Notícia

El difícil diàleg del català Manuel Valls amb les nacions sense estat de la República Francesa

El nou primer ministre combina una tímida obertura a la Carta Europea de les Llengües amb un fort compromís amb l'estatus del francès com a única llengua oficial · Valls manté Marylise Lebranchu al ministeri de la Descentralització · En els darrers anys, la ministra ha descartat passos endavant reclamats des del País Basc i Còrsega

Després de ser nomenat primer ministre de la República Francesa, Manuel Valls, d'origen català, ha mantingut al capdavant del ministeri de la Descentralització i de les Reformes de l'Estat Marylise Lebranchu. Originària del nord de Bretanya, Lebranchu no s'ha significat especialment per unes propostes directament favorables a l'autonomia i el respecte a les llengües minoritzades. Si bé el 2012 deia, per exemple, que seria favorable a alguna mena de "reconeixement" del País Basc del Nord, poc temps després matisava que en cap cas seria possible crear una estructura administrativa basca. L'any passat, i en resposta a una petició formal de l'Assemblea de Còrsega, negava que fos possible atorgar al cors l'estatus de llengua cooficial i recordava que tampoc no es podia crear un estatut de resident per als corsos.

De l'actitud positiva...

En declaracions recollides per Ouest-France el mes de gener, quan encara era ministre de l'Interior Manuel Valls deia: "No hem de tenir por de les llengües minoritàries". "La ratificació de la Carta [Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa] és un compromís del President François Hollande". Aquell mateix mes, el Parlament francès iniciava un procediment llarg -per al qual encara cal comprovar si existeix majoria parlamentària o no- per a canviar la Constitució francesa i incloure-hi una referència a la Carta. Valls deia, en qualsevol cas, que cal "trobar una majoria".

Segurament ajudaria a crear un ambient propici si es donés "més poder a les regions. La idea d'aprofundir en la regionalització no és incompatible amb les respostes de les qüestions que ens plantegen els ciutadans [...]. Jo dic sí, a una regionalització reforçada amb les experimentacions. Bretanya n'és pionera", explicava Valls.

...a l'actitud hostil

Aquestes paraules contrasten amb les que el mateix Valls deia el juny de l'any passat a Còrsega, també en referència a la petició de cooficialització del cors i el francès votada per l'Assemblea illenca. Com Lebranchu, Valls també rebutjava l'oficialitat del cors, precisant que ell estava en la línia del que el primer ministre socialista francès Lionel Jospin havia fet aprovar: el cors havia d'ocupar el seu lloc, però això no volia dir que s'havia de treure del seu lloc la llengua de la República, que és el francès: "No és concebible que hi hagi, en una part del territori, una segona llengua oficial", deia Valls.

Entre les reaccions a aquesta presa de posició, és simptomàtica la del diari digital cors Info Rinnovu: Manuel Valls "parla català, però no s'adona que la seva llengua paterna hauria estat amenaçada per l'espanyol si no hagués estat oficialitzada? La mateixa oficialització que ell refusa per a la llengua corsa".

En una línia similar s'expressava François Alfonsi, l'eurodiputat del Partit de la Nació Corsa. Alfonsi negava que fos "inconcebible" la cooficialitat, especialment tenint en compte que França està envoltada de països que "són el contrari exacte de l'afirmació curta de mires" de Valls. L'eurodiputat citava els casos del País Basc, Catalunya i Galícia, del Gal·les, del Tirol del Sud i de la Vall d'Aosta, de Luxemburg i de Suïssa, entre d'altres.

(Imatge: Manuel Valls / fotografia: Jackolan1.)