Fitxa de país

Turquestan Oriental
Sherqiy Türkistan

Dades generals
Població
22.980.000 h. (est 2014)
Superfície
1.660.001 km2
Institucions
Govern de la Regió Autònoma del Xinjiang Uigur
Ciutats importants
Urumqi (capital), Turpan, Kashgar, Karamay
Administració estatal
República Popular de la Xina
Llengües territorials
Uigur, kazakh, kirguís, oirat, dongxiang, tadjik, xibe
Llengües oficials
Xinès mandarí, uigur
Cultura religiosa
Islam sunnita, religions xineses, budisme

El Turquestan Oriental (Xinjiang, en xinès) és un vast país situat als cofins entre l'Àsia Central i l'Àsia Oriental. És poblat per diversos pobles, entre els quals actualment els uigurs i els xinesos han formen la majoria de la població (més del 40% cadascun dels dos). Altres pobles presents en aquell país són els kazakhs (7%, concentrats sobretot al nord) i els huis (4%), amb minories per sota de l'1% de kirguisos, mongols, xibes i altres.

Geogràficament, l'extens territori del Turquestan Oriental es pot subdividir en dues grans àrees: Jungària, al nord —més connectada amb la Xina i amb més població xinesa han i hui, a més de kazakhs—, i la conca del riu Tarim, al centre i sud —on els uigurs són molt majoritaris i que inclou un dels deserts més inhòspits del món, el Taklamakan.

Les arrels del conflicte al Turquestan Oriental

Dues narratives històriques entren en conflicte al Turquestan Oriental. A grans trets, la del nacionalisme uigur considera que els uigurs són el primer poble que es va formar com a tal al territori del Turquestan Oriental, i que les seves característiques diferenciades es poden resseguir com a mínim fins al segle IX dC. Aquesta narrativa subratlla el caràcter turquès del poble uigur, la seva vinculació amb l'espai geogràfic de l'Àsia Central i el fet que els uigurs haurien establert diversos estats medievals a l'àrea, i rebutja que els xinesos tinguin un dret històric a establir-se al territori.

L'altra narrativa, la del nacionalisme xinès, argumenta que abans de l'arribada dels uigurs al Turquestan Oriental ja hi havia diverses dinasties xineses que havien incorporat el territori al món asiàtic oriental i que hi havien fundat alguns assentaments. Sobre aquesta base, justifica la migració —relativament modesta des del segle XVIII i molt intensificada a partir de 949— de xinesos han i hui cap al territori.

El moviment uigur recorda que, abans de la incorporació del territori a l'actual República Popular de la Xina, s'hi havien proclamat dues Repúbliques del Turquestan Oriental (1933 i 1944), cosa que mostraria la determinació de la societat local per disposar d'un estat propi i independent de la Xina.

El moviment uigur, per tant, rebutja la dominació xinesa actual, que veu com a il·legítima —no només del punt de vista institucional sinó també per la discriminació laboral, política, lingüística i religiosa contra el poble uigur—, i reclama el dret a l'autodeterminació, sigui per formar nova Xina on les unitats constituents disposin d'un alt grau d'autogovern, sigui per establir un estat propi i independent.

El moviment uigur

L'organització més representativa del moviment uigur a l'exili és el Congrés Mundial Uigur (WUC, per les seves sigles en anglès), amb seu a Munic. El WUC es dedica sobretot a fer tasques de denúncia de la situació del poble uigur a la Xina. És membre de l'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

El WUC rebutja el recurs a la violència que propugnen determinades organitzacions armades uigurs, com és el cas del Partit Islàmic del Turquestan (anteriorment conegut com a Moviment Islàmic del Turquestan Oriental).