Entrevista

"Cal deixar de fer extrapolacions directes entre llengua, poble i posicions polítiques a Crimea i Ucraïna"

Miquel Cabal Guarro

Expert en el poble tàtar de Crimea

ENTREVISTA. Miquel Cabal Guarro és expert en el poble tàtar de Crimea, que manté forta la seva identitat malgrat la seva russificació lingüística: "Sent optimistes, només deuen parlar la llengua el 12% o el 13% dels tàtars de Crimea", explica · Després de l'exili forçós durant l'època soviètica, els tàtars proven de reconstruir la seva presència a la península

Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977), investigador, traductor de rus i filòleg eslau, va visitar Crimea per primer cop el 2006 i, partir de llavors, va desenvolupar un interès creixent pel poble tàtar i la seva llengua. El 2011, va fer-hi un estudi de camp sobre l'idioma tàtar de Crimea. D'ençà, ha mantingut el contacte amb aquell territori i ara enllesteix un document sobre els tàtars, que s'ha de presentar enguany. En aquesta entrevista, analitza la situació actual de la península i en particular del poble tàtar.

-Atès el moment que viu Crimea, gairebé és obligat començar demanant-te per aquesta qüestió: sovint es diu que els tàtars de Crimea estan a favor de la unitat d'Ucraïna i contra la unió de la península amb Rússia. La percepció que has tingut tu sobre el terreny és aquesta?

-Majoritàriament sí, sobretot a partir del que proclamen el Consell del Poble Tàtar i els mitjans de comunicació tàtars. El món universitari i de la cultura tàtars estan a favor de mantenir l'estatus actual. L'horitzó d'aquests dirigents tàtars és aconseguir més autogovern per a Crimea dins d'Ucraïna, una quota fixa de representació tàtara al Parlament, i de cap manera la integració de la península a Rússia, perquè la veuen com l'encarnació de l'URSS i la culpable de totes les seves desgràcies. Les polítiques de minories a Rússia, d'altra banda, tampoc no són per a llançar coets.

-De quina extracció social són els dirigents tàtars de Crimea?

-El dirigent històric, Mustafa Djemilev, ve d'una llarga lluita pels drets socials durant l'URSS, i per aquest motiu el van empresonar molts anys. Va ser escollit líder dels tàtars gairebé per aclamació. Ara l'ha succeït Refat Txubàrov. Són gent de classe mitjana alta, acusats de tenir tractes secrets amb Turquia. Però pot ser que només siguin enveges pel que han aconseguit: tot el sistema polític d'Ucraïna és molt poc clar, i la gent no es refia de la política en general ni dels seus propis representants. Però alhora, molts tàtars formen part dels consells tàtars de barri, locals... és una estructura organitzativa piramidal i representativa. Crec que és una organització bastant vàlida, i d'interlocució amb el poder de torn, sigui el de Crimea o el d'Ucraïna.

-La majoria dels tàtars, però, no deuen ser de classe mitjana alta...

-No, la majoria estan a l'atur. Malviuen amb poca feina, i es dediquen al que poden. Alguns sí que treballen en ocupacions típiques dels tàtars: construcció, conductors d'autobús, venedors d'atuells de la casa i de menjar al carrer... Després n'hi ha que treballen a la universitat i la radiotelevisió tàtara o són professors de les escoles tàtares. També hi ha guàrdies de frontera, perquè tenen fama d'insubornables.

-Tornant a les posicions polítiques: malgrat que majoritàriament donin suport a la unitat d'Ucraïna, un estudi de 2011 apunta a un 33% de tàtars independentistes.

-És cert que hi ha alguns sectors independentistes, amb dues visions diferents. La majoria són independentistes crimeans, perquè pensen que la gestió de la llengua seria més favorable als drets lingüístics dels tàtars. D'altres -potser menys del 10% dels independentistes- defensen recuperar el khanat islàmic d'abans de la invasió russa, perquè consideren que és el model que va dur a la glòria el poble tàtar. Alguns d'ells són euroislàmics (serien com la Turquia d'Atatürk); d'altres són islamistes. De fet, Turquia té una certa influència entre els tàtars de Crimea. Hi ha contacte permanent, i la cooperació turca, per exemple, finança la reconstrucció d'escoles tàtares.

-Això Turquia també ho fa amb els gagaüsos de Moldàvia, oi?

-Sí, i amb els tàtars de Crimea que resideixen a Romania. El paper dels tàtars a Crimea no s'hauria de menystenir. Aquests dies es repeteix que els tàtars són el 12% de la població de Crimea, perquè aquestes són les dades del cens de 2001. Però els tàtars tenen una taxa de natalitat que duplica la dels russos, i a més, continua havent-hi immigració de tàtars de la diàspora cap a Crimea. El Mejlis (govern) tàtar diu que, pel cap baix, ara ja en són 300.000, cosa que equivaldria al 15% de la població.

-Però el rus continua dominant a Crimea, i especialment a les seves institucions d'autogovern.

-Crimea té una autonomia de facto. Hi ha una cosa irònica amb el tema del rus. Feia vint anys que els russos d'Ucraïna es queixaven del fet que la seva llengua no hi tingués cap mena d'oficialitat. Arriba un president de tendència prorussa, Víktor Ianukóvitx, i promulga una llei -que al meu entendre és bastant respectuosa amb les llengües petites i territorialitzades- que s'aprofita molt a la banda occidental del país: alguns pobles declaren oficial l'hongarès, el romanès, el gagaús i el búlgar. El més curiós és que Crimea no aplica la llei perquè el president del seu Parlament diu que no li fa falta atès que, de fet, amb la Constitució de Crimea ja n'hi ha prou.

-I què diu la Constitució de Crimea?

-Diu que la "llengua estatal" (per no haver de dir "ucraïnès") és oficial. Atorga reconeixement al rus i al tàtar, però afegeix que només el rus es pot fer servir com a llengua de comunicació interètnica i a les comunicacions oficials de la república autònoma. I els tàtars lamenten que no s'aprofiti la llei de Ianukóvitx per a atorgar-li al tàtar una cooficialitat real.

-Quin abast té el reconeixement del tàtar, doncs?

-En teoria pots entrar a un bar i demanar un cafè en tàtar. El més probable, però, és que si ho fas, et convidin a anar-te'n. Pots demanar un certificat de naixement en tàtar, però ho has de fer expressament i per escrit. Si no, te'l donaran en rus. A l'ensenyament també hi ha dificultats. Les escoles estan finançades amb fons ucraïnesos, però administrades per funcionaris de l'autonomia de Crimea. Continua vigent el sistema soviètic: majoria d'escoles públiques, separades segons llengua vehicular. A tot Ucraïna és així. Per tant, a Crimea hi ha una línia en rus, una línia en ucraïnès i una línia en tàtar, cadascuna amb les seves escoles o aules. El tant per cent de tàtars que estudien a les línies en tàtar se situa entre el 15% i el 20% del total d'alumnes del grup ètnic. Només van a escoles de línia tàtara aquells que resideixen a zones de poblament tàtar molt compacte. I encara en aquestes escoles, només es fan en aquest idioma les assignatures de llengua i literatura tàtares. La resta són en rus. De manera que allò que en teoria hauria de ser una llengua vehicular, acaba tenint un tractament de llengua estrangera.

-Per què passa això?

-Perquè els professors no tenen prou competència per a impartir les matèries no lingüístiques en tàtar, i perquè no hi ha prou materials docents en tàtar. Això encara s'agreuja més a les zones deprimides: el sistema educatiu està infrafinançat perquè el govern ucraïnès, en general, està arruïnat. Algunes escoles només sobreviuen gràcies a l'ajuda de Turquia.

-Tot això deu tenir un impacte negatiu en el coneixement i ús de la llengua.

-Sent optimistes, només deuen parlar la llengua el 12% o el 13% dels tàtars de Crimea. Al cens, declararan que és la seva "llengua nativa" (rodnoi iazik), perquè entenen que se'ls pregunta per l'idioma del seu poble, de la seva estirp, però la primera llengua d'ús dels tàtars, de llarg, és el rus. Alguns han reaprès el tàtar a Crimea, després de tornar de l'exili. Però molts no ho han fet: s'han criat a l'Uzbekistan, amb un sistema rus, o rus-uzbek, i no parlen tàtar. De fet, a molts ni tan sols els l'havien transmès a casa seva els seus pares: els avis ja l'havien començat a perdre.

-Parles del retorn. Després que Stalin els deportés el 1944 a l'Àsia central, els tàtars van tardar més de 40 anys a rebre el permís per a tornar a Crimea. No els devia resultar fàcil.

-Gens. A Crimea ja no hi tenien res. Molts s'havien fet una vida a l'Uzbekistan: granges, ramats, botigues... S'ho van vendre tot per a tornar, i s'hi van trobar mil traves. Els primers que van tornar, ara viuen en barris ben arreglats, amb un teixit social molt fort, precisament perquè tenien la sensació que estaven desemparats i que només podien comptar amb el suport de la seva pròpia comunitat. Cal tenir present que, d'interacció entre comunitats, n'hi ha molt poca. No és gens freqüent que hi hagi matrimonis mixtos, no van a les mateixes escoles, no acostumen a viure als mateixos llocs i no professen la mateixa religió. Ara bé, a Simferòpol i a Ialta s'està donant un fenomen curiós: hi ha russos que se'n van a viure als barris tàtars perquè són més segurs, i això és gràcies a aquest sentiment de comunitat i de responsabilitat. I això també ha ajudat en part al sentiment d'acord interètnic.

-Aquest sentiment es veurà afectat ara?

-El que està passant probablement no ajudarà. Però també és important deixar de fer extrapolacions directes i relacions estranyes entre llengua, poble i posicions polítiques, perquè arreu hi ha de tot. Per això aquest conflicte és tan complicat.

-Els dirigents tàtars han cridat a boicotar el referèndum sobre l'ampliació de l'autonomia.

-Però hi ha molts tàtars que estan lluny d'aquesta visió tan política. Pot ser que alguns pensin: un cop que ens pregunten què volem, anirem a votar. A més, el fet que el vot sigui anònim també pot facilitar aquesta actitud. I d'altres, efectivament, seguiran la consigna i boicotaran el referèndum, perquè és evident que no s'hauria de celebrar sota ocupació militar.

-Anem cap a una annexió de Crimea per part de Rússia?

-Crec que [el president rus Vladímir] Putin ha canviat una mica el discurs. Diversos periodistes russos han dit que les seves accions li poden anar en contra: si dóna suport a l'annexió de Crimea, està donant idees a d'altres bosses de població russa a països com el Kazakhstan. Podria ser una moguda geopolítica enorme, perquè si això passés, el Kazakhstan -que és el més ferm aliat de Rússia a l'Àsia central- no estarà gens d'acord a perdre la meitat del seu territori. Crec que Putin s'acabaria veient una mica acorralat per la seva pròpia iniciativa. I per tant, o bé inicialment no tenia la idea d'annexionar Crimea, o bé en un moment donat ha patit un excés de megalomania, que ara està calmant.

-Creus que també troba contestació interna a Rússia?

-El problema per a Putin és que entre molts russos eslavòfils també hi ha un recel important a atacar els ucraïnesos. Hi ha hagut manifestacions en contra de la intervenció a Ucraïna, no només a les ciutats més occidentals, sinó també a Sibèria. Els manifestants són detinguts ipso facto, però crec que això també ha pogut frenar Putin, perquè qui protesta són patriotes russos que no volen atacar un poble que consideren germà seu. D'altra banda, també hi ha gent manifestant-se a favor de la intervenció, al crit d'"aturem el feixisme".

David Forniès