Fitxa de país

Friül
Friûl

Dades generals
Població
1.076.000 h. (2015)
Superfície
8.240 km²
Institucions
Regió del Friül-Venècia Júlia i alguns municipis del Vènet
Ciutats importants
Udine, Gorizia, Pordenone
Administració estatal
República Italiana
Llengües territorials
friülà, eslovè, alemany, vènet
Llengües oficials
italià
Cultura religiosa
cristiana catòlica
Festa nacional
3 d'abril (Festa de la Pàtria del Friül)

Introducció

El Friül és un dels dos territoris històrics que formen la regió italiana, amb estatut especial, del Friül-Venècia Júlia, instituïda el 1963. La capital d'aquesta regió, Trieste, es troba fora del Friül històric, centrat —tant geogràficament com política— al voltant de la ciutat d'Udine (Udin, en friülà). Aquest fet comporta que el friülanisme tendeixi a malfiar-se del poder polític de la regió —que considera que prioritza la ciutat de Trieste a expenses dels territoris friülans— i reclami un poder propi per al Friül estricte. Aquest rol de lideratge del Friül l'ha exercit tradicionalment la província d'Udine. La província està en fase de desmantellament des d'abril de 2018, com a conseqüència d'una esmena de l'Estatut regional; ha estat substituïda des de 2020 per l'Ens de Descentralització Regional d'Udine, que en manté les mateixes fronteres.

Antecedents històrics

El friülanisme acostuma a reivindicar l'existència de l'Estat Patriarcal d'Aquileia (ss. XI-XV, també anomenat "Patria del Friül") com a ens polític que justifica l'existència, en l'època contemporània, d'una nació friülesa, juntament amb la presència d'una llengua pròpia amb tradició literària, el friülès. L'Estat d'Aquileia, que formava part del Sacre Imperi, comptava amb el seu propi Parlament —amb funcions essencialment militars— i va desaparèixer en ser absorbit per la República de Vènècia. Després del període napoleònic, aquells territoris van quedar integrats dins l'Imperi austríac.

El 1866, en passar la Llombardia i el Vènet a integrar la naixent Itàlia, el Friül va quedar dividit entre aquest nou regne (zona occidental i central, al voltant de Pordenone i Udine) i Àustria (zona oriental, al voltant de Gorizia).

Al final de la Primera Guerra Mundial, quan l'emperador Carles I ja havia acceptat la conversió de l'imperi en una mena de confederació de nacions, els dos diputats friülans catòlics al Parlament austríac (Giuseppe Bugatto i Luigi Faidutti) van demanar el reconeixement del dret "a l'autodeterminació del poble friülà" i la "completa autonomia del Friül austríac", sense necessàriament unir-se a Itàlia ni a la resta del Friül —en aquells moments, no autònom. La petició no va prosperar, i el Friül oriental va ser integrat dins d'Itàlia sense autogovern propi.

Organitzacions

El modern nacionalisme friülà emergeix a la dècada de 1960, i té un dels seus moments clau en la fundació del Moviment Friül el 1966, primer moviment polític friülanista després de la Segona Guerra Mundial, amb presència al Parlament del Friül-Venècia Júlia de 1968 a 1988. L'ocàs del Moviment Friül coincideix amb l'emergència de la Lliga Friül, llavors la secció friülesa de la Lliga Nord —i que en la seva fundació compta amb dirigents i militants del Moviment Friül, com Sergio Ceccotti, després alcalde d'Udine, o Pietro Fontanini, després president de la província d'Udine.

La Lliga Friül-Lliga Nord —des de 2001 fusionada amb la Lliga Trieste-Lliga Nord— ha estat, d'ençà, el partit dominant dins del friülanisme. Des de 2018, el líder de la Lliga Friül-Venècia Júlia, Massimiliano Fedriga, és president de la regió. La transformació de la Lliga en un partit estatal i nacionalista italià, però, posa ben en qüestió l'abast del friülanisme dels lliguistes friülans.

Dins del camp autonomista, cal esmentar l’existència d’un altre partit, el Pacte per l’Autonomia (centre ecologista), encapçalat per Sergio Cecotti. El partit es defineix com a autonomista del conjunt de la regió del Friül-Venècia Júlia. Des de 2018 té dos diputats al Parlament regional.

A banda, la minoria eslovena ha format el seu propi partit polític, Slovenska Skupnost, orientada sobretot a protegir els drets lingüístics i culturals dels eslovens del Friül i de Trieste.

(Actualitzat octubre 2021)