Fitxa de país
Transnístria
Pridnestrovie
Dades generals
Introducció
Transnístria és un país situat al llarg del marge esquerre del curs inferior del riu Dnièster, a l’Europa oriental, prop de la costa de la mar Negra. Forma una franja estreta d’uns 200 quilòmetres de llargària de terres planes, amb un fort desenvolupament industrial.
El país és reconegut internacionalment com a part de Moldàvia. De facto, és un estat independent de Moldàvia, però amb una forta dependència econòmica, política i militar de Rússia.
Transnístria es va declarar independent de Moldàvia el 2 de setembre de 1990, quan ambdós territoris formaven part de la Unió Soviètica. El novembre de 1990 va esclatar una guerra entre les forces transnistrianes amb suport rus, d’una banda, i les moldaves, de l’altra. El juliol de 1992 es va arribar a un alto el foc, que es manté fins avui. La Federació Russa té destacats entre 1.500 i 2.000 efectius a Transnístria, oficialment en missió de pau i task force.
El 2006 es va celebrar un referèndum sobre el futur de Transnístria en què, segons els resultats oficials, el 98% dels votants van pronunciar-se a favor d’integrar-se a Rússia. Aquesta mesura no s’ha fet efectiva. Rússia ha preferit que l’estatus de Transnístria no es resolgui per a, d’aquesta manera, poder influir de forma permanent en els afers polítics de Moldàvia.
Des de la dècada de 1990, diverses iniciatives internacionals per a resoldre la qüestió de Transnístria, sobretot a través de l’anomenat Format 5+2, no han desembocat en un acord de pau.
Llengua
La Constitució de Transnístria reconeix tres llengües oficials: el rus, el romanès (oficialment anomenat moldau) i l’ucraïnès. A la pràctica, les autoritats transnistrianes empren el rus com a única llengua oficial de facto i han continuat la política lingüística de russificació empresa per les autoritats soviètiques. Al sistema educatiu, el rus és emprat al 90% de les aules.
Identitat nacional
El cens més recent de Transnístria (2015) va incloure una pregunta sobre la composició nacional del país. Els resultats van ser: russos, 29,1%; moldaus, 28,9%; ucraïnesos, 22,9%; búlgars, 2,4%; gagaüsos, 1,1%; bielorussos, 0,5%; transnistrians, 0,2%; altres, 1,4%; no declarat: 14%.
El cens de 2004 havia ofert aquests resultats: moldaus, 31,9%; russos, 30,3%; ucraïnesos, 30,3%; búlgars, 2%; polonesos, 2%; gagaüsos, 1,5%; jueus, 1,3%; bielorussos, 1%; alemanys, 0,6%; altres, 0,5%.
Els dos censos, com ja feia el de 1989, confirmen l’aspecte diferencial de la demografia transnistriana en relació amb la moldava pel que fa a la seva identitat nacional: la majoria eslava a Transnístria davant la majoria romanesa/moldava a la resta de Moldàvia, producte sobretot (però no només) de la immigració de russos i ucraïnesos cap a Transnístria durant l’època soviètica. El cens soviètic de 1926 mostra majories romaneses/moldaves en alguns districtes i ucraïneses en altres, amb les excepcions notables de les viles de Tiraspol (ja llavors de majoria russa) i Rîbnita (de majoria jueva).
D’altra banda, el 2015, i després d’uns 25 anys d’estatalitat de facto, per primer cop un miler de persones van declarar que la seva nacionalitat és la transnistriana.
Política i institucions
Transnístria és una república semipresidencial, amb un president elegit per sufragi universal cada cinc anys. El president és el cap d’estat i comandant en cap de les forces armades de Transnístria i defineix les línies generals de la política interior i exterior del país.
El poder executiu recau en el govern, encapçalat pel primer ministre. El poder legislatiu recau en el Consell Suprem (parlament unicameral, elegit per sufragi universal cada cinc anys) i en el govern.
Des de 2005, el partit majoritari al Consell Suprem ha estat el Partit Republicà Renovació (Republikànskaia Partia Obnoblénie), impulsat l’any 2000 —i, segons diverses fonts, controlat— pel major hòlding econòmic de Transnístria, el Grup Sheriff.
(Darrera actualització: març de 2022.)