Romania ha escollit nou president: Klaus Iohannis, alcalde de Sibiu, luterà en un país de majoria ortodoxa i membre de la comunitat alemanya de Transsilvània. Iohannis (55 anys), del Partit Nacional Liberal, ha derrotat a la segona volta per sorpresa el candidat favorit, el primer ministre Victor Ponta (Unió Socialdemòcrata), per nou punts de diferència. Iohannis substituirà al càrrec Traian Basescu, president des de 2004.

Iohannis és l'alcalde de Sibiu, també coneguda pel seu nom alemany de Hermannstadt. I és que la ciutat ha estat el centre històric de la comunitat saxona transsilvana, present al territori des del segle XII, quan el rei Géza II d'Hongria els va començar a instal·lar allà perquè li defensessin la frontera meridional del seu regne. La monarquia hongaresa els va atorgar autonomia administrativa i religiosa, i al llarg dels segles a venir van ocupar posicions de privilegi a Transsilvània.

La població saxona va davallar durant l'època de Ceausescu, i encara molt més després de la fi del règim comunista, quan una part significativa de la comunitat va emigrar cap a Alemanya -entre ella, els pares del mateix Iohannis.

De fet, actualment a Sibiu només l'1% de la població pertany a la minoria alemanya. Això no va impedir que Iohannis guanyés les eleccions municipals l'any 2000, i que fos reelegit el 2004, el 2008 i el 2012. Sempre amb avantatges espectaculars: mai no ha baixat de dos terços dels vots, i el 2012 va obtenir-ne el 78%.

La "feina ben feta" per bandera

Iohannis ha fet una campanya centrada en una idea força: ell és el candidat de "la feina ben feta" -ha estat el seu eslògan electoral-, i la tasca a la seva Sibiu natal l'avala. Iohannis va aconseguir per a Sibiu la capitalitat europea de la cultura el 2007, va renovar i recuperar el centre històric, i va impulsar l'economia de la ciutat, sobretot gràcies al boom turístic.

El president electe, però, s'ha ocupat prou de subratllar la seva vinculació incondicional amb el país: "Què importa si sóc un alemany ètnic? Sóc romanès. Aquesta és la meva terra, la meva pàtria", declarava durant la campanya electoral.

Iohannis diu que, a Romania, ara toca avançar cap a una descentralització i regionalització més aprofundida. El nou president considera que aquesta és una eina per a la millora del país des de les administracions més properes a la ciutadania -i posa com a exemple la seva tasca a l'ajuntament de Sibiu. En aquest procés, Iohannis compta a transferir competències i finançament als governs regionals i locals, però el programa no diu res d'atorgar autonomia legislativa als territoris dels pobles minoritzats, contra el que demanen els partits hongaresos de Transsilvània. De fet, durant la campanya, Iohannis va mostrar-se contrari a "regionalitzar per criteris ètnics", perquè això "no resoldria cap problema, sinó que en crearia d'altres".

No descarta la reunificació amb Moldàvia

Els arguments ètnics no valen per a "regionalitzar", però en canvi sí que són vàlids per a impulsar la "relació especial" amb Moldàvia, país amb el qual Romania manté una "comunitat de llengua, història, civilització i cultura", diu el programa electoral de Iohannis. El nou president romanès remarca que ningú no pot forçar Moldàvia a reunificar-se amb Romania, però recorda que tampoc ningú no ho podria impedir si els moldaus ho volguessin. Mentre, el compromís de Bucarest, explica el programa de Iohannis, és impulsar l'ingrés de Moldàvia a la Unió Europea i continuar atorgant passaports romanesos a tots els moldaus que ho desitgin.

(Imatge: cartell electoral de Iohannis a Bucarest / fotografia: Strainu.)