Fitxa de país

Irlanda
Éire

Dades generals
Població
6.299.115 h. (cens de 2011)
Superfície
84.412 km²
Institucions
A la Rep. d'Irlanda, Govern i Oireachtas (Parlament) i a Irlanda del Nord, Govern i Assemblea
Ciutats importants
Dublín (capital de la República), Belfast (capital d'Irlanda del Nord), Cork, Derry, Limerick
Administració estatal
República d'Irlanda i Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengües territorials
Irlandès, anglès, scots de l'Ulster
Llengües oficials
A la Rep. d'Irlanda: irlandès i anglès. A Irlanda del Nord: anglès de facto, amb reconeixement limitat per a l'irlandès i l'scots de l'Ulster
Cultura religiosa
cristianisme catòlic (majoritari), cristianisme protestant (minoritari, però majoritari a Irlanda del Nord)

Introducció

L'illa d'Irlanda es troba dividida entre dos estats sobirans: la República d'Irlanda, que s'estén per cinc sisenes parts del territori insular, i el Regne Unit, que n'ocupa la sisena part restant, coneguda comunament amb el nom d'Irlanda del Nord. El nacionalisme irlandès considera que aquesta divisió és il·legítima, i reclama la reunificació de tot el territori sota un únic estat sobirà.

Aspectes constitucionals

El territori actual de la República d'Irlanda és independent del Regne Unit des de 1922, quan va ser proclamat com a Estat Lliure Irlandès, amb el monarca britànic com a cap d'estat. Des de 1937 de facto, i des de 1948 de iure, el país va esdevenir una república.

Irlanda del Nord va romandre dins del Regne Unit el 1922. Des de 1999, un any després de la signatura dels Acords de Divendres Sant, el territori ha gaudit d'autonomia legislativa i executiva, amb la seva pròpia Assemblea i Executiu. Els Acords de Divendres Sant reconeixen el dret de la ciutadania nord-irlandesa a decidir si el territori ha de romandre dins del Regne Unit o ha de reunificar-se amb la resta d'Irlanda. Els pactes especifiquen que, si les ciutadanies irlandesa i nord-irlandesa decideixen, cadascuna per separat, acceptar la reunificació, els governs irlandès i britànic estan obligats legalment a implementar-la. En cap cas es preveu la possibilitat de la independència d'Irlanda del Nord en solitari.

A més d'això, Irlanda del Nord i la República d'Irlanda mantenen —també des de 1999— una sèrie d'institucions comunes, coordinades pel Consell Ministerial Nord/Sud, que exerceixen competències al conjunt de l'illa en matèria educativa, turística, agrícola, mediambiental, sanitària, hídrica, lingüística, comercial i de transports.

Aspectes identitaris

Els Acords de Divendres Sant també reconeixen el dret de naixement de tota persona nord-irlandesa de ser reconeguda i acceptada com a britànica, irlandesa o ambdues identitats. Això inclou el dret de tenir passaport del Regne Unit, de la República d'Irlanda o de tots dos estats.

El mapa identitari de la població nord-irlandesa és complex, d'acord amb les dades del cens de 2011, el primer que va incloure una pregunta sobre identitat nacional. Els resultats (es podia marcar més d'una opció) van ser: britànics, 48,4%; nord-irlandesos, 29,4%; irlandesos, 28,4%; altres, 5%. Els catòlics tendien a definir-se més com a irlandesos i els protestants, com a britànics, però no era en cap cas una correlació automàtica. I així, per exemple, catòlics i protestants es definien en proporcions similars com a nord-irlandesos.