Notícia

Suruç, mes 1

L'atac amb bomba del 20 de juliol ha obert una nova fase de conflicte armat entre les forces turques i el moviment kurd · El PKK i l'exèrcit turc reconeixen haver perdut desenes de membres · Fonts kurdes acusen l'exèrcit turc de bombardejar pobles i matar civils · Onada de declaracions unilaterals d'autogovern al Kurdistan del Nord

Quan es compleix un mes de l'atac que va fer 33 morts a la ciutat kurda de Suruç, el Kurdistan del Nord (Turquia) es troba immers en un conflicte armat renovat entre les forces de seguretat turques i el PKK i les seves organitzacions afins. Els investigadors turcs apunten que l'atac va ser obra de l'Estat Islàmic (EI), tot i que Selahattin Demirtas, copresident del principal partit kurd de Turquia, l'HDP, va responsabilitzar el govern turc i el partit al poder, l'AKP, d'estar-hi implicat, el mateix que va fer Cemil Baylik, copresident del consell executiu de la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), l'organització paraigua del moviment kurd.

Quatre dies després de Suruç, Ankara va iniciar una operació "antiterrorista", segons les paraules usades pel govern turc, resposta pel PKK amb la fi de l'alto el foc que aquest grup mantenia des de 2012. Tot i que l'atac del 20 de juliol tenia el segell del terrorisme islamista, la major part de les operacions que les forces turques han dut a terme d'ençà han estat contra el moviment kurd. Això ha inclòs bombardejos de l'aviació turca contra les bases del PKK al Kurdistan del Sud (Iraq), detencions de centenars de persones al Kurdistan del Nord i desenes, si no centenars, de víctimes mortals reconegudes pels bel·ligerants, entre membres de la guerrilla del PKK (les HPG), policies i soldats turcs, i també civils.

Tot i que el líder empresonat del PKK, Abdullah Öcalan, va demanar el dia 9 als dos bàndols que tornessin a la taula de negociacions, la violència no s'ha aturat. Ahir dia 19 vuit soldats turcs van morir a la província de Siirt en un atac que el govern de Turquia va atribuir al PKK. Mentre, l'agència Firat News, propera al PKK, denuncia que l'aviació turca bomardejava ahir pobles de zones rurals kurdes i que els atacs havien provocat un nombre indeterminat de víctimes civils. La mateixa font apuntava a la mort de dos joves, també ahir, al Kurdistan del Nord a mans de la policia turca.

Autogoverns proclamats

En resposta als atacs i arrestos per part de les forces turques, el moviment kurd ha proclamat l'autogovern de diverses localitats i barris del Kurdistan del Nord, d'acord amb els principis del confederalisme democràtic d'Abdullah Öcalan. Aquests moviments no necessàriament s'han d'interpretar com declaracions d'independència respecte de Turquia, sinó d'autogestió a escala local més enllà de l'autoritat estatal. Cosa que, en qualsevol cas, el govern turc tampoc no accepta.

El 10 d'agost, les ciutats de Silopi i Cizre van declarar-se autònomes, i durant els nou dies següents s'ha produït un reguitzell d'autoproclamacions. En la majoria de casos, l'exèrcit turc hi ha respost amb intervencions armades dirigides a ensorrar les noves administracions autònomes i a acabar amb la resistència de les HPG, de la branca juvenil del PKK (YGD/H) i dels grups d'autodefensa locals que s'hi estan formant. També han estat detinguts alcaldes.

(Fotografia: manifestació a Istanbul, el juliol, de protesta pels morts de Suruç / imatge: VOA News.)