Nationalia - Últimes notícies

El TC espanyol reconeix el dret dels asturians a dirigir-se a l'Administració autonòmica en asturià

Tue, 09 Mar 2010 09:00:00 +0100

Els asturians tenen el dret de relacionar-se amb l'Administració pública del Principat d'Astúries en la llengua pròpia del país, l'asturià. Així ho ha decretat el Tribunal Constitucional (TC) espanyol, que ha rebutjat recentment una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei de Promoció i Ús de l'Asturià, la principal norma que protegeix i regula aquesta llengua romànica. Un jutjat d'Oviedo havia presentat la qüestió al Constitucional després que un lletrat d'Astúries, Xurde Blanco, presentés un recurs contra una resolució que li denegava la sol·licitud d'un permís laboral pel fet d'estar escrita en llengua asturiana.

La qüestió d'inconstitucionalitat plantejava que la Llei d'Ús estava en contradicció amb alguns articles de la Constitució espanyola, i demanava que es revisessin. Però el Tribunal Constitucional de l'Estat no ha donat la raó al jutjat d'Oviedo, i ha negat la discrecionalitat de l'Administració autonòmica a l'hora d'acceptar les comunicacions que es rebin en asturià, és a dir, que els organismes públics de la comunitat autònoma estan obligats a tramitar els escrits dels ciutadans en aquesta llengua, i això inclou reconèixer la seva validesa pel que fa a terminis.

El lletrat afectat, Xurde Blanco, ha explicat en declaracions a COPE recollides per Asturnews.com que "no és d'estranyar que el TC faci una estirada d'orelles a l'administració, ja que [l'asturià] és l'única llengua que no es respecta en absolut a l'Estat espanyol". Blanco ha definit el Govern asturià de Vicente Álvarez Areces (PSA-PSOE) del "major enemic de la llengua asturiana".

Una protecció mínima

L'asturià, asturlleonès o lleonès és una llengua romànica parlada per entre 300.000 i 450.000, principalment a Astúries i Lleó, així com a dues poblacions portugueses, Miranda do Douro i Vimioso. Gaudeix d'un reconeixement legal tant per part de l'Estat espanyol com del portuguès, però només és oficial en aquest segon.

La Llei d'Ús i de Promoció de l'Asturià, del 1998, és la principal eina legislativa de protecció de la llengua al Principat, però hi ha una demanda important per anar un pas més enllà i reconèixer l'oficialitat de la llengua. Entre els que lluiten amb aquest objectiu hi destaquen la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i el Conceyu Abiertu Pola Oficialidá, la plataforma responsable de la campanya Yo Doi la Cara pola Oficialidá.

Més informació:

Llei 1/1998 d'Ús i de Promoció de l'Asturià
Asturies.com: El Constitucional afita la constitucionalidá de la Llei d'Usu
La Voz de Asturias: El Constitucional avala que los asturianos usen la llingua en sus relaciones con la Administración

Pobles i nacions d'avui: Caixmir

Fri, 05 Mar 2010 20:00:00 +0100

El Caixmir històric, que fou un principat o 'princely state' de l'Imperi Britànic entre 1846 i 1947, està repartit avui entre tres Estats diferents: l'Índia (l'estat de Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Caixmir i Gilgit-Baltistan o Territoris del Nord) i la Xina (Aksai Chin). En alguns casos, s'utilitza la denominació Jammu i Caixmir per referir-se a tot el territori.

L'origen del conflicte al Caixmir es remunta a la independència i separació de l'Índia i el Pakistan, l'any 1947. En un primer moment, l'Índia reconeix el dret d'aquest territori, governat per un maharajà hindú però de població majoritàriament musulmana, a escollir la pertinença a qualsevol dels dos nous Estats. El maharajà, Hari Singh, qui en un principi havia volgut mantenir-se independent, demana a l'Índia la seva intervenció davant de l'aixecament de la població musulmana i el temor d'una acció militar del nou estat del Pakistan. Hari Singh firma amb el Govern indi un acord conegut com l'Instrument d'Accessió, el qual dóna a Nova Delhi el control sobre una part molt important del Caixmir, el Jammu i Caixmir, i estableix les bases per celebrar un referèndum sobre el futur del territori, que mai arribarà a tenir lloc.

L'Instrument d'Accessió estableix de facto el repartiment actual de la regió del Caixmir entre els tres estats implicats. L'Índia i el Pakistan, però, no estan disposats a acceptar l'estatus quo, i comença la primera guerra indo-pakistanesa sobre el Caixmir, entre 1947 i 1948. La contesa es va fer principalment pel control de la vall del Caixmir, al Jammu i Caixmir, on les tropes índies van aconseguir frenar l'avenç de l'exèrcit pakistanès. Les ambicions d'un i altre, però, eren més grans: l'Índia pretenia fer-se amb tots els territoris que administrava el maharajà, i el Pakistan volia incorporar al seu territori la part de majoria musulmana del Caixmir, que era tot el principat excepte la regió de Jammu.

Aquest va ser el primer de quatre conflictes armats entre els dos Estats que hi ha hagut a la història, i la qüestió del Caixmir encara és avui una de les principals fonts de tensió entre Islamabad i Nova Delhi. Tanmateix, la situació del Caixmir no es pot resumir només amb la rivalitat entre els dos Estats nuclears de la regió.

L'any 1989 el centre d'atenció sobre el conflicte es va desplaçar del conflicte interestatal a l'intraestatal, amb l'increment de la insurgència independentista a Jammu i Caixmir. Aquests grups protagonitzarien, fins avui, innumerables xocs violents amb la policia i l'exèrcit de l'Índia.

Dins dels territoris que conformen el país, hi ha postures a favor i en contra de la reunificació amb el Pakistan, i també de favorables a la plena independència. D'aquests moviments, hi conflueixen organitzacions civils, polítiques i armades.

El moviment polític

A l'Estat de Jammu i Caixmir, el bàndol independentista i musulmà està dominat per la All Parties Hurriyat Conference, una aliança de més de vint formacions polítiques i civils que defensa l'autodeterminació i la resolució pacífica del conflicte, i que creu que la pau només pot arribar amb l'acord entre el Pakistan, l'Índia i el Caixmir, sota els auspicis de les Nacions Unides, i després d'un referèndum sobre l'estatus del país.

Les organitzacions armades

El grup armat més actiu al Caixmir és Hizbul Mujahideen (HM), el qual ha protagonitzat alguns atemptats contra població civil índia. També hi ha Lashkar-e-Taiba, responsable d'un bon nombre d'accions armades i que té part de les seves bases al Pakistan.

El rol de la religió

La religió és també un factor important al Caixmir, ja que serveix d'argument principal per tots els musulmans del Caixmir indi que volen integrar-se a l'Estat pakistanès. L'estat de Jammu i Caixmir és l'únic de tota l'Índia on la població musulmana és majoria.

Les perspectives de pau

Del 2001 ençà hi ha hagut una disminució considerable de la violència a Jammu i Caixmir, facilitat pel procés de pau iniciat el 2004 entre l'Índia i el Pakistan, ique, amb alts i baixos, s'ha perllongat fins a l'actualitat. El Caixmir, però, segueix essent un tema complicat en les relacions entre els dos Estats, ja que Nova Delhi és reticent a incloure decididament aquesta qüestió en les negociacions, malgrat alguns avenços recents. Sobre el terreny, continuen atacs esporàdics de grups rebels, i alhora algunes organitzacions de drets humans han denunciat els abusos comesos per les forces armades índies contra militants independentistes.

Podeu consultar més informació sobre el Caixmir als informes especials de BBC, incloent-hi un estudi de les possibles sortides del conflicte així com als diversos treballs de l'Escola de Cultura de Pau, com ara l'Alerta 2009 i l'Anuari 2009 de processos de pau. KashmirWatch.com ofereix informació actualitzada sobre el conflicte, i Hurriyat Conference News publica periòdicament informació sobre la principal plataforma política independentista del Caixmir.

Les imatges són de Wikipedia.

Caixmir

Dades generals
Població: 13.000.000 h. aprox (Escola de Cultura de Pau, 2009)
Superfície: 222.200 Km2 aprox
Institucions: Govern i Parlament de l'Estat de Jammu i Caixmir (Índia). Govern i Parlament de les províncies pakistaneses d'Azad Caixmir i Gilgit-Baltistan.
Ciutats importants: Srinagar, Jammu, Mirpur, Muzaffarabad, Gilgit
Administració estatal: Índia, Pakistan i Xina
Llengües territorials: caixmiri, urdú, dogri, pahari, mirpuri, gojri, hindko, entre moltes d'altres
Llengües oficials: caixmiri, urdú, dogri
Cultura religiosa: islam sunnita, hinduisme, budisme

SNP i Plaid Cymru denuncien la seva exclusió dels debats electorals televisius

Fri, 05 Mar 2010 12:00:00 +0100

Els partits independentistes d'Escòcia i Gal·les no podran participar als tres debats electorals que es s'emetran al Regne Unit abans de les properes eleccions legislatives. Així ho han decidit les cadenes de televisió que els retransmetran, BBC, ITV i Sky, en un acord amb els tres partits majoritaris al Regne, laboristes, conservadors i liberaldemòcrates, amb els quals han pactat les normes i els temes de cadascun dels espais, que seran de 90 minuts de durada durant la franja horària de més audiència.

Això exclou automàticament els partits amb menys escons a Westminster, i d'entre aquests l'Scottish National Party (SNP) i el Plaid Cymru han fet públic el seu enuig. Els dos partits formen part del Govern a la seva respectiva comunitat, i en el cas escocès, l'SNP és el partit amb més escons de la cambra, a Holyrood. Al parer d'aquestes formacions, "les emissores, confabulades amb conservadors, liberaldemòcrates i laboristes, estan intentant excloure d'aquests debats a països sencers".

Com a conseqüència, el grup parlamentari que comparteixen els dos partits sobiranistes a Westminster ha anunciat que replantejaran la seva postura respecte la BBC, la radiotelevisió pública britànica, la qual ara Plaid Cymru ha rebatejat com la 'London Broadcasting Corporation'. Els dos partits podrien reivindicar aplicar la 'devolution' -transferència de competències- també per la BBC, si bé fins ara havien recolzat el sistema actual, que implica el pagament d'una quota per part dels teleespectadors. Un dels diputats dels gal·lesos a Westminster, Adam Price, explica que els dos partits han parlat de la possibilitat de deixar de pagar les quotes: "si [la BBC] no pot tenir en compte l'audiència de Gal·les i Escòcia, la quota hauria de ser eliminada, i les emissions públiques haurien de ser finançades per impostos directes transferits [a Cardiff i Edimburg]".

Televisió pública 'anglocèntrica'

Els partits han esmentat diversos estudis recents, com l'Informe King, el qual destaca l'excessiu pes que té Londres a les emissions de radiotelevisió al Regne Unit, o les conclusions de la Scottish Broadcasting Commission, que recomanaven un major control de les emissions per part del Govern escocès.

Més informació:

SNP: Parties hit out at unbalanced BBC coverage
Scotsman.com: SNP may demand end to TV licence fee after party left out of leaders' debate

Escòcia/Alba

Dades generals
Població: 5.116.900 habitants (2005)
Superfície: 78.772 km²
Institucions: Govern d'Escòcia
Ciutats importants: Edimburg, Glasgow
Administració estatal: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengües territorials: gaèlic escocès i escocès
Llengua oficial: anglès, gaèlic escocès i escocès
Data de la festa nacional: 30 de novembre
Cultura religiosa: cristiana protestant

Gal·les/Cymru

Dades generals
Població: 2.966.000 habitants (2006)
Superfície: 20.779 km²
Institucions: Assemblea Nacional de Gal·les
Ciutats importants: Cardiff, Swansea, Newport, Wrexham, Aberystwyth
Administració estatal: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengua territorial: gal·lès i anglès
Llengua oficial: anglès
Data de la festa nacional: 1 de març
Cultura religiosa: cristiana protestant

El Govern de Gal·les publica la proposta de llei de llengües

Thu, 04 Mar 2010 19:00:00 +0100

Cardiff ho havia anunciat fa un mes, però no ha estat fins avui que el Govern de Gal·les ha publicat la proposta de la nova llei de llengües, l'esperada legislació per regular l'ús públic de la llengua més forta de la família cèltica. Fins ara, era Westminster qui en tenia les competències, i la Welsh Language Board (Bwrdd Yr Iaith Gymraeg, BYIG) era l'organisme dependent del Govern gal·lès, que s'encarregava de promoure i facilitar l'ús de la llengua.

La llei proposada pel Govern estrena les competències del Senedd, l'Assemblea gal·lesa, en matèria lingüística. Un dels primers efectes serà la substitució de la Welsh Language Board per un comissari per la llengua, que serà qui treballarà per la promoció de l'ús del gal·lès. Altres mesures que implementarà la legislació si tira endavant és l'obligació dels organismes públics i de les empreses privades de determinats sectors -distribució de gas, aigua i electricitat, serveis de bus i tren, clavegueram i telecomunicacions- d'oferir els seus serveis en llengua gal·lesa, sota pena de sanció en cas de no complir els mínims exigits.

També preveu el mecanisme segons el qual els ciutadans, a través del comissari per la llengua, de puguin presentar queixes en cas que s'atempti contra els seus drets lingüístics.

Un dels objectius de la nova llei és, segons fonts governamentals, modernitzar l'ús de la llengua gal·lesa en la provisió de serveis públics. La Welsh Language Act de 1993 ja establia que el gal·lès i l'anglès són iguals per llei, i obligava el sector públic a fer efectiva aquesta igualtat.

Segons el líder del Plaid Cymru, Ieuan Wyn Jones, la mesura proposada significarà una diferència real per aquells que volen utilitzar la llengua en el dia a dia, un col·lectiu que "tindrà drets per primera vegada a la història, la qual cosa només pot dur a una major igualtat i una nació que estigui més còmoda amb les seves dues llengües".

La proposta de llei serà sotmesa ara a una sèrie de discussions a l'Assemblea de Gal·les, en què els diputats podran demanar els aclariments i fer-hi les esmenes que creguin convenients.

Hi falten els comerços
Segons explica BBC, entre les veus crítiques d'aquesta mesura s'hi troba Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Welsh Language Society), una històrica organització cívica de defensa de la llengua gal·lesa, la qual considera que la llei és un avenç però lamenta que es quedi curta pel que fa a les provisions en el sector privat. Cymdeithas, que manté un discurs principalment positiu respecte la mesura, hi troba a faltar les comerços, perquè "són una part molt gran del nostre dia a dia". Segons la seva portaveu, Menna Machreth, "si volem veure la llengua gal·lesa com una llengua viva, hauríem d'estirar-la cap al sector privat".

Més informació:

Govern de Gal·les: Proposed Welsh Language Measure will lead to rights for Welsh speakers

Gal·les/Cymru

Més informació a la fitxa de Gal·les i al dossier Pobles i nacions d'avui: Gal·les.

EBLUL anuncia la seva desaparició

Wed, 03 Mar 2010 18:30:00 +0100

L'EBLUL ha anunciat aquesta setmana la seva definitiva dissolució en un comunicat publicat a la seva pàgina web. Aquesta organització no governamental de caràcter europeu, que responia a les sigles d'Oficina Europea per les Llengües Minoritzades, en anglès, i durant 25 anys ha estat un dels principals referents a l'hora d'impulsar el debat sobre el respecte a les llengües menys protegides en el sí de la Unió.

La decisió d'aturar la seva activitat va ser presa per l'òrgan executiu de l'EBLUL el passat 27 de gener, i en qualsevol cas implica la desaparició de l'organisme europeu, però no la de les organitzacions que en formaven part. EBLUL tenia vint Estats membres, entre els quals l'espanyol, que al seu torn estava representat per tres entitats: A Mesa pola Normalización Lingüística, de Galícia, el CIEMEN, dels Països Catalans, i Aurten Bai fundazioa, del País Basc.

Segons publica el diari gallec Vieiros, una de les raons darrere el tancament d'EBLUL podria ser la manca de finançament, que fins ara havia anat principalment a càrrec de les institucions europees i també d'alguns dels seus Estats membres.

Més informació:

EBLUL: EBLUL Closing Statement
Vieiros: Pecha a Axencia Europea de Linguas Minorizadas logo de 25 anos de traballo

El Tribunal Russell 'jutja' les responsabilitats de la UE al conflicte de Palestina

Tue, 02 Mar 2010 19:00:00 +0100

Una iniciativa ciutadana d'àmbit internacional ha dut aquesta setmana a Barcelona el Tribunal Russell sobre Palestina, una acció que pretén analitzar rigorosament les responsabilitats de diversos actors internacionals en el principal conflicte congelat del pròxim orient. Concretament, les sessions que se celebren aquesta setmana a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona són la primera part d'un judici simbòlic que se celebrarà també a Londres, Nova York i Sud-àfrica.

En aquesta primera sessió, entre l'1 i el 3 de març, s'analitzen les complicitats de la Unió Europea i els seus Estats membres en les violacions de la legalitat internacional a Israel i Palestina i específicament la prolongació de l'ocupació dels territoris palestins. El jurat el formen personalitats del món jurídic, polític, acadèmic i cultural, entre els quals hi destaquen els advocats Michael Mansfield (Regne Unit) i Gisèle Halimi (França), el magistrat del Tribunal Suprem espanyol José Antonio Martín Pallín, la Nobel de la Pau 1976, Mairead Corrigan-Maguire (Irlanda del Nord) i l'exministra de Mali i activista Aminata Traoré, entre d'altres.

El Tribunal se centra especialment en les relacions polítiques i econòmiques d'Europa amb Israel, però també tocarà d'altres temes, sempre amb la legalitat internacional com a punt de partida: el dret a l'autodeterminació de Palestina, el bloqueig de Gaza o l'annexió de Jerusalem est.

El Tribunal Russell compta també amb un Comitè de suport internacional, en el qual hi figuren destacades personalitats dels àmbits més diversos, com Boutros Boutros-Ghali (ex secretari general de l'ONU), Mohammed Bedjaoui (ex president del Tribunal Internacional de Justícia), Noam Chomsky (catedràtic del MIT), Ken Loach (cineasta) o José Saramago (premi Nobel de Literatura el 1998).

Del Vietnam a Palestina, passant per Xile

El Tribunal Russell va néixer el 1967 com una iniciativa del filòsof anglès Bertrand Russell, que volia investigar els crims de guerra comesos a la guerra del Vietnam per part dels Estats Units, i jutjar-los segons el dret internacional. Russell va tenir el suport de destacats intel·lectuals, polítics i activistes com Jean-Paul Sartre, Lelio Basso, Julio Cortázar, Lázaro Cárdenas i Simone de Beauvoir.

L'esperit de Russell es va reprendre a principis dels 70, sobretot a càrrec de Lelio Basso, jurista i senador italià. El Tribunal Russell II va jutjar els crims a Brazil, Argentina i molt especialment a Xile, sota la dictadura militar d'Augusto Pinochet. Més recentment, el nom de Bertrand Russell s'ha recuperat per analitzar l'ocupació de l'Iraq -BRussells Tribunal- i, ara, amb la qüestió palestina.

Més informació:

Tribunal Russell sobre Palestina
Sessions del Tribunal en directe a Barcelona Solidària

Majoria aclaparadora del sí a la independència a la segona onada de consultes

Mon, 01 Mar 2010 15:00:00 +0100

Creix la llista de municipis que han fet la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquest diumenge l'han celebrat 80 pobles i ciutats d'arreu del territori en la segona onada de consultes, després del tret de sortida del 13 de setembre a Arenys i la primera onada del 13 de desembre. Un cop més, el sí s'ha imposat amb contundència a tots els municipis, amb uns resultats globals de 56.128 vots a favor de la independència, un 92% del total de vots emesos.

De les 290.000 persones que podien votar en aquesta consulta -podien fer-ho els ciutadans empadronats majors de 16 anys-, han exercit el seu dret 62.270, o un 21'5%. Aquesta xifra és inferior que la corresponent a la primera onada, quan la participació va ser del 27'6%. D'entre els municipis més grans d'aquesta onada hi destacaven el Vendrell, amb una fluixa participació del 8'9%, Molins de Rei, amb 21'1%, Palafrugell amb un 12'8% i Vilassar de Mar, amb un 18'7%.

La participació ha estat especialment alta a les comarques de la Garrotxa (33'8%) i el Solsonès (30'5%), i els municipis amb una xifra més alta han estat Rupit i Pruit (68'4%), Castellar de la Ribera (58%), i Santa Maria d'Oló (53'7%), entre d'altres.

Si sumem totes les consultes que s'han fet d'ençà del 13 de setembre a Arenys de Munt, 240.000 persones d'arreu de Catalunya han votat a favor de la independència, del total de 990.000 persones que podien fer-ho.

La Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència ha valorat positivament els resultats de la votació, tot relativitzant el descens en la participació. Un dels seus portaveus, Uriel Bertran, ha dit que cal mirar els resultats d'aquest diumenge com "la suma d'un procés", i que la independència té "un suport popular molt ampli, si l'autodeterminació fos un partit, seria el primer de Catalunya".

Presència d'observadors internacionals

Com ja va passar durant la primera onada, diversos observadors internacionals han visitat diversos municipis on es feien les consultes per veure'n el procés de més aprop i garantir-ne el bon funcionament. Hi destacava un grup d'observadors sards provinents de tres formacions sobiranistes de l'illa: el Partit Sard d'Acció (PSd'Az), Rosso Mori i Indipendèntzia Repúbrica de Sardigna (iRS).

Imatge: Molins Decideix

Més informació:

Resultats de la consulta al web de la Coordinadora
Nationalia: Catalunya vota independència sota la mirada d'Europa

Països Catalans/Països Catalans

Dades generals
Població: 13.450.000 h. aproximadament
Superfície: 65.000 km² aproximadament
Institucions: Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra
Ciutats importants: Barcelona, València, Palma, Perpinyà
Administració estatal: Espanya, França i Andorra
Llengües territorials: català, occità
Llengües oficials: català, castellà, francès i occità (aranès)
Cultura religiosa: cristiana catòlica

L'Índia i el Pakistan, a favor d'un procés de pau que inclogui la qüestió del Caixmir

Fri, 26 Feb 2010 08:00:00 +0100

Els Governs de l'Índia i el Pakistan han enviat senyals per a l'optimisme moderat en reprendre aquest dijous un procés de pau que es va interrompre el 2008 amb l'assalt a un hotel de Mumbai, a l'Índia, per part de rebels que tenien les seves bases al Pakistan, i que va acabar amb la vida de 160 persones. Els dos països asiàtics han estat adversaris regionals des que es van independitzar de la metròpoli britànica, el 1947, i s'han enfrontat en tres conflictes armats. La seves relacions són bàsiques per l'estabilitat de la regió, no només per ser els dos Estats més poblats -sumen 1.340.000 habitants aproximadament-, sinó per tractar-se de dues potències nuclears.

Al nucli del conflicte indo-pakistanès hi ha la qüestió del Caixmir, un territori repartit entre aquests dos Estats -més una petita porció sota administració xinesa-, i reclamat tant per Islamabad com per Nova Delhi. Sobre el terreny hi ha un sòlid moviment separatista musulmà, una part del qual és partidari de la independència total i l'altre, de la unió amb el Pakistan.

Existeix l'esperança que la represa de converses pugui tornar a encarrilar la recerca d'una solució específica pel conflicte del Caixmir. Alguns analistes asseguren que l'anterior procés de pau, iniciat el 2004, va estar a punt de d'arribar a un acord sobre la qüestió, però va ser enterrat amb l'atac de Mumbai.

A les converses d'aquest dijous, les suspicàcies s'han mantingut: l'Índia acusa el Pakistan de centrar-se massa en el Caixmir, i el Pakistan acusa l'Índia de centrar-se massa en el terrorisme. Tanmateix, sembla que les bases del procés han estat establertes de nou, i futures trobades entre els titulars d'afers exteriors del dos Estats podrien servir per trobar una solució duradora al conflicte.

Més informació:

Times Online: Stalemate as India and Pakistan resume peace talks
Pakistan Times: Pakistan FS assures Kashmiris diplomatic, political, moral support
The Times of India: Indo-Pak talks focused on Kashmir: Pak foreign secy

Comença el tràmit parlamentari per un referèndum sobre la independència d'Escòcia

Thu, 25 Feb 2010 14:00:00 +0100

Tret de sortida oficial per al referèndum sobre la independència d'Escòcia, amb la publicació per part del Govern de l'esborrany de la llei [pdf] amb els detalls de la proposta, que entrarà ara en un procés de discussió parlamentària durant el qual els partits hi podran presentar les seves esmenes. Un dels detalls importants de l'esborrany publicat és la formulació de la pregunta. Finalment l'Scottish National Party (SNP, Partit Nacional Escocès), el partit del primer ministre Alex Salmond, ha optat per proposar una fórmula que combina dues preguntes: la primera, sobre l'augment de les competències del Parlament escocès, i la segona sobre la independència.

El debat sobre l'esborrany durarà unes nou setmanes, i després la cambra haurà de votar. Si passa, l'esborrany es convertirà en llei i caldrà fixar una data per a la celebració del referèndum, probablement a finals d'aquest any o principis del 2011. Si no passa, la consulta no es podrà celebrar durant aquesta legislatura, però és més que probable que la qüestió de la independència estigui a dalt de tot de l'agenda política al llarg de la campanya per a les eleccions al Parlament escocès, l'any vinent.

Un dels aspectes que debatran els diputats és quina hauria de ser la primera pregunta, ja que l'esborrany presentat pel Govern planteja dues alternatives. La primera demanaria als votants si estan d'acord a incrementar les competències del Parlament escocès segons el model de "devolution max", el preferit pels independentistes, que cediria a Edimburg totes les competències excepte defensa, afers exteriors i política monetària. L'altra alternativa per a la primera pregunta seria una transferència de competències més moderada, seguint concretament les propostes de la Comissió Calman, que té el suport de laboristes i liberaldemòcrates, i que dotaria el país cèltic de més autonomia en uns quants camps clau com la gestió d'alguns impostos.

D'aquesta manera, els ciutadans escocesos podran respondre, el dia de la votació, a dues butlletes de sí/no. L'SNP ja ha dit quina seria la seva opció -d'altra banda evident-: sí/sí. En canvi, no hi ha indicis que apuntin a un canvi de postura a la resta de forces polítiques d'Escòcia, que fins ara han defensat que vetaran qualsevol proposta de referèndum que inclogui l'opció de la independència.

Més informació:

Govern d'Escòcia: Draft Referendum (Scotland) Bill Consultation Paper [pdf]
Chaledonian Mercury: SNP publishes Scottish independence referendum bill
BBC: Scottish independence referendum plans published
Nationalia: Canvi d'estratègia a l'Scottish National Party per salvar el referèndum d'independència

Escòcia/Alba

Més informació a la fitxa d'Escòcia i al dossier Pobles i nacions d'avui: Escòcia.

Crida a l'Iraq perquè protegeixi la seva minoria cristiana dels atacs violents

Wed, 24 Feb 2010 19:00:00 +0100

La prèvia a les eleccions generals iraquianes està essent especialment tensa a les zones de la minoria cristiana del país, especialment d'ençà de la mort de cinc cristians en només deu dies. El grup internacional Human Rights Watch ha alertat d'aquesta situació i ha demanat al Govern de l'Iraq que prengui mesures per garantir la seguretat dels cristians, d'una banda, i perquè s'asseguri que es persegueixen i castiguen degudament els autors dels assassinats.

Els atacs s'han concentrat a la ciutat de Mosul, al nord del país, i HRW creu que tenen un mòbil polític-religiós. "Les autoritats de l'Iraq han d'actuar ara per evitar que aquesta campanya de violència contra els cristians s'estengui de nou", ha declarat un dels responsables de l'organització, la qual en diversos casos anteriors ja havia alertat dels riscs a què s'enfronten les diverses minories que hi ha al país. Ara, l'arquebisbe de l'església caldea d'aquesta ciutat, Emil Shimoun Nona, ha expressat el temor que la violència provocar més onades de desplaçats fora del país.

Èxode cristià

Segons càlculs de la l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, entre 250.000 i 500.000 cristians han abandonat l'Iraq d'ençà de l'ocupació i la guerra del 2003. Actualment, es creu que les diverses branques del cristianisme al país -esglésies caldea catòlica, ortodoxa siríaca i assíria d'Orient, a més de l'ortodoxa armènia- sumen un 3% del total de la població.

Els cristians pateixen una doble marginació religiosa i ètnica, ja que la majoria són caldo-assiris. Un dels pocs reconeixements que té aquesta comunitat a nivell polític és la representació testimonial als consells provincials, en els quals tenen reservats tres escons d'un total de 440 a tot el país. Precisament les protestes dels cristians per augmentar aquesta xifra el 2008 van acabar l'assassinat de 40 assiris i el desplaçament de 12.000 cristians que van abandonar les seves llars a Mosul.

Imatge: Monestir de Dair Mar Elia (Sant Elies), el més antic de l'Iraq (Viquipèdia).

Més informació: