Els primers ministres escocès, Alex Salmond, i britànic, David Cameron, s'han compromès aquest matí, tot just acabada de conèixer la derrota dels independentistes al referèndum d'ahir dia 18, a iniciar converses per a l'establiment d'un nou sistema d'autogovern ampliat per a Escòcia. Més autonomia a canvi de mantenir-se dins del Regne Unit era el tracte que els líders dels tres principals partits britànics (David Cameron pels conservadors, Ed Miliband pels laboristes i Nick Clegg pels liberaldemòcrates) havien promès tres dies abans de la votació.

El referèndum ha deixat una victòria clara, encara que no abassegadora, per al "no": 55,3% dels vots, contra un 44,7% per al "sí". Dels 32 consells escocesos, els independentistes han guanyat a quatre (Ciutat de Dundee, Glasgow, North Lanarkshire i West Dunbartonshire), mentre que el "no" ha sumat els 28 restants (amb un empat gairebé exacte a Inverclyde). Les illes Òrcades i Shetland i la regió frontera amb Anglaterra han estat els territoris que més massivament han votat contra la independència.

La distància de 10,6 punts percentuals ha estat superior al que preveien les enquestes de la darrera setmana -un parell de sondejos fins i tot pronosticaven la victòria del "sí". No obstant això, cal recordar que la gran majoria d'enquestes publicades des que es va convocar el referèndum donaven diferències d'entre el 15% i el 25% a favor del "no". Això confirmaria que la campanya del "sí", Yes Scotland, ha aconseguit si més no incrementar els suports independentistes en relació amb la situació de fa un parell d'anys.

Cameron dibuixa un horitzó plurinacional i federalitzant per al Regne Unit

Malgrat que el "no" hagi guanyat, el referèndum marcarà un abans i un després no tan sols per a Escòcia, sinó per al conjunt del Regne Unit. Això és el que es conclou del compromís de Cameron, Miliband i Clegg, i també de les paraules del primer ministre britànic aquest matí. Cameron ha remarcat que els escocesos han triat de "mantenir el nostre país de quatre nacions unit" i ha assegurat que els independentistes seran escoltats.

Però el líder britànic ha anat força més enllà, perquè ha vinculat l'increment d'autonomia per a Escòcia -que hauria de rebre nous poders en matèria d'impostos, sanitat i benestar- amb una reorganització de l'Estat britànic. I és que Cameron també ha dit que Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord "han de tenir més veu" en la gestió dels seus assumptes. Un "acord nou i just", ha dit el mandatari conservador, que doni més atribucions a les institucions gal·leses, però també al poble anglès.

Aquest darrer punt és el que podria implicar una novetat més gran. Fins ara, tots els diputats britànics voten les lleis que s'aproven a Westminster, encara que aquestes no afectin les parts del Regne Unit que ells representen. El que Cameron ha dibuixat avui és un horitzó en què, en matèries com impostos, despesa i benestar, els diputats anglesos podrien votar separadament de la resta de representants del Regne Unit. Un canvi que, de fet, acosta el Regne Unit al model federal.

Salmond: els escocesos, "en aquesta fase", no han volgut la independència

Mentrestant, Alex Salmond no ha donat per mortes les aspiracions independentistes d'Escòcia: "En aquesta fase", ha dit el primer ministre escocès, la ciutadania ha rebutjat separar-se del Regne Unit. Salmond s'ha compromès tot seguit a "treballar constructivament pels interessos d'Escòcia i de la resta del Regne Unit".

Igualment, Salmond ha recordat els compromisos d'increment de l'autogovern per a Escòcia, i ha reclamat que es materialitzin aviat. Perquè, ha dit, això ho esperen no tan sols els escocesos que han votat a favor de la independència, sinó també aquells que s'hi han manifestat en contra.

(Imatge: bandera d'Escòcia / fotografia: olderandwilder.)