que els dos grups, per exemple, puguin compartir el govern o el control d'una mateixa regió.</b></p> <p>C. S.: El model de govern del PYD/YPG està força orientat cap a l'exercici del control polític exclusiu a les àrees que gestiona. Això no és cert sempre: per exemple, al cantó de Jazira hi ha molt de control per part del règim. Per tant, la qüestió a Tel Abyad -que no és una àrea completament kurda, sinó ètnicament mixta- és com gestionaran el fet de compartir el poder. Podran o voldran fer-ho? Òbviament, les YPG volen Tel Abyad per una raó molt específica, que és que fa avançar el seu objectiu de connectar els cantons, cosa que podria no ser el motiu pel qual altres grups com l'ESL es van involucrar en la lluita. Per tant, podria ser que hi hagués un conflicte sobre això.</p> <p><b>N: El resultat d'això podria estar vinculat a un tema clau: el PYD i les YPG consideren que Girê Spî han de ser part del sistema cantonal de Rojava a qualsevol preu? O potser acceptarien d'arribar a un acord amb l'ESL pel qual el control de l'àrea de Girê Spî podia ser compartit, o fins i tot exclòs, del sistema de cantons?</b></p> <p>C. S.: Dependrà de qui esdevingui l'actor dominant a la regió. Però el PYD/YPG vol Tel Abyad sobretot per a connectar les seves àrees, no necessàriament per a controlar-la. Mireu què ha passat a Alep, on les YPG han permès a l'ESL que usés alguns barris com a rutes de trànsit. Aquesta mena d'acords poden aparèixer sobre el territori, i donat que Tel Abyad no és una àrea totalment kurda, podríem acabar veient alguna mena de pacte segons el qual el PYD/YPG la pogués mantenir com a ruta de trànsit però no necessàriament exercint-hi el control polític i militar exclusiu.</p> <p><b>N: Al Kurdistan del Sud (Iraq), els principals partits polítics també tenen vincles amb altres actors, i molt especialment amb poders regionals o globals. Això és cert per al Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) de Massud Barzani i els EUA, però també per a la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) i l'Iran: durant la guerra actual contra l'Estat Islàmic, això s'ha fet molt evident. Aquesta política d'aliances diferents dificulta els esforços per a construir una única unitat política kurda, tenint en compte com de serioses han estat les desavinences entre el PDK i l'UPK en el passat?</b></p> <p>C. S.: El Kurdistan iraquià sempre ha estat una regió molt dividida, i això inclou una guerra civil entre el PDK i l'UPK [als anys noranta]. Des de 2003 les diferències entre el PDK i l'UPK es van anar superant una mica, hi havia millores i esforços per a unificar els peixmergues, per a governar més plegats... Però això no estava completat, les institucions polítiques continuaven dominades pels partits polítics [diferents], i ara encara és més així. En part, la raó és que cadascun d'aquests partits cerca suport a l'exterior davant l'amenaça de l'Estat Islàmic. Cadascun dels partits ha esdevingut més dependent de poders exteriors pel que fa al suport i a la protecció, i cadascun d'ells ha anat a cercar els seus patrocinadors tradicionals: per al PDK és la coalició nord-americana, i això ha deixat l'UPK encara més dependent de l'Iran.</p> <p>Durant l'any passat s'ha parlat molt del fet que els kurds iraquians declararien la independència. Però de fet, si mires l'escenari, ara estan en una posició molt més vulnerable que no pas fa un any, i per tant ara serien menys capaços de declarar la independència.</p> <p><b>N: Des de fora del Kurdistan, la percepció de vegades és la contrària.</b></p> <p>C. S.: Ho sé. Però serien menys capaços que abans. I un motiu clau per a això és el fet que els poders exteriors que donen suport als partits [kurds] iraquians rebutgen totalment la independència kurda, i això val tant per a l'Iran com per als Estats Units. L'Iran té la seva pròpia població kurda, que durant l'any passat ha protagonitzat alguns episodis de disturbis, així que Teheran en cap cas acceptaria la independència del Kurdistan. I els Estats Units també han reiterat el seu compromís amb un Iraq unificat. Fins i tot Turquia manté aquesta mateixa posició. Alguna gent pensa que, pel fet que Turquia té bones relacions amb els kurds iraquians, ho permetrien, però no és el cas. Si et fixes en la seva política, ha estat molt coherent: no volen veure un Kurdistan iraquià independent.</p> <p>Diria que l'Iran i Turquia tenen una estratègia de fer els kurds iraquians, o les seves faccions particulars, dependents d'ells de manera que això impedeixi la secessió. Barzani parlava d'un referèndum d'independència just abans que l'Estat Islàmic ocupés Mosul i que els kurds avancessin cap a Kirkuk, i va fer que tothom s'entusiasmés molt. Però des de llavors no ho ha tornat a dir, perquè s'adona que els kurds iraquians ara són molt més vulnerables.</p> <p><b>N: Has estat esmentant el rol de l'UPK com un dels actors claus del Kurdistan del Sud. Què hi ha del rol de la família Talabani a la política kurda actual?</b></p> <p>C. S.: Els Talabani continuen jugant un rol molt important al partit [UPK] i encara són molt influents. Evidentment que Mam Jalal [Talabani, fundador del partit i expresident iraquià] era com una mena de símbol i tenia una història particular, però ara el seu fill és un líder destacat.</p> <p><b>N: A banda del PDK i de l'UPK, els darrers anys havia emergit un altre partit al Kurdistan del Sud, el moviment Gorran. Què es pot dir de les bases de suport de Gorran, en comparació amb les de PDK i l'UPK?</b></p> <p>C. S.: Gorran va aparèixer com un moviment d'oposició perquè molta gent volia veure la democràcia a la política del Kurdistan com una cosa saludable, que el domini dels dos partits fos desafiat. Abans que l'Estat Islàmic ocupés Mosul, el Kurdistan iraquià estava en un moment de construcció de l'estat, de creixement econòmic, de democratització, de reformes... I aquest moment permetia que la política d'oposició jugués un rol important.</p> <p>Però de nou, això ha canviat força durant els darrers anys, perquè ara la prioritat és la lluita contra l'Estat Islàmic, de manera que són els partits que tenen peixmergues -que només són el PDK i l'UPK, perquè Gorran no en té- els qui s'han empoderat. Això planteja preguntes sobre el rol que Gorran tindrà durant aquest període en què el poder militar determina la influència política.</p> <p><b>N: Aquest paper més gran del poder militar sobre la política també es veu a l'àrea de Sinjar, poblada pels iazidites. Hi han aparegut diverses milícies: a banda dels peixmergues, també s'hi troben les HPS, encapçalades per un comandant local, Heydar Shesho, i també les YBS, vinculades al PKK. Abans de la guerra, el PDK era hegemònic a Sinjar, prò després que els peixmergues es retiressin de la zona a mesura que els combatents de l'Estat Islàmic avançaven l'agost de 2014, les coses han canviat molt. Ara, el poder militar, però també el polític, està molt disputat entre el PDK, el PKK i el moviment de Shesho. Aquest darrer fins i tot està demanant l'autonomia per a Sinjar, com també fa el PKK, però el PDK no ho vol considerar. Com avalues les relacions polítiques entre els iazidites i el govern kurd ara i en el futur?</b></p> <p>C. S.: Sinjar va mostrar moltes coses. Una és que el PKK podia jugar un paper al Kurdistan iraquià i desafiar el PDK als territoris que aquest partit considera com a propis, però que estan particularment discutits i que són de parla kurmanji. El PKK i el PDK comparteixen la mateixa base lingüística de suport polític.</p> <p>Els iazidites diuen que ja no confien en els peixmergues del PDK a causa de la retirada. Però en general, el Kurdistan iraquià està molt centralitzat, massa centralitzat. I no només si mirem a llocs com Sinjar, sinó també a Suleymaniyah, on els governs locals es queixen que tot ha de passar per [la capital del govern kurd] Erbil. El Kurdistan iraquià, en general, necessita descentralitzar-se. Per exemple, hi ha hagut peticions de descentralització a Halabja.</p> <p><b>N: I recentment han aconseguit la seva pròpia província.</b></p> <p>C. S.: Sí. S'hauria d'implementar un arranjament així arreu del Kurdistan iraquià. Però a Sinjar, les necessitats per a un determinat grau d'autonomia fins i tot podrien ser més grans: abans d'aquest tema de l'Estat Islàmic, ja hi havia moltes queixes i frustració entre els iazidites de Sinjar i d'altres àrees cap al Govern Regional Kurd (GRK). Se sentien que estaven entre el GRK i Bagdad, i Bagdad els deia: 'Bé, sou kurds, de manera que el GRK us ha de proveir els serveis', mentre que el GRK els deia: 'Bé, esteu sota Bagdad, així que Bagdad us ha de proveir els serveis'. Així, els iazidites habitualment tenien mancança de serveis adequats per a les seves àrees.</p> <p>La retirada de l'agost de 2014 va crear una gran crisi de confiança entre els iazidites envers el GRK. El vincle amb Erbil està trencat per sempre? No ho sé. Al capdavall, la política kurda iraquiana té a veure amb les xarxes clientelars. Si Erbil o el PDK aconsegueixen reestablir-se a Sinjar podríem veure un renaixement, però ara l'enuig envers el PDK és tan insens que el PKK realment serà l'actor o facció kurda més popular a Sinjar durant un temps, perquè és percebut com qui va ser capaç de mobilitzar la protecció per a Sinjar [després de la retirada dels peixmergues].</p> <p>També hi ha molt de ressentiment entre els iazidites perquè el PKK i el PDK no són capaços de treballar plegats, de forma que els iazidites creuen que aquesta és una de les raons per les quals Sinjar encara no ha estat alliberada.</p> <p><b>N: La col·laboració entre el PKK i el PDK sempre és difícil. Tots dos han estat enfrontats des de fa anys, i els seus respectius projectes polítics per a Sinjar són diferents: el PDK veu la zona com una part del GRK mentre que el PKK demana un cantó autònom.</b></p> <p>C. S.: Jo realment crec que el GRK haurà de descentralitzar el govern, però a la seva manera. El cantó és clarament una estructura del PKK. Molts iazidites diuen que volen el cantó, però quan els pregunto: 'Sabeu què és un cantó?', em diuen: 'No'. Es pensen que el cantó significa descentralització. Crec que allò que volen és autonomia, però no necessàriament significa control del PKK, sinó autogovern.</p> <p><b>N: Vols dir que no comparteixen la ideologia del PKK.</b></p> <p>C. S.: El PKK ha guanyat molt de suport entre els iazidites a causa del seu rol protector el 2014. Això també és així perquè, malgrat que el PKK no és gaire pluralista en el sentit que té una ideologia vertical estricta, sí que és bastant inclusiu quan es tracta de les minories religioses i ètniques. Però quan aquestes emocions es vagin esfumant els propers anys, els iazidites voldran la ideologia del PKK? Potser no, perquè històricament no forma part de la seva tradició política.</p> <p><b>N: Com han fet els iazidites, els assiris també han creat les seves pròpies milícies al Kurdistan, i també tenen els seus propis partits polítics. També plantegen la qüestió de l'autogovern assiri quan es reuneixen amb Barzani o amb dirigents del PDK?</b></p> <p>C. S.: En comparació amb el PDK i l'UPK, aquestes milícies són marginals al Kurdistan iraquià. Dubto que tinguin poder per a tenir alguna influència. Els qui compten realment són el PDK i l'UPK, més el PKK.</p> <p><b>N: Quin paper juga el poble turcman, de llengua turquesa, al Kurdistan del Sud?</b></p> <p>C. S.: Això també està vinculat a una altra raó per la qual el Kurdistan iraquià no podrà declarar la independència tan fàcilment com la gent pensa. Els peixmergues kurdoiraquians han demostrat la seva capacitat de mantenir el control sobre àrees predominantment habitades per kurds. Però quan es tracta d'àrees mixtes, no tenen un bagatge tan clar. Els peixmergues ara tenen control de facto sobre Kirkuk, però és obvi que allà també hi ha una població turcmana important, i també una població àrab, i la qüestió és com gestionaran el control d'una província com Kirkuk.</p> <p><b>N: Quina relació tenen els turcmans amb el concepte de la turquicitat, tal com es promou, de vegades, des de Turquia?</b></p> <p>C. S.: Depèn. Entre 2003 i 2008, Turquia parlava molt a favor dels turcmans, en termes molt nacionalistes. Era una època en què Turquia tenien molt males relacions amb el GRK, estava molt preocupada pel federalisme a l'Iraq i deia que el el control kurd sobre Kirkuk era una línia vermella. Quan la relació entre Turquia i el GRK es va començar a transformar després de 2009, llavors la retòrica turcmana a Turquia es va dissipar. Així que ara encara tenen afinitat i vincles, però ja no és tan fort com abans, perquè ara el soci de Turquia al nord de l'Iraq és el PDK.</p> <p><b>N: Els turcmans a l'Iraq viuen sobretot en una llarga franja de terra que corre sobre la frontera entre el Kurdistan del Sud i la resta de l'Iraq. Prenent això en consideració, estan més inclinats a assolir acords amb el govern central a Bagdad o amb el govern kurd?</b></p> <p>C. S.: De nou depèn, perquè els turcmans estan molt dividits. N'hi ha de xiïtes i de sunnites, i existeixen informacions segons les quals els primers prefereixen treballar amb les milícies xiïtes mentre que alguns dels segons estan més al costat d'Al Qaida, l'Estat Islàmic o [d'altres] grups sunnites extremistes. Són percepcions -no dic pas que siguin fets-, però aquest és el problema del Pròxim Orient: tothom està dividit.</p> <p><b>N: Tornem un moment a una cosa que has dit abans, que és que el PKK pot jugar un determinat paper als territoris del Kurdistan del Sud de parla kurmanji. Això significa que no ho pot fer a les zones de parla sorani? I si és així, per què?</b></p> <p>C. S.: Sí que tenen influència a les àrees de parla sorani. Tenen el PJAK a l'àrea kurdoiraniana, que és de parla sorani, tenen molt de suport popular a la part de parla sorani del Kurdistan iraquià com per exemple Ranya, que es troba just a sota de Qandil, i alguns líders tribals kurds també tenen simpatia pel PKK. De vegades, els combatents del PKK van a comprar a Ranya, de forma que tens aquesta mena d'interaccions. A Sulaymaniyah hi ha més suport per al PKK del que hi ha a Erbil o a Duhok.</p> <p><b>N: Llavors el PKK podria jugar un rol polític en aquestes àrees?</b></p> <p>C. S.: No ho crec, per diverses raons. Una és la pressió turca contra aquest escenari, i l'altra és que la política kurdoiraquiana té molt a veure amb les xarxes clientelars, i el PKK no pot jugar a aquest joc perquè no té els mateixos recursos financers que tenen el PDK o l'UPK. A més a més, si el PKK provés de jugar un rol polític en àrees com Sulaymaniyah o Ranya, que tradicionalment són àrees de l'UPK, i mirés de traduir la simpatia en vots reals, llavors s'estaria confrontant directament amb l'UPK, que és el seu aliat kurd. Volen jugar aquest rol a les àrees del PDK perquè és el seu rival, però a les de l'UPK, amb el qual tenen una millor relació -i part d'això ve del fet que tant l'UPK com el PKK tenen relacions amb l'Iran.</p> <p><b><i>Una entrevista de David Forniès (<a target="_blank" href="https://twitter.com/DavidFornies">@DavidFornies</a>) i Antoni Lluís Trobat (<a target="_blank" href="https://twitter.com/antonitrobat">@antonitrobat</a>).<br /></i></b></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2187http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2187Mon, 29 Jun 2015 10:00:00 +0200Una tanca separarà físicament Hongria de Vojvodina <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3249" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3249-1435315919.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern d'Hongria (estat membre de la UE) construirà una tanca al llarg de la seva frontera amb Sèrbia (no membre) tan aviat com sigui possible, segons <a target="_blank" href="http://news.yahoo.com/hungary-build-fence-serbian-border-fast-possible-103123288.html">va explicar abans d'ahir</a> el ministre d'Afers Estrangers hongarès, Peter Szijjártó. "En el futur", va dir Szijjártó, "segellarem temporalment les fronteres allà on no hi hagi cap altra forma efectiva d'impedir la immigració il·legal". Budapest diu que només aquest 2015 han entrat a Hongria 61.000 migrants, la majoria des de Sèrbia. Molts no es queden a Hongria, sinó que la seva destinació final són altres països de la UE.</p> <p>La tanca -que tindrà 175 quilòmetres de llarg i quatre metres d'alt- separarà físicament territoris habitats, a banda i banda, per hongaresos. A Vojvodina -la regió de Sèrbia que fa frontera amb Hongria- els hongaresos són el 13% de la població i <a target="_blank" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Vojvodina#/media/File:Vojvodina-Ethnic-2011.GIF">estan concentrats</a> sobretot a la zona més septentrional del territori, just la que toca a la frontera.</p> <p>Aquest fet, però, no sembla que preocupi gaire a Istvan Pasztor, president del principal partit magiar de la regió, l'Aliança dels Hongaresos de Vojvodina. Pasztor <a target="_blank" href="http://www.b92.net/info/vesti/index.php?yyyy=2015&amp;mm=06&amp;dd=17&amp;nav_category=11&amp;nav_id=1005449">diu</a> que "a la pràctica" la tanca no canviarà pas la vida dels hongaresos a banda i banda perquè els passos fronterers continuaran "funcionant normalment". La tanca, diu el dirigent del partit hongarès de Vojvodina, només servirà per a barrar el pas "als migrants econòmics" que cada any travessen Sèrbia "per desenes de milers".</p> <p>"Encara que la comunicació entre ciutadans veïns no canviï", diu en un comunicat Djordje Stojsic, "una tanca amb punxes erigida per a impedir que la gent que fuig de la guerra i la gana és més que simplement un acte vergonyós. És horripilant i inimaginable al segle XXI". Stojsic és vicepresident del principal partit regionalista de Vojvodina, la Lliga dels Socialdemòcrates de Vojvodina (LSV). "El primer ministre [hongarès] Viktor Orbán clarament ha obligat que els ciutadans dels països del Pacte de Varsòvia, envoltats per murs fins fa 30 anys, també provaven de fugir i trobar una vida millor fora dels seus països", afegeix Stojsic.</p> <p>Orbán <a target="_blank" href="http://mtva.hu/images/download/hungary_matters/2015/morning/hm0626am.pdf">admet</a> que, efectivament, els migrants aspiren a una vida millor, però que amb això no n'hi ha prou: "Som gent amb cor, però també amb cap", ha dit el primer ministre hongarès a Brussel·les. "No podem sucumbir a la temptació de les bones paraules o de la compassió", ha afegit. "Les fronteres s'han de protegir", ha reblat.</p> <p>Dins d'Hongria, la construcció de la tanca és rebutjada per l'oposició de centreesquerra, que <a target="_blank" href="http://www.politics.hu/20150112/opposition-slams-orban-for-anti-immigration-remarks/">considera</a> que el govern hauria de coordinar-se més amb la resta de països europeus per a trobar una solució. L'extrema dreta de Jobbik també critica la tanca, però no pas perquè la trobi malament, sinó perquè creu que "a la llarga" serà insuficient. El partit <a target="_blank" href="http://www.jobbik.com/a_border_fence_is_not_a_solution_on_its_own">propugna</a> afegir altres mesures, entre les quals "el dret de rebutjar refugiats, crear un servei de fronteres independent, garantir la detenció d'immigrants i restringir els camps de refugiats".</p> <p><i>(Imatge: Viktor Orbán / <a target="_blank" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:OrbanViktor_2011-01-07.jpg">fotografia: Europa Pónt</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2186http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2186Fri, 26 Jun 2015 11:00:00 +0200L'Europa de les nacions, segrestada <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3247" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3247-1435307309.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El FN ha seguit pas rere pas la normativa segons la qual tan sols es pot formar un grup parlamentari distint si els partits components procedeixen de set Estats membres de la Unió Europea. Ara, amb l'adhesió de la Lliga Nord italiana, entre altres, el FN aconsegueix la seva escomesa, després d'haver superat també el nombre de 25 eurodiputats necessaris (són 37) per a formar aquest grup. El nom triat per a definir-lo és el d'Europa de les Nacions i de les Llibertats (ENL).</p> <p><b>Unes sigles confusionàries</b></p> <p>Segons els membres de l'ENL, la Unió Europea no va pel bon camí. Des de la seva fundació, ja fa més de seixanta anys -si bé amb altres noms i amb un abast més limitat- no ha parat de créixer en detriment de les sobiranies dels Estats. Davant la pèrdua de prerrogatives dels Estats, cal aixecar-se per a defensar-les. El millor mitjà, sempre segons l'ENL, és assumir els sentiments de frustració que tants ciutadans europeus manifesten respecte a les polítiques de la Unió Europea. En aquesta línia, l'ENL es fa seva l'euroescepticisme cada vegada més pronunciat, efecte de la degradació de les estructures estatals, afavorida per uns partits, avui majoritaris, incapaços de regenerar-les.</p> <p>L'ENL centrarà la seva política en fer veure, des de l'interior de les institucions europees, la necessitat de reforçar els Estats-nació existents. Proposarà, en primer lloc, que aquests Estats consolidin les seves fronteres i, en conseqüència, es decideixin a parar les onades d'immigració. D'una immigració que aquests últims anys, diuen, ha anat desdibuixant i deteriorant la identitat dels països europeus. Al mateix temps, l'ENL vol realitzar una obra de captació de nous partits, tot posant-se al costat dels resolts a limitar i, si és necessari, prohibir, la lliure circulació de les persones que habiten dins l'espai de la Unió Europea.</p> <p>Gràcies al control estricte de la lliure circulació i al reforçament dels Estats, afirmen que les llengües i cultures de caràcter estatal no seran debilitades com ara passa, ni per les anomenades llengües regionals, ni per la difusió sense límits de l'anglès ni pels idiomes, les maneres de ser i les creences dels immigrats extraeuropeus.</p> <p>La persecució, sense contemplacions, dels opositors a aquests plantejaments haurà de traduir-se en unes lleis que la justifiquin jurídicament i posin un fre definitiu als pertorbadors de l'ordre establert. Entren en aquest capítol sobretot les formacions proeuopees independentistes que volen una altra Europa integradora de les seves aspiracions.</p> <p>Per a explicar-se, l'ENL usa indistintament les paraules "estat" i "nació". Segons els seus partidaris, són paraules sinònimes. Si l'ENL no usa el mot "estat" per a definir-se i escull el de "nació" és per a significar que són contraris als partits i moviments que, en nom d'unes presumptes nacions prohibides, reivindiquen tenir un Estat diferent. A parer de l'ENL, els únics que caben dins de la Unió Europea que ella defensa, són els Estats-nació ja instituïts.</p> <p>Amb tot, l'ENL no es demostra gens entusiasta de la Unió Europea. De manera que si no pot tenir prou influència per a buidar de contingut les institucions europees, actualment sotmeses a la "catàstrofe" del "mundialisme, una màquina per a destruir les nacions", <a target="_blank" href="http://francais.rt.com/international/3328-partis-dextreme-droite-europeens-sunissent">en frase de Marine Le Pen</a>, dirigent del FN, caldrà rebel·lar-se. L'ENL ho afirma amb ganes de convèncer tothom, en cada Estat constituït, que és urgent reprendre completament els poders estatals confiscats per la Unió Europea. L'axioma és: abans els Estats que Europa.</p> <p><b>Una altra Europa de les Nacions </b></p> <p>Conscients que els dirigents dels Estats han estat uns dels principals responsables de la desunió europea i de les guerres que la van provocar, els fundadors del que, amb el temps, seria la Unió Europea, van posar la mirada en l'Europa dels seus ciutadans, de les persones, i dels seus respectius pobles. Era l'única manera de traçar línies de reconciliació, de pau, d'entesa, de solidaritat mútua entre els europeus, de construcció d'una Europa que englobés tothom sota l'ideal del progrés democràtic compartit, del benestar comú.</p> <p>El projecte de la Unió Europea no és, doncs, el de l'Europa dels Estats. Tot i que tants Estats constituïts fan mans i mànigues per a posar-se al davant i condicionar les polítiques de les institucions europees. Fins al punt que les interferències dels poders estatals en les polítiques de caràcter europeu arriben a neutralitzar-les i a crear tensions entre els Estats més forts econòmicament i els més febles.</p> <p>Paradoxalment, els Estats membres de la Unió Europea, mentre no transfereixin de bona gana molts dels seus atributs a la Unió Europea com a tal, aquesta anirà sofrint paràlisis i no sortirà del perill de retornar a l'Europa dels conflictes i de les guerres internes. Per això, ara més que mai, es veu la necessitat de refer el camí emprès l'endemà de l'última guerra intereuropea. Han de ser de nou les persones i els seus respectius pobles que prenguin la iniciativa, es converteixin en pioners. Alguns ja ho estan fent. Existeix una xarxa de pobles que, des de la seva condició de ser marginats en l'Europa dels Estats, s'estan unint per a formar l'Europa de les nacions, amb aquest nom. És a dir, l'Europa de les nacions que, per a ser elles mateixes, no necessiten ser Estats.</p> <p>És veritat que aquestes nacions aspiren a tenir el seu Estat propi. És un seu dret. No per a posar llenya al foc a l'Europa dels Estats sinó per a arribar a un estatus que, en les circumstàncies actuals, les permeti entrar, situar-se i actuar en primera fila dintre del món de les llibertats sobiranes.</p> <p>L'Europa de les nacions dóna sentit, el sentit originari imprès a les institucions europees, al conjunt d'Estats que formen part de la Unió Europea. Aquesta, tot i ser al·lèrgica a l'Europa dels Estats, no s'ha posicionat en contra d'ells. La prova és que, dels vint-i-vuit Estats que són membres de la Unió Europea, nou no existien abans de la formació de les Comunitats Europees: Malta, Xipre, Txèquia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia i Croàcia. Avui algunes nacions truquen a les portes de la Unió Europa per a esdevenir-ne membres de ple dret, Estats de la mateixa categoria que els altres Estats. Catalunya i Escòcia entre altres. Malgrat les reticències de diversos Estats membres de la Unió Europea, aquestes nacions saben que hi tenen el seu lloc. És qüestió de temps aconseguir-ho. Es troba en la dinàmica dels ideals de la Unió Europea que continuen fent camí.</p> <p>En una Europa oberta de bat a bat a la lliure circulació, a les llibertats democràtiques, a la inclusió social dels qui hi accedeixen... l'Europa de les Nacions és possible. Tot a l'oposat de l'ENL, propensa al retorn a la divisió d'Europa en Estats, d'uns Estats bel·ligerants que, sobretot després de la segona guerra mundial, la majoria d'europeus refusen.</p> <p><b><i>* Aureli Argemí és president emèrit del CIEMEN</i></b></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2185http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2185Fri, 26 Jun 2015 10:00:00 +0200