El tímid avenç que la Llei de llengües d'Aragó de 2009 havia suposat per al català (a la Franja) i l'aragonès (al Pirineu) es troba amenaçat per la voluntat del Partit Popular de deixar sense efecte algunes de les seves provisions. La Chunta Aragonesista (CHA) està duent el cas a les institucions europees. En parlem amb Miguel Martínez Tomey, responsable d'Afers Europeus de la CHA.

El govern d'Aragó (amb majoria del PP) ha anunciat la seva voluntat de modificar l'actual Llei de llengües d'Aragó (que havia estat aprovada amb el suport d'una coalició entre el PSOE i la CHA). L'esmena a la llei de ben segur que eliminarà alguns drets lingüístics que havien estat previstos per a les llengües aragonesa i catalana. Per què fa això el PP, tenint en compte que la Llei de llengües ni tan sols declarava oficials l'aragonès i el català?

La Llei de llengües d'Aragó no reconeix l'aragonès i el català com a llengües oficials. De tota manera, els continguts reals de la llei a la pràctica els donen un estatus bastant similar al de qualsevol llengua oficial a les zones del país on es parlen. L'estatus oficial, en el seu sentit més mínim, sobretot estableix obligacions per a les administracions públiques. I encara que les obligacions de la llei aragonesa només eren d'aplicació per a determinades administracions públiques, el PP encara considera que són inacceptables, i les presenta com si fossin imposades als ciutadans.

La CHA acaba de demanar al Consell d'Europa que actuï com a garant dels drets lingüístics dels parlants d'aragonès i català a Aragó, a la llum dels compromisos que Espanya havia assumit quan va signar i ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Les institucions europees han estat receptives a les demandes de la CHA?

Les institucions europees han estat molt receptives i ens han estat d'ajuda. L'abril de 2009, la CHA va organitzar una visita de representants d'ONG que treballen per les llengües aragoneses al Parlament Europeu i a la Comissió Europea. Es van trobar amb eurodiputats i amb alts funcionaris de la Comissió per explicar-los la difícil situació que les nostres llengües i els seus parlants estaven (i encara estan) passant. Fins i tot tenint en compte el marc legal limitat que hi ha per a una actuació ferma de la UE, van fer unes declaracions molt contundents sobre el tema. Els mitjans aragonesos en van fer una cobertura informativa bastant bona. És difícil dir fins a quin punt l'impacte d'això va ser decisiu, però el fet és que només uns dies després de la visita, el PSOE va anunciar que presentava una proposta de llei al Parlament aragonès que va acabar esdevenint la llei actual, amb el suport de la CHA. En la nostra darrera iniciativa davant del Parlament Europeu i del Consell d'Europa (el 28 de març d'enguany) ens van convidar a explicar el cas aragonès directament als membres de l'Intergrup Parlamentari per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, i al cap del Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a la seu del Consell d'Europa a Estrasburg (cosa que està programada per al proper 24 de maig). Aquestes invitacions donen una bona idea de com n'estan de preocupades les institucions europees sobre el problema lingüístic aragonès.

La manca d'oportunitats per estudiar l'aragonès i el català és un dels principals forats negres lingüístics a l'Aragó actual. Fins a quin punt és possible trobar aquestes dues llengües com a matèries curriculars al sistema educatiu aragonès?

Malgrat l'entrada en vigor de la Llei de llengües el 2010, que estipulava la introducció gradual de l'ensenyament de les dues llengües com a matèries curriculars al setembre de 2011, ni el govern aragonès anterior ni l'actual han fet un sol pas positiu en aquesta direcció. Com a resultat, avui estem tan lluny com sempre d'aquesta possibilitat, i els nostres infants (els que tenen accés a aquesta possibilitat) només poden estudiar aquestes llengües un cop la jornada lectiva s'ha acabat, cosa que els situa en desavantatge respecte dels seus companys que no fan les assignatures de aragonès o català. L'única circumstància nova en aquest sentit és que això posa el govern aragonès en una situació d'incompliment flagrant de la llei aprovada pel parlament del seu propi país.