El Govern Regional del Kurdistan (Iraq) va anunciar el juliol que convocaria un referèndum d'independència. Però la formació d'un nou govern iraquià -que acaba de rebre la benedicció del Parlament- podria donar una darrera oportunitat a la unitat del país? És el que interpreten diversos mitjans a partir de l'acord a què, finalment, han arribat representants de les tres comunitats principals de l'Iraq (àrabs xiïtes, àrabs sunnites i kurds) per a nomenar Haider al-Abadi com a nou primer ministre. La sortida del primer ministre anterior, Nuri al-Maliki, era la condició del Govern Regional del Kurdistan per a poder parlar amb Bagdad. El president kurd, Massud Barzani, ha felicitat Al-Abadi i li ha demanat que "no repeteixi els errors" d'Al-Maliki. Alguns factors ajuden a entendre i contextualitzar el gir del govern kurd.

Pressió nord-americana. La conformació d'un nou govern iraquià, i el suport kurd a aquest, l'havien demanada els Estats Units després que l'encapçalat per Al-Maliki fos incapaç de mantenir bona part del país sota el seu control quan els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI) van ocupar Mosul i altres ciutats del nord el mes de juny. Al-Maliki i Al-Abadi pertanyen tots dos al Partit Islàmic Dawa, de majoria àrab xiïta. Aquesta anàlisi explica que Washington prefereix Al-Abadi perquè el considera més obert als interessos nord-americans. L'Iran -que fins ara havia donat suport a Al-Maliki- també ha acceptat, de forma tàcita, la nominació d'Al-Abadi. El Govern Regional del Kurdistan s'ha vist empès a acceptar-ho.

Els kurds, més dèbils que no es pensaven. Davant l'avanç de l'EI el juny, semblava que l'Estat iraquià s'encaminava cap al col·lapse. El govern kurd de l'Iraq va enviar els seus soldats -els peixmergues- a ocupar tot un seguit de territoris habitats pels kurds, zones fins llavors fora del control del Kurdistan autònom, amb la ciutat de Kirkuk al capdavant. Poc després, i sentint-se fort, el govern kurd va anunciar un referèndum d'independència. Però a l'agost els peixmergues van perdre Sinjar davant de l'EI i el Govern Regional del Kurdistan -a qui Washington insisteix que no el vol independent de l'Iraq- va veure amenaçada la seva mateixa capital, Erbil. L'aviació nord-americana -i els guerrillers del PKK- van aturar l'avanç gihadista, però els fets van suposar un bany de realisme per al govern kurd, cosa que ha pogut moure Barzani a considerar l'opció de tornar a cercar un acord amb Bagdad.

Renegociar l'estatus kurd dins de l'Iraq. El Washington Post, citant fonts governamentals nord-americanes, diu que el Govern Regional del Kurdistan ha acceptat "ajornar" el referèndum. Ho hauria fet sota pressió nord-americana, que s'hauria cobrat així el favor de bombardejar les posicions de l'EI. Això pot obrir-se una nova etapa de negociacions entre el Govern Regional del Kurdistan i Bagdad. El diari digital Rudaw, proper al govern kurd, fa dies que no esmenta la qüestió del referèndum, i per contra, destaca que el suport del Kurdistan al nou govern iraquià està condicionat a resoldre diverses demandes. Entre aquests hi ha que Bagdad permeti al Kurdistan -ni que sigui temporalment- exportar directament petroli cap a l'estranger, que equipi els peixmergues amb armes modernes, i que el Govern Regional del Kurdistan tingui el control total del seu espai aeri -mesures que reforçarien l'autonomia kurda dins de l'Iraq.

Kirkuk: la localitat que ara interessa. Rudaw també publica que el Govern Regional del Kurdistan ha posat una altra condició: la resolució de l'estatus de Kirkuk -ric en petroli- i de les altres àrees kurdes ocupades pels peixmergues davant l'avanç de l'EI. Barzani vol que Al-Abadi es comprometi, per escrit, a resoldre el futur d'aquestes regions en el termini d'un any, cosa que podria fer-se via referèndum a Kirkuk -està previst a la Constitució de l'Iraq. El govern kurd ha avançat que no té intenció de retirar d'aquests territoris els peixmergues.

* David Forniès és coordinador de Nationalia i responsable de l'àrea de Coneixement del CIEMEN

(Fotografia: bandera del Kurdistan / imatge: William John Gauthier.)