Fitxa de país
Caixmir
Kasheer
Dades generals
Introducció
El Caixmir és un antic estat, ara dividit entre l’Índia, el Pakistan i la Xina, situat a l’extrem nord del subcontinent indi i de l’Himàlaia. El territori, molt muntanyós, és tancat pel nord pel massís del Karakorum. El riu Indus, que neix al veí Tibet, el travessa en direcció sud-est a nord-oest.
Sota la denominació de “Caixmir”, o de vegades “Caixmir històric”, s’engloba la totalitat de l’antic estat principesc de Jammu i Caixmir, existent entre 1846 i 1952. Aquest territori, poc homogeni pel que fa a la seva composició humana, es divideix en sis sectors principals:
· Sota control de l’Índia es troben la Vall del Caixmir (de majoria ètnica caixmiri i musulmana), Jammu (de majoria dogra i punjabi i religió sobretot hinduista) i el Ladakh (de majoria ètnica d’origen tibetà i de religió budista i musulmana). Els dos primers constitueixen el Territori de la Unió de Jammu i Caixmir i el tercer, el Territori de la Unió del Ladakh.
· Sota control del Pakistan hi ha l’Azad Caixmir i el Gilgit-Baltistan (tots dos compostos per pobles diversos de majoria musulmana), cadascun dels quals és una divisió administrativa de primer nivell de l’Estat pakistanès.
· Sota domini de la Xina hi ha l’àrea —bàsicament despoblada— d’Aksai Chin i Transkarakoram, administrada com a part del Xinjiang Uigur (Turquestan Oriental).
· Sota control del Pakistan hi ha l’Azad Caixmir i el Gilgit-Baltistan (tots dos compostos per pobles diversos de majoria musulmana), cadascun dels quals és una divisió administrativa de primer nivell de l’Estat pakistanès.
· Sota domini de la Xina hi ha l’àrea —bàsicament despoblada— d’Aksai Chin i Transkarakoram, administrada com a part del Xinjiang Uigur (Turquestan Oriental).
L’estat principesc de Jammu i Caixmir es va crear a mitjan segle XIX mercès a un acord entre el Regne Unit i el príncep de Jammu. El territori va romandre com a estat associat a l’Índia britànica fins que, el 1947, el Regne Unit va aprovar la partició del subcontinent indi en dos nous estats: l’Índia i el Pakistan. Malgrat que la majoria de la població de l’estat principesc era musulmana, el sobirà de Jammu i Caixmir, el maharajà Hari Singh, va decidir d’integrar el seu país a l’Índia. El Pakistan no ho va acceptar i va esclatar la primera guerra indopakistanesa (1947-1948). De resultes, el territori de l’antic estat principesc va quedar dividit entre els dos bel·ligerants, fins al dia d’avui. A la dècada de 1950, la Xina va fer efectiu el seu control sobre l’Aksai Chin, situació que s’ha mantingut fins avui.
Al final de la dècada de 1980 va esclatar a la Vall del Caixmir una revolta contra l’Índia que, amb èpoques de més intensitat o menys, s’ha mantingut fins a l’actualitat.
(Nota: la bandera que encapçala aquesta entrada és la de l’estat indi de Jammu i Caixmir (1952-2019). Per a la bandera de l’Azad Caixmir, vegeu aquí; per a la del Ladakh, vegeu aquí.)
Llengua
El territori del Caixmir és força divers des del punt de vista lingüístic, cosa especialment certa al Gilgit-Baltistan. La llengua amb més parlants del país és el caixmiri, predominant a la Vall del Caixmir i en algunes zones de Jammu. Malgrat ser-hi l’idioma més estès, no està gaire implementat al sistema educatiu. Altres llengües parlades al territori són el pahari, el dogri, el ladakhi, el shina, el balti i el hindko.
L’única llengua oficial a la part controlada pel Pakistan és l’urdú. Des de 2020, al Territori de la Unió de Jammu i Caixmir hi ha cinc llengües oficials reconegudes: urdú, anglès, caixmiri, dogri i hindi. Al Ladakh, són oficials l’anglès i el hindi.
Política i institucions
Excepte l’Aksai Chin, tot el Caixmir històric es troba inclòs en entitats administratives subestatals que compten amb assemblees o consells propis elegits per sufragi. Cap d’elles, però, gaudeix a data de 2022 d’autogovern legislatiu.
1. India
1.1. El Territori de la Unió de Jammu i Caixmir està encapçalat per un lloctinent-governador nomenat pel president de l’Índia, amb capacitat d’aprovar ordenances (lleis locals). Les autoritats índies preveuen la celebració d’eleccions i l’entrada en funcionament de l’Assemblea Legislativa de Jammu i Caixmir per a 2023. L’assemblea podrà aprovar lleis dins dels límits que li confereix la Constitució índia.
Al costat dels partits estatalistes indis, hi ha formacions caixmiris que es divideixen en dos corrents principals: un d’autonomista i l’altre d’independentista. Els principals partits autonomistes s’agrupen des de 2019 en l’Aliança Popular per a la Declaració de Gupkar (People’s Alliance for Gupkar Declaration, PAGD), que reivindica la recuperació de l’autonomia. Dins d’aquesta aliança hi ha, entre altres partits, la JKNC, el PDP i la JKPC. Les forces independentistes estan organitzades des de 1993 en una coalició àmplia, la Conferència Hurriyat (All Parties Hurriyat Conference, APHC), que té diferents faccions a dins. Part de la coalició propugna l’establiment d’un Caixmir independent i una altra defensa l’ingrés al Pakistan. Actualment es troba força debilitada. Existeixen diversos grups armats independentistes, alguns vinculats al Pakistan.
Els sondejos d’opinió fets aquest segle XXI han mostrat que a la Vall del Caixmir existeix una sòlida majoria independentista.
1.2. El Territori de la Unió del Ladakh no té cap assemblea legislativa. També té un lloctinent-governador designat pel president de l’Índia. Les lleis per al Ladakh són aprovades per les autoritats centrals índies. El Ladakh està subdividit en dos districtes: Kargil, que comprèn la zona de majoria musulmana xiïta, i Leh, la zona de majoria budista. Cadascun dels dos districtes compta amb autonomia executiva sobre alguns afers, gestionada pel Consell Autònom de Desenvolupament de Muntanya de Kargil i el Consell Autònom de Desenvolupament de Muntanya de Leh.
Fins al 2019, aquests dos territoris de la unió formaven un únic estat federat de l’Índia, amb estatus d’autonomia especial, que el govern indi va revocar.
2. Pakistan
L’Azad Caixmir i el Gilgit-Baltistan tenen les seves pròpies assemblees electes —l’Assemblea Legislativa d’Azad Caixmir i l’Assemblea de Gilgit-Baltistan—, que a la pràctica tenen un grau d’autonomia similar al d’un municipi. La majoria d’afers estan controlats directament pel govern del Pakistan. Hi són restringides les activitats polítiques que es considerin contràries a la política oficial pakistanesa d’annexió del Caixmir, incloent-hi la persecució del moviment sobiranista del Gilgit-Baltistan.
Al Gilgit-Baltistan, l’Aliança Democràtica considera que el territori està ocupat il·legalment pel Pakistan i reclama la implementació d'un autogovern real; alguns sectors reivindiquen l’establiment d’un estat independent.
(Darrera actualització: novembre 2022.)