Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest cap de setmana al País Valencià i a les Illes Balears demanant la fi de la discriminació contra la llengua catalana, a un mes de les eleccions als parlaments dels dos territoris.

A la capital de Mallorca, Palma, una vintena d'associacions de la societat civil i sindicats van reclamar a les institucions que protegeixin i impulsin la llengua i la cultura pròpies de les illes, durant la celebració de la Diada pe la Llengua, dissabte 25. Les entitats afirmen que el govern balear, en mans del Partit Popular (PP), ha soscavat els drets dels catalanoparlants, marginant la llengua a les escoles, a l'administració pública i als mitjans de comunicació, cosa que inclou el tall en la recepció dels canals 3/43 i 33 des de Catalunya.

Segons l'Ara Balears, al voltant de 8.000 persones es van reunir al centre de Palma, i unes altres 12.000 es van manifestar en la marxa per l'educació en llengua catalana. A Menorca, Eivissa i Formentera també van tenir lloc altres concentracions a favor de la llengua catalana i la cultura pròpia.

Mentre, el mateix dia Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va reunir milers de manifestants a la marxa pels carrers de València, demanant la fi de la "corrupció i la negligència" per part de les institucions valencianes. Els manifestants també van demanar un canvi en les polítiques lingüístiques i culturals, i van reclamar una acció renovada per a impulsar el valencià.

Des que el PP va arribar al govern valencià el 1995, els conservadors espanyols han marginat creixentment la llengua catalana de la vida pública valenciana. El govern valencià va tallar les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià el 2011, i va tancar Radiotelevisió Valenciana (RTVV) el 2013 sota arguments d'estalvi econòmic. Al mateix temps, el govern valencià no ha atès les peticions de desenes de milers de famílies perquè els seus fills i filles puguin estudiar en valencià.

Les enquestes mostren que el PP podria sortir del govern als dos territoris

El moment és clau tant per al País Valencià com per a les Illes, que el 24 de maig celebren eleccions per als seus respectius parlaments. Si el PP no aconsegueix sumar majoria absoluta amb l'altre partit nacionalista espanyol de dreta (C's), s'obrirà la porta per a un canvi polític.

Al Parlament de les Balears, les enquestes més recents apunten que el PP obtindrà entre 22 i 26 escons, d'un total de 60. El 2011 en va aconseguir 35. C's n'aconseguiria entre 3 i 5, amb la qual cosa la majoria absoluta del nacionalisme espanyol conservador aniria molt justa o no es produïria. Podria emergir llavors un govern d'esquerres alternatiu, amb el suport del PSOE (13 a 17 diputats), Podem (7 a 10), MÉS (4 a 6) i alguns partits més petits, com Esquerra Unida o Proposta per les Illes.

A les Corts Valencianes, el PP només sumaria 28 escons dels 99 que té la cambra, segons la darrera enquesta d'El País. És aproximadament la meitat dels 55 escons obtinguts fa quatre anys. Ni tan sols un pacte amb C's (17 diputats) els serviria per a mantenir-se al govern. L'alternativa llavors seria un govern amb el suport de quatre forces progressistes: PSOE (23 escons), Podem (17), Compromís (9) i Esquerra Unida (5).

(Imatge: la manifestació de València de dissabte 25 / fotografia: ACPV.)