La companyia hongkonguesa HKND Group comença aquesta setmana a construir el Gran Canal de Nicaragua, malgrat l'oposició que durant anys han mantingut diversos grups indígenes d'aquest país centreamericà. El govern nicaragüenc és l'impulsor del Gran Canal, concebut com una alternativa al de Panamà i com una font d'ingressos per a les arques públiques: HKND pagarà 10 milions de dòlars anuals a l'Estat nicaragüenc un cop la infraestructura entri en funcionament, el 2019.

El govern de Daniel Ortega argumenta, a més, que el Gran Canal crearà desenes de milers de llocs de treball i que ajudarà a millorar l'economia del país. Nicaragua té el segon PIB per càpita per paritat de poder de compra més baix de l'Amèrica Central (4.643 dòlars el 2013), només per sobre d'Hondures (4.593) i molt per sota del Panamà (19.416) i Costa Rica (13.876).

Oposició indígena

Però aquests arguments no satisfan sectors indígenes, sobretot de la costa caribenya, que consideren que el govern no els ha tingut prou en compte. El 2013, representants indígenes dels pobles miskitu i ulwa, dels kriols de Bluefields i del govern indígena rama-kriol van presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Suprem. Les comunitats argumentaven que la Llei 840, que permet la construcció del Gran Canal, infringeix els drets de propietat i ocupació dels indígenes sobre les seves terres i el seu accés als recursos naturals.

La llei 840 estableix que l'expropiació de terres o drets serà legal si és necessària per a dur a terme el Canal de Nicaragua, encara que les propietàries de les terres siguin les comunitats indígenes.

El Tribunal Suprem, abans que acabés el 2013, va desestimar el recurs d'inconstitucionalitat.

En tot cas, el 2014 el govern nicaragüenc va anunciar que havia desestimat la ruta que travessaria, precisament, una part del territori rama i la zona de Bluefields (vegeu mapa; cliqueu-hi per a ampliar-lo), i va dir que, de totes les possibles, s'havia triat l'itinerari menys lesiu per als pobles autòctons.

La ruta definitiva, que és la que es comença a construir ara, passa més al sud, però això no significa que no impacti altres grups indígenes, ja que travessa algunes comunitats kriols de Monkey Point (costa caribenya) i pot afectar els territoris dels indígenes nahues de la costa del Pacífic. "El canal es construirà just a través del territori rama i kriol, fragmentant-lo en dues parts", explicava a The Guardian Claus Kjaerby, expert en pobles indígenes i medi ambient a Nicaragua.

El govern rama-kriol insistia aquest octubre que el govern hauria de modificar la llei 840 i reclamava un procés de consulta "lliure, prèvia i informada" amb les comunitats indígenes per a decidir si la zona de Monkey Point es pot usar o no per al projecte.

Diferències històriques entre l'est i l'oest

Les crítiques d'aquestes comunitats indígenes té com a rerefons una llarga història d'oposició entre la Nicaragua occidental o pacífica i l'oriental o caribenya. L'occidental, colonitzada pels espanyols, és molt més poblada i amb una cultura més homogènia, basada en el catolicisme i la llengua espanyola. L'oriental, colonitzada pels britànics, manté una major diversitat ètnica, lingüística i religiosa, i històricament ha estat menystinguda pels successius governs nicaragüencs.

Els sandinistes, el 1987, van aprovar la creació de dues regions autònomes a la Nicaragua oriental (la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord i la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud), com a forma de reconèixer el seu caràcter diferenciat i per a mirar d'atreure's les seves comunitats, algunes de les quals estaven ajudant la Contra nicaragüenca en la seva guerra contra el govern de Daniel Ortega.

El govern de Nicaragua diu que la construcció del Gran Canal es fa d'acord amb l'executiu autonòmic de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, per on passa la infraestructura. Però les comunitats oposades a la construcció del Gran Canal repliquen que la Regió Autònoma en realitat té molt poc marge per a oposar-se a les decisions de Managua i que, a banda, aquesta estructura no respecta les autonomies indígenes.

(Imatge superior, Monkey Point / fotografia del govern indígena rama-kriol.)