Notícia

En perill l'autonomia de Norfolk, un dels territoris autogovernats més petit del món

Un informe del Parlament australià recomana anul·lar l'autogovern de l'illa per raons econòmiques · Una ministra illenca considera que la majoria de la població vol mantenir l'autogovern

L'autonomia de l'illa de Norfolk està en perill si tiren endavant els plans del govern australià d'anul·lar una llei de 1979 que atorga l'autogovern a aquest petit territori de l'oceà Pacífic. L'anunci de Canberra ha aixecat polseguera a l'illa i ha encès el debat sobre si és sostenible que un territori aïllat amb una població escassa disposi de les seves pròpies institucions d'autogovern.

 


Norfolk es troba situada entre Austràlia, Nova Zelanda i Nova Caledònia. Té 34 quilòmetres quadrats i 2.300 habitants censats -tot i que la xifra real de residents podria estar al voltant dels 1.600. Una part són descendents d'australians i neozelandesos, i l'altra de tahitians i d'illencs de Pitcairn, que van colonitzar l'illa al segle XIX. Norfolk té dues llengües oficials: l'anglès i el norfuk, un idioma crioll de base anglesa parlat pels descendents dels colons de Pitcairn. A la pràctica, l'anglès és la llengua dominant.

El 1979, Austràlia va aprovar la Llei de l'Illa de Norfolk, que li atorga poders legislatius i executius. Norfolk té un Parlament de nou membres i un govern de quatre.

L'any passat, un comitè del Parlament australià va aprovar un report sobre el futur de Norfolk, i va concloure que l'illa travessa problemes múltiples d'arrel econòmica, entre els quals un deute creixent, l'emigració cap a Austràlia per manca de perspectives econòmiques i la crisi del sector turístic. Segons l'informe, Norfolk ara estaria en fallida si el govern australià no ho hagués evitat.

Davant d'aquest quadre, el comitè va proposar que les institucions de l'illa fossin substituïdes per una nova administració municipal, amb força menys competències i per tant més dependent d'Austràlia. El report argumenta que és l'única forma de garantir una situació econòmica viable per a Norfolk i d'assegurar-se que els illencs tinguin drets i estàndards de vida similars als del continent.

Una ministra de Norfolk creu que els illencs no hi estan d'acord

La ministra de Serveis Comunitaris de Norfolk, Robin Adams, argumenta que és fals que l'illa no pugui gestionar la seva pròpia economia. Adams assegura que, des de 1979, Norfolk només ha hagut de demanar diners a Austràlia dos cops, i sempre ha estat en forma de crèdit.

Però a més, Adams critica que el report del comitè parlamentari no reconegui el caràcter distint dels habitants de Norfolk i del seu origen de Pitcairn: "Per a molta gent a l'illa, això és preocupant", ha dit en una carta enviada al primer ministre australià, Tony Abbot. Adams ha admès que els illencs estan "dividits" sobre quin és el millor escenari per al futur de Norfolk, però ha pronosticat que si es fes un referèndum, la majoria rebutjarien cedir l'autogovern.

Un nou model "en consulta estreta" amb la comunitat

Austràlia no ha promès pas cap referèndum. Però un dels membres del comitè parlamentari, Gai Brodtmann, opina que el nou model de govern de Norfolk ha de decidir-se "en consulta estreta amb la comunitat de l'illa". Brodtmann també ha promès que el nou model permetrà el manteniment de la "història i cultura particulars" de Norfolk alhora que garantirà "l'accés" dels illencs a "l'oportunitat, la igualtat i la justícia", cosa que l'autogovern actual, segons ell, no fa.

Mots clau: Austràlia, Norfolk