Ha arribat l'hora de la fi del bipartidisme italià a Sardenya i de l'eclosió d'un projecte independentista amb vocació majoritària? Només el temps ho dirà, però a Sardenya trepitja molt fort la candidatura de l'escriptora Michela Murgia (Cabras, 1972) al capdavant de la coalició Sardenya Possible (SP), que es presenta a les eleccions sardes del 16 de febrer. La dada és rellevant: el primer sondeig electoral publicat atorga a SP un 24% dels vots, descomptats indecisos i abstencionistes. Una xifra absolutament desconeguda per l'independentisme illenc: als darrers comicis sards, el candidat independentista més votat (Gavino Sale) va obtenir el 3%. Nationalia ha parlat amb Murgia i amb un altre líder de la candidatura, Omar Onnis (Nuoro, 1969), que aquesta setmana són a Barcelona per a establir lligams amb l'independentisme i la societat civil de Catalunya.

Onnis i Murgia són membres del partit independentista Projecte República (ProgReS), una de les tres potes de SP. La coalició es completa amb dues llistes cíviques: Gentes i Comunidades, on conflueixen independentistes i no independentistes, gent provinent de tradicions polítiques sobretot d'esquerres amb un denominador comú: el dret a l'autodeterminació de Sardenya. "És un contracte civil", diu Murgia, que en tot moment insisteix a remarcar les diferències entre la seva proposta i el que ella anomena el vell nacionalisme sard: "El nostre és un projecte amb vocació hegemònica: no va contra els altres partits independentistes, sinó a guanyar el terreny als partits italians".

La popularitat de Murgia i l'enorme desencís que a Sardenya -i, en general, a Itàlia- hi ha amb els partits tradicionals són factors que expliquen que, ara mateix, SP tingui unes expectatives electorals tan elevades i que la seva candidata sigui la que genera més confiança, segons el sondeig citat abans. De fet, la idea inicial de ProgReS era no presentar-se ara i esperar als propers comicis, després d'haver fet un procés d'expansió arreu de Sardenya. "Pero el bipartidisme ja s'ha trencat", diu Murgia: a les eleccions estatals, el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo va fer un espectacular 27% a Sardenya. "Això ens va demostrar que els sards ja estaven preparats per a l'alternativa" als dos grans partits, el Partit Democràtic (PD) i el Poble de la Llibertat (PdL). "I aquesta alternativa", continua Murgia, "no podia ser Grillo, que és un altre partit italià. No podíem esperar cinc anys, havíem de presentar-nos ara".

Recuperar Sardenya com a subjecte polític

Murgia diu que si SP és capaç d'aglutinar aquest descontentament, l'independentisme tindrà una gran oportunitat per a consolidar-se en l'arena política sarda: "L'objectiu, en cinc anys, és normalitzar el projecte independentista i la mateixa paraula 'independència'", un mot que Murgia reconeix que encara fa "por" a una part de la societat. Per bé que, recorda la candidata, un estudi universitari recent recull que fins a un 40% dels sards són partidaris d'una Sardenya sobirana. Una mostra, diu, que les coses estan canviant molt de pressa a l'illa, i que l'autoestima i l'autoconsciència sarda ha avançat força els darrers anys.

Aquest és, de fet, un dels accents del projecte de SP: que els sards es reconeguin com a subjecte polític. Una condició que, segons Omar Onnis, ja existia històricament: "Fins a la unificació d'Itàlia", diu, "Sardenya era reconeguda en certs aspectes com a subjecte polític". Però l'illa va acabar sent italiana, "i la classe dirigent sarda, a partir de llavors, va acceptar de ser intermediària entre el seu territori i el nou estat. I és així que Sardenya va ser minoritzada i va deixar de ser un subjecte polític". SP vol revertir aquest procés: "Volem ser sards normals, i no pas 'italians especials com a sards que som', que és allò que ens ha volgut inculcar Itàlia", explica Murgia. Uns "sards normals" que basteixen el seu propi país: "Per nosaltres, la independència no és una ideologia, sinó que ha de ser el resultat final d'un procés de construcció de moltes llibertats. És com passa amb les cireres: en menges una i en vols dues més. Ens ho plantegem com un procés en què anirem tallant els fils a través dels quals ens controlen: la cultura, l'energia... fins que arribarà un moment que ja no hi seran".

De l'autonomisme a una nació d'Europa

El fet és que Sardenya disposa d'un cert marge d'autogovern -molt migrat, a ulls dels independentistes- des que li va ser aprovat un estatut d'autonomia el 1948. Un estatut la reforma del qual s'ha debatut força, però que mai no ha arribat. "L'autonomia ha acabat esdevenint un fetitxe i alhora un llast, una arma de distracció de les masses", lamenta Onnis. Preguntada sobre una eventual discussió per a reformar l'estatut i ampliar-ne les competències, Murgia és clara: "Reescriure l'estatut d'autonomia no té cap sentit. La pròxima vegada que el reformem, serà per a redactar la Constitució de Sardenya". Fins a aquell moment, Murgia vol "usar tota l'autonomia que tenim per tal que es vegi quins són els límits" que imposa l'estatut actual, "i que es vegi clar que no són suficients per a Sardenya. És com a The Truman Show: per a adonar-te que t'han limitat, has d'arribar a tocar la paret, has de veure que d'allà ja no podràs passar".

Alhora que Onnis remarca que "el centre del projecte" de SP "és oferir a tota la societat sarda un projecte d'autodeterminació" en què "els interlocutors ja no són els altres independentistes, per a veure qui ho és més, sinó tota la societat sarda", Murgia destaca el vessant internacional de la formació. La candidata de SP explica que estan creant contactes amb forces sobiranistes d'arreu d'Europa, entre les quals Bildu, el Partit Nacional Escocès (SNP) i, aquests dies, a Barcelona, les quatre que donen suport a la consulta catalana: CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP. "És una narració de xarxa europea, una cosa que el nacionalisme sard no ha sabut fer mai", diu Murgia. L'escriptora destaca les paraules que li va dir John Campbell, de l'SNP, quan el va anar a trobar a Londres: "Això que esteu fent vosaltres ara a Sardenya, nosaltres ho vam fer fa 40 anys a Escòcia". "És un missatge enorme per als sards", considera Murgia: "Significa que allò que ara estan fent els escocesos està a l'abast de les generacions sardes que viuen ara". I conclou: "Espero arribar a la independència abans de morir".

David Forniès