Notícia

Hong Kong: el rerefons identitari d'una societat diferenciada

Les protestes a favor de la democràcia s'esdevenen en un territori amb una trajectòria pròpia per motius històrics · El 40% dels hongkonguesos opten per no autodefinir-se com a xinesos · Les pràctiques lingüístiques, amb un paper rellevant per al cantonès i l'anglès, contribueixen a crear un escenari diferenciat

Justament el dia que la Xina celebra la seva diada nacional, els manifestants hongkonguesos prodemocràcia mantenen el seu torcebraç amb les autoritats locals. Les protestes demanen un sufragi universal i lliure -és a dir, sense candidats més o menys controlats per Pequín- per als comicis de 2017 (vegeu aquest article per a una explicació més detallada). La hongkonguesa és, certament, una societat diferenciada al si de la República Popular de la Xina, cosa que s'explica sobretot pel segle i mig que el territori va estar separat políticament.

Un dels aspectes sobre el qual diversos mitjans s'interroguen avui és quina relació hi ha entre el camí diferent que la societat hongkonguesa sembla que està prenent en relació amb la xinesa i la identitat de la població de Hong Kong. Des de l'excolònia britànica, el corresponsal del Straits Times Li Xueying escriu que "els hongkonguesos més joves estan més separats que mai de la Xina. Per als nascuts després del 1990, el que està en joc és la lluita per una identitat local col·lectiva". El diari cita casos de joves que neguen ser xinesos o bé que lloen el passat colonial britànic.

Són molts, els hongkonguesos que neguen ser xinesos? La pregunta es pot entendre des de dues vessants, escriu Alan Chin al bloc The Great Debate, de l'agència Reuters. Hom pot afirmar que és xinès des d'un punt de vista nacional, però "per a molta gent a Hong Kong [...] 'xinès' pot significar sobretot una marca identitària cultural, ètnica o racial, més que no pas una marca de nacionalitat política". L'autor recorda que a molts altres països del món hi ha "xinesos" -siguin persones migrades o els seus descendents- que no necessàriament consideren que la Xina sigui la seva nació política. "Quan els manifestants criden 'Poble de Hong Kong!', estan afirmant que ser un ciutadà de Hong Kong clarament no és el mateix que ser xinès", argumenta Chin.

Sigui com sigui, es pot fer una aproximació a la identitat dels hongkonguesos a partir de les enquestes que la Universitat de Hong Kong publica cada sis mesos des de 1997. En l'estudi més recent, de juny de 2014, el 40% dels enquestats declara una identitat exclusivament hongkonguesa. El 19% s'identifica tan sols com a xinès. El 27% diu que és "hongkonguès a la Xina", i el 12%, "xinès a Hong Kong". Les xifres, doncs, mostren una majoria clara de persones que s'identifiquen primordialment com a hongkongueses: el 67% del total. No sempre ha estat així: el 2004 i el 2005, amb prou feines arribaven al 50%.

Per la CNN, és "la seva història singular" el que ha acabat "diferenciant" Hong Kong de la Xina. En aquest article, la cadena nord-americana cita la història colonial sota domini britànic com un dels factors principals que expliquen, també, que Hong Kong hagi pogut mantenir un cert marge d'autonomia dins de la Xina. Cosa que, per exemple, li ha permès mantenir les seves pròpies seleccions esportives i la seva moneda, el dòlar de Hong Kong. A les diferències econòmiques i legals s'afegeixen d'altres: "Lingüísticament -el cantonès és la llengua habitual aquí-, socialment i culturalment, Hong Kong i la resta del país poden semblar mons apart".

No és que el cantonès només es parli a Hong Kong: també és llengua habitual a les regions xineses veïnes. Però a Hong Kong el cantonès és usat com a llengua oral oficial de facto -els usos escrits són reservats per al mandarí o putonghua, basat en el dialecte de Pequín. A l'escola, el cantonès i l'anglès conviuen com a llengües vehiculars. La situació contrasta amb els esforços fets a la Xina per a impulsar el putonghua com a llengua habitual a l'escola, als mitjans de comunicació i a l'administració.

En una proporció estable al llarg dels anys, l'anglès manté la seva posició com a llengua més habitual d'una petita porció (3,5%) dels hongkonguesos, cosa que també contribueix a diferenciar lingüísticament l'excolònia de la resta de la Xina. Això no vol dir que els hongkonguesos capaços de parlar l'idioma de Shakespeare siguin pocs: sumen el 46% de la població. Però la majoria d'ells, en el dia a dia, continuen parlant el cantonès, que domina amb un 90% de parlants habituals. El putonghua, per via de l'escola, ha arribat a ser conegut pel 48% de la població, malgrat que els seus parlants usuals siguin tan sols l'1,4%.

Més informació:

(Imatge: vista de Hong Kong / fotografia de Nicolas Vollmer.)