2 de febrer: Gagaüsia vol marcar territori a Moldàvia

Gagaüsia -una autonomia de Moldàvia- vol celebrar una consulta doble. A la primera pregunta, les autoritats gagaüses demanaran als electors si s'estimen més que Moldàvia s'integri a la Unió Europea o a la futura Unió Euroasiàtica liderada per Rússia. A la segona, els ciutadans hauran de donar el seu parer sobre una proposició de llei gagaüsa segons la qual Gagaüsia declararia automàticament la seva independència en el cas que Moldàvia s'unís a Romania.

16 de febrer: miríada de candidats independentistes a Sardenya

Els sards acudiran a les urnes a renovar la composició de la seva Assemblea autònoma i també triaran un nou president. L'actual, Ugo Cappellacci (centredreta italià) es presenta a la reelecció. Com a rivals, el candidat del Partit Democràtic (centreesquerra italià), el del Moviment 5 Estrelles (el partit de Beppe Grillo) i diversos líders independentistes. Entre ells, probablement la més destacada és l'escriptora Michela Murgia, que es presenta al capdavant de Sardenya Possible. Però també van a les urnes Pier Franco Devias (Front Unit Independentista) i Cristina Puddu (MERIS), i encara podria haver-hi més candidatures independentistes: la del Partit dels Sards i la d'Independència República de Sardenya. També es presenta una llista regionalista, Units, comandada per Franco Pili (expresident de Sardenya i exmembre del Poble de la Llibertat de Berlusconi).

30 de març: nova prova per al moviment kurd

Les eleccions locals de Turquia seran de nou un bon termòmetre per a veure l'estat de forma del moviment kurd, especialment després del procés de confluència entre la principal força kurda (el BDP) i el partit de l'esquerra alternativa turca (l'HDP). Encara que les dues formacions han decidit de presentar-se plegades a les eleccions parlamentàries de 2015, encara confluiran per separat a les de 2014: el BDP ho farà a les regions del Kurdistan mentre que l'HDP ho farà a les altres zones de Turquia -incloent-hi Istanbul, on resideix una comunitat kurda molt nombrosa.

22-25 de maig: la gran setmana europea

Mai abans els ciutadans de 28 estats europeus havien estat cridats a les urnes simultàniament. Toca renovar la composició del Parlament Europeu, que probablement quedarà més atomitzat que no pas ara. Els sondejos preveuen el creixement dels partits crítics amb el funcionament actual de la UE, cosa que faria disminuir el pes dels dos grans grups -el socialdemòcrata i el popular. En moltes nacions sense estat, les eleccions també tindran una lectura en clau nacional.

25 de maig: Bèlgica ja no serà mai més la mateixa?

Coincidint amb les eleccions europees, Bèlgica triarà també el seu Parlament estatal, així com els parlaments subestatals -incloent-hi el flamenc. El principal partit independentista flamenc, la Nova Aliança Flamenca, gairebé planteja les eleccions com un plebiscit sobre el futur de Bèlgica. El partit diu que una victòria seva -que els sondejos pronostiquen- farà inajornable una nova reforma de l'estat que condueixi cap a una Bèlgica confederal.

Primavera: un examen al nacionalisme hongarès

Encara sense data concreta, els hongaresos estan cridats aquesta primavera a renovar el seu Parlament. Serà un examen al nacionalisme rampant, tant el que exhibeix la dretana Fidesz -al govern- com el dels ultranacionalistes del partit Jobbik, actualment tercera força parlamentària. També caldrà veure el suport que recull el nou Partit Gitano, que fa poques setmanes va anunciar que es presentaria als comicis.

18 de setembre: Escòcia decideix

Pactat entre els governs de Londres i Edimburg, Escòcia decidirà si vol separar-se del Regne Unit o continuar formant-ne part com a país autònom. Les enquestes diuen que guanyarà el "no", però també recullen que el "sí" està retallant distàncies. El govern escocès afirma que si guanya la independència, el país romandrà dins de la UE i l'OTAN. El govern britànic diu que la permanència d'Escòcia a la UE no està pas garantida.

5 d'octubre: un nou retrat de Bòsnia

Dominada habitualment pels partits ètnics bosníacs, serbis i croats, l'escena política de Bòsnia i Hercegovina se sotmetrà a un nou test amb la renovació del seu Parlament. La UE insisteix als polítics bosnians que implementin reformes estructurals que facin el país més governable. Entre elles, posar fi a la discriminació dels ciutadans que no pertanyen a cap dels tres grans grups ètnics del país. Una demanda de Brussel·les que encara no ha trobat compliment.

9 de novembre: consulta a Catalunya (si es pot)

Després d'anys de mobilitzacions de les entitats independentistes catalanes, el govern català cridarà la ciutadania a expressar-se sobre la independència abans que acabi l'any. La consulta tindrà dues preguntes: la primera, sobre si Catalunya ha de ser un estat, i la segona, sobre si aquest estat ha de ser independent. El govern espanyol, però, insisteix que la consulta no es farà perquè és il·legal, i ha promès d'usar tots els instruments al seu abast per a impedir-ho.

Novembre: l'enèsima batalla per Moldàvia

Sense data precisa, Moldàvia haurà d'anar a les urnes probablement el mes de novembre per a renovar el seu Parlament. S'hi presenta una nova batalla sobre el futur del país, que darrerament -i sobretot després de la signatura de l'Acord d'Associació- s'ha inclinat cap a la Unió Europea. La coalició europeista que hi governa actualment mirarà de mantenir el poder, davant d'un Partit Comunista que provarà de recuperar el poder i de mantenir vincles amb Rússia. Enmig, la qüestió encara no resolta de Transnístria.

(Fotografia: una persona vota en unes eleccions a França / imatge de Rama.)