Un dels punts fonamentals del programa proposat pel grup dels Reformistes i Conservadors europeus (ECR) al Parlament Europeu és la defensa de la permanència de l'estat-nació, en una Europa que no hauria d'avançar cap al federalisme sinó cap a "una organització més flexible". Després d'una discussió interna que ha durat setmanes, els quatre eurodiputats de la independentista Nova Aliança Flamenca (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), seguint la consigna del president Bart De Wever i d'acord amb la decisió del buró del partit, s'han adherit a aquest grup. Això implica que l'N-VA abandona el grup parlamentari dels Verds-ALE, on havia estat fins ara, i que descarta ingressar al grup dels Demòcrates i Liberals (ALDE), que d'entrada semblava que tenia més números per a ser l'escollit.

Elements contradictoris?

Com explica l'N-VA que s'adhereix a un grup que defensa, textualment, "la integritat sobirana de l'estat-nació" quan el primer article dels estatuts del partit flamenc indica que opta per una "república de Flandes independent"?

Davant d'aquest interrogant, Guy Verhofstadt, cap de l'ALDE i també flamenc, ha condemnat la incongruència, segons ell, que demostra l'N-VA: la decisió "del partit nacionalista, el més gran del país [es refereix a Bèlgica], d'associar-se a un grup euroescèptic, si no antieuropeu, entre les quals es compten certs partits d'extrema dreta com els Veritables Finesos, el Partit Popular Danès o encara L'Alternativa per a Alemanya, que refusa l'euro, no és bona per al projecte europeu". Verhofstadt ha recordat que, al grup liberal, cada membre individual "gaudeix de la llibertat d'expressar i defensar l'opinió pròpia sobre les qüestions institucionals nacionals".

Per a justificar la seva presa de posició, l'N-VA ha manifestat que no s'havien adherit al grup de l'ALDE perquè, entre altres dificultats, topaven amb l'actitud dels liberals francòfons belgues, que s'hi manifestaven contraris, i no podien oblidar que, durant tota la campanya electoral, els liberals flamencs els havien atacat per les seves posicions independentistes. D'altra banda, l'N-VA té diferències ideològiques importants amb el grup dels Verds-ALE, i de fet, els Verds flamencs havien criticat que el partit de De Wever votés sovint de forma diferent a com ho feia la resta del grup al Parlament Europeu. Dins de l'ALE, que agrupa partits de nacions sense estat i regionalistes, bona part dels membres es defineixen d'esquerres, mentre que l'N-VA -que no obstant tot plegat continua sent membre de l'ALE- se situa a la dreta liberal. L'N-VA admet que un dels motius per a no continuar dins del grup parlamentari dels Verds-ALE han estat les "relacions deteriorades" amb els ecologistes flamencs i valons.

Precisament, Johan Van Overtveldt, cap de la llista dels eurodiputats de l'N-VA, diu al web del partit que gràcies al fet d'haver entrat a l'ECR, la seva formació es beneficiarà de "l'autonomia més àmplia possible per a determinar lliurement les nostres posicions i el nostre comportament de vot", que en matèria "socioeconòmica" veu més propera als Conservadors i Reformadors que no pas als altres grups. Van Overtveldt admet que no hi havia plena sintonia amb cap dels grups europeus, però ha criticat l'ambigüitat que, segons ell, manté el grup de l'ALDE en qüestions com el de l'organització territorial. Si algunes vegades l'ALDE diu que està oberta "al regionalisme i a l'autonomisme", en d'altres es posa al costat dels unionistes estatistes, com de fet ja ha pogut comprovat Convergència Democràtica. L'N-VA també valora que l'ALDE sigui favorable a un "superestat europeu", en paraules de Van Overtveldt, objectiu que minva l'espai de les nacions sense estat.

Sumar-se al tercer grup del Parlament

Un altre argument que esgrimeix l'N-VA és que, gràcies a la bona situació en què es troba l'ECR (és el tercer grup més nombrós al Parlament Europeu), els eurodiputats independentistes flamencs tindran més temps per a intervenir en les sessions plenàries i més facilitats per a integrar-se en les comissions de treball que prefereixin. Per aquesta via, Van Overtveldt considera que l'N-VA mostrarà que és "un partit eurorealista" que refusa "el superestat europeu" alhora que no ho fa "amb un negativisme complet", sinó amb una "actitud positiva-crítica envers la UE".

L'N-VA també apunta que dins de l'ECR hi ha "contradiccions", cosa que podria apuntar a un distanciament del partit flamenc envers dels membres més propers a l'extrema dreta. En aquest sentit, Overtveldt diu que l'N-VA defensarà tot el seu programa polític i social, dins del qual hi ha "el regionalisme europeu": una forma alternativa de referir-se a la cessió de competències des dels estats membres cap a les unitats subestatals, incloent-hi les nacions sense estat que cerquin la seva emancipació al si de la UE.