Fitxa de país

Occitània
Occitania

Dades generals
Població
16.300.000 h. aproximadament (2016)
Superfície
190.000 km2
Institucions
Regions de Nova Aquitània, Occitània, Roine-Alps-Alvèrnia i Provença-Alps-Costa Blava (República Francesa), govern i Consell Nacional (Parlament) del Principat de Mònaco Consell General d'Aran (Catalunya, Regne d'Espanya)
Ciutats importants
Marsella, Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Pau, Niça i Llemotges
Administració estatal
República Francesa, República Italiana, Regne d'Espanya i Principat de Mònaco
Llengües territorials
Occità, lígur
Llengües oficials
Francès (França i Mònaco), italià (Itàlia), occità, català i castellà (Catalunya, Espanya)
Cultura religiosa
cristiana, sobretot catòlica però amb certa presència protestant

Introducció

Occitània és un país de l'Europa occidental, definit per l'àrea històrica de la llengua occitana. Ocupa el sud de l'actual França, més l'Aran (una comarca semiautònoma de Catalunya), el Principat de Mònaco i les Valls Occitanes, actualment a l'extrem oest de la regió italiana del Piemont.

Ni en l’actualitat ni en temps passats Occitània no ha disposat d’un govern o Estat conjunt per a tots els seus territoris. En l’època medieval, algunes unitats feudals independents van cobrir una part significativa del territori occità, la més extensa de les quals el Comtat de Tolosa, que però va ser derrotat militarment (croada albigesa, 1209-1229) i annexionat pel Regne de França (Tractat de París, 1229).

Entre els segles XII i XIII la llengua i cultura occitanes van assolir un gran nivell de desenvolupament i d’ús oficial. A partir del segle XV, les autoritats estatals van iniciar un procés gradual de francesització, fins a l’actualitat.

Durant la segona meitat del segle XIX va tenir lloc un procés de reivindicació cultural i lingüística occitana que, a les dècades de 1960 i 1970, va desembocar en la formació d’un moviment nacionalista occità. A diferència d’altres nacions sense estat europees, el nacionalisme occità no ha aconseguit esdevenir una força principal del seu país.

L’Aran i Mònaco són dos petits territoris amb les seves institucions pròpies que daten de l'edat mitjana.
 
Llengua

La llengua pròpia i històrica d’Occitània és l’occità, que només té caràcter oficial a Catalunya; en la seva varietat aranesa, és emprada per l’administració pròpia d’Aran i com a llengua d’ensenyament a les escoles de la vall. A França gaudeix de cert reconeixement i impuls per part de les regions on es parla així com de la Comunitat d’Aglomeració del País Basc, que reconeix l’occità com a llengua pròpia del Baix Ador. Les regions de Nova Aquitània i Occitània van fundar, el 2015, l’Oficina Pública de la Llengua Occitana per desenvolupar l’ús de la llengua. Al Piemont, des de 1999 una llei italiana en reconeix alguns drets, sense donar-li però caràcter oficial.

L’occità és una llengua minoritzada arreu d’Occitània. El francès ha esdevingut la llengua majoritària als territoris occitans de la República Francesa, així com ho ha fet el castellà a Aran i l’italià a les Valls Occitanes del Piemont.

Segons l’enquesta elaborada el 2020 per l’Oficina Pública de la Llengua Occitana, a les zones històricament occitanòfones de les regions de Nova Aquitània i Occitània i a la Vall d’Aran hi ha 545.000 parlants d’occità majors de 15 anys, d’una població total d’aquesta edat de 7,7 milions. Equival al 7% de la població a les zones occitanòfones de les dues regions de França i al 62% a l’Aran. A França es tracta d’una població envellida: entre els menors de 45 anys, només el 2% de la població declara saber parlar occità.

Una estimació de 2012 (Fabrice Bernissan) calculava els parlants d’occità a la República Francesa en 110.000; l'INED estimava que el 1999 el nombre de parlants era de 526.000. A Aran són 5.000 els parlants (dades de la Generalitat de 2013).

Fora dels límits d’Occitània, la llengua malda per sobreviure al municipi de La Gàrdia (Guardia Piemontese), a la regió italiana de Calàbria, on es manté des del segle XII.

Política i institucions

Els territoris de llengua tradicional occitana estan repartits entre quatre estats: França, Espanya, Itàlia i Mònaco. La part més extensa, amb molt, es troba dins de França, repartida entre quatre regions amb autonomia executiva, però no legislativa: Nova Aquitània, Occitània, Provença-Alps-Costa Blava i Alvèrnia-Roine-Alps. A Espanya, la Vall d’Aran manté un règim de semiautonomia dins de la Comunitat Autònoma de Catalunya, amb la institució pròpia del Consell General. A Itàlia, les zones occitanòfones es troben a les valls occidentals del Piemont, conegudes en occità amb el nom de Valadas Occitanas (Valls Occitanes). A Mònaco, històricament els barris de la zona baixa havien estat de llengua occitana, però actualment hi està completament substituïda pel francès i altres.

“Occitània” país i “Occitània” regió administrativa. El terme “Occitània” s’empra habitualment per a designar el conjunt del país en tota la seva extensió. Cal no confondre’l amb la regió administrativa de la República Francesa també anomenada “Occitània”, que sovint empra el sufix “Pirineus-Mediterrània”, existent des de 2015. Aquesta regió ocupa aproximadament el 35% del territori del país occità, essencialment la seva zona central i meridional, més la Catalunya del Nord.

Hi ha diversos partits que reclamen l’autogovern d’Occitània. El més destacat és el Partit Occità (Partit Occitan), de centreesquerra ecologista, que reclama l’autonomia d’Occitània dins de França i l’oficialitat de la llengua. A les eleccions regionals acostuma a obtenir alguns escons als diversos consells regionals, habitualment en coalició amb altres partits més grans. És membre de Regions i Pobles Solidaris i de l’Aliança Lliure Europea. El Partit de la Nació Occitana (Partit de la Nacion Occitana, PNO) reclama la independència del país. El moviment País Nòstre s’hi va aliar per a presentar candidatures conjuntes a les municipals de 2020. D’orientació socialista, Llibertat! (Libertat!) propugna l’autodeterminació d’Occitània, com ho fa la seva escissió Front Popular per la República Occitana (Front Popular per la Republica Occitana, FPRO). Aquests dos moviments estan pràcticament inactius.
 

ARAN
Població: 10.175 h. (2020)
Superfície: 633,60 Km2
Capital: Vielha e Mijaran
Llengua territorial: occità (anomenat aranès)
Llengua oficial: occità, català i castellà
President (Síndic d'Aran): Maria Vergés, UA (des de 2020)
Sistema polític: comarca semiautònoma de Catalunya
Distribució d'escons al Consell General (13 membres, eleccions maig 2023):
  • Unitat d'Aran-Progrés Municipal-PSC (UA-PSC) – 9
  • Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA) – 4
Sistema electoral: proporcional
Govern: UA (des de 2019)

Enllaços

Institucions polítiques
Consell General d'Aran www.conselharan.org
Consell Nacional de Mònaco www.conseil-national.mc
Regió Nova Aquitània nouvelle-aquitaine.fr
Regió Occitània laregion.fr
Regió Provença-Alps-Costa Blava maregionsud.fr
Regió Alvèrnia-Roine-Alps auvergnerhonealpes.eu

Partits polítics
Partit de la Nació Occitana p-n-o.org
Partit Occitan partitoccitan.org
Unitat d'Aran www.unitatdaran.org
Convergència Democràtica Aranesa-PNA convergencia-aranesa.org
Aran Amassa aranamassa.org

Moviments cívics
País Nòstre pais-nostre.eu
Iniciativa per Occitània iniciativaoc.blogspot.com
Libertat! facebook.com/libertatoc
Bastir! bastir-occitanie.fr
Organització Democràtica del Poble Occità odpoc.wordpress.com

Llengua i cultura
Institut d'Estudis Occitans ieo-oc.org 
Congrés Permanent de la Llengua Occitana locongres.org
ÒPLO ofici-occitan.eu
Institut Occitan d'Aquitània in-oc.org
CIRDOC oc-cultura.eu
Centre Occità de Recerca, Documentació i Animació Etnogràfica www.talvera.org
Confederació de Calandretes calandreta.org
Chambra d'Òc, associació de les Valls Occitanes a l'estat italià chambradoc.it 
ÒC-BI ocbiinterregional.free.fr
Ostal d’Occitània ostaldoccitania.fr
Trobasons trobasons.viasona.cat

Mitjans de comunicació
Jornalet jornalet.com
Ràdio Occitània radio-occitania.com
Ràdio País radiopais.fr
Ràdio Lengadòc Montpelhièr www.radiolengadoc.com 
Ràdio Lengadòc Narbona www.lengadoc.eu
Ràdio Albigés radioalbiges.com
Sapiéncia sapiencia.eu

(Darrera actualització: juliol 2023)