El territori de Grenlàndia podria créixer gairebé 900.000 quilòmetres quadrats si s'acceptés la reivindicació presentada ahir per Dinamarca a les Nacions Unides, segons la qual bona part del centre de l'oceà Àrtic forma part de la plataforma continental grenlandesa. La reclamació inclou el Pol Nord mateix, però no es preveu pas que els estats veïns -sobretot el Canadà, els EUA i Rússia- l'acceptin.

Tots els estats costaners tenen dret a una zona econòmica exclusiva (ZEE) que inclou tot el mar des de la costa fins a un màxim de 200 milles nàutiques (uns 370 quilòmetres). Dins de la ZEE, poden explotar tots els recursos: minerals, pesquers, petroli...

Però els estats, en alguns casos, també poden estendre el seu control més enllà de les 200 milles nàutiques: si demostren que la seva plataforma continental supera aquest límit, poden exercir el control dels recursos del subsòl -mai els pesquers.

I això és el que està ara en disputa a l'Àrtic. Animats per les previsions que indiquen la presència de recursos naturals inexplotats, diversos estats de la regió han anat prenent posicions per a assegurar-se una part del pastís, més enllà de les seves ZEE. Les Nacions Unides disposen d'un fòrum, la Comissió sobre els Límits de la Plataforma Continental, on es dirimeixen les reclamacions i diferències entre els estats.

La cresta de Lomonósov

Dinamarca va presentar ahir un informe a aquesta comissió, segons el qual la plataforma continental de Grenlàndia s'estén per tot el centre del fons oceànic (vegeu mapa; cliqueu-hi per a ampliar-lo). El text, que també va signat pel govern de Grenlàndia, afirma que la cresta de Lomonósov -una mena d'altiplà submarí- forma part, "morfològicament i geològicament", del marge continental septentrional grenlandès.

Però la reivindicació danesa topa amb les reivindicacions russes, i potencialment també ho pot fer amb les canadenques i nord-americanes. Ottawa i Washington preparen les seves pròpies propostes de delimitació, i aquestes inclouen una part de la plataforma continental reclamada pels danesos.

Rússia va ser força més ràpida que els seus veïns americans, i el 2001 va presentar la seva pròpia reivindicació a la comissió, que també inclou el Pol Nord i una bona part de la cresta de Lomonósov. Segons els russos, la cresta és l'extensió de la plataforma continental euroasiàtica.

Els experts consideren que totes aquestes reclamacions serveixen perquè cada estat fixi el seu punt de partida en unes negociacions que podrien durar anys. En el cas de Dinamarca, també hi ha una interpretació en clau interna: Copenhague voldria demostrar als grenlandesos que defensa correctament els seus interessos en l'escena internacional, ha declarat Jon Rahbek-Clemmensen, expert de la Universitat de Syddansk, a la BBC.