Fitxa de país
Poble sami
Sámit
Dades generals
Introducció
El sami és un poble que habita la vasta regió d’Europa septentrional coneguda com a Lapònia (Sápmi, en llengua sami), situada a l’extrem nord de Fennoscàndia i sense unes fronteres fixades nítidament. Hi coexisteix amb altres pobles com el noruec, el suec, el rus o el finlandès (incloent-hi el kven i el tornedalià). Amb presència al territori des de fa 2.000 anys pel cap baix, el sami és un dels pocs pobles d’Europa reconegut com a indígena per algunes agències de Nacions Unides.
Actualment una minoria demogràfica a Lapònia (al voltant del 5% de la població), el poble sami reivindica competències d’autogovern polític, econòmic i cultural —i, en alguns àmbits, n’exerceix algunes a través de tres parlaments propis a Noruega, Suècia i Finlàndia.
Entre els segles X i XVI, els regnes de Noruega i Suècia van estendre progressivament el seu control sobre Sápmi i van obligar els samis a pagar impostos. Almenys des del segle XVII els estats escandinaus van iniciar les seves polítiques repressores contra la religió, la cultura i les llengües del poble sami, que van assolir el seu clímax al final del segle XIX i principi del XX, quan els samis van ser qualificats de poblacions racialment inferiors i els estats van iniciar una política d’assimilació forçosa que no es va revertir fins a la segona meitat de segle.
A partir de la dècada de 1970, i després de la mobilització de les organitzacions samis, es va encetar als països nòrdics una política de reconeixement del poble sami que ha desembocat en un cert grau d’autonomia cultural.
Llengua
Les llengües samis formen una branca pròpia dins dels idiomes uràlics, família a la qual pertanyen també el finlandès, l’hongarès i l’estonià. En època moderna es compten dotze llengües samis: vuit de vives (d’oest a est: sami meridional, sami d’Ume, sami de Pite, sami de Lule, sami septentrional, sami d’Inari, sami skolt i sami kildin), dues de moribundes (sami de Ter i sami d’Akkala) i dues d’extintes (sami de Kemi i sami de Kainuu).
Totes les llengües samis es troben amenaçades. La més parlada, de molt, és el sami septentrional, que té entre 20.000 i 25.000 parlants i és l’única que s’empra en tres estats: Noruega, Suècia i Finlàndia.
Totes les altres llengües samis tenen 1.000 parlants o menys cadascuna. Les més parlades són el sami de Lule i el sami meridional (a Suècia i Noruega).
Els habitants no samis de Sápmi, i part dels samis, parlen sobretot les llengües corresponents als seus estats: noruec, suec, rus i finlandès. D’aquesta darrera llengua, a l’àrea sami de Suècia es parla una varietat anomenada meänkieli i a la de Noruega, una altra coneguda com a kven. Existeix debat acadèmic sobre si el meänkieli i el kven han de ser considerades, o no, llengües diferents del finlandès.
Identitat i reconeixement
La identitat sami està arrelada no només en una llengua i cultura pròpies i en la vinculació al territori de Sápmi, sinó també en un repertori d’activitats tradicionals, entre les quals la cria de rens (que s’estima que mantenen uns 10.000 samis), la caça i la pesca es compten entre les principals.
Les organitzacions samis han proclamat que el poble sami constitueix una nació amb dret a l’autodeterminació. El 1986 la Conferència Sami va aprovar la bandera i l’himne nacionals samis i el 1992, la data de la diada nacional.
A Noruega, els samis estan reconeguts com a poble des de 1987. Sense dades oficials, les estimacions varien entre les 40.000 fins a les 65.000 persones. A les eleccions al Parlament Sami de 2017, gairebé 17.000 persones hi tenien dret a vot, en tant que inscrites al registre electoral sami.
A Suècia, els samis estan reconeguts com a poble indígena des de 1977. El Parlament Sami de Suècia n’estima el nombre entre 20.000 i 35.000. D’aquests, més de 8.000 s’han inscrit al registre electoral sami.
A Finlàndia, els samis estan reconeguts com a poble indígena a la Constitució. El govern finlandès n’estima el nombre en 10.000.
A Rússia, 1,771 persones es van identificar com a samis al cens de 2010.
Política i organitzacions
El poble sami té tres parlaments propis (Sámediggi, en sami septentrional) que exerceixen les competències executives d’autonomia cultural que els estats de Noruega, Suècia i Finlàndia li han reconegut. Cap dels tres parlaments té competències legislatives. El que té una història més antiga és el Parlament Sami de Finlàndia, que tot i haver estat constituït en la seva forma actual el 1996, remunta la seva existència a una institució anterior creada el 1973. El Parlament Sami de Noruega es va fundar el 1989 i, finalment, el Parlament Sami de Suècia va néixer el 1993.
Les tres institucions es coordinen des del 2000 en el Consell Parlamentari Sami (Sami Parlamentárlaš Rađđi), que fa les funcions d’un fòrum interparlamentari.
Les organitzacions de la societat civil sami van ser pioneres en la seva coordinació superant les fronteres estatals. El 1956 van fundar el Consell Sami (Sámiráđđi), que des de llavors és encarregat de defensar i promoure els drets i interessos del poble sami a qualsevol dels quatre estats en què està dividit Sápmi. En formen part nou organitzacions estatals samis. Cada quatre anys, el Consell Sami organitza la Conferència Sami, que designa els membres del Consell per als següents quatre anys i n’orienta les polítiques.
(Darrera actualització: desembre 2020.)