Notícia

Abkhàzia: una crisi política lligada a l'economia, la construcció nacional i la relació amb Rússia

El president abkhaz fuig de la capital i denuncia un "cop d'estat" · L'oposició critica la mala gestió econòmica i l'extensió de la ciutadania abkhaza als georgians ètnics · La forma d'integrar Abkhàzia en l'àrea geopolítica russa, teló de fons · Els opositors volen que la república caucàsica ingressi a la Unió Duanera encapçalada per Moscou

Abkhàzia s'enfronta a una crisi política greu després que un seguit de protestes hagin forçat el president, Aleksandr Ankvab, a abandonar la seu presidencial de la capital, Sukhumi. Ankvab ha qualificat els fets de "cop d'estat", i assegura que es manté en territori abkhaz.

Segons explica la BBC, les protestes estaven encapçalades pel líder de l'oposició i antic primer ministre i vicepresident d'Abkhàzia, Raul Khadjimba, que ha aconseguit unir 11 grups opositors a Ankvab sota el seu lideratge. L'oposició reclamava a Ankvab canvis profunds, entre els quals la formació d'un nou govern d'unitat nacional, la dimissió dels tres governadors dels districtes orientals, i reformes constitucionals que restin poder al president.

Abkhàzia (240.000 habitants i 8.660 quilòmetres quadrats) és una república que es va autoproclamar independent de Geòrgia el 1992. El 2008 va ser reconeguda com a estat sobirà per part de Rússia, que acabava d'enfrontar-se militarment a Geòrgia precisament després que Tbilisi hagués intentat reconquerir Abkhàzia i Ossètia del Sud. Moscou és el patrocinador econòmic i militar del país. Segons el cens de 2011, el 50,7% de la població és ètnicament abkhaza, el 19,2% georgiana, el 17,4% armènia i el 9,1% russa. Els georgians estan concentrats sobretot als districtes orientals.

Malbaratament de recursos i nacionalisme abkhaz

S'entreveuen dues grans línies en els arguments expressats pels opositors al president Ankvab, d'acord amb el que recull el web Apsny.ru. D'un costat, l'oposició acusa el líder abkhaz d'estar malbaratant tota l'ajuda econòmica que Rússia canalitza cap a Abkhàzia. Diferents fonts situen l'aportació russa entre el 66% i el 75% del pressupost anual abkhaz. Els opositors afirmen que Ankvab usa aquests diners sobretot per a finançar el seu govern, sense destinar-los a desenvolupar el país. Una altra part de les crítiques (expressada per la influent organització de veterans de la guerra d'independència) ve del fet que el govern d'Ankvab estaria atorgant la ciutadania abkhaza a georgians ètnics que viuen a les zones orientals d'Abkhàzia, i que fins ara no estaven registrats oficialment. En aquest sentit, i simplificant molt les coses, es pot dir que l'oposició estaria marcant un perfil nacionalista més basat en un relat ètnic de la construcció nacional: els abkhazos són el poble titular del país, i Abkhàzia ha de ser per a ells. L'enfocament d'Ankvab seria diferent, més dirigit a integrar (si més no, parcialment) els no abkhazos en una ciutadania supraètnica.

Almenys, aquesta també és la interpretació que fa Michael Cecire, expert en la matèria al Foreign Policy Research Institute de Philadelphia (Estats Units), preguntat per la BBC. Cecire diu que Khadjimba "és un etnonacionalista", oposat a una visió "més àmplia de la ciutadania", de la qual Ankvab en seria l'exponent. L'expert fins i tot apunta que aquest és el motiu principal dels opositors, tot i que la frustració per la mala situació de l'economia "probablement també és real".

El paper de Rússia, un altre factor?

I a banda de la crisi econòmica i de la manera diferent de voler construir la nació abkhaza, les relacions amb Rússia tenen a veure amb els fets actuals? En aquest article a Open Democracy, el redactor en cap del Caucasus Times, Islam Tekushev, entén que sí. L'analista apunta en primer lloc una dada evident: l'economia i la defensa d'Abkhàzia depenen absolutament de Rússia. A partir d'aquí, l'existència mateixa de la República d'Abkhàzia està vinculada als designis de Moscou.

Però quin paper juguen Ankvab i Khadjimba? Les opinions dels analistes divergeixen. Michael Cecire i Islam Tekushev presenten Ankvab com un líder inclinat a cercar una integració més estreta amb Rússia, mentre que Khadjimba (que no és antirus en cap cas) i els opositors s'estimarien més posar límits a les relacions entre ambdós països per tal de preservar el futur d'Abkhàzia com a estat sobirà.

Per contra, The Moscow Timescita un expert del Carnegie Center, Alexei Malaixenko, que ho interpreta al revés que Cecire i Tekushev: segons ell, l'objectiu de Khadjimba seria acostar encara més Abkhàzia a Rússia. A la biografia de Khadjimba no hi falten motius per a pensar així: és un antic membre del KGB que, quan es va presentar a les eleccions presidencials de 2004, tenia el suport de Vladímir Putin. Cosa diferent, és clar, és que tots els grups que formen l'oposició estiguin d'acord amb aquesta visió.

El comunicat que acaba de fer públic l'oposició abkhaza, i que cita el web georgià Civil.ge, fixa la seva posició en relació amb la vinculació que Abkhàzia hauria de tenir amb Rússia. I és interpretable en un sentit o en l'altre. Perquè els opositors, per un costat, volen "desenvolupar i millorar" el "partenariat estratègic entre la República d'Abkhàzia i la Federació Russa" i "unir-se al procés d'integració que Rússia ha iniciat en l'espai postsoviètic", davant l'amenaça, diuen, de l'expansionisme geoestratègic d'Occident. Però al mateix temps, marquen una línia clara respecte de quins haurien de ser els límits d'aquesta integració: "Estem interessats en participar, en igualtat de condicions, en la Unió Duanera, l'EurAsEC (Comunitat Econòmica Euroasiàtica) i la Unió Euroasiàtica". Una fórmula que s'hauria de desenvolupar "amb un esperit [...] de respecte de la sobirania i independència d'Abkhàzia".

No és irrellevant que els opositors en cap moment diguin que volen la integració d'Abkhàzia a Rússia (com sí que s'ha fet a Crimea, al Donbass i, en alguna ocasió, fins i tot a Ossètia del Sud) i que, en canvi, fixin l'horitzó d'una Abkhàzia independent com a membre d'aquestes organitzacions, projectes geopolítics de Putin per a l'antic espai soviètic: totes elles agrupen estats reconeguts com a sobirans en l'arena internacional, entre els quals (i a banda de Rússia, és clar) Bielorússia i el Kazakhstan.