Els partits d'obediència illenca van aconseguir ahir un màxim històric al Parlament de les Balears, en sumar pràcticament un de cada quatre vots i 13 diputats dels 59 que té la cambra. La principal d'aquestes formacions, Més, serà clau per a conformar majories d'esquerres a les Balears i als consells de Mallorca i Menorca, així com a l'ajuntament de la capital, Palma. El Partit Popular, que fins ara governava en totes aquestes institucions, previsiblement hi passarà a l'oposició.

Més -coalició sobiranista que integren el PSM, Iniciativa Verds i Entesa per Mallorca- suma el 15,3% dels vots al conjunt de les Balears. És el millor resultat mai obtingut per un partit o coalició sobiranista a les Illes. El PSM, anteriorment, havia assolit el 12% dels vots l'any 1995 -vegeu el gràfic- i la resta d'ocasions, sempre havia quedat per sota.

En termes històrics, també és el primer cop que Més -o el PSM en solitari- es queda tan a prop d'esdevenir primera força de les esquerres a les Illes Balears. El PSIB-PSOE, amb el 18,9% dels vots, li ha tret poc més de 3 punts percentuals de marge.

També dins del camp sobiranista, Gent per Formentera (GxF, es presentava amb el suport del PSIB-PSOE) ha aconseguit l'escó d'aquesta illa.

Previsible govern de coalició

En total, i dels 59 escons del Parlament, les forces d'esquerres en sumen 34 (PSIB-PSOE 14, Podem 10, Més 9 i GxF 1) i les conservadores 25 (PP 20, PI 3 i Ciutadans 2).

El 2011, el PP havia guanyat amb 35 escons, que li van valer la majoria absoluta.

Amb aquests resultats, és possible conformar un govern que tingui el suport dels diputats del PSIB, Més i Podem. Això permetria la reedició d'un executiu plural d'esquerres com l'encapçalat per Francesc Antich (PSIB) el 2007. Amb dues diferències: una, que en aquella ocasió eren imprescindibles els escons d'Unió Mallorquina, i dues, que el PSIB tenia un marge d'escons sobre el PSM (23 a 4) que ara és molt més reduït (14 a 9).

Aquest nou govern, si es fa cas dels programes dels partits polítics que l'haurien d'integrar, derogarà el decret de l'ensenyament trilingüe (TIL) a les Illes Balears, que marginava la posició de la llengua catalana a l'escola.

El retorn dels autonomistes illencs

Al centredreta autonomista, Proposta per les Illes (PI) s'ha estrenat assolint el 8% dels vots i tres diputats. Aquest partit és el resultat de la confluència de Convergència per les Illes (CxI, refundació d'Unió Mallorquina) i de la Lliga Regionalista. El 2011, ni CxI ni la Lliga no havien obtingut representació al Parlament. Cal remuntar-se fins a la dècada de 1980 per a trobar un resultat tan bo per a l'autonomisme d'obediència illenca (15% dels vots el 1983 i 9% el 1987 per a Unió Mallorquina).

(Imatge: els candidats de Més celebren el resultat, ahir / fotografia: Més.)