Fitxa de país

Aragó
Aragón

Dades generals
Població
1.325.342 h. (2022)
Superfície
47.719 km²
Institucions
Govern o Diputació General (govern), Corts (Parlament)
Ciutats importants
Saragossa, Osca, Terol
Administració estatal
Espanya
Llengües territorials
castellà, aragonès, català
Llengües oficials
castellà
Cultura religiosa
cristianisme catòlic
Festa nacional
23 d'abril (Sant Jordi)

Introducció

Aragó és un país històric de la península Ibèrica, actualment organitzat com a comunitat autònoma dins d’Espanya, oficialment com a “nacionalitat històrica” (Estatut d’Autonomia d’Aragó). Sobirà des de l’edat mitjana fins al 1707, va intentar recuperar parcialment l’autogovern mitjançant un Estatut d’Autonomia republicà (1936) que no va arribar a aprovar-se a causa de l’esclat de la guerra civil espanyola. L’establiment de l’autonomia actual data de 1982, quan va ser aprovat el seu Estatut.

Alguns sectors dels nacionalisme català consideren que la zona oriental i catalanoparlant d’Aragó, la Franja, forma part dels Països Catalans.

Llengua

El territori d’Aragó està repartit actualment entre els dominis lingüístics de tres idiomes: el castellà, el català i l’aragonès. Només el primer és oficial d’acord amb l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, tot i que els altres dos estan reconeguts oficialment per la Llei de Llengües d’Aragó (2013).

El català és llengua pròpia i històrica a les comarques de la Franja (Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l’extrem oriental d’Aragó. Entre 25.600 i 37.000 persones saben parlar català a la Franja, segons dades, respectivament, de l’estudi L’aragonés y lo catalán en l’actualidat, fet a partir de les dades del cens de 2011, i d’una estimació de la Plataforma per la Llengua a partir d’enquestes sociolingüístiques. A més a més, la primera d’aquestes dues publicacions recull que, en el conjunt d’Aragó, el català té 55.500 parlants, 12.300 dels quals a la capital del país, Saragossa.

El domini lingüístic de l’aragonès coincidia, a mitjan segle XX, amb les zones pirinenques i prepirinenques, majoritàriament dins de la província d’Osca, en un territori conegut col·lectivament amb el nom d’Alt Aragó. Històricament, el territori de l’aragonès s’havia estès fins a l’actual província de Terol. Segons L’aragonés y lo catalán en l’actualidat, 8.400 persones saben parlar l’aragonès a l’Alt Aragó, cosa que només representa un terç de les 25.500 persones que parlen la llengua al conjunt del país, 7.200 de les quals a Saragossa. Dins de l’Alt Aragó, l’aragonès es parla, o s’ha parlat fins a dècades recents, en diverses varietats, entre les quals les principals són, d’oest a est: l’ansotà, el cheso, el tensí, el belsetà, el gistaví i el ribagorçà.

Política i institutions

Com la resta de comunitats autònomes d’Espanya, Aragó disposa del seu propi parlament (les Corts d'Aragó) i govern (Govern d'Aragó o Diputació General), amb capacitat executiva i legislativa. Els partits d’àmbit estatal espanyol sempre han encapçalat els governs aragonesos. Els partits d’àmbit aragonès —fossin regionalistes o federalistes— acostumaven a obtenir al voltant del 25% dels vots a les eleccions parlamentàries aragoneses durant la dècada de 1990 i estaven en posició de condicionar les majories; d’ençà, però, han davallat fins a menys del 12% dels vots a les eleccions de 2019.

El regionalisme aragonès està representat sobretot pel Partit Aragonès (conservador) mentre que les posicions federalistes són assumides principalment per la Chunta (centreesquerra). Ambdues forces tenen representació continuada a les Corts d'Aragó.

Al Congrés dels Diputats espanyol, des de 2020, el partit regionalista de la província de Terol Terol Existeix (centre a centreesquerra) té un escó. Terol Existeix ha impulsat la creació d’un partit d’abast aragonès, Aragó Existeix. Aquestes dues organitzacions aragoneses formen part de la federació estatal de partits Espanya Buidada.

El sobiranisme i l’independentisme, a banda d’un petit sector dins de la Chunta, es troba en partits sense representació parlamentària, com Puyalón i Estat Aragonès.

Parlament i govern

Govern: coalició entre PSOE, PAR, CHA i Podem. PP i Vox negocien la formació d'un govern de dreta després de les eleccions de maig de 2023
Cap de govern: Javier Lambán (PSOE), des de 2015
Distribució d'escons al Parlament (eleccions maig 2023). 67 membres:
Partit Popular (autonomistes /centralistes de centredreta i dreta) - 28
Partit Socialista Obrer Espanyol (autonomista, centreesquerra i centre) - 23
Vox (centralista antiautonomista, extrema dreta) - 7
Chunta Aragonesista (federalista/sobiranista, centreesquerra) - 3
Aragó Existeix (autonomista/interessos provincials i rurals, centre a centreesquerra) - 3
Podem (federalista, centre-esquerra i esquerra) - 1
Esquerra Unida (federalista, centre-esquerra i esquerra) - 1
Partit Aragonès (regionalista, centredreta) - 1


(Darrera actualització: juliol de 2023.)