El següent número a parlar de Kosovo explicava una història recurrent en les darreres cites electorals: el boicot de la comunitat sèrbia a les eleccions.

[...] 
El boicot [...] constitueix un evident problema per a la negociació de l'estatut final de Kosovo, que s'hauria de decidir aquest 2005. Els serbis han quedat fora de les institucions del país, quan són justament els drets de les minories -i els serbis ho són, a Kosovo- un dels assumptes de més difícil acord entre les diverses parts. 
En teoria, la descentralització de la fins ara província sèrbia és un dels punts bàsics del futur estatus de Kosovo, segons va reiterar a Belgrad, el mes de novembre passat, Soren Jessen-Petersen, cap de la missió de les Nacions Unides a Kosovo. Irònicament, el govern serbi també es mostra favorable a la descentralització de Kosovo, i de fet ha presentat un Pla per a la Solució Política a la Situació a Kosovo i Metohija, que preveu la creació d'una regió sèrbia autònoma que inclouria diversos districtes de majoria ètnica sèrbia. La nova regió tindria assemblea i govern propis i gaudiria d'un ampli ventall de competències.
Però el pla serbi ja ha estat rebutjat tant pels líders polítics albanesos com per l'administració internacional, donat que es tracta d'una proposta unilateral.

Pel que fa als resultats, van donar la victòria al carismàtic Rugova, que va reafirmar d'aquesta manera el seu pes i credibilitat al país.

El parlament kosovar té 120 escons, dels quals 100 representen el conjunt de la població mentre que 20 es reserven a les diverses minories ètniques del país. La Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), liderada per Ibrahim Rugova, va tornar a guanyar les eleccions a l'assemblea kosovar, amb el 45,4% dels vots emesos, percentatge que li atorga 47 dels 120 escons. El Partit Democràtic de Kosovo (PDK), de l'antic comandant de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK) Hashim Thaçi, va avançar tres punts percentuals respecte a les anteriors eleccions de novembre de 2001 i va assolir el 28,9% dels sufragis, cosa que li va donar 30 escons. L'Aliança pel Futur de Kosovo (AAK) es manté com a tercera força albanesa, amb el 8,4% del vot i 9 seients, un més que fa tres anys. Unes altres cinc formacions albaneses s'han repartit 12 escons més. Entre tots els partits albanesos sumen, per tant, 98 dels 100 escons generals, fet que evidencia el boicot serbi als comicis.

Pel que fa als 20 escons de les minories, 10 es reserven als serbis: la Llista Sèrbia per Kosovo i Metohija n'ha guanyat vuit, mentre que els altres dos se'ls ha emportat la Iniciativa Ciutadana Sèrbia. Val a dir que ambdues formacions han tingut un suport molt baix entre els propis serbis a causa del boicot. A les comunitats roma, ashkali i egípcia els corresponen quatre escons, que han guanyat la Nova Iniciativa Democràtica de Kosovo (IRDK, egipci, dos), el Partit Democràtic Ashkali de Kosovo (PDAK, un) i el Partit Unit dels Roma de Kosovo, (PREBK, un). La minoria bosniana té reservats tres escons (dos els ha guanyat Vakat -que, a més, ha aconseguit un representant més de les llistes generals- i l'altre se l'ha emportat l'SDA). Per la seva banda, el partit turc, el KDTP, ha guanyat els dos escons que li correspon a aquesta minoria més un altre per les llistes generals, i finalment, el diputat reservat als gorani (una minoria eslava de fe musulmana que viu al sud de Prizren) l'ha guanyat la Iniciativa Ciutadana de la Gora (GIG).

Després de les eleccions, es va produir la sorpresa: el PDK, partit al qual pertanyia el fins llavors primer ministre de Kosovo, Bajram Rexhepi, quedava fora del nou govern del país perquè l'LDK de Rugova havia arribat a un acord de govern amb l'AAK, de l'antic líder de l'UÇK Ramush Haradinaj, qui s'havia de convertir en el nou primer ministre. A banda de l'LDK i l'AAK, han entrat al govern altres partits minoritaris, cap d'ells, però, serbi. Alguns analistes ja han apuntat que el nou executiu kosovar (que tindrà més competències que l'anterior, segons va anunciar al novembre Jessen-Petersen) neix coix per dues raons: una, la desaparició del govern del PDK, un partit que compta amb un suport popular bastant ampli; l'altra, que el nou primer ministre, Ramush Haradinaj, podria ser acusat pel Tribunal de l'Haia per presumptes crims de guerra contra la població sèrbia durant la seva època a l'UÇK. [...] El primer ministre ho té clar: a final de 2005 Kosovo serà un estat independent. Abans, caldrà un acord -que avui es veu llunyà- amb els serbis i el beneplàcit de la comunitat internacional.