Notícia

Putin va proposar a Polònia repartir-se Ucraïna? Batalla de cites i desmentits a la frontera de l'OTAN

L'exministre d'Afers Estrangers polonès Sikorski diu a 'Politico' que el president rus va proposar el 2008 a Donald Tusk "arreglar junts" Ucraïna, "un país artificial" · Sikorski assegura que les seves paraules s'han exagerat · El Kremlin ho qualifica de “maniobra de distracció” · La tesi de la divisió d'Ucraïna és defensada pel vicepresident del Parlament rus

L'espurna va saltar abans-d'ahir al diari nord-americà Politico, en un article signat pel periodista Ben Judah: segons l'exministre d'afers estrangers polonès Radoslaw Sikorski, el president rus Vladímir Putin va oferir l'any 2008 al llavors primer ministre de Polònia, Donald Tusk, la partició d'Ucraïna entre els dos països. "[Putin] va dir que Ucraïna és un país artificial i que Lvov [una ciutat a l'oest d'Ucraïna] és una ciutat polonesa, i que per què no ho arreglem junts. Afortunadament, Tusk no va contestar-li. Sabia que estava sent enregistrat", són les paraules de Sikorski que Judah cita.

Sikorski ha reaccionat a través de la xarxa social Twitter, on ha negat l'exactitud de les cites -però no pas que hagués fet comentaris en aquest sentit:

"L'entrevista amb Politico no va ser autoritzada", diu Sikorski al tuit, "i algunes de les meves paraules han estat exagerades". Però en un tuit posterior, l'exministre d'Afers Estrangers apunta que Putin va qualificar Ucraïna d'"unitat artificial" en una cimera de l'OTAN el 2008:

Judah ha replicat a la polèmica dient que ell en cap cas accepta que els entrevistats revisin les seves declaracions abans de publicar-se les entrevistes. I que les paraules de Sikorski "són les que va usar":

A la polèmica s'hi ha afegit el secretari de premsa de Putin, Dmitri Peskov, qui ha qualificat l'assumpte de "maniobra de distracció".

L'annexió del sud d'Ucraïna, als plans de Putin?

A l'article de Judah, el diplomàtic polonès dóna encara més detalls sobre els plans de Putin. Segons Sikorski, Polònia sabia que Rússia estava estudiant quines regions ucraïneses li seria més profitós d'annexionar. Contràriament al que pot semblar ara, i sempre segons el relat de Sikorski, Rússia no considerava que Donetsk i Luhansk fossin els trofeus més preuats, sinó les províncies de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Odessa, a banda de Crimea. Tots aquests territoris es troben al sud d'Ucraïna i arriben fins a la frontera amb Moldàvia. Val a dir, però, que sense les províncies de Mikolàiv i Kerson -que Sikorski no esmenta-, aquesta zona no tindria continuïtat territorial.

Plou sobre mullat en relació amb aquest tipus d'informacions. El març passat, Reuters va publicar una informació segons la qual el vicepresident del Parlament rus, l'ultranacionalista Vladímir Jirinovski, havia enviat una carta als governs de Polònia, Hongria i Romania, proposant-los de repartir-se amb Rússia bona part d'Ucraïna. "Mai no és massa tard per a corregir els errors històrics", deia Jirinovski a la carta citada per Reuters.

En aquesta entrevista en rus i subtitulada en anglès (minuts 5 al 7 i 11 al 13), el mateix Jirinovski explica la seva teoria sobre Ucraïna. Segons el polític rus, la Ucraïna "real" és un país de 13 milions d'habitants -en realitat en té 44- que només està constituït per les regions que envolten la capital, Kíev. La resta, diu, són terres russes regalades a Ucraïna per la Unió Soviètica i zones preses durant la Segona Guerra Mundial a Polònia, Hongria i Romania. El polític rus arriba a dir que Ucraïna no té ni tan sols una cultura i una llengua pròpies: "És mig polonesa, mig russa", i pronostica que la seva divisió en dos o tres parts "és inevitable".

Segons Jirinovski, l'OTAN té un pla per a instal·lar un cordó "hostil" a Rússia format per les repúbliques bàltiques, Polònia i Ucraïna. La mateixa teoria també la defensa Putin: que sigui "hostil" o no depèn del punt de vista, però el fet és que, efectivament, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia formen part de l'OTAN, i que el govern ucraïnès té en la cooperació amb l'Aliança Atlàntica una de les seves prioritats màximes en política exterior.