Notícia

El Parlament declara el poble català com a "subjecte polític i jurídic sobirà"

La declaració és aprovada pel 63% dels diputats a la cambra catalana, inclosos els dos principals partits · Els partits espanyols hi voten en contra, donat que el consideren "il·legal" · La declaració nega un dels principals pilars de la Constitució espanyola · L'enquesta més recent mostra que una majoria de catalans donen suport a la independència

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució segons la qual el poble català ha estat declarat "subjecte polític i jurídic sobirà". L'aprovació del text és la primera passa del programa que va ser acordat entre CiU i ERC per tal de conduir Catalunya cap a la consulta sobre la independència ("un estat en el marc europeu", segons es va incloure en l'acord signat el mes passat).

El text de la declaració havia estat acordat per CiU, ERC i ICV, i tots els diputats d'aquestes forces hi han votat favorablement. També ho ha fet un dels diputats de la CUP, mentre que els altres dos s'hi han abstingut. Això suma 85 diputats d'un total de 135.

Raons per a la sobirania

Per CiU, Oriol Pujol ha dit que la declaració mostra quins són "els fonaments" del procés envers la consulta. Segons Pujol, Catalunya ja és un "subjecte polític" perquè l'Estatut de 2006 diu que "els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya".

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit que la majoria dels catalans volen que el procés comenci, i que la declaració podria resumir-se en una sola paraula: "democràcia". Segons ell, a través de la seva declaració, "el dret de decidir s'exerceix, no es demana".

Per ICV, Joan Herrera ha afirmat que el sí a la declaració de la seva força es deu "a l'esgotament de les relacions amb l'estat" després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de 2010. Herrera ha afegit que el procés ha de preservar "la cohesió social" i la "legitimitat democràtica".

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha explicat que la seva formació "celebra i avala" la declaració, però que la seva formació té "dubtes raonables" de què el poder "retorni" al poble de Catalunya. Entre aquests dubtes hi ha "qui" i "a canvi de què" acceptarà la celebració de la consulta, i "quina sobirania ens quedarà". Arrufat també ha criticat el fet que la declaració no esmenti "la nació completa", els Països Catalans.

Raons contra la sobirania

Els partits d'obediència espanyola (PSC-PSOE, PP i Ciutadans) han votat contra el text, donat que tots ells el consideren "il·legal". Tot i això, cinc diputats socialistes no han volgut votar contra el text, i no han emès el seu vot. Dos diputats del PP estaven malalts i no han assistit a la sessió. Així doncs, 41 diputats hi han acabat votant en contra.

El líder del PSC, Pere Navarro, ha argumentat que el text hauria d'haver inclòs el concepte de "dret de decidir" en lloc de "sobirania". Navarro ha afegit que declarar la sobirania equival a declarar la independència, i ha proposat iniciar una negociació amb les institucions espanyoles per tal que Espanya esdevingui un estat federal.

Molt més categòrica, la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, ha afirmat que la declaració és "una proposta unilateral d'independència" que "fracassarà". Segons ella, la resolució va directament contra allò previst a la Constitució espanyola. Sánchez-Camacho ha afegit que abandonar Espanya significa que Catalunya també es quedaria fora de la Unió Europea.

Una opinió ha estat expressada pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, qui ha definit la proposta com a "teatre" i "deliri". "El dret a decidir no existeix", ha sentenciat Rivera.

El text nega el primer concepte de la Constitució Espanyola

Les implicacions legals i polítiques de la declaració poden ser profundes. Declarar que el poble català és "un subjecte sobirà" pràcticament significa negar l'article 1.2 de la Constitució Espanyola, que afirma clarament que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'estat".

En ocasions anteriors, el Parlament de Catalunya ja havia negat que hi hagués una única nació en territori espanyol. Catalunya ha estat descrita diversos cops com a nació, com per exemple fa l'Estatut d'Autonomia de 2006 al seu preàmbul.

L'enquesta més recent mostra una majoria a favor de la independència

L'enquesta d'opinió més recent que ha estat publicada sobre la independència diu que el 56,9% dels catalans estan a favor de la secessió. L'estudi d'opinió, publicat fa tres dies, diu que el 35% s'hi oposen i que el 8,2% no ho saben. L'enquesta també diu que el 62,9% dels catalans volen que el referèndum es faci, fins i tot si Espanya no hi està d'acord.