Notícia

Eleccions a Xipre del Nord amb el rerefons de la represa del diàleg per a reunificar l'illa

L'enviat de les Nacions Unides a Xipre diu que les negociacions de pau es poden reprendre d'aquí a algunes setmanes · El president xipriota, disposat a tornar a la taula negociadora després que Turquia hagi retirat un vaixell d'aigües xipriotes · El conservador Eroglu i els progressistes Akinci i Siber es disputen la presidència turcoxipriota el 19 d'abril · Tots tres defensen un Xipre federal, però amb matisos

D'aquí a deu dies els turcoxipriotes estan cridats a les urnes per a escollir qui ocuparà el càrrec de president de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord durant els propers cinc anys. L'actual president, Dervis Eroglu, es torna a presentar, però no té pas assegurada la reelecció: dos candidats de centreesquerra li disputen la posició. Si cap d'ells aconsegueix més del 50% dels vots el 19 d'abril, els dos més votats aniran a una segona volta, el dia 26. L'endemà, qui guanyi tindrà de nou l'encàrrec d'encapçalar la comunitat turcoxipriota en les negociacions de pau amb els grecoxipriotes.

Les negociacions estan aturades des de fa sis mesos. El 7 d'octubre, el president de Xipre, el grecoxipriota Nicos Anastasiades, va suspendre la seva participació a la taula negociadora després que Turquia enviés un vaixell de recerca sísmica a aigües territorials xipriotes. L'enviament del buc era la resposta turca a l'inici de l'exploració d'hidrocarburs per part del consorci ENI-Kogas, amb llicència del govern de Xipre. Turquia i Xipre del Nord argumenten que el govern de Xipre no té dret a donar llicències d'exploració de manera unilateral sense tenir en compte els interessos turcoxipriotes.

Ara, però, hi ha perspectives de represa de les negociacions, coincidint amb l'elecció del president turcoxipriota i després que l'enviat especial de les Nacions Unides per a Xipre, Espen Barth Eide, hagi dit que Anastasiades està disposat a tornar a la taula. Eide hi ha posat termini: "D'aquí a algunes setmanes, no pas mesos", just després de les eleccions a Xipre del Nord. El motiu perquè Anastasiades hagi acceptat de tornar a negociar és que Turquia ha retirat el vaixell de recerca d'aigües xipriotes.

Tots a favor de la federació, però amb matisos

Anastasiades, Eroglu i els seus respectius antecessors als càrrecs -Demetris Christofias i Mehmet Ali Talat- han acordat que Xipre esdevingui una federació bicomunal, formada per un estat grecoxipriota i un de turcoxipriota, amb una sola personalitat internacional. És la mateixa posició que defensen els tres candidats principals a la presidència turcoxipriota, tot i que amb matisos.

Eroglu, amb el suport del Partit de la Unitat Nacional (UBP, conservadors i liberals), tendeix a adoptar una posició més dura envers el govern xipriota, menys interessada a trencar l'statu quo actual, i més propera al govern turc i als colons arribats a Xipre des de Turquia durant les darreres dècades.

Per contra, els dos candidats del centreesquerra -Sibel Siber i Mustafa Akinci- són més partidaris de cercar una major independència de Xipre del Nord respecte d'Ankara i destaquen la importància que es respectin els drets de la comunitat turcoxipriota, assentada a l'illa des de fa segles.

El programa d'Akinci, que té el suport del Partit de la Democràcia Comunal (TDP, socialdemòcrates i socialistes), remarca que és vital que "els turcoxipriotes tinguin veu en les seves pròpies institucions" i reclama una "nova" relació amb Turquia, "basada en el respecte mutu".

El de Siber, candidata del Partit Turc Republicà (CTP, socialdemòcrates) i presidenta del Parlament de Xipre del Nord, posa l'accent en la necessitat d'arribar a un acord amb els grecoxipriotes i que les dues comunitats comparteixin la sobirania i el govern de l'illa.

Els sondejos que s'han fet a Xipre del Nord concedeixen avantatge a Eroglu a la primera volta, però el situen lluny de la majoria absoluta. Per tant, l'actual líder turcoxipriota s'hauria de jugar la presidència bé amb Akinci, bé amb Siber. I l'ún o l'altra tindrien opcions de guanyar a la segona volta si aconseguissin reunir tot el vot d'esquerres, tal com va aconseguir Mehmet Ali Talat el 2005.