Fitxa de país
Azawad
Azawad
Dades generals
Introducció
L’Azawad és un territori de Mali, que ocupa dues terceres parts d’aquest país, i que s’estén per una porció meridional del desert del Sàhara i pel Sahel. Està habitat per diferents pobles, entre els quals els tuàregs, els àrabs, els fulanis i els sonrais.
L’avanç del desert del Sàhara va anar convertint l’Azawad en un territori àrid —exceptuant la zona riberenca del riu Níger— al llarg dels segles. La regió es va veure afectada, a més, per una sèrie de sequeres continuades a les dècades de 1970 i 1980, que van impactar greument sobre les poblacions que vivien a les regions desèrtiques, fonamentalment tuàregs i àrabs. Entre diversos segments del poble tuàreg es va instal·lar la convicció que Mali, dominat pels pobles negroafricans del sud, discriminava sistemàticament el nord del país.
Els anys finals de la dècada de 1980 i sobretot al principi de la dècada de 1990, diversos grups politicomilitars de majoria tuàreg i/o àrab van començar a emprar el nom “Azawad” —que fins llavors no havia tingut gaire significació política— per a designar els territoris del nord de Mali, i també del Níger, que pretenien independitzar d'aquests dos estats postcolonials, als quals acusaven d'haver abandonat les poblacions tuàregs i àrabs a la seva sort.
Des de la independència de Mali (1960) han tingut lloc quatre grans revoltes tuàregs: la de 1962-1964, la de 1990-1995, la de 2007-2009 i finalment la de 2012. Les tres darreres van acabar amb acords de pau, que però no han resolt la qüestió de l’Azawad. La rebel·lió de 2012, a més, va derivar en un llarg conflicte armat amb la participació de diverses milícies islamistes —algunes tuàregs i altres no— que van introduir un nou eix en la disputa.
A partir de la rebel·lió de 2012 encapçalada pel Moviment Nacional d’Alliberament de l’Azawad (MNLA), el terme Azawad s’ha anat utilitzant cada cop més per a designar exclusivament la zona septentrional de Mali, més o menys a partir de la regió administrativa de Mopti cap al nord, i per tant incorporant part de la conca del riu Níger, on viuen també sonrais, fuanils i altres pobles. L’MNLA i els seus aliats van fet un esforç —almenys conceptualment— per a reinterpretar l’Azawad com una nació sense estat multiètnica, formada conjuntament per tuàregs, àrabs, sonrais i fulanis i diferenciada de la resta de Mali, de majoria bambara i soninke. Aquest discurs, però, ha tingut poc eco fora dels pobles tuèreg i àrab —i encara, dins d’aquests, ha tingut més èxit en determinats clans que no pas d'altres.
Identitat
La major part dels membres dels grups politicomilitars que reivindiquen l’autonomia o la independència de l’Azawad són tuàregs, tot i que també hi ha àrabs dins d’aquesta tendència.
El poble tuàreg —una part del poble amazic— està compost per més de 3 milions de persones, que viuen al sud del Sàhara i al Sahel, repartits entre Algèria, Líbia, Mali, Níger i Burkina Faso. A l’Azawad de Mali, se’n compten gairebé 1 milió. Parlen diverses variants de l’amazic. Estan subdividits entre diversos clans, cosa que té el seu impacte en la forma com estan constituïts els grups politicomilitars, com s’explica més avall.
L’Azawad també està poblat per àrabs —molts dels quals, amazics arabitzats—, subdividits en tres grups principals: els kuntas (Timbuctú i Taoudeni, també amb forta presència a Mauritània), els bérabiches (Timbuctú) i els lamhars-tilemsis (Gao).
Tuàregs i àrabs són coneguts tradicionalment com les poblacions del nord, o encara “els blancs”, de Mali, per oposició a la resta de pobles, tradicionalment coneguts com “els negres”. Entre aquests es troben diversos pobles presents a l’Azawad, particularment a les regions de Timbuctú i Gao a la ribera del riu Níger, entre els quals els principals són els fulanis i els sonrais.
Política i institucions
L’acord de pau entre el govern de Mali, l’MNLA i altres grups politicomilitars de l’Azawad (2015) preveia l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat central cap a les regions, i la creació d’un Consell Consultiu de les Regions del Nord de Mali format per les cinc regions de l’Azawad —Timbuctú, Kidal, Menaka, Taoudeni i Gao. El Consell Consultiu va ser creat el 2019. La devolució de competències cap a les regions ha estat molt limitada i s’ha vist afectada negativament per la continuïtat del conflicte armat a l’Azawad, ara protagonitzat sobretot pels grups islamistes, que l’han estès cap al centre de Mali.
Tres organitzacions autonomistes i independentistes de l’Azawad formen part d’una coalició, la Coordinació dels Moviments de l’Azawad (CMA), des de 2013. El febrer de 2023 els tres grups van anunciar que es fusionaven, tot i que resta per veure si la unió se sostindrà al llarg del temps. Els tres components són:
· el Moviment per a l’Alliberament Nacional de l’Azawad (MNLA, independentista tuàreg i secularista, amb presència de diversos clans tuàregs, particularment d’idnans i ifoghas, així com alguns àrabs kuntas);
· el Moviment Àrab de l’Azawad (MAA, autonomista, secularista, format sobretot per àrabs kunta i berabiche de Timbuctú);
· l’Alt Consell per a la Unitat de l’Azawad (HCUA, autonomista tuareg, islamista, amb presència dominant de tuàregs ifoghas de Kidal de la confederació Kel Adagh).
· el Moviment Àrab de l’Azawad (MAA, autonomista, secularista, format sobretot per àrabs kunta i berabiche de Timbuctú);
· l’Alt Consell per a la Unitat de l’Azawad (HCUA, autonomista tuareg, islamista, amb presència dominant de tuàregs ifoghas de Kidal de la confederació Kel Adagh).
Existeix una altra coordinació de grups politicomilitars, la Plataforma, formada per grups de l’Azawad lleialistes a Mali. Entre els membres més destacats hi ha:
· el Grup d’Autodefensa Tuàreg Imghad i Aliats (GATIA), format sobretot per tuàregs imghads;
· una escissió de l’MAA, coneguda com a MAA-Plataforma, formada sobretot per àrabs lamhars de Gao.
· una escissió de l'MNLA, el Moviment de Salvació de l’Azawad (MSA), amb base a Menaka i format sobretot per tuàregs chaman-amas i daoussaks).
· una escissió de l’MAA, coneguda com a MAA-Plataforma, formada sobretot per àrabs lamhars de Gao.
· una escissió de l'MNLA, el Moviment de Salvació de l’Azawad (MSA), amb base a Menaka i format sobretot per tuàregs chaman-amas i daoussaks).
En paral·lel amb aquests grups —i, de vegades, amb vasos comunicants— operen a l’Azawad diversos grups islamistes, els principals dels quals són:
· Nusrat al-Islam (JNIM o GSIM), producte de la fusió el 2017 de diversos grups existents anteriorment i format per combatents fulanis, tuàregs i àrabs, entre altres procedències, i comandat pel tuàreg Iyad Ag Ghaly;
· Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS), establert el 2015, tot i que actua amb la denominació actual només des de 2022. Opera al sud-est de l’Azawad, al llarg de les fronteres amb el Níger i Burkina Faso, i està format principalment per fulanis nigerins i dawsahaks malians de les regions de Gao i Ménaka.
· Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS), establert el 2015, tot i que actua amb la denominació actual només des de 2022. Opera al sud-est de l’Azawad, al llarg de les fronteres amb el Níger i Burkina Faso, i està format principalment per fulanis nigerins i dawsahaks malians de les regions de Gao i Ménaka.
(Darrera actualització: abril 2023.)