El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha negat aquest matí a establir cap diàleg amb la Generalitat de Catalunya per a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Rajoy ha insistit un cop més que l'article 1 de la Constitució explicita que la sobirania correspon al conjunt del poble espanyol, i que ell no la pensa trencar. El president espanyol ha confirmat que qualsevol diàleg en què ell pugui participar "ha d'emmarcar-se sempre, sempre, en els límits que estableix la Constitució".

Sobre la consulta alternativa del 9 de novembre, Rajoy ha dit que va ser "un fracàs profund" i un "acte de propaganda política". Això sí, ha afegit que la votació va tenir "una gravetat especial" perquè "s'ha dut a terme incomplint resolucions del Tribunal Constitucional".

D'acord amb el president del govern espanyol, "el projecte independentista ha mostrat la seva debilitat" perquè, ha explicat, "menys d'un terç del cens" va participar a la votació. Rajoy ha insinuat, a més, que les dades de participació del 9-N no són fiables.

Segons Rajoy, només hi ha una forma que es pugui fer el referèndum d'independència: "El Parlament de Catalunya està facultat per a iniciar un procés de reforma constitucional" que condueixi al reconeixement del dret a l'autodeterminació. Però Rajoy ha advertit que ell, el seu govern i el Partit Popular (PP) s'oposaran a una reforma com aquesta.

Després de les paraules de Rajoy, ha parlat el líder del principal partit espanyol de l'oposició, Pedro Sánchez (PSOE), qui ha reclamat al president del govern que accepti negociar una reforma constitucional que converteixi Espanya en un estat federal.

Què ve ara?

El president català Artur Mas deia la setmana passada que l'última opció per a fer un referèndum d'independència políticament -encara que no legalment- vinculant era convertir unes eleccions ordinàries al Parlament de Catalunya en un plebiscit de facto, allò que ara, en política catalana, s'anomena "unes eleccions plebiscitàries". Segons Mas, si els partits independentistes aconsegueixen la majoria absoluta de vots i escons, existirà un mandat democràtic per a la secessió.

Però no és clar com es faran aquestes eleccions plebiscitàries. Mas i CDC volen que tots els partits independentistes es presentin plegats sota una mateixa candidatura del "sí" -possiblement encapçalada pel mateix Mas- per tal d'aconseguir la majoria absoluta. El govern català, llavors, estaria legitimitat políticament per a negociar la independència amb el govern espanyol.

Però els altres partits independentistes -ERC i la CUP- rebutgen la llista conjunta: s'estimen més un punt conjunt als programes electorals de les forces independentistes per a declarar unilateralment la independència si els diputats d'aquests partits aconsegueixen la majoria absoluta al proper Parlament.

David Forniès(TW @davidfornies)