El govern de Mali i cinc grups armats de l'Azawad comencen avui a Alger una ronda de converses destinades, segons els participants, a establir un "full de ruta" que meni a unes negociacions que, al seu torn, desemboquin en un acord de pau que posi punt i final al conflicte armat actual, iniciat a la zona el 2012. L'Azawad -nord de Mali, format essencialment per les províncies de Kidal, Timbuctú i Gao- es troba parcialment fora del control del govern malià, amb diversos sectors dominats per grups que en reivindiquen l'autonomia o la independència.

Les converses, facilitades per Algèria, es preveuen complicades. Per un costat, el representant de la presidència maliana, l'exprimer ministre Modibo Keita, ha confirmat que hi haurà "ofertes als grups armats". Però Bamako també ha precisat que no acceptarà de negociar amb els grups rebels "ni la independència ni l'autonomia" de l'Azawad. Fins ara, Mali només s'ha mostrat disposat a acceptar una certa descentralització de l'estat.

A l'altra banda de la taula hi haurà la representació política coordinada de tres grups azawadians: el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA), l'Alt Consell per a la Unitat de l'Azawad (HCUA) i el Moviment Àrab de l'Azawad (MAA). Els dos primers són majoritàriament tuaregs -el primer laic i el segon islamista- i el tercer és de majoria àrab. Tots tres propugnen que, com a mínim, Mali concedeixi l'autonomia a l'Azawad.

En declaracions a Afrik.com, el representant de l'MNLA a Europa, Moussa ag Assarid, diu que "no hi poden haver condicions a les negociacions". Ag Assarid considera que les promeses malianes de descentralització mai no s'han complert al nord de Mali, i que per tant ara cal que l'Azawad assoleixi "un estatus jurídic" que li permeti "l'autogestió".

Un panorama molt complex

A banda del govern i dels tres grups de majoria tuareg i àrab, també s'espera a Alger la participació d'un sector dissident del MAA oposat a l'MNLA així com de la Coordinació dels Moviments i Fronts Patriòtics de Resistència (CMFPR), una coalició molt laxa que reuneix diversos grups armats oposats a la independència de l'Azawad i que tenen les seves principals bases de suport entre les poblacions no tuaregs i no àrabs de la vall del riu Níger -sobretot songais i peuls.

La CMFPR es troba actualment dividida en dues corrents. Una, reconeguda per Mali i Algèria, ha estat convidada a les converses d'Alger; l'altra, encapçalada per Ibrahim Abba Kantao -exlíder d'un dels grups que formen part del CMFPR, el Ganda Iso-, deplora que l'hagin exclosa de les converses i acusa els governs malià i algerià de plegar-se a les demandes independentistes de l'MNLA, HCUA i MAA.

Del costat dels grups armats tuaregs, la unitat tampoc no és la nota dominant -ni, de fet, ho ha estat mai. Els lideratges de cadascun dels dos principals grups de majoria tuareg (MNLA i HCUA) es nodreixen de clans nobles tuaregs diferents. Mentre, el tercer actor armat tuareg destacat, el coronel El Hadj ag Gamou, compta des de fa anys amb la seva pròpia milícia, integrada sobretot per tuaregs imghads, tradicionalment vassalls dins de la societat tuareg.

La milícia d'Ag Gamou, més o menys vinculada a l'exèrcit malià, s'ha enfrontat a l'MNLA i l'HCUA aquests darrers mesos. L'episodi més recent va tenir lloc la setmana passada a Anefis: els homes d'Ag Gamou i l'MAA dissident van atacar posicions de l'MNLA. Un incident que, segons el mateix MNLA, va costar la vida a desenes de combatents.