Notícia

Israelians i palestins, cridats a fer nous passos cap a l'entesa malgrat els obstacles

El govern de Netanyahu ha estat interpel·lat a negociar les darreres setmanes des de l'ONU, Londres i Washington · L'executiu israelià considera que les Nacions Unides són partidistes a favor del costat palestí · Netanyahu perd popularitat mentre augmenta la intenció de vot a la dreta sionista religiosa

Mentre el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, visitava de nou la setmana passada Israel i Palestina, els diputats del Regne Unit votaven (274 "sí" i 12 "no") a favor de reconèixer un Estat palestí al costat de l'Estat d'Israel, com una "contribució per a garantir una solució negociada que consagri els dos estats" a la regió. Aquesta presa de posició -que no comporta automàticament el reconeixement de Palestina per part de Londres- pot tenir repercussions en l'escenari internacional, donat el pes estratègic que té el Regne Unit i el fet que ocupa un lloc permanent al Consell de Seguretat de l'ONU.

Westminster, així, s'acosta ni que sigui simbòlicament a l'exemple de Suècia, el nou govern de la qual ha anunciat que reconeixerà l'Estat de Palestina: serà el primer estat de la Unió Europea que ho farà. Caldrà veure si aquesta decisió obre portes a altres estats de la UE, alguns dels quals són encara reticents a fer el mateix pas que el país nòrdic.

Ban Ki-moon ha anat més lluny. A Jerusalem, davant les autoritats israelianes, va dir que cal desencallar el que impedeix l'entesa entre israelians i palestins. Per a fer-ho, va apuntar, és urgent i imprescindible deixar de construir nous habitatges en territoris palestins ocupats il·legalment per Israel i garantir millor la seguretat d'aquest país. Va repetir el que tant ell com una llarga llista de representants d'estats de tot el món no es cansen d'afirmar: l'ocupació de territoris és una clara violació del dret internacional. Ban va posar èmfasi en la condemna d'un pla recent del govern israelià per a edificar 2.600 habitatges en la part oriental de Jerusalem -la zona on l'Autoritat Nacional Palestina aspira a instal·lar la capital del seu estat.

Alhora, Ban va insistir a palestins i israelians que és hora de reprendre les negociacions, que han de ser una prioritat per a les dues bandes, segons el diplomàtic sud-coreà. Un diàleg que s'hauria de recuperar després de l'acord del mes passat entre els dos principals partits palestins (Fatah i Hamàs), en què la reconstrucció de Gaza -per a la qual les autoritats palestines calculen que fan falta 4.000 milions de dòlars- va ser definida com a "prioritat màxima".

A les crides de l'ONU i Londres al diàleg s'hi ha afegit el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, qui fa uns dies va suggerir que un acord entre israelians i palestins ajudaria a aturar l'expansió de l'Estat Islàmic (EI) a la regió. Una petició, diu Kerry, que li han transmès tots els líders del Pròxim Orient, que consideren que el conflicte israelianopalestí és una de les causes que reforça el reclutament de militants per part de l'EI.

Actituds encallades

L'actitud manifestada per l'executiu israelià no apunta a una intenció de seguir els consells de Ban i de Kerry. El ministre d'Indústria israelià, Naftali Bennett, va acusar Kerry de fomentar "el terror global" i l'antisemitisme amb aquestes paraules. Per la seva banda, el cap de govern d'Israel, Benjamin Netanyahu, considera que les Nacions Unides no ajuden prou en la resolució dels problemes de fons i que no són un àrbitre neutre. Just abans de la visita del secretari general, Netanyahu li va tornar a retreure que el personal de les Nacions Unides va emparar els combatents de Hamàs durant l'Operació Marge Protector dins mateix dels seus locals de Gaza. Netanyahu va assegurar que el personal de l'ONU a Gaza, quan trobava coets amagats en les seves dependències, els lliurava a Hamàs.

Aquesta actitud amaga, segons Ahron Bregman, exoficial de l'exèrcit israelià i ara analista del conflicte israelianopalestí, la voluntat d'Israel d'implementar el que ell anomena "l'ocupació invisible" sobre el conjunt dels territoris palestins. Ho explica a La ocupación: Israel y los territorios palestinos ocupados (Crítica, 2014). En una entrevista amb El Punt-Avui, Bregman recorda que, després de 1967, Israel va voler actuar dintre dels territoris palestins tot "absorbint-los de manera tranquil·la", donant-los feina perquè el seu nivell de vida prosperés i acceptessin aquest bé com a una adquisició irrenunciable, gràcies a la generositat dels israelians. Amb tot, diu Bregman, la tàctica va fallar, perquè "és impossible tenir una ocupació invisible". Els palestins s'hi van resistir, però l'Estat israelià, diu Bregman, no vol canviar la seva resposta al conflicte.

Hi ha rumors sobre la voluntat d'alguns palestins de formar una branca de l'EI. De fet, l'EI mateix va dir l'agost que dins dels seus plans hi ha arribar a Palestina i "matar" els "jueus bàrbars". Perd força, en part de l'opinió pública israeliana, la idea que en realitat allò que volen les autoritats palestines és un Estat normal, semblant als altres existents. No hi ajuden gaire les declaracions de determinats líders de Hamàs que asseguren voler la creació d'"un estat islàmic a tot Palestina".

Al costat dels rumors, però, dirigents israelians afirmen que no s'oposarien a un Estat palestí si els palestins acceptessin les condicions dels israelians, entre les quals el seu desarmament total, el control israelià sobre la vall del riu Jordà, i el vistiplau palestí a l'annexió per part d'Israel de la zona a l'oest del mur de separació construït per Israel durant els darrers anys. Aquesta annexió -aproximadament el 9,4% del territori de Cisjordània- és rebutjada per part de les Nacions Unides i de la pràctica totalitat de la comunitat internacional. Una condició paral·lela és l'acceptació per part dels palestins que l'Estat d'Israel -on hi ha un 20% del població àrab musulmana i cristiana- sigui designat oficialment com a "estat jueu". La proposta ha generat un rebuig ampli entre els partits polítics àrabs israelians, que la troben discriminatòria. Algunes veus àrabs israelianes fins i tot apunten a la possibilitat d'organitzar una nova intifada.

Camí per a recórrer

Tanmateix, els palestins van construint les estructures del seu estat, ara amb un govern d'unitat nacional -per més que s'aguanti amb pinces. Una unitat palestina que va ser rebuda amb hostilitat per part del govern israelià quan es va anunciar, i que ho continua sent avui. L'exemple més recent, l'acusació que feia ahir Netanyahu contra el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, d'haver incitat a "atacar els jueus a Jerusalem". Abbas, de fet, s'havia referit a blocar "per tots els mitjans" els "colons" que volguessin visitar el Mont del Temple.

És significatiu que, en aquest context, la contestació dels israelians descontents amb la política de Netanyahu vagi prenent cos i s'estengui: la popularitat de Netanyahu va caure del 82% de fa pocs mesos al 38% aquest agost. D'acord amb els resultats de l'enquesta, el 68% dels consultats estaven en desacord amb el tractament que el govern havia fet dels residents a l'entorn de la Franja de Gaza. El descens de la popularitat del primer ministre davallava coincidint amb les morts israelianes en combat durant l'Operació Marge Protector. Aquesta mateixa setmana, una altra enquesta situava la popularitat de Netanyahu encara més cap avall, al 36%. Les enquestes apunten a una forta davallada en la intenció de vot del seu partit, el Likud, en comparació amb les dades de principi de 2014. La formació que més se'n beneficia és La Casa Jueva, el principal partit de la dreta sionista religiosa.

Al marge d'això, sectors minoritaris israelians demanen que els responsables polítics -comprenent-hi els palestins- treballin per a un futur d'entesa entre Palestina i Israel. Hi ha dues grans tendències en aquest grup: els qui volen un futur de dos estats vivint un al costat de l'altre, i els que advoquen per un únic estat binacional. Aquests sectors, però, tenen un camí llarg a fer. El 2012, una enquesta de Gallup concloïa que el 52% dels israelians jueus donaven suport a la creació d'un Estat palestí, en genèric. Una altra enquesta, publicada aquest 2014 pel Centre de Jersualem d'Afers Públics -considerat proper a la dreta israeliana-, revela però que les actituds canvien força quan es concreten les condicions de la creació d'aquest Estat palestí: tres quartes parts dels israelians jueus enquestats rebutgen que la Palestina independent tingui les fronteres de 1967 -és a dir, que esperen que disposi d'un territori menor- i s'oposen a una retirada israeliana de la vall del Jordà.

Per contrast, hi ha organitzacions jueves que proven de vehicular un missatge diferent. És el cas del moviment francojueu Una Altra Veu Jueva, que ha llançat una crida perquè la comunitat jueva del món no es deixi portar per una "política israeliana que cobreix de vergonya i de sang la bandera israeliana", que emmudeix els qui diuen que "la colonització no és la democràcia". Segons l'organització, Israel no ataca "Hamàs, sinó tot un poble que reclama els drets fonamentals subscrits per Israel en la seva declaració d'independència". L'entitat considera que "Israel no té cap dret de presentar-se com a representant del poble jueu" i conclou que "l'única via per a [garantir] la seguretat d'Israel és [...] el compromís de negociacions veritables per a una pau justa i negociada al Pròxim Orient".

[[FitxaPalestina]]