Fitxa de país

Azawad
Azawad

Dades generals
Població
almenys 1.300.000 h. (dades incompletes del cens de Mali, 2009)
Superfície
860.000 km2 aproximadament (les fronteres no estan totalment definides al sud)
Institucions
Previstes als acords de pau 2015: 5 assemblees provincials i un Consell Consultiu comú
Ciutats importants
Timbuctú, Kidal, Gao
Administració estatal
Mali
Llengües territorials
tamaixek, ful, songai, àrab
Llengües oficials
francès (Mali)
Cultura religiosa
islam sunnita

El nom "Azawad", o "Azawagh", designava tradicionalment la conca d'un antic afluent del riu Níger, una regió que actualment s'estén a la zona central del Sàhara, entre els estats d'Algèria, Mali i el Níger. Àrida des de fa segles, la regió es va veure afectada per una sèrie de sequeres continuades a les dècades de 1970 i 1980, que van impactar greument sobre les poblacions que hi vivien, fonamentalment tuaregs —una part del poble amazic— i àrabs.

Els anys finals de la dècada de 1980 i sobretot al principi de la dècada de 1990, diversos grups politicomilitars de majoria tuareg i/o àrab van començar a incorporar el nom "Azawad" per designar els territoris del nord de Mali i del Níger que pretenien independitzar d'aquests dos estats postcolonials, als quals acusaven d'haver abandonat les poblacions tuaregs i àrabs a la seva sort.

Més recentment, i sobretot a partir de la rebel·lió de 2012 encapçalada pel Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad (MNLA), el terme "Azawad" s'ha anat utilitzant cada cop més restringidament per a designar la zona septentrional de Mali, més o menys a partir de la regió administrativa de Mopti cap al nord, i per tant incorporant part de la conca del riu Níger, on viuen no tan sols àrabs i tuaregs, sinó també sonrais, fuls i altres pobles. En aquest punt, l'MNLA i els seus aliats han fet un esforç —almenys conceptualment— per reinterpretar l'Azawad com una nació sense estat multiètnica, formada conjuntament per tuaregs, àrabs, sonrais i fuls i diferenciada de la resta de Mali, de majoria bambara i soninké. Els opositors a l'MNLA, però, argumenten que, a la pràctica, el moviment sobiranista azawadià sols té el suport d'àrabs i tuaregs —i encara de determinats clans i no pas d'altres— i persegueix una agenda exclusivament tuareg i àrab, mentre que sonrais i peuls continuen sent àmpliament partidaris de mantenir-se dins de Mali.

(Darrera actualització: maig 2017)