Notícia

El govern francès posa el fre a les reivindicacions corses: ni cooficialitat, ni estatut de resident

La ministra per a la Descentralització diu que "no és possible" que la llengua corsa sigui oficial · L'aprovació d'un estatut de resident "és totalment anticonstitucional" · L'Assemblea de Còrsega va aprovar el setembre passat demanar una modificació constitucional que obrís la porta a una autonomia més gran

La ministra per a la Descentralització, Marylise Lebranchu, va tirar abans-d'ahir diversos gerros d'aigua freda sobre les reivindicacions que l'Assemblea de Còrsega va posar negre sobre blanc i va aprovar el passat setembre. Lebranchu va dir a France3 i Corse-Matin que la cooficialitat de la llengua corsa "no és possible" i que tampoc ho és la creació d'un "estatut de resident" que beneficiés els corsos en els seus problemes d'accés a l'habitatge: "És totalment anticonstitucional", va reblar.

L'Assemblea de Còrsega, amb una majoria de 46 diputats sobre un total de 51, va demanar el setembre passat canviar la Constitució per tal d'esmentar-hi directament Còrsega al costat de la llista de dependències ultramarines franceses. L'informe aprovat pels diputats corsos argumenta que amb aquest canvi, es podria crear un "estatut de resident" a Còrsega que protegís els seus residents habituals. I és que l'Assemblea diu que els corsos tenen veritables problemes a l'hora d'accedir a un habitatge a la seva pròpia illa a causa dels preus alts, provocats per la proliferació de segones residències i, en general, per l'atractiu turístic de l'illa.

Tres mesos abans, la mateixa Assemblea de Còrsega havia demanat -sense cap vot en contra- que França aprovés la cooficialitat de la llengua corsa. L'Assemblea proposava dos àmbits principals per a la introducció de la cooficialitat: l'administració pública i l'escola. Els diputats corsos defensaven que el caràcter oficial de l'idioma servís per a convertir-lo en llengua vehicular del sistema educatiu perquè això permetria crear una societat totalment bilingüe en francès i cors.

Malgrat el seu "no" a la cooficialitat i a l'estatut de resident, Lebranchu ha dit que el seu govern sí que està obert a estudiar la inscripció de Còrsega a la Constitució. El problema, des de l'òptica corsa, és que sense que s'acceptin les dues demandes principals, aquesta inscripció quedaria buida de contingut. Però com a mínim, la modificació podria obrir la porta a transferir a l'Assemblea de Còrsega la capacitat d'adaptar les lleis emanades de l'Assemblea Nacional francesa.

(Imatge: Marylise Lebranchu / fotografia de Jack Rabbit Slim's.)