Fitxa de país
Turquestan Oriental
Sherqiy Türkistan
Dades generals
Introducció
El Turquestan Oriental (Xinjiang, en xinès) és un vast país situat als confins de l’Àsia Central i l’Àsia Oriental. És habitat per diversos pobles, entre els quals actualment els uigurs (46% de la població, cens 2010) i els xinesos han (40,5%) formen la majoria de la població. Altres pobles que hi són presents són els kazakhs (6,5%, concentrats sobretot al nord) i els huis (4,5%), amb minories per sota de l’1% de kirguisos, mongols, xibes i altres.
Geogràficament, el territori del Turquestan Oriental es pot subdividir en dues àrees principals: Jungària, al nord —més connectada amb la Xina i amb més població xinesa han i hui, a més de kazakhs—, i la conca del riu Tarim, al centre i sud —on els uigurs són molt majoritaris i que inclou un dels deserts més inhòspits del món, el Taklamakan.
El poble uigur pateix des de fa dècades un procés de minorització i opressió nacionals per part de les autoritats de la Xina. A la subordinació de la llengua, cultura i religió dels uigurs s’afegeix, des del 2017, la implementació d’un sistema de camps d’internament, per on han passat un milió de persones pel cap baix. Organitzacions prodrets humans, mitjans de comunicació i testimonis directes denuncien que els internaments es fan mitjançant detencions massives sense garanties judicials i que els interns són sotmesos a adoctrinament, treballs forçats, tortures i altres violacions de drets humans.
Història
Dues narratives històriques entren en conflicte al Turquestan Oriental. A grans trets, la del nacionalisme uigur considera que els uigurs són el primer poble que es va formar com a tal al territori del Turquestan Oriental, i que les seves característiques diferenciades es poden resseguir com a mínim fins al segle IX dC. Aquesta narrativa subratlla el caràcter turquès del poble uigur, la seva vinculació amb l'espai geogràfic de l'Àsia Central i el fet que els uigurs haurien establert diversos estats medievals a l'àrea, fins a l’establiment de dues repúbliques autoproclamades —la primera entre 1933 i 1934 i la segona, entre 1944 i 1949. Apel·lant a aquesta narrativa, el nacionalisme uigur rebutja que els xinesos tinguin un dret històric a establir-se al territori.
L'altra narrativa, la del nacionalisme xinès, argumenta que abans de l'arribada dels uigurs al Turquestan Oriental ja hi havia diverses dinasties xineses que havien incorporat el territori al món asiàtic oriental i que hi havien fundat alguns assentaments. Sobre aquesta base, justifica la migració —relativament modesta des del segle XVIII i molt intensificada a partir de 1949— de xinesos han i hui cap al territori.
El moviment uigur recorda que, abans de la incorporació del territori a l'actual República Popular de la Xina, s'hi havien proclamat dues Repúbliques del Turquestan Oriental (1933 i 1944), cosa que mostraria la determinació de la societat local per disposar d'un estat propi i independent de la Xina.
El moviment uigur, per tant, rebutja la dominació xinesa actual, que veu com a il·legítima —no només del punt de vista institucional sinó també per la discriminació laboral, política, lingüística i religiosa contra el poble uigur—, i reclama el dret a l'autodeterminació, sigui per formar nova Xina on les unitats constituents disposin d'un alt grau d'autogovern, sigui per establir un estat propi i independent.
Llengua
La major part del poble uigur parla l’uigur, un idioma de la família turquesa amb prop de 10 milions de parlants. És oficial al Turquestan Oriental, juntament amb el xinès, parlat pels xinesos han i hui i llengua privilegiada per les autoritats xineses.
Al Turquestan Oriental també es parlen altres llengües turqueses, com el kazakh o el kirguís, així com un idioma de la família tungús (el xibe) i un de la família mongòlica (l’oirat).
Govern i organitzacions
El Turquestan Oriental és nominalment una regió autònoma de la República Popular de la Xina sota el nom de Xinjiang Uigur, amb els seus propis govern i assemblea. A la pràctica, totes les institucions del Xinjiang Uigur estan sota el control directe del Partit Comunista de la Xina.
L'organització més representativa del moviment uigur a l’exili és el Congrés Mundial Uigur (World Uyghur Congress, WUC), amb seu a Munic. El WUC es dedica sobretot a fer tasques de denúncia de la situació del poble uigur a la Xina. És membre de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO). Les autoritats xineses acusen el WUC de rebre finançament dels EUA i altres potències occidentals.
El WUC rebutja el recurs a la violència que propugnen determinades organitzacions armades uigurs, com és el cas del Partit Islàmic del Turquestan (anteriorment conegut com a Moviment Islàmic del Turquestan Oriental), que propugna l’establiment d’un estat islàmic al Turquestan Oriental, i eventualment, a tot el centre d’Àsia.
Amb seu a Washington existeixen unes altres dues organitzacions uigurs. El Govern del Turquestan Oriental a l’Exili, (East Turkistan Government in Exile, ETGE) format el 2004, considera que el Turquestan Oriental és un país ocupat il·legalment per la Xina des de 1949. En una línia similar, el 2017 va ser fundat el Moviment de Desvetllament Nacional del Turquestan Oriental (East Turkistan National Awakening Movement, ETNAM).
(Darrera actualització: gener 2021.)