Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia acaben de signar els respectius acords d'associació amb la Unió Europea. Ucraïna, a més, completa el seu canvi d'aliança (d'un parternariat privilegiat amb Rússia durant el mandat del president Víktor Ianukóvitx a la de la UE amb el president actual, Petró Poroixenko). Mentre, Armènia continua fent passos a la inversa. Tot i que les polèmiques són acalorades entre els favorables i contraris a cada una de les opcions possibles, els dirigents d'Armènia s'han decantat cap a la Unió Eurasiàtica impulsada pel president rus, Vladímir Putin (vegeu mapa; cliqueu-hi per a ampliar-lo).

La presa de posició del govern armeni va arribar després dels tres anys de treball actiu per a preparar l'acord d'associació entre Armènia i la Unió Europea. Però el setembre del 2013, el govern armeni va anunciar per sorpresa que havia decidit ingressar a la Unió Duanera, embrió de la Unió Euroasiàtica, organització amb vocació de convertir-se en competidora de la Unió Europea pel que fa a la integració dels antics estats soviètics. La Unió Euroasiàtica va ser presentada formalment el maig passat, formada per Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan, amb la perspectiva que Armènia i el Kirguizistan s'hi uneixin abans que acabi 2014.

Els termes de la discussió

Diverses vegades les autoritats russes han manifestat el seu descontentament envers Geòrgia i Moldàvia pel fet d'haver escollit d'associar-se amb la Unió Europea. Però aquesta desaprovació no ha servit per a frenar la determinació dels governs de dos països que, fins fa poc, es trobaven en l'òrbita de la Unió Soviètica -de Rússia en últim terme. Com a contrapartida, les autoritats russes han promès a Armènia una sèrie d'avantatges que Geòrgia i Ucraïna no aconseguiran, almenys durant molt de temps: inversions en els sectors energètic i de transports, facilitats en el règim de visats per als ciutadans armenis i preus baixos en el subministrament de gas.

Els crítics amb la decisió del govern armeni diuen que la Unió Duanera és, ara per ara, un miratge, perquè segons ells, aquest organisme tan sols servirà per a incrementar encara més la dependència d'Armènia respecte de Rússia i, en últim terme, perquè Armènia perdi la seva sobirania i capacitat per a defensar els seus interessos en qüestions crucials. És el parer, per exemple, de Stepan Grigoryan, director de l'Analytical Centre on Globalization and Regional Cooperation (ACGRC), un think tank armeni d'orientació proeuropea. Grigoryan sospita, per exemple, que Moscou hauria amenaçat Armènia de posar-se del costat de l'Azerbaidjan en el contenciós sobre el Karabakh. El paper de Rússia en relació amb això, de fet, és molt debatut pels analistes, sobretot arran del fet que Moscou hagi incrementat la venda d'armes i les relacions en matèria de seguretat amb l'Azerbaidjan, el rival d'Armènia pel control del Karabakh.

[[InfoArmenia]]

Altres analistes armenis, però, entenen que l'opció que ha fet el govern armeni era la millor. Ho escriu Aram Khatchaturian, director del portal armeni Natsionálnaia Idea, d'orientació prorussa. Khatchaturian diu que els tractes d'aproximació a la UE es fonamentaven en unes relacions marcades per un "fariseisme hipòcrita". Des de Brussel·les arribaven promeses de creixement econòmic, de liberalització del comerç amb la UE, de contenció de l'atur i de millores institucionals i democràtiques. Però els productes armenis, diu l'analista, no són competitius per a entrar al mercat europeu, i sí que ho son en l'àrea russa, on ja disposen d'alguns nínxols de mercat. La proposta de la UE estava presentada en termes "confusos i maldestres", explica Khatchaturian, que denotaven un desconeixement del que és Armènia avui. L'analista pensa que, en el fons, la UE no ha comprès l'essència de la identitat armènia, ancorada en el món cristià oriental, a diferència d'una UE de tradició majoritària catòlica i protestant, ara desbordada per altres valors.

En funció de la geopolítica

Més enllà d'aquestes discussions, allò que la UE cercava -i segurament no deixarà de cercar encara- és atreure's al seu espai geopolític els països que també cobeja Putin. Tant des de Brussel·les com des de Washington s'acusa el mandatari rus de voler reconstruir l'antic espai soviètic: l'annexió de Crimea ara, i el manteniment d'Abkhàzia, Ossètia del Sud i Transnístria dins de la seva òrbita són alguns dels arguments. Del costat rus, es replica que, de fet, és la UE i l'OTAN qui han estat expandint les seves fronteres orientals des de la caiguda de l'URSS, i que Moscou tan sols cerca de mantenir el que considera com a espai geopolític propi.

En aquest context, Armènia apareix cada cop més a la mercè de Rússia. Moscou hi manté la seva base militar més important al sud de la serralada del Caucas (a Gyumri). Com a part de la seva aliança militar (al si de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva), Rússia està compromesa a protegir Armènia en el cas d'una agressió exterior. La renúncia a l'Acord d'Associació amb la UE "limita les opcions" geopolítiques d'Armènia, diu aquest informe del Regional Studies Center (RSC, un think tank amb seu a Erevan). En els darrers anys, diu l'RSC, Armènia havia fet una aposta per a complementar el "partenariat estratègic" amb Rússia amb unes bones relacions amb l'Iran i una aproximació creixent al bloc occidental. El "no" d'Erevan a l'Acord d'Associació és "una relliscada estratègica greu", conclou l'informe.

Amb tot, la UE encara pot mantenir esperances a mig i llarg termini, si més no pensant en un nou gir d'Armènia respecte de Rússia, especialment si s'acaba l'actual fase geopolíticament expansiva de Rússia, molt vinculada a la figura del president Putin. Amb tot, haurà de tenir en compte que, probablement, Armènia continuarà tenint una dependència molt forta -energètica, laboral, militar...- respecte de Rússia, per a la qual cosa caldrà que la UE doni una contraprestació creïble i tangible. La qüestió és si a Brussel·les li interessarà fer una oferta d'aquestes característiques a canvi d'obtenir l'ingrés del país més petit, més despoblat, amb un PIB per càpita menor i menys estratègic de tota la regió.