Des de la fi de l'època comunista, els silesians han estat desafiant la idea d'una Polònia unitària. Aquesta actitud política té arrels profundes en la centenària història de Silèsia com a unitat política i també en els seu caràcter cultural i lingüístic diferenciat. El Moviment per a l'Autonomia Silesiana (Ruch Autonomii Slaska, RAS) és l'actual força política que encapçala la lluita del poble silesià pel reconeixement i per l'autogovern. Recentment, el partit ha obtingut resultats remarcables a les eleccions regionals. Què reivindica el RAS? Nationalia en parla amb MichaÅ‚ KieÅ›, president de la secció de Katowice del Moviment per a l'Autonomia Silesiana.

Perquè li quedi clar a una audiència no silesiana o no polonesa: quan parla d'autonomia, el RAS pensa només en l'Alta Silèsia, o bé en tota la Silèsia històrica? I, en qualsevol cas, el RAS té alguna reivindicació territorial per a la part de Silèsia que avui dia forma part de la República Txeca?

Nosaltres encarem la qüestió de l'estatus autònom no com un privilegi, però com un dret elemental i conseqüent de tota comunitat regional que aspiri a aconseguir un major grau d'autodeterminació. Ens sentim connectats amb tota Silèsia, però el nostre objectiu és assolir l'autonomia tant per a l'Alta com per a la Baixa Silèsia com a regions individuals. En absolut tenim reivindicacions sobre el territori silesià de la República Txeca, però sí que ens agradaria encetar una cooperació estreta amb totes les regions administratives silesianes dins d'una estructura d'euroregió.

El RAS diu que el seu objectiu és l'autogovern, però no pas la independència. Quins són els objectius concrets en aquest marc? L'autonomia fiscal, l'autogovern cultural...?

Nosaltres entenem l'autogovern com un sistema polític basat en una tresoreria regional (autonomia fiscal) i en un govern regional escollit per un parlament regional al qual se li han atorgat àmplies competències relacionades amb la regió, com política fiscal, educació, organització de l'administració local, seguretat (policia regional), etc. Sovint fem referència a la nostra Constitució regional del voivodat (província) silesi autònom (aprovada el 15 de juliol de 1920 pel Parlament polonès i cancel·lada el 1945 pels comunistes), que especificava les 17 àrees en què el nostre legislatiu regional tenia competències exclusives. En aquella època, aquella llei constitucional va ser molt original, però òbviament sabem que els reptes actuals requereixen altres mitjans. Unes institucions regionals fortes amb finançament independent són fonamentals. De moment, els nostres organismes regionals d'autogovern són febles, sense competències principals, amb un pressupost insignificant -la gran majoria dels nostres impostos són cobrats i gastats pel govern central a Varsòvia, sense cap influència per part de les comunitats regionals o locals.

Quina és la vostra estratègia per aconseguir aquests objectius? Potser negociacions amb el govern polonès, o bé un canvi constitucional?

Hem aprovat un full de ruta anomenat "Autonomia 2020", que descriu passos successius cap a una esmena substancial de la Constitució polonesa. Evidentment, són necessaris canvis legislatius per assolir els nostres objectius. Hem anticipat algunes de les maneres per assolir una àmplia coalició al Parlament polonès que ens donaria suport en el projecte de descentralització. Un és fundar un partit polític supraregional, que aglutini els regionalistes d'altres parts de Polònia. De moment, i gràcies al nostre bon resultats a les eleccions regionals de l'any passat, que ens van donar una publicitat sense precedents, hem observat una activitat creixent en cercles pro-descentralització. Només en els dos darrers mesos s'han fundat dos moviments autonomistes. La gent ha començat a creure que els nostres objectius es poden assolir. Abans que l'esmena constitucional pugui ser completada, tenim alguns reptes que encarar. L'Alta Silèsia històrica està dividida en dos voivodats: Silèsia i Opole. El de Silèsia ocupa només al voltant del 50% del territori històric de l'Alta Silèsia, cosa que té molts resultats desfavorables, com les dificultats per dur a terme una política cultural coherent, i molts altres. Aquesta divisió també té una influència negativa en la identitat dels habitants d'Opole, que paulatinament estan deixant de reconèixer-se com a silesians i estan deixant de veure la seva província com a part de l'Alta Silèsia. En opinió nostra, aquesta decisió política va ser presa d'acord amb la regla del divide et impera. Per això lluitem per la reconnexió d'aquests dos voivodats.

Què hi ha de la comunitat alemanya de l'Alta Silèsia? El vostre moviment polític també s'hi adreça?
El Moviment per a l'Autonomia de Silèsia s'adreça a tothom que dóna suport al nostre projecte a favor de la descentralització, independentment de la seva identitat nacional. Els habitants de la nostra regió tenen identitats diverses: polonesos, silesians, alemanys i txecs. Estem oberts a la cooperació amb tothom.

Després de les eleccions de 2010, el RAS va entrar a la coalició governamental de la província de Silèsia. Quines polítiques està intentant implementar el RAS des del govern per tal de lluitar per l'autonomia de Silèsia?

Gràcies a la nostra participació al govern del voivodat de Silèsia podem operar amb molta més eficiència que abans del desembre de 2010. A iniciativa nostra, s'ha fundat l'Institut de Recerca Regional. És un organisme que està treballant, entre d'altres temes, en l'elaboració de llibres de text que són necessaris per establir d'una vegada classes d'educació regional com a veritables assignatures a les escoles de primària i secundària. Als nostres representants també se'ls ha d'atribuir el nou aspecte de l'Estadi Silesià de Chorzów, que ha estat redissenyat amb els colors de l'Alta Silèsia. I és que per a nosaltres és important reinstaurar la presència de símbols regionals a l'espai públic. Gràcies a nosaltres la Industriada (la festa del patrimoni industrial- es va salvar. A la festa hi anaven milers de persones, que es familiaritzaven amb el nostre passat oblidat. Enguany, les autoritats regionals per primer cop van anunciar oficialment el Dia de Commemoració de la Tragèdia de l'Alta Silèsia de 1945, quan al voltant de 100.000 altsilesians van ser deportats per treballar a les mines de carbó de l'URSS.

Aquestes activitats són molt importants per a la comunitat altsilesiana. No obstant això, no ens condueixen a l'autonomia. Durant els darrers 66 anys, la consciència de la nostra cultura i història específiques han anat sent eliminada. Treballem dur per recuperar-la. L'èxit més important del Moviment per a l'Autonomia Silesiana és que el debat sobre el passat, present i futur de l'Alta Silèsia i el seu lloc a Polònia està present constantment als mitjans de comunicació.

Més informació:

Nationalia: L'autonomisme silesià obté representació parlamentària per primer cop