Fitxa de país

Papua Occidental
Papua Barat

Dades generals
Població
2.646.489 h. (2005)
Superfície
420.540 km²
Institucions
Províncies de Papua i Papua Occidental (cadascuna amb el seu governador i assemblea) i Consell del Poble de Papua (Majelis Rakyat Papua, representant de tribus papús)
Ciutats importants
Jayapura (capital), Manokwari, Sorong, Timika, Fak Fak
Administració estatal
Indonèsia
Llengües territorials
Més de 300 llengües territorials, la majoria de les quals de la família papú
Llengües oficials
Bahasa indonesi
Cultura religiosa
Cristiana protestant, cristiana catòlica, islam

Papua Occidental ocupa la meitat oest de l'illa de Nova Guinea (la meitat oriental forma part de l'estat independent de Papua-Nova Guinea). El moviment independentista, basat entre la població autòctona de l'illa, els papús, reclama la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.

Indonèsia es nega a convocar la votació. Com a alternativa, el govern indonesi va atorgar una autonomia limitada al territori el 2001. Dos anys després, el país va ser dividit en dues províncies autònomes: Papua Occidental i Papua.

El conflicte de Papua Occidental ha provocat la mort de centenars de milers de persones —la majoria, papús a mans de l'exèrcit indonesi— des de la dècada de 1960 fins a l'actualitat. Les organitzacions prodrets humans —papús i internacionals— denuncien greus violacions de drets humans i repressió contra la llibertat de premsa.

Les arrels del conflicte de Papua

Tots els territoris de l'actual Indonèsia, incloent-hi Papua Occidental, van formar la colònia neerlandesa de les Índies Orientals fins al 1949. Aquell any, Indonèsia va accedir a la independència però els Països Baixos van retenir el control sobre Papua Occidental, que va constituir una nova colònia sota sobirania neerlandesa.

Els Països Baixos, però, es van acabar retirant del territori el 1962 sense haver dut a terme un procés de descolonització en què es donés a la població papú la possibilitat de votar sobre la independència. La potència colonial, Indonèsia i les Nacions Unides van signar l'Acord de Nova York l'agost de 1962, en virtut del qual el territori passava a sobirania indonèsia. Com a resultat de l'acord, es va formar l'Autoritat Executiva Temporal de les Nacions Unides (UNTEA, sigles en anglès), que va preparar la cessió definitiva del país a Indonèsia, que se'l va annexionar oficialment l'1 de maig de 1963.

El 1969, Indonèsia va organitzar un referèndum en què només van poder votar 1.026 persones, escollides per l'exèrcit indonesi. El resultat va ser unànime a favor de l'annexió.

L'independentisme papú argumenta que la cessió va ser il·legal perquè no va contemplar el dret d'autodeterminació que, en aquella època, estaven gaudint la majoria de colònies de les potències europees. El govern indonesi, per contra, diu que els Països Baixos van retenir il·legalment Papua Occidental el 1949 i que, per tant, Indonèsia tenia dret a recuperar el territori un cop la potència colonial se n'hagués retirat.

Impulsant una política de migracions massives, Indonèsia ha alterat la composició ètnica de Papua Occidental, fins al punt que s'estima que actualment prop de la meitat de la població del territori no n'és originària, sinó que són persones arribades des de Java (el centre del poder polític i econòmic d'Indonèsia) i els seus descendents.

El govern indonesi té un gran interès a retenir Papua Occidental per la presència de riqueses minerals en aquest territori.

El moviment de Papua Occidental

A partir de mitjan dècada de 1960, una facció de l'independentisme papú va organitzar-se en moviment armat, el Moviment Papua Lliure (OPM), que ha estat combatent intermitentment contra les forces indonèsies a l'illa.

Tradicionalment molt dividit, el moviment independentista polític s'ha unit sota el paraigua del Moviment Unit d'Alliberament de Papua Occidental (ULMWP), que ha estat reconegut com a interlocutor vàlid del poble papú per diversos estats de la regió.

L'ULMWP agrupa (dades de 2015) les organitzacions següents: Parlament Nacional de Papua Occidental (PNWP), Comitè Nacional de Papua Occidental (KNPB), República Federal de Papua Occidental (NRFPB) i Coalició Nacional per l'Alliberament (WPNCL).

(Darrera actualització: desembre de 2016)