Entrevista

"Els iorubes volen una autonomia que els garanteixi l'accés als recursos naturals i a l'educació"

Aderemi Suleiman Ajala

Expert en nacionalisme ioruba

ENTREVISTA a Aderemi Suleiman Ajala, expert en nacionalisme ioruba: 'Els iorubes es queixen de la seva marginació' al sistema polític nigerià, explica · La divisió de les seves elits i dels seus representants polítics dificulten una mobilització efectiva dins de l'Estat nigerià, malgrat que 'els iorubes es consideren primer com a iorubes, i en rares ocasions es veuen com a nigerians'

Els diaris nigerians han estat parlant durant els darrers dies de la demanda de diverses organitzacions iorubes per a l'autonomia del seu territori. Els iorubes són majoritaris (al voltant de 30 milions de persones) al sud-oest de Nigèria. Mantenen una identitat cultural diferenciada i, abans de la colonització europea, governaven diversos regnes i imperis poderosos a l'àrea que encara ocupen avui. Per tal de tenir un coneixement més clar de la política ioruba a dia d'avui, Nationalia ha entrevistat Aderemi Suleiman Ajala (University of Ibadan, Nigeria), un dels experts més importants en nacionalisme ioruba.

Diverses organitzacions iorubes (l'Assemblea General Ioruba i el Fòrum d'Ancians Iorubes entre elles) han demanat autonomia regional per al sud-oest de Nigèria, el territori del poble ioruba. Quins són els motius d'aquesta demanda?

Els iorubes del sud-oest de Nigèria són un poble que valorava el desenvolupament en termes de provisió de necessitats bàsiques, com una bona educació, carreteres, allotjament, sanitat i d'altres infraestructures que milloressin les seves condicions de vida. Des de la independència de Nigèria, el 1960, tot això s'ha anat escapant de les mans del poble ioruba. No obstant, això no només s'ha experimentat al territori ioruba, sinó arreu de Nigèria. Donat que els iorubes van gaudir un desenvolupament ràpid i intens entre el 1951 i el 1966, els va ser reconeguda l'autonomia regional a Nigèria (en termes del control del desenvolupament econòmic i social), els iorubes consideren que l'única manera que la regió pugui experimentar de nou un desenvolupament intens és tenir un sistema polític d'autonomia que els garanteixi la seguretat interna, l'accés als recursos naturals, als programes educatius, al transport i a d'altres programes socials.

Però, oficialment, Nigèria es defineix com un país federal. Algunes de les seves unitats federals, de fet, tenen una majoria demogràfica ioruba. I tot i així, sembla que les organitzacions iorubes no consideren aquest sistema com una autonomia veritable. Per què?

A Nigèria, l'accés al poder federal està determinat per qui ocupa els esglaons dels llocs de poder polític. Per exemple: els càrrecs del president i del vicepresident de Nigèria, el líder del Senat, el president de la Casa de Representants, el jutge president i el president del Tribunal d'Apel·lació, el cap de les forces armades, l'inspector general de la policia, el comptable general de la Federació i els ministeris claus del gabinet federal són la prioritat màxima en l'accés als recursos econòmics i polítics de la Federació. En aquests moments, no hi ha un sol ioruba en cap d'aquests càrrecs. De manera que els iorubes es queixen de la seva marginació.

No obstant això, aquest és l'esperit del nacionalisme ètnic arreu de Nigèria, on el president de torn mostra aversió ètnica a l'hora de nomenar les persones a tots aquests càrrecs. Durant el règim d'Olusegun Obasanjo, que era ioruba, els iorubes tenien molts càrrecs importants al govern federal. Durant el règim d'Umaru Yar'Adua, que era haussa-fulani, van ser els hausses i els fulanis els qui van dominar el govern federal. I ara que mana Goodluck Jonathan, que és un ijaw del sud-sud, la majoria de càrrecs importants del govern federal estan ocupats per persones pertanyents als pobles del sud-sud, sobretot ijaws o pobles relacionats amb ells. Això explica parcialment la violència contra el règim de Jonathan al nord de Nigèria: ja no tenen accés al patronatge polític federal. Els iorubes no consideren que aquests tractes siguin justos, ja que no estan ben representats.

Fins a quin punt les organitzacions iorubes tenen suport entre la societat ioruba? Són capaces de mobilitzar el poble ioruba per tal que es tinguin en compte les seves demandes?

No totes les organitzacions iorubes tenen un suport ampli al país ioruba. Organitzacions com el Congress Popular Odua encara gaudeix d'un suport de base que depassa totes les divisions del poble ioruba. Però d'altres com el Fòrum dels Ancians Iorubes, el Fòrum de la Unitat Ioruba, el Fòrum Consultiu Ioruba, el Grup per a la Renovació Afenifere, l'Assemblea General Ioruba i alguns altres només tenen suports sectorials. La política partidista ha polaritzat el sentit ioruba d'unitat política, encara que aquesta hagi estat l'actitud política ioruba des de temps immemorial.

Al territori ioruba és difícil que un líder polític dominant emergeixi. S'experimenten divisions que, sovint, condueixen a diferents agrupaments polítics. Abans del 2003, aquestes divisions eren menys factibles, però amb la influència d'Obasanjo, les divisions s'han anat eixamplant i causant un dany fatal a la construcció del nacionalisme ioruba. Fins i tot el poderós grup Afenifere, que va ser la plataforma per a la fundació de molts partits polítics iorubes (com el Partit de la Unitat de Nigèria el 1978 i l'Aliança per a la Democràcia el 1999), sembla haver perdut el seu control del poble ioruba a partir de 2003, a causa de moltes raons. De moment, no hi ha una sola organització ioruba que pugui mobilitzar tot el poble ioruba per a l'obtenció de les seves lluites nacionalistes. Això passa perquè cap organització té poder de cohesió, i les elits estan fragmentades, al país ioruba. De fet, ni tan sols hi ha una sola organització al país ioruba que tingui una definició clara de les aspiracions iorubes a la sociopolítica nigeriana.

El moviment ioruba té algun suport important fora de la pròpia comunitat ioruba? No tan sols a d'altres parts de Nigèria, sinó també a escala internacional (països que li puguin donar suport i exercir pressió sobre Nigèria, una diàspora influent...).

En el passat, organitzacions com Afenifere i el Congress Popular Odua gaudien del suport polític i financer de la diàspora ioruba, especialment als EUA, el Regne Unit i Alemanya. A través dels seus esforços, organitzacions internacionals i ONG pels drets humans que mantenien el sentiment ioruba de possible alienació dins de Nigèria donaven suport als moviments iorubes. Però actualment no hi ha cap activitat coneguda d'aquestes organitzacions en suport del moviment ioruba. Emperò, els iorubes que viuen a l'estranger comparteixen les aspiracions dels seus iguals a la política nigeriana.

Pel que fa als iorubes d'altres països de l'Àfrica occidental, mostren suport per als iorubes de Nigèria, especialment quan són maltractats políticament. Un exemple clar va ser l'anul·lació de l'elecció presidencial del 12 de juny de 1993 a Nigèria. Es va rumorejar que les eleccions havien estat guanyades per un ioruba, però el resultat va ser anul·lat. Els iorubes de Benín i Togo van donar suport a una campanya per a la desanul·lació de les eleccions, que va fracassar. De nou, quan Obasanjo va esdevenir president de Nigèria el 1999, altres iorubes de l'Àfrica occidental van mostrar-se molt contents i ho van celebrar a Porto Novo (Benín), on resideixen un gran nombre de iorubes.

Com ha dit vostè, els iorubes no tan sols viuen a Nigèria, sinó també als veïns Benín i Togo. Hi ha algun projecte polític que els vulgui incloure a tots sota el paraigua d'una sola unitat política que superi les fronteres heretades del colonialisme?

No hi ha cap projecte així encara, donat que els iorubes de Nigèria pensen que seria difícil redibuixar les fronteres internacionals. De nou, els iorubes del sud-oest consideren el nacionalisme com un afer intern que s'ha de limitar a Nigèria.

Quin és el sentiment entre el poble ioruba: consideren que pertanyen a una nació ioruba, o més aviat entenen que són part d'una nació nigeriana més àmplia?

Com qualsevol altre agrupament nacional de Nigèria, els iorubes es consideren primer com a iorubes, i en rares ocasions es veuen com a nigerians.