Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesEl Comitè Olímpic Internacional reconeix Kosovo provisionalment <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2917" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2917-1414063412.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Victòria esportiva i simbòlica per a Kosovo després que el Consell Executiu del Comitè Olímpic Internacional (COI) <a target="_blank" href="http://www.olympic.org/news/ioc-grants-provisional-recognition-to-kosovo-olympic-committee/239827">va reconèixer ahir</a> "provisionalment" el <a target="_blank" href="http://noc-kosovo.org/">Comitè Olímpic de Kosovo</a> (COK). Igualment, el Consell Executiu va recomanar que a la propera sessió del COI, aquest desembre, s'atorgui "ple reconeixement" al COK.</p> <p>Segons el Consell Executiu, el comitè kosovar "compleix els requisits per al reconeixement" d'acord amb <a target="_blank" href="http://www.olympic.org/documents/olympic_charter_en.pdf">la Carta Olímpica</a>. Segons aquest text, cada comitè olímpic representa "un país". I la Carta Olímpica defineix país com "un estat independent reconegut per la comunitat internacional". No ho vincula, per tant, al reconeixement per part de les Nacions Unides, sinó per part d'almenys una part dels estats del món. En aquest sentit, el Consell Executiu recordava ahir que Kosovo "està reconegut com a país per 108 dels 193 membres de les Nacions Unides".</p> <p>La decisió permetrà a les federacions esportives kosovars de participar a les fases de classificació per als propers Jocs Olímpics, a Rio de Janeiro el 2016. Les federacions kosovars que estan reconegudes internacionalment inclouen esports com l'handbol, la gimnàstica, la boxa o el judo.</p> <p>El Comitè Olímpic de Sèrbia <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2014/10/22/us-olympics-kosovo-membership-idUSKCN0IB29220141022">va informar ahir</a> que ha presentat una protesta davant del COI. El comitè serbi considera que la decisió és "inacceptable".</p> <p><b>Països no independents que són membres del COI</b></p> <p>Abans de 1996 la Carta Olímpica no exigia que un comitè olímpic representi un estat reconegut internacionalment, i quan es va aprovar, la norma actual no es va aplicar retroactivament. Així, hi ha tot un seguit de comitès membres del COI que no es corresponen amb països sobirans però que havien entrat a la família olímpica abans de 1996 i per tant no en van ser exclosos. Es tracta de la Samoa Americana, Guam, Puerto Rico, les Illes Verges Nord-americanes, les Illes Verges Britàniques, Bermuda, les Illes Caiman, Aruba i Hong Kong.</p> <p>A més, hi ha un estat sobirà però no independent que també és membre del COI: les Illes Cook, que tenen un acord de lliure associació amb Nova Zelanda. Palestina també hi és: no es tracta d'un país independent, però l'Estat palestí <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/International_recognition_of_the_State_of_Palestine">està reconegut</a> per aproximadament el 70% dels estats del món -en aquest sentit, és un cas similar al de Kosovo.</p> <p>Taiwan també és membre del COI. Però en aquest cas, no es tracta d'un país no reconegut, sinó d'un dels dos estats que reclamen la representació legítima de la Xina.</p> <p><i>(<a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/fjroll/6130442690/in/photolist-akJ82L-kjJGVB-7DVAHs-do2q94-aj64yr-5bRu29-7D8JJ5-cQEFdy-7E4oiD-5rRPHa-cJm9s7-9tyzRq-5e9txi-7HmeXg-8eem32-4YgyhE-9cHLT-ntRZLW-7EyVQB-cL8hm5-9sN2aR-k9Azy8-8APzn4-8AwqVr-fxkET9-dfbHWM-bkX5DZ-ba1dwZ-jVfhi4-d7xWh7-bZQKaw-nbq4Ye-cEfjAJ-dcydAd-cJDMwY-cLgpHG-d6zvLd-gFvYa9-7Bsdaf-cPRHtu-cRd5UU-byzMYG-4MRs3r-jQSxFD-jQSt7Z-cwbek1-nqWCCM-bmkZ5z-cMYE9W-5iAd5K">Fotografia: Frederick Roll</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1993http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1993Thu, 23 Oct 2014 13:00:00 +0200Grenlàndia obre una representació a Washington pensant en la independència <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2915" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2915-1414057947.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern grenlandès vol promoure el seu objectiu d'avançar cap a l'autodeterminació obrint una representació permanent a Washington, segons <a target="_blank" href="http://www.cbc.ca/news/canada/north/greenland-opens-diplomatic-office-in-washington-d-c-1.2805567">ha explicat</a> el cap de la delegació grenlandesa a la capital nord-americana, Inuuteq Hold Olsen. En el camí cap a la independència, "és important que tinguem relacions més estretes amb els nostres veïns a l'oest: els Estats Units i el Canadà", ha dit el diplomàtic grenlandès.</p> <p>La representació <a target="_blank" href="http://naalakkersuisut.gl/da/Naalakkersuisut/Nyheder/2014/09/240914-Naalakkersuisut-Siulittaasuat-Washington-DC_miippoq">va ser estrenada el setembre</a> per la llavors primera ministra grenlandesa, Aleqa Hammond, ara dimitida. En l'acte d'inauguració, Hammond va destacar la importància que Grenlàndia anés recorrent el seu propi camí pel que fa a les relacions exteriors.</p> <p>La representació grenlandesa es troba allotjada a l'ambaixada de Dinamarca a Washington (a la imatge; <a target="_blank" href="http://naalakkersuisut.gl/~/media/Nanoq/Files/Attached%20Files/Powerpoint%20praesentationer/Billedserier/Billedserie%20af%20representation%20opening.pdf">fotografia del govern grenlandès</a>).</p> <p><H2>Grenlàndia/<i>Kalaallit Nunaat</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 57.564 h. (2007)<br /> <b>Superfície:</b> 2.166.086 km²<br /> <b>Institucions:</b> Govern i Parlament de Grenlàndia<br /> <b>Ciutats importants:</b> Nuuk<br /> <b>Administració estatal:</b> Dinamarca<br /> <b>Llengua territorial:</b> grenlandès<br /> <b>Llengua oficial:</b> grenlandès i danès<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de juny<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana protestant<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1992http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1992Thu, 23 Oct 2014 11:00:00 +0200El Senat francès obre la porta a no fusionar Alsàcia amb cap regió veïna <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2913" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2913-1413974507.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Alsàcia i el Llenguadoc-Rosselló recuperen la seva individualitat al mapa territorial francès. La Comissió de Lleis del Senat francès <a target="_blank" href="http://www.senat.fr/espace_presse/actualites/201406/reforme_territoriale_vers_une_nouvelle_delimitation_des_regions.html#c608056">va aprovar ahir tres esmenes</a> al projecte de llei sobre la delimitació de les regions que l'Assemblea Nacional havia aprovat en primera lectura abans de l'estiu. Dues de les esmenes "dissocien Alsàcia del conjunt Lorena-Xampanya-Ardenes", mentre que l'altra evita que el Llenguadoc-Rosselló (amb capital a Montpeller) es fusioni amb el Migdia-Pirineus (Tolosa de Llenguadoc).</p> <p>Les esmenes sobre Alsàcia, proposades per un grup de senadors alsacians, <a target="_blank" href="http://www.senat.fr/amendements/commissions/2014-2015/6/Amdt_COM-15.html">basen la seva argumentació</a> "en la lògica mantinguda des de fa anys, consistent a crear una col·lectivitat territorial única a Alsàcia" que fusioni el Consell Regional amb els dos consells generals. Una proposta, diuen els senadors, que té el suport del 96% dels consellers alsacians i que no es podria dur a terme si es creés la macroregió de l'Est. Els representants polítics també recorden que entre 12.000 a 15.000 alsacians s'han manifestat a Estrasburg, "en la manifestació més important dels darrers 50 anys", per a rebutjar la fusió.</p> <p><a target="_blank" href="http://www.lalsace.fr/actualite/2014/10/22/l-alsace-region-a-part-un-premier-pas-au-senat">Segons el president alsacià</a>, Philippe Richert (UMP, centredreta), mantenir Alsàcia com a regió a banda va en la línia d'una "descentralització més coherent i més eficaç".</p> <p>El projecte de la col·lectivitat territorial única <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1407">es va sotmetre a votació a Alsàcia</a> l'abril de 2013. El departament del Baix Rin el va aprovar, però el de l'Alt Rin el va rebutjar. Els defensors de la proposta -que també hauria de servir perquè París transferís noves competències a Alsàcia- creuen que, en una nova votació, el projecte podria ser aprovat.</p> <p><b>Canvi de regió d'un departament: les condicions se suavitzen</b></p> <p>Un altre aspecte important de les esmenes aprovades per la Comissió de Lleis del Senat <a target="_blank" href="http://www.senat.fr/amendements/commissions/2014-2015/6/Amdt_COM-33.html">es refereix al procediment</a> perquè un departament pugui sortir d'una regió i unir-se a una altra de limítrof. Aquest punt és especialment important en el cas del Loira Atlàntic, un departament històricament bretó on existeix un moviment social i polític molt destacat que vol reunificar-lo amb Bretanya -actualment el departament forma part de la regió del País del Loira, segons diuen els sondejos contra l'opinió dels seus habitants.</p> <p>D'acord amb l'esmena aprovada, l'assemblea departamental i l'assemblea de la regió de destí poden demanar el canvi amb una majoria de tres cinquenes parts dels vots. L'assemblea de la regió d'origen només es pot oposar al canvi si també aconsegueix reunir una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.</p> <p>Totes aquestes modificacions depenen del vot favorable del plenari del Senat -que es reuneix la setmana vinent- i de la seva aprovació final a l'Assemblea Nacional. Els diputats, allà, encara podrien tornar a modificar el projecte de llei.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment a Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1941">Alsàcia sospesa ressuscitar el projecte de consell únic per a evitar quedar dissolta en una gran regió de l'Est</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1991http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1991Wed, 22 Oct 2014 12:00:00 +0200Putin va proposar a Polònia repartir-se Ucraïna? Batalla de cites i desmentits a la frontera de l'OTAN <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2912" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2912-1413888452.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'espurna va saltar abans-d'ahir al diari nord-americà <i>Politico</i>, <a target="_blank" href="http://www.politico.com/magazine/story/2014/10/vladimir-putins-coup-112025_Page3.html#ixzz3GlMCPu4t">en un article signat pel periodista Ben Judah</a>: segons l'exministre d'afers estrangers polonès Radoslaw Sikorski, el president rus Vladímir Putin va oferir l'any 2008 al llavors primer ministre de Polònia, Donald Tusk, la partició d'Ucraïna entre els dos països. "[Putin] va dir que Ucraïna és un país artificial i que Lvov [una ciutat a l'oest d'Ucraïna] és una ciutat polonesa, i que per què no ho arreglem junts. Afortunadament, Tusk no va contestar-li. Sabia que estava sent enregistrat", són les paraules de Sikorski que Judah cita.</p> <p>Sikorski ha reaccionat a través de la xarxa social Twitter, on ha negat l'exactitud de les cites -però no pas que hagués fet comentaris en aquest sentit:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Rozmowa z Politico nie była autoryzowana i niektóre moje słowa zostały nadinterpretowane. Potwierdzam, że PL nie bierze udzialu w aneksjach.</p> — Radosław Sikorski (@sikorskiradek) <a href="https://twitter.com/sikorskiradek/status/524268807389736961">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>"L'entrevista amb Politico no va ser autoritzada", diu Sikorski al tuit, "i algunes de les meves paraules han estat exagerades". Però en un tuit posterior, l'exministre d'Afers Estrangers apunta que Putin va qualificar Ucraïna d'"unitat artificial" en una cimera de l'OTAN el 2008:</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>Przypominam też, że V.Putin mówił o Ukrainie jako o sztucznym zlepku publicznie, na szczycie NATO w Bukareszcie w 2008.</p> — Radosław Sikorski (@sikorskiradek) <a href="https://twitter.com/sikorskiradek/status/524273859395350529">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>Judah ha replicat a la polèmica dient que ell en cap cas accepta que els entrevistats revisin les seves declaracions abans de publicar-se les entrevistes. I que les paraules de Sikorski "són les que va usar":</p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>As far as I understood an "authorised" interview is a Polish system with pre-checking by the interviewee. This indeed is not how I operate.</p> — Ben Judah (@b_judah) <a href="https://twitter.com/b_judah/status/524280518314307586">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"> <p>As for his claim that his words are "over-interpreted," I am not sure what Mr. Sikorski means by that. But those were the words he used.</p> — Ben Judah (@b_judah) <a href="https://twitter.com/b_judah/status/524282220828459008">October 20, 2014</a></blockquote> <p> <script src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script> </p> <p>A la polèmica s'hi ha afegit el secretari de premsa de Putin, Dmitri Peskov, <a target="_blank" href="http://en.itar-tass.com/russia/755442">qui ha qualificat l'assumpte</a> de "maniobra de distracció".</p> <p><b>L'annexió del sud d'Ucraïna, als plans de Putin?</b></p> <p>A l'article de Judah, el diplomàtic polonès dóna encara més detalls sobre els plans de Putin. Segons Sikorski, Polònia sabia que Rússia estava estudiant quines regions ucraïneses li seria més profitós d'annexionar. Contràriament al que pot semblar ara, i sempre segons el relat de Sikorski, Rússia no considerava que Donetsk i Luhansk fossin els trofeus més preuats, sinó les províncies de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Odessa, a banda de Crimea. Tots aquests territoris es troben al sud d'Ucraïna i arriben fins a la frontera amb Moldàvia. Val a dir, però, que sense les províncies de Mikolàiv i Kerson -que Sikorski no esmenta-, aquesta zona no tindria continuïtat territorial.</p> <p>Plou sobre mullat en relació amb aquest tipus d'informacions. El març passat, Reuters <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2014/03/24/ukraine-crisis-partition-letter-idUSL5N0ML1LO20140324">va publicar una informació</a> segons la qual el vicepresident del Parlament rus, l'ultranacionalista Vladímir Jirinovski, havia enviat una carta als governs de Polònia, Hongria i Romania, proposant-los de repartir-se amb Rússia bona part d'Ucraïna. "Mai no és massa tard per a corregir els errors històrics", deia Jirinovski a la carta citada per Reuters.</p> <p><a target="_blank" href="https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&amp;v=LfJUq6UGVQg">En aquesta entrevista en rus i subtitulada en anglès</a> (minuts 5 al 7 i 11 al 13), el mateix Jirinovski explica la seva teoria sobre Ucraïna. Segons el polític rus, la Ucraïna "real" és un país de 13 milions d'habitants -en realitat en té 44- que només està constituït per les regions que envolten la capital, Kíev. La resta, diu, són terres russes regalades a Ucraïna per la Unió Soviètica i zones preses durant la Segona Guerra Mundial a Polònia, Hongria i Romania. El polític rus arriba a dir que Ucraïna no té ni tan sols una cultura i una llengua pròpies: "És mig polonesa, mig russa", i pronostica que la seva divisió en dos o tres parts "és inevitable".</p> <p><iframe src="//www.youtube.com/embed/LfJUq6UGVQg" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe></p> <p>Segons Jirinovski, l'OTAN té un pla per a instal·lar un cordó "hostil" a Rússia format per les repúbliques bàltiques, Polònia i Ucraïna. La mateixa teoria també la defensa Putin: que sigui "hostil" o no depèn del punt de vista, però el fet és que, efectivament, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia formen part de l'OTAN, i que el govern ucraïnès té en la cooperació amb l'Aliança Atlàntica <a target="_blank" href="http://ukraine.setimes.com/en_GB/articles/uwi/features/2014/10/15/feature-02">una de les seves prioritats màximes</a> en política exterior.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1990http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1990Tue, 21 Oct 2014 12:00:00 +0200Canvi d'escenari a Kobanê: Turquia deixa passar peixmergues cap a la ciutat i els EUA lliuren armes <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2910" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2910-1413806282.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Veritable cop de teatre les darreres hores a Kobanê, la ciutat del Kurdistan Occidental (Síria) que es troba assetjada i parcialment ocupada per part de l'Estat Islàmic (EI). El ministre d'Afers Estrangers de Turquia, Mevlut Çavusoglu, <a target="_blank" href="http://www.hurriyetdailynews.com/turkey-confirms-helping-peshmerga-cross-into-kobane.aspx?pageID=238&amp;nID=73218&amp;NewsCatID=338">ha anunciat avui</a> que Ankara està permetent que peixmergues del Kurdistan del Sud (Iraq) travessin territori turc per a unir-se als combats contra l'EI a Kobanê. És un gir de 180 graus en relació amb l'actitud turca fins a aquest moment: Ankara blocava qualsevol ajut a la resistència kurda de Kobanê.</p> <p>L'anunci arriba poques hores després que el comandament central dels Estats Units (CENTCOM, responsable de la zona del Pròxim Orient) <a target="_blank" href="http://www.centcom.mil/en/news/articles/u.s.-military-conducts-aerial-resupply-of-kurdish-forces-fighting-isil">expliqués</a> que l'aviació nord-americana havia lliurat, llançant-los des de l'aire, medicament, armes i municions a la resistència kurda de Kobanê.</p> <p>El portaveu de la guerrilla kurda de les Unitats de Protecció Popular (YPG), Redur Xelil, <a target="_blank" href="http://www.dailymail.co.uk/wires/reuters/article-2799978/Kurds-say-new-weapons-not-beat-Islamic-State-Kobani.html">ha dit</a> que l'enviament d'armes tindrà "un impacte positiu" per a la resistència de Kobanê. Xelil, però, ha advertit que amb això "no n'hi haurà prou per a decidir la batalla". Des que la coalició encapçalada pels EUA va començar a bombardejar intensament les posicions de l'EI, les YPG han aconseguit recuperar part de Kobanê, i un turó proper, de mans dels gihadistes. Però els barris orientals de la ciutat continuen ocupats per l'EI.</p> <p><b>Lliurament des del Kurdistan del Sud</b></p> <p>El CENTCOM ha afegit que les armes i els medicaments són provinents del govern del Kurdistan del Sud, cosa que l'executiu sud-kurd <a target="_blank" href="http://www.krg.org/a/d.aspx?s=040000&amp;l=12&amp;a=52382">ha confirmat</a>. Concretament, ha estat la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) qui ha enviat les armes, <a target="_blank" href="http://www.pukmedia.com/EN/EN_Direje.aspx?Jimare=22293">segons fonts del partit</a>. El govern sud-kurd no ha confirmat aquest extrem.</p> <p>L'UPK <a target="_blank" href="http://carnegieendowment.org/syriaincrisis/?fa=56905">manté relatives bones relacions</a> amb les YPG i el partit dominant al Kurdistan Occidental, el Partit de la Unió Democràtica (PYD), vinculat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Per contra, al llarg dels darrers mesos, el PYD ha estat enfrontat amb l'altre gran partit del Kurdistan del Sud, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que encapçala el president del govern sud-kurd, Massud Barzani.</p> <p>El canvi d'escenari a Kobanê arriba després que el copresident del PYD, Salih Muslim, viatgés la setmana passada al Kurdistan del Sud, on es va reunir amb Barzani.</p> <p><b>El CENTCOM insisteix que l'Iraq és l'objectiu central</b></p> <p>El comandant del CENTCOM, Lloyd J. Austin III, <a target="_blank" href="http://www.centcom.mil/en/news/articles/anti-isil-strategy-working-needs-patience-austin-says">insistia divendres</a> que l'objectiu principal dels Estats Units continuava sent ajudar l'Estat iraquià a recuperar el control del seu territori, part del qual està ara en mans dels gihadistes de l'EI. Les operacions a Síria, explicava Austin, estaven subordinades a aquesta fita. És la tesi que el Pentàgon ha estat defensant al llarg de les darreres setmanes.</p> <p>Segons Austin, els atacs nord-americans han fet que ara l'EI no pugui moure els seus combatents amb tanta facilitat com ho feia abans: els atacs "estan dificultant la seva capacitat de reunir i desplaçar el poder de combat", ha dit.</p> <p><i>(Imatge: la situació del front a Kobanê / mapa elaborat a partir <a target="_blank" href="http://t.co/a85s3S9rQP">d'aquesta cartografia</a> de <a target="_blank" href="https://twitter.com/deSyracuse">@desyracuse</a>.)</i></p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment recent a Nationalia:</b> <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1987">Washington admet que la batalla de Kobanê és psicològicament clau per a aturar l'EI</a>, <a target="_blank" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1978">La coalició dels EUA ataca l'Estat Islàmic a la llum del dia després que els gihadistes hagin penetrat a Kobanê</a> i <a target="_blank" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1973">Kobanê, al límit de la resistència</a><i><br /></i></li> </ul> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1989http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1989Mon, 20 Oct 2014 13:30:00 +0200Massiva mobilització independentista al Iemen del Sud mentre els rebels xiïtes avancen al nord <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2908" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2908-1413458850.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Iemen del Sud es troba immers en un panorama polític i militar molt complex, l'episodi més recents del qual -aquesta setmana- han estat la gran mobilització independentista a la capital sud-iemenita, Aden, al mateix temps que el grup rebel xiïta dels houthis avança a bona part del nord i oest del Iemen. L'anunci de la formació d'un consell militar independentista afegeix encara més complexitat a la situació del país.</p> <p>Dimarts 14, centenars de milers de persones <a target="_blank" href="http://www.middleeasteye.net/news/mass-rally-south-yemens-independence-attracts-thousands-aden-13213927">es van manifestar a Aden</a> demanant la independència del Iemen del Sud. Comptant que al territori hi viuen entre quatre i cinc milions de persones, la mobilització es pot considerar massiva.</p> <p>Les manifestacions independentistes han estat habituals a Aden els darrers anys. El Iemen del Sud va ser un estat independent entre 1967 i 1990. Aquell any, es va unificar amb el Iemen del Nord. El 1994, i davant la percepció que les autoritats centrals iemenites estaven marginant el Iemen del Sud, alguns líders sud-iemenites van declarar la independència. L'exèrcit iemenita va esclafar la revolta immediatament.</p> <p>Durant la manifestació d'aquesta setmana, alguns líders del Moviment Sudista <a target="_blank" href="http://www.yementimes.com/en/1825/news/4445/Southern-Movement-calls-on-government-employees-to-leave.htm">han emès un comunicat</a> demanant als funcionaris i militars iemenites que abandonin el Iemen del Sud abans del 30 de novembre. També han exigit que s'aturin les exportacions -incloent-hi les de gas i petroli- del Iemen del Sud cap al Iemen del Nord.</p> <p>Un grup d'exoficials i exsoldats sud-iemenites encapçalat per Mohamed Saleh Tammah <a target="_blank" href="http://www.middleeasteye.net/news/divided-south-yemen-separatists-vow-achieve-independence-830553601">va anunciar el mes passat</a> la formació del Consell Militar del Sud. El consell diu que vol llançar una campanya de desobediència civil al Iemen del Sud amb l'objectiu de prendre el control del país i, finalment, proclamar la independència.</p> <p>Diversos mitjans iemenites i del Pròxim Orient admeten la força del sentir independentista, però alhora apunten que el Moviment Sudista pateix fortes divisions internes. Algunes de les seves faccions volen la secessió, mentre que d'altres demanen una federació laxa entre el Iemen del Sud i el Iemen del Nord. Les faccions del Moviment Sudista i altres grups que es troben més o menys en la seva òrbita <a target="_blank" href="http://www.merip.org/southern-yemen-after-fall-sanaa">estan mantenint reunions</a> per tal de trobar un lideratge comú.</p> <p><b>L'estat central iemenita, en dificultats greus</b></p> <p>Mentre els independentistes proven de preparar-se per a una eventual secessió, l'estat central iemenita viu hores molt complicades. La milícia rebel xiïta dels houthis, procedent de l'extrem nord del país, controla des de fa mesos les províncies de Saada i Amran, i dimarts <a target="_blank" href="http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/10/yemen-houthis-hudaydah-201410149654886715.html">va aconseguir</a> el domini parcial de la ciutat portuària d'Al-Hudaydah, a la costa de la mar Roja. Els milicians houthis <a target="_blank" href="http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/10/houthi-fighters-seize-yemen-city-ibb-2014101643647369813.html">van arribar ahir</a> a les ciutats d'Ibb i Taiz, 150 quilòmetres al sud de la capital del Iemen, Sanà, que està ocupada pels houthis des del mes de setembre. L'ocupació de Sanà va comportar la caiguda del primer ministre iemenita, Mohammed Basindawa, qui <a target="_blank" href="http://english.alarabiya.net/en/News/middle-east/2014/10/13/Yemen-names-new-prime-minister-to-end-crisis.html">ha estat substituït</a> al càrrec per Khaled Bahah.</p> <p>El nou primer ministre haurà d'implementar l'acord per a compartir el poder que van assolir el president iemenita Abdrabuh Mansur Hadi, els houthis i un grup del Iemen del Sud just després que la milícia xiïta assolís el control de Sanà. Malgrat l'acord, i segons la televisió saudita Al Arabiya, els houthis mantenen el control de facto a la capital del país.</p> <p>La milícia xiïta ha de fer front ara als atacs d'Al Qaida a la Península Aràbiga. Al Qaida ha promès de defensar els iemenites sunnites -la majoria de la població- davant la milícia dels houthis.</p> <p><i>(Imatge: la manifestació independentista d'Aden / <a target="_self" href="https://twitter.com/saeed_younsy">fotografia: Saeed Alyonsi</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1988http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1988Fri, 17 Oct 2014 07:30:00 +0200Washington admet que la batalla de Kobanê és psicològicament clau per a aturar l'EI <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2906" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2906-1413448314.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El gir en l'enfocament dels Estats Units en relació amb el setge de la ciutat de Kobanê, al Kurdistan Occidental (Síria), es va fer evident ahir després que fonts governamentals <a target="_blank" href="http://www.washingtonpost.com/world/middle_east/kurds-claim-to-have-turned-tide-against-islamic-state-in-kobane/2014/10/15/af9b5726-547f-11e4-809b-8cc0a295c773_story.html?hpid=z3">admetessin al <i>Washington Post</i></a> que hi ha una motivació "psicològica" per a incrementar els bombardejos aliats contra l'Estat Islàmic (EI).</p> <p>El portaveu del Pentàgon, John Kirby, va explicar que en els darrers dos dies la coalició encapçalada pels EUA ha fet al voltant de 40 atacs aeris contra posicions de l'EI al voltant de Kobanê, molts més que durant els dies anteriors.</p> <p>Fins la setmana passada, el Pentàgon deia que la defensa de Kobanê no era pas un objectiu central de la seva estratègia, que estava més enfocada a l'Iraq que no pas a la zona kurda de Síria. Per què aquest canvi? La font anònima que cita el <i>Post </i>-un alt funcionari del govern- admet que ara el Pentàgon vol demostrar que els gihadistes de l'EI "no són superhomes". A Washington preocupa la imatge de milícia indestructible que l'EI s'ha anat construint durant els darrers mesos, i Kobanê és un dels llocs on es pot demostrar que no és així.</p> <p><b>Avanços modestos kurds al front</b></p> <p>La guerrilla kurda que encapçala la defensa de Kobanê, les YPG, <a href="http://en.firatajans.com/news/news/ypg-attacks-of-isis-gangs-defeated.htm">anunciava abans-d'ahir</a> que l'EI havia estat forçat a recular en dos punts. Per un costat, al centre de la ciutat, on els combatents kurds han recuperat algunes posicions, i per l'altre, al front occidental, on les YPG havien reprès el control del poble de Tal Shair, situat a uns quatre quilòmetres de Kobanê.</p> <p><a target="_blank" href="http://in.reuters.com/article/2014/10/15/mideast-crisis-syria-idINKCN0I41X220141015">En declaracions a Reuters</a>, un portaveu de les YPG, Polat Can, deia que la guerrilla kurda està facilitant la localització de les unitats de l'EI a la coalició, la qual els ataca després. El Pentàgon no ha volgut confirmar aquest extrem, però sí que ha anunciat que els bombardejos han fet "centenars de morts" entre les files gihadistes.</p> <p><b>L'Estat Islàmic avança a l'oest de l'Iraq</b></p> <p>Malgrat que la situació per a l'EI ha empitjorat a Kobanê, no es pot dir el mateix de la província d'Anbar, a l'oest de l'Iraq. Allà, els gihadistes <a target="_blank" href="http://www.middleeasteye.net/news/close-town-west-baghdad-1560916774">s'acosten</a> a la ciutat d'Amriyat al-Fallujah, a 35 quilòmetres de la capital iraquiana, Bagdad. L'EI també <a target="_blank" href="http://www.nytimes.com/2014/10/16/world/middleeast/isis-isil-islamic-state-iraq.html?_r=0">prova d'ocupar des de fa dies</a> la capital d'Anbar, Ramadi. Els gihadistes controlen entre el 70% i el 80% de la província.</p> <p><i>(Imatge: un manifestant a Berlín a favor de la resistència kurda / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/libertinus/15527603345/in/photolist-pDQNpx-pE82v4-pE839t-pE3qBz-pE1qj4-pnuusp-pDYn73-pkE7YV-pA8pkw-pkFgQ9-pkF2d5-pCb5EX-piq7Kt-pigR4H-pd9LmU">fotografia: Montecruz Foto</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1987http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1987Thu, 16 Oct 2014 10:00:00 +0200Eleccions a Bòsnia i Hercegovina: estabilitat amb petits canvis <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2904" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="Mapa de Bòsnia i Hercegovina. Obra de Bennet Schulte." src="http://www.nationalia.cat/imatge/2904-1413372351.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els partits que reivindiquen les identitats dels tres grups nacionals principals de Bòsnia i Hercegovina (bosníacs, serbis i croats) han aconseguit una majoria àmplia a la cambra electa del Parlament d'aquell país balcànic (la Cambra de Representants) i s'han assegurat els tres seients de la presidència col·legiada, segons els resultats parcials publicats entre ahir i abans-d'ahir. Els analistes apunten que aquests resultats complicaran la gestió política del país i faran difícil la implementació de reformes.</p> <p>Bòsnia i Hercegovina està composta per dues entitats federades: la República Srpska, de majoria ètnica sèrbia, i la Federació, de majoria ètnica bosníaca i croata. Cadascuna de les dues entitats té el seu propi govern i Parlament. La Federació, al seu torn, està dividida en deu cantons, que també disposen dels seus parlaments i governs. El districte de Brcko funciona de facto com una tercera entitat a banda. (Vegeu el mapa que acompanya aquest article.)</p> <p>A les eleccions d'aquest diumenge es renovaven els tres seients de la presidència col·legiada de Bòsnia, els escons de la Cambra de Representants, els escons dels parlaments de les entitats i dels cantons, i la presidència de la República Srpska. En aquest article ens concentrem en els resultats de la presidència col·legiada i en els del Parlament central (la Cambra de Representants).</p> <p><b>A la Federació, recupera terreny el gran partit bosníac</b></p> <p>A la Federació (62,5% de la població de Bòsnia), <a target="_blank" href="http://www.izbori.ba/files/Glavni_report_trka_2_opstina_501.html">i amb el 84% de les meses recomptades</a>, el Partit de l'Acció Democràtica (SDA) ha estat la força més votada a les parlamentàries centrals: 27,7% dels vots, clarament per sobre del 19% <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bosnian_general_election,_2010">obtingut ara fa quatre anys</a>. El partit també ha aconseguit el seient bosníac de la presidència tripartita, en la figura de Bakir Izetbegovic. L'SDA <a target="_blank" href="http://sda.ba/home/o-name/licna-karta-stranke/">és partidari</a> d'una Bòsnia més centralitzada. Reivindica els drets dels bosníacs alhora que propugna un estat multiètnic. És la formació que va fundar el 1990 el pare de la independència, Alija Izetbegovic.</p> <p>També al camp de la dreta bosníaca, l'Aliança per a un Futur Millor (SBB) s'ha quedat a les portes de prendre-li el seient de la presidència a l'SDA. En qualsevol cas, ha aconseguit el 14,6% dels vots a la Federació a la Cambra de Representants, avançant des del 12,2% de fa quatre anys. L'SBB <a target="_blank" href="http://www.sbb.ba/politika-sbb-a">es presenta</a> com un partit renovador davant d'una SDA que ha estat capitalitzant el vot bosníac des dels dies de la independència.</p> <p>L'avanç de l'SDA i de l'SBB ha coincidit amb la davallada del Partit Social Demòcrata (SDP BIH), que el 2010 va guanyar les eleccions a la Cambra de Representants a la Federació (26% dels vots) i ara s'ha quedat al 9,5% dels sufragis. Com l'SDA, l'SDP BIH també vol un estat central més fort, però a diferència de l'altre partit, rebutja les divisions ètniques. L'SDP BIH, que fins ara encapçalava el govern bosnià, hauria rebut un vot de càstig a causa de la mala situació econòmica i social que travessa el país, i també s'hauria vist molt perjudicat per l'escissió patida el 2013, quan un dels seus líders, Zeljko Komsic, va fundar el Front Democràtic (DF). El DF ha aconseguit el 15% dels vots a la Federació. El partit de Komsic, que <a target="_blank" href="http://www.demokratskafronta.ba/index.php?lang=ba&amp;sel=28">es presenta</a> com a multiètnic i socialdemòcrata, vol reorganitzar Bòsnia no sobre principis ètnics com ara, sinó "econòmics, geogràfics i socials".</p> <p>L'altre partit que ha aconseguit una proporció de vots considerable a la Federació (el 12%) és la Unió Democràtica Croata (HDZ BIH), que a més ha aconseguit el seient croat de la presidència per a Dragan Covic. L'HDZ BIH <a target="_blank" href="http://www.hdzbih.org/ustavne-promjene-samo-one-koje-rjesavaju-hrvatsko-nacionalno-pitanje-u-bih-s45">es presenta</a> com a representant dels interessos de la comunitat croata, i reclama la reorganització de Bòsnia en quatre entitats constituents: una de bosníaca, una de sèrbia, una de croata i una de multiètnica a Sarajevo. L'altre partit croat amb un programa similar (l'HDZ 1990) ha aconseguit el 4% dels vots.</p> <p>Globalment, i si s'analitzen els resultats per blocs ideològics, es veu com el vot ha variat relativament poc des de 2010. Els dos grans partits bosníacs conservadors (SDA i SBB) han avançat, però no a causa de la reculada del bloc socialdemòcrata i multiètnic (SDP BIH i DF), que continua comptant aproximadament amb el 25% dels sufragis, sinó més aviat gràcies a la davallada relativa d'altres formacions menors. Sobretot, del Partit per Bòsnia i Hercegovina -una formació amb suport bàsicament bosníac que ha passat del 7% dels vots el 2010 a menys del 3% ara- i del Partit Popular per al Treball i el Millorament -que passa del 4,8% el 2010 a l'1,4% ara. El vot als dos partits croats principals (HDZ i HDZ 1990), d'altra banda, es manté estable al voltant del 16%.</p> <p><b>Victòria per a Milorad Dodik a la República Srpska</b></p> <p>A la República Srpska (35% de la població de Bòsnia), el partit del president serbobosnià Milorad Dodik (Aliança dels Socialdemòcrates Independents, SNSD) <a target="_blank" href="http://www.b92.net/eng/news/comments.php?nav_id=91878">ha estat el més votat</a>, tant a les eleccions del Parlament bosnià (39% dels vots) com a les de l'Assemblea Nacional de la República Srpska (33%). Tot i recular respecte dels resultats de 2010, Dodik podrà mantenir-se com a president serbobosnià durant els propers quatre anys. Això sí, la candidata de l'SNSD a l'escó serbi de la presidència tripartita bosniana, Zeljka Cvijanovic, ha perdut l'elecció davant de Mladen Ivanic, candidat d'una coalició conservadora opositora. Igualment, no és gens clar que l'SNSD pugui conformar una nova majoria a l'Assemblea Nacional.</p> <p>En qualsevol cas, cap d'aquests líders serbobosnians està disposat a discutir una reorganització de Bòsnia si això implica la dissolució de la República Srpska. Dodik ha advertit en reiterades ocasions que, en aquest cas, ell mateix organitzaria un referèndum d'independència o bé la proclamaria directament. Dodik, a més, <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1961">prova de cultivar</a> relacions estretes amb Rússia. L'elecció d'Ivanic podria comportar algunes tensions amb Dodik. <a target="_blank" href="http://www.lemonde.fr/europe/article/2014/10/11/mladen-ivanic-la-bosnie-fait-partie-de-l-europe_4504677_3214.html">En aquesta entrevista a <i>Le Monde</i></a>, Ivanic deia que la retòrica independentista de Dodik és buida i es mostrava partidari de grans acords per a conduir Bòsnia al si de la Unió Europea.</p> <p><i>(Imatge: Mapa de Bòsnia i Hercegovina. Obra de Bennet Schulte.)</i></p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li>Balkan Insight: <a target="_blank" href="http://www.balkaninsight.com/en/article/the-key-political-players">Bosnia Elections 2014. The Key Players</a></li> <li>Balkans in Europe Policy Blog: <a target="_blank" href="http://www.suedosteuropa.uni-graz.at/biepag/node/102">Bosnia-Herzegovina Post-Election Review: Fleeting Victories Abound</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1986http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1986Wed, 15 Oct 2014 13:00:00 +0200Memòria històrica dels catalans, amb fets, a Viena <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2903" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2903-1413360837.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>A la fi de l'anomenada guerra de successió al tron de l'imperi espanyol, l'11 de setembre de 1714, els catalans perdien les seves llibertats en ser vençuts per les tropes borbòniques. Pagaven el suport que havien donat al pretendent austríac, l'arxiduc Carles, perdedor aleshores. Una de les poques conseqüències positives va ser el gest del mateix arxiduc, esdevingut Carles VI, emperador austríac, d'acollir milers de catalans en tant que exiliats. Eren uns 30.000, que van fugir cap a Viena, capital de l'imperi, i des d'allí molts van ser repartits per altres contrades (un nucli va poder fundar una ciutat batejada amb el nom de Nova Barcelona).</p> <p>300 anys després, uns ciutadans de Catalunya, en resposta a la crida feta per diverses entitats, anàvem a Viena per a agrair l'acolliment que els nostres avantpassats hi van tenir. Vam ser rebuts a l'Ajuntament, per Regina Wiala-Zimm, del departament de Relacions Europees i Internacionals del consistori. El grup de catalans tenia el suport, entre altres, dels membres de l'Assemblea Nacional Catalana de Viena i del Casal Català de Viena i Graz. Després d'unes paraules de benvinguda de la representant de l'ajuntament, en nom dels congregats allí i dels 30.000 catalans que van adherir-se a l'acte amb la pròpia signatura, els organitzadors em van demanar d'adreçar unes paraules d'agraïment, al·lusives al passat, al present i al futur, de lliurar les signatures, de donar un document escrit en català i alemany en el qual s'explica el motiu de la visita i de lliurar uns llibres relacionats amb la història catalanoaustríaca de fa 300 anys. Hi figurava, com no podia ser altrament, un exemplar d'<a target="_blank" href="http://www.iec.cat/activitats/butlleti/detall_opinio.asp?id_noticies=637&amp;numero=169"><i>El cas dels Catalans</i></a>, dos opuscles que tan famosos va ser llavors en les cancelleries d'Europa.</p> <p>La quarantena de persones vingudess expressament de Barcelona<i> </i>vam seguir un itinerari que ens portava a llocs on hi havia un record específic dels catalans d'aquella època: l'antic ajuntament on van ser rebuts, l'indret on s'aixecava el monestir de Montserrat -del qual es conserva la façana de l'Església-, la capella de la Mercè dintre de la qual hi ha diverses decoracions i imatges que porten la mà dels mercenaris barcelonins...</p> <p><b>Les paraules</b></p> <p>En síntesi, vaig dir que era només un portaveu designat dels qui realitzaven aquell acte, per tant un portaveu no institucional i d'una part de la societat civil catalana. Després d'agrair l'acolliment, vaig posar de relleu que aquell acte volia demostrar, amb fets, que la memòria històrica dels catalans és ben viva en relació amb allò que va haver de viure el poble català fa 300 anys. Allò que més ha penetrat en el record és que els catalans van optar pel pretendent austríac, senzillament perquè tenien confiança que ell seria respectuós de les lleis i tradicions amb què es regien els catalans, i seria, en definitiva, un defensor de les llibertats del poble català per damunt dels propis interessos dinàstics. Els catalans havien lluitat fins a la fi, havien experimentat també ells la derrota i havien caigut en mans d'un rei Borbó que ben aviat suprimiria no solament les lleis catalanes o constitucions sinó també prohibiria l'expressió dels signes d'identitat, com la llengua. Tot i així, els catalans no es van deixar endur per la derrota, van decidir d'emprendre el camí de resistència, un llarg pelegrinatge de recuperació de les seves llibertats. Certament que els catalans que van ser tan ben rebuts a Viena eren portadors d'aquestes esperances i els mateixos ciutadans vienesos, en acollir-los generosament, els van mostrar la seva solidaritat. Els ho reconeixem ben sincerament.</p> <p>Com a conclusió del meubreu parlament, vaig dir que, després de molts alts i baixos, avui, passats 300 anys d'aquells esdeveniments històrics, el poble català està arribant al final del camí començat aleshores: està decidint votar. Civilment, pacíficament. Votar per a recuperar les llibertats manllevades i per a aconseguir la plena emancipació, com a poble adult, en el marc de les nacions independents d'Europa i del món que exerceixen lliurement els drets que pertanyen als pobles. Ara, vaig insistir, no lluitem amb les armes. Lluitem amb la paraula, seguint les pautes de la democràcia. És la nostra opció inalienable. <br /> Malauradament també avui, per a aconseguir els nostres propòsits -vaig recordar encara- els successors i súbdits de la corona borbònica ens posen pals a les rodes. Tenim necessitat de la solidaritat i del reconeixement internacionals per a portar a terme els nostres reptes. Tornem a demanar als ciutadans vienesos i als austríacs, en general, que ens vulguin donar, de nou, la mà i ens ajudin a no ser exiliats de les llibertats a la nostra pròpia terra, que és una porció de l'Europa de tots, catalans i austríacs. Aquest és el sentit més profund que donem a la memòria històrica, amb els ulls posats en un abans i en el després.</p> <p>A aquestes paraules i al gest de lliurament de les signatures i dels llibres, la representant de l'ajuntament de Viena, visiblement commoguda va agrair la vinguda de la delegació catalana i va prometre que donaria curs al que demanàvem.</p> <p><b><i>*Aureli Argemí és membre de la delegació catalana a Viena i president emèrit del CIEMEN</i></b></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1985http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1985Wed, 15 Oct 2014 10:00:00 +0200Mas anuncia una consulta alternativa el 9-N i preveu convertir les eleccions en un referèndum de facto <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/2901" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/2901-1413289395.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, <a target="_blank" href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/multimedia/detall.do?idioma=0&amp;idMedia=2a11a0f905ba2ee05194&amp;isPlayListHome=true">ha dit aquest matí</a> que la "consulta definitiva" sobre el futur del país només arribarà si les properes eleccions autonòmiques es converteixen en un referèndum de facto. Mas ho ha explicat després d'admetre que no es podrà fer la consulta del 9 de novembre tal com estava prevista originalment, sinó d'una manera alternativa.</p> <p>Mas <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1970">va signar el 27 de setembre</a> un decret convocant una consulta sobre la independència. Però el decret i la llei sobre la qual se sustenta van ser impugnades per part del govern espanyol. En conseqüència, el Tribunal Constitucional va suspendre les dues normes.</p> <p>Davant d'aquesta realitat, Mas ha anunciat avui que el govern català organitzarà igualment un vot sobre la independència el 9 de novembre, però que ho farà usant les seves competències sobre "participació ciutadana".</p> <p>Tot i així, el govern espanyol ha dit també avui que aquesta consulta alternativa també podria ser impugnada, donat que les preguntes seran les mateixes: versaran sobre la independència respecte d'Espanya.</p> <p>Malgrat que la consulta alternativa es faci, la força i la significació de la mateixa sembla haver-se aigualit. El mateix Mas ha admès que el vot del 9 de novembre ara només serà una "consulta anticipada", esperant la celebració de les eleccions plebiscitàries.</p> <p><b>"Si treuen majoria absoluta, el referèndum s'ha guanyat"</b></p> <p>Donant més detalls sobre les plebiscitàries, Mas ha dit que els partits independentistes s'haurien d'unir sota "una candidatura conjunta i un programa conjunt". Si aquesta llista obté "majoria absoluta, el referèndum s'ha guanyat. És l'instrument final per a fer la consulta definitiva", ha argumentat el president català.</p> <p>Els partits que explícitament defensen el "sí" a la independència són CDC, ERC i la CUP. Les paraules de Mas poden ser interpretades com una forma de pressionar el president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè accepti una coalició amb CDC que cercaria la majoria absoluta al Parlament que seria interpretada com un mandat per a conduir Catalunya a la independència.</p> <p>Però no és pas clar que ERC accepti un acord així: el partit de Junqueras s'hi ha mostrat refractari, fins ara. D'una banda, les enquestes diuen que ERC guanyarà les eleccions al Parlament -cosa que no passa des de la Segona República-, per la qual cosa els republicans s'estimen més anar en llistes diferents, però amb un o diversos punts programàtics comuns. De l'altra, no se sap quin seria el compromís postelectoral d'una coalició CDC-ERC. ERC diu que vol proclamar la independència unilateralment, mentre que CDC s'inclina per una negociació amb Espanya.</p> <p>Per la seva banda, el diputat de la CUP David Fernàndez ha insistit avui que no acceptaran una coalició amb CDC mai de la vida.</p> <p><b>Rajoy diu que la suspensió de la consulta és una "notícia excel·lent"</b></p> <p>Mentre, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, <a target="_blank" href="http://politica.elpais.com/politica/2014/10/14/actualidad/1413272386_725455.html">ha dit</a> que l'anunci de la cancel·lació del 9-N és una "notícia excel·lent", explica El País. Ho ha dit abans de saber que Mas preveu fer la consulta igualment sota una legislació alternativa.</p> <p>Rajoy ha tornat a oferir "diàleg" al govern català, però igualment ha tornat a evitar de concretar cap mena de proposta sobre un nou encaix de Catalunya dins d'Espanya.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1984http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1984Tue, 14 Oct 2014 14:00:00 +0200