Entrevista

"El poble català ha donat un exemple a tot el món de dignitat i comportament democràtic impecable"

Daniel Turp

Professor de Dret Internacional i membre destacat del Partit Quebequès

ENTREVISTA. Daniel Turp, professor de Dret Internacional i membre destacat del Partit Quebequès, assessor d'institucions públiques de dintre i fora del Quebec i autor de treballs relacionats amb el dret a l'autodeterminació, va ser una de les ànimes del referèndum d'independència del Quebec el 1995. Diumenge va ser a Barcelona, com a expert qualificat en els processos d'emancipació dels pobles i com a observador internacional. Aquesta vegada, en relació amb la consulta o procés participatiu del 9-N.

- Convidat pel CIEMEN, tu vas ser ja observador internacional en les primeres consultes sobre la independència, començades a Arenys de Munt el 2009. Després has tornat a Catalunya diverses vegades. Sempre has tingut l'ocasió de parlar en públic sobre temes relacionats amb els continguts d'aquestes consultes. Quines característiques pròpies té, segons tu, la consulta del 9-N?

- En aquesta ocasió, la crida per a realitzar la consulta ha estat general, s'ha adreçat a tot el poble i als qui viuen i resideixen a Catalunya. La crida ha estat feta directament per la Generalitat, el govern, amb el suport de diversos partits representatius. Fins ara les consultes s'havien fet a molts municipis, comptant amb la participació de voluntaris per a organitzar-les i amb la connivència d'elegits en els ajuntaments. Aquesta vegada, si bé els voluntaris han tingut un paper essencial, la responsabilitat política l'ha assumida directament la Generalitat. Aquestes diferències marquen la importància i la transcendència del que va passar diumenge passat a Catalunya. Davant del poble català i davant del món.

- Amb tot, el valor jurídic de la consulta ha desaparegut, per obra i gràcia del govern espanyol. Tan sols ha comptat la dimensió política que se li ha pogut i volgut donar. Això no ha fet que la consulta quedés molt coixa?

- Sí i no. Ha quedat coixa, i més que coixa, si la mirem estrictament amb els ulls jurídics. Perquè no es tractava del que havia d'haver estat, d'un referèndum com el que vam tenir al Quebec i recentment han tingut a Escòcia. Jurídicament, la consulta catalana ha hagut de passar per tants gresols imposats pel govern d'Espanya que no ha pogut ser homologable internacionalment. Però aquest fet no desvirtua el valor que va tenir el que oficialment va haver de dir-se "procés participatiu". Era l'única sortida possible per a poder anar cap a un estadi on la llibertat d'escollir el futur sigui factible. La gent va anar a votar sabent que els resultats no servirien per a canviar immediatament l'estatus de la seva vida col·lectiva. Tanmateix sabia també que els resultats marcarien un abans i un després. Creien que si els resultats eren els favorables a la independència servirien gairebé de mandat perquè els polítics catalans donessin, confiadament, passos cap a fer-la possible.

- Els resultats, amb més del 80% de vots favorables a la independència, van ser com els sobiranistes desitjaven. Amb escreix. Però si mirem el conjunt dels qui haurien pogut anar a votar, els resultats a favor de la independència corresponen numèricament a una minoria, no arriben, ni molt menys, al cinquanta per cent de l'electorat. Com s'han d'interpretar aquests fets? Desvirtuen els resultats?

- Vistes les limitacions amb les quals es va anar a votar, el bombardeig de propaganda en contra i les pors que van generar, hem d'interpretar els resultats com a molt positius, amb més del 80% de vots independentistes. A la vegada cal no oblidar que, donades les circumstàncies, hem de fer una interpretació en clau de sondeig. Els sondejos són indicatius d'allò que pensa la societat. Les preguntes que s'hi formulen, si bé s'adrecen a tothom, acostumen a ser contestades no per tothom, sinó tan sols per alguns. Les respostes d'aquests són, en certa manera, una indicació del què pensa la societat sobre el contingut de la pregunta. Que en el cas del 9-N hagin respost més de dos milions de persones, la dimensió d'aquestes respostes d'un tan gran nombre d'alguns és més que significativa. Ultrapassa els límits dels sondatges! Quan tingui lloc un referèndum amb totes les garanties, aleshores el paràmetre serà un altre.

- El govern espanyol, precisament perquè no es tractava d'un referèndum, prohibit per ell, ha menyspreat l'anomenat procés participatiu dient que no tenia cap sentit. Què en penses que un dels principals interlocutors s'hagi fet el sord?

- És una aparença. Perquè, de fet, el govern espanyol se l'ha pres d'una forma molt seriosa. Altrament no hauria recorregut, de manera repetitiva, al Tribunal Constitucional ni hauria amenaçat amb càstigs severs el president català, Artur Mas, i els altres responsables del procés participatiu. El govern espanyol sap molt bé que els percentatge dels qui han anat a votar és molt alt, si es tenen en compte els percentatges de votants en eleccions oficials i la propaganda en contra, estimulada per partits de l'oposició, com els socialistes, que ha desinflat força gent.

- Com a observador internacional, quin balanç fas del que has vist i comprovat?

- El poble català ha donat un exemple a tot el món de dignitat i comportament pacífic i democràtic impecable. La democràcia ho ha presidit tot, fins als més petits detalls. En les llargues files dels votants, al moment de la votació i després, i en la conducta dels voluntaris que es responsabilitzaven de l'ordre, de què tot funcionés correctament. Aquests fets ja tenen una repercussió internacional. Ha estat una llavor ben plantada. El poble català ha demostrat que té una cultura democràtica, segons tinc entès gràcies, en bona part, a la llarga tradició de l'associacionisme. Les manifestacions massives dels últims anys, tan pacífiques i democràtiques, sorgides de la dinàmica associacionista, en són una prova. Les desenes d'observadors internacionals que han actuat diumenge passat en molts punts del territori català, estic segur que coincideixen amb aquesta visió. En tot cas, tots aquells amb qui he tingut l'oportunitat de parlar-ne pensen així.

- I de l'actitud de l'Estat espanyol?

- El comportament del govern i de l'aparell de l'Estat espanyol és desastrós, si el mirem amb ulls democràtics. Ho ha confós i tergiversat tot. Dóna proves que representa una Espanya encara molt mancada d'una cultura democràtica. Parla de la democràcia usant termes i seguint polítiques pròpies d'un estat incapaç de respondre a unes reivindicacions justes, arrelades en el dret internacional, i plenes de la voluntat de diàleg. Ha preferit amenaçar, dir "no" sistemàticament, abdicar de la política, tot invocant la intervenció d'uns tribunals obligats a pronunciar-se políticament en lloc de limitar-se a les seves funcions de caràcter jurídic. El poble català s'ha adonat ben bé d'aquestes incongruències i ha sabut demostrar que sap prescindir d'aquest estat, tot actuant amb el pensament fixat en la construcció del seu estat propi.

- Què caldria fer a partir d'ara?

- Al meu entendre, mantenir i reforçar davant vosaltres mateixos i davant del món el que sou i que tan bé heu demostrat, una vegada més, el 9-N: un poble sobirà, conscient de tenir el dret a l'autodeterminació i decidit a exercir-lo. Enfront d'un estat que és il·legal, en el sentit que no accepta en vosaltres els drets fonamentals dels pobles i el menysté en atribuir a un poble espanyol que ha anul·lat el poble català l'única i veritable sobirania.

Objectivament l'Estat espanyol ha perdut credibilitat en l'escena internacional. Ho expliciten la gran majoria de mitjans de comunicació de tot el món que han cobert el 9-N. És evident que els altres estats reaccionen posant-se al costat de l'Estat espanyol, no tant per convicció com per conveniències. Quin estat voldria que li passés allò que acaba de passar l'Estat espanyol? Cap estat vol posar-se en perill ell mateix, sobretot en aquells on hi ha realitats que s'assemblen a la catalana.

En aquest context, de cara al seu futur, el poble català, amb els seus representants a la primera fila, hauria de potenciar una política internacional per a explicar-se, per a teixir complicitats, per a anar edificant consensos en les institucions internacionals. La societat civil hi ha d'ajudar amb actuacions que afectin les societats civils dels altres països. És la societat civil que, en definitiva, fa canviar les situacions i les polítiques. El CIEMEN té ara una gran missió!

Aureli Argemí