Notícia

El Govern aragonès torna a posposar la Llei de Llengües

El PSOE havia anunciat que presentaria avui una proposició de llei a les Corts d'Aragó, malgrat l'oposició del Partit Aragonès · Fa anys que les entitats culturals d'Aragó reclamen una llei que protegeixi les llengües pròpies del país, el català i l'aragonès.

Aquesta vegada tampoc serà possible. Aragó continua lluny de tenir la seva Llei de Llengües, després que avui el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Aragó (PSOE) s'hagi desdit a darrera hora de presentar una proposició de llei sobre aquesta matèria a les Corts d'Aragó. Tant és que l'aprovació d'aquesta norma fos una promesa electoral de Marcelino Iglesias, l'actual president aragonès, catalanoparlant; tant se val que la darrera setmana el PSOE hagués anunciat que avui presentaria una proposició de llei en solitari, per buscar la majoria a la cambra; els socialistes aragonesos han decidit que la regulació del català i l'aragonès, les dues llengües minoritzades del país, no corre pressa.

El Periódico de Aragón deia dilluns que el PSOE, havia decidit tirar pel dret després que el seu soci de Govern, el Partit Aragonès (PAR) s'oposés de ple a recolzar un projecte de llei que reconegui, per exemple, el dret dels parlants de les dues llengües minoritzades a dirigir-se a l'administració amb el seu idioma. El PAR, com el Partit Popular, neguen que la llengua parlada a l'extrem oriental d'Aragó sigui el català -en contra d'allò que diuen totes les autoritats lingüístiques- i rebutjaran una llei que inclogui aquesta denominació.

Actualment, el PSOE és el partit majoritari a la cambra aragonesa, amb 30 escons d'un total de 67. El PP i el PAR en tenen 23 i nou, respectivament. Els dos partits restants (Chunta Aragonesista, CHA) i Esquerra Unida d'Aragó (EUA), tenen quatre i un escó, respectivament, i són els més favorables a una llei de màxims pel que fa a les llengües. Especialment la CHA, que aspira a la cooficialitat de les tres llengües (català, aragonès i castellà). El PSOE, que ja ha dit que cercarà un redactat "de consens", ha descartat un canvi d'estatus pel que fa a les llengües oficials.

A l'actualitat, les dues llengües estan reconegudes en la legislació autonòmica, però cal la Llei de Llengües per desenvolupar-ne una regulació pel que fa a l'estatus de la llengua, el seu ús i normalització, i els drets de les respectives comunitats lingüístiques.

Hi ha en marxa una campanya per reclamar que el Govern compleixi d'una vegada per totes la promesa d'una Llei en matèria lingüística. Llei de llengües, sí té el suport d'un bon nombre d'entitats culturals, socials i acadèmiques aragoneses, a més de signants individuals.

Imatge: El president d'Aragó, Marcelino Iglesias.

Més informació: