Fitxa de país

Aland
Åland

Dades generals
Població
30.028 h. (est. 2020)
Superfície
1.512 km² (si s'hi inclouen les aigües circumdants, 13.517 km²)
Institucions
Govern i Parlament de les Aland
Ciutats importants
Mariehamn, Jomala
Administració estatal
Finlàndia
Llengües territorials
suec
Llengües oficials
suec
Cultura religiosa
cristiana protestant
Festa nacional
9 de juny (Dia de l'Autonomia)

Introducció

Les Aland són un país insular situat a la mar Bàltic, a lentrada del golf de Bòtnia, entre les costes de Finlàndia i Suècia. Formen part de la República de Finlàndia, on disposen dun autogovern ampli.

Fins al principi del XIX, les Aland formaven part del Regne de Suècia. El 1809, després de la derrota sueca a la Guerra Finlandesa, van ser cedides a Rússia (juntament amb Finlàndia) al Tractat de Fredrikshamn.

L’arxipèlag va romandre sota control rus fins a la Revolució Bolxevic de 1917. Llavors, una majoria àmplia de representants dels municipis alandesos i de la població adulta de l’arxipèlag van signar una petició perquè les illes fossin reintegrades a Suècia.

La nova república finlandesa, que s’acabava d’independitzar de Rússia, no hi va estar d’acord, i la disputa es va acabar resolent a la Lliga de Nacions, que el 1921 va determinar que les Aland quedarien dins de Finlàndia però amb un estatut d’autonomia, amb protecció per a la llengua pròpia del territori —el suec— i amb un estatus desmilitaritzat, preservat fins avui.

D’ençà, les illes s’autogovernen de forma separada de Finlàndia i de Suècia en la majoria d’àmbits. L’autonomia ha estat ampliada en diverses ocasions.

Llengua

El suec és l’única llengua oficial de les Aland i és parlat pel 95% de la població. Existeix una minoria de parlants de finlandès (4%).

El suec és la llengua de l’administració alandesa, dels mitjans de comunicació i l’idioma vehicular a les escoles. Les autoritats centrals finlandeses empren el suec i en finlandès, les dues llengües oficials de Finlàndia.

Identitat

El 1917 els representants alandesos van demanar la integració de l'arxipèlag a Suècia, basant-se en una identitat sueca compartida. La solució política dissenyada per la Lliga de Nacions va fer que els alandesos acabessin sent, de facto, un demos polític diferent tant de Finlàndia com de Suècia.

El 1999, l'Institut Estadístic de les Aland (ASUB) va publicar un estudi sobre la identitat dels alandesos, Ålänningarna och deras identitet. El treball comparava les identitats alandesa, sueca, finlandesa, finesa (aquest exclou els suecofinlandesos), suecofinlandesa, nòrdica i europea. El 82% dels enquestats va declarar “en gran mesura” o “en molt gran mesura” la seva identitat com a alandesa; el 45% van donar aquesta mateixa resposta per a la identitat finlandesa; els que es van declarar suecs en aquests termes van ser el 13%, i finesos, el 10%.

Política i institucions

Les institucions d’autogovern de les Aland estan compostes pel Parlament d’Aland (Lagtinget) i pel Govern d’Aland (Landskapsregering). Existeix una comissió mixta alandesa-finlandesa, la Delegació d’Aland, que generalment té caràcter consultiu, i decisori en alguns aspectes administratius. El seu funcionament està regulat per la Llei d’autonomia d’Aland de 1991.

La Llei d'autonomia reserva al Parlament de les Aland el dret de legislar sobre educació, cultura, salut, medi ambient, indústria, transports interns, govern local, comunicacions postals, ràdio i televisió. Les matèries reservades per a Finlàndia inclouen afers exteriors, llei civil i penal, justícia, duanes i impostos estatals.

Els 30 escons del Parlament són elegits per sufragi universal de les persones majors d’edat amb dret de domicili a les Aland, cada quatre anys. Al seu torn, el Parlament nomena el Govern.

El dret de domicili és una mena de ciutadania regional que posseeixen les persones nascudes a les Aland si algun dels progenitors també el té. El poden adquirir també les persones que visquin a l’arxipèlag durant cinc anys, demostrin coneixement del suec i siguin ciutadans finlandesos. El dret de domicili no només és necessari per a poder votar, sinó també per a tenir propietats immobles a les Aland.

Les Aland tenen un sistema de partits propi, autònom del sistema de partits finlandès. Només hi ha un partit explícitament independentista (Futur d’Aland, Ålands Framtid), que acostuma a recollir entre el 5% i el 10% dels vots, tot i que el 2023 va caure fins al 3% i va quedar fora de l'assemblea. Els dos grans partits de les Aland (habitualment entre el 20% i el 30% dels vots) són Centre d’Aland (Åländska Centern, inscrit en la tradició dels partits agraris escandinaus) i Liberals per Aland (Liberalerna på Åland, liberalisme). Centre d’Aland propugna un increment gradual de l’autogovern de les Aland. Liberals per Aland se situa més a prop de la defensa del statu quo constitucional.

Primera ministra: Veronica Thörnroos, Centre d'Aland (des de 2019)
Sistema polític: autonomia dins de Finlàndia
Distribució d'escons al Parlament (30 membres). Eleccions octubre 2023:
Liberals per Aland (centre liberal) - 9
Centre d'Aland (centre agrari) - 7
Coalició No Alineada (dreta conservadora) - 5
Socialdemòcrates d'Aland (centreesquerra socialdemòcrata) - 4
Coalició Moderada per Aland (centredreta liberal-conservador) - 4
Iniciativa Sostenible (centreesquerra ecologista) - 1
Govern: coalició de Centre d'Aland, Coalició Moderada per Aland, Coalició No Alineada i Iniciativa Sostenible.

(Darrera actualització: octubre 2023)