Nationalia - Últimes notícieshttp://www.nationalia.cat/ca/noticiesArrenca al Kurdistan la Marxa Mundial de Dones amb una crida per la llibertat femenina i dels pobles <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3085" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3085-1425641437.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>La caravana europea de la quarta <a target="_blank" href="http://www.worldmarchofwomen.org/">Marxa Mundial de Dones</a> arrenca aquest cap de setmana al Kurdistan del Nord (Turquia), amb la lluita feminista de les dones kurdes com a eix vertebrador dels primers dies d'actes. La Marxa, que té lloc des del 2000, tindrà enguany altres manifestacions arreu del món, entre les quals una convocatòria mundial el 24 d'abril en memòria de les 1.129 víctimes de <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/2013_Savar_building_collapse">l'esfondrament de l'edifici Rana Plaza</a> (Bangladesh), una trobada africana, una caravana al Quebec i una altra a l'Amèrica Central.</p> <p>La Marxa ha tingut des del seu origen un fort vincle amb les nacions sense estat i amb els drets dels pobles. La primera edició, l'any 2000, <a target="_blank" href="http://www.dssu.qc.ca/wp-content/uploads/a_brief_history_of_world_march_of_women.pdf">va néixer</a> a partir de l'exemple d'una marxa feminista al Quebec, l'any 1995, que va reclamar millores econòmiques i socials per a les dones quebequeses. La caravana del 2000 va arrencar amb el suport de cinc milions de signatures arreu del món que demanaven la fi de la pobresa i de la violència contra totes les dones.</p> <p>D'ençà s'han fet dues edicions més, els anys 2005 i 2010, i s'han anat actualitzant les demandes de la Marxa -n'hi ha de generals a escala global i d'específics a escala estatal/nacional. <a target="_blank" href="http://www.marchemondiale.org/qui_nous_sommes/objectifs/en">Entre els objectius globals</a>, la Marxa Mundial de Dones vol "promoure la igualtat i la justícia entre les dones i els homes, entre les dones mateixes, i entre tots els pobles". Enguany, <a target="_blank" href="http://www.marchemondiale.org/news/call-18Feb/en">un dels aspectes considerats</a> per la Marxa és la situació de les dones sahrauís i el dret a l'autodeterminació del Sàhara Occidental.</p> <p>La Marxa propugna la unió i l'articulació de les dones i dels grups de la societat civil i propugna el "desenvolupament i implementació d'accions i propostes feministes que denunciïn les institucions econòmiques i financeres". També reclama l'autonomia dels pobles. I és aquí on s'estableix un lligam especial entre la Marxa Mundial de Dones d'enguany i el Kurdistan, donat que és en aquest país -i molt concretament als tres cantons del Kurdistan Occidental, a Síria- on el moviment kurd està intentant construir un nou model polític, social i econòmic en què el feminisme és un dels pilars principals.</p> <p>Així, no és per casualitat que la ciutat triada per a iniciar la Marxa sigui Nisêbîn (Nusaybin en turc), localitat situada just a la frontera amb el cantó de Cizîrê, el més poblat i extens del Kurdistan Occidental. El Congrés de les Dones Lliures (KJA, per les seves sigles en kurd) <a target="_blank" href="http://www.diclehaber.com/en/news/content/view/447009?from=2648989272">ha dut a terme</a> els preparatius per a una jornada en què "dones d'arreu del món saludaran la revolució de Rojava [Kurdistan Occidental]", segons paraules de Sara Kaya, coalcalde de Nisêbîn. Kaya diu que l'inici de la Marxa també simbolitza que les dones "no volen més fronteres" perquè aquestes "signifiquen guerra, mort i massacres".</p> <p>La caravana europea recorrerà diversos països abans d'arribar a la zona occidental del continent. <a target="_blank" href="http://www.cuartopoder.es/islamujeres/2015/03/05/el-6-de-marzo-echa-andar-en-turquia-la-marcha-mundial-de-las-mujeres/198">És previst</a> que passi per Occitània, per Catalunya -a Barcelona entre els dies 25 i 28 de setembre, amb actes programats-, pel País Basc i per Galícia, abans d'arribar a Portugal, país on conclourà el mes d'octubre.</p> <p><i>(Fotografia: actes a Nisêbîn / imatge de l'Agència DIHA.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2095http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2095Fri, 06 Mar 2015 12:00:00 +0100Chuuk: el referèndum d'independència que no ha estat i que encara pot ser <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3083" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3083-1425475800.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Els illencs de Chuuk, a Micronèsia, van estar a punt, ahir mateix, de votar en un referèndum d'independència. La votació només <a target="_blank" href="http://www.radionz.co.nz/international/pacific-news/267264/chuuk-independence-vote-postponed">es va desconvocar</a> la setmana passada, i no es descarta que s'acabi celebrant properament. El governador de Chuuk, Johnson Elimo, va signar una ordre executiva en què ajornava la votació per motius tècnics, i emplaçava el Parlament de Chuuk a trobar una nova data.</p> <p>Els Estats Federats de Micronèsia són un país de l'oceà Pacífic situat a l'est de les Filipines, amb una població de 106.000 persones. Està compost per quatre estats federats, cadascun amb el seu govern i legislatiu: Chuuk, Pohnpei, Yap i Kosrae (vegeu mapa; cliqueu-hi per a ampliar-lo). Chuuk és el més poblat: 54.000 habitants, la majoria dels quals membres del poble chuukès, que compta amb el seu propi idioma. La capital de Micronèsia és a Palikir, a l'estat de Pohnpei.</p> <p>Antigament colonitzada per Espanya -i després per Alemanya- sota la denominació d'illes Carolines, Micronèsia és des de 1986 un estat independent, en lliure associació amb els Estats Units. L'acord amb Washington es basa en el Tractat de Lliure Associació (COFA, per les sigles en anglès), pel qual els Estats Units financen Micronèsia amb un subsidi anual. A canvi, Micronèsia cedeix la seva defensa als EUA, que poden disposar del territori micronesi per a les seves operacions militars.</p> <p><b>Referèndum el 2015 i independència el 2017</b></p> <p>El COFA actual expira l'any 2023, i el govern de Chuuk està disconforme amb la forma com es distribueixen els recursos arribats de Washington entre els quatre estats federats. L'executiu de Chuuk va crear la Comissió sobre el Futur Polític de l'Estat de Chuuk el 2011 amb l'encàrrec de recomanar quins passos calia seguir amb l'horitzó de la fi del COFA en ment.</p> <p>La Comissió va emetre <a target="_blank" href="http://static1.squarespace.com/static/523ce201e4b0cd883dbb8bbf/t/54af3458e4b0160e596febde/1420768344818/CPSCFinalReport.pdf">el seu informe final</a> el 2014. El document de la Comissió argumenta que Chuuk es troba davant d'una "desigualtat econòmica i política" permanent dins de Micronèsia i que la seva identitat cultural es troba en perill. Després de descartar el manteniment del statu quo i també l'ingrés als EUA com a estat número 51, la Comissió va concloure que "l'opció de la independència nacional" és "l'única que ofereix un potencial real per a un Chuuk modern, saludable i productiu". La Comissió preveu que un Chuuk independent podria negociar un nou COFA amb els EUA més favorable per als interessos dels chuukesos.</p> <p>En el report, la Comissió va definir el calendari cap a la independència. S'havia de fer un referèndum el març de 2015 -el que ha estat cancel·lat- i si el resultat era positiu, calia redactar una Constitució abans d'octubre. El març de 2017 la Constitució es posaria a referèndum, i després d'unes eleccions, el nou govern de Chuuk proclamaria la independència.</p> <p><b>El governador diu que no estaven preparats</b></p> <p>Elimo <a target="_blank" href="http://www.guampdn.com/article/20150226/NEWS01/150226005/Chuuk-vote-independence-removed-from-ballot">ha dit</a> que el vot s'ha hagut de posposar perquè no hi havia prou conscienciació pública sobre la importància de la independència i també ha citat mancances en el treball de la Comissió, que segons ell han impedit poder fer el referèndum. De fet, ahir Micronèsia també celebrava eleccions generals, i no quedava clar si votar sobre la independència al mateix temps que escollir els diputats era tècnicament viable.</p> <p>Per la seva banda, el president de Micronèsia, Manny Mori, va aprovar el 27 de gener la creació d'un grup de treball per a convèncer els chuukesos que la independència aniria en contra dels seus interessos. Com que el referèndum ha estat ajornat, Mori <a target="_blank" href="http://www.fsmpio.fm/RELEASES/2015/feb_15/02_03_15.html">ha decidit suspendre</a> les tasques del grup de treball. En un comunicat, Mori ha anunciat que proposarà una reunió entre els governs de Micronèsia, de Chuuk i dels Estats Units per a tractar les "qüestions subjacents plantejades per l'estat de Chuuk durant el moviment de secessió".</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2094http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2094Wed, 04 Mar 2015 13:30:00 +0100La Xina no permetrà noms a internet que atemptin contra "la sobirania nacional" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3081" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3081-1425383009.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Ha entrat en vigor aquest 1 de març <a target="_blank" href="http://news.xinhuanet.com/english/china/2015-02/05/c_133972903.htm">una nova regulació d'internet a la Xina</a> que prohibeix noms d'usuari o avatars que atemptin contra "la seguretat i la sobirania nacionals", que "subverteixin el poder de l'estat" o que "violin la Constitució o les lleis de la Xina", segons recull l'agència oficial Xinhua. La mesura ha aixecat crítiques. Entre aquestes, hi ha les d'aquells que temen que la regulació s'usarà per a impedir encara més que l'internet xinès parli dels conflictes nacionals del Tibet, del Turquestan Oriental o de la Mongòlia Interior.</p> <p>L'Associació per als Pobles Amenaçats <a target="_blank" href="http://www.gfbv.it/2c-stampa/2015/150227it.html">considera</a> que la normativa, a la pràctica, "permetrà la criminalització sistemàtica de les minories ètniques i religioses" perquè "esdevé punible per llei" que algú "publiqui i difongui a la xarxa informacions sobre els problemes i conflictes a les àrees d'assentament dels tibetans, dels uigurs i dels mongols".</p> <p>La norma <a target="_blank" href="http://www.scmp.com/news/china/article/1701395/chinas-internet-watchdog-set-reveal-important-regulation-document-morning?page=all">va ser anunciada</a> el 4 de febrer per part de l'Administració del Ciberespai de la Xina, el regulador oficial xinès d'internet. <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2015/02/27/us-china-internet-censorship-idUSKBN0LV16S20150227">Segons Reuters</a>, més de 60.000 comptes usats en diferents serveis a la xarxa han estat esborrats per les principals companyies d'internet xineses, perquè no s'ajustaven a la regulació.</p> <p>L'agència Xinhua <a target="_blank" href="http://news.xinhuanet.com/english/china/2015-02/05/c_133972903.htm">assegura</a> que les crítiques estan basades en una "incomprensió basada en un prejudici de llarga durada" sobre els "esforços de la Xina per a regular el ciberespai". Xinhua assegura que l'objectiu no és "restringir la llibertat d'expressió", sinó assegurar-se que no es publiquen "informacions falses" o que s'usen noms "de forma fraudulenta", entre els quals els d'alguns líders mundials i agències oficials xineses.</p> <p><i>(Imatge: un cibercafè a la Xina / <a target="_blank" href="https://www.flickr.com/photos/hendry/140068806/in/photolist-51VTvX-4XjZzG-eKJzVB-8pjqGF-b7Wjpp-dnTzq-8JKriV-7nnqXq-4RQHLU-eNZABc-7ndeTc-ereDT-6sjHji-6EXqNk-ecD4yT-59YeZ5-adRff-dyxzRW-6HvXoj-4VkD7J-amamRU-eNpxAy-fSxoBH-6M8UgQ-621Ks1-ed2nYh-fSw2Rf-dsaRy-naWFAv-jgshuc-5QzEZG-gJtmtT-ng9BR2-6a6xst-8JT6vZ-aUhiG6-6EkSXC-38uk2q-avyQV5-51VUEi-bsEhBY-6GU6e6-D3JBw-29Gf9o-7nh9hG-6GTWXM-24M4SL-xUVCC-bizdJ-8M1Gc6">fotografia: Kay Hendry</a>.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2093http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2093Tue, 03 Mar 2015 12:00:00 +0100Mali accepta que l'Azawad és "una realitat humana, sociocultural i simbòlica" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3079" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3079-1425295604.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El govern de Mali <a target="_blank" href="http://www.dakaractu.com/Mali-Bamako-accueille-favorablement-un-projet-d-accord-algerien-reserves-de-la-rebellion_a85083.html">ha acceptat</a> que l'Azawad és "una realitat humana, sociocultural, memorativa i simbòlica compartida per diferents poblacions del nord". És el primer cop des que va començar el conflicte de l'Azawad el 2012 que Bamako signa un document en aquests termes: fins ara, la posició oficial del govern malià era el de no acceptar la denominació "Azawad" -defensada per autonomistes, federalistes i independentistes azawadians- per a referir-se al nord de Mali.</p> <p>La frase es troba continguda en una proposta d'acord de pau presentada la setmana passada per la mediació algeriana al govern de Mali i a les dues coalicions politicomilitars de l'Azawad. Una de les dues coalicions -la Coordinació dels Moviments de l'Azawad, CMA- agrupa quatre organitzacions autonomistes, federalistes i independentistes i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1950">demana</a> un "estatut específic" per a l'Azawad. L'altra -la Plataforma- reuneix unionistes.</p> <p>El govern de Mali i la Plataforma han acceptat de signar el text presentat per Algèria. A banda del reconeixement de l'Azawad com a "realitat", el text proposa la creació d'assemblees regionals a tot Mali, que estaran encapçalades per un president, en els dos casos escollits per sufragi popular. Aquestes assemblees tindran algunes competències -que no s'han determinat- i rebran fins al 30% dels pressupostos estatals.</p> <p>No obstant això, la proposta algeriana no té en compte la demanda del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA), membre de la CMA, de convertir Mali en un estat federal format per dues unitats federades: l'Azawad al nord i Mali al sud. Del text tampoc no se'n desprèn que Mali accepti crear una única assemblea per al conjunt de l'Azawad, sinó que més aviat optaria per assemblees per a cadascuna de les províncies.</p> <p>L'Azawad ocupa les províncies de Gao, Timbuctú, Kidal i part de Mopti, i està poblat sobretot per tuaregs, àrabs, sonrais i peuls. Els federalistes i els independentistes tenen les seves bases principals de suport en alguns grups tuaregs i àrabs, sobretot.</p> <p><b>La CMA demana temps per a consultar-ho "amb les bases i les poblacions"</b></p> <p>La CMA <a target="_blank" href="https://twitter.com/Faten_Hayed/status/572084678619865088">va demanar ahir</a> més temps per a consultar el document proposat per Algèria amb "les bases i les poblacions" de l'Azawad. Sense l'acord d'aquestes, va dir la Coordinació, "l'acord té poques possibilitats de ser aplicat sobre el terreny".</p> <p><a target="_blank" href="http://www.siwel.info/Le-peuple-de-l-Azawad-rejette-les-negociations-d-Alger-L-Azawad-n-appartient-ni-a-la-France-ni-a-L-Algerie_a7103.html">Segona l'agència amaziga Siwel</a>, la setmana passada van tenir lloc diverses manifestacions a Kidal, Menaka i Ber en protesta contra la proposta algeriana. Els manifestants van reclamar que es torni a la taula de negociacions i que els moviments azawadians no acceptin cap acord que no inclogui, com a mínim, la conversió de Mali en un estat federal.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Seguiment recent a Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2085">Mali i dues coalicions armades de l'Azawad signen un alto el foc previ a una nova ronda de negociacions</a> i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1950">Els moviments de l'Azawad inicien la segona ronda de negociacions amb Mali cercant un "estatut específic"</a><a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2085"><br /></a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2092http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2092Mon, 02 Mar 2015 12:00:00 +0100Els kurds recuperen tot el cantó de Kobanê en un mes i el comencen a reconstruir<p>Tot just ara fa un mes que les milícies del Kurdistan Occidental (les YPG i les YPJ) <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2061">proclamaven la victòria</a> sobre l'Estat Islàmic (EI) a Kobanê, la ciutat esdevinguda <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2062">símbol de la resistència</a> davant del gihadisme. L'EI, que va iniciar la seva ofensiva contra Kobanê el setembre de 2014, va arribar a controlar tot el cantó de Kobanê i pràcticament tres quartes parts de la ciutat. La resistència kurda, amb el suport d'algunes unitats de l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL) i dels bombardejos de la coalició encapçalada pels Estats Units, va aconseguir expulsar els islamistes de Kobanê entre el 26 i el 27 de gener. I just després va llançar una ofensiva per a recuperar tot el territori del cantó. Un mes després, les YPG i les YPJ i els seus aliats de l'ESL controlen gairebé tots els territoris previs a l'ofensiva gihadista. I de fet -com es pot veure al mapa inferior- fins i tot han anat més enllà en el front sud.</p> <p> </p> <p><img src="http://www.nationalia.cat/fitxer/3076/2015_febrer_cantons_kurds.jpg" alt="cantons-kurds" /></p> <p>Les forces kurdes es troben ara a menys de 10 quilòmetres d'una important ciutat situada just a la frontera entre els estats sirià i turc: Girê Spî (Tel Abyad en àrab), on l'Estat Islàmic està acumulant efectius i armament per por que les YPG-YPJ provin d'assaltar-la. Girê Spî, amb població mixta kurda i àrab, és una localitat important per al Kurdistan Occidental: el seu control obriria als kurds la possibilitat d'avançar cap a l'est i provar de connectar físicament el cantó de Kobanê amb el de Cizîrê.</p> <p>Aquest objectiu, les YPG el tenen fixat com a mínim des de 2013. El portaveu de la milícia kurda, Redur Xelil, <a target="_blank" href="http://www.al-monitor.com/pulse/tr/originals/2013/11/kurdistan-syria-militias-turkey.html#">va ser molt explícit llavors</a> quan va declarar que "evidentment" que "l'alliberament de Tel Abyad està dins dels plans de les YPG. Quan les condicions siguin les adequades, també alliberarem Tel Abyad". Avui mateix, el comandant de les YPG Mahmud Berxwedan <a target="_blank" href="http://en.firatajans.com/kurdistan/ypg-commander-all-kurdish-inhabited-areas-will-be-liberated">insistia</a> que les milícies kurdes alliberaran "tots els pobles kurds" que es troben en mans de l'EI.</p> <p>Per a connectar els dos cantons, les YPG-YPJ també necessitaran controlar àrees rurals amb majoria de població àrab. De fet, a l'est de Kobanê les YPG-YPJ ja controlen alguns pobles àrabs. Els cantons del Kurdistan Occidental diuen que el seu projecte polític no és només per als kurds, sinó també per a les altres comunitats que viuen al nord de Síria, incloent-hi els àrab. Al cantó de Cizîrê, l'àrab ha estat declarat idioma oficial, juntament amb el kurd i l'assiri.</p> <p>Les YPG-YPJ, a Cizîrê, també duen a terme des de fa mesos un avanç -lent- en direcció del cantó de Kobanê i també al sud-est de Qamislo. En aquest segon apartat, les forces kurdes <a target="_blank" href="http://en.firatajans.com/news/til-hemis-liberated">han anunciat</a> aquest mateix matí la conquesta de Tel Hamis, que s'uneix a l'avanç aconseguit les darreres setmanes a la zona de Jazah. Aquestes operacions són claus per a garantir que l'Estat Islàmic no pugui atacar de nou la regió de Sinjar, al Kurdistan del Sud, travessant la frontera sirioiraquiana.</p> <p><b>Retorn a Kobanê de milers de famílies</b></p> <p>Mentre, a Kobanê s'han iniciat les tasques de reconstrucció de la ciutat, molt malmesa per quatre mesos seguits de combats carrer per carrer. Al voltant de 6.000 famílies han tornat a la ciutat, <a target="_blank" href="http://www.nrttv.com/en/iraq/2015/02/24/6-000-families-return-to-kobane">segons recull la ràdio kurda NRT</a>. La majoria de les persones fugides de Kobanê es van refugiar al Kurdistan del Nord (Turquia).</p> <p>A banda, milers de voluntaris treballen en les tasques de desenrunat, i les autoritats de Kobanê han demanat assistència internacional per a refer la ciutat.</p> <p><H2>Kurdistan/<i>Kurdistan</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> entre 30 i 40 milions d'habitants<br /> <b>Superfície:</b> entre 350.000 i 500.000 km2<br /> <b>Institucions:</b> Regió Autònoma Kurda (Iraq, reconeguda oficialment), cantons d'Afrin, Kobanê i Cizîre (Síria, autoproclamats)<br /> <b>Ciutats importants:</b> Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirmaşan (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).<br /> <b>Administració estatal:</b> Iraq, Turquia, Iran i Síria<br /> <b>Llengua territorial:</b> kurd<br /> <b>Llengua oficial:</b> Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq), persa (Iran), àrab (Síria), kurd, àrab i siríac (cantó de Kobanê).<br /> <b>Data de la festa nacional:</b> 21 de març (festa del Norouz)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> musulmana, amb minories cristiana i jezidi<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2091http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2091Fri, 27 Feb 2015 14:00:00 +0100El president filipí, davant del repte de salvar la pau a Mindanao i l'autonomia del Bangsamoro <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3075" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3075-1424953335.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>Un xoc armat que va deixar desenes de morts el mes passat a Mindanao s'ha convertit en un malson per al president de les Filipines, Benigno Aquino III. L'incident, protagonitzat per la policia filipina i el Front Islàmic d'Alliberament Moro (MILF, sigles en anglès), ha deixat molt tocat el procés de pau en curs. I ara, Aquino demana als diputats filipins que no enterrin les opcions de pau que encara existeixen.</p> <p>El govern de les Filipines i el MILF <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1835">van signar el març de 2014</a> un acord per a posar punt i final a un conflicte armat de 50 anys de durada que ha fet 120.000 víctimes mortals. El pacte preveia el desarmament de milers de guerrillers del MILF i la concessió d'una autonomia ampliada al Bangsamoro, el territori de majoria musulmana de l'illa de Mindanao. L'autonomia havia de ser aprovada pel Congrés filipí.</p> <p>Però les coses es van torçar <a target="_blank" href="http://en.wikipedia.org/wiki/2015_Mamasapano_clash">el 25 de gener passat</a>. Les forces especials de la policia filipina van dur a terme una operació a Mamasapano (Mindanao) amb l'objectiu de detenir dos dirigents del grup islamista Jemaah Islamiyah. El MILF, que també té presència a la zona, diu que la policia filipina no els va avisar que volien detenir els membres de Jemaah Islamiyah, i enmig de la confusió, el MILF policies i guerrillers del MILF van iniciar un intercanvi de trets. El resultat va ser la mort de 44 policies, 18 guerrillers del MILF, 5 guerrillers d'un altre grup armat de Mindanao (BIFF) i diversos civils.</p> <p>De resultes, <a target="_blank" href="http://www.wsj.com/articles/philippines-aquino-struggles-to-salvage-peace-deal-with-islamic-rebels-1424933936">ha esclatat</a> un debat intens a la societat filipina sobre les veritables intencions del MILF i sobre la gestió d'Aquino. Hi ha hagut manifestacions demanant la dimissió del president, i un grup de legisladors ara diuen que no aprovaran la Llei bàsica del Bangsamoro, que ha de ser el fonament de l'autonomia del Mindanao musulmà. Però el MILF diu que l'incident va ser provocat per la confusió, i que el grup manté el seu compromís de pau.</p> <p>Aquesta mateixa setmana, Aquino <a target="_blank" href="http://www.reuters.com/article/2015/02/25/us-philippines-rebels-idUSKBN0LT11P20150225">s'ha adreçat</a> als que demanen que el procés de pau s'aturi, i els ha preguntat: "Com podeu garantir que una oportunitat com aquesta es tornarà a presentar?". Però el president es troba en una situació molt incòmoda. D'un costat, perquè si ara porta la Llei bàsica del Bangsamoro al Congrés, podria sortir derrotat. De l'altra, perquè si el conflicte es reescalfa, el seu crèdit s'haurà esgotat.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2090http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2090Thu, 26 Feb 2015 12:00:00 +0100El Tribunal Constitucional declara il·legal la primera convocatòria de la consulta del 9-N <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3074" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3074-1424866663.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha declarat il·legal la primera de les dues convocatòries per a la consulta sobre la independència de Catalunya, celebrada el 9 de novembre de 2014.</p> <p><a target="_blank" href="http://politica.elpais.com/politica/2015/02/25/actualidad/1424855236_834297.html">Com recull <i>El País</i></a>, el TC ha anul·lat la convocatòria de la consulta <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1970">signada el 27 de setembre</a> pel president català Artur Mas, i ha dit que dos preceptes legals continguts en la Llei de consultes també són anticonstitucionals.</p> <p>Donat que la primera convocatòria havia estat suspesa, el govern català <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1984">va anunciar</a> una segona convocatòria el 14 d'octubre. Mas va dir llavors que aquesta convocatòria no es podia suspendre perquè tècnicament es basava en un "procés participatiu", i no pas en una consulta.</p> <p>Però la segona convocatòria <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2004">també va ser suspesa</a> pel TC, el 4 de novembre, sota l'argument que només pretenia substituir la primera convocatòria sense canviar la substància de la votació.</p> <p>El govern català va decidir tirar endavant amb la votació de totes formes. La consulta es va celebrar el 9 de novembre, i <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2008">hi van votar</a> més de 2,3 milions de persones -aproximadament un 38% dels qui tenien dret a fer-ho. El 81% <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2027">van votar</a> a favor de la independència, el 10% a favor d'un Estat català dins d'Espanya, i el 4% per l'statu quo.</p> <p><b>Mas diu que el TC "només deixa un camí" per a fer el referèndum: les eleccions del setembre</b></p> <p>Després que s'hagi conegut la decisió, Mas <a target="_blank" href="http://www.naciodigital.cat/noticia/83106/mas/ent/tc/legitima/caracter/plebiscitari/27-s">ha dit</a> que el TC "només deixa un camí" a Catalunya per a poder triar el seu futur: unes eleccions anticipades que actuïn com a referèndum de facto.</p> <p>El gener, Mas <a href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2053">va anunciar</a> que Catalunya aniria a les urnes aquest 27 de setembre. L'anunci va arribar després d'un acord entre CiU i ERC. Els partits van dir que cercaven un "mandat democràtic" per a la independència.</p> <p>Segons el pacte entre CiU i ERC, el nou govern que sortirà de les eleccions tindrà legitimitat per a construir un Estat català si les forces independentistes obtenen la majoria absoluta de vots i escons.</p> <p>Però romanen dubtes sobre el full de ruta concret cap a l'estatalitat catalana després de la votació, incloent-hi la qüestió de la declaració unilateral d'independència. CiU s'estima més negociar amb el govern espanyol -i no descarta un acord per a un Estat català dins d'una mena de federació o confederació espanyola-, mentre que ERC vol una independència total i unilateral.</p> <p><i>(Fotografia: cua en un col·legi electoral el 9 de novembre de 2014 / <a target="_blank" href="https://twitter.com/laccent/status/531632289038761984/photo/1">imatge de L'Accent</a>.)</i></p> <p><H2>Països Catalans/<i>Països Catalans</i></H2> <p style="border: 1px dashed #aaa; padding: 1em; background: #f7f7f7"> <strong>Dades generals</strong><br /> <b>Població:</b> 13.600.000 h. aproximadament<br /> <b>Superfície:</b> 65.000 km² aproximadament<br /> <b>Institucions:</b> Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Govern de les Illes Balears i Govern d'Andorra<br /> <b>Ciutats importants:</b> Barcelona, València, Palma, Perpinyà<br /> <b>Administració estatal:</b> Regne d'Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja), República Francesa (Catalunya del Nord) i Principat d'Andorra<br /> <b>Llengües territorials:</b> català, occità (Vall d'Aran, Fenolleda), espanyol (comarques occidentals del País Valencià)<br /> <b>Llengües oficials:</b> català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra), espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja), francès (Catalunya del Nord) i occità (Catalunya)<br /> <b>Cultura religiosa:</b> cristiana catòlica<br /></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2089http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2089Wed, 25 Feb 2015 12:30:00 +0100El president d'Islàndia, al Quebec: "La independència en si mateixa mai no pot ser negativa" <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3073" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3073-1424858494.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>"La independència, en si mateixa, mai no pot ser negativa". La frase <a target="_blank" href="http://www.journaldequebec.com/2015/02/24/president-de-lislande--un-plaidoyer-pour-lindependance-a-cote-de-philippe-couillard">la va pronunciar ahir mateix</a> el president d'Islàndia, Ólafur Ragnar Grímsson, i té una dimensió especial pel lloc on la va dir i davant de qui ho va fer: al Quebec i davant del primer ministre quebequès, Philippe Couillard, qui s'oposa a la independència d'aquesta nació majoritàriament francòfona.</p> <p><a target="_blank" href="http://ici.radio-canada.ca/nouvelles/politique/2015/02/24/005-couillard-islande-independance-grimmsson-quebec.shtml">Segons recull Ici Radio Canada</a>, Grímsson va dir-ho després que li preguntessin si Islàndia, sent un país petit, podria tenir interès a renunciar a la seva sobirania. "La independència no és només una formalitat, i està determinada per la voluntat del poble", va dir el president d'Islàndia, qui va afegir: "No crec pas que la mida reduïda d'una nació sigui un obstacle per al seu èxit".</p> <p>Grímsson va precisar que no li estava pas donant cap consell a ningú sinó que es limitava a parlar del cas d'Islàndia. I va recordar que el ciutadans islandesos, el 2010 i el 2011, van poder decidir en dos referèndums si volien assumir o no el deute que el banc Icesave havia contret amb britànics i neerlandesos. "És una elecció democràtica que vam poder fer", va dir Grímsson.</p> <p><b>"A Europa cada cop hi ha més països petits o de mida mitjana"</b></p> <p>La setmana passada, Grímsson va visitar Catalunya. <a target="_blank" href="http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/El-mati-de-Catalunya-Radio/Olafur-R-Grimsson-president-dIslandia-Primer-hi-ha-les-persones-i-despres-els-mercats-financers/video/5470163/">Preguntat sobre el procés sobiranista a Catalunya Ràdio</a>, el president islandès va dir que no seria correcte per a ell parlar sobre les relacions entre Catalunya i Espanya per raons diplomàtiques i perquè no en tenia prou coneixement.</p> <p>Però tot seguit va afegir que ell podia donar l'exemple d'Islàndia, que en el moment de la seva independència (1944) tenia 160.000 habitants: "Molta gent deia llavors: 'Una nació tan petita no pot sobreviure de cap manera'". Set dècades després, "no només hem sobreviscut sinó que tenim una de les societats més benestants del món". I va recordar que a Europa cada cop hi ha "més països petits o de mida mitjana, un mosaic fascinant de comunitats i països que governen els seus propis afers".</p> <p><i>(Imatge: Ólafur Grímsson / fotografia: Fòrum Econòmic Mundial.)</i></p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2088http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2088Wed, 25 Feb 2015 10:00:00 +0100Almenys 90 cristians assiris segrestats per l'Estat Islàmic al Kurdistan Occidental <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3071" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3071-1424777045.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'Estat Islàmic (EI) <a target="_blank" href="http://syriahr.com/en/2015/02/90-assyrians-were-kidnapped-by-the-is-in-tal-tamer-countryside/">ha segrestat</a> almenys 90 cristians assiris al cantó de Cizire, el més oriental dels tres que formen el Kurdistan Occidental (Síria). El segrest ha tingut lloc a la vall de Khabur, on els islamistes van iniciar ahir dilluns una ofensiva contra les forces que defensen el cantó.</p> <p>Segons l'Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR), almenys 56 assiris <a target="_blank" href="http://syriahr.com/en/2015/02/is-militants-kidnap-56-assyrian-citizens-in-the-countryside-of-al-hasakah/">han estat segrestats</a> a Tal Shamiram, el mateix que ha passat amb "dotzenes d'assiris" a Tal Hermez. La mateixa font apunta que l'EI ha executat dues persones a Ghibsh pel fet de "tenir tractes amb els kurds".</p> <p>El setmanari <i>Newsweek </i><a target="_blank" href="http://www.newsweek.com/report-isis-takes-villagers-hostage-syria-demands-prisoner-swap-kurdish-308871">diu</a> que els segrestats poden ser més de 100, i afirma que l'EI ha demanat a les forces kurdes que alliberi presoners islamistes a canvi de deixar en llibertat els assiris.</p> <p>L'agència assíria AINA <a target="_blank" href="http://www.aina.org//news/20150223174904.htm">informa</a> que, en l'ofensiva, l'Estat Islàmic ha destruït diverses esglésies assíries. Entre aquestes hi ha el temple de Mar Bisho (fotografia), al qual els gihadistes han calat foc, sempre segons AINA.</p> <p>El cantó de Cizîre està defensat per les milícies kurdes de les YPG i les YPJ i la milícia assíria del Consell Militar Siríac (MFS). L'MFS <a target="_blank" href="https://twitter.com/SyriacMFS/status/569966072713101312/photo/1">reconeixia ahir</a> que l'Estat Islàmic ha conquerit diversos pobles a la vall de Khabur, i que les seves forces juntament amb les YPG, la policia assíria (el Sutoro) i un grup de guàrdies locals estan fent front als islamistes perquè no avancin més.</p> <p>Podeu veure un mapa detallat de Khabur, amb els pobles ocupats per l'EI, <a target="_blank" href="http://www.imagopyrenaei.eu/wp-content/uploads/2015/02/Khabur-23-f.png">en aquest enllaç</a>.</p> <p>L'atac de l'EI a Khabur arriba un dia després que les YPG i l'MFS duguessin a terme una ofensiva a la regió de Tal Hamis, també al cantó de Cizîre, que va obligar els gihadistes a retirar-se de 22 localitats.</p> <p><b>Un assentament de 80 anys d'història</b></p> <p>Els assiris <a target="_blank" href="http://www.aina.org/articles/asotk.pdf">es van instal·lar</a> a la vall de Khabur a la dècada de 1930. Es tractava de famílies que havien estat expulsades de la regió de Hakkari, al Kurdistan del Nord (Turquia). Abans de la guerra actual, s'estimava que la població assíria a Khabur estava al voltant de les 20.000 persones. L'assentament principal és Tal Tamir.</p> <p>Altres territoris del Kurdistan Occidental també tenen poblacions assíries més petites, incloent-hi la ciutat de Qamishli. El 2014, les autoritats de Cizîre <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1740">van declarar</a> l'assiri idioma oficial del cantó, juntament amb el kurd i l'àrab.</p> <p><b>Més informació:</b></p> <ul> <li><b>Nationalia</b>: <a target="_self" href="http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2049">Els assiris del Kurdistan s'armen</a></li> </ul> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2087http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2087Tue, 24 Feb 2015 11:00:00 +0100En perill l'autonomia de Norfolk, un dels territoris autogovernats més petit del món <div style="float: right; clear: right; margin: 0 0 10px 10px"> <a href="http://www.nationalia.cat/popup-imatge/3069" target="_blank" title="Ampliar la imatge" onclick="javascript:var popupImatge = window.open(this.href, 'popupImatge', 'menubar=no,toolbar=no,location=no,status=yes,resizable=yes,scrollbars=yes'); popupImatge.focus(); return false"> <img class="Foto" alt="" src="http://www.nationalia.cat/imatge/3069-1424699186.jpg?amplada-maxima=180" /> </a> </div> <p>L'autonomia de l'illa de Norfolk està en perill si tiren endavant els plans del govern australià d'anul·lar una llei de 1979 que atorga l'autogovern a aquest petit territori de l'oceà Pacífic. L'anunci de Canberra ha aixecat polseguera a l'illa i ha encès el debat sobre si és sostenible que un territori aïllat amb una població escassa disposi de les seves pròpies institucions d'autogovern.</p> <p>Norfolk es troba situada entre Austràlia, Nova Zelanda i Nova Caledònia. Té 34 quilòmetres quadrats i 2.300 habitants censats -tot i que la xifra real de residents podria estar al voltant dels 1.600. Una part són descendents d'australians i neozelandesos, i l'altra de tahitians i d'illencs de Pitcairn, que van colonitzar l'illa al segle XIX. Norfolk té dues llengües oficials: l'anglès i el norfuk, un idioma crioll de base anglesa parlat pels descendents dels colons de Pitcairn. A la pràctica, l'anglès <a target="_blank" href="http://www.axl.cefan.ulaval.ca/pacifique/norfolk.htm">és la llengua dominant</a>.</p> <p>El 1979, Austràlia va aprovar la Llei de l'Illa de Norfolk, que li atorga poders legislatius i executius. Norfolk té un Parlament de nou membres i un govern de quatre.</p> <p>L'any passat, un comitè del Parlament Australià <a target="_blank" href="http://parlinfo.aph.gov.au/parlInfo/download/publications/tabledpapers/0dfc8c9b-93a0-4254-a772-5ef310ad7647/upload_pdf/NCET%20Norfolk%20report.pdf;fileType=application%2Fpdf#search=%22publications/tabledpapers/0dfc8c9b-93a0-4254-a772-5ef310ad7647%22">va aprovar un report</a> sobre el futur de Norfolk, i va concloure que l'illa travessa problemes múltiples d'arrel econòmica, entre els quals un deute creixent, l'emigració cap a Austràlia per manca de perspectives econòmiques i la crisi del sector turístic. Segons l'informe, Norfolk ara estaria en fallida si el govern australià no ho hagués evitat.</p> <p>Davant d'aquest quadre, el comitè va proposar que les institucions de l'illa fossin substituïdes per una nova administració municipal, amb força menys competències i per tant més dependent d'Austràlia. El report argumenta que és l'única forma de garantir una situació econòmica viable per a Norfolk i d'assegurar-se que els illencs tinguin drets i estàndards de vida similars als del continent.</p> <p><b>Una ministra de Norfolk creu que els illencs no hi estan d'acord</b></p> <p>La ministra de Serveis Comunitaris de Norfolk, Robin Adams, <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/australia-news/2015/feb/17/norfolk-island-makes-direct-appeal-to-tony-abbott-over-self-government">argumenta</a> que és fals que l'illa no pugui gestionar la seva pròpia economia. Adams assegura que, des de 1979, Norfolk només ha hagut de demanar diners a Austràlia dos cops, i sempre ha estat en forma de crèdit.</p> <p>Però a més, Adams critica que el report del comitè parlamentari no reconegui el caràcter distint dels habitants de Norfolk i del seu origen de Pitcairn: "Per a molta gent a l'illa, això és preocupant", ha dit en una carta enviada al primer ministre australià, Tony Abbot. Adams ha admès que els illencs estan "dividits" sobre quin és el millor escenari per al futur de Norfolk, però ha pronosticat que si es fes un referèndum, la majoria rebutjarien cedir l'autogovern.</p> <p><b>Un nou model "en consulta estreta" amb la comunitat</b></p> <p>Austràlia no ha promès pas cap referèndum. Però un dels membres del comitè parlamentari, Gai Brodtmann, <a target="_blank" href="http://www.brisbanetimes.com.au/comment/norfolk-island-needs-new-governance-model-20150217-13gxsk.html">opina</a> que el nou model de govern de Norfolk ha de decidir-se "en consulta estreta amb la comunitat de l'illa". Brodtmann també ha promès que el nou model permetrà el manteniment de la "història i cultura particulars" de Norfolk alhora que garantirà "l'accés" dels illencs a "l'oportunitat, la igualtat i la justícia", cosa que l'autogovern actual, segons ell, no fa.</p> <p><p><br><a href="https://twitter.com/share" class="twitter-share-button" data-lang="ca">Tuiteja</a> <script>!function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src="//platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs");</script></p></p> <p><div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://nationalia.cat/ca/noticies/feed&amp;width&amp;layout=button_count&amp;action=like&amp;show_faces=false&amp;share=true&amp;height=35" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:35px;" allowTransparency="true"></iframe> </div> <p></p> <div> <iframe src="//www.facebook.com/plugins/likebox.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FNationalia&amp;width&amp;height=258&amp;colorscheme=light&amp;show_faces=true&amp;header=false&amp;stream=false&amp;show_border=true" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; height:258px;" allowTransparency="true"></iframe> </div></p>http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2086http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2086Mon, 23 Feb 2015 13:30:00 +0100