Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesCinc llengües de cinc continents que se salven de l'extinció i l'oblit in extremis <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3292" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3292-1437568991.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Es diu que cada any moren diverses llengües -algunes de les quals els lingüistes no arriben a temps d'estudiar- i que al final del segle la meitat dels idiomes parlats actualment al món hauran desaparegut. Hi ha casos, però, en què llengües que semblaven condemnades a la mort i, el que encara és pitjor, a l'oblit, se salven en l'últim moment gràcies a l'acció de la comunitat o d'un grup de lingüistes entusiastes. És el cas d'aquestes cinc, de cinc continents diferents.</p> <p><b>El livonià (Letònia). </b>El 2013 <a target="_blank" href="http://www.thetimes.co.uk/tto/news/world/europe/article3782596.ece?CMP=OTH-gnws-standard-2013_06_05">va morir-se</a> la darrera parlant nadiua d'aquesta llengua de la costa del Bàltic, Grizelda Kristina. Però l'anciana no es va endur l'idioma a la tomba: uns quants anys abans desenes de persones havien començat a aprendre'l, sobretot mitjançant cursos regulars -alguns pagats pel govern-, davant la urgència que la desaparició de la llengua semblava imminent. Ara també <a target="_blank" href="http://www.dw.com/en/keeping-livonian-latvias-lesser-known-language-alive/a-2610591">s'organitzen camps d'estiu</a>, sobretot a les localitats de la costa livoniana, per a practicar l'idioma.</p> <p>Els esforços han donat rèdits: el 2012, un any abans del traspàs de Kristina, el nombre de persones que podien mantenir una conversa en livonià <a target="_blank" href="http://efo.revues.org/675#tocto2n3">es calculava</a> en 40, i unes altres 210 persones estaven començant a adquirir la llengua en nivells inicials.</p> <p><b>El sencoten (Canadà). </b>És la llengua del poble saanich, o wsanec, format per unes 2.200 persones que habiten a l'extrem meridional de l'illa de Vancouver. L'idioma va estar a punt d'extingir-se fa molt pocs anys, quan només en quedaven un grapat de parlants. Abans que fos massa tard, el 2009 <a target="_blank" href="http://www.fpcc.ca/files/PDF/Language/FPCC-LanguageReport-141016-WEB.pdf">es va implementar</a> un mètode d'immersió lingüística per als escolars. L'experiència va més enllà de les aules: els aprenents joves tenen reunions setmanals amb els darrers parlants nadius, gent gran, per a saber com fer servir els mots amb propietat. I encara s'han obert classes nocturnes perquè els pares aprenguin l'idioma i el puguin usar a casa amb els fills. També s'ha compilat un diccionari en línia, <a target="_blank" href="http://www.firstvoices.com/en/SENCOTEN">disponible a iTunes</a>.</p> <p>El sistema ha tingut èxit: hi ha estudiants que han assolit tan bon nivell que s'han convertit en professors de la llengua. I l'idioma, que estava a punt d'oblidar-se per sempre, ara té més de 100 persones que el poden usar amb diferents graus de fluïdesa.</p> <p><b>El n|uu (Sud-àfrica). </b>És cert que aquest idioma ha arribat al 2015 en una situació crítica. Només li queden <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/world/2015/jun/09/sisters-fight-to-save-ancient-african-language-extinction-nuu-san">tres parlants vives</a>: tres germanes d'edat molt avançada. L'idioma forma part de la família tuu, coneguda entre els lingüistes per la profusió d'uns sons molt específics anomenats clics, produïts amb dues petites oclusions seguides amb la boca.</p> <p>L'acadèmica britànica Sheena Shah <a target="_blank" href="http://www.dailymaverick.co.za/article/2015-01-23-giving-breath-to-a-dying-history/#.Va0iQrU0-GA">està treballant amb les germanes</a>, i amb el Centre per a la Diversitat Lingüística Africana de la Universitat del Cap, per a posar per escrit la llengua -sempre s'ha transmès oralment-, elaborar una gramàtica i començar a ensenyar-la als membres més joves del poble ǂkhomani. Una de les germanes, Katrina Esau, està transmetent la llengua a la seva néta, i amb la seva ajuda, desenes d'infants aprenen frases en n|uu. Shah diu que és molt difícil que el n|uu recuperi el seu paper de llengua d'ús habitual entre la comunitat ǂkhomani, però si més no els seus esforços en possibilitaran una pervivència parcial.</p> <p><b>El gumbaynggirr (Austràlia). </b>Com els passa a molts d'altres grups autòctons d'Austràlia, la majoria dels membres del poble gumbaynggirr han perdut l'ús del seu idioma ancestral. L'idioma gumbaynggirr va entrar al segle XXI amb menys de 50 parlants, segons les dades dels censos australians. Però ja llavors havia començat un esforç ingent per a revitalitzar-lo: ancians que conservaven la llengua es van animar, el 1986, a iniciar un projecte per a evitar-ne la desaparició. Es va fer un gran esforç per a documentar l'idioma -incloent-hi enregistraments de veu i la compilació d'un diccionari i una gramàtica- i es va fundar <a target="_blank" href="http://www.muurrbay.org.au/languages/gumbaynggirr/">el Centre Muurrbay</a>, que dóna classes de llengua per a adults, molt orientades cap a un objectiu concret: que els aprenents estiguin capacitats per a transmetre el gumbaynggirr a altres persones. D'aquí, l'ensenyament de la llengua va saltar a les aules de <a target="_blank" href="http://www.bwpplism.catholic.edu.au/">l'escola Saint Mary's</a>, a Bowraville, d'alumnat principalment gumbanynggirr.</p> <p>Totes aquestes mesures han fet que la llengua <a target="_blank" href="https://books.google.es/books?id=V-ku44jjLEQC&amp;pg=PA107&amp;lpg=PA107&amp;dq=Gumbaynggirr+language+speakers&amp;source=bl&amp;ots=n5n1d6hHZ_&amp;sig=Vu80CyS64ZmiDTX67yoIUN5N5Hk&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ved=0CEkQ6AEwBWoVChMIq5-G3L3YxgIVRDoUCh0WbQ1D#v=onepage&amp;q=Gumbaynggirr%20speakers&amp;f=false">vagi guanyant parlants</a> de mica en mica. El cens australià de 2006 donava la xifra de 37, mentre que el 2011 havia pujat fins a 60. I segons dades del Centre Murrbay, el 2009 hi havia com a mínim diversos centenars de persones amb un coneixement parcial de l'idioma.</p> <p><b>... I el cas més extrem. El kusunda (Nepal).</b> "La llengua kusunda morirà amb mi", <a target="_blank" href="http://www.bbc.com/news/world-asia-17537845">declarava el 2012</a> Gyani Maiya Sen, de 78 anys d'edat, la darrera parlant d'aquest idioma al Nepal. A banda de Gyani, hi ha una altra dona -Kamala Khatri, de 39 anys- que el sap parlar, però viu fora del país. El kusunda és una llengua aïllada -no se li han trobat vincles amb cap altre idioma, com passa amb el basc. Els kusundes -al voltant de 160 persones- s'acostumen a casar amb gent de fora del grup i és així que van perdent l'ús de la seva llengua. De fet, fins fa pocs anys -quan els lingüistes van saber de l'existència de Gyani i Kamala- es creia que no quedava cap kusunda capaç de parlar-la.</p> <p>D'ençà, un grapat d'experts a la Universitat Nacional d'Austràlia i a la Universitat Tribhuvan <a target="_blank" href="http://kusunda.linguistics.anu.edu.au/project.php">han treballat intensament</a> per a salvar l'idioma de l'oblit immediat. Ho han aconseguit: s'han compilat textos, gramàtiques, vocabularis i enregistraments sonors. Un d'aquests lingüistes, el jove nepalès Bhojraj Gautam, recentment ha après kusunda, de forma que li ha donat l'oportunitat a Gyani de recuperar la llengua que la dona <a target="_blank" href="http://www.nepal24hours.com/en/last-of-nepals-kusunda-speakers-mourns-dying-language/">parlava amb sa mare</a> fins que aquesta va morir el 1985. Quan l'anciana Gyani mori, Bhojraj serà el darrer habitant del Nepal <a target="_blank" href="http://poliglotti4.eu/php/media-centre/index.php?doc_id=1942&amp;lg=en">amb domini del kusunda</a>. Gràcies a aquesta tasca de compilació, algun dels altres 160 kusundes tindrà l'oportunitat, durant les properes dècades, de reapropiar-se de la llengua de la seva comunitat i evitar que es quedi tancada als museus.</p> <p><i>(Imatge: alumnes d'una classe de gumbanynggirr. / <a target="_blank" href="http://www.muurrbay.org.au/muurrbay-resources/courses/muurrbay-class3/">Fotografia: Centre Muurrbay</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2210http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2210Fri, 24 Jul 2015 08:00:00 +0200Els inuvialuits, a punt d'aconseguir l'autonomia dins del Canadà <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3290" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3290-1437566207.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Grenlàndia, el Nunavut i el Nunatsiavut són els tres territoris inuits que actualment disposen d'autogovern. A aquesta llista són a punt de sumar-s'hi els inuits inuvialuits, que ahir <a target="_blank" href="http://news.gc.ca/web/article-en.do?nid=1004559&amp;tp=1">van signar un principi d'acord</a> per a l'autonomia política amb els governs dels Territoris del Nord-oest i del Canadà.</p> <p>L'acord -que es va començar a negociar el 2006- preveu que ara comenci la fase final de les negociacions entre la Corporació Regional Inuvialuit -que representa els interessos dels inuvialuits- i els executius dels Territoris del Nord-oest i del Canadà per a la redacció d'un pacte definitiu que els atorgui competències en llengua, cultura, salut, serveis socials, desenvolupament econòmic, justícia i impostos.</p> <p>Les negociacions estan molt embastades i es preveu que els inuvialuits exerciran aquesta autonomia mitjançant els seus propis govern i assemblea amb capacitat legislativa, sota una Constitució inuvialuit.</p> <p>Aquest autogovern només <a target="_blank" href="http://www.cbc.ca/news/canada/north/inuvialuit-sign-self-government-agreement-in-principle-today-1.3161467">afectarà</a> els aproximadament 3.500 inuits de la zona d'assentament inuvialuit -cliqueu al mapa per a ampliar-lo-, que seran els únics que podran votar a les eleccions per a l'Assemblea inuvialuit. A la regió també hi viuen comunitats no inuits.</p> <p>L'autonomia inuvialuit que està a punt de néixer <a target="_blank" href="https://www.academia.edu/5192503/The_Evolution_of_Inuvialuit_Identities_in_the_Mackenzie_Delta">va iniciar el seu recorregut</a> durant les dècades de 1960 i 1970, quan les diverses comunitats inuits del delta del Mackenzie i de la regió de Beaufort van començar a organitzar-se políticament i van adoptar la denominació pròpia i col·lectiva "inuvialuit".</p> <p>Els inuvialuits van refusar d'unir-se a la resta dels inuits dels Territoris del Nord-oest, que en aquella època estaven negociant amb les autoritats federals l'obtenció d'un territori separat per a ells. Les negociacions van desembocar en la creació del Nunavut el 1999, de la qual els inuvialuits van quedar exclosos voluntàriament.</p> <p>El 1984, un pacte amb el govern del Canadà <a target="_blank" href="http://www.daair.gov.nt.ca/_live/pages/wpPages/InuvaluitLandClaim.aspx">havia atorgat als inuvialuits</a> la propietat de 91.000 dels aproximadament 435.000 quilòmetres quadrats del seu assentament tradicional, a l'extrem septentrional dels Territoris del Nord-oest.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2209http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2209Thu, 23 Jul 2015 00:05:00 +0200Reunió a Rodés per a crear l'Assemblea Nacional Occitana <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3288" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3288-1437551593.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Aquest divendres 24 de juliol tindrà lloc a Rodés una reunió dels principals actors i representants de l'occitanisme <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/events/1658673817702090">per a crear l'Assemblea Nacional Occitana</a> (ANÒC). L'esdeveniment és obert a tots els actors de l'occitanisme, siguin independents o socis d'associacions, de partits o d'altres entitats, i l'objectiu és crear "una organització popular, unitària, plural i democràtica que tingui per objectiu el reconeixement de la nació occitana i el seu dret a l'autodeterminació i a la independència sota la forma d'un estat de dret, democràtic, social i ecològic".</p> <p>"L'objectiu de l'ANÒC és de reunir a l'entorn d'un consens, d'una visió comuna, totes les forces vives de l'occitanisme polític, sigui autonomista o independentista, per a treballar tots plegats", diu el niçard Ciril Joanin, un dels promotors de l'ANÒC, <a target="_blank" href="http://avoste.com/2015/07/17/la-finalitat-es-dobtenir-la-reconoissenca-de-lexistenca-de-la-nacion-occitana-e-lo-sieu-drech-a-lautodeterminacion/">en una entrevista a A Vòste</a>. Joanin precisa que "la finalitat és d'obtenir el reconeixement de l'existència de la nació occitana i el seu dret a l'autodeterminació. Això passa per un treball constant de terreny per a desalienar la població occitana, restaurar la consciència nacional, generalitzar i oficialitzar l'ensenyament de l'occità, etc. Així doncs, l'ANÒC és una organització principalment polític. I també si els components culturals i lingüístics entren també en el seu pla d'acció".<br /> <br />Hores d'ara han confirmat la seva assistència representants de l'Assemblea Nacional Catalana d'Aran, de Libertat, del Partit de la Nació Occitana, d'Iniciativa per Occitània, de l'ADÒC, del CAÒC, de la República de Niça, de la RF Occitana i independents que arribaran d'arreu d'Occitània.<br /> <br />La trobada tindrà lloc a les dues de la tarda al Licèu Querbes, 29, al carrer Maurice Bompard de Rodés.</p> <p><i>(Aquesta notícia <a target="_blank" href="http://www.jornalet.com/nova/5447/rodes-samassaran-divendres-per-crear-lacampada-nacionala-occitana">va ser publicada en primer lloc en occità per Jornalet</a>, amb qui Nationalia té un acord de col·laboració.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2208http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2208Wed, 22 Jul 2015 09:00:00 +0200"Els independentistes bascos hem de passar de ser espectadors a part activa del canvi a l'Estat espanyol" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3286" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3286-1437463610.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p><b>Nationalia: Tu ets navarrès. Des de sempre tant als set territoris del País Basc com als Països Catalans el nacionalisme/sobiranisme ha viscut en un debat permanent, sovint invisibilitzat, sempre no resolt, sobre la qüestió de la territorialitat. </b></p> <p>Pernando Barrena: És un tema molt complex. Però allò cert és que a dia d'avui, independentment del sentiment identitari de cadascú, els territoris històrics del País Basc i Navarra, el marc nacional que nosaltres anomenem Euskal Herria, igual que en el vostre cas, els Països Catalans, no som el resultat de la lliure elecció dels seus ciutadans. No vivim una realitat democràtica. Constatem que la territorialitat, tremendament plural, és el resultat de la correlació de forces que ha creat el devenir històric. Hi ha qüestions que semblen ridicules i no ho són. Quan comparam la territorialitat basconavarresa i la vostra cal prendre en consideració la qüestio geogràfica. Els Països Catalans sou una nació endimonianament allargada i això en el dia a dia, a banda d'altres singularitats, suposa obstacles enormes! Al País Basc és fàcil anar del centre a la punta més extrema en hora i mitja. Sortu o altres organitzacions poden reunir-se cada dilluns amb gent de tots els territoris. Les distàncies creen realitats socials ben diferents. I la història i la identitat cultural, naturalment. En el meu i el nostre cas, la navarritat, una manera de sentir-se navarrès, singular, no pot entendre's sense un tot amb la resta de territoris bascos. La territorialitat, però, ha de ser un concepte ample i obert. Mai s'ha de prendre com una realitat encorsetada. La seva matriu ha de ser pluralista, sense dogmatismes i respectant les diferències, que són el que dónen riquesa i vida a un poble.</p> <p><b>N: Fa la impressió que l'esquerra abertzale del 2015 planteja els tempos territorials de forma diferent a anys enrere.</b></p> <p>P. B.: Sóc molt partidari de respectar els tempos. En els processos de reunificacio nacional es donen situacions en que cal avançar amb estacions intermèdies, respectants tempos i contextos, amb nous formats i nous dissenys institucionals, que poden ser contradictoris en la mesura que poden ser percebuts com a no representatius de l'objectiu final. Quina és la solució sense contradiccions? Doncs pensar que les estacions intermèdies siguin valorades de forma adequada. Un exemple: oportunitats com òrgans de col·laboració permanent entre Navarra i la Comunitat Autònoma Basca s'han d'aprofitar? La resposta és que sí! Encara que des d'una perspectiva independentista sembli que no es pot donar per bo un marc de relació entre comunitats autònomes espanyoles, si mirem més enllà, crec que resta clar que val la pena. Val clarament la pena anar teixint ponts entre territoris, malgrat el marc institucional actual! Els independentistes hem d'aprendre a conviure amb escenaris de transició. Abandonar algunes posicions tremendistes o enrocades que no ens han ajudat.</p> <p><b>N: Ahir s'investia Uxue Barkos presidenta de Navarra. La primera abertzale a ser-ho, amb el suport d'EH Bildu, Izquierda-Ezkerra i Podem -que no entrarà al govern. Veus un canvi clar amb el tema de l'articulació amb la resta del País Basc?</b></p> <p>P. B.: La generació que va prendre les regnes de la vida política després de la mort de Franco va ser arrossegada per la classe política espanyola a plantejaments unionistes. Cal prendre en consideració que la idea de "Navarra sola", que ha estat l'estendard d'Unió del Poble Navarrès (UPN) els últims 30 anys, no és un plantejament que cerqui un enriquiment de Navarra i els seu benestar sinó que busca fermar Navarra a l'unionisme espanyol i allunyar-la del projecte nacional basc. Les últimes tres dècades han aconseguit que la fractura entre els uns i els altres hagi estat molt fonda. S'han dedicat a derruir tots els òrgans cívics i socials compartits. Ara se m'ocorren els col·legis professionals, per exemple. Fa 30 o 35 anys els col·legis professionals eren tots basconavarresos. Ara el 80% estan separats. Només queden el d'arquietectes o la confederacio de caixes d'estalvis, que és merament testimonial. S'han volgut trencar tots els ponts i espais comuns entre les quatre provincies. En aquest sentit la dreta navarresa ha tingut una actuació que jo qualificaria de sobreactuada i que ha aixecat moltes ampolles. Hi ha una gran part de la ciutadania, incloses persones que venen d'opcions no abertzales, que ha dit que ja n'hi havia prou. D'aquí el resultat d'aquestes últimes eleccions. El règim de 35 anys d'UPN s'ha esfondrat. Però el règim navarrès és molt més que una majoria parlamentària. És, en primer lloc, un sistema comunicatiu monolític edificat sobre la base de manterir l'ideari unionista espanyol separador de Navarra de la resta d'Euskal Herria i bastit des d'una ideologia ultradretana, ultramontana, del conservadorisme tradicionalista navarrès. És, també, un sistema socioeconòmic pensat en benefici de les elits i l'oligarquia de Madrid. I finalment és un sistema, un espai, fins i tot moral i ètic, construït en funció de la influència desmesurada -única a l'Europa Occidental?- de l'Opus Dei. Aquesta tasca de descolonització política necessitarà d'un temps considerable. Aquest nou govern haurà d'anar més enllà d'una legislatura. Els que hem entrat i els que entraran en aquest govern han de tenir una visió generosa. No hi anem a gestionar Navarra, hi anem -i ho necessitem- a transformar-la.</p> <p><b>N: Geroa Bai i Uxue Barkos són la peça clau d'aquest nou executiu navarrès. Quines coincidències i divergències hi detecteu? </b></p> <p>P. B.: Geroa Bai ocupa l'espai que a la Comunitat Autònoma Basca ocupa el PNB. Recull el PNB i molts independents que s'ubiquen en el centreesquerra, socialdemòcrata. Persones que no venen d'una cultura de confrontació. És un espai liderat per una persona amb un carisma molt especial, com Uxue Barkos, que ha connectat amb una manera d'entendre la navarritat oberta però amb les arrels en la cultura basca. Ha fet, des dels anys de Nafarroa Bai -la marca anterior a Geroa Bai on participaven EA i Aralar, que ara són a EH Bildu-,  bandera d'un plantejament relaxat. Un <i>catch all party</i> que inclou gent molt diversa que podriem enquadrar en un navarrisme basquista no necessariament abertzale molt ample. És un projecte que cal reconèixer que ha quallat.</p> <p><b>N: En allò nacional o identitari podria entroncar en la tradició històrica del que havia estat Euskadiko Ezkerrra (EE)? </b></p> <p>P. B.: Sí, en aquest sentit seria quelcom més proper a la idea històrica d'EE d'un nacionalisme institucional no gaire lligat amb les lluites al carrer, amb els moviments socials. Però també és honest dir que tampoc no és un partit clàssic: neix com una coalició que avança cap a una formula plataformista amb els independents i la regeneració democràtica com a base. Amb Geroa Bai tenim una relació millor que amb el PNB a la Comunitat Autònoma Basca. A Navarra la lluita contra el règim implica un cost social enorme. Això ens uneix. Tenim una visió de país molt compartida. A ells, però, els correspon liderar el canvi -tenen uns milers de vots més que nosaltres. Les dificultats venen més per les discrepàncies en l'eix social. Hi ha diferències amb el Tren d'Alta Velocitat (TAV) per exemple. Una infraestructura molt paradigmàtica que ha dividit la societat navarresa. Creiem que una obra gegantina d'aquesta magnitud té poc sentit quan s'estan retallant prestacions socials. Amb un atur de més del 15% i amb 50.000 navarresos sense cap ajut ni prestació, el TAV no hauria de ser una prioritat per a Barkos. Volem ser a un govern al servei de les classes populars i no senzillament ser una peça més d'un recanvi autonòmic.</p> <p><b>N: I hi ha la qüestió dels drets linguistics. </b></p> <p>P. B.: Venim de l'anomenada <i>Ley Foral del Vascuence</i> d'UPN, vigent des de l'any 1986. Ara ens cal donar-li la volta. Per a nosaltres aquesta llei parteix d'un pressupòsit absolutament catastròfic, que és zonificar Navarra basant-se en drets lingüístics. Depenent de l'indret on visquis, tens drets linguistics -als municipis del nord-, en tens alguns -a l'anomenada zona mixta al voltant de Pamplona- o no en tens cap -al sud, a la Ribera . Advoquem per un canvi integral de la llei de normalització: les navarreses i els navarresos han de tenir els mateixos drets a tot el territori. A partir d'allà s'han d'articular polítiques de discriminació positiva en defensa de l'èuscar, que és la llengua minoritzada. Amb Geroa Bai i fins i tot amb Podemos ens entenem en això. Izquierda-Ezkerra -la coalició entre la sucursal d'IU a Navarra i Batzarre- no ho veu tan clar.</p> <p><b>N: Batzarre tampoc?</b></p> <p>P. B.: Batzarre ha viscut una odissea identitària i nacional ben singular paral·lela a la política. Passa de fundar-se fruit de la unitat entre LKI i l'EMK, els referents basconavarresos de la Lliga Comunista Revolucionària i el Moviment Comunista, a mitjans vuitanta, a fer part d'Euskal Herritarrok, el 98, per a impulsar Nafarroa Bai amb EA, Aralar i el PNB, el 2004, i acabar amb un acord estable amb IU des del 2011. Es tracta d'un espai molt petit i inestable. Hem de prendre en consideració, a més, que han aconseguit, a les darreres municipals, la batllia de Tudela, una de les ciutats més importants del sud de Navarra. La zona més castellanitzada. Tenen una prevenció atroç, doncs, a la deszonificació de la llei. A tot el que pogués interpretar-se a la Ribera, i a Tudela, com una imposició de l'èuscar. Això els fa por i d'aquí sorgeixen els seus dubtes amb el tema lingüístic.</p> <p><b>N: La vida en comú de les diferents famílies politiques dins EH Bildu com està? L'experiència d'altres països ens diu que aquestes propostes de convergència pluralista acaben donant lloc a subjectes polítics unificats. Com es viu la convivència entre les diferents tradicions que han sumat aquests anys. Encaixen bé?</b></p> <p>P. B.: És el nostre gran repte. L'experiència internacional va en la direcció que apuntes i no volem ser una excepció. Ha passat el temps de ser la suma de quatre partits. Comencem a anar més enllà. Som una eina estratègica i no quelcom purament tàctic. Volem ser un front ampli i un subjecte únic.</p> <p><b>N: Quan parleu de subjecte únic, voleu dir-ne orgànic?</b></p> <p>P. B.: Sí. Això vol dir que les organitzacions prèvies hagin de desaparèixer? No necessariament. Volem ser un subjecte politic i organitzatiu únic. Tenim clar que volem ser cada cop menys partit i més EH Bildu. Estem en aquest procés de debat. Les posicions amb què cada formació aborda això són diferents. Sortu ho mira des del seu bagatge històric i amb la vista posada a allò que sempre ha teoritzat: l'acumulació de forces de l'abertzalisme des de l'esquerra. EA i Aralar, segurament amb prevencions lògiques, donat que són petits i volen salvar la seva singulariat. Una singularitat que per a nosaltres és pura riquesa. Necessitem que tots els agents històrics es sentin còmodes. Quan les eines que has emprat sempre no serveixen o no s'adapten als nous temps cal modificar-les o fins i tot, si cal, s'han de canviar del tot.</p> <p><b>N: Sortu ho deu viure amb tensions.</b></p> <p>P. B.: No. Sortu ho treballa i ho sent amb molta tranquillitat. Els processos d'il·legalització que va viure l'esquerra abertzale l'última dècada han contribuït enormement a dessacralitzar l'eina, la marca. L'espai social està per sobre les marques! En el futur la definició i digestió del nou camí serà molt important. Venim d'una legalització in extremis per part del Tribunal Constitucional i, per tant, res no ens ve de nou! Hem funcionat com a quatre partits -Sortu, Aralar, EA i Alternatiba- en coalició. La cultura de coalició, les esquerres catalanes ho saben, enriqueix i desgasta a la vegada. Cal saber, sempre, on és el límit del teu soci. Però això ha tocat sostre i es necessita una eina nova per a la majoria autodeterminista i d'esquerres que vol una Euskal Herria sobirana i en pau.</p> <p><b>N: Als pobles de l'Estat espanyol, la coordinació i les polítiques d'aliances sempre han estat dificultoses. Des del postfranquisme. </b></p> <p>P. B.: Fa anys que vam veure que hi havia d'haver canvis en la nostra política de relacions. Observem amb molta atenció els canvis i les noves irrupcions polítiques que es donen als Països Catalans, especialment a Catalunya, on la relació amb la CUP és prioritària. Aquesta tardor hi haurà eleccions a l'Estat espanyol. Tot apunta al desgast dels vells partits del règim i l'aparicio de nous actors emergents i això pot donar lloc a escenaris nous. Els independentistes hem d'actuar tàcticament per ajudar a que aquest procés constituent del qual es parla tant a l'Estat espanyol pugui ser una realitat. No podem ser un obstacle per a aquest procés si és que els espanyols el volen fer. Els progressistes espanyols ens han de veure com a aliats. Perquè nosaltres desitjem el millor als nostres veïns i perquè egoistament és més còmode poder dialogar -tant el procès de pau com un escenari de sobirania- amb algú, a l'altra banda, que tingui una perspectiva democràtica.</p> <p><b>N: Però els processos constituents ens cal que siguin plurals i adaptats a les nacions, oi? </b></p> <p>P. B.: Naturalment. Les realitats nacionals diferenciades com Euskal Herria i els Països Catalans, no poden tenir processos constituents supeditats a l'espanyol com plantegen a voltes Iglesias i altres dirigents de Podem. Els independentistes bascos hem de considerar de passsar de ser només espectadors a ser part activa del canvi a l'Estat espanyol. Estem compromesos amb això.</p> <p><b>N: El centredreta nacional basc en quina situació està? Fa anys el sector guipuscoà liderat per Joseba Egibar i amb Xabier Arzalluz com a estendard va pregonar-se molt a Catalunya. Ara se'n sent a parlar poc.</b></p> <p>P. B.: Dins el Partit Nacionalista Basc han conviscut des dels anys de la República dues ànimes històriques: Comunió -més dretana, carlina i tradicional, lligada a Espanya- i Aberri -netament patriòtica. Avui en dia podriem dir que Comunió ha esclafat Aberri. El PNB guipuscoà sobiranista que amb el Pacte de Lizarra va agafar una certa volada és avui absolutament minoritari. Conjunturalment s'ha vingut a reforçar a favor de les tesis dels menys sobiranistes. A Guipúscoa, el feu dels postulats aberrians, la pugna molt directa entre nosaltres i el PNB -i el fet no precisament menor que retrocedissin fins ara- no ha estat una bona targeta de presentació de cara a la resta de la formació. I, la veritat, és que hem acabat esgotats d'interlocutar amb unes individualitats del PNB que no acabaven essent representatives de la nostra burgesia, que malauradament es passa la vida mirant a Moncloa i buscant acords d'estabilitat al Parlament basc amb el Partit Socialista.</p> <p><b>N: A Catalunya ja sabeu que una de les claus del cicle on estem ha estat la societat civil organitzada fora dels partits i la transversalitat com a concepte.</b></p> <p>P. B.: A Euskal Herria es dóna la peculiaritat que el lideratge la societat encara l'atorga als partits. Hi ha entitats com Gure Esku Dago que estan treballant incipientment aquesta tasca que l'ANC i Òmnium, i abans la PDD, han fet a Catalunya des del 2006. A les seves mobilitzacions hi participen persones d' EH Bildu, el PNB, Geroa Bai i fins i tot alguns rara avis del PSE i el PSN. Tanmateix, el Partit Nacionalista Basc acostuma a tenir la percepció que, quan no controla un moviment cívic, al darrere hi ha l'esquerra abertzale. I, afortunadament, no és així!</p> <p><i><b>Una entrevista d'<a target="_blank" href="https://twitter.com/antonitrobat">Antoni Trobat</a>.</b></i></p> <p><i>(Fotografia: <a target="_blank" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pernando_barrena_0001.jpg">Sortu</a>.)</i></p> <p><H2>País Basc/<i>Euskal Herria</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 2.900.000 h.<br /> <b>Superfície:</b> 20.500 km²<br /> <b>Institucions:</b> Parlaments i governs d'Euskadi i de Navarra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Euskadi, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño)) i República Francesa (territoris del País Basc del Nord o Iparralde)<br /> <b>Llengües territorials:</b> èuscar, espanyol i occità<br /> <b>Llengües oficials:</b> èuscar (Euskadi i Navarra), espanyol (Euskadi, Navarra i Treviño) i francès (País Basc del Nord)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristians catòlics<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua</p></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2206http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2206Tue, 21 Jul 2015 09:00:00 +0200Armènia, camí de reservar escons al Parlament per als iazidites<p>La República d'Armènia podria esdevenir el primer estat del món a reservar escons al seu Parlament per a la comunitat iazidita, si prospera una proposta continguda en la reforma de la Constitució que s'està debatent al país caucàsic. Segons informen <a target="_blank" href="http://ezidipress.com/en/new-armenian-draft-constitution-to-include-quota-for-yezidis/">Êzîdî Press</a> i <a target="_blank" href="http://www.basnews.com/en/news/2015/07/21/new-constitution-provides-for-yazidi-mps-in-armenia">BasNews</a>, l'esborrany constitucional que es va donar a conèixer la setmana passada preveu una quota de dos seients de la cambra legislativa per a aquest grup etnoreligiós.</p> <p>La ratificació de l'esmena constitucional s'espera per al final d'aquest 2015. El nou text <a target="_blank" href="http://www.armenia.com.au/news/Armenia-News/English/48097/First-7-chapters-of-Armenia---s-new-draft-constitution-released">convertirà</a> Armènia en una república parlamentària, transferint al primer ministre molts dels poders que actualment corresponen al president.</p> <p>Els iazidites són parlants de kurd i tenen el seu origen al Kurdistan. Als segles XIX i XX, grups de iazidites es van assentar a l'actual Armènia -llavors a l'Imperi rus- fugint de les persecucions de l'Imperi otomà. La comunitat ha mantingut viva la seva religió, la seva llengua i la seva identitat fins al dia d'avui. <a target="_blank" href="http://armstat.am/file/doc/99486253.pdf"></a></p> <p><a target="_blank" href="http://armstat.am/file/doc/99486253.pdf">Segons el cens armeni de 2011</a>, hi ha 35.000 iazidites al país, l'1,2% de la població. La Unió Iazidita d'Armènia <a target="_blank" href="http://news.am/eng/news/133111.html">diu</a> que la xifra real és de 60.000.</p> <p>No és l'única comunitat iazidita al Caucas. A la veïna Geòrgia, 18.300 persones es van declarar iazidites al cens de 2002. Aquest mateix any, <a target="_blank" href="http://rudaw.net/english/world/180620152">han estrenat</a> el primer temple iazidita a la capital del país, Tbilisi.</p> <p>Al Kurdistan, els iazidites pateixen des de fa un any els intents de l'Estat Islàmic (EI) de destruir una de les seves comunitats més importants, la de Sinjar. <a target="_blank" href="http://www.yezidihumanrights.org/news.php">Segons dades de Yezidi Human Rights Organization International</a>, 10.000 iazidites han mort a mans de l'EI i desenes de milers han hagut de fugir de casa seva.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2207http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2207Tue, 21 Jul 2015 08:00:00 +0200Tres anys d'autogovern al Kurdistan Occidental <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3284" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3284-1437390676.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Entre els dies 19 i 21 de juliol de 2012, l'exèrcit sirià lleial a Bashar al-Assad es va retirar d'una porció significativa dels territoris de majoria kurda del nord de Síria, és a dir, del Kurdistan Occidental, o Rojava, com és conegut en kurd. Aquells tres dies van marcar l'inici de l'autonomia de facto de les regions kurdes de Síria, quan les milícies kurdes YPG i YPJ van assolir el control dels tres territoris d'Efrîn, Kobanê i Cizîre. Era el primer cop des de la independència de Síria que els kurds, perseguits i marginats pels successius governs sirians, assolien una autonomia real.</p> <p>En el terreny polític, l'autonomia kurda se sustenta en el sistema del confederalisme democràtic, ideat pel fundador i líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan. Arreu del Kurdistan Occidental s'han fundat comunes autònomes, encarregades de l'autogestió dels afers interns dels carrers, barris i localitats. Amb similituds amb el socialisme llibertari, el confederalisme democràtic es basa en els principis del feminisme, l'ecologisme, el cooperativisme, el multiculturalisme i la democràcia directa.</p> <p>Com a forma de coordinació de les comunes, el moviment kurd va proclamar, el gener de 2014, l'autonomia democràtica de tres cantons: Efrîn, Kobanê i Cizîre, vinculats per <a target="_blank" href="http://civiroglu.net/the-constitution-of-the-rojava-cantons/">la carta o contracte social</a> -una mena de Constitució- de Rojava. Els responsables dels tres cantons van anunciar la intenció de celebrar eleccions legislatives tan aviat com fos possible. Però les autoritats cantonals les han ajornades sine die, amb l'argument que la situació de conflicte bèl·lic impedeix de celebrar-les.</p> <p>En matèria d'igualtat de gènere s'han constituït comunes i cooperatives específiques per a les dones i s'ha implementat el sistema del colideratge, segons el qual tots els consells han d'estar encapçalats per una dona i un home. Les dones disposen de la seva pròpia milícia armada -les YPJ, en cooperació amb les YPG- i s'han aprovat lleis contra la discriminació, contra la mutilació genital i contra la violència de gènere. A les acadèmies de les YPG i de les YPJ, tant homes com dones reben instrucció sobre els principis i l'aplicació del feminisme.<br /> <br />Un altre gir radical ha estat l'extensió de l'ensenyament de la llengua kurda a les escoles de totes les localitats kurdes i la creació d'acadèmies lingüístiques als tres cantons. S'han format centenars de mestres per a poder impartir les matèries de i en llengua kurda al nou sistema educatiu. També l'àrab i el siríac <a target="_blank" href="http://www.welt.de/politik/ausland/article128652793/Wo-Syrien-schon-frei-und-demokratisch-ist.html">s'empren ara a les escoles</a>. Tots tres idiomes han estat declarats oficials al cantó més gran, el de Cizîre.</p> <p>Al camp de batalla, les milícies kurdes van tenir el seu punt més baix al final de 2014, quan l'Estat Islàmic <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2043">controlava</a> pràcticament tot el territori del cantó de Kobanê -excepte la zona occidental de la ciutat- i havia assolit avenços significatius al de Cizîre. Les YPG-YPJ, amb el suport de l'aviació de la coalició encapçalada pels EUA, s'han anotat tot un seguit de victòries aquest 2015 que els han permès de <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2091">recuperar</a> tot el cantó de Kobanê, conquerir nous territoris a Cizîre i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2174">connectar físicament</a> ambdós cantons a la zona de Girê Sipî, en aquest cas en cooperació amb unitats de l'Exèrcit Sirià Lliure.</p> <p><b>Crítiques</b></p> <p>Els partits kurds aliens a la tradició del confederalisme democràtic afirmen que el PYD -partit germà del PKK a Rojava- s'ha convertit en una mena de partit únic de facto, sense marge real de poder o d'incidència per a les altres forces polítiques. Hi ha hagut fins a tres acords per a compartir el poder entre el PYD i els partits del CNKS, propers al president del Kurdistan del Sud, Massud Barzani. Els acords no s'han arribat a implementar, i els crítics apunten que és el PYD qui controla o, com a mínim, supervisa el sistema de comunes autònomes.</p> <p>En un sentit similar, el PYD ha impedit que al Kurdistan Occidental apareguessin altres milícies kurdes que no fossin les vinculades al seu moviment: les YPG i les YPJ. Hi ha altres milícies al Kurdistan Occidental, com és el cas de l'MFS dels assiris i d'Al-Sanadid dels àrabs shammar, però en tots dos casos es tracta d'aliats estrets de les YPG-YPJ. Organitzacions com Human Rights Watch <a target="_blank" href="http://www.hrw.org/news/2015/07/10/syria-kurdish-forces-violating-child-soldier-ban-0">han denunciat</a> que les milícies kurdes, malgrat "alguns progressos", continuen allistant menors d'edat.</p> <p>Un altre focus de crítiques arriba des de l'estranger, i molt particularment des de Turquia, país que s'oposa a l'autogovern del Kurdistan Occidental. El govern kurd ha acusat les YPG-YPJ de practicar una neteja ètnica contra àrabs i turcmans en zones properes a Girê Sipî, la darrera gran localitat ocupada per les milícies kurdes. L'Observatori Sirià de Drets Humans ha negat que hagi existit una campanya sistemàtica en aquest sentit, però sí que ha apuntat que alguns elements incontrolats de les YPG han pogut cometre expulsions puntuals.</p> <p><i>(Imatge: tres homes davant d'un rètol de les YPJ a Qamislo, cantó de Cizîre / <a target="_blank" href="https://www.youtube.com/watch?v=UQGqI5m11ys">captura de pantalla de Leo Gabriel.</a>)</i></p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2205http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2205Mon, 20 Jul 2015 12:00:00 +0200Un milió de parlants per a una llengua gal·lesa puixant <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3282" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3282-1437125982.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La principal entitat en favor de la llengua gal·lesa, Cymdeithas, <a target="_blank" href="http://cymdeithas.cymru/news/1-million-welsh-speakers-challenging-parties-be-ambitious">considera</a> que a l'idioma li cal un objectiu "ambiciós". I li ha posat xifra: un milió de parlants. És el punt estrella <a target="_blank" href="http://cymdeithas.cymru/sites/default/files/Miliwn%20o%20siaradwyr%20Cymraeg%20%28Saesneg%20llai%29%20-%20gwe-1.pdf">del document</a> que l'associació ha presentat aquesta setmana de cara a les properes eleccions nacionals gal·leses, previstes per al maig de 2016.</p> <p>La xifra és gairebé el doble de l'actual: 562.000 parlants a Gal·les, d'acord <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1287">amb el cens més recent</a>, de 2011. Els sectors favorables a la promoció del gal·lès van rebre els resultats del cens com un gerro d'aigua freda, perquè suposaven una pèrdua de 14.000 parlants respecte del resultat de 2001 i, també, perquè l'idioma havia davallat de manera molt preocupant als seus bastions tradicionals de l'oest del país.</p> <p>Segons els càlculs de Cymdeithas, la llengua gal·lesa perd actualment 3.000 parlants cada any.</p> <p>Per a revertir la tendència i com a complement a l'objectiu del milió de parlants, l'entitat diu que els partits polítics s'haurien de fixar unes altres dues fites. Una, aturar l'emigració i garantir la sostenibilitat de les comunitats gal·lesoparlants. I dues, estendre l'ús de la llengua en tots els àmbits de la societat i "des del naixement fins a la tomba". I això no ho diuen perquè sí: el cens de 2011 va detectar que els gal·lesos fan un ús bastant intensiu de l'idioma mentre són a l'escola, però quan en surten, abandonen la llengua en grans nombres.</p> <p>Per a aconseguir la fita del milió de parlants, Cymdeithas considera que estendre l'ús del gal·lès com a llengua vehicular a totes les escoles del país és crucial. L'entitat recorda que el 79% dels alumnes estudien en escoles on el gal·lès no és vehicular, i que "molt pocs" d'aquests aconsegueixen dominar la llengua.</p> <p>Altres camps són importants, també. Per exemple, el del mercat laboral i el comerç, on Cymdeithas demana mesures per a garantir l'ús de l'idioma i el dret dels parlants a rebre informació en la seva llengua. L'entitat demana al govern que doni exemple i apliqui una política en què almenys una part dels treballadors de tots els ens públics siguin parlants de gal·lès.</p> <p><H2>Gal·les/<i>Cymru</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 3.006.000 habitants (2010, estimació ONS)<br /> <b>Superfície:</b> 20.779 km²<br /> <b>Institucions:</b> Assemblea Nacional de Gal·les<br /> <b>Ciutats importants:</b> Cardiff, Swansea, Newport, Wrexham, Aberystwyth<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord<br /> <b>Llengua territorial:</b> gal·lès i anglès<br /> <b>Llengua oficial:</b> gal·lès i anglès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 1 de març<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana, majoritàriament anglicana (Església de Gal·les)<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2204http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2204Fri, 17 Jul 2015 11:00:00 +0200Un referèndum a la República Srpska que "amenaça la sobirania" de Bòsnia i Hercegovina <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3280" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3280-1437051308.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'Assemblea Nacional de la República Srpska <a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/region.php?yyyy=2015&amp;mm=07&amp;dd=16&amp;nav_id=94784">va aprovar ahir</a> la celebració d'un referèndum sobre l'autoritat del Tribunal i de la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina al territori serbobosnià. La decisió ha estat interpretada per part de la UE i els EUA com un desafiament serbobosnià a l'Estat de Bòsnia i Hercegovina.</p> <p>La República Srpska, amb majoria de població serbobosniana, és una de les dues entitats constituents de Bòsnia i Hercegovina. L'altra és la Federació, de majoria bosníaca i croata. Ambdues tenen govern, parlament i sistema judicial propis.</p> <p>El president de la República Srpska i impulsor del referèndum, Milorad Dodik, <a target="_blank" href="http://www.narodnaskupstinars.net/?q=ci/вијести/почела-десета-посебна-сједница-предсједник-додик-образложио-захтјев-за-расписивање-референдума">considera</a> que l'existència del Tribunal de Bòsnia i Hercegovina és contrària als acords de Dayton, que el 1995 van servir per a acabar amb la guerra de Bòsnia i per a establir l'actual estructura federal del país. Segons Dodik, Dayton preveu que el sistema judicial ha de ser independent per a cadascuna de les dues entitats constituents.</p> <p>El mes d'abril, Dodik <a target="_blank" href="http://www.bosniatoday.ba/republika-srpska-to-hold-independence-referendum-in-2018/">havia declarat</a> que si no es respectava l'autonomia de la República Srpska i el Tribunal de Bòsnia continuava estant operatiu d'aquí a dos anys, el 2018 convocaria un referèndum d'independència.</p> <p><b>La UE i els EUA s'oposen al referèndum, Rússia diu que és un afer intern</b></p> <p>Abans que l'Assemblea de la República Srpska aprovés la celebració del referèndum, la Unió Europea i els Estats Units havien emès <a target="_blank" href="http://europa.ba/?p=35318">un comunicat conjunt</a> en què manifestaven la seva "preocupació" pel referèndum i deien que aquest comportarà "una amenaça directa a la sobirania i la seguretat del país en conjunt", una situació que, diuen, "no es pot tolerar".</p> <p>Per contra, Rússia <a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/region.php?yyyy=2015&amp;mm=07&amp;dd=16&amp;nav_id=94786">diu</a> que la controvèrsia és un afer intern de Bòsnia i Hercegovina, i apunta que és ben conegut que els serbobosnians tenen queixes respecte del funcionament del sistema judicial. Segons els russos, caldria resoldre l'origen d'aquest problema més que no pas atacar-ne la conseqüència -el referèndum.</p> <p><i>(Imatge: l'Assemblea Nacional de la República Srpska.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2203http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2203Thu, 16 Jul 2015 14:00:00 +0200Raül Romeva encapçalarà la coalició independentista de CDC, ERC i entitats el 27-S <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3278" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3278-1436961467.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Independents vinculats a les organitzacions independentistes catalanes encapçalaran la coalició en què també hi seran CDC i ERC a les eleccions del 27 de setembre al Parlament. Avui s'ha fet públic que l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva -que ja no milita al partit- serà el cap de llista per Barcelona de la coalició.</p> <p>Romeva, qui <a target="_blank" href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4382457/20150617/raul-romeva-dirigira-campanya-dara-lhora-27-s.html">ha estat col·laborant</a> amb les entitats sobiranistes des de fa mesos, anirà acompanyat al capdavant de la llista per Carme Forcadell, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (número 2) i per Muriel Casals, presidenta d'Òmnium (número 3). Romeva ha publicat a Twitter <a target="_blank" href="https://twitter.com/raulromeva/status/621273654211575808">un missatge</a> on es llegeix: "Assumim col·lectivament el compromís. #Juntsperguanyar #27s".</p> <p>Romeva pot ajudar a destacar la dimensió social de la llista d'unitat i del procés independentista, com a contraposició de les posicions tradicionals de CDC, inclinades cap al centredreta.</p> <p>Els dos llocs següents de la llista per Barcelona els ocuparan el president de la Generalitat i líder de CDC Artur Mas i el cap de l'oposició i líder d'ERC Oriol Junqueras.</p> <p>Els caps de les llistes a Girona, Tarragona i Lleida també seran independents.</p> <p><b>La primera coalició de CDC i ERC de la història</b></p> <p>Aquest serà el primer cop que CDC i ERC es presentin juntes a unes eleccions, acompanyades de representants de les entitats de la societat civil i possiblement d'altres partits menors, com Demòcrates de Catalunya (DC) i Moviment d'Esquerres (MES).</p> <p>El mes passat, CDC <a target="_blank" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2179">va trencar</a> la seva històrica federació amb Unió per les diferències entre els dos partits sobre la independència. CDC va dir que el partit buscava la independència plena mentre que Unió preferia arribar a un acord per a un major autogovern de Catalunya dins d'Espanya. Poc després, els independentistes d'Unió van separar-se del partit i en van fundar un de nou, DC.</p> <p>L'objectiu de la llista conjunta és assolir una victòria clara que li permeti d'iniciar el camí legal cap a la independència. <a target="_blank" href="http://www.ara.cat/politica/CDC-ERC-Artur_Mas-Oriol_Junqueras-pacte-27-S-independencia_0_1394260691.html">D'acord amb els plans revelats pel diari <i>Ara</i></a>, els líders de la llista esperen assolir la independència de facto en un termini de sis a vuit mesos, a través d'una "desconnexió legal" respecte d'Espanya. CDC i ERC <a href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2114">havien acordat</a> el mes de març un full de ruta de 18 mesos cap a la independència plena.</p> <p>Aquest pla molt probablement s'haurà d'implementar de manera unilateral, donat que el govern espanyol insisteix que no acceptarà la independència.</p> <p><b>La llista de la CUP es presenta per separat</b></p> <p>A banda de la llista de CDC i ERC, es presentarà una altra candidatura independentista, la de la CUP. Les esperances del camp independentista estan posades en el fet que la llista d'unitat i la de la CUP, plegades, sumin els 68 escons que els donin la majoria absoluta.</p> <p>Els analistes consideren que l'obtenció d'aquesta majoria absoluta pot anar molt justa.</p> <p>Segons l'enquesta que Òmnium va publicar la setmana passada, les dues llistes conjuntament obtindrien 62 diputats, sis menys dels necessaris. Però una llista única n'aconseguiria 75, set més dels requerits.</p> <p>CDC, ERC, CUP, DC i MES ara tenen 66 escons al Parlament.</p> <p><H2>Països Catalans/<i>Països Catalans</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 13.600.000 h. aproximadament<br /> <b>Superfície:</b> 65.000 km² aproximadament<br /> <b>Institucions:</b> Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Barcelona, València, Palma, Perpinyà<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja), República Francesa (Catalunya del Nord) i Principat d'Andorra<br /> <b>Llengües territorials:</b> català, occità (Vall d'Aran, Fenolleda), espanyol (comarques occidentals del País Valencià)<br /> <b>Llengües oficials:</b> català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra), espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja), francès (Catalunya del Nord) i occità (Catalunya)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2202http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2202Wed, 15 Jul 2015 13:30:00 +0200Milers de persones reclamen durant una setmana la unificació de Romania i Moldàvia el 2018 <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3276" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3276-1436954394.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La data desitjada és el 2018, i coincideix amb el centenari de la unió entre el vell regne romanès, Transsilvània i Bessaràbia. Milers de persones <a target="_blank" href="http://www.eurasianet.org/node/74176">han participat en una setmana de mobilitzacions</a> per a demanar que els governs de Romania i Moldàvia iniciïn els tràmits necessaris per a unificar ambdós països en un termini de tres anys a partir d'ara.</p> <p>La majoria dels romanesos i moldaus comparteixen llengua, bandera i trets culturals. Els dos països van formar un sol estat al període d'entreguerres. A Moldàvia, els partidaris de la unificació argumenten que aquests fets converteixen romanesos i moldaus en una única nació. També diuen que Moldàvia -amb un PIB molt inferior al romanès- es beneficiaria de la unificació. Els detractors, per contra, subratllen les dècades de separació abans i després del període d'entreguerres, cosa que, segons ells, ha donat origen a una identitat moldava separada de la romanesa.</p> <p>Les mobilitzacions <a target="_blank" href="http://www.agerpres.ro/externe/2015/07/05/marea-adunare-nationala-de-la-chisinau-30-000-de-participanti-17-38-19">van començar</a> el 5 de juliol a la capital de Moldàvia, Chisinau, on milers de persones -30.000, segons l'organització- van concentrar-se al centre de la ciutat, convocats per diverses entitats unionistes, entre les quals Acció 2012.</p> <p><a target="_blank" href="http://actiunea2012.ro/apelul-marii-adunari-nationale-chisinau-5-iulie-2015.html">El manifest de la trobada</a> demana als legisladors romanesos i moldaus que superin "ideologies i interessos de partit" per tal d'unir "els dos marges del Prut", el riu que marca la frontera entre Romania i Moldàvia. El text propugna que els dos estats formin un "grup de treball comú" que prepari les lleis que permetin el retorn "de Bessaràbia [nom històric de l'actual República de Moldàvia] al si de la Mare Pàtria, Romania".</p> <p><b>Marxa de set dies de Chisinau a Bucarest</b></p> <p>Acabada la concentració a la capital moldava, diversos centenars de persones van iniciar un trajecte a peu durant set dies pels més de 400 quilòmetres que la separen de la capital de Romania, Bucarest. El recorregut -batejat com a "Marxa d'Esteve el Gran", príncep moldau del segle XV-  va concloure el 12 de juliol davant del Parlament romanès. Allà, els caminants esperaven reunir-se amb el president de Romania, Klaus Iohannis, que però era fora del país.</p> <p><a target="_blank" href="https://www.facebook.com/klausiohannis/photos/a.632202593533662.1073741828.632184113535510/861253870628532/?type=1&amp;theater">En un missatge a Facebook</a>, Iohannis va limitar-se a dir que estava "impressionat" per la marxa i que els manifestants havien demostrat la voluntat d'arribar a un "destí comú", que el president va situar en el marc "d'Europa".</p> <p>El primer ministre romanès, Victor Ponta, va ser més explícit i, <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/victor.ponta/photos/a.629582500414974.1073741913.150967671609795/986396804733540/?type=1&amp;theater">també a la xarxa social</a>, va dir que "els romanesos d'ambdós marges del Prut tenen un destí comú". No es va comprometre, però, a treballar-hi.</p> <p>A Moldàvia, la coalició governamental de centredreta -molt propera a la UE- és partidària d'un acostament cap a Romania, però sense necessitat de fusionar els dos estats. La unió té el rebuig frontal de la principal força d'oposició, el Partit Socialista -molt proper a Rússia-, que rebutja la idea que romanesos i moldaus formin una única nació.</p> <p><i>(Fotografia: un moment de la marxa / <a target="_blank" href="https://www.facebook.com/basarabiapamantromanesc/photos/a.188674597850054.60685.145948112122703/994681737249332/?type=1&amp;theater">imatge: Acció 2012</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2201http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2201Wed, 15 Jul 2015 11:00:00 +0200