L'enviat especial de les Nacions Unides per a Xipre, Espen Barth Eide, intenta aquests dies desencallar el procés de pau a l'illa mediterrània, després que el president de Xipre, el grecoxipriota Nicos Anastasiades, es retirés temporalment dimarts de la taula negociadora. El motiu: el desacord amb Turquia sobre l'explotació submarina de jaciments de gas.

La retirada d'Anastasiades és la resposta a l'enviament per part de Turquia d'un vaixell de guerra a les aigües del sud de Xipre per a fer exploracions sísmiques. Internacionalment, aquestes aigües formen part de la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) de Xipre, però Turquia no les reconeix. Ankara diu que qualsevol exploració de la ZEE hauria de basar-se en un acord entre el govern de Xipre (grecoxipriota) i el de Xipre del Nord (turcoxipriota).

Les ZEE són àrees de competència exclusiva dels estats per a l'explotació dels recursos naturals. Per aquest motiu, el govern de Xipre ha donat llicències d'exploració a diverses companyies. Una d'aquestes llicències la tenen la italiana ENI i la sud-coreana KOGAS al bloc 9 de la ZEE. Prop d'aquest bloc, ja en aigües israelianes, existeixen diversos jaciments de gas. ENI, KOGAS i el govern xipriota tenen esperances de trobar-ne també al bloc 9.

Amb aquest teló de fons, Eide es troba a Xipre, on manté reunions amb polítics i diplomàtics grecoxipriotes i turcoxipriotes. El seu portaveu no exclou que l'enviat de l'ONU es pugui reunir amb Anastasiades i amb el president de Xipre del Nord, Dervis Eroglu, per tal de reconduir el conflicte.

Des de 2008, les converses sobre el futur de l'illa es fan sobre el marc d'un acord per a convertir Xipre en un estat federal compost per dos estats: un de grecoxipriota i un de turcoxipriota. Però d'ençà, les converses no han aconseguit definir com es concretaria aquesta solució.