Nationalia - Últimes notícies

Un sondeig apunta a una majoria absoluta de vots per als partits independentistes a Flandes

Thu, 17 May 2012 17:00:00 +0200

Els partits independentistes de Flandes podrien aconseguir el 50,6% dels vots si ara se celebressin eleccions a Bèlgica. Un sondeig de La Libre Belgique diu que la independentista i conservadora Nova Aliança Flamenca (N-VA, per les sigles en neerlandès) sumaria el 38,6% dels vots, mentre que el també independentista i antiimmigracionista Vlaams Belang n'aconseguiria un altre 12%.

Molt lluny de l'N-VA, els socialistes serien el segon partit de Flandes (14,2%), mentre que els democratacristians (CD&V) es quedarien amb el 13,6% i els liberals (Open VLD) caurien fins al 10%.

Mentrestant, a Valònia es repetiria victòria socialista, amb un 31% del vot. Els altres partits romandrien relativament estables excepte l'ultradretà Front Nacional (nacionalista belga), que creixeria fins a assolir el 6% dels vots en aquesta regió francòfona.

Flandes/Vlaanderen

Dades generals
Població: 6.117.440 habitants (2007)
Superfície: 13,522 km²
Institucions: Govern flamenc
Ciutats importants: Brussel·les, Anvers
Administració estatal: Bèlgica
Llengua territorial: neerlandès
Llengua oficial: neerlandès
Data de la festa nacional: 11 de juliol
Cultura religiosa: cristiana catòlica

"Una política lingüística sense ingerència": la societat civil defineix els "mínims imprescindibles" per al basc

Thu, 17 May 2012 12:00:00 +0200

Una política lingüística sense interferències de fora i un estatus adequat són els dos eixos a través dels quals les organitzacions que treballen pel basc consideren que es podria assolir la "recuperació total" de la llengua. Són les principals conclusions de la "Declaració de mínims imprescindibles per al basc", un text que Kontseilua (una coordinadora de 45 organitzacions a favor de l'idioma) està difonent aquests dies.

El text, aprovat per l'assemblea general de Kontseilua el passat febrer, lamenta que el basc encara continuï discriminat, malgrat que "la situació hagi millorat recentment". Així, segons Kontseilua, "cal posar punt final al procés de minorització" patit pel basc mitjançant "un nou terreny de joc, establint noves bases i formes de joc".

Una crida per a la capacitat de decisió al País Basc

Com desencadenar un procés així? Kontseilua considera que hi ha dos punts principals: dur a terme "una política lingüística sense ingerència externa" i donar un "estatus adequat" a la llengua.

La coordinadora recorda que "en l'actualitat existeixen obstacles per a posar en pràctica una política lingüística eficaç" perquè "la ingerència i la decisió alienes a la comunitat lingüística la invalidarien".

En relació a la qüestió de "l'estatus adequat", Kontseilua demana que el basc sigui "utilitzada com a oficial dins del seu territori" (és a dir, a tot Euskadi, Navarra i el País Basc del Nord a França) "prenent en consideració quatre dimensions: política, territorial, col·lectiva i objectiva". Això podria obrir la porta a designar el basc com a "llengua prioritària" i s'hauria de completar amb "l'obligació del coneixement del basc", un pas "imprescindible per garantir el procés de recuperació de la llengua", cosa que "garantirà la convivència ciutadana".

País Basc/Euskal Herria

Dades generals
Població: 2.900.000 h.
Superfície: 20.500 km²
Institucions: vegeu Navarra, Euskadi i Iparralde
Ciutats importants: Iruñea/Pamplona, Bilbo/Bilbao, Donosti/San Sebastià, Gasteiz/Vitòria, Baiona
Administració estatal: Espanya i França
Llengua territorial: èuscar
Llengua oficial: èuscar, espanyol i francès
Cultura religiosa: 1-cristians catòlics
Data de la festa nacional: Aberri Eguna. És variable, correspon al diumenge de Pasqua

Kurdistan, un pas endavant

Wed, 16 May 2012 12:00:00 +0200

La democràcia -i el seu enfortiment i aprofundiment en totes les seves dimensions- és la gran oportunitat dels moviments socials en general, i dels nacionals en particular. Aquesta màxima, assumida fa temps en la teoria, s'està demostrant efectiva, a la pràctica, amb les estratègies de diferents moviments nacionals, com per exemple el kurd.

El passat cap de setmana a la capital del Kurdistan de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc), s'ha celebrat un seminari, amb presència del CIEMEN, dedicat exclusivament a presentar i valorar l'estratègia del moviment kurd envers la possible descentralització politicoadministrativa que vol emprendre l'Estat turc, pressionat per les institucions europees com a condició sine qua non per tenir opcions d'ingrés. En aquest context, el moviment kurd, a través del Partit de la Pau i la Demcoràcia (Baris Ve Demokrasi Partisi, BDP), que institucionalment el representa, treballa per aconseguir una autonomia que abraci el territori de llengua i cultura kurda, a l'estil del model implantat a l'Estat espanyol fa 30 anys, però amb una diferencia substancial: l'aposta per una organització social i política a partir dels municipis, posant la participació popular com a eix central de la seva política. Així, sense renunciar formalment a la independència i la reunificació del poble kurd - recordem, repartit en quatre estats i una forta diàspora arreu-, el model socialdemòcrata europeu -i específicament el model d'organització polític català, pel que ha comportat de recuperació de la llengua i les institucions pròpies- és el camí que el BDP considera que cal seguir al Kurdistan.

A banda del contingut, cal parlar del continent: el seminari d'Amed estava obert a entitats i organitzacions socials, col·legis professionals, periodistes, professionals autònoms i fins i tot partits de l'esquerra turca. Al llarg de dos dies, s'hi han debatut ponències en els àmbits econòmic, social, ecològic, cultural, judicial, internacional, de dones, joves i d'organització de relacions internes dins l'Estat turc. Dos dies intensos de debat organitzat i ben estructurat, un exemple pràctic de governança democràtica per construir política pública, transparent i participativa, que expliquen per què el moviment kurd és, de bon tros, la referència teòrica i pràctica de tots els moviments nacionals actuals.

Contingut i continent, dues grans lliçons extretes d'aquest seminari organitzat pel moviment kurd, que refermen la idea que a més democràcia, més oportunitat per les reivindicacions nacionals, i fan del titular d'aquest article quelcom més que un rodolí fàcil.

2.000 presoners palestins accepten posar punt final a una vaga de fam d'un mes

Tue, 15 May 2012 12:00:00 +0200

Un dia abans que es commemori la Nakba, al voltant de 2.000 presoners palestins van acceptar ahir de posar punt final a una vaga de fam que durava gairebé un mes. Segons el Centre d'Informació de Palestina, els representants dels presos han signat un acord amb el Servei Israelià de Presons. El pacte inclou acabar amb el confinament solitari dels presoners palestins i l'alliberament dels detinguts administratius (és a dir, gent que és a presó sense haver estat jutjada) al final del termini de la seva detenció administrativa o bé el seu processament. També es preveu que els familiars dels presoners els puguin visitar.

D'altra banda, l'Agència de Seguretat d'Israel (Shin Bet) ha dit que els presos han promès "aturar del tot l'activitat terrorista des de dins de les presons israelianes", segons informa el diari israelià Ynet.

Els 2.000 presoners havien començat la vaga de fam el 17 d'abril. Seguien l'exemple de Bilal Thiab i Thaer Halahleh i d'uns altres set presos, que havien començat la protesta abans. Thiab i Halahleh estaven en vaga de fam des del 29 de febrer. L'agència palestina Ma'an News ha dit que aquests presoners han acceptat interrompre la vaga a canvi de ser alliberats quan el seu període de detenció administrativa acabi (depenent de cada cas, això serà entre juny i agost).

Halahleh i Thiab havien estat detinguts per les forces israelianes sota l'acusació de ser membres actius del grup armat palestí Gihad Islàmica. Però segons el grup prodrets humans israelià B'Tselem, els casos d'aquests dos palestins són exemples del que es coneix com a detenció administrativa, "que cerca evitar que una persona cometi un acte que podria posar en perill la seguretat pública". El grup considera que el procediment és "claríssimament il·legal" donat que els detinguts "no són informats sobre la raó de la seva detenció o quines són les acusacions específiques contra ells". "La majoria del material que s'aporta per a la seva acusació", diu B'Tselem, "està classificat i no se li ensenya ni al detingut ni al seu advocat. Donat que els detinguts no coneixen quines són les proves contra ells, no les poden refutar". En principi, els detinguts administratius només poden ser retinguts durant sis mesos, però a la pràctica els períodes es poden renovar de forma indefinida. Halahleh duu 22 mesos així, i Thiab 9.

Unser Land vol fer-se sentir com a veu alsaciana a París

Mon, 14 May 2012 13:00:00 +0200

Pràcticament només resten dos partits alsacians que tenen una presència relativament destacable a Alsàcia. Un, Alsace d'Abord (Abans de tot Alsàcia) ve a ser la versió alsaciana del Front Nacional francès. És, com aquest, catalogat com a racista i d'extrema dreta. L'altre partit és Unser Land-El Partit Alsacià, partit jove (va aparèixer el 2009) però fill d'una formació política, avui fusionada amb ell, la Unió del Poble Alsacià, de llarga trajectòria (nascuda el 1988) i que ja era una confluència de moviments lingüistes i autonomistes dels anys setanta. L'única coincidència entre Alsace d'Abord i Unser Land és que voldrien una fusió dels departaments alsacians per a formar una regió unificada que hauria de tenir competències suficients per a donar més possibilitats de decisió i gestió de les que posseeixen avui les altres regions franceses. Unser Land s'emmiralla en els Länder alemanys, en el Tirol del Sud i en els cantons de Suïssa. Alsace d'Abord defensa un regionalisme impregnat d'idees properes al nazisme i representa una ideologia que tots els partits democràtics voldrien desbancar del debat sobre les properes eleccions legislatives.

De cara a les eleccions legislatives franceses (10 i 17 de juny), Unser Land presenta el seu propi candidat, no depenent de cap formació francesa. Compta amb el nou impuls que li dóna el recent canvi de direcció, amb la dinàmica Andrée Mundenbach, elegida nova presidenta el 30 d'abril, amb una llarga vida política, com ella mateixa declarava el dia de la presa de possessió del càrrec, sempre vertebrada al voltant de la defensa de la "llengua alsaciana" i dels drets dels pobles oprimits: "Tinc conviccions humanistes, en el respecte de la diversitat i de la biodiversitat, de l'ecologia humana i concreta", deia. La nova presidenta confia en un partit "jove, de gent convençuda que no té por d'anar en contra del pensament dominant. No és evident reivindicar-se autonomista d'Alsàcia, perquè hom ens ha fet oblidar la nostra pròpia història".

El candidat d'Unser Land serà Denis Lieb, per qui l'Estat francès ha entrat en una fase de fallida i només pot haver-hi un redreçament si les regions, amb les seves pròpies institucions, actuen amb tota llibertat. La crisi no es troba en les regions, diu ell, sinó en l'estat centralista incapaç de transferir poders -començant pels econòmics- a les institucions més properes als ciutadans. Cal que els alsacians no siguin considerats com a perifèrics, "perquè ens situem al cor d'Europa. Som favorables al bilingüisme, tenint present que des de Luxemburg fins a Suïssa, hom parla alemany". "No tenim una visió ètnica d'Alsàcia, som alsacians tots els qui estimem Alsàcia", assegura, contràriament al que creu Alsace d'Abord. Per Lieb, els alsacians no viuen amb els ulls fixats cap a París, sinó que "miren al seu voltant" i "hi veuen Luxemburg, Alemanya i Suïssa".

Programa electoral: bilingüisme i transferència de competències

En el seu programa electoral, Unser Land reclama una Alsàcia que disposi "dels seus recursos fiscals", que estigui "orgullosa d'ella mateixa, de les seves tradicions i dels seus particularismes" i que mantingui un caràcter bilingüe francès-alemany. En aquest sentit, Lieb s'ha compromès a posar una especial atenció en reivindicacions de la transferència de competències a l'Assemblea d'Alsàcia en educació i bilingüisme: "No tenim necessitat de funcionaris nomenats per París", afirma. I rebla: "Els poders i els mitjans dels serveis públics de l'estat han de ser transferits a les col·lectivitats alsacianes. Cal unir Alsàcia al voltant d'una col·lectivitat forta, al voltant d'una assemblea elegida a través d'un escrutini mixt (majoritari i proporcional) i al voltant de la nostra bandera: el Rot un wiss! En els grans temes és necessari, com a Suïssa, donar el poder al poble. Defensem la idea d'un referèndum d'iniciativa popular sobre els grans temes".

Els projectes hidroelèctrics i el monocultiu, a l'arrel dels nous conflictes indígenes a Guatemala

Fri, 11 May 2012 09:30:00 +0200

Una persona morta, dues més de ferides i com a mínim 12 de detingudes van ser el resultat dels greus aldarulls que es van viure al poblat indígena de Santa Cruz Barillas a Guatemala, el passat 1 de maig. Segons el govern, que ha aplicat un estat de setge durant 30 dies, una multitud va destrossar comerços i dos habitatges i va entrar al quarter militar de la ciutat, on va ferir diversos soldats. La versió dels líders indígenes de la zona explica que els aldarulls van ser originats per l'assassinat d'un camperol, Andrés Francisco Miguel, a mans de sicaris de l'empresa Hidroeléctica Santa Cruz, i per les lesions a uns altres dos, Paulo Antonio Paulo i Esteban Bernabé.

Per la seva banda, la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), ha emès un comunicat on assegura que uns homes armats van interceptar els tres camperols quan tornaven a la seva comunitat, molt a prop on l'empresa planeja instal·lar una central hidroelèctrica. Es dóna el cas que una de les persones ferides en l'atemptat es va negar a vendre els seus terrenys a l'empresa i, segons denuncia, des de feia temps s'havia vist perseguit per l'empresa.

Desallotjaments forçosos

Tot això passa un mes després de la multitudinària marxa de 215 quilòmetres on milers d'indígenes van protestar contra els desallotjaments forçosos a què són sotmesos pels múltiples conflictes per la terra, principalment amb terratinents. L'ONU va dictaminar que entre els anys 2008-2012 hi havia hagut 114 desallotjaments forçosos i la majoria de vegades havia estat la pròpia policia o l'exèrcit qui havia acabat incendiant els poblats. La marxa també va voler commemorar el primer aniversari del desallotjament violent de 12 comunitats indígenes a la vall del riu Polochic, després d'un llarg conflicte agrari amb una empresa nicaragüenca per l'extensió dels monocultius com la canya de sucre o la palma africana.

Victòria comunitària

D'altra banda, a la comunitat de Las Cruces es va realitzar una consulta sobre l'acceptació de projectes hidroelèctrics al riu Usumacinta. Hi van participar 11.100 persones (el 54,5% de la població) i va guanyar el no per un aclaparador 98,9% dels vots. Segons els responsables de la consulta, aquesta és una constatació de la majoria comunitària arreu de Guatemala, en contra dels grans projectes hidroelèctrics i volen estendre el procés a d'altres poblacions i comunitats afectades.

Un moviment polític demana un referèndum d'independència a Sardenya

Thu, 10 May 2012 16:30:00 +0200

Un moviment polític sard anomenat PARIS-Malu Entu ha demanat avui oficialment que s'organitzi un referèndum sobre la independència de Sardenya. Segons AGI.it, el grup assegura haver recollit 27.000 signatures que demanen que es voti sobre aquesta qüestió, tot i que només n'han estat lliurades unes 13.000 davant d'un tribunal de Càller. "El nostre destí només ha de ser decidit per la nostra determinació de decidir el nostre present i el nostre futur", ha dit el líder del moviment, Doddore Meloni, segons LiberoQuotidiano.it.

La petició arriba només quatre dies després que la població sarda votés favorablement a la redacció d'un nou estatut d'autonomia que actualitzés el text vigent actualment, que data de 1948.

PARIS-Malu Entu és un dels dotze partits i moviments polítics en què està dividit actualment el nacionalisme sard, sigui autonomista o independentista.

Sardenya/Sardigna

Dades generals
Població: 1.660.000 h. (2006)
Superfície: 24.090 km²
Institucions: Govern Regional i Consell Regional de Sardenya
Ciutats importants: Càller (Casteddu, Cagliari), Sàsser, Aristanis, l’Alguer
Administració estatal: Itàlia
Llengua territorial: sard, lígur, català
Llengua oficial: italià
Cultura religiosa: cristiana catòlica

L'ascens dels partits mitjans i petits posa en qüestió el bipartidisme al Quebec

Thu, 10 May 2012 12:30:00 +0200

Els electors quebequesos van llançar el 2007 un missatge molt seriós al bipartidisme que, amb pocs matisos, havia dominat l'escena política a l'Assemblea Nacional del Quebec des de la dècada de 1970. Així, fa cinc anys l'ara difunta Acció Democràtica del Quebec (ADQ, nacionalisme quebequès autonomista) va aconseguir superar en vots i escons el Partit Quebequès (PQ, independentista) -fins llavors un dels dos grans dominadors del panorama polític d'aquesta nació francòfona- i es va posicionar com a oposició oficial a l'altra formació important, el Partit Liberal (PLQ, federalista). L'ADQ, però, va caure en barrina i a les eleccions anticipades de 2008 va perdre bona part de la seva representació.

L'ensulsiada de l'ADQ, doncs, semblava retornar el Quebec a la seva tradicional bipolarització entre independentistes i federalistes, afavorida per un sistema electoral de circumscripcions uninominals que dificulta molt l'obtenció de diputats als partits petits. Però tota una sèrie de canvis recents han fet allunyar-se, de nou, la possibilitat d'un Quebec perfectament bipartidista, i les enquestes més recents apunten a una diversificació creixent del vot.

La nota més destacada dels darrers mesos ha estat el creixement espectacular de la Coalició Avenir Quebec (CAQ), que recull el discurs autonomista de l'antiga ADQ. De fet, els adequistes s'han acabat fusionant amb la CAQ i aquesta nova formació té ara nou diputats a l'Assemblea Nacional (els que havien restat del naufragi de l'ADQ més tres d'escindits del PQ). L'enquesta electoral més recent (2 de maig, Leger Marketing) els dóna el 24% del vot, però sondejos anteriors els havien arribat a situar fins al 37%, com a primera força.

L'ascens de l'esquerra alternativa

La CAQ no és, però, l'única formació que amenaça de trencar l'statu quo polític al Quebec. Quebec Solidari (QS, independentista i anticapitalista) va donar la sorpresa el 2008 en aconseguir entrar a l'Assemblea amb el 3,8% dels vots i un escó, el del seu líder Amir Khadir. Ara, l'enquesta electoral d'aquest maig els situa al 9% de la intenció de vot. L'any passat van marcar un màxim del 12%. Els responsables del QS pensen que poden assolir un segon escó que els consolidi al parlament quebequès.

Amb menys opcions que QS, el Partit Verd (ecologista, partidari de redactar una Constitució quebequesa) també està millorant les seves perspectives electorals. Si, fa quatre anys, va assolir el 2,2% del vot, ara l'enquesta li dóna un 4%, amb un pic del 7% l'any passat. Per acabar de completar el panorama, el diputat expequista Jean-Martin Aussant va crear l'any passat un nou partit sobiranista de centreesquerra, Opció Nacional (ON). L'enquesta li atorga un 2% del vot.

Dues eleccions parcials com a assaig

Hi ha hagut força rumors sobre un possible avançament electoral (els comicis per renovar l'Assemblea Nacional estan previstos per al 2013). El primer ministre, el liberal Jean Charest, ha negat que volgués avançar-los, però en qualsevol cas aquest juny hi haurà dues eleccions parcials, a les circumscripcions de LaFontaine i Argenteuil, a causa de la dimissió dels seus respectius diputats liberals. Els comicis serviran per mesurar la força real de la CAQ, que anirà a les urnes per primer cop, així com per veure en quina mesura mantenen el seu vot liberals i pequistes i fins a quin punt els candidats de QS recullen el vot de l'esquerra independentista.

Quebec/Québec

Dades generals
Població: 7.828.879 h. (2009)
Superfície: 1.667.441 km²
Institucions: Govern i Parlament del Quebec
Ciutats importants: Quebec (capital), Montréal, Gatineau, Sherbrooke
Administració estatal: Canadà
Llengües territorials: francès, inuktitut, cree, mohawk entre d’altres llengües ameríndies
Llengua oficial: francès
Data de la festa nacional: 24 de juny
Cultura religiosa: cristiana catòlica, religions ameríndies i inuits

Els sards diuen "sí" en referèndum a redactar un nou estatut d'autonomia per a l'illa

Wed, 09 May 2012 11:00:00 +0200

Una majoria esclatant del 94,4% dels sards que diumenge van acostar-se a les urnes van votar favorablement a redactar un nou estatut d'autonomia que superi el que hi ha vigent actualment, que data de 1948 i ha estat modificat en diverses ocasions. Els sards havien estat convocats per respondre a un total de deu preguntes. La relativa al nou estatut proposava, concretament, la "reescriptura" del text "per part d'un Assemblea constituent elegida per sufragi universal de tots els ciutadans sards".

Les altres preguntes contingudes al referèndum es referien a temes que toquen de ple les institucions: l'abolició d'algunes o de totes les províncies que divideixen administrativament Sardenya, l'elecció directa del president de la Regió Autònoma, l'abolició d'algunes disposicions, consells d'administració i agències i la reducció del nombre de diputats del parlament sard (de 80 a 50).

Efectivament, els electors van optar per suprimir totes les províncies de l'illa. Ara bé, aquest procés tindrà dues parts. La primera, molt més ràpida, serà la de l'abolició de les anomenades "províncies noves": Carbonia-Esglésies, Medio Campidano, Ogliastra i Olbia-Tempio, creades el 2005. Un espectacular 96,9% dels votants van demanar que aquestes províncies fossin suprimides. Segons Sardegna Oggi, ara el president sard, el conservador Ugo Capellacci, haurà de fer aprovar immediatament una llei que posi punt final a l'existència d'aquestes quatre unitats territorials. Serà més difícil la supressió de les anomenades "províncies velles" (Càller, Sàsser, Nuoro i Oristany, també aprovada pel 66% dels votants) perquè farà falta aprovar una norma constitucional a Roma.

El quòrum, assolit per un marge estret

El referèndum, convocat pel president sard (cosa legal a Itàlia), havia patit el boicot de molts mitjans de comunicació i de diversos partits italians, però va superar el 33,3% mínim de participació perquè fos vàlid. L'afluència a les urnes va ser del 35,5% dels electors, un percentatges, certament baix, però alt -diuen els experts- si tenim present el grau de mobilització que acostumen a trobar en l'electorat sard les preguntes de caràcter institucional. Ugo Cappellaci declarava que ha estat "una diada de gran participació popular, una victòria per a Sardenya i per a tots els sards" i es comprometia a escoltar "aquest missatge clar i la voluntat expressada d'una Sardenya que vol decidir amb tries autònomes i de ruptura amb el passat".

Sardenya/Sardigna

Hongaresos i bosnians aconsegueixen vuit diputats a les eleccions parlamentàries sèrbies

Tue, 08 May 2012 13:00:00 +0200

La llista dels hongaresos de Vojvodina ha millorat resultats a les eleccions parlamentàries que es van celebrar diumenge tant a Sèrbia com a Vojvodina. La candidatura de l'Aliança dels Hongaresos de Vojvodina (VMSZ, per les seves sigles en hongarès) ha obtingut l'1,77% del vot arreu del territori estatal, cosa que li val cinc escons a l'Assemblea Nacional de la República de Sèrbia. Són dades oficials però provisionals (97% del vot escrutat, per la qual cosa el marge per al canvi és petit). Si es confirmen els cinc escons, la VMSZ n'hauria obtingut un més que a les parlamentàries de fa quatre anys.

El partit hongarès, liderat per Istvan Pasztor (a la imatge), és partidari d'incrementar l'autonomia de Vojvodina. En aquest territori hi viuen diverses comunitats nacionals: els serbis són el 65%, els hongaresos el 14%, i fins a uns altres set grups estan per sobre de l'1% de la població. Un dels seus líders, Sandor Egeresi (actual president del parlament de Vojvodina), deia fa unes setmanes que el territori necessitava autonomia "econòmica, legislativa i -parcialment- judicial", i que això incloïa disposar d'un cos policial propi.

Vojvodina es va dotar d'un nou estatut d'autonomia l'any 2009, que n'augmentava les competències però que quedava lluny de les demandes de la VMSZ i dels altres partits autonomistes de la regió.

Uns altres tres diputats en llistes no sèrbies

A banda dels cinc diputats escollits a la candidatura de la VMSZ, uns altres tres escons han anat a parar a mans de llistes no ètnicament sèrbies. La candidatura Tots Junts, una coalició de formacions bosnianes, hongareses, croates i eslovaques ha aconseguit situar el seu cap de llista, el bosnià Emir Elfic, al parlament. Una altra candidatura exclusivament bosniana, la del Partit d'Acció Democràtica del Sandjak, va aconseguir els mateixos dos diputats que tenia fins ara. A l'altra cara de la moneda, la llista dels albanesos de Presevo (territori del sud de Sèrbia a la frontera amb Kosovo) ha perdut l'únic escó que tenia fins ara.

D'altra banda, la coalició regionalista Regions Unides de Sèrbia (formada per partits serbis de diversos territoris del país, també de Vojvodina) ha aconseguit 16 diputats, set menys que als darrers comicis.

Ascens dels autonomistes a la primera ronda de Vojvodina

L'ascens de la candidatura hongaresa a les eleccions sèrbies va tenir continuïtat als comicis per escollir la composició del parlament autònom de Vojvodina. Sense resultats definitius -les eleccions a Vojvodina es juguen a doble volta, per tant fins al dia 20 no es decidirà la composició final-, les primeres projeccions indiquen que a la primera volta la VMSZ hauria obtingut prop del 10% del vot, quasi tres punts percentuals per sobre del seu resultat de 2008. Per la seva banda, l'autonomista Lliga dels Socialdemòcrates de Vojvodina (LSV) estaria sobre el 8% del vot segons aquest mateixa projecció, però fonts del partit apuntaven ahir que el recompte parcial real els posava al 13% del vot.

A la capital de Vojvodina, Novi Sad, l'LSV ha quedat en tercera posició, amb el 16,1% del vot, mentre que una candidatura gitana ha sumat el 6,4% dels suports. La llista més votada ha estat la del Partit Democràtic (18,6%). La candidatura hongaresa no ha superat el 5% exigit per a entrar al consistori. Segons B92, l'LSV podrà formar majoria amb el Partit Democràtic i els socialistes.