Notícia

Els peixmergues kurds fan retrocedir l'Estat Islàmic a Mosul

Les forces kurdes recuperen dues localitats i posen en perill el control islamista d'una carretera estratègica · L'operació entra dins dels preparatius per a un futur atac de kurds, iraquians i aliats sobre Mosul · El Comitè d'Afers Estrangers del Regne Unit recomana a l'Iraq implementar una federació més laxa i diu que la independència kurda és "una possibilitat a mig termini"

Les forces armades del Kurdistan del Sud (Iraq), els peixmergues, van recuperar ahir dues localitats al voltant de Mosul, en una mostra més que l'Estat Islàmic (EI) està retrocedint a la regió i podria veure atacada properament la ciutat des d'on va proclamar el califat el juny passat. Una font dels peixmergues va dir ahir a la televisió kurda Rûdaw que les tropes kurdes havien aconseguit el control de Wanki i Aski, al districte de Tel Keppe, just deu quilòmetres al nord de Mosul i prop de l'estratègica presa de Mosul, també en mans dels combatents kurds.

Tel Keppe es troba a les planes de Nínive, una zona que es caracteritza per la seva diversitat, amb presència de kurds, assiris i àrabs de diverses religions. L'EI ha posat en el seu blanc els grups no àrabs sunnites.

Una altra font dels peixmergues, parlant a Asharq al-Awsat, afirmava que l'ofensiva kurda ha permès d'ocupar noves posicions prop de la carretera principal que uneix Mosul i Tal Afar -una altra ciutat ocupada per l'Estat Islàmic des de l'agost passat. Si els kurds consolidessin aquestes posicions, tindrien al seu abast dificultar els moviments dels combatents islamistes i farien més difícil per a l'EI la defensa de Mosul.

En l'operació d'ahir, els peixmergues van tenir el suport dels bombardejos dels avions de la coalició encapçalada pels Estats Units i de l'aviació iraquiana, segons aquestes mateixes fonts. Kurds i iraquians diuen que es tracta d'un primer pas cap a la reconquesta de Mosul, operació que preveuen llançar d'aquí a uns mesos.

Mosul és la principal ciutat que controla l'Estat Islàmic. Amb prop de dos milions d'habitants, és la tercera ciutat de l'Iraq, només per darrere de Bagdad i Bàssora. La majoria dels seus habitants són àrabs sunnites, però hi ha importants minories kurdes, assíries i turcmanes, bona part de les quals n'han fugit.

El Comitè d'Afers Estrangers del Regne Unit veu la independència kurda "possible"

Mentrestant, diverses capitals europees fa mesos que atorguen molta atenció als esdeveniments del Kurdistan. Una d'aquestes és Londres. La Comissió d'Afers Estrangers del Parlament britànic acaba de fer públic un informe sobre quina política hauria de seguir el Regne Unit en relació amb el Kurdistan del Sud.

L'informe diu que el govern del Kurdistan del Sud té "valor estratègic" per al Regne Unit, "com a pont" amb altres poders regionals i com a "exemple de tolerància i moderació en una regió on la inestabilitat i l'extremisme estan augmentant". El Comitè també destaca que, tot i que "imperfecta", el Kurdistan del Sud disposa d'una "democràcia genuïna".

Sobre el futur de l'Iraq, el Comitè d'Afers Estrangers diu que un govern altament centralitzat "no funcionarà mai" i que, per tant, un "model federal més laxe que permetés més autogovern al seu mosaic divers de comunitats" és la millor aposta per a un Iraq unit. Alhora, el Comitè reconeix que la independència del Kurdistan del Sud "és una possibilitat a mig termini", depenent sobretot de la seva "estratègia d'exportació energètica". El desig d'independència dels kurds, remata l'informe, és "racional" i "comprensible".