Notícia

Protestes prodemocràcia a Hong Kong: una guia breu per a entendre el perquè

Els manifestants demanen que s'implementi el sufragi universal el 2017 en l'elecció del cap de govern i que la ciutadania pugui nominar els seus oropis candidats · Fins ara, el càrrec s'ha escollit mitjançant un col·legi electoral restringit, del qual la immensa majoria dels ciutadans hongkonguesos estan exclosos

Les protestes a favor de la democràcia a Hong Kong han tret al carrer desenes o centenars de milers de manifestants (100.000 segons el govern de l'excolònia britànica, 500.000 segons els organizadors) coincidint amb l'1 de juliol, el dia que es commemora la transferència de la sobirania del Regne Unit a la Xina (1997). Políticament, la societat hongkonguesa està dividida en dos grans grups: els anomenats pro-Pequín o lleialistes són favorables a les polítiques de la República Popular de la Xina, mentre que els anomenats prodemocràcia reclamen reformes democràtiques a Hong Kong i límits clars a la ingerència xinesa en els afers interns del territori autònom.

Per què protesta la gent?

Els manifestants reclamen que s'implementi el sufragi universal a les eleccions de 2017 -en què es triarà el cap de govern de Hong Kong- i que els ciutadans puguin nominar els seus propis candidats. L'Assemblea Popular Nacional de la Xina, en una resolució del seu Comitè Permanent de 2007, va dir que el sufragi universal podria ser implementat als comicis de 2017, però no ho va garantir, i hi va posar límits. Els manifestants també protesten contra la publicació, per part del govern xinès, del Llibre Blanc de Hong Kong, en què Pequín recorda que l'excolònia britànica té "un grau elevat d'autonomia", però no pas "autonomia plena"

Com han estat les eleccions fins ara?

El cap de govern de Hong Kong és escollit per un comitè electoral que, als comicis de 2012, estava format per 1.200 persones (la població hongkonguesa supera els 7 milions). Una part d'aquests electors són diputats de les assemblees de Hong Kong i de la Xina; d'altres són escollits per sectors professionals i socials. Hi voten individus, corporacions i entitats legals. Els partidaris del sufragi universal argumenten que aquest sistema exclou la immensa majoria de la població, és antidemocràtic i atorga molt de poder a una minoria. També recorden que la Llei bàsica (Constitució) de Hong Kong diu que l'elecció del cap de govern ha de tendir cap al sufragi universal.

Qui s'hi pot presentar?

El 2012, només van poder presentar-se com a candidats a cap de govern aquelles persones que tinguessin almenys 150 suports d'entre els 1.200 membres del comitè electoral. Els manifestants volen que aquesta norma també es derogui, i que el 2017 es pugui presentar qualsevol ciutadà. La resolució de 2007, però, preveu que el comitè electoral continuarà tenint la potestat de nominar els candidats a la presidència. Els manifestants consideren que aquesta mesura permetrà a la Xina, a través de la seva influència al comitè electoral, boicotar qualsevol candidat que no lligui amb els interessos de Pequín.

Quina força electoral té el grup prodemocràtic?

El moviment Occupy Central acaba de fer una demostració de força, en aconseguir que 800.000 persones hagin votat en una consulta popular a favor d'introduir canvis democràtics al sistema electoral hongkonguès.

A les legislatives de 2012 (on sí que existeix sufragi universal), els partits prodemocràtics van aconseguir 1.108.000 vots, mentre que els lleialistes pro-Pequín es van quedar amb 772.000. Però només 35 dels 70 escons del Consell Legislatiu són escollits per aquesta via; 30 són triats de manera indirecta (amb el mateix sistema corporatiu que en les eleccions del cap de govern), i uns altres 5, mitjançant un sistema mixt. El resultat és que, tot i tenir força més vots, els partits prodemocràtics només van aconseguir 27 escons, mentre que els restants 43 van anar a parar a mans lleialistes.

Quina identitat manifesten els hongkonguesos?

La Universitat de Hong Kong elabora cada any un estudi sobre la identitat dels hongkonguesos. L'estudi més recent, de 2013, apuntava que la identificació amb la Xina havia caigut a la seva xifra més baixa dels darrers 14 anys. El 38% dels enquestes es declaraven "ciutadans de Hong Kong", mentre que només el 23% deien que eren "ciutadans de la Xina". Enmig, el 36% van optar per definicions mixtes, del tipus "xinès de Hong Kong".

(Fotografia: un instant de la manifestació prodemocràcia / imatge de C. K. Tse.)