Escòcia. Es preveuen unes eleccions històriques, amb el Partit Nacional Escocès (SNP) en posició de guanyar la gran majoria dels 59 escons en joc. A les darreres eleccions, en va aconseguir sis. Previsiblement, l'SNP esdevindrà tercera força al Parlament britànic i tindrà a les seves mans donar el govern als laboristes -els independentistes escocesos han dit que "mai" no posaran els Tories a manar. L'SNP negociarà el suport al Partit Laborista a canvi d'un nou increment d'autonomia per a Escòcia.

A banda de l'SNP, es presenten uns altres dos partits independentistes. El Partit Verd disputarà 30 escons, mentre que el Partit Socialista Escocès (SSP) es presenta a 14 circumscripcions, ja sigui tot sol o dins de la Coalició Socialista i Sindicalista. Cap enquesta atorga ni a verds ni a socialistes la possibilitat de guanyar un sol escó.

Gal·les. Els darrers dies de la campanya electoral, el Plaid Cymru està manifestant la seva convicció d'aconseguir superar la seva representació actual a Westminster (tres diputats). Algunes enquestes pronostiquen que els independentistes gal·lesos aconseguiran quatre escons aquest cop i augmentaran el percentatge de vot de l'11% de fa cinc anys al 13%. El Plaid es presenta a les eleccions amb un programa basat en la lluita contra l'austeritat i a favor dels serveis públics, i reclama per a Gal·les les mateixes competències que s'atorguin a Escòcia.

Irlanda del Nord. Nacionalistes irlandesos i unionistes britànics es disputaran els 18 escons en joc, amb la previsió que pocs seients canviïn de mans. El Partit Unionista Democràtic (DUP) és favorit per a endur-se la meitat dels escons, mentre que el Sinn Féin en pot sumar cinc: pràcticament els mateixos resultats que el 2010. Els altres escons serien per al Partit Socialdemòcrata i Laborista (tres) i per a la unionista independent Sylvia Hermon.

Cornualla. La nació cèltica més petita del Regne Unit tindrà l'oportunitat de votar candidats dels autonomistes de Mebyon Kernow (MK), que es presenten a les sis circumscripcions del país. MK reivindica la creació d'una Assemblea de Cornualla, seguint el model de les de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Cap enquesta els dóna opcions de guanyar escons, però el partit usa la campanya per a introduir el debat sobre l'autonomia de Cornualla i el seu reconeixement com a nació.

Anglaterra. Dins del territori anglès es presenten diversos partits regionalistes que, tot i no reclamar l'existència de cap nació diferent a l'anglesa, sí que demanen l'autonomia dels seus respectius territoris.

Dos partits fundats el 2014 s'estrenen en unes eleccions parlamentàries britàniques. Per un costat, Yorkshire First propugna la consecució gradual de l'autonomia de Yorkshire, que actualment és una de les nou regions oficials d'Anglaterra (amb el nom de Yorkshire and the Humber). A les europees de l'any passat va aplegar 19.000 vots. De l'altre costat, el Partit del Nord-est demana un referèndum per a crear una assemblea autònoma per a la regió del nord-est anglès, al sud de la frontera escocesa. Té representació en un consell local.

El Partit Regionalista de Wessex presenta un candidat, a Witney. Aquesta formació existeix des de la dècada de 1970 i sempre ha obtingut resultats merament testimonials. Aquest mateix 2015 s'ha fundat el Partit del Nord, que reclama la creació d'un Parlament i un govern propis per a la regió nord-occidental d'Anglaterra.

Finalment, els Anglesos Demòcrates presenten una trentena de candidats -un dels quals a Monmouth, un comtat gal·lès que el partit diu que hauria de pertànyer a Anglaterra. Aquest partit fa bandera del nacionalisme anglès i demana que Anglaterra -igual que Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord- tingui la seva pròpia Assemblea. Aquest partit s'oposa a la creació de parlaments regionals anglesos perquè consideren que disgregarien Anglaterra com a nació.

(Imatge: indicació d'un col·legi electoral a les eleccions de 2010 / fotografia: Richard Rutter.)