Notícia

Comença l'edició del 35è aniversari de la cursa de la llengua basca

La Korrika recorre, d'avui al dia 29, 2.300 quilòmetres de tot el País Basc · La cursa de relleus aporta fons per a l'ensenyament de l'èuscar · 50.000 persones han après basc a les escoles d'AEK · Hi ha edicions de la Korrika als cinc continents

2.300 quilòmetres, deu nits i onze dies, i milers i milers de participants. Són les dades de la Korrika d'enguany, la cursa de relleus a favor de la llengua basca, que avui comença el seu recorregut a Urepele (Baixa Navarra) i que acabarà el dia 29 a Bilbao (Biscaia). L'edició 2015 és la número 19, i marca el 35è aniversari d'aquesta iniciativa que cerca, d'un costat, de conscienciar la ciutadania sobre la importància de mantenir la llengua basca, i de l'altre, d'aportar fons -mitjançant la compra de quilòmetres de la cursa- per a les escoles d'AEK als set territoris històrics del País Basc.

Des de la primera Korrika el 1980 -d'Oñati a Bilbao-, 50.000 persones han après l'idioma basc a les escoles d'AEK, segons explica a Diario Vasco Asier Amondo, nou director de la Korrika. Segons Amondo, la Korrika és fonamental per al sosteniment de les escoles de llengua arreu del territori, però sobretot al País Basc del Nord i també a Navarra on, explica, AEK no rep ajuts del govern des de 2012.

Segons l'Enquesta Sociolingüística del govern d'Euskadi de 2011, 714.000 persones majors de 16 anys saben parlar l'idioma al País Basc. La xifra total de bascoparlants, incloent-hi els menors, es deu situar per sobre dels 800.000.

La Korrika al món

Paral·lelament a la Korrika central al País Basc, les comunitats basques arreu del món organitzen altres Korrikes. N'hi ha als cinc continents, incloent-hi una Korrika al Sàhara, una Xangai i una altra a Sydney. També als Països Catalans, amb Korrikes a Barcelona, Mallorca i València.

A banda, en diverses comunitats lingüístiques amb llengües minoritzades també se celebren curses similars, bé com a mesura de conscienciació social, bé per a recaptar fons a favor de la llengua. És el cas del Correllengua als Països Catalans, d'Ar Redadeg a Bretanya, del Rith a Irlanda, del Ras a Gal·les, de la Corsa a l'Aran o del Correlingua a Galícia.

(Imatge: l'edició anterior de la Korrika / fotografia: EGIZU.)