Fitxa de país

Martinica
Martinique / Matinik

Dades generals
Població
372.594 h. (2017, INSEE)
Superfície
1.128 km²
Institucions
Col·lectivitat Territorial de Martinica, que inclou el Consell Executiu i l'Assemblea
Ciutats importants
Fort-de-France (capital), Le Lamentin, Le Robert, Schoelcher
Administració estatal
República Francesa
Llengües territorials
crioll martiniquès
Llengües oficials
francès
Cultura religiosa
cristianisme catòlic 86%, cristianisme protestant 6%
Festa nacional
22 de maig (Festa de l'Abolició de l'Esclavitud)

Introducció

Martinica és una illa i país de les Petites Antilles, al mar Carib. Està constituïda com a regió administrativa i col·lectivitat territorial dins de la República Francesa.

La població de Martinica és formada aproximadament per un 80% de persones d’origen africà o mestís (descendents d’esclaus), amb un 10% de martiniquesos amb origen al subcontinent indi i un 7% de blancs, que mantenen una posició socioeconòmica privilegiada (especialment una minoria d’aquest grup, els anomenats békés, descendents dels primers colons francesos).

Llengua

L’idioma d'ús habitual de la major part de la població és el crioll martiniquès, una variant del crioll antillà, que a banda de Martinica es parla a la veïna Guadeloupe i altres illes del Carib. El crioll antillà és una llengua de base francesa amb aportacions de diverses llengües europees, africanes i del kalina, un idioma de la família carib.

Durant el segle XX, alguns autors locals van començar a cultivar literàriament el crioll, i l’idioma s’ha introduït modestament en algunes escoles, emissores de ràdio i un grapat de diaris populars. El seu ús, però, continua sent sobretot oral i informal, amb el rol de llengua escrita i formal reservat per al francès.

Com a la resta de la República Francesa, el francès és l'única llengua oficial a Martinica.

Política i institucions

Martinica és una col·lectivitat territorial única des de 2015, amb estatut específic dins de la República Francesa. A diferència de la majoria de regions franceses, la col·lectivitat única agrupa en una sola institució les competències que habitualment exerceixen les regions i els departaments per separat. La col·lectivitat té competències executives, però no legislatives.

La col·lectivitat està formada per una Assemblea deliberativa —elegida per sufragi universal— i un Consell Executiu —elegit per l’Assemblea—, així com per unes altres dues instàncies consultives: el Consell Econòmic, Social, Mediambiental, de la Cultura i l’Educació (CÉSECÉM) i el Consell Territorial de la Ciutadania i l’Autonomia (CTCA).

(Darrera actualització: novembre 2020.)