Notícia

Compromís disputa al PSPV l'hegemonia de l'esquerra al País Valencià

La coalició valencianista rebenta el seu sostre electoral i suma 19 diputats · Joan Ribó, ben situat per a ocupar l'alcaldia de València · Desastre del PP, que perd 24 escons · Un pacte entre Compromís, PSPV i Podem desallotjaria els conservadors espanyol

La cap de llista de Compromís, Mònica Oltra, celebra el resultat / fotografia: Compromís.
La cap de llista de Compromís, Mònica Oltra, celebra el resultat / fotografia: Compromís.

El valencianisme sense dependències orgàniques a Madrid va obtenir ahir un èxit electoral sense precedents en sumar 19 escons a les Corts Valencianes, 13 més dels que tenia fins ara, en una demostració de força que cap enquesta no havia previst. La coalició Compromís (Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo) emergeix com un nou actor central en la política valenciana i li disputa de tu a tu l'hegemonia de l'esquerra al PSPV-PSOE, que ahir va patir una nova reculada.

Compromís es presentava a les eleccions amb un programa on, a banda de les promeses d'aprofundiment democràtic, mans netes, transparència, justícia social, igualtat de gènere i ecologia, destaquen mesures com l'assoliment d'un concert econòmic en què el País Valencià recapti i gestioni tots els seus impostos, la implantació d'un únic model d'immersió lingüística al país, la reobertura de Radiotelevisió Valenciana i la creació d'un banc públic valencià.

Fins ahir, els millors èxits de les coalicions que històricament havien forjat els partits del valencianisme autocentrat es comptaven amb percentatges d'un sol dígit: el 8% dels vots el 1987 i el 2007, en tots dos casos dins d'una coalició encapçalada per Esquerra Unida (EU). Eren temps on l'esquerra valenciana tenia un lideratge indiscutit, el del PSPV, que entre 1983 i 2007 no havia baixat mai del 34% dels vots. El Bloc, per la seva banda, mai no havia aconseguit entrar a les Corts liderant una candidatura: va estar a punt de fer-ho el 1999 i el 2003 en una coalició amb els ecologistes, però es va quedar amb el 4,6% i el 4,8% dels vots, respectivament.

El 2011 van començar a bufar vents de canvi. Els socialistes van rebre el primer avís de l'erosió de la seva hegemonia a l'esquerra: 29% dels sufragis, mentre Compromís -ja sense EU- entrava a les Corts amb el 7%. Aquesta diferència de 22 punts percentuals es va convertir ahir en un no res: el PSPV va poder mantenir tot just el 20,3% dels vots i 23 escons, mentre que Compromís se situava al 18,2% i 19 seients. L'emergència de Podem (11,2% i 13 escons) deixa per primer cop els socialistes en minoria en el camp de l'esquerra valenciana.

A aquest canvi històric cal sumar el resultat de les municipals a la ciutat de València, on Compromís, per primera vegada, va esdevenir la força més votada de l'esquerra: 23,3% dels vots i 9 regidors, només un menys que el PP. Un pacte de Compromís amb el PSPV (14,1%, 5 regidors) i València en Comú (9,8%, 3 regidors) li hauria de donar l'alcaldia de la capital valenciana a Joan Ribó, el candidat de la coalició valencianista.

Fracàs de la dreta nacionalista espanyola

L'entrada a les Corts -amb menys força del que preveien les enquestes- de la nova marca del nacionalisme espanyol (Ciutadans, 13 escons) no va servir per a amortir el desastre electoral del Partit Popular, que passa de 55 escons el 2011 a 31 ara. Els populars es deixen 22 punts percentuals i cauen fins al 26,2% dels vots. Continuen com a primera força, però no tenen possibilitats de mantenir-se al govern si les tres forces d'esquerres pacten entre elles.